Tema 7. Déus i festivitats religioses ateneses

Grec II IES VilamarxantAmparo Gasent

La religió grega

“En la meua opinió, ells (Homer i Hesíode) foren els creadors d’una teogonia per als grecs, els qui donaren els seus qualificatius als déus i distribuïren entre ells honors i competències, i els dissenyadors de les seues figures”. (Heròdot, II, 53)

La religió grega

Cada pólis grega tenia els seus propis ritus religiosos, però els grecs s'identificaven entre ells perquè adoraven els mateixos déus. Açò significa que sí hi havia un panteó comú de divinitats i una sèrie de ritus i festivitats oficials en els quals participaven tots els grecs.

La religió grega es caracteritza pel POLITEISME, és a dir, que es veneren molts déus en el mateix lloc, al mateix temps, per la mateixa comunitat i el mateix individu, però sense classe sacerdotal ni cap llibre sagrat que impose el dogma.

El panteó olímpic es compon de 14 divinitats. Els coneixem fonamentalment per les obres d'Homer i Hesíodo i per les representacions pictòriques i escultòriques posteriors.

EL PANTEÓ OLÍMPIC

ZEUS/ Júpiterqui porta l’ÈGIDA, PARE DE Déus i

homes

HERAD’auri tron, deesa de les

noces i el matrimoni

POSIDÓ/ neptúqui fa tremolar la terra

ATENAD’ulls de mussol

HADES/plutóel més odiat pels mortals

APOL·lOQui fereix de lluny

ÀRTEMISLA SOBiRANA DE LeS FEReS

AFRODITA L’AMANT DE LA RISA

EROS

HERMES EL Missatger dels déus

DEMÈTER

PERSèFONE

dionís

HEFESTdéu del foc i de la tekne

ARESQui exalta els guerrers

HÈSTIA

Els noms dels déusZEUS

POSIDÓ

HADES

ATENA

AFRODITA

HERA

JÚPITER

nEPTú

PLUTÓ

MI NERVA

VENUS

JUNO

dionís baco

ARES

ÀRTEM IS

APOL·lO

HERMES

EROS

heFEST

MART

DIANA

APOL·lO

MERCURI

CUPIDO

VULCà

DEMèTER

PERSèFONE

CERES

PROSERPINA

FESTIVITATS

ATENESES

Festivals religiosos

Cada pólis grega tenia els seus propis ritus religiosos, però els grecs s'identificaven entre ells perquè adoraven als mateixos déus. Açò significa que sí hi havia un panteó comú de divinitats i una sèrie de ritus i festivitats oficials en els quals participaven tots els grecs. La religió era a Grècia un assumpte oficial. No hi havia una “església”, sinó un magistrat encarregat de gestionar els temes religiosos. El politeísme implicava la necessitat d'atendre a tots els déus, per la qual cosa convenia organitzar bé els diferents festivals i ritus, en honor a cadascun d'ells.

Els festivals, subvencionats públicament, consistien en una sèrie de pregàries, purificacions i sacrificis dels quals participaven els ciutadans.

El ritual

Immediatament es rentaren les mans i agafaren farina amb sal. Crises va aixecar les mans enlaire i en veu alta va pregar per ells: “Escolta’m, déu de l’arc de plata, tu que protegeixes Crisa i la sagrada Cil·la....” (...) Així va dir tot pregant, i Febos Apol·lo el va escoltar. Tan aviat com van pregar i van tirar els grans d’ordi torrat, de primer feren aixecar enlaire el cap de les víctimes, les degollaren i les escorxaren i esbocinaren les cuixes; després les cobriren de greix fent una doble capa i posaren carn crua al damunt. El vell sacerdot les anava rostint damunt les brases i les ruixà amb vi negre. A prop, uns xicots sostenien amb les mans unes graelles de cinc punxons. Després de cremar les cuixes, tastaren els menuts i esmicolaren la resta de la carn, la clavaren a una i l’altra part dels punxons, la cogueren amb destresa i la retiraren tota del foc. Enllestida la feina i preparat el tiberi, van participar del festí, i la gana de cadascú no va trobar a faltar la ració del banquet ben mesurat.

(Homer, Ilíada, I, 445-465.)

Les Grans Panatenees

Se celebraven el tercer any de cada Olimpíada (cada quatre anys), cap a la fi del mes Hecatombeó (juliol). El programa de les festes incloïa concursos gimnàstics i musicals, carreres de torxes i regates.

El nou vel de la deessa es portava en processó fins a l'Erecteion en una carrossa en forma de vaixell.

En la processó participava tota la ciutat. Els ancians amb branques d'olivera, les verges amb cistelles amb ofrenes i objectes per al culte.

Las Grandes Dionisias

Tenien lloc entre el 8 i el 18 del mes Elafebolió, plena primavera, inici de l'època de navegació. Aquesta festa té molta importància per al desenvolupament de la literatura dramàtica, tant tràgica com a còmica, perquè en ella tenien lloc les competicions teatrals. Des de l'època de Pisístrat -561 a. C.- el teatre va quedar vinculat a Atenes i dins de l'estructura de la celebració cultual: -Els actors de les obres, els integrants del cor i els participants en el concurs de ditirambes formaven part de la comitiva processional que transportava l'estàtua del déu.-Primer dia: processó. -Segon dia: concurs de comèdies.-Tres dies següents: concursos de tragèdies (cada dia dedicat a les obres d'un mateix autor, que presentava una trilogia i un drama satíric –obra tragicómica relacionada argumentalment amb les tragèdies-). -La nit es reservava per la bacanal.-El premi per a la tragèdia era una cabra.