torreRoja NÚMERO 8

Desembre 2009

Butlletí d’Esquerra–Sentmenat

EDITORIAL

Hi ha democràcia a Sentmenat ?Això és el que intenten un grup de persones veïnes de Sentmenat que, formant una plataforma popular sota el nom d’SPA (Sentmenat per l’autodeterminació), organitzen una consulta popular pel pròxim diumenge dia 13 de desembre a on tots els veïns i veïnes del nostre poble tindran la possibilitat d’opinar sobre com ha de ser el futur de Catalunya.

Des d’Esquerra Sentmenat hem fugit en tot moment d’assumir protagonisme en aquest procés amb l’única fi nalitat de no donar un color polític al moviment.Entenem que el més important en aquestes consultes és que siguin organitzades pel poble, des del poble i pel poble.

El que sí creiem important remarcar des del nostre butlletí és el caràcter demo-cràtic de tot el procés, un moviment popular que dóna la possibilitat al poble d’expressar-se lliurement a través de les urnes és quelcom necessari en una societat cada vegada més desafectada de la política i dels polítics.

Des d’Esquerra Sentmenat animem a tots i a totes a participar en aquesta gran festa de la democràcia i també, com no pot ser d’una altre manera, animem a tothom a votar sí a la consulta.Votem sí a l’autogovern de Catalunya i votem sí al dret dels catalans a poder decidir el seu futur.

El dia 13 de desembre no us podeu quedara casa, ens veiem tots al Coro!!!

Toni LloredaPresident

d’Esquerra Sentmenat

HISENDA » 3

L’equip de govern aprova un pla de sanejament

L’equip de govern segueix la sevafugida cap endavantAl Ple de maig de 2008 es va aprovar un Pla Econòmic i Financer redactat per la Diputació de Barcelona, legalment necessari donat que l’estalvi net va ser negatiu, bàsicament degut a l’endeutament i a la mala gestió del capítol de personal, combinat amb la baixada d’ingres-sos per la crisi.

El Pla aprovat era un full de ruta amb soluci-ons per a que l’any 2008 no acabés en negatiu.

Com l’any 2.008 va acabar en negatiu, al Ple de maig de 2.009 l’equip de govern va presentar un nou pla de sanejament igualment redactat per la Diputació.

ESQUERRA SENTMENAT ACTÚA CONTRA LES AMENACES AL TERRITORI QUE HI HA AL PROJECTE DE PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ

TERRITORI » 2

ESQUERRA SENTMENAT ACTÚA CONTRA LES AMENACES AL TERRITORI QUE HI HA AL PROJECTE DE PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ

Projecte PDURiera de Caldes

2 | Torre Roja. Número 8. Desembre 2009

Dins del període d’al·legacions al pro-jecte de pla territorial metropolità, al mes de Juliol, vam presentar la següent al·legació: Que s’exclogui del Pla d’infraestructures del Transport de Catalunya la previsió de pas per al terme de Sentmenat de

l’anomenat Quart Cinturó o Ronda del Vallès. La nostra alternativa es fonamenta en la millora de la mobilitat entre comarques i pobles veïns amb les següents accions: -millorar el traçat i fer el desdoblament de la comarcal 155 de Granollers a Saba-

dell, aprofi tant que ja té la seva reserva de sòl ja feta, (aquesta acció seria l’alter-nativa al quart cinturó)- millorar el traçat de les carreteres que passen per Sentmenat: la Terrassa-Sentmenat, la Caldes-Sabadell, i el tram Sentmenat-Polinyà.

El PSC i CiU han consensuat l’al·legació de l’ajuntament contra el Pla territorial Metropolità.

A la proposta d’al·legació de l’ajunta-ment de Sentmenat presentada el mes de setembre, nosaltres donem suport a l’oposició al nou Pla Director Urbanístic (PDU) Riera de Caldes, que permetria la construcció a llarg termini d’un nucli de població de 50.000 habitants entre

Palau-Solità, Caldes de Montbui i Sent-menat.

I creiem que la proposta de desplaçar el projecte de 4rt cinturó de Can Canyame-res i Pedrasanta és insufi cient. Mante-nim la proposta de la nostra al·legació de juliol, de millorar les carreteres del Vallès existents, no fer-ne de noves.

