Tema 7: els problemes d'aplicaci de la NdCa) La qualificaci En sentit ampli la qualificaci s el procs adreat a identificar la norma de conflicte al cas concret.

Tericament hi ha 3 moments de qualificaci:Interpretaci: esbrinar el significat i labast dels conceptes i categories juridiques que integren el supsit de fet de la norma de conflicte.

Qualificaci estricto sensu: atribuir un significat jurdic als fets de la vida real en els que es basa la pretensi de les parts

Subsumpci: establir la correlaci entre els fets concrets prviament qualificats i les categories jurdiques emprades en el supsit de fet de la norma per tal de definir lmbit daplicaci de la norma.

No hi ha una correlaci o cronologia entre aquestes situacions, sin que molts cops es donen simultniament. s un procs sillogstic.

Ex: Successi ---> Llei nacionalLegtima ---> SuccessiLegtima ---> Llei nacional.

Hi ha 2 motius que ho compliquen molt:Els sistemes jurdics poden atribuir naturalesa diferent a la mateixa relaci o situaci jurdica.

Ex: anem de Espanya a Alemanya amb autocar i tenim un accident a Frana. La responsabilitat que demanem a Espanya es extra contractual, en canvi a Frana la responsabilitat es contractual. I aix suposa, normes de conflicte diferents i diferents solucions.Ex: els drets de lestat davant lherncia vacant. A Espanya van pel rgim de la successi mentre que a Frana va per drets reals (com a dret real de reversi).De vegades la pretensi de les parts pot estar basada en una instituci desconeguda o diferentment coneguda pel dret del frum.

Ex: desconeguda: trust que suposa confiar els bens a una persona perqu els administri en profit duna altra persona, transmetent la propietat. No te traducci a lordenament jurdic espanyol, per si fos un trust mortis causa seria com el fidecoms.Ex: desconeguda: talak: repudi unilateral del marit a la dona.Ex: diferentment coneguda: adopci simple que es aquella en el que ladoptat no deixa de tenir contacte amb la famlia biolgica. Es un supsit que no es dona a Espanya.

Com es soluciona?

Amb els criteris de qualificaci.

Tradicionalment shan adms 3 criteris de qualificaci:Qualificaci a partir del dret del frum (ex lege fori)

Qualificaci a partir del dret de la causa (ex lege causae)

Qualificaci autnoma.

Qualificaci a partir del dret del frum, la qualificaci ex lege fori:

Per a dotar de significat jurdic la qesti jurdica controvertida es fan servir els conceptes i categories jurdiques sistemtiques que proporciona el dret material del frum.

Arguments a favor:No hi ha cap altra soluci, ja que el jutge nomes coneix el seu dret.

Es la ms fcil i cmoda per al jutge.

Es lgic qualificar d'acord al dret que cont la norma de conflicte

Subministra un catleg nic de solucions: sempre respondrem de la mateixa manera perqu solucionem aplicant el nostre dret.

Arguments en contra:Es difcil lenquadrament de les pretensions que es basen en institucions desconegudes o difcilment conegudes pel dret del frum.

Per solventar aquest problema es diu que shauria de qualificar segons la funci.

La qualificaci funcional est dividida en 2 etapes:Fase de definici: estudiar la funci que en el dret estranger realitza la instituci jurdica en que es basa la qesti jurdica controvertida. Aix obliga a fer una consulta informativa del dret estranger.

Fase de decisi: trobar en el dret del frum una instituci que dugui a terme una funci equivalent o la que du a terme la instituci estrangera en el seu pais.

Ex: a un jutge espanyol li cau un trust, li aplicarem el que a Espanya sigui aproximadament equivalent que seria el cas de que el trust fos mortis causa. En aquest supsit aplicarem les normes del fidecoms, i per tant ser tractada com una qesti successria i per tant sen pot sortir.Ex: el talak no es pot admetre per raons dordre pblic, pero si pensem que el talak trenca un vincle matrimonial, es podria assimilar al divorci i qualificar-lo com a tal.

La qualificaci ex lege fori es la que preveu el sistema espanyol a lart. 12.1 del CC.

