Tema 16El modelatge fluvial, costaner i

glacial. Les aigües subterrànies.

Els impactes en les costes.

1. Les aigües continentals.•Definició i distribució. Xarxa de drenatge. Conca hidrogràfica.•Cicle de l’aigua en una conca hidrogràfica.

2. Modelatge torrencial.•Característiques del torrent. Rieres.•Estructura del torrent: conca de recepció, canal de desguàs, con de dejecció.•Acció geològica. Formes erosives (marmites de gegants, cascades i ràpids). Formes de sedimentació.

3. Modelatge fluvial.•Característiques d’un sistema fluvial. Hidrogrames. Capacitat i càrrega.• Perfil d’equilibri del riu i nivell de base. Erosió regressiva i erosió remuntant.•Acció geològica dels rius. Erosió. Tipus de transport. Sedimentació.• Formes fluvials: curs alt, curs mig i curs baix. Fenòmens de captura. Planes anastomòtiques i meàndriques. Terrasses fluvials.

4. Aigües subterrànies.•Aqüífers. Porositat i permeabilitat de les roques.•Moviment de les aigües del subsòl. Nivell freàtic. Nivell piezomètric. Pous artesians.

5. Modelatge costaner.• Factors que influeixen en el modelatge de la línia de costa.•Erosió marina: abrasió. Penya-segats. Plataforma d’abrasió. Erosió diferencial.•Transport del material: deriva de platja.• Formes de sedimentació: cordons litorals, platges, deltes, estuaris, maresmes, fletxes, tómbols.•Evolució de les costes: costes de tipus pacífic i de tipus atlàntic.

6. Modelatge glacial.• Localització i formació de les glaceres. Tipus de glaceres: per temperatura i per forma•Acció geològica de les glaceres. Erosió (exaració). Formes d’erosió glacial: circ, vall, valls penjades. Estries. Nunataks i drumlins. Transport: morenes. Sedimentació: blocs erràtics, llacs glacials.

7. Els impactes en les costes.•Causes de l’impacte: increment de la població, construcció d’infraestructures, contaminació marina, escalfament global.•Mesures per mitigar l’impacte.

Les aigües continentals

En els continents només es troba el 2,7 % del total de l’aigua existent a la hidrosfera. Aquesta aigua es troba a la superfície

en forma líquida (torrents, rius i llacs), o sòlida (gel a les glaceres), o bé com a aigües subterrànies.

Aigües superficials

Xarxa de drenatgeConjunt de cursos

d’aigua que desguassen en un riu.

Conca hidrogràficaSuperfície de terreny

ocupada per una xarxa de drenatge, és a dir, la

superfície de terreny les aigües de la qual

desemboquen en un mateix riu.

L’aigua que entra a la conca per precipitació pot sortir-ne de tres maneres: per evapotranspiració, per drenatge

superficial i per drenatge subterrani. El volum de drenatge subterrani dependrà del tipus de terreny drenat

per la conca; així, una conca amb una roca mare impermeable tindrà un drenatge subterrani petit o nul, i tota l’aigua líquida que surti de la conca ho farà per la

riera.

Modelatge torrencial

Conca de recepció

Canal de desguàs

Con de dejecció

Erosió

Marmites de gegants

Erosió

Sedimentació

Modelatge fluvial

Hidrogrames

La capacitat d’un corrent és la quantitat de material que pot transportar per a un cabal i una velocitat

determinats. Com més cabal i més velocitat, més gran serà la capacitat.

La càrrega és la quantitat real de materials que el corrent transporta en un moment determinat.

Perfil d’equilibri i nivell de base

Acció geològica dels rius

Erosió

• Erosió produïda per l’acció de l’aigua: arrancada, arrossegament i desgast de materials, del fons i de les parets

de la llera.

• Erosió química: hidròlisi, hidratació, oxidació-reducció, etc.

• Erosió mecànica: pel xoc entre partícules. Si es realitza sobre les parets de la llera es denomina abrasió, i si es produeix

entre la càrrega suportada s’anomena atricció.

Transport

• Les partícules més grosses constitueixen la

càrrega de fons. Són transportades per arrossegament,

rodolament i saltació sobre el fons de la llera.