També ens hauria agradat que es rebut-

gés explícitament qualsevol possibilitat d’augmentar la zona edifi cable al terme de Sentmenat que marca el Pla Urbanís-tic vigent, que disposa actualment de sòl per augmentar la població fi ns a 12.000 habitants.

L’al·legació proposa intercanviar la zona requalifi cable del PDU Riera de Caldes per tres àrees a prop del nucli de Sent-menat, al que ens hi oposem totalment.

Des d’Esquerra Sentmenat volem denunciar els fets que van passar el dijous dia 23 de juliol, dia que els veïns de Can Canyameres van decidir ma-nifestar-se per denunciar el possible esquarterament de la seva urbanitza-ció pel 4rt cinturó, tal com semblava indicar la informació pública del pla territorial Metropolità, i demanar su-port a tots els grups polítics, aprofi tant el Ple d’aquell dia.

Creiem que les mesures que es van prendre contra els manifestants van

ser totalment desproporcionades, i que van ser un clar abús de poder en contra d’unes persones que, de manera pacífi ca, només buscaven el suport del consistori a les seves reivindicacions.

Nosaltres volem deixar clar que estem totalment en contra de les dues decisions que es van prendre, tallar la carretera i impedir l’entrada a la sala de Plens, i que la responsabilitat d’aquests decisions és exclussivament de la senyora alcaldessa.

El projecte de Pla territorial metropo-lità de Barcelona protegeix la major quantitat de territori de la història.

Les zones no protegides que es requa-lifi quin en un futur com a urbanitza-bles només podran créixer de manera compacta. S’ha acabat l’ocupació de territori massiva per vivendes unifa-miliars, paradigma del creixement insostenible.

El Pla preveu un gran desenvolu-pament del ferrocarril a tota l’area metropolitana i particularment al Va-llès, que ens acostaria el tren a Palau, Polinyà i Castellar.

TERRITORI

Projecte de Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Al·legació d’Esquerra Sentmenat al Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya.

El Projecte de Pla Territorial Metropolità esquartera Can Canyameres i passa molt a prop de Pedrasanta.

No trinxem més el territori!

Millorem i ampliem les ca-rreteres existents!

Pas del projecte de 4rt cinturó per Can Canyameres i Pedrasanta @ sentmenat.com

Al·legació de l’Ajuntament de Sentmenat

Autoritarisme a Sentmenat

Limitació del dret de manifestació.

Aspectes positius

Desembre 2009. Número 8. Torre Roja | 3

Al Ple del mes de maig es va aprovar el pla de sa-nejament de l’Ajuntament de Sentmenat, amb els únics vots a favor de CiU, per defi nir la manera de retornar el deute generat els dos primers anys de legislatura.

Des d’ERC no hi estem d’acord i per aquest motiu hi hem votat en contra.

En primer lloc, cal recordar que al Ple de maig de 2008 es va aprovar un Pla Econòmic i Finan-cer redactat per la Diputació de Barcelona, le-galment necessari per la gran operació de crèdit subscrita per l’Ajuntament pel fi nançament del complex esportiu amb piscina coberta. El Pla aprovat era un full de ruta amb solucions per a que l’any 2008 no acabés en negatiu, contenint la despesa i augmentant les taxes, i per evitar que l’Ajuntament necessités un pla de Sanejament per eixugar el deute.

El Pla Econòmic i Financer proposat per la Diputació constava de 4 alternatives. L’equip de govern no va debatre amb la resta de grups quina de les 4 alternatives era la millor, sinó que va escollir la que li convenia més.

La trista realitat és que l’alternativa del Pla Eco-nòmic i Financer escollit per l’equip de govern, que per cert nosaltres no haguéssim escollit, perquè no preveia cap actuació contra l’excés de despesa de personal ni contra l’endeutament per la piscina coberta, i per això ens hi vam oposar, no s’ha complert en cap moment, i que ara ens hem vist abocats a un pla de sanejament.

Cal fer memòria i recordar duesqüestions cabdals per entendre l’estat actual de les fi nances de l’Ajuntament, i valorar si els problemes fi nancers només es deuen a la crisi, com diu l’actual equip de govern:

- L’increment del Capítol 1, que del 31-12-2007 al 23-06-2009 va augmentar en 1.047.630 euros, degut a l’increment del sou de la Sra. Alcaldessa i a l’increment forassenyat de tècnics i coordi-nadors

- El crèdit per fi nançar el projecte de Complex esportiu i piscina coberta, de més de 2.000.000 Euros.