Qualificaci atenent a la causa, o qualificaci lege causae:

Es aquella que utilitza els parmetres popis del dret material DECLARAT aplicable per la norma de conflicte per tal de donar una determinada naturalesa a la qesti jurdica controvertida.

Arguments a favor:Sembla absurd que si la norma de conflicte remet al dret estranger, la qualificaci jurdica sigui dacord al dret del forum i no pel dret estranger.

Quan la norma de conflicte declara aplicable el dret estranger, aquesta remissi ha de ser total. Per tant es una remissi, que tambe compren els criteris de qualificaci.

Inconvenients:Com puc qualificar dacord a un dret estranger que no se quin es en aquest moment, perqu fins que hagi qualificat no sabre quin es.

Per evitar aquest problema logic, la replica es la qualificaci hipottica, es a dir, agafant els drets posiblement aplicables i anar mirant quin es el que sajusta mes.

Els grans problemes que planteja als operadors jurdics, jutges,

Pot donar solucions diferents en funcio del cas.

Qualificaci autnoma:

Partim de que al dir interpretem, ens referim a la norma jurdica i, al dir qualifiquem, ens referim a la pretensi o questio jurdica controvertida.

La qualificaci autnoma, en el fons, es una interpretaci autnoma ja que es parla de la norma i no del fet juridic.

Com sinterpreta el supsit de fet?Ex lege fori, o a partir del dret material del frum: la interpretaci dels conceptes emprats en el supsit de fet de la norma de conflicte sha de fer dacord amb el contingut que les mateixes categories o conceptes tenen en el dret material intern.

Autonomament: suposa que interpretem els conceptes que utilitza la norma de conflicte a partir de les exigncies del trfic privat internacional.

Dos casos molt clars sn:

Ex: qualificaci comparada: prov de lautor RABEL, que deia que la norma de conflicte sha dinterpretar a travs de conceptes que sn comuns a tots els pasos civilitzats. Pero lart 9.6 del CC que parla de les institucions de protecci, porta molta problemtica, ja que qualsevol cosa per a la protecci i entra, crea un marc que inclou qualsevol institucio de protecci.

Ex: qualificaci convencional: es quan els convenis internacionals (o reglaments) fan servir conceptes propis. Ex art. 5 del Conveni de Roma: per aquest conveni, el concepte del contracte de consum es el que estableix el conveni.

La interpretaci del punt de connexi:

Fins ara, en hem centrar en el suposit de fet de la norma, i ara parlarem del punt de connexio.

Si es tracta dun punt de connexi jurdic (el factic no te problema) com ho interpretem?Aplicar per analogia el 12.1 (ex lege fori): hi ha determinats autors que ho diuen.

Altres diuen que no es possible lanalogia perqu en larticle 12.1 es un problema de qualificaci i aqu estem en un problema dinterpretaci de la connexio.

La soluci que defensa la major part de la doctrina (a manca de solucio legal) es interpretar els punts de connexi a partir del dret del frum, com a regla general.Amb una excepci que es el punt de connexi de la nacionalitat. Perqu?

Per que no podem aplicar el dret del forum, sino que sha daplicar la llei del pais de la nacionalitat del qual discutim.

La nacionalitat sempre es qualifica com ex lege causae, dacord al dret controvertit.

b) La qesti preliminarProblemtica que se suscita quan en el moment de decidir la questio litigiosa de dret internacional privat (questio principal) sorgeix una altra questio jurdica (questio preliminar) que en ser pressuposit de la primera, sha de resoldre amb anterioritat.

Requisits:La questio previa ha de ser anterior en el temps a la principal.

La questio previa ha de ser una questio juridica independent, susceptible de tractament juridic autonom: ho sabrem si la questio previa te norma deconflicte diferent a la questio principal.

Per a resoldre la questio principal la norma de conflicte del forum, ha de remetre al dret estranger ja que sino es una falsa questio previa.

