Taula de contingut

La música catalana uneix el Palau i l' OBCEl Periódico de Catalunya - Catalán - 15/06/2017

L’OBC estrena obres de Granados i CervellóEl Punt Avui - 15/06/2017

L’OBC ESTRENA GRANADOS I CERVELLÓAra - 15/06/2017

L'OBCi Ono porten al Palau una obra inèdita de GranadosLa Vanguardia - Catalán - 15/06/2017

TOP 3 CLÀSSICATime Out Barcelona - 15/06/2017

Raimon retreu a Puigdemont que no anés als seus recitalsAra - 15/06/2017

Els premisNacionals, amb accent valenciàLa Vanguardia - Catalán - 15/06/2017

RESERVA ARATime Out Barcelona - 15/06/2017

Las luchas internas en el PDECat muestran la debilidad de MasABC - 15/06/2017

Interior justificó las medallas a la brigada patriótica por su “meritoria trayectoria”El País - 15/06/2017

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

P.2

espectacles DIJOUS58 15 DE JUNY DEL 2017

E l dia que em vaig assabentar de la mort de Benjamin Meléndez jo havia d’anar a l’hospital per

presenciar un naixement. Vaig pen-sar, en bona lògica, que no cabien du-es persones tan especials en un sol pla-neta, com quan, en cases plenes de lli-bres, te n’has de desfer d’un perquè n’entri un altre. Les persones especials, vaig escriu-re en una ocasió, són com els encene-dors: apareixen quan no les esperes, a vegades s’encenen i no són de nin-gú. Sovint hi arriben agafant la dre-cera d’una cançó. Vaig arribar a Ben-jy Meléndez per There is something in my heart i fa uns mesos el vaig entrevistar per telèfon (la seva veu, ja des de l’hos-

Una columna per als que es mereixen una estàtua

MIQUI

Otero

deesi

pital, era quasi un murmuri) amb l’ex-cusa d’un còmic sobre la seva vida edi-tat per Sapristi. En el violentíssim Nova York del 1970, la ressaca hippy se solapava amb una brutal especulació urbanística que empenyia els joves a jugar amb l’heroïna o a ser herois. Benjy va fun-dar els Ghetto Brothers, una banda de 2.500 membres connectada amb els programes socials dels Panteres Ne-gres i del Partit Socialista de Puerto Ri-co. Va treure un disc de melodia beatle i aldarull latin soul, amb l’emblema de la seva ganga a la portada: uns cubells d’escombraries (o com fer del rebuig fanfàrria). Un mal dia, una banda rival va assassinar el seu millor amic, però,

quan es cuinava la gran batalla final, aquest Orfeu en Converse va convocar una cimera en un pavelló i va aconse-guir pacificar els 10.000 pandilleros de la ciutat i canviar la seva història. Benjy representa, per a mi, la valen-tia sense supèrbia, la força sense fero-citat, la bellesa sense vanitat. Teclejo això amb la persona especial, la que va néixer el dia que ell va morir, escalant (sense mosquetons) el meu tors. Li po-so la seva música i l’hi taral·lejo. I des-

prés li xiuxiuejo, tot i que encara és un talpet que fingeix no entendre: a al-guns secrets només hi arribaràs a tra-vés de la melodia. Quan li vaig deixar anar a Benjy que es mereixeria un monument, ell va contestar que en preferiria un per al seu amic mort. Com quan Cató, que se’n riuria de tantes efemèrides absur-des aclamades a Twitter, va dir: «Prefe-reixo que els meus contemporanis ro-mans es preguntin per què no m’aixe-quen una estàtua que la posteritat es pregunti per què me la van aixecar». A les estàtues hi defequen els coloms; en les cançons creixem nosaltres. Benjy, ja que en vida no volies una estàtua, accepta ara aquesta columna. H

Benjy Meléndez era la valentia sense supèrbia, la força sense ferocitat, la bellesa sense vanitat

Nit de primeres figuresCRÒNICA El Ballet Nacional de Cuba entusiasma al Teatre Tívoli

M. C. BARCELONA

La magia de la danza, espectacle que el Ballet Nacional de Cuba ofereix aquests dies al Teatre Tívo-li, va ser rebut amb una gran ova-ció la nit de l’estrena a Barcelona. Els amants del ballet van disfru-tar amb el còctel de peces selec-cionades, que inclou algunes de les millors escenes de grans obres del repertori clàssic com Giselle, El Trencanous, La bella dorment del bosc, Coppélia, Don Quixot i El llac dels cignes, i, com a colofó, Simfonia de Gottschalk, una coreografia d’Ali-cia Alonso, directora de la compa-nyia, basada en la música d’ins-piració llatina de Louis Moreau Gottschalk. Són moltes les ocasions en què el Ballet Nacional de Cuba ha visi-tat Barcelona, fent del Tívoli casa seva, però mai fins ara havia aco-llit un espectacle d’aquestes carac-terístiques. Si l’aclamat conjunt que dirigeix l’exigent Alonso sem-pre havia ofert ballets de reperto-ri, La magia de la danza és una altra

cosa. L’espectacle ofereix la possibi-litat de disfrutar de l’escola cubana de dansa i de la qualitat d’increïbles ballarins, tant dels nous valors com dels noms consagrats, com Viengsay Valdés, que va entusiasmar amb la seva increïble tècnica i el seu art en el rol de Kitri en el pas à deux de Don Quixot. Un passatge de gran dificultat que va permetre al públic apreciar el seu enorme control i la seva increïble capacitat per transmetre bellesa.