L’equip de govern va rebutjar la paralització de la construcció de la piscina coberta, que hauria alliberat recursos per altres projectes més priori-taris, com la nova escola bressol. Nosaltres vam aprovar el nou crèdit per l’escola bressol, perquè ja sabíem que l’equip de govern no aturaria la construcció de la piscina ‘peti qui peti’, i perquè pensem que l’endeutament ha de ser per coses absolutament prioritàries.

L’augment de despeses del Capítol 1 no ha signifi cat una millora de gestió que hagués pogut justifi car la contractació de coordinadors amb un sou força elevat, a més a més de l’augment de remuneració de l’equip de govern. L’equip de govern ha patit diversos problemes que en qualsevol cas haguessin endarrerit projectes, però en els quals ha estat palesa la manca de bona gestió:

- Ha patit el no pagament de la parcel·la de Can Vilar que va guanyar en subhasta l’empresa Fundació Família i Benestar Social, i que estava previst que sufragués la construcció de la nova escola bressol. Però l’equip de govern va tardar més d’un any en reaccionar , amb la nova modifi -cació de crèdit per fi nançar-la. Si hagués reacci-onat dos mesos després, l’escola bressol podria estar construida ja per aquest curs 2009-2010.

- Va contractar amb retard l’empresa instal-

ladora de la gespa artifi cial del camp de futbol, el que va fer que el camp no estés preparat a l’inici de temporada, amb les despeses corres-ponents a càrrec de l’ajuntament per viatges Sentmenat-Palau. Prèviament va patir la retirada de l’empresa constructora de les grades i vesti-dors, pel que en va haver de contractar una altra, però això no justifi ca el retard esmentat.

- Va patir la fallida de l’empresa que havia d’aca-bar aspectes del CAP, el que impedia l’entrega de l’equipament a la Generalitat. L’equip de govern, en lloc de buscar solucions, segueix culpant del problema a la Generalitat.

Per acabar, el pla de sanejament proposat per la Diputació constava de 4 escenaris. Però repetint la història del Pla Econòmic i Financer, l’equip de govern n’ha escollit un d’ells sense consultar a la resta de grups. No creiem que sigui la millor forma de buscar el nostre suport.

Bàsicament consta d’una pujada d’impostos pel 2010, 2011, i 2012, i d’un període de carència pel pagament dels deutes. Cap cosa de l’altre món.

Hem de denunciar una vegada més l’ús partidista que es fa de la web de l’ajuntament quan diu, en referència al pla de sanejament, una vegada més, tendenciosament: “té per objectiu fer front a l’actual situació de crisi econòmica mitjançant un increment de la capacitat inversora de l’Ajun-tament”, però no dóna absolutament cap dada sobre l’augment d’impostos i sobre la renegocia-ció i magnitud del deute. Quina diferència sobre la informació sobre les eleccions europees, esco-llint dades que curiosament benefi ciaven a CiU.

Tot això ha fet que no hàgim donat el nostre suport al pla de sanejament, igual, per cert, que la resta de grups de l’oposició.

HISENDA

L’equip de govern aprovael seu pla de sanejament

L’equip de govern segueix la seva fugida cap endavant

Aprova el seu pla de sanejament per redreçar les seves decisions unilaterals d’inversió i augment de despesa.

Impossible donar-hi suport.

4 | Torre Roja. Número 8. Desembre 2009

A vegades, la ideologia sí importa.

Un candidat a les últimes eleccions generals pel partit ultradretà AES guanya el concurs de tècnic d’ensenyament.

Hem tingut coneixement que l’actual Tècnic d’ensenyament i infància va ser candidat a les últimes eleccions generals 2008 per Girona pel partit ultradretà Alternativa Española (AES).

Per situar-nos, aquest partit defensa coses com:

“Alternativa Española defi ende la indisoluble unidad de España, se opone a cualquier forma de separatismo y de movimientos que hagan causa de la disgregación nacional, promocionará la educación en el amor a la Patria y a sus sím-bolos desde la infancia, promoviendo campañas de difusión de la idea de España y de las raíces de nuestra identidad nacional”.

