LES PREGUNTES FONAMENTALS DE LA

FILOSOFIA

1.LES PREGUNTES I ELS PROBLEMES FILOSÒFICS

• 1.1Aprendre Filosofia o aprendre a filosofar?• - Còneixer les preguntes fonamentals de la filosofia i reflexionar-hi

ens ajuda a apendre a pensar i a generar en nosaltres una actitud reflexiva i crítica que ens ajuda a resoldre els problemes del nostre temps.

• Origen i conseqüències de preguntar:• -La filosofia sorgeix sempre de l’experiència vital sobretot quan ens

adonem dels errors.• Les dues metes, saber filosofia i filosofar, permeten distingir dues

modalitats:• Preguntes de mètode• Preguntes de fons

1.LES PREGUNTES I ELS PROBLEMES FILOSÒFICS II

• 1.2 Preguntes que formen el contiungut de la filosofia:• Les preguntes de la filosofia són preguntes que han donat lloc a

diàlegs molt polèmics i han transformat la manera de veure la realitat.

• Les preguntes filosòfiques mostren curiositat pel que ens envolta. També expresen l’afany de conèixer-se a un mateix, “ Qui sóc?, Que hi faig aqui?”, serien una de les preguntes mes comunes.

• Aquests dos tipus de preguntes ens condueixen a discuitr o debatre problemes que tenen a veure amb la nostra forma de viure i d’actuar amb els altres.

1.LES PREGUNTES I ELS ELS PROBLEMES FILOSÒFICS III

• Classificació de les preguntes :• S’ordenen en dos tipus:• - La Filosofia Teòrica planteja preguntes del tipus: Que és la

realitat? Què és coneixer?, etc.• - La Filosofia Pràctica es pregunta : Quins fins hem de perseguir?

Per què hi ha estats?, etc.• Nous reptes: les preguntes d’ètiques aplicades• Les ètiques aplicades són la part de la filosofia que s’encarrega dels

problemes a escala humana, com per exemple:• - La injusta distribució de la riquesa • - La corrpució ploítica• -Les qüestions relacionades amb el treball • - L’alteració de l’equilibri ecològic • - Els dilemes ètics en qualsevol ambit.

1.LES PREGUNTES I ELS PROBLEMES FILOSÒFICS IV

• 1.3 Preguntes de l’activitat Filosòfica:• La modelitat de preguntes referides a l’activitat que caracteritza la

filosofia, la d’apendre a pensar, ens connecta directament amb el que s’anomena diàleg filosòfic.

• En un Diàleg filosòfic hi promou el raonament, en finalitat de que cada participant en el diàleg formuli els seus punts de vista de manera racional. Per això hi ha unes preguntes que ajuden molt:

• -“Quines raons té per dir aixó? Comprobat amb què?”, aquestes preguntes, són exemples de preguntes que conviden a reflexionar i argumentar al que està explicant.

2. Algunes preguntes filosòfiques

• 2.1 La pregunta del cosmos:• La cosmologia estudia l’origen i l’evolució de l’univers. Els primers

filòsofs van ser cosmòlegs. Tots van inventar diferents teories sobre el funcionament de l’univers i el seu desenvolupament.

• 2.2 L’origen de l’univers:• Antecedents històrics:• Hi havia dues visions diferents en l’antiguitat, segons la religió, la

judeocristina i la musulmana. Per altre banda els grecs partien de la base que el món i l’home havia existit desde sempre.

• La Prespectiva actual:• L’any 1948 és va plantejar la teoria del Big Bang, que consistia en

que hi va haver una forta explosió i que la terra i tots els altres elements de l’unviers és van formar a partir d’aixó.

2. Algunes Preguntes Filosòfiques II

• 2.3 La pregunta pel sentit de l’existencia:• SENTIT SENTIT és una paraula amb molts significats però desde el punt de

vista de la filosofia són aquests tres:

• -Sentit com a finalitat o direcció: Quan algú persegueix algun fi, com per exemple algú que estudia la carrera de dret, la seva finalitat pot ser arrivar a ser advocat.

