Tecniques d'Aprenentatge i Estudi: de la lectura al resum. Núm 2

8/2/2019 Tecniques d'Aprenentatge i Estudi: de la lectura al resum. Nm 2

1/20


2/20

Nurn 14 MAR


3/20

SUBRATLLAR

Subratllar es una manera lntelliqent de lIegir, que ames facilita una lectura posterior del text perquese'n selecciona el mes important que hi ha escrit.

No es pot subratllar si no se sap lIegir i interpretar els textos escrits. Perc, tambe cal dir que, quansubratllem, millorem la nostra capacitat de lectura.Tampoc no es pot pensar que nomes es puguin subratllar uns aspectes d'un text; se subratlla sempresegons el que es vulgui treure de la lectura, com ja has vist que ho feiem amb les fitxes anteriors.a Llegeix d'una tirada el text que tens a continuaci6:O'on ve la sorra?

A les castes abruptes formades per pen-ya-segats les ones del mar son molt fortes i es-peteguen contra el li toral fent una massa d'es-cuma blanca.

EIbatre de les onades envesteix constant-ment els penya-segats i lentament els va des-calcant, Les ones arrenquen bocins de roca iI 'onada sequent els rebat un altre cop contra elpenya-segat i , aixf , la vora es va desgastant.Aquest desgast s'anomena erosi6.

materials al mar, i tarnbe el vent quan butamolt fort pot fer caure al mar pluges de sorra ide pols.Eis cientf fics han calculat que cada dia elsrius de tot el men porten 80.000 milions dequilograms de terra cap al mar!

Pero ja saps molt be, psrque potser ho haspogut veure de vegades, que a la platja nonornes hi ha sorra, sino una gran multitudd'objectes diversos.

l.'accio de l'erosio modifica la torma de lacosta, i els boctns de roca arrencats, amb elfregadfs de les onades esdevenen ccdols,graves i arenes. EImar s'emporta tots aquestsmaterials, juntament amb les restes dels es-sers vivents i els arrossega d'un lIoc a I'altre.O'aquesta accio en direm transport.Pero no tots els mater ia ls que transporta elmar provenen del desgast dels penya-segats,sino que contfnuament els rius porten nous

(BOIXAOERAS, N. i al tres: Krakatoa. Sise curs de Naturals. Cicle Superior d'EGB. Barcelona: Onda. 1987)

B A ull, fes el resum amb poques paraules del que has entes despres d'aquesta lectura previa ..

IIense mirar-Io contesta aquestes preguntes:Quantes idees importants has Ilegit? : ..Quina pista t'ho ha fet pensar? .Com has pogut veure, el text et d6na una serie de pistes perque sapiques com cal subratllar-Io:a) De primer hi ha dues paraules en negreta: erosi6 i transport. Aixo vol dir que hi ha dues idees basi-

ques per explicar d'on ve la sorra.b) Tot i que la pregunta no ho diu, nornes en cornencar a lIegir saps que el text parla de la sorra del mar:

"A les costes ... les ones del mar ... "c) EI primer paraqrat es simplement un element introductori al tema. La materia central, la donen els tres

segOents; i els dos darrers s6n exemples 0 aclariments que no tenen res a veure amb la sorra.

GUIXdos IMater ia l Iotocopiable. Arnpl iant e l ful l at 122%. obti nd reu un DIN A-4

4I


4/20

O'on ve la sorra?Ales costes abruptes formades per penya-segats les ones del mar son molt fortes i espeteguen contra -,el litoral fent una massa d'escuma blanca. -

( , " t ro / .u u , i o '(1 0_ "~ fH t4 Hf )Ori~1A l: ,/..' ROSIQ

EI batre de les onades envesteix constantment els penya-segats i lentament els va descalc;:ant. Les - Iones arrenguen bocins de roca i I'onada sequent els rebat un altre cop contra el penya-segat i , aixf,!.avora es va desgastant. Aguest desgast s'anomena erosi6. _l.'accio de l'erosio modifica la forma de la costa, i els bocins de roca arrencats, amb el fregadfs de les Jonades esdevenen codols, graves i arenes. EI mar s'emporta tots aguests materials, juntament ambles restes dels essers vivents i els arrossega d'un Iloc a I'altre. O'aguesta accio en direm transport.Pero no tots els materials que transporta el mar provenen del desgast dels penya-segats, sino que ]continuament els rius porten nous materials al mar. i tam be el vent quan bufa molt fort pot fer caure almar pluges de sorra i de pols. .Eis cientifics han calculat que cada dia els rius de tot el rnon porten 80.000 mil ions de quilograms de lterra cap al mar! -Pero ja saps molt be, perque potser ho has pogut veure de vegades, que a la platja no nornes hi ha sorra, lsino una gran multitud d'objectes diversos. _

- rR.M.JJPOB,T

A LT R EJ Q ((1 6 PS

( t J c M 7 1 p ~ i4"l~inwtrno ilU('fftMfs.)

(BOIXADERAS, N. i altres: Krakatoa. Sise curs de Naturals. Cicle Superior dEGB. Barcelona: Onda, 1987)

Fixa-t'hi, si lIegeixes els trossos subratllats, tens la mateixa informaci6, si fa no fa, que si lIegeixes tot eltext; aquesta es la funci6 del subratllat.