INTERCANVI DE ROLS / En cada funció, els intèrprets s’intercanvien els dife-rents rols. En la primera jornada, va obrir la nit una Giselle encarnada amb gran exquisidesa per Grettel Morejón, impressionant jove prime-ra ballarina, amb Rafael Quenedit com el noble Albrecht. Cada espectador surt del teatre amb un intèrpret preferit, o amb di-versos, perquè quan el nivell és tan alt costa quedar-se amb un. Impos-sible escollir entre la delicadesa ex-trema de Sadaise Arencibia en el ro-màntic rol d’Odette a El llac dels cines, fent parella amb un atractiu Raúl

Abreu com a Príncep Siegfried, i la gràcia i seguretat de Mercedes Pie-dra, Chanell Cabrera i Daniel Barba a Coppélia, ja que són rols molt dife-rents però de similar exigència. Com més experimentats són els ballarins, més traspassa el seu estil i personalitat. Ho va demostrar Anette Delgado, capaç d’aparèixer tan lleu-gera com una ploma quan va brodar el seu rol de princesa Aurora a La be-lla dorment del bosc amb Dani Hernán-dez, un aliat perfecte que va desple-gar tanta elegància com força. La delicada salut d’Alonso li va im-pedir per primera vegada acompa-nyar els seus deixebles en aquesta gi-ra. Pot estar tranquil·la. Els seus balla-rins ho van donar tot en escena, cosa que el públic va agrair amb genero-sos aplaudiments. Encara que ni els senzills decorats pintats ni la músi-ca gravada estaven en consonància amb la bellesa de la dansa, el Ballet Nacional de Cuba va aconseguir que el públic s’oblidés de tot amb la se-va exhibició. L’ovació que va premi-ar les dues hores de funció va deixar constància de la seva màgia. H

33 Un moment de ‘La magia de la danza’, el nou espectacle del Ballet Nacional de Cuba, al Tívoli.

ALFREDO CANNATELLO

La música catalana uneix el Palau i l’ OBC3Kazushi Ono dirigeix un programa amb estrenes de Cervelló i Granados

MARTA CERVERABARCELONA

L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i el Pa-lau de la Música Catalana

s’han aliat per impulsar la música ca-talana. L’auditori modernista acull avui el concert extraordinari de Palau 100, el seu cicle estrella amb un inte-ressant programa que dirigirà Kazus-hi Ono, titular de l’OBC, que inclou dues estrenes. Una és el Concerto di

maggio, obra per a piano i orquestra de Jordi Cervelló (Barcelona, 1935) amb la veneçolana Gabriela Montero com a solista. L’altre és Torrijos, d’En-ric Granados (1867-1916), peça de mú-sica incidental per a orquestra i cor que l’OBC ha gravat per a Naxos amb la música orquestral del compositor, amb Pablo González, extitular de la formació, al capdavant. Catalonia, d’Isaac Albéniz (1860-

1909), i Desintegracó morfològica de la Xacona de Bach, de Xavier Montsal-vatge (1912-2002) completen un pro-grama que reuneix creacions actu-als amb obres més antigues recupe-rades.

OBRA INTENSA / Ono, distingit recent-ment a França com a Officier de l’Or-dre des Arts et des Lettres, defineix l’obra de Cervelló «com una conversa entre la serenitat i la metafísica plena d’intensitat, amb una estranya des-

trucció de l’harmonia». «El mestre Ono ha entès molt bé l’obra», va assenyalar Cervelló, encantat amb el pri-mer assaig. Va compondre la peça el 2009 inspirant-se en la seva vivència estudiantil a Flo-rència. El primer moviment convida «al relax», és «lent, una mica trist i oriental». El segon juga amb el contrast de ritmes i amb protagonisme del pia-no. «És una peça virtuosa i di-fícil per a la solista, una intèr-pret que aprecio», diu de Mon-tero, establerta a Barcelona. L’últim, amb «una mica d’ins-piració en el folklore», és «molt

alegre però una mica passota», diu. Per a l’OBC tornar al Palau és retro-bar-se amb la seva primera llar. Here-va de l’Orquestra de Pau Casals, va fer tota la seva trajectòria a l’Orfeó Cata-là abans de traslladar-se a la seva prò-pia casa, l’Auditori, el 1999. Les dues institucions estrenyeran la seva rela-ció per potenciar el repertori català, va aclarir Víctor García de Gomar, di-rector artístic adjunt del Palau. H

ESTRENYEN LA COL·LABORACIÓ

33 El compositor Jordi Cervelló, ahir.

LORENzO DI NOzzI

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACULOS

471000

79409

Diario

266 CM² - 25%

4923 €

58

España

15 Junio, 2017

P.3

L’Orquestra Simfònica deBarcelona i Nacional deCatalunya (OBC) torna a laseva antiga seu, el Palau dela Música Catalana (on vaestar fins al 1999, abans detraslladar-se a L’Auditori)per protagonitzar un con-cert extraordinari: l’estre-na de Torrijos. Música in-cidental, d’Enric Grana-dos, i el concert per a pianoi orquestra Concerto dimaggio (2009), de Jordi

Cervelló, que la pianista ve-neçolana resident a Barce-lona Gabriela Montero in-terpretarà.

“El primer moviment éstrist i d’aires orientals,mentre que el segon és unscherzo, ràpid i agressiu; fi-nalment, el tercer movi-ment introdueix un canvitotal perquè és alegre, folk-lòric i un pèl menfotista”,explicava ahir el composi-tor, que al març va estre-nar una altra obra seva al’Auditori. “Aquesta és unaobra molt diferent perquèl’home és així, pot fer músi-ca variada i la meva és to-talment desconeguda, pe-rò no es pot jutjar un crea-dor només per una obra”,

va dir Cervelló, que diu queté un centenar d’obres in-èdites al calaix.