“Igualmente, defenderá la reestructuración del Ejército, elemento fundamental de la inde-

pendencia nacional, dotándolo de los medios económicos, técnicos y humanos que le permita cumplir su misión”.

I també:

“AES estima que la Ley de Educación de Ca-taluña es inconstitucional, impide la enseñanza en castellano en Cataluña, acaba con el derecho de los padres a escoger y es un instrumento diseñado por los nacionalistas para imponer sus tesis a través de la educación. La LEC es propia de un estado totalitario”.

També hem llegit escrits seus que mostren una clara sintonia amb el nucli fundador i dirigent de l’escola privada de la carretera de Castellar que com tothom sap, és de clara orien-tació ultradretana.

Ens preocupa molt que una persona amb aquest perfi l hagi estat escollida per l’equip de govern com a Tècnic d’Ensenyament.

Després de la dura reacció de CiU Sentmenat des de la seva pàgina web, defensant aquest nomenament, i acusant-nos de discriminació, hem de dir un parell de coses:

1) No hem trobat cap irregu-laritat al procés d’elecció. Hi va haver dos finalistes, i el guanya-dor va guanyar per molt poc, se-gons el barem de punts atorgat a cada candidat per raons ob-jectives (titulació i experiència), i subjectives (entrevista).

2) Creiem que per la majoria de llocs de treball de l’ajunta-ment, la ideologia no importa. Podríem fer una llarga llista que entrarien en aquesta categoria: els treballs que fa la brigada, feines de comptabilitat, feines d’informàtica,...

Però en el cas d’ensenyament, tenint en compte la ideologia que professa el partit pel que es va presentar l’any 2008, de la qual hem presentat clares mos-tres a aquesta mateixa pàgina, no ho tenim tan clar.

ENSENYAMENT

Nomenament polèmica la regidoria d’ensenyament

Reacció de CiU Sentmenat

ENSENYAMENT

El 2.010 s’aplicarà l’onzena quota per l’escola bressol

Al Ple celebrat a l’octubre es van aprovar les taxes municipals 2.010, amb el nostre vot a favor.

Una de les taxes és la quota de l’escola bressol. La taxa mensual es congela, però s’aplica el pagament de l’onzena quota.

L’any passat, nosaltres vam votar en contra de les taxes municipals, entre altres raons, per aquesta onzena quota. Junt amb l’AMPA i un altre grup muni-cipal, però, vam aconseguir que la seva aplicació s’ajornés un any.

A principis d’aquest any, es va aprovar per primera vegada el reglament de l’escola bressol, sense cap vot en contra, un dels articles del qual diu que els pares hauran de pagar onze quotes.

Aquest any hem valorat els pros i con-tres de les taxes 2.010, i creiem que els pros superen als contres (congelació de la major part de taxes, bonifi cacions per aturats i famílies nombroses i monopa-rentals), pel que des de la nostra oposició responsable, vam decidir votar-hi a favor.

Mini assegurança escolar

És inevitable que a un pati d’esco-la la mainada prengui mal, afortuna-dament gairebé sempre amb poques conseqüències.

Però fa uns mesos, després d’un incident a l’escola bressol, un nen va requerir intervenció de dentista, amb un cost força elevat.

El problema és que l’assegurança contractada costa 5 Euros per nen i any, aspecte no modifi cat per l’actu-al equip de govern, i no va cobrir els desperfectes.

Alguna cosa s’hauria de canviar.

Desembre 2009. Número 8. Torre Roja | 5

Presidència:Toni Lloreda i Artero

Vicepresident:Josep Vilardell i Comas

Secretaria d’Organització:Jordi Torroja i Fontanet

Secretaria de Finances:Pere Camp i Perich

Secretaria d’Imatge i Comunicació:Vicenç Ramoneda i Ullar

Secretaria de Política Municipal:Joan Casoliva i Rodenes

Secretaria serveis Socials:Antoni Hernández i Grau

El passat dia 28 d’abril de 2009 tingué lloc la renovació de l’Executiva de la Secció Local de Sentmenat.

El dimecres 3 de juny de 2.009 es presentà ofi cialment a l’acte de campanya per les eleccions europees que es va celebrar a la sala ECUS, amb la intervenció destacada del portaveu nacional de les JERC, en Gerard Coca.

