Tecniques d'Aprenentatge i Estudi: de les preguntes al treball escrit. N 3

8/2/2019 Tecniques d'Aprenentatge i Estudi: de les preguntes al treball escrit. N 3

1/18


2/18

Nurn 15 MAIG 1992 SUPlEMENT GUIX 175

TECN IQUES D 'APRENENTATGE I ESTUD I 3M. Canol A. Noguerol/R. M. Ramirez/E. Vilaplana

DE LA LEC TURA A L R ESUML o fo nt d 'in fo rm o ci6 4

N u r n . 1 2 L 'in dex i 1 0 i n fo rmoc i6 6Gene r 9 2 T roba r le s idees 1 0GU IX 1 7 1 C om s 'esc r iu en e ls te x to s 1 2

Lo idea cen tro I 1 6N u r n . 1 4 Subra t l l a r 4Mar~ 9 2 E is e sq ue m es 8GU IX 1 7 3 E I r es um 1 3

D E LE S P RE GU NT ES A L T RE BA LL E SC RIT

E s e xc me nsE is tre ba lls e sc rits

In fo rm oc i6 p re v ia i gu i6 de tre bo llR e c er co d 'in fo rm o c i6La in fo rm oc i6 a ls m itjo n s de com un ica c i6L 'e la bo ra c i6 i redacc i6 de ls tre ba llsLa re sen ta c i6 de ls tre ba lls e sc rits

N u m . 1 7Est iu 9 2GU IX 1 7 7 - 1 7 8

D ELS D EU RE S A L 'E ST UD I P ER SO NA LN u r n . 1 8 AgendaOctub re 9 2 L'atenci6GU IX 1 8 0 L a m e mo riaM em oritza r fe ts i concep te s re lo c io na ts

M em oritzo r e lem en ts sense cap m ena de IIig amM em oritza r fe n t se rv ir f itx e sN u m . 2 0 Vocobu lo r iDesemb re 9 2 T ro bo r s olu cio nsGU IX 1 8 2 A gilito t le cto ro

D ire c to ra GU IX dos : R osa G u ita r!. E d ita : S e rve is P edagog ic s SA . c / de l'A rt, 8 1 .08026 B arce lo na . T e l e l o n (9 3 ) 433 02 69 i 433 03 94 . P roducc i6 : P un t i R a tllaSA . Im p re ss i6 : Im p rim e ix SCC L. D is seny : AC E D isseny . ISSN : 0213 -8581 . D L :B-29863 /77

M AT E R IA L FO TO CO PIA B LE . S E 'N R EC OM AN A L 'A M PL IA C IOA L 1 2 2 % P E R T A L D 'A C O N S E G U IR FO R M A T D IN A4

2I


3/18

INTRODUCCIO

Com en els dos quaderns anteriors, els materials quetrobareu a continuacio representen la base per a una unitat detercer nivell de concrecio adrecada als alurnnes del primerciele de I'ensenyament Secundari Obligatori. Com ja yamdir en els anteriors quaderns, cal tenir en compte que aquestsmaterials no poden configurar per si sols un credit, pero sonpart d 'un que tingui com a eix el procedirnent (0activitat) dela realitzacio d'un treball monografic, Aquest material donasentit ales activitats que ajudaran a preparar-lo i articular-lodins la perspectiva de l'aprenentatge dels alurnnes.Recordem que, com ja hem dit en les introduccions dels

anteriors quaderns, la proposta esta dissenyada dintre deles lfnies explicitades allIibre Les tecniques d' aprenentatgeiestudi publicat per aquesta editorial. Es a dir, un materialper als professors i els alurnnes que ajudi a treballar d'unamanera coord inada els diferents procediments (abans endeien tecniques d'estudi) que cal emprar a totes les arees delcurriculum. Aquest material! 'introdueix un de!s professorsdel nivell que l'utilitza com a model i l'aplica despres atextos de la seva area. Un cop s 'ha fet aquest treball, escompartit per la resta de professors, que treballaran la sevamateria seguint aquesta proposta. Es evident que aquestamanera de treballar demana una bona coordinacio entre elsprofessors del ciele, necessaria, per altra banda, per crearhabits basics per l'aprenentatge dels alurnnes.EI nueli fonarnental d'aquest quadern es I'estrategia de

plantejar-se com abasica per a I' aprenentatge, la interrogaciodavant de qualsevol realitat. L' alumne es qui apren, pero calque li donem les eines que facilitin la interioritzacio d'alloque ha de fer per assimilar els continguts que se li proposenen les activitats escolars. Mes en concret, en aquests dosquaderns, e13 i e14, es plantegen les tecniques que tenen comla finalitat la comunicacio de la informacio, tant en expo-sicions orals, recull de materials com en exposicions escrites,examens 0 treballs escrits.El plantejament que es fa en aquests dos quaderns es

unitari perque l' accent d' aqueste tecniques cal centrar-lo enla sequencia que s' inicia en la definicio dels temes de que voltractar, segueix amb les relacionades amb la planificacio dela recerca i organitzacio dels materials i informacionsrecollides is' acaba tractant els aspectes de presentacio quecal contemplar segons quin sigui el mitja de comunicacio 0el tipus de presentacio escollits. D'aquesta maneraes defuigel plantejament excessivament formal que de vegades esdona ales tecniques relacionades amb els dossiers i elstreballs escrits. Com planificar la recerca es un delsaprenentatges essencials per poder procedir a una bonaestructuracio de qualsevol de les vies de cornunicacio de lainformacio,Cal posar l'accent en I'avaluacio d'aquestes comunica-