Si ara escrius al marge les paraules clau de l'analisi tal com ho veus en el text de la paqina anterior, aixoen facilita rnes la lectura.IIra subratllaras el text que tens a continuaci6 tot seguint els passos que t'anirem descrivint.Industries baslques

Per fabricar un objecte de ferro 0 d'alumini, la primera cos a que hade fer la industria es obtenir aquests metalis del mineral que els conte.D'aixo, se n'encarreguen les industries d'obtenci6 0 baslques, S'ano-menen aixf perque elaboren els productes que rnes tard serviran depr ime res rnater ies a d'al tres industries. S6n les industr ies d'obtenci6 delferro i de I'alumini i la industria qufmica de base.

La industria d'obtencio del ferro s'anomena siderurqia. S'encarre-ga d'obtenir el ferro en alts forns, tonent-lo amb carb6 de coc, iconverteix despres bona part d'aquest ferro en acer. Ie l ferro i I'acer s6nles pr imeres materies de la industria rnetal lurqica de transformaci6. Lesfactories siderurqiques s6n grans tabriques situades preferentmentvora les mines de carb6 0 de ferro.

La industria qufmica de base se serveix del carb6, del petroli, de lapirita 0 de la sal com a primeres materies, i n'obte una gran varietat deproductes, com el benzol, l'acid sulfuric i fa sosa, Aquests productesconstitueixen la base per a la fabricaci6 d'adobs, de perfums, de tints,de fibres sintetiques, de material totoqrafic i de productes tarmaceutlcs,Les tabriques se solen establir prop dels jaciments de carb6, de lesrefineries de petroli i dels ports de mar importants.Industries de transformaclo

Les industries que utilitzen prime res rnateries subministrades perles industries basiques, I 'agricultura 0 la ramaderia, i que fabriquenproductes ja ben acabats i a punt de fer-los servir, s6n les industries detranstormaclo.

(VALLVE, J. i a lt res. : M6n i pob/es. Ternes de geograda i histotie. 68 d'EGB. Barcelona: Teide, 1984)

a) Abans de cornencar a subratllar has de saber de que tracta el text. Si ets a la classe, el professor ettara una petita introducci6 a la lectura. Perc si ets solo el mestre vol que facis un exercici de subratllat, tarasuna lectura previa del text tot fenf-te preguntes per saber de que tracta iquants apartats hi ha, rnes 0menys.

- Fes aquesta lectura i contesta les preguntes:De que tracta el text? ..Quants apartats hi ha? .Escriu les preguntes que t'has fet .." ..

Hi ha algunes paraules que es repeteixen molt 0 que es destaquen de la resta? ..Escriu-les: .

SERVEIS PEDAGOGICS I GUIXdos ma rc 92/ A . Noguer ol (coo rd .): Tecnioues d'Aprenentcuge i Estudi /I

5I


5/20

b) Ara lIegeix a poe a poe el primer paraqrat i destria el que s6n exemples 0 details poe importants.Un cop acabada la lectura, agafa un lIapis de mina to va i subratlla les idees principals. En fer-ho, hasde procurar que es puguin lIegir els fragments, per tant, subratllaras frases, no nornes paraules.

- Fes el subratllat d'aquest primer paraqrat. Llegeix el que hagis subratllat i comprova si s'enten el mateixque lIegint tot el paraqrat.

c) Despres aniras subratllant la resta dels paraqrats fins a acabar tot el text.En finalitzar has de lIegir i veure si s'enten el mateix que lIegint totes les paraules.d) Ara cal que escriguis les paraules clau de les idees basiques .

IIra mira de contestar les preguntes que t'has fet en lIegir el text i aquestes que tens a continuaci6, ambles paraules que has subratllat:

a) Que s6n les industries basiques: " .b) De quin tipus n'hi ha i que fan: ..

FES MOlTA ATENCIO:1. Previarnent has de Ilegir tot el text que cal subratllar, posant atenci6 a les parts que te, el tema de que tracta,les paraules que es repeteixen, etc. E t sera util fer-te preguntes com: de que pari a? On succeeix? ...2. Torna a lIegir el text i soluciona els dubtes que en tinguis. Pots aprofitar per cornencar a senyalar les frasesmes essencials.3. Has d'establir el teu codi personal per subratllar:

SENYAL per exemple VOL DIR:Es una idea molt important.Es una idea que completa I'anterior.Tot el tros es important.Es un exemple molt aclar idor.

Doble liniaFletxal.inia verticalUna adrniracio

4. Ara lIegeix el que has subratllat. Si amb aquesta lectura trobes que falten aspectes, els subratllaras.les paraules subratllades han de tenir sentit com passa amb els telegrames.Procura subratllar sense espatllar el material que pots necessitar mes endavant, tes-ho amb un lIapis moltsuaument, de manera que es pugui esborrar facilrnent. .No abusis ratllant tot el text, no serveix per a res. Per contra, tampoc subratllis paraules aillades, t'oblidarasdel significat global del text. Subratlla frases 0 grups de paraules amb significat, de manera que si els lIegeixespuguis reconstruir el significat basic del text.Despres d'haver fet el subratllat, escriu al marge les paraules clau que serien com el tltol de cada apartat i queexpressen el rnes important de cada un.

Subratllar un text t'ajudara a: - centrar l'atenci6 en la lectura i la comprensi6,- memoritzar rnes be les idees,- estudiar rnes tacilment,- aprendre rnes be.