Ex: Cort de Cassacio francessa 1931: successio en que litiga un dels nets del causant contra un fill adoptiu del causant. El net diu que el fill adoptiu no te dret a la successio perque diu que ladopcio no es valida perque en aquella epoca, els fills adoptius no podien existir si hi havia fills per naturalesa (al dret frances, la india si ho permet). El jutge, per decidir la successio primer ha de prendre una decisio sobre ladopcio. El jutge va dir que no era valida i va negar els drets successoris del fill adoptiu. Tot i aixo, va ser una questio previa falsa perque sutilitza dret frances.Ex: Cas Huston: anys 80 a Frana es comenen a colorejar pelicules i un autor duna en blanc i negre demana danys per atentar contra la propietat intelectual. Per a discutir els danys, primer cal discutir lautoria de la propietat intelectual.Ex: Cas Ungar: anys 60 era un senyor dorgien canadenc casat amb una senyora que ve dIsrael. Al cap duns anys, el marit diu que es nul perque ella estaba lligada per vincle matrimonial anterior, ja que la dona es va divorciar en transit a 2 llocs on en el lloc no era valid pero des de on anaven a on venien si. Llavors abans de dir si el matrimoni es valid o no cal mirar el divorci.

Solucions a la questio preliminar:La questio principal la tenim resolta, ja que cal anar al dret estranger, pero com resolem la previa?Aplicar el dret material del forum (lex materialis fori): es la solucio menys consistent perque si la principal va per un dret estranger, el dret material del forum no te cap titol per regir la questio previa. Ho diu la majoria de la doctrina excepte en un cas: quan sigui una questio previa de dret intern.

Ex: parella de marroquins que viuen a Espanya i decideixan contreure matrimoni civil a Espanya. Dacord al dret musulma aquest matrimoni es nul. Al cap duns anys es mor el marit i la dona reclama drets hereditaris pero el germa de lhome diu que no te cap dret perque el matrimoni es nul. Questio principal: successi, llei personal, dret marroqui.

Questio previa: matrimoni: dret espanyol material: valid.

Aplicar el dret conflictual del forum (lex formalis fori): aplicar norma de conflicte espanyola. Solucio de la connexio independent. Es la mes defensada per la doctrina i jurisprudencia perque:La norma de conflicte es imperativa: es respecta el principi dimperativitat de la norma de conflicte.

Respecta el principi dexclusivitat: el jutge del forum nomes ha daplicar normes de conflicte propies (tot i que en el reenviament no passa...)

Salvaguarda lharmonia interna de solucions: si el jutge del forum aplica la norma de conflict propia a la questio previa, la tracta igual com si es presentes de una forma aillada (o principal).

Es la solucio mes facil per al jutge ja que aplica la seva propia norma de conflicte i potencia la seguretat juridica.

Aplicar el dret material estranger (lex materialis causae): es la teoria de labsorcio, es a dir, com que la principal va pel dret estranger, la previa tambe. Es la solucio adoptada per la jurisprudencia anglosaxona i pel Conveni de Munic.

Ex: Cas Haque: senyor indi que viu a Australia i es casa amb una dona i te fills, fa un repudi que es anulat i es casa amb una altra i tambe te fills. La successio dels mobles va pel domicili: si el senyor viu a Australia, pero continua tenint el domicili a la India: suposa aplicar dret estranger a la questio principal: dret de la india. De questions previes nhi ha moltes en aquest cas (divorci, matrimoni...) i el tribunal australia diu que es un senyor musulma i qui millor que el dret musulma de la India per resoldre aquestes questions previes. Aixi seviten problemes dinadaptacio.

Aplicar el dret conflictual estranger (lex formalis causae): connexio dependent. Molt recolzada a Alemanya. Els arguments que es donen son:La reemisio al dret estranger es global o integral o per tant tambe a les normes de conflicte estrangeres.

Es diu que es la que respecta millor els drets adquirits sota una altra esfera juridica.

Solucio que fomenta lhormonia internacional de solucions: que un litigi obtingui la mateixa resposta amb independencia del pais en que es plantegi. El jutge del forum aplica norma de conflicte estanger per resoldre la questio previa i fa el mateix que faria un altre jutge.

Pero aquesta solucio trenca lharmonia interna de solucions: ja que resol de forma diferent la questio depenent de si va com a principal o com a previa a una altra.

Aquest dilema de lharmonia es irresoluble: si tens harmonia interna no tens harmonia internacional i al reves.