Defi nitivament és necessari fer un canvi de rumb en tot allò que anomenem política municipal del nostre poble i sobretot, en la percepció que la gent té de tot plegat.

Si partim de la base de tenir clar el con-cepte que la política, i més concretament la municipal, ha de ser una de les eines més importants per transmetre la voluntat popu-

lar a les institucions/administracions amb la fi nalitat del benestar general, i tots tenim coses a dir.

És fonamental, per començar, tenir clares les diferències entre política general i política municipal. La nostra, la que ens ha d’ocupar i preocupar, la municipal, és aque-lla que, sense oblidar els trets comuns amb la política general i els temes de caràcter nacional, -que a tots ens preocupen-, centra la seva acció en aspectes més concrets, els relacionats amb el dia a dia del poble i la seva gent.

Tenint clar l’objectiu principal, la política municipal i en defi nitiva, el nostre poble, cal gent que vulgui empènyer el carro.

De poc serveix no estar d’acord i queixar-se de com es fan les coses si no tens alterna-

tives i propostes que aportar i gent disposa-da a treballar en canviar-les o millorar-les.

Aquest és l’objectiu de la gent que formem part del projecte d’Esquerra Sentmenat, empènyer el carro.

Treballarem de valent, com ho hem fet fi ns ara, per intentar articular una veritable alternativa de govern per al nostre poble, amb esforç, humilitat i respectant la resta de partits però, això si, convençuts de que és possible una forma millor d’administrar els interessos del nostre poble i la seva gent.

Ja sabeu qui som i que volem. Si estàs in-teressat en col·laborar amb nosaltres amb el que sigui sempre seràs benvingut, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres.

ACTES DE PARTIT

Esquerra Sentmenat escull la seva nova executiva local

100 anys de bandera estelada, història de l’independentisme català

El divendres 26 de Juny vam fer la presentació de l’exposició “100 anys d’estelada, història de l’independentisme català” al salonet del Coro, amb la intervenció d’en Pere Aragonès, Diputat al Parlament de Catalunya i Secretari Nacional de Moviments Socials d’Esquerra.

L’exposició constava d’11 panells, on explicava tot el relacionat amb l’estelada des de la seva primera aparició documentada, a l’any 1.908.

L’exposició va ser clausurada el diumenge 28 de Juny, amb bona assistència de públic.

CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

FEM UN PAS ENDAVANT

13D. VOTA SÍ.SÍ

6 | Torre Roja. Número 8. Desembre 2009

Manca de diàleg amb els veïns i manca abso-luta d’autocrítica de l’equip de govern

El dia 24 d’abril de 2009 es va celebrar l’Assemblea de l’Associació de Veïns de Can Canyameres amb dos punts a l’ordre del dia: les obres de clavegueram i asfalt que s’estan fent a la urbanització amb els fons del pla FEIL, el Pla d’Inversions als Ajuntaments impulsat pel govern espanyol, i la proposta de la generalitat de torre de telecomunicacions per a Can Canyameres.

Inicialment es va informar als veïns de les actuacions al clavegueram i a l’asfalt. Correcte.

Però amb els precs i preguntes dels veïns va aparèixer una actitud recurrent en aquest equip de govern.

Davant les seculars acusacions de veïns de Can Canyameres d’abandonament de la urbanitza-ció per part del consistori, es va fer referència al temps que ells no hi eren, donant la culpa als anteriors equips de govern. Aquesta actitud d’ata-car als anteriors equips de govern quan no se sap justifi car les actuacions pròpies no ens sembla gens bé, per molt que sigui veritat que anteriors governs van fer les coses molt malament amb les urbanitzacions en general.

Pel tema de la torre, va semblar evident que els veïns no havien rebut la més mínima informa-ció per part del consistori.

Per fer una instal·lació d’aquest tipus, la Generalitat té els seus procediments i criteris per escollir la ubicació de les torres, donant a escollir als ajuntaments la ubicació defi nitiva. El que sem-bla més normal és que els ajuntaments consultin als veïns, abans de fer la tria fi nal.

Malgrat tot, al fi nal la Generalitat va decidir no instal·lar-hi la torre, però la manca de diàleg entre ajuntament i veïns en un tema tan sensible com aquest va quedar palès.