(iUIXdos I Mater ia l forocopiable. Ampliant e l full al 1 2 2% . o b ti nd re u u n 0 1 ! A- 4

6I


6/20

IIer fer el subratllat calera que et fixis be en com es presenta el text, perque tindras les pistes neces-saries: els guionets i, sobretot, la presencia d'un paraqraf que insinua que al darrere hi va la part fonamen-tal del text. Abans de cornencar recorda les nomes basiques de la manera de fer el subratllat.

On se situa la industria?Darrere d'una industria sempre hi ha una voluntat econornica de

produir riquesa, diners. Aquesta intencio econorntca pot tenir com aprotagonista un empresari, una societat de propietaris, una cooperativade treballadors 0 I 'estat en els paisos d'economia planificada 0 social is-ta o

En qualsevol cas, en decidir on s'instal- la una facto ria industr ial , caltenir presents uns criteris de localitzacio industrial que facin que ladecisio suposi avantatges economics per a la industria.

Les industries dependents d'activitats extractives tendeixen ainstalIar-se a peu d'extraccio per tal d'estalviar les despeses der ivadesdel transport del mater ial extret .

En aquelles industr ies de bens d'equip que elaboren productes queformen part del proces de produccio industria l d 'unes altres industries,el fet de ser tan a prop com sigui possible d'aquestes pot ser un criteride localitzacio ben significatiu.

Si la industria te una relacio directa amb el consumidor del carrer,es a dir, si es una industria de bens de consum, la seva installaciopreferent sera prop d'aquests consumidors, a poblacions com rnesgrans millor.

Hi ha, perc, uns cr iteris generals de locat itzacio que gairebe semprecaldra tenir presents:-La proximitat a nuclis residencials. Instal-tar una industria propd'una ciutat 0 poble gran proporciona la possibi li tat de trobar rna d'obraabundant i tecnicarnent rnes preparada, si existeix una tradici6 industrialen la zona escol lida.

-La presencia d'altres industries ja en funcionament en la zonaescollida estalviara despeses en la instal-facio, les anomenades econo-mies externes: pavimentaci6 de carrers, enl lacos de comunicacions,enllumenat i altres fonts d'energia, transport de rna d'obra, etc. Ambaquests criteris s'han creat, amb torca exit, les zones industrials a totEuropa i a la resta del m6n.

-La disponibil itat d 'un espai ampli , pia i administrat ivament qualif i-cat com a espai per a us industrial, sovint pot ser un criteri a valorar,sobretot tenint en compte que els organismes politics poden oferiravantatges economics si hom instal-la la industria en els indrets assen-yalats per aquests organismes.

-EI preu del solon instal-tar la industria es potser un dels factors mssimportants a valorar. Una industria necessi ta, tot sovint , molta superfi-c ie, i aquesta necessitat d'espai pot convert ir-se en una de les despesesd'installaci6 rnes importants.

(PANAREDA, M.M. i RIOS, J.: "La industria d'Europa" a Catalunya i Europa. Mater ials de trebal l. Barcelona: Departament d'Ensenyament de laGenerali tat de Catalunya, 1988)

Com has pogut veure, la clau del subratllat d'aquest text es el paraqrat que cornenca "Hi ha, perc, unscriteris generals ... " i que suposa el resum de la part rnes important del text.IIom a punt final, es de suposar que has comprovat si les frases subratllades contestaven totes lespreguntes sobre el text.

Abans de realitzar I'exercici 8 torna a repassar els passos fonamentals que has de tenir present enrealitzar el subratllat.IIplica el proces de subratllat al text que tens a continuaci6. Anim!1.Eis jaciments

Eilloc on es troben les roques i els minerals i lIur disposici6 en el sols'anomena jaciment. Hi ha diferents classes de jaciments. Quan elmineral es troba en el mateix lIoc on es forma, el jaciment es primari. S6njaciments primaris els de carb6, per exemple. Quan el mineral es trobaen un lIoc diferent del d'origen, el jaciment es secundari.

Entre els jaciments secundaris cal destacar els placers. A vegades,

en una roca hi ha inclusions de particules d'or 0 de pedres precioses.Si aquesta roca es desta per mor de l'erosi6, l'or 0 les pedres preciosess6n arrossegades pels corrents d'aigua i queden diposi tats pel fons i perles r ibes, barrejats amb els al tres sediments; aix i es formen unes sorresauriferes 0 gemmiferes, que constitueixen placers explotables. AI riuMinyo i al Sil (afluent del Minyo), a Galicia, i al Darro (afluent del Genii),a Andalusia, s'hi han trobat granets d'or pur.

(MIR, M.; PARIS, M.A. i VILLALBi, A.M.: Materia i vida. Temes de ciencies naturals i quimiques. Barcelona: Teide, 1984.)

CONSELLS FINALS Solament es util el que tu has subratllat.S6n inutils els subratllats de fragments que no entens.Subratllar en la primera lectura es poc precis.Subratllar es cornencar a estudiar.Subratlla com si escrivissis un telegrama.EI subratllat s'ha de poder esborrar.

SERVEIS PEDAGOGICS / GUIXdos man; 92/ A. Noguerol (coord.): Tecnioues d'Aprenentatge iEstudi /I7I


7/20

ELS ESQUEMES

Eis esquemes s6n uns qrafics que, sovint, utilitzen paraules i s6n molt utils com a resums organitzatsd'un text.

D'esquemes, n'hi ha de moltes menes i s6n molt practics com a eines per ales explicacions dels pro-fessors i tarnbe per a la memoritzaci6 dels alumnes.