Pel que fa a l’obra deGranados, Joaquim Garri-gosa, director de l’Audito-ri, va explicar que es tractad’una partitura que va es-criure per a una obra deteatre “mediocre” de Fer-nando Periquet, una obra,d’altra banda, que l’OBC vaenregistrar amb el Cor Ma-drigal per Naxos fa tresanys. En aquest cas dirigi-rà l’OBC el titular KazushiOno, que debuta al Palau.“Quan Granados va com-pondre Torrijos tenia no-més 28 anys, però trobemun compositor madur,amb un estil romàntic i un

nivell musical excepcio-nal”, va intervenir Ono.Respecte a la peça de Cer-velló, va destacar la “com-plexitat” de l’escriptura.“Els directors llegim lespartitures no com un lli-bre, sinó com a frases i através de la seva estructu-ra es percep la personalitat

dels compositors, i Cerve-lló escriu compassos de3x3 molt complexos”.Completaran el programal’obra Catalonia, d’IsaacAlbéniz, i Desintegraciómorfològica de la Xaconade Bach, de Xavier Mont-salvatge. “Aquest progra-ma respon a una voluntat

de recuperar el patrimonimusical català, no nomésdel passat, sinó també ac-tual”, va puntualitzar Gar-rigosa. Ono, de la seva ban-da, va anunciar que les prò-ximes temporades del’OBC pujarà fins a vuit elnombre de partitures “ma-de in Catalonia”. ■

Valèria GaillardBARCELONA

L’OBC estrena obresde Granados i CervellóEl concert, al Palau,també inclouobres d’Albéniz iMontsalvatge

El compositor Jordi Cervelló al Palau de la Música Catalana ■ PALAU DE LA MÚSICA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y ESPECTACULOS

114000

22388

Diario

354 CM² - 33%

2258 €

38

España

15 Junio, 2017

P.4

culturaEl director de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), Kazushi Ono, ha estat distingit com a oficial de l’Orde de les Arts i les Lletres de França

després de nou anys a l’Òpera de Lió. Avui Ono debutarà dirigint l’OBC al Palau de la Música amb un programa que inclou dues estrenes del patrimoni musical català:

Torrijos. Música incidental, d’Enric Granados, i el Concerto di maggio, de Jordi Cervelló, a més de peces d’Isaac Albéniz i Xavier Montsalvatge.

L’OBC ESTRENA GRANADOS I CERVELLÓ

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

82000

12536

Diario

84 CM² - 10%

445 €

31

España

15 Junio, 2017

P.5

36 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIJOUS, 15 JUNY 2017

ElBBFhavenutel82%del’aforamentaunmesde lacitaArmin van Buuren, Kygo i Harwell actuaran al festival

BARCELONA Redacció

El festival de música electrònicaBarcelona Beach Festival (BBF)havenut, segons lapromotoradel’esdeveniment, el 82%de les en-tradesmalgrat que encara quedaunmesper a la cita.

ElBBFcelebraràel 15de juliolla seva quarta edició després derebre més de 100.000 assistentsen les tres anteriors. L’esdeveni-ment tornarà a estar ubicat a laplatja del Fòrum i el parc de laPau, aSantAdriàdelBesòs.Els organitzadorsprometen 12

hores seguides de música perpart de 14 DJ nacionals i estran-gers,algunsdelsqualsdegranre-nomenelpanoramaelectrònic.Entre els artistes que formen

partdel cartell d’aquest anyhihanoms destacats com Armin vanBuuren,KygooHarwell.Van Buuren finalment anirà

aquestanyalfestivaldesprésdelsintents infructuosos dels orga-nitzadors per aconseguir la sevapresència en anys anteriors. Hacalgut la intervenció de TommyFranklin, queés la imatgede l’es-deveniment i és conegut per laseva campanya per a MediaMark, perquè el veterà DJ delspaïsosbaixos anés a l’acte.Kygoésundelsartistesméses-

perats pels assidus al festival.L’autor de Firestone, Stole deshowoItain’t emcelebraràel seuúnic concert a Espanya en elmarcdel festival.Hardwell, un habitual de la ci-

ta, tancarà el festival.L’esdeveniment torna apostar

perl’úsdelanovestecnologiesenaquestaedició.Elfestivaldisposad’unaaplicacióqueavisa l’espec-tadorquanestàapuntdetocarun

dels artistes que ha indicat ante-riorment que vol veure. A mésporta un mapa incorporat i unagaleriadefotosonespenjaranto-tes les instantàniesdel festival.Una altra aposta tecnològica

que repeteix aquest any és l’úsdel sistema de venda RFDI.Aquest sistema permet fer com-pres dins del recinte mitjançantunbraçalet que fa servir elmèto-de cashless.

XAVIER GÓMEZ / ARXIU

Els assistents de l’any passat

L’OBC iOnoportenalPalauunaobrainèditadeGranadosGUILLERMO GARCÍA BALLESCÁBarcelona

L’Orquestra Simfònica de Bar-celona i Nacional de Catalunya(OBC) torna aquesta nit (20.30hores) a la que va ser casa sevadurant més de 55 anys, el Palaude la Música Catalana, amb unprograma format exclusiva-ment per obres de compositorscatalans. D’aquestes obres, duess’estrenaran durant la vetllada:Torrijos, d’Enric Granados, iConcerto di maggio, de JordiCervelló.El concert rebrà, a més amés,

la participació de la pianista ve-neçolana GabrielaMontero i dela del CorMadrigal.L’OBC estarà dirigida pel seu

titular,KazushiOno–que fapocha estat distingit com a oficialde l’Ordre de les Lletres i lesArts de França–, que dirigeix alPalau de laMúsica Catalana perprimera vegada.La composició d’Enric Gra-

nados és una obra incidental,escrita per acompanyar unaobra de teatre, que va ser escritaper a orquestra i cor. La peça vaser recuperada per Douglas Ri-va iWalter A. Clark.Torrijos re-crea en cinc escenes el copd’Es-tat fallit dirigit el 1831 pel gene-

ral liberal Jose María Torrijosper enderrocar Ferran VII.L’obra, que s’emmarca en el

paisatge musical del modernis-me català, va ser composta perEnric Granados als 28 anys. Toti això, és, en paraules d’Ono,“molt madura malgrat la joven-tut del compositor quan va es-criure la peça”.Concerto di maggio, per a pia-

no i orquestra, va ser escrita perJordi Cervelló l’any 2009, peròfins ara no ha estat mai inter-pretada ni registrada.La peça presenta tres

moviments. El primer, “rela-xant i amb aires orientals”, se-gons el mateix Cervelló. El se-gon és “delicat i misteriós”.L’obra acaba amb moviment“d’un caràcter intens i alegre”,afegeix el compositor.Al concert també s’interpre-

taràCatalonia, d’IsaacAlbéniz, iLa desintegració morfològica dela xacona de Bach, de XavierMontsalvatge.El concert neix d’un acord de

col·laboració entre l’OBC i elPalau de la Música, que, segonsles paraules de Mariona Caru-lla, directora de la Fundació Or-feó Català-Palau de la MúsicaCatalana, són “institucions ger-manes”.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