cions. Sovint aquesta nomes es contempla com la nota quees dona aI' alumne, sense cap mena de matfs que permetiutilitzar-la com a eina d' aprenentatge. La pauta d' avaluaciode l' exposicio oral es alhora eina per a la preparacio d 'unaexposicio i instrument per a la reflexio sobre la propiaexpressio 0 la dels altres. D'aquesta manera es dona a

l'alumne un instrument per veure en que falIa i com podrareflexionar-hi. Es poden elaborar pautes sirnilars per it laresta de les tecniques, la qual cos a ajudara a una progressivaconscienciacio de la seva manera de fer (proces de controldel propi aprenentatge).Aquest material aporta una proposta que cal tenir molt

present en moltes de les activitats docents de les diferentsarees curriculars: cal donar als alumnes models decomunicacio, perque les deficiencies d'expressio delsalurnnes responen de vegades a una manca de contingut,pero tambe es molt frequent la deficiencia en la forma quecal emprar per expressar-se. Si no ensenyem a contestarpreguntes, els alumnes arnb mes dificultats poden trobar-seamb problemes malgrat tenir idees sobre el que cal respondre.Finalment, s' apunten tambe algunes propostes per al

treball considerant els mitjans de comunicacio com atransmissors d'informacio. La recerca d 'informacio, si con-templa aquests mitjans, s 'ha de plantejar que no es podenaplicar automaticament les mateixes tecniques que amb lesaltres fonts d'informacio, sino que cal fer-ne una adaptacioi aplicar altres estrategies de comprensio,

Objectius relacionats amb els procediments

1. Observar models i posterior produccio, amb preparacioprevia, de textos orals expositius relacionats arnb lesdiferents materies del curriculum.

2. Memoritzar textos modelics -definicions, per exernple-que puguin servir de suport per ales exposicions orals.

3. Exposar oralment temes relacionats amb la materia,havent preparat previament el contingut i la forma depresentar -los.

4. Recerca d'informacio relativa a un tema don at.5. Utilitzar tecniques que ajudin a elassificar i ordenar la

informacio d'un tema donat i completar-la si cal.6. Focalitzar I'atencio en la lectura segons quina sigui la

fmalitat pretesa.7. Formular preguntes que ajudin a la compresio d'un

tema.8. Respondre adequadarnent, a preguntes sobre un tema

donat.9. Saber com cal afrontar els diferents tipus d'exarnen.10. Saber planificar les activitats que ajuden a preparar

adequadament els examens.11. Saber planificar les activitats que duen a la realitzacio

adequada dels treballs escrits.12. Saber projectar possibles guions que responguin a un

tema donat, que s 'ha delimitat segons un punt de vistaconcret.

13. Saber planificar els instruments necessaris per a larecerca d'informacio,

14. Utilitzar els mitjans de cornunicacio com a fontd'informacio,

15. Utilitzar les tecniques del guio d' observacio, I'enquestai l'entrevista com a instrument de recerca.SERVEIS PEDAGOGICS / GUIXdos gener 92/ A. Noguerol (coord.): Tecniques d'Aprenentatge iEstudi I3I


4/18

16. Presentar adequadarnent un treball escrit sobre un temadonat.Objectius relacionats amb els fets, conceptes i sistemesconceptuals1. Reconeixer les parts i possibles estructures d'un textoral expositiu i la seva relaci6 arnb la informaci6 totemprant les preguntes cIau.2. Coneixer els diferents apartats que configuren un tematreballat a la cIasse.3. Reconeixer els diferents tipus d'exarnens i la forma deplantejar-Ios.4. Coneixer els diferents apartats d'un treball i les nonnesque cal tenir presents en la seva presentaci6.5. Adequaci6 del registre d'us en el redactat d'aqueststextos.

Objectius relacionats amb les actituds, valors i normes1. Valorar positivarnent la bona expressi6 oral.2. Valorarpositivarnent I'actitud de formular-se preguntes

i de recerca d'informaci6 a traves de diferents fontsd'infonnaci6.3. Tenir una actitud activa i crftica davant de lesinfonnacions escrites i dels diferents mitjans de

comunicaci6.4. Interes per la recerca d'informacio per tal que el trebailtingui les dades suficients i correcte.5. Interes per utilitzar els instruments que ajuden ainterioritzar la informaci6.6. Aplicar acuradarnent les nonnes de presentaci6 delstreballs escrits: enquademaci6, paginacio, estructuradel treball.

1. La introducci6 que apareix en aquest quadem serveixaIhora per als quadems mimeros 3 i 4 (aquest ultim depropera publicaci6 el Juliol d'aquest any).

GUIXdos IMate ria ! f ot ocop iable . Ampli an t e l fu ll a ! 122%. obti nd reu un DIN A-4

4I


5/18

1. LES PREGUNTESA CIASSE

Per poder comprendre adequadament un tema, quan lIegeixes 0 quan escoltes una. explicaci6, esimportant que aprenguis a fer-te preguntes sobre ell. Per aixo, quan comencis un tema a I'escola, 0be hagisde lIegir un nou lIibre, 0 be et demanin que lIegeixis un text, es convenient que pens is de que pot tractar ique et formulis preguntes.