Hi ha uns esquemes 0 qrafics que s'utilitzen com a complement d'una explicaci6. Sovint repeteixen elque s'explica.a Completa les paraules que falten a I'esquema amb la informaci6 que et d6na el mateix lIibre.

(MIA, M.; PAAis, M.A.: Energia. Ternes deciencies naturals i t isiques. Barcelona: Tei-de, 1984.)

L'arrel absorbeix I'aigua amb els mine-rals que porta dissolts. Aquesta dissoluci6.un cop dins de la planta, s'anomena sababruta i puja del tronc tins arribar a les tulles,d'on surt I 'aigua que s'evapora.

que s'evapora

Fulla_

principal

Arrel--

Altres esquemes s6n rnes complicats de lIegir.fIFixa't en els esquemes segOents i contesta les preguntes que hi ha a continuaci6.

DISTRIBUCIO DE LA POBLACIO A = AuralU = UrbanaLUTS HOSPITALARIS PER 1000 HABITANTS

CD;i "lC") Ni=. an .:;z: .. . c :i~. e. C i 5 _ >


8/20

ALGUNS PAISOS D'AMERICA LLATINAEXTENSIO O'AMERICA LLATINA20 607 875 km' POBLACIO O'AMf:RICA LLATINA275 177000 habitants

P ~I SO S R lS l~ ,'. TSO A I. ! R IC A l lA T I" ~

2 1 '.M E X I C18

B R A S i l 4 2 . , .

CREIXEMENT OEMOGRAFICE L S A L V A D O R 3 8 . _M X I C 3 5 .._B R A S i l 32 ._A M RIC A l lA TIN A 2 6, 8 . _X I L E 24 0_C U B A 21._M U N D I A l 19 ._A R G E N T I N A 15 o_

(Verges, 0.: EI mon d'avui . Ternes de geograf ia i d 'h istOria. Barcelona: Teide, 1978.)

a) Mirant el grafic de la distribucio de poblacio, ~saps dir quin es el pais que te rnes habitants? ..........,.....,.......

b) Hi ha algun qrafic que et doni aquesta intormacio? ., .,.., ., ., ., ., ., .,.., ., .,..Quin? .Altres qraflcs estan relacionats molt directament amb el fenomen que volen explicar i son com una

simpliticacio del seu dibuix.IIcontinuacio tens un esquema que respon al dibuix d'un circuit electric. No hem col-locat la Iietra queels identifica, ~Ia saps col- locar tu? Fes-ho.

(MIR, M.; PARis, M.A.: Dynamis. Ternes de ciet icies f is iques. Barcelona: Teide, 1984.)

Perc els esquemes que rnes ens interessen son els que serveixen com a resum d'un paraqrat, d'unapartat 0 de tota una lhco. Aquests esquemes poden tenir moltes formes i totes son valldes, mentre estiguin '.ben fets -no tinguin errors-, siguin clars i facilitin I'estudi.

SERVEIS PEDAGOGICS /GUIXdos rna" 92/ A. Noguerol (coord.): Tecniques d'Aprenentatge iE.,,,,di 1/

9I


9/20

ELRESUM

Hem arribat al final del trajecte i ara cal que posis en marxa tot el que has apres al lIarg d'aquestespaqines: lIegir, subratllar, fer esquemes i resumir.

Sf, tarnbe has apres a resumir perque en moltes de les activitats anteriors ja has hagut de fer resums,encara que no n'hagis escrits molts. De fet, lIegeixes perque resumeixes. Ara mateix entens aquestesparaules perque en vas fent un resum.

Aquest resum rnes intuitiu es el primer que hem de tenir en compte, perque es el que ajuda a fer la lectura,el subratllat i els esquemes, i es la base del resum mes formal que ara t'explicarem.a Ara utilltzaras aquesta mena de resum: lIegeix al rnes de pressa possible el text que tens a continua-ci6. Despres, sense mirar-Io, intenta dir amb poques paraules el que explica.

ACreix la lmportancla de les clutats

Deus recordar tam be que les ciutats, que havien desaparegutpractlcarnent des dels darrers temps de l'lmperi rorna, van tornar aesdevenir importants a partir del segle XI. Se'ls va donar el nom deburgs i, als seus habitants, burgesos. Les ocupacions principals de laburgesia urbana eren el com ere; i I'artesania.

Eis mercaders de les ciutats de la Mediterrania es van enriquirmoltfssim amb la importaci6 d'objectes de luxe, com ara seda, perfumsi altres objectes procedents de pa'isos lIunyans, com la X ina i l'lndla. Anombroses ciutats del nord d'Europa es mercadejava amb les pells, lafusta, la lIana i el ferro, que provenia de. Russia i dels palsos escandi-naus.

Alguns comerciants van acumular fortunes immenses, que vandedicar a noves menes de negoci, sobretot al prestsc de diners alspoderosos senyors feudals i fins i tot al papa.

Ames d'aquests mercaders, ala ciutat v iv ien nombrosos artesans.S'encarregaven de produir gran nombre de coses que els habitants dela ciutat necessitaven. Alguns d'ells, perc, havien aconseguit tantahabilitat en el seu ofici, que els productes que fabricaven eren venutsarreu d'Europa. Per exemple, eren famoses les teles de lIana que esfabricaven ales ciutats del nord d'ltalia i a Flandes.

Eis artesans d'un mateix ofici estaven associats. Com ja deussaber, aquestes associacions s'anomenaven gremis i a traves d'elleses procurava que a tots els tallers es trsballes en unes condicionssemblants i que no hi haques cornpetencia.