581000

120418

Diario

215 CM² - 19%

5586 €

36

España

15 Junio, 2017

P.6

TOP 3 CLASSICARecitals, concerts, bpera... Una tria de la

millor mtisica cl~ssica de la setmana

’l’Don GiovanniNo ~s gaire habitual -diriem que in~dit al Liceu- que coincideixin enuna mateixa temporada tres dels tEols m~s emblem~tics de Mozart,

corn s6n La flauta m~,gica, Les notes de Ffgaro i Don Giovanni. Podremgaudir del modern muntatge de Kasper Holten.

-> Gran Teatre del Liceu. M: Liceu. De119 al 2 de juliol. 13-290 ~.

¯ Le Concert des Nations + Jordi SavallSavall torna al Palau de la MOsica Catalana, al capdavant d’un delsseus conjunts. Ser~ per oferir-hi un repertori no molt habitual en els

seus concerts.Tres dels principals exemples simf~)nics m~s destacatsque Mozart va compondre en un sol estiu, el de11788.--) Palau de la M[isica Catalana. M: Urquinaona. Dc. 21.20-100 £.

¯ Alexander MelnikovEl pianista rus, queja ha vingut en diverses ocasions al Palau,torna

per oferir una Onica obra, el recull de Preludis i fugues de DmitriXostak6vitx. La composici6 s’inspira en El clave ben temperatdel

compositor barroc alemanyJohann Sebastian Bach.-~Palau de la M~sica Catalana. M: Urquinaona. Dt. 20.25

MI~S INFO ATIMEOUT.CM/CONCERTS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REVISTA

63000

Semanal

260 CM² - 50%

3720 €

46

España

15 Junio, 2017

P.7

Raimon retreu a Puigdemont que no anés als seus recitals

vat mots i esperit li devem justícia, reconeixement i respecte –deia–, “perquè no li hem retornat tot el que ha fet”. I després ho concreta-va en tres eixos: el país ha de bastir “un model en què els creadors pu-guin fer valer el seu talent, en què els esforços privats tinguin els estímuls adequats i en què les administraci-ons entenguem que la cultura és la clau de volta que sosté la societat”. Puigdemont, a sobre, es posava deu-res en públic.

En defensa de les paraules Amb una escenografia blanca amb uns drapejats que li donaven aire d’hivernacle grec –obra del director nacional de gales, Lluís Danés–, la cerimònia d’entrega dels Premis Nacionals començava ja de forma reivindicativa i poètica: “La cultu-ra necessita protecció arreu, com les flors dins d’un hivernacle”. L’ac-te va mantenir el to solemne i un rit-me lleuger gràcies a les exigències del directe televisiu: cada premiat tenia un minut de discurs, tot i que també era presentat en vídeo per un amic o col·lega de professió. L’actriu Miranda Gas va conduir de forma sòbria la gala.

La paraula, la literatura en llen-gua catalana, va ser una de les grans reivindicades de la nit. L’actriu Em-ma Vilarasau va destacar la “sort” d’haver pogut treballar en català to-ta la seva vida, “amb paraules viscu-des, mamades, patides i estimades”: “Les paraules et connecten a un po-ble, una gent, una manera de fer,

una cultura, una història i un país”, va dir. També van defensar les pa-raules –i, parafrasejant Simone Weil, “el risc com a necessitat es-sencial de l’ànima”– l’editor Josep Cots i l’escriptor i traductor Joan Francesc Mira, que va oferir una lli-çó sobre el que ha après de la Divi-na comèdia: “No crec en l’infern. No patiu: pequeu i confesseu-vos. El purgatori... s’acaba. I en el cel sí que hi crec. Tinc claríssim que m’aparei-xerà sant Pere i li podré dir que he posat a disposició dels meus conciu-tadans tres versions renovades de tres pilars de la cultura europea i oc-cidental [l’Odissea, la Divina comè-dia i els Evangelis] i ell em donarà una suite de luxe i podré escoltar Bach per tota l’eternitat”.

En el capítol de demandes, el mú-sic Hèctor Parra va lamentar “l’ab-sència total de la composició clàs-sica contemporània als mitjans”. També el divulgador del còmic Car-les Santamaria va defensar el ram demanant a les administracions que acabin el Museu del Còmic i la Il·lustració de Badalona. El cineas-ta Albert Serra, en canvi, va optar per la bellesa: “La vida amb el filtre de la cultura és més complexa, sub-til, rica i molt més divertida”. Tam-bé van recollir el guardó la fotògra-fa Maria Espeus, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya i la Fundació Apel·les Fenosa, que ho-nora un escultor que va deixar una màxima aplicable al reconeixement definitiu de la cultura: “Qui no creu en els miracles no és realista”.e

El cantautor és un dels deu artistes que recull el Premi Nacional

Fotografia de família dels guardonats amb el Premi Nacional i els integrants del CoNCA després de la gala celebrada al Teatre La Sala de Rubí. CRISTINA CALDERER