Creiem que la manca de planifi cació dels

equips de govern anteriors i l’actual per afrontar les greus mancances de Sentmenat, com és el cas de la urbanització de Can Canyameres, combinat amb les promeses fetes durant la campanya electoral per raons electoralistes, i rematat amb greus defi ciències d’informació quan es preveu alguna actuació, com el tema de la torre, fan molt mal al poble.

Parlant concretament de Can Canyameres, les greus mancances de la urbanització no es resoldran d’un dia per l’altre. Segueix mancant una planifi cació de mancances de la urbanització i recursos per resoldre-ho, recursos que hauran de venir dels impostos que paguen regularment els habitants de Can Canyameres, de la recerca de subvencions de Generalitat, Diputació i Estat, i potser per altres vies.

Però ja se sap, és més rendible electoralment prometre la lluna i no dir la veritat complerta, encara que hi hagi aspectes d’aquesta veritat que no siguin engrescadors.

Des d’Esquerra Sentmenat demanem més treball, per detectar, quantifi cat i valorar les mancances de Sentmenat, per planifi car la seva solució, per buscar fi nançament, i menys prome-ses i propaganda i més informació.

URBANITZACIONS

Informació, propaganda,justificacions, promeses.

Una llei que s’adreça a les urbanitzacions construïdes entre 1956 i 1981, destinades inicialment a segones residències, que actu-alment són ocupades en la seva majoria per habitatge principal i que estableix mesures per aconseguir:

·- L’ordenació urbanística de l’àrea resi-dencial, mitjançant les corresponents fi gures de planejament i de reparcel·lació que asse-gurin les cessions de sòl necessàries per a la millora dels serveis.

·- La dotació de serveis i infraestructures, en col·laboració amb els ajuntaments i els parcel·listes.

·- La creació d’un fons econòmic per aju-dar als ajuntaments a elaborar projectes de millora de les urbanitzacions a través d’una convocatòria anual.

·- L’habilitació d’una línia de préstecs destinada als ajuntaments per a fi nançar l’execució de les obres i una altra d’ajudes als parcel·listes per facilitar-los el pagament del cost de les obres.

·- La reducció de la superfície, en aquells casos que això sigui possible, de les urbanit-zacions que no s’han arribat a desenvolupar al llarg dels anys o, fi ns i tot, la reversió dels terrenys a la seva condició anterior de sòl no urbanitzable.

Estem convençuts que algunes de les ur-banitzacions del nostre poble reuneixen, per desgràcia, les característiques necessàries per acollir-se als benefi cis d’aquesta llei i així ho vam fer saber a l’equip de govern.

Esperem que el nostre ajuntament no deixi passar aquesta oportunitat de millora i treballi fort per tal d’aconseguir que les nostres urbanitzacions siguin les primeres en poder benefi ciar-se d’aquesta llei.

Al Ple del 24 de setembre, el govern va informar que ja estan demanats els ajuts per la urbanització de Can Fargues.

Propostes d’Esquerra

CONSULTA POPULAR 13DACTE UNITARI A FAVOR DEL SÍAmb la participació de:- REAGRUPAMENT- CATALUNYA ACCIÓ- ESQUERRA- LES CUP Lloc: Sala de música de la Societat Coral, dia 10-12-09 - a les 20,00 hores.

Organitza:

Desembre 2009. Número 8. Torre Roja | 7

Esquerra Sentmenat sempre ha criticat la manera que els successius equips de govern de Sentmenat han negociat les compensacions a Sentmenat per la construcció de la MAT.

Per exemple, REE sempre ha manifestat l’impossibilitat de soterrar la línia de molt alta tensió (MAT) a les rodalies de Can Vinyals.

El dia 18 de juny l’ajuntament de Sentmenat va signar amb la distribuïdora Electra Calden-se un conveni que inclou el soterrament de les línies de distribució d’electricitat d’aquesta companyia calderina.

Com pot ser que una empresa local com Electra Caldense pugui soterrar les seves línies i una empresa tan gran com REE no pugui soterrar un tram de les seves?

MAT

Electra Caldense pot soterrar les seves línies elèctriques i REE no?

Quan al maig de 2.007 CiU va guanyar per majoria absoluta les eleccions municipals a Sentmenat, tenia sobre la taula el conveni signat entre l’anterior equip de govern i la Ge-neralitat per construir una Residència per a la Gent Gran i centre de dia a Can Perich.