Eis propietaris del taller eren els mestres artesans, que havienrebut el permfs del gremi per exercir la seva professi6. Sota les sevesordres treballaven uns quants assalariats. Aquests darrers arribaven aser molt nombrosos ales ciutats on la industria es va desenvoluparmolt. E is seus sous eren molt baixos i les seves condicions de vida moltdures.

(BORRAS, M. i altres: Etnos. ciencies socials 7 e d'EGB. Barcelona: Barcanova, 1985.)

. .. . BAra fes el mateix amb aquest nou text:

BUn mati d'hivern, fred i glacial, amb el cere; que bufava de valent i

tallava l'ale, un pages benestant anava cap a la vila, ben abrigat ambvestits de lIana i una bona capa folrada de pell. Pel camf va trobar uncarboneret que baixava de la muntanya i que tarnbe feia cap a la vila.Pero no duia sin6 un pobre gec de cot6, i encara mig esparracat, i nosemblava que patis pas gaire per causa de la gelor i del vent esmolatd'aquella matinada.

Despres de saludar-se van caminar una estona plegats i el pages,admirat que el carboner poques resistir sense glae;ar-se aquella tempe-ratura tan rigorosa, anant tan poc abrigat, no es va saber estar depreguntar-li:

-I v6s, company, "no us peleu de fred, anant tan prim de roba comaneu?-No pas per ara -va respondre el carboner, tot eixerit, fent una mitjarialla.-Doncs, a fe que no ho entenc -va dir, encara, el paqes-, perqus jo sfque vaig ben abrigat, i tinc un fred que no m'hi veig.-Es que jo porto posada tota la roba que tinc -Ii va dir el carboner. Siv6s fessiu igual, si duquessiu posada tota la roba que teniu, com jo,tampoc no en tindrfeu, de fred!

("Tota la roba posada". Cavall Fort, nurn, 431, any 1980)

SERVEIS PEDAGOGICS I GUIXdos m


10/20

C ontesta ara amb tota sinc eritat, G qu in dels dos resum s c reus que sera el rnes adequat? E I segon, oi?E vid en t, e l re sum in tu itiu fu nc io na molt b e q ua n e l t ext e s s en zill 0molt c on eg ut, fin s i t ot a le sh ore s e l p otsexpressar am b m enys paraules. E n c anvi, quan el text es m es com plic at, aquest resum nec essita uns pas-sos per assegurar-te que I'has entes be.F em -hoam b el prim er, el text A .

IIa saps de que parla el text.A quina materia correspon? : .A quina part de la materia pertany? .F es memoria d els fe ts q ue re co rd es d 'a qu es ta epoca,Pensa tre s 0 q ua tre p re gu nte s q ue p od en tro ba r re sp os ta e n a qu est te xt.E scriu-Ies a continuac i6: .

.. A ra ja pots passar a fer el subratllat. Abans, pero, rec orda les pautes que t'hem donat sobre c om fer-Io.N o d eix is d 'e sc riu re le s p ara ule s a l marg e e n a ca ba r e l s ub ra tlla t.GT 'has adonat que el tito l d 'aquest prim er text respon so lam ent a una part, la rnes breu i que en c anvi lamajo r p art e s re fe re ix a u n a ltre a sp ec te ?

D igues quin tito lli don aries tu .F es I'esquema, pots ordenar les idees d'una altra m anera, si vols. ,.

. .

GUIXdos / Mat er ia l fo roccpiabl e. Amplian t e l fu ll a l 122%. obt indr eu un DIN A-4

1 4I


11/20

IIquf hi ha un exemple de com d'un mateix text poden sortir diverses formes de resum. Com pots veure,de vegades manquen elements, completa'is tu.

Tipus de conreusDes del punt de vista de I'aigua, en agricultura es distingeixen dosgrans tipus de conreus:a) canreus de seca, que es donen als lIocs on I'aigua no es moltabundant i no hi ha la necessaria per regar.

b)conreusde regadiu,ques6n propis de zones que espaden regarsense dilicultat, gracies a canals i sequies.Pertanyen al primer tipus el cep, I 'olivera, el blat, I 'ametller; alsegon, tots els conreus de I'horta, I'allals, el blat de mora, l'arros, etc.

(MIR, M. i PARIS, M.A.: Energia. Temes de ciencies naturals i ffsiques. Barcelona: Teide, 1984.)

A Tipus de conreus Aigua Exemples(no es necessari posar-los)

I I Escassa cep, olivera, blat. ..De regadiu l I arras, altals, blat de moro ...

B -.':a) Conreus de seca: I ITipus de conreus b) conreus de regadiu: aigua abundosaC1. I I1.1. Conreus de seca: tenen poca aigua. Per exemple: el cep i I'olivera.1.2. Conreus de regadiu: I I Per exemple: l 'arros i I 'altals.

Ja veus que no es diffcil fer un esquema. Un cop has apres a subratllar i posar les paraules al marge,es relativament tacit de fer-los.

IIra lleqiras un text i despres de fer el subratllat hauras de completar I'esquema que, utilitzant les claus,podria ser-ne el resum.

Abans, perc, sera bo que et fixis en aquests consells:

PER FER UN ESQUEMA CAL a) Que hagis entes be el text.b) Que hagis seleccionat les idees centrals.c) Que hagis escrit les paraules clau.d) Que hagis relacionat les idees.e) Que escriguis el minim nombre de paraules.f) Que trhs un sistema d'esquernatitzacio.g) Que sigui clar i entenedor.