• -Sentit com a significació: El que significa qualsevol cosa ja sigui amb llanguatge, signes i/o símbols.

• -Sentit com a valor: Té sentit el que val la pena.

2. Algunes Preguntes FilosòfquesIII

• El sentit problema o misteri?• Un problemaproblema és una situació en que hi ha alguna cosa

desconeguda que implica una dificultat.• Un misterimisteri, en canvi, és una situació que afecta i compromet en el

que és més profund.• La pregunta pel sentit es basa al camp del misteri, perquè en

formular-la passa del camp del problema, ja que no hi ha manera de resoldra-ho.

• Tres tipus de resposta:• -No hi ha sentit: No és pot donar sentit a la vida, perque ni tan sols

té sentit la pregunta.• -Hi ha un sentit immanent: L’existència té significat però la mort es

el final per la humanitat.• -Hi ha un sentit trascendent: Un sentit que passa per sobre la mort.

Sens dubte es la posició de les religions.

2. Algunes Preguntes Filosòfiques IV

• Religió i sentit:• -La religió com a relligament: Els homes tenim una dependència

respecte a les coses i el món i també com a últim fonament respecte a Déu.

• - La religió com a relació: Quan l’home agafa una intensa relació entre allò divi i/o còsmic.

• 2.4 La pregunta per la mort:• La mort es defineix per relació amb al vida:• Se sol concebre com el final de la vida, el cessament irreversible de

les activitats vitals. La concepció de la mort dependrà de com entenem la vida.

2. Algunes Preguntes FilosòfiquesV

• Concepte biològic de la vida:• És tracta de un fenomen tant complex que no pot abraçar-se en una

simple definició.• Concepte filosòfic de vida:• La definició de vida arriva molt més de les finalitats físiques, una

classe de vida del mode humà de ser, o sigui, la vida pràctica o moral.

• La mort com a fenomen humà:• Mort i filosofia:• Antics filòsofs parlen de que la filosofia és una preparació per la

mort. Perquè la missió de la filosofia és contribuir al fet que els èssers humans visquem la nostra existència, de manera que com millor visquem, mes humanament afrontarem la nostra mort.

2. Algunes Preguntes FilosòfiquesVI

• Experiencia de la mort:• Ningú pot viure la seva pròpia mort (encara que aixó no és pot

saber ja que ningú no pot explicar que passa durant la mort, peruq ningú viu ha viscut aquesta experiencia).

• La mort com a definició de l’èsser humà:• L’existencialisme: És un corrent filosòfic que exposa que el que és

peculiar i característic de l’ésser humà. En el cas dels homes és l’essència d’extistir.

• Sentit de la mort i trascendència:• La significació de la mort serà diferent segons la forma que tinguem

de comprendre l’èsser humà. Hi han dues posicions bàsiques: monisme i dualisme.

2. Algunes Preguntes FilosòfiquesVII

• - Monisme : És aquella posició filosòfica que defensa que no hi ha composició en al realitat humana. S’en poden diferneciar diversos tipus: el panteisme i el monisme materialista.

• - Dualisme: Se sol entendre que totes defensen que l’èsser humà està constituit per dos tipus de realitat: una material, el cos i una d’espiritual; l’ànima.

• 2.5 La pregunta pel mal:• Els filòsofs han buscat justificar l’existència del mal en un món del

principi del qual és Déu.• La justificació d’un Déu bo devant del mal:• Les doctrines emanatistes del neoplatonisme antic responen que el

mal es deu a una degradació inevitable que afecta a tots els èssers emanats de la divinitat. Aleshores si Déu es tant bo, perquè existeix el mal?