GUARDONS CULTURALS

El cantautor Raimon va ser l’últim dels guardonats amb un Premi Na-cional que va recollir-lo. Una posi-ció d’honor que agafava encara més un to d’homenatge explícit perquè qui entregava el reconeixement era el president de la Generalitat, Car-les Puigdemont, i perquè els tres te-mes musicals de la vetllada eren versions de temes del cantautor in-terpretades per Roger Mas, Las Mi-gas i Halldór Már. Però en prendre la paraula, amb un somriure, Rai-mon va limitar-se a llegir un petit discurs que duia escrit: “Vull ex-pressar la meva sorpresa pel fet que ni el president ni el vicepresident d’aquest país, ni el senyor Rajoy, ni la senyora Sáenz de Santamaría, no hagin trobat un forat per assistir a cap dels dotze recitals que he fet aquest mes de maig al Palau de la Música Catalana de Barcelona”. El president Puigdemont, al seu cos-tat, amb cara de circumstàncies, as-sentia amb el cap. Aquest va ser l’úl-tim aplaudiment de la nit per als deu guardonats amb el Premi Nacional (dotat amb una escultura i 15.000 euros), que ahir van recollir-lo al Teatre Municipal La Sala de Rubí.

Tot seguit va prendre la paraula el mateix Puigdemont, que, sense respondre al calbot que li havia de-dicat Raimon, gairebé semblava que li donés la raó amb el seu discurs: “A aquesta obra ingent que ens ha sal-

BARCELONALAURA SERRA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

82000

12536

Diario

454 CM² - 54%

2403 €

33

España

15 Junio, 2017

P.8

42 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIJOUS, 15 JUNY 2017

Laura Fernández publica ‘Connerland’, esbojarrada novel·la futurista protagonitzada pel fantasma d’un escriptor

Elsperillsd’unassecadordecabells

XAVI AYÉNBarcelona

Un escriptor de cièn-cia-ficció mor en unestúpid accidentambun assecador decabells.Elseufantas-

mas’apareixerà, embolicatambtansols una tovallola, en un avió on elspassatgers sospiren per anar-se’n asopar amb alguna de les hostesses,que formen part d’un programa decitesdelamateixacompanyiaaèria.Siuspensàveuquesabíeuelqueerallegirunllibre,aixòésquenoconei-xeu Connerland (Random House),la nova novel·la de Laura Fernán-dez (Terrassa, 1981), jabatejadaperalgun crític literari, després d’això,coma“dominàtrixde l’insòlit”.LamortdeVossvanConner–així

s’anomena el novel·lista fantasma–despertarà una febre editorial pelseullegat,unaferotgebatallaenquèprendranpart “unavíduaque l’odi-avaperòquenopotdeixardeser-nela víduaperquèno se’n va separar atemps, drama davant el qual optaperunafugidasexualcapendavant,follant-se tot el que se li acosta”;també una editoramolt semblant aCruella de Vil –amb un secretariqueésunantic actorpornodomat–iuneditorglamurósqueconverteixenor totelque toca.

Quèmés?Edificisqueetmirenfi-xament i poden llançar-te rajos là-ser, personatges obsessionats ambelsseuscabells,unadonaambcalai-xos en comptes d’orelles, interjec-cions constants (eh, oh, ha, uh,ehem...)... “S’assembla a la literatu-ra que m’agrada llegir, els escrip-tors postmoderns nord-americans,William Gaddis, Pynchon, Brauti-gan, que juguenambelementsde lacultura popular i els porten tanllunycomespodenpermetre.Enelmeu cas, es tracta de referents desitcoms i pel·lícules dels vuitanta inoranta, tot situat en un decorat decartópedra”.D’entre les novel·les publicades

aquest segle, Connerland és una deles que més personatges té, al vol-

tant de 170, catalogats al final en unimprescindible dramatis personaequecontribueixaaclarir ladensitatbalzaquiana d’aquesta complexa iesbojarrada trama d’històries cre-

uades. El sentit de l’humor ésd’aquells que provoca rialles sobta-des: “Ric jo mateixa mentre escric.En el fons els personatges sentenmoltatristesa,peròelqueensarribaés la seva part ridícula, comaquellaescriptora famosaquevaatotarreuamb el seumarcià de plàstic i parlaambell”.Oaquellaatractivahostes-sa que “busca una imperfecció físi-ca que justifiqui la seva tristor, unacosa que exteriorment mostri queestà danyada”. O la secretària exu-berantqueviu“eldramadetenirlesmamelles enormes; tinc amigues aquielspassa: sóntandesitjadespelshomes com poc abordades, perquèintimiden igeneren inseguretat”.“La literatura de ciència-ficció

convencional m’avorreix mortal-ment –aclareix l’autora–, però la

còmica, latrapella,m’encanta”, ies-menta referents extravagants comKing Kong blues, del suec SamJ.Lundwall.“Me’lvaigcomprarper50 cèntims: una sàtira del capitalis-meenquèunoficinistaavorrithadebuscar una model per a un anuncidedesodorant”.El llenguatge de l’obra conté ex-

pressions peculiars, com “així quehas dit això, eh?”, “aposto que”,“que em pengin si”, “vatua!”... per-què, assegura Fernández, “algunsllegimmés que vivim i incorporema la vida real expressions que tansolsesdiuenals llibres”.“M’atreu la figura del perdedor

–admet–,hi sentounaempatiapro-funda; en el fons un escriptor sem-pre pot dir-se que la seva vida haservitperaalgunacosasihafet feliç

unsol lector”. “Somescriptors, cre-emmons!”, exclama un personatgesumitenelmésbaixdel’escalasoci-olaboral. “La vida d’un escriptor éstrista, corrent, però els seus monssón fabulosos”. Ella veu la seva no-vel·lacomunamenad’homenatgeaDios le bendiga, Mr. Rosewater, deKurtVonnegut, on “unhomeés tanfand’unescriptorquecreaun festi-val de literatura només per convi-dar-lo; emsembla tanbonic!”.Fernández –autora de Wendolin

Kramer oLa chica zombie, entre al-tres títols–, davant la multitud depreguntes que desperta Conner-land, s’ha vist obligada a una com-pareixençapública,avui,ales19h,ala llibreriaGigamesh, on serà inter-rogada pel públic i l’escriptor Ro-bertJuan-Cantavella.