Per exemple, el mestre et dona un text que du per titol: "EI pes d'un cos" .Tu pots fer aquestes preguntes:"Que vol dir el pes d'un cos? De que depen el pes? Amb quins instruments podem mesurar el pes d'un cos? Quinesunitats el mesuren? Per que dintre de I'aigua podem aixecar pedres que fora no podem sostenir?"

aSeguint aquest exemple, escriu tres 0 quatre prequntes sobre cada un dels temes segOents:Tema 1: La digesti6Preguntes: .

Terna 2: Les industries del ferroPreguntes: .

Tema 3: La conca del TerPrepuntes: ~;,.:.,.

Per fer aquestes preguntes cal que t'imaginis de que pot parlar el text i que reflexionis sobre elque saps del tema, .

- els apartats que hi poden haver,- altres aspectes amb que' esta relacionat,- el que t'lnteressarla saber.

Si algun company teu ha fet aquest matelx-exerclcl, pots comparar les teves preguntes amb les seves;us ajudara a tots dos a veure quina mena de preguntes es poden fer.

SER VEIS PEDAGOGICS / GUlXdos maig 92/ A. Noguerol (ccord.): Tecniques d'Aprenenuuge iEstudi 11 /5 .I


6/18

Formular-se preguntes sobre un temaA classe, despres de treballar un aspecte concret, el professor acostuma a preguntar que has entes de

la seva sxplicacio, 0de la lectura del material que t'ha proposat. De vegades, et demana que a casa repassisf'explicacio i l'endema fa les preguntes sobre el tema.Cal que t'entrenis a contestar aquestes preguntes, aixo tarnbe et sera util quan hagis de contestar elssxarnens escrits.

Pero abans de comencar amb les respostes cal que aprenguis a fer-te preguntes sobre un text concret.A continuacio tens una serie de frases que son respostes a preguntes que cal que tu escriguis. Com a

exemple et pot servir I'exercici primer, que et donem resolt.

DQuins van ser els focus de tensio mes importants de la segona republica?Eis tres focus de tensio durant la segona republica van ser: el problema militar, la reforma aqraria i els

problemes d'ordre public.

D ?Aquestes tres paraules no s'accentuen perque son planes acabades en vocal.11 ?

Eis moviments de l'avantbrac es fan gracies ados musculs: els bfceps i els trfceps.

11 ?No sempre es pot substituir per "tort"; segons la paraula que I'acompanyi haurem de substituir "dret" per

un sinonim diferent.

11... ?Tot i que Europa no es el continent on viuen mes habitants, sf que es el que te mes densitat de poblacio.

1 1 1 . . . . . . . .. .. .. . . .. . . . ?Ames dels pulmons, els ocells tenen uns quants sacs aeris que tenen la funcio d'ajudar a la ventilacio

dels pulmons quan volen.

1 1 .. .. .. . . .. . . . . . .. . ?Alguns dels rius mes lIargs del man es troben a l'Africa: el Nil, el Nfger, el Zaire i el Congo. Alguns

d'aquests rius son navegables a les zones altes, mentre que baixen bruscament a les planes del litoral. Ales regions de deserts calids, tot i que reben pluges, no plou prou per crear cap xarxa hldroqrafica.11 . . . . : . . ?

Per mesurar el volum d'un cos liquid fern servir provetes, matrassos aforats, pipetes i buretes. La mesuradel volum deIs solids es torca rnes diffcil.

11. ?E I mfnim cornu multiple es util.per exemple, per trobar el denominador cornu mes simple 0petit de dueso mes fraccions.

GUIXdos IMater ia l f otocopiable . Ampliant e l f ull a ! 122%. obti nd reu un DIN A-4

6I


7/18

1I iJ ?Eis temps compostos es formen amb el verb haver i el participi que ens interessa dir. Utilitzem aquests

temps per indicar una accio acabada. Per exemple, "havia cantat", "he sortit" i "haure sortit".111 ?

En alguns patsos, com el Jape, algunes algues son molt apreciades com a aliment. De les alguess'extreuen moltes substancies que s'utilitzen per a la taoncaclo de gelats 0 salses, i tambe com a farratgei adob dels camps.IEJ ?

La r e t a c i o que hi ha entre energia i treball es que mentre que I'energia es la capacitat d'un cos de produirun trebah, el treball es el resultat de I'alliberament de I'energia.

Fortnular-se preguntes sabre un text

Com has pogut comprovar dels textos es poden extreure preguntes. Per fer-Ies cal trobar les ideesbasiques i per aixo es interessant recordar alguns dels aspectes que es van treballar al quadern 1.

a) Cal trobar les paraules clau.b) Cal adonar-se de les paraules que ens diuen si es tracta d'una definici6 0 d'un exemple.c) Cal parar atenci6 a Japresentaci6: marges, paraules destacades, grafics, etc.

IIegeix cada un dels textos que tens a contlnuaclo. Escriu una pregunta perque la resposta hagi de sernecessariarnent la frase principal 0 el resum de cad a text. Fixa't be en aquest exemple:Hom denomina dllataclo cublca la que experimenta un solid on no hi ha cap dimensi6 preferent. En aquesta men a de solids,I'augment de temperatura origina un augment de volum.Una forma de posar en evidencia la dilataci6 cubica ens I'ofereix l'experiencia de la bola i I'anell. Si disposem d'una bola de metal!que passi exactament a traves d'un anell i I'escalfem, veurem que es impossible de fer-Ia travessar de nou el cercol,

Pregunta: QU e entenem per d i t a t a c t o cubica?