2. Algunes Preguntes FilosòfiquesVIII

• Tipus de mal:• -El mal metafísic s’identifica amb la finitud de les coses.• -El mal físic prové del funcionament de les lleis naturals.• -El mal moral Té la seva arrel en últim termini en la llibertat dels

éssers humans per elegir entre diferents formes d’acció.• El mal com a injustícia:• Com és posible que els homes bons pateixin qualsevol tipus de mal?

Aquesta prespectiva sembla que hustifiqui el patiment dels malvats, però no el del just o el del innocent. Per tant no és pot definir un mal com a just o injust.

• Déu com a garant de la justícia:• Segons la història sembla que existeix un Déu que proporciona mal

als malvats i justícia als innocents, però si això es cert, perquè hi ha tants homes bons que els hi passen tants mals?

2. Algunes Preguntes FilosòfiquesIX

• 2.6 La pregunta per la ciència:• La ciència és un concepte que es va desenvolupar molt poc perquè

abans es creia que tot era obra de Déu. Aleshores de dintre la ciència és van separar la filosofia, la tecnologia... I aquestes reflexions originen diverses formes de concebre la ciència.

• Diferents concepcions de ciència:• Hi ha dues cocnepcions, una que ofereix un coneixement cert i

viable i l’altre que creu en la màgia i els mites.• Falsacionisme contra inductivisme:• El falsacionisme,és un corrent 

epistemològicafundada pel filòsof austríac Karl Popper.• L'inductivisme o mètode lògic inductiu és un

mètode científic que treu conclusionsgenerals d'alguna cosa particular.

2. Algunes Preguntes FilosòfiquesX

• El gir historisociològic de la ciència:• L’ obra de Thomas Kuna, va provocar una revolució en la reflexió

sobre la ciència en proposar que es consideri propis de la ciència els aspectes històrics i sociològics que rodegen l’activitat científica i no nomes aspectes lògics, com deien els inductivistes i falsacionistes.

• Concepcions alternatives de la ciència:• Tot val:És molt poc raonable esperar que la ciència sigui explicable

sobre la base d’unes quantes regles, la unica regla que existeix aquí és que tot val.

• Concepció retòrica de la ciència:• Les hipòtesis i teories científiques són construccions retòriques o

metafòriques molt eficaces. El seu objectiu és facilitar la comprensió de la realitat.

2. Algunes Preguntes FilosòfiquesXI

• Condicionament de la ciència:• Hi han els següents condicionaments:• Epistemològics:• - El primer condicionament l’expressa el falsacionisme en afirmar

que la ciència és un coneixament fiabl·le.• - El segon es refereix al condicionament evolutiu de la ciència. Dient

que la nostra pròpia racionalitat és producte d’un desenvolupament evolutiu que pot haver estat diferent.

• Tecnològics:• La ciència està mol condicionada per la tecnològia. Com més

avança, més descobriments es fan. Però un avenç massa gran de la tecnòlogia com el que hi ha ara ens fa creure que la ciència la tenim dominada, i no és veritat perquè encara existeixen malalties incurables.

2. Algunes Preguntes FilosòfiquesXII

• Econòmics i polítics:• Però no és pot avançar la tecnologia tant com es voldria, ja que cada

vegada és més car avançar-la. I normalment per avançar-les els governs han de donar financement i investigacions i a vegades no ho dòna.

• Condicionaments de l’abast del discurs científic:• La ciencia no és l’únic saber valuós i no pot respondre totes les preguntes

que els homes plantegem, ja que hi ha uns problemes que estan fora el domini de la ciència.

• El paper de l’ètica en la ciència, condicionaments ètics:• L’ètica proposa pensar millor les coses, i normalment en la ciència s’ha

de triar eticament. Per exemple s’ha de estudiar una vacuna contra el càncer però alhora una de la SIDA a la que decideixes buscar-ne per una descartes buscar-la per l’altre i sempre etd eclinaràs per la opciò que salvi a més gent, així que has de decidir eticament.