INMA SAINZ DE BARANDA

MIROSLAV PROUZA / EYEEM / GETTY

ElectrocutatA l’esquerra,Laura Fernández,autora de ‘Con-nerland’, novel·laen què unescriptor deciència-ficciómor víctimad’un assecadorde cabells.

“Laciència-ficcióconvencionalm’avorreixmortalment,peròlacòmicam’encanta”,diul’autora

Els premisNacionals,ambaccent valenciàRUBÍ Redacció

El Consell Nacional de la Cultu-ra i les Arts (CoNCA) va lliurarahir els premis Nacionals deCultura 2017 al teatre municipalLa Sala de Rubí. La gala, marca-da per les peticions del sectorde ser reconegut per les institu-cions polítiques, va tenir unaccent valencià, ja que entre elspremiats hi havia el cantautorRaimon i l’escriptor Joan Fran-cesc Mira. Raimon va lamentarque cap autoritat no hagi tinguttemps d’assistir a algun delsdotze recitals de la seva gira decomiat, celebrats fins al 28 demaig passat al Palau de la Músi-ca Catalana.Entre els guardonats figuren

el fundador d’Edicions de 1984,Josep Cots; la fotògrafa MariaEspeus; la Fundació Apel·lesFenosa; el compositor HèctorParra; el director del Saló delCòmic, Carles Santamaria; elSecretariat de Corals Infantilsde Catalunya; el cineasta AlbertSerra, i l’actriu Emma Vilarasau.

El president de la Generali-tat, Carles Puigdemont, va tan-car l’acte afirmant que la cultu-ra és “la clau de volta” que sus-tenta la societat: “No li hemtornat prou el que ha fet persalvar-nos com a societat”,va dir.Des de fa gairebé un any, més

de la meitat dels membres delCoNCA continuen als seus llocsamb el mandat caducat.

JORDI BEDMAR / GENERALITAT DE CATALUNYA

Els premiats ahir a la nit al teatremunicipal de Rubí

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

581000

120418

Diario

306 CM² - 27%

7938 €

42

España

15 Junio, 2017

P.9

RESERVAARACOMPRA LES ENTRADESATIMEOUT.CM

Angels Barcel6Coneixem Angels Barcel6 en el paper depresentadora de telenoticies. L’hem vistmoderant debats i fent entrevistes. Per6 aWhiteRabbitRedRabbit es posar~ a prova corna actriu i c6mica. Us ho imagineu? La periodistas’enfrontar~ al repte d’improvisaci6 en qu~els convidats no saben qu~ han de fer finsque no sdn dalt de l’escenari. Arab Barcel6 esposa punt i final a aquest espe ctacle que s’haconvertit enun dels fen6mens de la temporadapel seu misterii secretisme. No us perdeul’filtima oportunitat!--~ Sala BARTS. M: Paral.lel. DI. 19.21 h. Des de 16 ¢.

Estrella MorenteUna de les veusfemeninesimprescindibles delflamenc actuarh alPalau de la Mfisicadins el festival DeCaj6n. No us perdeuaquest concerti-) Palau de la Mtlsica. Dt. 31d’oct. 21.30 h. Des de 20 ¢.

Nit d’estrellesUs proposem unviatge aunaterrade vinyes percontemplar lesestrelles i fer un bonsopar a Cellers Torres!-) Finca El Maset (El

Penedbs). Ds. 1,15 i 22 dejuliol. A partir de 60

Era ElectrbnicaUs presentem larural pool party queobre latemporadaestival de la maneram6s refrescantpossible. Una pr~viapel Festival’Era onlluireu banyador!--) Masia Can Gascons(Llagostera). i de juliol.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REVISTA

63000

Semanal

224 CM² - 43%

3199 €

27

España

15 Junio, 2017

P.10

DANIEL TERCERO

BARCELONA

Vieja guardia. «Hijos» del pujolismo. Y jóvenes «posautonomistas». La des-composición de Convergència Demo-cràtica de Catalunya (CDC), que está traspasando al PDECat todas sus mo-chilas políticas (y judiciales), se hace evidente en cada cambio de fichas en los cargos de la Generalitat.

El último de estos relevos, la desti-tución de la directora del Gabinete Ju-rídico de la Generalitat, Margarida Gil i Domènech, anunciado este martes, tras la reunión semanal del gobierno autonómico, es un claro ejemplo de la pugna que mantienen «los hombres de Mas» frente a la renovación gene-racional que personifica Marta Pas-cal, coordinadora del PDECat, y que cuenta con la ayuda de Carles Puigde-mont, presidente de la Generalitat. El caso de Gil se suma a los protagoniza-dos por Germà Gordó y Núria Bassols.

«Humillación innecesaria» Gil i Domènech, esposa del actual con-sejero del Interior, Jordi Jané (diputa-do de CiU en el Congreso entre 1999 y 2015, y vicepresidente del mismo de 2008 a 2015), fue nombrada abogada jefe de la Generalitat en 2011 por Ar-tur Mas, quien accedió al gobierno au-tonómico tras pactar con el PSC, des-pués de siete años de tripartitos.

Nada más llegar a su despacho, Gil, en su primera semana al frente del ga-binete jurídico, retiró a la Generalitat de la acusación contra CDC en el caso Palau. Pese a las maniobras de última hora, por la presión de ERC y el Ayun-tamiento de Barcelona, ya en 2017, fi-nalmente el Palau de la Música no se

personó contra Convergència, aunque la Fiscalía da por probado que ésta se enriqueció ilícitamente con la institu-ción cultural como tapadera.