Però CiU vol construir-la a Can Milionari malgrat no poder aprofi tar l’edifi ci. La seva idea és construir-la a la part de darrere de la fi nca, on ara hi ha el Casal de Joves, i fer-lo més petit que el que marcava l’esmentat conveni.

Ara mateix, no sabem si els 2.500.000 Euros que ja estaven signats al conveni serviran per al projecte de CiU, i ni tan sols sabem si el projecte es podrà fer a Cal Milionari.

DEPENDÈNCIA

Com tenim el projecte de residència per a la gent gran?

Tota la teulada del pavelló Primer de Maig és d’uralita, un producte fabricat amb amiant entre altres materials.

La llei prohibeix l’ús, la producció i la comercialització de l’amiant o dels productes que en continguin, però no n’exigeix la retirada en aquells materials ja instal·lats o en servei abans de l’entrada en vigor d’aquesta ordre (el 14 de juny del 2002) i permet que continuï instal·lat fi ns a la seva eliminació o el fi nal de la vida útil, sempre que estigui en bon estat i no presenti risc d’exposició a fi bres d’amiant, en què es recomana la retirada.

Després de més de 30 anys d’ús, podem considerar que està en bon estat?L’ajuntament, com a administració pública, hauria de donar exemple i començar-se a

plantejar la remodelació de l’espai i la substitució de la coberta.

El Ple Municipal de Sentmenat d’octubre va aprovar la moció de suport a la Consulta sobre l’Au-todeterminació que organitza l’associació SPA (Sentmenat per l’Autodeterminació) pel proper 13 de desembre.

La moció, llegida pel secretari de l’ajuntament en nom de SPA, va sortir aprovada amb els vots a favor de CiU i ERC, l’abstenció de ICV-EUiA, i el vot en contra del PSC i el PP.

Des d’Esquerra Sentmenat felicitem a SPA per la gran feina que està fent, on seguint l’exemple d’Arenys de Munt, hi és tothom que hi vol ser, sense excloure a cap partit, associació, ni plataforma.

La taca d’oli que va començar a Arenys de Munt ha arribat a Sentmenat.

MEDI AMBIENT

Quan canviarem la teulada del pavelló primer de maig?

AUTODETERMINACIÓ

El Ple aprova la moció de suport a la consulta del 13 de desembre

Quan al maig de 2.007 CiU va guanyar per majoria absoluta les eleccions munici-pals a Sentmenat, semblava que estava a punt d’obrir-se el nou CAP.

Però a l’últim moment, una de les empreses constructores no va complir els seus compromisos, i no va ser possible acabar l’obra, responsabilitat de l’ajuntament de Sentmenat, per passar la infraestructura a la Generalitat, per dotar d’equipament i mobiliari al CAP i obrir-lo al públic.

Ara que ja estem a les acaballes del 2.009, l’equip de govern encara no ha resolt el problema, que pràcticament es manté com quan van arribar.

SALUT

Quan estrenarem el nou CAP?

Apunts

SINO

Torre Rojaés una publicació d’Esquerra–SentmenatDisseny i maquetacióEsquerra – Secretaria d’Imatge i ComunicacióDL B-24956-1997Imprès sobre paper ecològic

Esquerra—SentmenatPasseig d’Anselm Clavé 6108181 Sentmenatsentmenat@esquerra.catwww.esquerra.cat/sentmenat

Seguint l’estol que va deixar l’expe-riència d’Arenys de Munt, un grup de sentmenatencs van formar, ara fa dos mesos, una comissió per organitzar una consulta ciutadana sobre la independèn-cia de la nació catalana. El proper 13 de desembre, més de sis mil sentmena-tencs podran expressar la seva opinió sobre aquesta qüestió, en una iniciativa inèdita que neix de la pròpia societat civil organitzada i s’adreça al conjunt de la nació i al món sencer. El portaveu de SPA, Jaume Carbonell, ens n’explica els detalls.

CONSULTA DEL DIA 13 DE DESEMBRE

Jaume Carbonell,President de Sentmenatper l’Autodeterminació (SPA).

Deies a la presentació de SPA que aquest col·lectiu havia nascut «entre amics».