Ordenament juridic espanyol:

No tenim cap regla general respecte la questio preliminar, i la jurisprudencia espanyola es irrellevant.La doctrina espanyola es partidaria de la soluci que aposta per aplicar la norma de conflicte del forum. Basicament perque es respecten els principis dimperativitat de la norma de conflicte (art. 12.6 CC) i el de exclusivitat.

La unica norma que tenim es el Conveni de Munic sobre llei aplicable als noms i cognoms (pagina 926), a lart. 1 diu que apliquem als noms i als cognoms la llei nacional, i a les questions previes tamb la llei nacional (absorci).En podrien ser exemples daquesta llei casos dadopci (dir si es veritable o no), de filiaci...

c) conflicte mbilProblema que sorgeix quan 2 drets son aplicables successivament a una mateixa realitat o situaci privada internacional de carcter continuat com a conseqncia dun canvi en el punt de connexi (punt de connexi: mutable o variable) de la norma de conflicte, de manera que les condicions de naixement i validesa de la situaci i tots o alguns dels seus efectes poden quedar sotmesos a diferents ordenaments jurdics.Ex: nacionalitat: ciutad espanyol de 19 anys dedat i per tant major dedat, que adquireix la nacionalitat marroqui on la majoria dedat no sadquireix fins als 20 anys. Es major dedat?Ex: situaci de bens mobles: ciutad alemany que es vol comprar un cotxe i va a un banc alemany a demanar un prestec que avala amb el mateix cotxe perque no te altres propietats, fent el banc una reserva de domini sobre el mateix. A Alemanya, aquests drets reals es constitueixen amb documents privats. Si aquest noi viatja a Espanya amb el cotxe i contreu deutes que per a poder pagar-los li han dembargar el cotxe. Pot el banc alemany dir que sobre el cotxe te una reserva de domini si lart. 10.2 CC marca com a llei aplicable la del lloc on es troba el be? La resposta seria dir que el dret real si que existeix, pero com que no esta en un registre espanyol (cal que tingui publicitat) no es oposable davant tercers (no te eficacia erga omnes).

Solucions al conflicte mbil:

La ms fcil s la que marca lart. 9.8 CC: fixar la connexi a un moment determinat de temps. No hi ha problema perque noms saprecia la nacionalitat (o el punt de connexi, en general) en el moment de la mort (o en el moment acotat). Pero daquestes lleis nhi ha poques.

Altres solucions son:Aplicar la llei anterior al canvi: art. 9.1 apt.2 CC: en resposta a lanterior exemple, el noi marroqui per dret espanyol continua sent major dedat.

Aplicar la llei posterior al canvi: no hi ha cap norma espanyola que reculli aquesta circumstancia ja que donaria incentius per als fraus i un focus dinseguretat jurdica.

Soluci alternativa: la marca el Conveni de lHaya de 1961 sobre la forma de les disposicions testamentaries, lart. 1 diu que les dos lleis potencialment aplicables validen el negoci. Ni la anterior, ni la posterior, les dues lleis el validen.

Soluci distributiva: art. 9.7 apt.2 CC: diu que regeix lantiga llei fins al moment del cannvi i la nova llei a partir del moment del canvi.

Tot i aix, no hi ha solucions expresses de dret positiu i per aix cal buscar remeis de carcter general:Moment en que es realitza lacte: art. 9.1 CC: la llei nacional regir la capacitat. Si posem com a exemple una persona que realitza un contracte de subministrament per 10 anys i mentre aquest dura canvia 3 vegades de nacionalitat. Quina llei determina la capacitat per a contractar? El sentit com diu que la que va tenir quan realitzava el contracte.

Aquella que sigui mes favorable al cas: art. 9.4 CC: saplica la llei del menor. Suposem que un menor canvia 3 vegades de nacionalitat durant la minoria dedat. Quina llei regeix la filiaci? Una postura seria dir, la del moment en que es va constituir la filiaci. Pero si diem que el menor era paquistan i despres passa a ser espanyol i la llei espanyola es mes favorable, aplicarem aquesta ltima.

d)El reenviamentEl reenviament s un mecanisme adreat a resoldre el problema que es planteja quan per a regular una situaci privada internacional, la norma de conflicte del pais del frum fa una reemisi a un dret estranger, les normes de conflicte del qual, al seu torn remeten per a disciplinar la mateixa situaci internacional, ja sigui al dret del frum, ja sigui al dret dun 3r estat.