Text 1EI catala te el seu origen en eillati que parlaven els soldats i comerciants vinguts de Roma, els quais s'instal.laren a Catalunya enl'epoca de l'lmperi Horna. Per aixo la majoria de paraules del catala venen de paraules lIatines.No podem dir exactament quan la lIengua que parlaven els habitants de les nostres terres fa segles s'assemblava rnes al catala queparlem ara 0be al lIati. Les llenques van evolucionant a poc a poco

(CAMPS, A.; CAMPS, M. i COLOMER, T.: Full. L/engua catalana. 6 e Curs d'EGB. Barcelona: Teide, 1982.)

Pregunta: ?

SERVEIS PEDAoOOICS / GUIXdos maig 92/ A. NogueroI (coord.): Tecniques d'Aprenentatge iEstudi I II

I 7I


8/18

Text 2L'orqan de I'o'ida es un mecanisme molt complicat; darrera aquests dos trossos de pell i cartflag que tenim als dos costats del cap,elpavello auditiu, s'hi amaga un mecanisme precis i delicat que a continuaci6 estudiarem.Per poder-ho fer amb tota precisi6, dividirem I'orel la en tres parts: orella externa, orella mit jan a i orel la interna.

(BOIXADERAS, N. i al tres: Krakatoa. Sis curs de Naturals. Cicle superior d'EGB. Barcelona: Onda, 1987.)

Pregunta: ?Text 3Algunes zones de la Terra estan excessivament poblades en relaci6 amb els bens de consum que produeixen. En aquestescircurnstancies, els homes passen gana 0 estan insuficientment alimentats i no hi ha treball per a tots. Molts habitants d'aquestsindrets es traslladen a altres lIocs on hi ha mes facilitats de vida i de treball. Es el que anomenem emigraci6. Tarnbe hi ha altrescauses d'emigraci6, com ara les guerres 0 I 'afany de conquesta i d'aventura.

(VALLVE, J. i altres: M6n i pobles. Temes de geografia i nistotte. 6e d'EGB. Barcelona: Teide, 1984.)

Pregunta: ?Text 4EI sol que trepitgem no sempre es tan ferm com sembla. Algunes vegades la gent ha notat amb esverament una sacsejada delpaviment que fa trontollar les coses 0fa caure algun objecte poc estable, com si la terra trernoles. Aixo pot oscil.lar des de Ileugerestrepidacions imperceptibles fins a grans trencs de la terra que enderroquen les cases. Aquest fenomen, I'anomenem terratrsmol.Hom creu que I'origen dels terratrernols es un xoc brusc prooutt al si de la Iitosfera, per esfrondaments 0moviments de les capesprofundes de la terra.(MIR, M.; PARIS, M.A. i VILLALBI, A.M.: Materiaivida. Temes de ciencies naturals iqufmiques. Bed'EGB. Barcelona: Teide, 1984.)

Pregunta: ?

Ara que ja has escrit les preguntes subratlla en el text la frase que en seria la resposta adequada icomprova que es el resum de tot el fragment.

Resposta a preguntes concretes

De vegades, es util rec6rrer ales preguntes que ajuden a redactar les noticies i que poden ser aplicadesa altres menes de textos: que?, qui?, quan?, on?, com? i per que?

A continuaci6 tens un text i algunes preguntes que es poden fer:Fer servir el vapor d'aigua com a font d'energia ha estat una preocupaci6 constant en la histor la de laciencia. Un segleabans de Jesucrist, el rnaternatlc grec Her6 d'Alexandria va aprofitar l 'expansi6 del vapor per fer girar la seva primitivaeolfpila. L'eoifpila era una turbina que per mitja del vapor d'aigua feia girar una esfera buida.

(MAl, Jacob: "Quan els vaixells anaven amb rodes," a Cava/l fort, num. 491, gener 1983.)

Preguntes: (Que?) De quin fenomen parla aquest text?, (Qui?) Qui va fer servir el vapor d'aigua? (Per que?) Que feiael vapor?

GU[)(dos IMat eri a! fo tocopiabJ e. Ampl iant eJ fu ll a! J 22%, obti ndr eu un DIN A-4

8I


9/18

U eg e ix a te n ta m en t e l te xt s e q ue n t i p r o c u ra e nte nd re e l q ue s 'h i e x p lic a .OSAKA. - Una firma japonesa ha presentat aquesta setmana el primer producte substitutiu dels gasos CFC, quedestrueixen l'ozo, per ala neteja dels sistemes electronics. Els CFC, ames d'util itzar-se als esprais i les neveres, sonmolt utils per treure els residus de re'ines i pols als circuits microelectronics. Fins ara no hi havia cap producte quepoques substituir els CFC i aixf reduir el peril! que suposen per a la capa d'ozo de I'estratosfera.