L’expressió «entre amics» és un col-loquialisme que vol plasmar la manera com neixen les iniciatives ciutadanes a pobles petits com el nostre. Implica una certa consciència de grup, fusió d’ob-jectius i diversitat de pensament alhora. En el cas de SPA, la plataforma que va donar suport al grup impulsor va ser la Llista de Sentmenat.com, un fòrum de gent molt diversa, però molt activa i entusiasta que ja fa anys que no para d’encetar iniciatives ciutadanes de gran calada, com la campanya Boscos Nets.

Comentaris en algun mitjà de co-municació local insinuen sintonies amb algunes formacions polítiques. Una pla-taforma d’aquest tipus pot mantenir-se al marge del poder polític?

Aquests comentaris fan enfadar molt la gent de SPA. Ens coneixem tots, i cadascú sap «de quin peu calcen» els altres. Jo diria que tots som molt dife-rents políticament, però ens respectem perquè vam imposar-nos un objectiu comú, que ens uneix per damunt de totes les diferències: la defensa del dret d’autodeterminació que tenim els cata-lans com a col·lectiu humà. El manteni-ment al marge del poder no solament és viable, sinó que és necessari per conti-nuar, fi ns i tot més enllà de la consulta. Una altra cosa és que necessàriament hàgim de tenir relacions amb els partits polítics i no solament amb els que són al poder, sinó amb tots els altres. Quan vam iniciar la campanya, vam anar a

presentar-nos a l’alcaldessa com a pri-mera autoritat local i després a tots els partits polítics de la vila per explicar-los els nostres objectius. Hem agraït a totes les forces polítiques la seva predisposi-ció a elevar al ple d’octubre la moció de suport i, òbviament, també hem felicitat els partits que hi van votar a favor.

El pitjor enemic de la consulta: l’advocat de l’Estat, els falangistes o la desafecció ciutadana?

L’advocat de l’Estat ja va parlar abans de la consulta d’Arenys i el jutge va decidir. Així que no hi ha més remei que patir-ne els efectes pel que fa a sales municipals i subvencions, expressa-ment prohibides. Dels falangistes, ja hi ha hagut atacs verbals i amenaces contra membres de SPA, però més aviat ens fan riure, tot i que presentarem denúncia per alertar les forces de se-guretat. Així que estem focalitzant tots els esforços en la resposta ciutadana. És necessari que els sentmenatencs es conscienciïn que la consulta del 13D, tot i que no és vinculant, ha de suposar un gran clam que s’escolti arreu i obli-gui les autoritats espanyoles a reconèi-xer el dret de decidir.

Cap a on s’ha de canalitzar el que resulti d’aquesta consulta?

En primer lloc n’hauran de prendre nota les forces polítiques amb represen-tació al Parlament de Catalunya i actuar en les seves estratègies i programes electorals. És el mínim que poden fer si volen escoltar-se la veu ciutadana. Suposo que les cúpules de l’Estat també

n’hauran de prendre nota pels mateixos motius. En segon lloc caldrà calibrar el ressò internacional de la consulta, sobretot a l’àmbit de l’UE i veure quina postura hi adopten els òrgans de poder comunitari. De fet, la mateixa proposta de la consulta ja ha suposat un element important de pressió (i d’estat de ner-vis), tant pel govern de la Generalitat com pels de Madrid i Brussel·les.

Què fer perquè això no sigui un acte per a independentistes convençuts?

Tot i que el resultat de la consulta obligarà a una lectura en un sentit o altre, en el fons no es tracta de «Inde-pendència SÍ» o «Independència NO». La mateixa naturalesa d’aquest plebiscit invoca un aspecte vital de l’essència humana que no ens ha de passar per alt: la seva llibertat. La llibertat i també el respecte envers els altres, d’actuar, de dialogar, de construir una societat amb les aportacions de tots els seus membres. Sempre m’ha colpit aquella màxima que diu «no crec en les teves idees, però em deixaria matar perquè poguessis defensar-les». En democràcia la llibertat s’exerceix de moltes mane-res i, de tant en tant, anant a les urnes; sense fer-se matar, és clar. Aquesta llibertat dins el col·lectiu social del que formem part ens ha de donar el punt de refl exió sobre el paper que hi exercim com a individus (amb drets i deures) i convidar-nos a participar en les grans preses de decisions amb el vot neces-sari de cadascú, sigui en el sentit que sigui.