2. Algunes Preguntes FilosòfiquesXIII

• 2.7 La pregunta per la utopia:• Aproximació del concepte d’utopia:• Utopia: Cosa molt bona i convenient per a tothom, però que és

imagiària, ideal i molt difícil de realitzar.

• La dimensió utòpica de l’ésser humà:• El recurs de la utopia és tan constant en l’èsser humà que podriem

dir que és un fet antroplògic bàsic. La utopia té el seu origen en la insetisfacció o eld esacord amb la realitat social existent. En aquest sentit parlem de la utopia com a motor canvi i de transformació social.

2. Algunes Preguntes FilosòfiquesXIV

• Característiques bàsiques de la utopia:• Les seves caracterísitques les podem organitzar de la manera

següent:• Origen: L’impuls utòpic neix del rebuig de les condicions socials

existents i de la cerca de solucions als problemes.• Fonamentació: Es basen en determinades coses de la naturalesa

humana i del bé comú.• Funció: Denuncien les injustícies i ofereixen alternatives.• Objectiu: Idear institucions que condueixin a una societat perfecta.• Metodologia: Experimentació mental de noves possibilitats.• Caràcter global: Són descripcions detallades de com funcionarien

aquests ideals en cas que es realitzaessin.

2. Algunes Preguntes FilosòfiquesXV

• Crítiques del pensament utòpic:• Des del pla teòric:• - La impossibilitat de la seva realització. Això afirma que els èssers

humans som com som i es impossible canviar-los.• - La condemna del totaliorisme: Si poses en pràctica moltes utopies

hauràs de recorrer a la violència i condueix a una societat tancada, on no és pot viure amb llibertat.

• Des del nivell dels esdeveniments:• - La utopia de la ciència i tecnològica espera solucionar tots els

problemes.• -Intents de realitzar una societat igualitària, sense que hi hagin

estaments,han desembocat en règims totalitaris.• - La idiologia d’un mercat, quan en un país hi han mes materies

primeres, mes pobresa i marginació hi haurà.• - Els mitjants de comunicació ens intenten controlar i unificar les nostres

creències.

2. Algunes Preguntes FilosòfiquesXVI

• Defensa de la raó utòpica:• Per respondre és necessari realitzar una crítica de la utopia, s’ha de

decidir quins elements utòpics és necessiten, i també quins elements són contingents.

• Abans s’han de contestar crítiques del realisme polític:• - Respecte la possibilitat de realització: El realisme polític confon la

realitat amb fets existents. Encara que la societat i la política canvien amb el temps. Quan no hi han canvis es cau en el dogmatisme, on no existeix oposició entre allò real i allò ideal.

• - Respecte a l’acusació del totalitarisme:• Totaliatarisme :  és un règim polític en què el govern intervé en tots els

ordres de la vida d'un estat i que concentra tots els poders en mans d'un grup de persones o un partit .

• La crítica és certa en aquells casos en què una proposta utòpica, considera posible realitzar la utopia per complet, perquè aleshores poden fer qualsevol cosa, com abolir els drets i l’eliminació d’èssers humans.

2. Algunes Preguntes FilosòfiquesXVII

• La idea d’una societat justa:• En l’actualitat, un model de societat justa que serveixi com a horitzó

d’actuació ha de contenir dos aspectes bàsics:• - Un nucli ètic universal, on qualsevol societat ha de satisfer uns mínims

que constitueixen l’ètica cívica on es respectin els drets humans.• -El contingut utòpic, perquè les utopies funcionin, han de tenir

propostes concretes sobre com organitzar la societat i la vida en comú. Han d’incloure diferents coses com ara el paper del treball, el de l’economia, de la societat civil, entre altres coses.

• Els dos moments han de creuar-se perquè la utopia pugui complir la funció bàsica: ajudar-nos a superar allò existent. Per això ser utòpic és ser realiste, i el seu contrari es el conformisme, entenen conformisme com a grup de persones que es conformen amb qualsevol cosa.