Requisits per a que es doni un reenviament:Norma de conflicte del pais, els tribunals del qual coneixen el litigi (pais del frum) remeten per a resoldre el litigi a un dret estranger.

La reemisi a lordenament jurdic estranger ha de ser global o integral, es adir, tant al dret substantiu o material com al dret conflictual (normes conflicte).

Les normes de conflicte del sistemes implicats han dutilitzar en el cas, punts de connexi diferents.

Classes de reenviament:

1. Reenviament de 1r grau o de retorn: t lloc quan la norma de conflicte de lestat del frum es remet a un dret estranger i la norma de conflicte daquest dret estranger reintegra la competncia legislativa al dret del pais del frum.Ex: Sr. angles que mor domiciliat a Espanya. El jutge espanyol aplica la norma de conflicte espanyola: art. 9.8 CC: llei nacionalitat: llei danglaterra que diu que els bens mobles van pel domicili i els immobles van per la situaci.Suposem que nomes succeeix en mobles i sn tots a Espanya, i pel lloc del domicili retorna a Espanya i el jutge es veu abocat a aplicar dret espanyol.

2. Reenviament de 2n grau o ulterior: t lloc quan la norma de conflicte de lestat del forum es remet a un dret estranger i la norma de conflicte daquest dret estranger dona competncia al dret dun 3r estat.Ex: Sr. angles que mor a Espanya, suposem que nomes succeeix en mobles i son tots a Espanya pero el domicili el te a Frana. El jutge espanyol aplica la norma de conflicte espanyola: art. 9.8 CC: llei nacionalitat: llei danglaterra que diu que els bens mobles van pel domicili i els immobles van per la situacio. Llei del domicili: llei de Frana: norma de conflicte diu que els bens mobles van pel domicili, llavors apliquem dret frances.

3. Reenviament circular: te lloc quan la norma de conflicte de lestat del forum es remet a un dret estranger i la norma de conflicte daquest dret estranger dona competencia al dret dun 3r estat i les normes de conflicte daquest 3r estat restitueixen la competencia del dret material del forum.Ex: Sr. angles que mor a Espanya, suposem que nomes succeeix en mobles i son tots a Espanya pero el domicili el te a lUruguay. El jutge espanyol aplica la norma de conflicte espanyola: art. 9.8 CC: llei nacionalitat: llei danglaterra que diu que els bens mobles van pel domicili i els immobles van per la situacio. Llei del domicili: llei del Uruguay: norma de conflicte dUruguay diu que els bens mobles van per la situaci i com que estan situats a Espanya, sha daplicar dret espanyol.

Arguments a favor del reenviament:

1. Facilita lharmonia internacional de solucions: vol dir que es plantegi on es plantegi el litigi, obtindrem la mateixa soluci. Pero aquest s un argument parcial ja que si els 2 pasos fan servir la instituci del reenviament hi haura disharmonia (a la inversa).Ex: seguint amb el dabans: jutge espanyol que accepta el reenviament: per part de la norma anglesa es solicita aplicar el dret espanyol. Si el jutge angls no accepta el reenviament, la seva norma de conflicte diu domicili i llavors aplicaria dret espanyol. Veiem que obtenim la mateixa soluci: aplicar dret espanyol. Pero si el jutge angles accepta el reenviament, la norma de conflicte espanyola remet al dret angles.2. Garanteix la unitat normativa: un ordenament jurdic est format per dret material i dret conflictual, i aplicar un ordenament juridic suposa aplicar-ho tot; i aix es el que fa el reenviament.3. Respecta la voluntat duna llei de ser (o no ser) aplicada: perque he daplicar dret angles si els anglesos no laplicarien?4. En un element de flexibilitzacio de la norma de conflicte: permet aplicar flexiblement la norma de conflicte.

Arguments en contra del reenviament:

1. No sempre aconsegueix lharmonia internacional de solucions: ja ho hem vist abans.2. Representa ignorar el mandat material que indica la norma de conflicte (nostra, la primera que remet a un determinat dret).3. Provoca inseguretat jurdica: ja que no saps mai si el jutge utilitzar el reenviament o no.