GUIXdos I Mate ria l f ot ocop iabJ e. Amplianr el fu ll 31122%. ob tindr eu un DIN A-4

1 0I


12/20

Continent d'economies industrials

1.Europa es un continent de parses petitsTots les paisos del continent europeu son de petites dimensions.EI rnes extens, Franca, sols te mig milia de km2 i es quasi vint vegadesrnes petit que els grans parses del man com el Canada 0 la Xina.

Tampoc no trobem a Europa paisos que tinguin gaires centenarsde milions d'habitants. EI pais mes poblat d'Europa, la RepublicaFederal Alemanya, sols en te 61 milions i es moltlluny de paisos comla Xina, l'[ndia 0 I 'URSS. Aixo no obstant, Europa, amb 64 habitants perkrn", es el continent mes densament poblat.2. Son pa'isos industrials, de rendes altes

Gairebe tots els paisos europeus son industrials. La base econo-mica d'Europa es la industria i els serveis. En I'agricultura, hi treballamenys de la decima part de la poblacio activa. Per aixo les rendesd'aquestes poblacions son altes. Son els parses desenvolupats.

Com que la industria es localitza ales ciutats, rnes de les duesterceres parts dels europeus hi viuen; son poblacions urbanes. Es, pertant, una poblacio rica, d'alt poder adquisitiu, que te una bona alimen-tacio, uns serveis de qualitat (sanitat, educacio) i que consumeix i usamolts bens, com autornobits, te levisio, etc.

Tanmateix, i per haver estat els primers parses a industrialitzar-sa,moltes de les seves tabriques i transports s'han envellit, sobretotcomparats amb els d'altres grans potencies, com els EUA 0 el Japo.3. La poblaci6 europea creix lentament

La poblacio dels parses europeus creix molt lentament i fins i totretrocedeix en alguns parses com Alemanya i Austria. Aixo es deu al letque aquests patsos han estat els primers a reduir la natalitat i lamortalitat . En l 'actual ltat , e ls europe us tenen la natal itat mes baixa delman amb taxes inferiors al 15 per mil. La mortalitat tarnbe es baixa,encara que no massa, i es rnante al voltant del 12 per mil. La conse-quencia es un creixement feble de la poblacio europea.

Tarnbe es caracteristic dels parses europeus tenir una poblacioenvellida amb pocs joves iamb molts ancians.4. Europa es troba dividida en dos grans blocs

En acabar la Segona Guerra Mundial, Europa resta dividida en dosblocs. L'Europa Occidental, de paisos industr ials d 'economia capital is-ta, i l'Europa Oriental, de parses industrials d'economia socialista. Enambdos grups han sorgit organitzacions amb el fi de complementar leseconomies dels pa' isos de cada bloc: la Comunitat Econornica Europea(CEE) a l'Europa Occidental, i el COMECON socialista, a l'EuropaOriental.

EQUIP AULA-3: Volta. Ciencies Socials. 7 e d'EGB. Madrid: Anaya, 1984.)

Ara, ompie I'esquema:

Superffciei poblaci6

Els dosblocs

Economia

EUROPAEconomiaindustrial

Creixementdernoqratic

{petits (Franca el rnes extens)

P arso spoca poblaci6 (Alemanya el rnes poblat)

Continent amb rnes densitat de poblaci6

SERVEIS PEDAGOGICS I GUIXdos mar \, 92/ A. Noguero l ( coor d.) : Tecniques d'Aprencntotgr i '\",ml; /I

1 1I


13/20

Si vols, pots subratllar amb colors diferents cada una de les paraules clau, t'ajudara a memoritzar el text.

IIra que has vist com es pot fer no et costara gens realitzar tu sol el proces de I'esquema del text quetens a continuacio. Ara copiaras I'esquema anterior perc utilitzant un altre sistema.

1. Europa: Economia industrial1.1 .1.1. a) Pa'isos:.................................................................................................................. t

1.1. b) Continent: .

GUIXdos I Material fotocopiable. Ampliam el full al 122%. obtindreu un DIN A-4

1 2I


14/20

3i vols, pots subratllar amb colors diferents cada una de les paraules clau, t'ajudara a memoritzar el text.

IIra que has vist com es pot fer no et costara gens realitzar tu sol el proces de I'esquema del text quetens a continuaci6. Ara copiaras I'esquema anterior perc utilitzant un altre sistema.

1. Europa: Economia industrial1.1 .1.1. a) Patsos:...................................................... -, ....................................................................................................................................................................................................... - .1.1. b) Continent: ..

GUIXdos IMat eri al f otocopi ab le . Arnp li ant e l fu ll a l 122%. obt indr eu un DIN A-4

1 2I 1


15/20

IIra torna a escriure el resum del text tot seguint, com a quio d'escriptura, I'esquema que has realitzat.

Compara els dos resums d'aquest text, el segon es torca rnes complet, oi?Per tant recorda que

- Has de lIegir be el text.a) Trobar el lema dequetractab} Fer preguntes sobre el temac) Heconeixer els seriyals que dona I'autord) Identificar les frases c1audel text:- Has de subratllar les idees centralsi relacionar-Ies- Has d'escriure al margeles paraules clau:- Has de fer l'e sq ue rn a .- Has d'expJicar amb les teves paraules I'esquema que has fet.