Menos de dos años depués, en mayo de 2013, Gil tuvo que declarar ante el Tribunal Superior de Justicia de Cata-luña (TSJC) envuelta por el caso de las ITV –que tiene a Oriol Pujol investiga-do– ya que se reunió con uno de los imputados, el empresario Ricard Puig-nou, y el magistrado del TSJC Joaquín Ortiz, que tenía que resolver los plei-tos sobre varios recursos por las ad-judicaciones de las estaciones de ITV. Salió sin imputación judicial, pero se-

ñalada políticamente. Solo la confian-za que Mas tenía en ella hizo que man-tuviera el cargo. Hasta hoy.

Fuentes del entorno de Mas seña-lan a ABC que «el cese de Gil estaba cantado desde 2013», pero «no se ha llevado a cabo hasta que lo ha pedido ERC y Puigdemont lo ha autorizado». El desafío secesionista, repiten en ERC, obliga a que los dirigentes de la Gene-ralitat que se vayan a enfrentar al Go-bierno estén limpios de cualquier sos-pecha.

Sin embargo, ha sido un cese con-trolado por ser la mujer de Jané y, so-bre todo, mujer de máxima confianza

de Mas. De hecho, a Gil «le han dado una patada hacia arriba» ya que será propuesta como miembro del Conse-jo de Garantías Estatutarias, en la cuo-ta que corresponde al presidente au-tonómico. Los miembros del Consejo de Garantías Estatutarias tienen acor-dada una retribución anual de 122.260,88 euros. «Era innecesaria una humillación pública», indican las mis-mas fuentes.

El sustituto de Gil al frente del Ga-binete Jurídico de la Generalitat es, como informó ayer ABC, Francesc Es-teve, hasta ahora número 2 de la Con-sejería de Gobernación, y que junto con la consejera, Mertitxell Borràs, está siendo investigado por la Fiscalía por poner en marcha el mecanismo de compra de urnas para celebrar un re-feréndum ilegal.

Francesc Esteve, hijo de Salvador Esteve, un histórico de CDC, alcalde de Martorell (Barcelona) entre 1987 y 2015 (menos de 2003 a 2007), será el encargado de coordinar toda la acción jurídica de la Generalitat y su defensa en los distintos frentes abiertos.

La decisión con Gordó Esta destitución de Gil se produce en la misma semana que Gordó, conseje-ro de Justicia con Mas, considerado del piñol convergente y calificados como «hijos» del pujolismo, estrena escaño en el Parlamento de Cataluña. Solo, al final del hemiciclo y apartado de sus excompañeros del PDECat, tras dejar el partido y pasar a ser diputado no adscrito.

La investigación abierta por el TSJC sobre la actuación de Gordó en el caso 3% supuso una tensión interna en el PDECat entre las corrientes que ges-tionan los restos de CDC. Los jóvenes exigieron la cabeza de Gordó y su re-nuncia al escaño. Y ERC cargó contra él y tensó su relación con el PDECat, que a su vez redobló la presión sobre el exconsejero de Justicia.

Mas tardó varios días en posicio-narse sobre la baja de Gordó. Lo hizo en un medio digital «amigo» y con una respuesta salomónica: «Mi opinión es muy clara. Las decisiones que tomó el PDECat sobre Gordó fueron necesa-rias, pero injustas. Tan necesarias como injustas».

Las luchas internas en el PDECat muestran la debilidad de Mas∑ La destitución de

Margarida Gil prueba el avance de los «posautonomistas»

D. TERCERO BARCELONA

«Nadie será forzado a nada». El presi-dente de la Generalitat, Carles Puig-demont, desveló ayer algunos prepa-rativos del referéndum ilegal, que dará lugar –en el mejor de los casos para los partidos independentistas– a que el próximo 1 de octubre se celebre una consulta como el 9-N, sin valor y sin garantías.

Así, Puigdemont anunció en el Par-lamento de Cataluña que la Generali-

tat abrirá «una bolsa» de voluntarios que asumirán funciones de «agentes electorales», se encargarán de las me-sas electorales y podrían efectuar el recuento. Estos «agentes» –que cobra-rán por la tarea– no serán obligatoria-mente funcionarios.

Fuentes de la Generalitat filtraron que para la cita del 1 de octubre, la ad-ministración autonómica necesitará activar a unas 80.000 personas para repartir por los colegios electorales.

La idea es replicar el proceso electo-ral de unas elecciones legales. Sin em-bargo, al ser un registro voluntario todo indica que se repetiría el 9-N, con-sulta que se realizó con los volunta-rios de las entidades secesionsitas.

Para el censo, la Generalitat indicó que contará con la ayuda de los ayun-tamientos; y para los que no colabo-ren, se inventarán un «algoritmo». La Generalitat también seleccionará a ju-ristas para formar parte del ente que haga las funciones de Junta Electoral.

Por otro lado, ayer se conoció que las cuatro empresas que aspiran a ela-borar los sobres y las papeletas del re-feréndum (dos madrileñas, una cata-lana y otra vasca ) han quedado homo-logadas para la oferta económica.

Puigdemont desvela que el referéndum será otro 9-N

ORGANIZADO POR «AGENTES ELECTORALES» VOLUNTARIOS

Los protagonistas

MARTA PASCAL I CAPDEVILA

COORDINADORA GENERAL DEL PDECAT Nacida en Vic (Barcelona) en 1983. En 1996 se afilió a CDC, fue presidenta de sus juventudes entre 2012 y 2015 y portavoz de CDC en 2016. Diputada autonómica desde 2013. Cara visible de la renovación generacional, pugna por el control efectivo del PDECat.

MARGARIDA GIL I DOMÈNECH

EXDIRECTORA GABINETE JURÍDICO GENERALITAT Nacida en Vandellós (Tarragona) en 1963. Desde 2011, responsable de la acción jurídica de la Generalitat. Vinculada profesionalmen-te a la administración autonómica, fue miembro del gobierno de Jordi Pujol. Casada con Jordi Jané, consejero del Interior.