Sistemes nacionals:

Hi ha pocs paisos que el rebutjen frontalment (Ex: Grecia), ja que la major part dels pasos tenen una admissi limitada del reenviament i laccepten en 2 casos:Quan aconseguim un resutaltat material satisfactori.

Quan saplica el dret del frum.

Dret espanyol:

Per saber com tenim regulat el reenviament cal diferenciar entre:

Dret autnom: la regla general es lart. 12.2 CC:En el seu primer incs (abans de la coma): sestableix la prohibici del reenviament ja que et fa anar al dret material.

En el segon incs: si el llegim sensu contrario tenim que tenint en compte el reenviament que es faci al dret espanyol. Per tant, sadmet sempre que el reenviament faci aplicar el dret del forum. Accepta el renviament de 1r grau o de retorn.

En la interpretaci de la jurisprudncia: es diu per, sempre sha dacceptar aquest reenviament? Es facultatiu? Doncs si, segons el TS es facultatiu i aix ho diu en les sentencies de 15 de novmebre de 1996, 21 demaig de 1999 i 23 de setembre de 2002. El TS pren com a paraula clau el tener en cuenta que diu que pot ser tant tener en cuenta com no tener en cuenta i per tant es facultatiu, i sempre dependr dun interes de dret material que en materia de successions es el respecte a la unitat de la massa hereditaria, i aix implica de forma implcita que tots els bens fossin a Espanya (ja que si hi ha bens a daltres pasos anirien pel lloc de situaci i creariem diferents masses hereditaries).

Per hi ha altres regles especifiques com sn: Llei cambiaria i del xec al seu art. 98.1 (per les lletres) i 162.1 (pel xec) on es permet el reenviament de 1r i 2n grau pel que fa a la capacitat per obligar-se cambiariament.

Dret convencional (dels que Espanya en forma part): 3 postures:Rebuig explcit: art. 15 Conveni de Roma: remet nomes al dret material.

Rebuig implcit: art. 7 Conveni Haya: lunica manera devitar el dret declarat competent es mitjanant lordre public i, per tant, no inclou el reenviament.

Alguns accepten el reenviament de 2n grau: art. 4 Conveni Haya 1989 pero Espanya no hi s part.

Dret institucional: art. 24 Conveni Roma II (obligacions extra contractuals): exclou el reenviament.

Hi ha una tendencia a rebutjar el reenviament.

e) La remissi a un ordenament plurilegislatiuLa tcnica conflictual (norma de conflicte) pot conduir a laplicaci dun ordenament jurdic plurilegislatiu. I aquesta possibilitat pot ser de 2 classes:

Reemissi ad extra: apareix quan el sistema jurdic al qual es remet la norma de conflicte del frum s un sistema de carcter plurilegislatiu, ja sigui de base territorial o personal. Alhora aquesta reemissi pot ser:

Favor fori: es diu que es produeix quan la norma de conflicte del frum declara aplicable el seu propi dret material i aquest sistema juridic es plurilegislatiu.

Ex: dins dEspanya: causant espanyol se li ha daplicar dret espanyol, pero quin? Catal, aragones, valenci...

Com es soluciona? Igual que es solucionen les ad intra.

Favor causa: se produce cuando el sistema conflictual del foro remite al derecho de un estado extranjero que es plurilegislatiu.

Ex: mor a Espanya un angls: llei nacional: dret angles, pero quin? Escoces, angles...

Com ho solucionem? Existeixen 3 sistemes de solucions:Sistema de remissio indirecta: fan referncia a que la norma de conflicte del frum remet a la normativa que sobre conflictes interns t lordenament jurdic declarat aplicable (basar-nos en all que disposa el pas en qesti per resoldre la pluralitat). A Espanya ho diu lart. 12.5 CC.Avantatges: serveix per a qualsevol classe de conflicte, ja sigui de base territorial com personal.

Inconvenients: s una soluci inutil si lestat no t regulada una propia soluci al conflicte intern. Llavors cal que:Apliquem la llei mes vinculada al cas. (Ex: art. 16 Conveni Haya 1973).

Utilitzem altres connexions que ens ajudin (domicili o residencia en lloc de nacionalitat).

Deixem aquest sistema i anem al sistema de remissi directa.