PER FER UN BON RESUM

Aquests resums son el complement necessari per poder comprendre be i estudiar un text. PrimerI'analitzes be i despres I'expresses amb les teves paraules per assegurar-te que el proces s'ha acabat.

Perc no tot es tan senzill. Si agafes el text que parlava del tipus de conreus (paqina 23), observaras unacosa curiosa. Esta tan resumit que es impossible dir-ho amb menys paraules. D'aquests textos no pots fercap mena de resum.Tant en textos de la mena dels que acabem de citar com en altres pot haver-hi, no obstant aixo, algunfragment que t'interessi, aleshores es millor que el copirs al peu de la lIetra.

EI resum es una explicacio redactada seguint el quio dels esquemes. De vegades, ja es pot realitzar unamen a d'esquema rnes redactat que resulta gairebe un resum.IIlegeix atentament aquest text.,. .consequencles socials de la revoluci6 industrial

Eis avencos tecnoloqlcs impulsats per la industrial itzaci6 no sola-ment van revolucionar I'economia anglesa, tarnbe van fer canviar lavida d'aquella societat.

Un dels pr incipals canvis socials ocasionats per la revoluci6 indus-trial va ser l'aparici6 de dues noves classes socials: el proletariat i laburgesia industrial.

EI sistema de producci6 domestic, en el qual tota la familiaparticipava en les feines de preparaci6, filat i teixit, no es va podermantenir a partir de laintroducci6 d'una nova rnaquinaria mes cara i dela substituci6 de la torca humana 0 animal per la hidraulica primer i ladel vapor mes tard. Apareixera ara la tebrice, que era el 1I0c on estrobaven reunits els nous instruments de treball i on els treballadorsanaven a realitzar la seva feina a canvi d'un jornal.

Aquesta nova classe trebal ladora que no posseeix cap instrumentdel seu treball (eines, terres ... ), ha estat anomenada ciasse obrera 0

proletariat. Les seves condicions laborals eren molt dures i molt aviatels treballadors van lIui tar per millorar aquesta si tuaci6.

La mecanitzaci6 va per judicar una altra classe social : els artesans.Eis seus productes sortien mes cars que els elaborats ales Iabriquesi molts artesans que no tenien prou diners per mecanitzar els seustallers es van arruinar i van haver d'anar a treballar ales tabriques.

La burgesia industrial, que va apareixer en aquest periode, esdedi cava a reinvertir els beneficis en els seus negocis per ampliar-Iosi modernitzar-Ios. Aquesta nova classe social propietaria dels bens deproducci6: (rnaquines, primeres rnateries ... es a dir, del capital), varebre el nom de capitalista.

Un altre canvi social produTt per la industrialitzaci6 va ser elcreixement utbe.

La instal-laclo d'una tabrica suposava la creaci6 de nous barris peracollir la poblaci6 obrera que hi treballava. La tabrica, doncs, alia on esva instal-lar va fer creixer antigues ciutats 0 en va crear de noves.

(CASULLERAS, MA i altres: Camf-ral. Ciencies Socials. Cic le Superior. Saragossa: Luis Vives, 1987.)

SERVEIS PEDAGOGICS I GUIXdos man; 92/ A. Noguero l ( coor d.) : Tecniques d'Aprenentatge i Estudi I I

1 5I


16/20

a Completa I'esquema que tens a contlnuacio amb les idees del text que acabes de lIegir. Pots utilitzarles mateixes paraules de I'autor.

CONSECOENCIES DE LA REVOLUCI6 INDUSTRIAL

Aparici6 de '1------- '-- '1 / ~p.,e;xera I. fabrica.. . CONiEQUENCIES:

proletarla~ 1 ' - - - - - 'No tenien L I _ ~ _ _ _ : _ , - - _ ,Les condicions de treball

La burgesia es dedicava areinvertir els beneficis perampliar 0modernitzarI'empresa. Aquesta classesocial era propletaria

- No es rnante

a causa de la introducci6 dernaquinaria mes cara.- Tarnbe perjudica els artesans,ja que els seus productes

i per tant no feien negoci.I els que no es podien pagar novarnaquinaria,

Tot aixo feu que hi haques un increment 0 creixement

E l l Aquest esquema es gairebe un resum, perc aixf no pots redactar, falten paraules i no es poden fer"dibuixets"; per tant, escriu en les IInies segOents, el resum d'aquest fragment. Has de tenir presentI'esquema que acabes de completar.

GUIXdos I Material fotocopiable. Ampliant el full al 122%. obtindreu un DIN A-4

1 6I


17/20

Com pots veure, la redacci6 del resum ha de tenir molt en compte les par I .. f . au es que seNelxen perrelacionar una rase amb una altra. Per exemple, per dir que una cosa es el contr . d' It '1 ' ' ." ' ., b t t t t i . ,. . art una a ra uti itzaras:pero, aixo no a san, a I aIXO,en canvi, per contra, ..... ; en canvr per dir que ins' t . I '", 't b' d I' . ". , ISelxes en e rnateix: ames a mes, am e, e a mateixa manera, I, ... ; I per assenyalar que tanques I'explica ., b I ' ..rnes interessant: "en resum, breument, en poques paraules, ..." cia am a stntsst delNo cal posar palla, cal ser clar, explicit i breu.IIconti~uaci~ tens un ~squema -q.uadre sinoptic-, cal qu~ ,en redactis un resum names utilitzant dosavantatges I dos inconvenrents, pots triar-Ios. En fer la redaccio no pots copiar cap fragment sencer has

de dir-ho d'una altra forma; si fas un esquema de les idees et sera mes facil. Compte arnb les paraule~ queutilitzes per relacionar les frases.