(Oiari de Barcelona, diumenge 14 de maig de 1989)

a A ra , f ix a n t- te e n I 'e xe m p le a nte rio r , e sc r iu a q uf le s p re gu n te s c o n c re te s q ue s e c e ntr e n e n e ls p u n tsfo na m e nta ls d e la n o t fc ia .1 .2 .3 .4 .5 .6 .Im a g in a 't q u e e ts u n p e rs o n atg e c o nv id a t a u na e m is s o ra d e te le v is lo p e r p a r la r d 'a qu e sta n o tfc ia i q u eI 'e n tre v is ta d o r e t fa le s p re g un te s q u e tu ha s re d a cta t . C o n te s ta u n a p er u n a c a d a p re g un ta . .P e r c o n te s ta r le s p re g u n te s ha s d e te n ir e n c o m p te q u e :

L e s re s p o s te s m a i n o ha n d e te r -s e a m b u n a s o la p a ra u la ; ha s d e fe r s e rv ir to te s le s p a ra u le sn ec e ss a rie s i p e n s a r q u e I 'e s p ec ta do r p o ts e r n o c o n e ix e l te m a.P e r c o rn e n ca r Ia re sp os ta a s rn es fa c i l re p re nd re le s p ara u le s d e la p re gu n ta .E s c o nv e n ie n t q u e e t f a c is u n e s q ue m a d e la re sp o s ta .S i a s u na re s p os ta bre u , a m b la p re gu ntan 'h i ha u ra p ro u .P ro c u ra m ir a r a q u i t 'ha te t la p re g u n ta (C om q u e a ra e ts s o l, p o s a 't d a v a n t d 'u n m ira l l i m ir a -t 'h i q u a n re sp on gu is la p re gu n ta ).. .

A ra to t s o l, 0 a m b u n c o m p a ny , p o ts c on te s ta r a qu es te s p re gu n te s . S i ho fa s to t s o l, e t c o l- lo ca ra s d av a ntd 'u n m i ra ll -p e r c o m p ro va r s i m ir e s a q u i e t p re gu n ta - i t a ra s s e rv ir u n m a qn e to fo n , d es p re s a na ti tz a ra s c o mha s d it le s re sp o ste s . S i ho fa s a m b u n c o m pa ny , e ll ha u ra d e c o m p ro va r s i s e g ue ix e s e ls n o stre s c o n se l ls .

DA c o n t ln ua clo e t p ro p os e m u n e xe r c ic i f in a l s o b re le s p re g un te s i re sp o ste s . E t d on a re m u n te x t d 'u n al l i e t O i c a le ra q u e e t p re p a r is p e r p o d e r c o n te s ta r le s p re g u n te s q u e e t fa c i e l m e s tre .

P rim e r ha u ra s d e fe r le s p re gu n te s q ue p ug u in s e r-n e e l re su m -s i ha s tre ba lla t e l q u ad e rn n urn . 1 e t s eram a s s e n z i l l , ja q u e fe n t p r im e r e l re s u m e t s e ra m o lt fa c i l p re p a ra r le s p re g u n te s i le s re s p o s te s d e l te x t .R e co rd a q ue p e r p re pa ra r le s r e sp o s te s c a l, e n p rim e r 1 I0 c ,te n ir c la re s le s p os s ib le s p re gu n te s i, e n s eg on1 I0 c , re sp on d re -Ie s te n in t e n c o rn o te le s p a ra u le s c o nc re te s d e l te xt d e la l l i e t o .

SERVEIS PEDAGOGICS / GUIXdos maig 92/ A. NogueroJ (coord.): Tecniques d'Aprenentatge iEstudi I II

9I


10/18

Eis climes de la superffcie de la Terra s6n molt diferentsEis elements del clima que hem estudiat al capitol anterior es combinen diferentment segons les regions de la Terra i originenclimes molt diversos que depenen de la latitud, de la situacio respecte al mar i de l'alcarla.Ara estudiarem quins son aquests climes. En depenen estretament la vegetaci6 i la fauna. Cada clima concret afavoreix unsdeterminats conjunts de plantes i animals que singulari tzen el paisatge.

La zona equatorial. Un clima calid i humit sense estacionsA la zona equatorial, els raigs del sol arriben gairebe perpendiculars durant tot I'any. Hi fa sempre molta calor, i les temperaturesson constantment altes i osci l-len poc.EI sol ja es molt viu al mati, escalfa molt i provoca una forta evaporacio. L'aire, calent i carregat d'humitat, s'enlaira ja des de les

primeres hores. Es formen grans nuvols que descarreguen fortes plogudes. Quasi cada dia plou torrencialment.Eis rius es nodreixen constantment de I'aigua de les pluges i son, doncs, cabalosos i de regim molt regular. Observa en un atlasque els rius mss cabalosos del men, l'Amazones i el Congo, tenen lIur conca en aquesta zona.La calor i la humitat constants fan que aquesta sigui lazona de laselva verge. Hi ha arb res gegantins d'una alcada que pot arribarals 50 m, amb branques grans i fulles amples, que impossibiliten I'arribada dels raigs del sol a terra, on regnen el silenci i la foscai on amb prou feines creixen herbes i matolls.

Una zona tropical amb hiverns eixuts i estius plujososSi ens allunyem de l'Equador, cap al nord 0cap al sud, arribem a les zones tropicals: la tropical nord i la tropical sud.La calor es encara molt forta. Perc la lnfiuencia de I'aire equatorial es va afebl int amb la latitud. Les pluges disminueixen i,de micaen mica, com rnes ens endinsem cap al nord 0cap al sud, l'estacio eixuta es va fent rnes lIarga.Aquf observem, doncs, dues estacions: una estaci6 eixuta, que correspon als mesos d'hivern, i una estaci6 humida, que

correspon als mesos d'estiu. Durant l 'estacio eixuta lacalor es aclaparadora, i els rius arriben al nivel l rnes baix de les aigOes. Durantl'estacio humida, en canvi, les temperaturres afluixen una mica i fa rnss fresca. Per aixo, en aquestes zones oscil-len rnes lestemperatures al lIarg de I'any que a l'Equador, i es a I'estiu quan es registren les temperatures baixes.