Sistema de reemissi directa: s aquell que entn que la norma de conflicte del pas del frum no designa lordenament jurdic dun estat estranger sin solament el dret duna unitat territorial dins daquest estat estranger.Avantatge:Que es molt senzill i cmode en la seva aplicaci

Inconvenients:Noms serveix per aquells ordenaments jurdics plurilegislatius de base territorial

Es inviable quan el punt de connexi escollit es la nacionalitat.

Ex1: en lordenament juridic espanyol: art. 12 Conveni de la Haya 1971 sobre accidents de trfic. Imaginem un accident de trfic, saplicaria la llei del lloc de laccident. Laccident succeeix a Canad per lo que saplicaria el dret de Canad. Per laccident en concret passa a lestat del Kebec que al tenir un dret propi saplicaria directament el dret del Kebec sense passar pel dret del Canad. Si laccident fos a Catalunya saplicaria dret catal (exemple prescripci 1 any CC, 3 anys CCC saplicaria el termini del CCC).Ex2: en lordenament juridic espanyol: Conveni de la Haya de 1973 sobre responsabilitat de productes art.12 .Ex3: en lordenament juridic espanyol: art. 19 del Conveni de Roma.

Sistema de remissi mixta: es aquell que representa una combinaci de la remissi directa i indirecta de manera que permeti superar les deficincies duna i altra modalitat de remissi.

Ex: en el dret espanyol, tenim un cas daquest tipus de remissi i es el cas de lart 1 del conveni de la Haya sobre la forma dels testaments de 1961: Diu en el lloc, i no en el pas. Aix permet a les lletres a, c, d i e que pugui aplicar la remissi directa perqu utilitza la paraula lloc i no la destat.

El punt b) es refereix a la nacionalitat i no podem aplicar la remissi directa. Pero el paragraf de despres de la lletra e diu que quan es nacionalitat utilitzem la remissi indirecta i en defecte aplicarem el dret a que el testador estigui ms vinculat.

Reemissio ad intra: cal que es donin 3 requisits:

Per regular la situaci privada internacional, la norma de conflicte del pas del frum ens ha de remetre a un dret estranger.

La norma de conflicte daquest dret estranger ha de reenviar de retorn a lordenament juridic del frum (reenviament de retorn).

Lordenament jurdic del frum ha de ser un sistema jurdic de carcter plurilegislatiu.

Sha de produir sempre un renviament de retorn i lordenament jurdic ha de ser plurilegislatiu.

Aixi, a Espanya SEMPRE que es doni un reenviament de retorn al ser un sistema plurilegislatiu estem davant duna remissi ad intra.

Com es soluciona a Espanya?

Parlem de la soluci a la reemissi ad intra i a la reemissi ad extra favor fori, i per tant resolem un conflicte intern espanyol.

Es resolen segons larticle 16 del Cc del que extraiem que apliquem les mateixes normes que per als conflictes internacionals. Per, totes les normes? O noms les de font autnoma? Les de font autnoma si. Per, i els convenis? Alguns autors diuen que s quan es donin dos situacions:Que el conveni sigui erga omnes

Que tingui el mateix mbit material daplicaci que el conflicte intern.

Aix que a Espanya hi hauria dos convenis que complirien aquests requisits:El conveni de la Haya del 1961 sobre testaments

El conveni de la Haya de 1973 sobre aliments

Particularitats:All on aplicarem la nacionalitat, aplicarem la llei del venatge civil. (Tot i que nomes serveix per als espanyols, perque els estrangers no tenen venatge).

Ex: art. 9.2 efectes del matrimoni.

Solucions (al fet de que els estrangers no tinguin venatge):Criteris de connexi directa del dret estranger

Aplicar la residncia habitual (art. 9.10 CC)

Aplicar lart. 15 del CC per analogia, tot i que aix es impracticable ja que un cop mort no es pot optar a la nacionalitat o venatge; est pensat per gent viva.

No saplica all que sestableix sobre qualificaci, remissions i ordre pblic a lmbit intern:

El criteri de qualificaci ser diferent (tema 14 d) ).

El reenviament: en el conflicte intern no hi pot haver mai reenviament perqu noms hi ha un sistema que s el catleg nic del Cc (necessitariem que hi hagus diferents normes de conflicte).