Avantatges InconvenientsCom que I'energia hidroelectrica es una font renovable, no hi ha

peril l que aquesta s'esgoti.. EI cost es elevat tant per la construcci6 que s'ha de realitzar

com pels estudis previs que s'han de fer sobre les caracter ist iquesde la zona en la qual se situara la central htoroeiectrtce.

No produeix cap contaminaci6 al medi ambient.No es pot fer a quaisevoilloc perqua el terreny ha de presentarunes caracteristiques determinades; fer-Ia pot suposar la desapa-

rici6 de cultius i pobles sencers, ja que la zona que ocupa unembassament es bastant gran.

L'aigua embassada es una reserva per al regadiu de zones deconreu i camps.

EI rendiment que se'n pugui treure depen de les caracteristi-ques climatiques de la zona: mss pluviosi tat 0menys, temperatu-ra, grau d'svaporacio de I'aigua, etc.

~ .

a} R~allar els trossos mes :interessants del text.b) F7erun esquema 'que s1gul clar.'c) Fareir amb palla els esquemes.d) ~scriure com un telegrama. ,a) Escriure breument les idees centrals d'un text.b) Reorganitzar personalment les idees.

. c) Escriure les idees amb les propies paraules.d) Expl'icar clarament les relacions entre les idees.

RESUMIRNOVOLDIR

VOL DIR

SERVEIS PEDAGOGICS / GUIXdos rna" 92/ A. NogueroI (coord.): Tecniques d'Aprenentatge iESluc!i /I

1 7I


18/20

Com pots veure, la rsdacclo del resum ha de tenir molt en compte les paraules que serveixen perrelacionar una frase amb una altra. Per exemple, per dir que una cosa es el contrari d'una altra utilitzaras:"pero, alxo no obstant, tot i aixo, en canvi, per contra, ..... ; en canvi, per dir que insisteixes en el mateix: "arnes ames, tambe, de la mateixa manera, i, ...": i per assenyalar que tanques l'explicaci6 amb la sfntesi delrnes interessant: "en resum, breument, en poques paraules, ..."

No cal posar palla, cal ser clar, explicit i breu.IIcontinuaci6 tens un esquema -quadre slnoptlc-, cal que en redactis un resum nornes utilitzant dosavantatges i dos inconvenients, pots triar-Ios. En fer la redacci6 no pots copiar cap fragment sencer, hasde dir-ho d'una altra forma; si fas un esquema de les idees et sera rnes tac it . Compte amb les paraules queutilitzes per relacionar les frases.

No produeix cap contaminaci6 al medi ambient.

EI cost es elevat tant per la construcci6 que s'ha de realitzarcom pels estudis previs que s'han de fer sobre les caracterfstiquesde la zona en la qual se situara la central hidroelectrica.

Avantatges InconvenlentsCom que I 'energia hidroalectrica es una font renovable, no hi ha

peril l que aquesta s'esgoti.

L'aigua embassada es una reserva per al regadiu de zones deconreu i camps.

No es pot fer a quaisevoilloc perque el terreny ha de presentarunes caracterfstiques determinades; fer-Ia pot suposar la desapa-rici6 de cultius i pobles sencers, ja que la zona que ocupa unembassament es bastant gran.

E I rendiment que se'n pugui treure depen de les caracterfsti-ques cl imatiques de la zona: rnes pluviosi tat 0menys, temperatu-ra, grau d'evaporacio de I'aigua, etc.

................................................................................................................................................ ; .

......................................................................................................................................................................................... : .

;. .

SERVEIS PEDAGOGICS 1GUIXdos mar l' 921 A. Noguerol (coord.): Tecniques d'Aprenemotge iEstudi /I

1 7I


19/20

Enquadernaci6

Els fulls que utilitzis han de ser tots iguals.La portada ha d'estar ben retolada i ha d'indicar el tftol del treball, el teu nom, la materia a que correspon,

el nom del professor i la data.Utilitza qualsevol sistema d'enquadernaci6 que asseguri que els fulls queden ben agafats (grapes, IIoms,carpetes de plastic transparent, etc.)

A/tres maneres de presentar e/ treba/!EI treball escrit I S una modalitat de presentaci6 de les tasques escolars. Hi ha altres sistemes de

presentaci6, perc sempre et calera seguir el mateix proces d'elaboraci6 del treball; poden variar en laredacci6 i presentaci6: un mural, un muntatge audio-visual, un document de video ...

Quan hagis de fer un treball escrit sera convenient que tinguis present aquest requadre:

1. Tltol2. Gui6 inicial3. Recerca d'informaci6

L'observaci6 directa:guions d'observacio;entrevistes,enquestes.

L'observaci6 indirecta:lIibres,revistes,peLlfcules,programes de televislc,radio,etc.

6. Redaeci6:Index,Introducci6Cos centralConclusionsBibliografia

7. Presentaci6:Distribuci6 d'espaisRetolaci6Enquadernaci6.

GUIXdos I Mate ria l I orocopiabl e. Ampli an t e l f ul l a l 12 2ck. obti nd reu un DIN A-4

1 8I


20/20

Tecniques d'Aprenentatge i Estudi: de la lectura al resum. Núm 2

Documents

Transcript of Tecniques d'Aprenentatge i Estudi: de la lectura al resum. Núm 2