Ja no hi ha selva verge. A mesura que ens allunyem de les regions equatorials, la veqetacio es fa menys densa i les fulles rnespetites per tal de conservar millor la humitat. AI capdavall el bosc es redueix a enormes arbres esparsos (els baobabs) i aagrupacions esponeroses aillarg deIs rius, els boscos-galeria. Ocupa la resta del territori la sabana, on, quan plou, creixen unesherbes altes que s'agosten quan arriba l 'estacio eixuta.

Una zona tropical desertleaMes cap al nord i rnes cap al sud augmenta la secada; la veqetacio es mes escassa i constitueix I'estepa. Es tracta d'unes zones

on no arriba I'aire humit de l'Equador, i estan sotmeses constantment a altes pressions. Hi ha grans regions rocoses i sorrenquescalcinades pel sol iamb molt poca veqetacio. Son els deserts tropicals.Ais deserts I'aire es cal id i extraordinariarnent sec. Les temperatures son altes de dia, perc baixes de nit, ja que I'aire sec es refredames de pressa que I'aire humit. AI Sahara la temperatura pot arrribar a oscil-lar 30 en un dia.Les pluges hi son rares i, si cauen, ho fan a I'estiu, en forma de breus ruixats torrencials.Amb prou feines hi ha rius. Nemes alguns, com el Nil, provinents de regions equatorials, son prou cabalosos i poden resistir la

forta evaporacio. A la resta de la zona hi ha nornes uns torrents que durant les pluges torrencials envaeixen els indrets mes baixosi formen petits lIacs que, en evaporar-se, deixen una gran extensio salada.

En aquestes condicions la vida es precaria. Nemes algunes plantes, amb ful les redurdes a espines i tiges sucoses, resisteixenles dures secades. Perc aixli tot, quan s'escauen les breus plogudes, creixen gran quantitat de plantes que floreixen i maduren enpocs dies ique deixen lIurs l Iavors a I'espera d'un nou ruixat; per pocs dies el desert s'ha convertit en un jardf. Tarnbe fan la irnpressiode jardins enmig de I'aridesa desertica els oasis, on ixen aigOes subtsrranies que permeten una veqetacio verda iespessa.

(VALLVE, J. i al tres: M6n i pobles. Ternes de geografia i histor ia. Barcelona: Teide, 1984.)

GUlXdos IMat eri a! f otocopiabl e. Ampl ian t e l f ull a ! 122%, obt indr eu un DIN A-4

1 0I


11/18

Com fer un


12/18

Preguntes d'aspectes marginals: .

EI petroliPreguntes: .

Organitzaci6 de les preguntes:Preguntes d'aspectes fonamentals: .

Preguntes d'aspectes secundaris: .

Preguntes d'aspectes marginals: .

L'exposici6 oral es una activitat diferent de la lectura en veu alta; per tant, no es tracta de redactar tot elque vols dir, sin6 que has de tenir un esquema 0gui6, ben ordenat i concfs, de les idees que vols explicar.

Per fer aquest gui6 t'has de basar en les preguntes que puguis fer sobre el tema. Si es un tema nou, queno has treballat previarnent, es necessari que completis la informaci6 que tens si vols assegurar que la tevaexposici6 tingui una minima qualitat.IInem a confeccionar ara un gui6 d'exposici6. Torna a mirar el tema de la bicicleta i les preguntes quehas fet i ordenat. Si les contestes amb frases molt breus 0 esquemes, en tindras el gui6.

Preguntes d'aspectes fonamentals:Que es la bicicleta?

vehicle rnecanic individual de tracci6 humanaCom funciona? ......................................................................................sistema d'engranatges que accionen la rodaposterior (pedals, plat, cadena, pinyons i roda) ,un manillar assegura la direcci6 del recorre-gut i les possibilitats de variar-Io tot orientantla roda davantera.

GUIXdos IMate ria l f ot occp iab le. Ampli an t el f ul l a ! 122%. obti nd reu un DIN A-4

1 2I


13/18

......................................................................................................

Preguntes d'aspectes secundaris:

Q uan es va in ventar la bic ic le ta?A I seg le X IX . Es d iscute ix m olt qu i en va serI ' inventor.

C om v a ev olu cio na r?P rim e r n o te nia p ed als , le s ro de s p od ie n s er d ed ife re nt g ra nd aria , e ra d e fu sta i depres va serde fe rr o . ...

......................................................................................................

Preguntes d'aspectes marginals:qu ines m arqu es d e b ic icletes h i h a?

..............................................................................

. ?

..................................................................................

.................................................................................

SERVEIS PEDAGOGICS / GUIXdos maig 92/ A. Noguerol (coord.): Tecniques d'Aprenentatge iEstudi 11 /

1 3I


14/18

? ......................................................................................

Eis espais emmarcats son el quio que hauras de seguir quan facis l'exposlcio. Si ho escrius en un full,quan facis l'exposlclo et servira de recordatori.