FRANCESC ESTEVE I BALAGUÉ

DIRECTOR GABINETE JURÍDICO GENERALITAT Nacido en Martorell (Barcelona) en 1970. Funcionario de la administración local en Les Franqueses del Vallés (Barcelona), ha trabaja-do en varios ayuntamientos. Con la llegada de Puigdemont a la Generalitat fue nombrado secretario general de Gobernación.

ÁNGEL DE ANTONIO Una votante el 9-N

abc.es/espana JUEVES, 15 DE JUNIO DE 2017 ABC20 ESPAÑA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

432000

98135

Diario

508 CM² - 69%

21210 €

20

España

15 Junio, 2017

P.11

Entre los recompensados en2013 con una medalla roja (pen-sionada con un incremento delsueldo del 10% de manera vitali-cia) aparece el ya jubilado comi-sario José Manuel Villarejo, re-cientemente imputado por laagresión a la doctora Elisa Pinto,y ya investigado anteriormenteen el caso Nicolay. Destinado enaquel momento en la DirecciónAdjunta Operativa, fue el tam-bién comisario Eugenio Pino,máximo responsable de ésta,quien lo propuso por su “merito-ria trayectoria profesional”.

Ese mismo año, otros tresmandos policiales salpicadospor el escándalo de la denomina-da policía patriótica fueron con-decorados. Uno fue el comisarioMarcelino Martín-Blas, enton-ces máximo responsable de laUnidad de Asuntos Internos yque, tras estallar el caso del Pe-queño Nicolás, fue destituidoaunque siguió dirigiendo esta in-vestigación hasta su jubilaciónel pasado abril. Junto a él apare-ce el actual responsable del Cen-tro de Inteligencia contra el Te-rrorismo y el Crimen Organiza-do (CITCO), José Luis Olivera,ex jefe de la UDEF y entoncesdestinado en un organismo aho-ra desaparecido.

A finales de 2012 trascendióque ambos habían acudido a laFiscalía de Barcelona para con-vencer a los encargados del casoPalau de que solicitaran el regis-tro de la sede de Convergènciacon el fin de ahondar en las pes-quisas sobre la supuesta finan-ciación irregular de la forma-ción. En ambos casos, el docu-mento ahora remitido a la comi-sión de investigación repite co-mo justificación la “meritoria tra-yectoria profesional” de ambos.

También en 2013 recibió unamedalla pensionada el inspectorjefe Bonifacio Díez Sevillano, ac-tualmente destinado en la Emba-jada de España en México y alque un juez de Plaza de Castillaha citado recientemente a decla-rar por su relación con el pendri-ve de origen desconocido que labrigada política intentó colar enel caso Pujol. Díez Sevillano esta-ba entonces destinado en la Jefa-tura Superior de Castilla y León.En concreto, en la Brigada de Se-guridad Ciudadana. Su condeco-ración fue a propuesta del comi-sario Pino por la “investigación[de] tramas dedicadas a evadirdinero a Andorra”.

Presunta extorsiónConsiderado una de las perso-nas de máxima confianza de és-te, Díez Sevillano fue señaladopor el banquero andorranoHigi-ni Cierco como presunto partici-pante en una extorsión para quefacilitara información sobre lascuentas de la familia Pujol.

En 2014 le tocó el turno al

inspector jefe José Ángel Fuen-tes Gago, hombre muy cercanotambién al comisario Pino y lapersona que puso en contacto aljefe de la Oficina Antifraude deCataluña, Daniel de Alfonso, conJorgeFernándezDíaz, segúndes-velaron las polémicas grabacio-nes de las conversaciones queambos mantuvieron en la sedede Interior. FuentesGago, actual-mente destinado en la Embajadaespañola en La Haya, recibió di-cha condecoración a propuestade Pino, en cuyo equipo trabaja-ba pese a que oficialmente perte-necía a la plantilla de la JefaturaSuperior de Cantabria. En su ca-so, se justificó la medalla rojapor “meritorio hecho concreto”que, sin embargo, no se detalla.

El último en recibir la conde-coración fue el propio comisa-rio Eugenio Pino, a quien se leotorgó una cruz de plata, recom-pensada con un incremento del15%de su salario demanera vita-licia. En su caso, de nuevo, lajustificación fue su “meritoriatrayectoria profesional”. El pro-ponente, su superior, el enton-ces director general de la Poli-cía, Ignacio Cosidó.

Medallas similares se entre-garon esos años a dos agentesque sobrevivieron al ataque yi-hadista a la Embajada españolaen Kabul, a un policía herido debala en un atraco en el que mu-rió una agente y a otro que resul-tó “lesionado de gravedad en ac-tuación policial”, además de uncomisario que se jubilaba. En elauto en el que el juez José de laMata enviaba su investigaciónsobre el pendrive fantasma delcaso Pujol a los Juzgados de Pla-za de Castilla sugería a Interiorque retirase a Pino este recono-cimiento.

Interior justificó las medallasa la brigada patrióticapor su “meritoria trayectoria”

Eugenio Pino.

ÓSCAR LÓPEZ-FONSECA, MadridLa Dirección General de la Policía ha remitido ala comisión parlamentaria de investigación sobrela utilización partidista del Ministerio del Inte-rior la relación de 595 policías que entre enero de2012 y diciembre de 2016, con Jorge Fernández

Díaz al frente del departamento, recibieron unamedalla de plata o una cruz roja (ambas acompa-ñadas de un incremento vitalicio del sueldo) y losmotivos esgrimidos para su concesión. En el lista-do figuran algunos de los mandos señalados co-mo integrantes de la llamada brigada patriótica.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

1141000

137885

Diario

430 CM² - 38%

19342 €

24

España

15 Junio, 2017

P.12