• Les partícules més fines (llims i argiles) formen la càrrega en suspensió que enterboleix l’aigua.

• Les sals i els minerals solubles constitueixen

la càrrega en dissolució, que depèn més de la solubilitat

dels materials que de l’energia cinètica de

l’aigua.

Sedimentació

• Per precipitació: quan se sobrepassen els límits del producte de solubilitat la càrrega es precipita sobre el fons del canal.

• Per decantació: en disminuir la velocitat, disminueix també la capacitat de sustentació i el material “cau” al fons.

• Per abandó de la càrrega de fons: el descens energètic del corrent redueix la seva capacitat de transport, abandonant la

càrrega de fons que transporta.

Formes fluvials

Curs alt

Curs mitjà

Curs baix

Aigües subterrànies

Aqüífer Formació geològica de dimensions variables, però

d’explotació rendible, capaç d’emmagatzemar en els seus porus o fissures un fluid, o de permetre el seu

moviment sota l’acció de la gravetat.

PorositatRelació entre espais buits i el volum total de la

roca

PermeabilitatCapacitat de deixar circular l’aigua

Modelatge costaner

La dinàmica marina depèn de tres tipus de moviments: els corrents marins, les marees i les onades.

L’energia que actua sobre les costes prové fonamentalment de les onades i les marees. Les onades realitzen la principal acció erosiva, bé

per elles mateixes o mitjançant els materials que remouen.Les marees amplien el camp d’actuació de les onades en variar la línia

de costa.

En el modelatge de les costes

influeixen factors diversos:

Acció de l’aigua i de les partícules que transporta.

Composició de les roques costaneres.

Estructura dels materials de la

costa.

Erosió litoral

Fiords Ries

Erosió litoral

Erosió litoral

Erosió litoral

Transport i sedimentació

Transport i sedimentació

Evolució de les costes

Modelatge glacial

Formació d’una glacera

Classificació tèrmica.

Glaceres polars o de base freda.

Glaceres temperades o de base calent.

Classificació

morfològica.

Glaceres de circ o

pirinenques.

Glaceres de vall o

alpines.

Glaceres de peu de

muntanya o alaskianes.

Casquets glacials o inlandsis

Plataformes de gel

Erosió glacial (exaració)

Erosió glacial (exaració)

Erosió glacial (exaració)

Paviment estriatRoques aborregades

NunataksDrumlins

Transport i sedimentació

Blocs erràticsLlacs glacials

Els impactes en les costes

Increment de la població

El consum d’aigua es multiplica durant l’estiu per la presència d’una població augmentada i uns hàbits

malbaratadors.

Increment del nombre i l’extensió dels incendis de boscos i bosquines a causa de la freqüentació dels espais naturals

per part d’un gran nombre de persones.

La destrucció total de la vegetació de platja a la majoria de les grans àrees d’estiueig.

L’us indiscriminat dels rius com a abocadors de residus de tota mena sense prèvia depuració

Construcció d’infraestructures

Ports esportiusEspigonsEmbassamentsEsculls artificialsPasseigs marítims

Contaminació marina

Les marees negres produïdes pels naufragis i accidents de grans petroliers que transporten cru, produeixen uns problemes ambientals difícils i costosos de reparar.

El vessament de petroli en pous marins oberts per a extraure el petroli de la plataforma continental.

Els abocaments de mines

El dipòsit els residus radioactius procedents de centrals nuclears.

Escalfament global

Mesures de correcció

Gestió Costanera Integrada (GCI) encarregada de planificar, regular i limitar els diferents usos d’aquest territori.

Prevenció i correcció en costes erosionades. Les accions més importants a implantar serien les següents.

• Prohibir les extraccions d’àrids en les platges per la Llei de Costes.

• Estudiar les canalitzacions de manera que no redueixin l’aportació de sorra de les conques.

• Considerar i avaluar els costos mediambientals i econòmics de la presència dels embassaments, amb vista a contribuir a les despeses que ocasionin amb la disminució d’aportacions

a les platges.• Revisar de forma global i en conjunt els Plans i Projectes de

construcció de vies de transport així com els Plans Municipals d’Ordenació Urbana de manera que pertorbin el

menys possible les aportacions d’àrids de les conques.