IIra pots fer el guio dels altres dos temes que t'hem proposat abans: eillibre i el petroli. Fes-ho en unfull a part tot seguint el mateix proces anterior.

Ja tens I'esquema, ara cal que et preparis per a l'exposlclo del tema. Es interessant que t'ho prenguiscom un entrenament. Ho pots assajar a casa 0 a I'escola amb altres companys.

Si t'ho prepares a casa, es convenient que facis servir un maqnetoton per gravar la teva veu, 0 quedemanis a algu que t'escolti.

Si ho fas a I'escola, pots repartir les diferents parts del tema entre tres 0 quatre companys i cadascuexplicara la seva als altres. Durant aquesta exposicio, heu d'observar si es realitza d'acord amb les pautesque cal tenir presents quan es parla en public. Son les segOents:

Tenir cura a e la quantitat i qualitat de les idees que s'expliquen.Parlar ordenadament tenint en compte la importancia de tes diferents idees.Partir d'ufl esquema previ. -Tenir preparats materials (grafics, dibuixos, esquemes, objectes, etc.), exemples i anecdotesque ajudin i cornplementln l'exposicto. -Exposar el tema amb elaredat:. le x tc adequat,.

frases completes i encadenades,evitar repeticions de paraules,flu"idesa de I'exposicio,moCtulaci6 i volum de la veu.Adeguar la postura corporal i els g9StOSal to de I'exposicie.

Ara ja saps com has de preparar les teves exposicions orals. Quan el mestre et demani de fer-ne una,repassar aquests punts et tacilitara I'exercici.La pauta que tens a continuacio et pot ajudar a reflexionar sobre la manera de fer l'exposlclo i t'ajudara

a autoavaluar-te 0 a avaluar el teus companys a la classe.

GUrXdos I Mater ia l fotocopiable. Ampliant e l ful l aJ 122%. obti nd reu un DIN A-4

1 4I


15/18

jr

No he utilitzat He utilitzat alguns He utilitzatni imatges ni suports grafics suports graficssuports gratics. poe adequats. adients i clars. ELEMENTSLa postura corporal Em movia i captenia He tingut NOes massa rfgida amb poca naturalitat. una posturai estatica. corporal natural. LINGUiSTICSNo he gesticulat. He fet alguns He fet els ges-gestos. tos adients.La pronuncia He tingut alguns He pronunciatdeficient feia defectes en la clarament.diffcil d'entendre'm. pronuncia. QUALITATSEI ritme i l'entonaci6 En alguns moments Ritme i entonaci6 DE LA VEUeren pesats he estat moncton. correctes.i monotone.Vocabulari gens Poe flu"it iamb Vocabulariadequat, fora de alguns errors i adequat amblIoc, amb errors. poe cientific. paraulescientifiques. ELEMENTSHe deixat frases Correcte, perc Molt adequat.incompletes 0 poe flu"it iamb Sense' errors enmal organitzades. errors sintactics, les construccions.

LINGUiSTICSMolt desordenat. En alguns He estat moltSemblava que moments, ordenat enm'havia perdut. desorganitzat. l'exposici6.

Ha estat ben INo I'he teta 0 I'he teta Ha estat poe IIntroducci6 Imolt malament . teta. Icorrecta. IIIINo I'he teta 0 I'he teta Ha estat poe Ha resumit les I -0Conclusi6 I molt malament. correcta. idees centrals. I :n

I -iI e nINo n'he donat Algunes idees Totes les idees I 0I mles idees basiques, eren equivocades. eren correctes. II rI rriI XII -0No he donat cap He argumentat He sabut raonar I 0argument. una mica. les meves opinions. Cos central I e nI C '5I 0IINo he donat Pocs exemples perc Bans exemples. IIIexemples a acceptables. IIeren dolents. II\ -No m'he tet entendre S'ha entes, alguns He interessat i'rn'heni he interessat. aspectes interessants. explicat be, FUNCIONALIT AT

DEFICIENT PASSABLE BEN FETA GLOBALMENT

SERVEIS PEDAGOGICS / GUlXdos maig 92/ A. Noguerol (coord.): Tecniques d'Aprenentatge iEstudi I II

1 5I


16/18

ELS DOSSIERS DE1REBALLNormalment, a I'escola cada materia es treballa d'una manera diferent. Cal tenir, doncs, molta cura delsmaterials.De tant en tant el mestre et dona materials per treballar els temes. Si vols tenir tota la lntormaclo a rna,

cal que en facis un bon recull.D'aquesta mena de treballs que son el recull de materials d'escola en direm dossiers de treball. EImes

complicat es ordenar-Ios. De vegades, el mestre dira com ho has de fer. Perc, quan et digui que tu mateixels ordenis, et posara un bon problema.

Els dossiers de treball han de tenir:1. Els materials que t'ha donat el professor.2. Les notes i apunts de la classe.3. Exercicis i problemes.4. Altres textos que hagis trobat sobre el tema.S. Les notes de les lectures i els resums i esquemes personals que hagis elaborat.6. Un Index de tot el material que hi ha,

Notes a classe

Una de les maneres d'informar-te sobre un tema son les explicacions dels teus professors.

a Agafa les notes i apunts de les darreres classes d'una de les materies del curs i revisa els aspectessequents:

Materia de que es tractaTltol de I'aspecte concret 0 tema de cada s e s t eData de cada una de les classesMarges i disposici6 dels espaisLletra clara i lJegibleRetolacio, subratllats i esquemesQue hi hagi tots els conceptes que el mestre ha explicat

Compara les mateixes notes amb dos 0 tres companys mesoCompleta-Ies amb alia que sigui necessarii que hagis oblidat.

GUIXdos I Mat er ia l fo tocop iab le . Ampli an l e l f ull al 122%. obli nd reu un DIN A-4

1 6I


17/18

Notes de lectura

A I'escola els professors sovint et demanen que lIegeixis un text, i despres en feu un resum a classe. Calque aquests resums els ordenis amb la resta deIs materials de la classe.

Perc, de vegades, trobes en una lectura una idea que pots aprofitar per completar les notes que tens.A continuaci6 ve un exercici que t'ajudara a realitzar aquesta men a d'activitats.

a A classe de ffsica treballes eltema del pes de Is cossos amb aquest programa:EI pes de Is cossos:La gravitaci6.EI pes dels cossos es deu a la gravetat.La intensitat de la torca del pes.La direcci6 del pes d'un cos.EI sentit del pes d'un cos.EI centre de gravetat.Variaci6 del pes amb la distancta,EI pes especffic.

Tot lIegint un lIibre de socials has trobat aquest text:

La lIuna, en realitat, era un lIoc i un ambient en els quais resultava agradable treballar. Tenien molts dels avantatgesde la gravetat zero, perc en un cert sentit eren menys "solitaris" que G-zero, on un sempre ha d'estar pensant en puntsde subjeccioque serveixin, en certa manera, d'ancoratge. A un sise de G, es a dir, sota i'accio de la gravetat lunar, unte la sensaclo de trobar-se en "algun lIoc" i es mantenen uns sentits de forca i de direccio definits, encara que, en algunsmoments, nomos ''vagament'' definits.

Una cosa curiosa es que la reterencia horltzontal a la Lluna no esta ben definida. Costa de saber si s'esta vinclatcap endavant 0cap enrera i en quin angle. Aquest fet, afegit al petit limit de visio que deixen els nostres cascos, produeixla irnpresslo que els accidents del terreny de la Lluna canvien d'inclinacio, segons la manera com te'ls miris 0la posturaen que estiguis. EI pes de les motxilles tendia a tirar-te cap enrera i, conscientment, calia fer un estorc per tirar capendavant, encara que fos poe, per tal de compensar-Io. Crec que algu ha definitaquesta postura com ta d'una "monacansada", quasi erecta, perc vinclada endavant. Tarnbe costava, de vegades, saber si estaves erecte 0no. Se sentiaalguna cos a aixf com si et poguessis vinclar en totesles direccions, bastant, sense perdre I'equilibri, que es el que passaa la Terra. La manera clarament mes facil de moure's a la superffcie de la Lluna era posant un peu davant de I'altre.EI "pas del cangur" servia tamoe, perc deixava una certa inestabilitat; no tenies gaire control si et movies en cercle.

Quan yam desplegar els nostres instruments d'experimentacio ala superffcie lunar, yam haver de deixar anar elsobjectes i molts semblaven rebutjats. Les coses seguien la seva trajectoria amb un moviment lent i peresos. Si algunaoues volgut tornar una pilota de beisbol en aquest ambient, hauria hagut, primer, d'acostumar-se allent movimentde la pilota en la seva trajectoria, Tanmateix, crec que l'adaptacio hauria estat relativament senzilla .. .

Neil Armstrong

(FERNANDEZ, M.: Etnos. ciencies Socials 8 e EGB. Barcelona: Barcanova, 1986.)

SERVEIS PEDAGOGICS / GUIXdos maig 92/ A. Noguerol (coord.): Tecniques d'Apreneruatge i Estudi /1 1

1 7I


18/18

A la fitxa sequent, escriu amb poques paraules aspectes tractats en aquesta lectura i que tinguin relaci6amb algun dels apartats, del tema de la classe de ffsica esmentats abans. Indica I'apartat en questlo, tal icom ho has de fer en les notes que prens a classe.

Materia: Aspecte: .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Citaci6: ..

'-Recorda.que en el primer quadern [a has treballat aquesta mena de fitxes de recull d'informaci6 de leslectures. Tarnbe pots utilitzar un full, una plana sencera, per anotar aquesta informaci6 i despres incioure'ldins del dossier del tema que estas tractant.

.Un cop s'ha acabat el treball, i has recolllt tot el material, conve que tinguis un sistema de' presentacioi d'arxiu del dossier perque et sigui util per tornar-lo ,a utilitzar:

Pre entaci6 i arxiu:1. Ordena tots els materials que componen el dossier ..2 . Numera eada una de les pagines i fes-ne un Index al mes complet possible.3. Col.loca el dossier dintre d'una carpeta, arxivador, 0 simplement grap-a'l.4. Eseriu un retol on aparegui la materia i el tema eoneret del dossier. A m~~ sera convenientque hi eseriguis la data i el eurs escotar, .5. Guarda'i amb els altres dossiers de la materia.

GUIXdos IMaterial fotocopiable. Arnpliant el fuUall22%. obtindreu un DINA-4,

Tecniques d'Aprenentatge i Estudi: de les preguntes al treball escrit. N 3

Documents

Transcript of Tecniques d'Aprenentatge i Estudi: de les preguntes al treball escrit. N 3