Ordre pblic: no hi pot haver conflictes dordre pblic ja que en tot cas seria un problema de constitucionalitat de la norma.

La jurisdicci espanyola mai ha resolt un problema com aquest.

f) La prova i l'aplicaci del dret estrangerIdees generals: quan la norma de conflicte li diu al jutge (espanyol) que per resoldre una controversia ha daplicar dret estranger, el jutge lha daplicar.Si el jutge ha daplicar dret estranger, com el sap? Podem presumir el iura novit curia, pero lha de saber de tots els drets? Aquest fet es troba ntimament lligat amb la naturalesa del dret estranger.

Aix tenim 3 teories:El dret estranger es un fet: prov de la teoria clssica (la segueix el dret angls, francs, la part tradicional espanyola) i diu que el dret internacional privat resol problemes de sobirania entre estats, per aix no es pot aplicar un dret estranger producte duna altra sobirania, ja que si es fes, satentaria contra la propia sobirania.Conseqncies: Si el dret estranger s un fet, ha de ser alegat i provat per les parts com la resta de fet del procediment.

No es remisible en cassaci per infracci de norma ja que no seria una norma juridica.

El dret estrager es un dret: seguit per les lleis ms modernes (llei de Sussa, Itlia) diu que no ataca la propia sobirania perque mai ha estat vigent en el pais del forum, nomes saplica al pais del forum per mandat del legislador propi a traves de la norma de conflicte.Conseqncies:El dret estranger ha de ser aplicable dofici creant instituts on hi ha experts que asessoren al jutge.

El dret estranger ha de ser recurrible en cassaci quan hi ha infracci de norma.

El dret estranger un dret, pero estranger (postura intermedia): defensat per la doctrina espanyola, diu que es un dret peculiar.Conseqncies:Sn les parts les que han dalegar i provar el dret estranger pero el jutge pot collaborar en la labor de les parts.

Es norma i per tant recurrible en cassaci.

Regim dalegaci i prova del dret estranger:

Regulacio fonamental: art. 281.2 LEC: nomes hi ha aquesta base legal.

Consideracions rellevants: lart. 281.1 LEC: parla dels fets, mentre que lart. 281. 2 LEC parla del costum i del dret estranger. Aix dedum que:El dret estranger no es un fet (sino estaria dins del punt 1).

El punt 2 posa el dret estranger al costat del costum que es norma (font del dret) i per tant existeix aquesta voluntat de realar el seu carcter jurdic.

Estudi de lalegaci del dret estranger: tothom sempre ha dit que lhan dalegar les parts, els TS ho ha dit molts cops. Lnic que seria discutible s dir, quina part? El que inicia el proces, com a ms lgic, pero hi ha una sentencia del TC on saltera aquest criteri.

Prova: qui ha de provar el dret estranger? Lart. 282 LEC diu que les proves van a instancia de part com a regla general, pero de vegades pot ser dofici. Si aix ho relacionem amb el que diu lart. 281.2 LEC, dona un marge a que el tribunal en determinades circumstancies pugui provar dofici collaborant amb les parts, el dret estranger.

La prova del dret estranger a instncia de part:

Els aspectes ms importants en matria de prova sn:

Objecte de la prova:

El dret estranger ens planteja la seva acreditaci, per que sha dacreditar o provar? Una ajuda la tenim a lart. 281.2 LEC, que diu que haur de provar-se com a mnim el contingut i la vigncia, el que passa s que el Tribunal Suprem diu que shan de provar fins a 5 qestions que cal acreditar:Lexistncia del dret estranger

El contingut: es el tenor literal de les normes

La vigncia: que sigui dret positiu vigent

La interpretaci concreta: es la interpretaci jurisprudencial dels preceptes en el pas dorigen.

Laplicabilitat del dret estranger: s a dir que es demostri que s un dret aplicable al cas concret.

La crrega de la prova:

Ex: resolt pel TC Stc 33/2002 de l11 de febrer: planteja litigi a la jurisprudencia social. Es el cas duna Sra. anglesa que es delegada a Espanya de Reuters, treballa aqu un temps en el que es produeixen una srie de desencontres, fins que finalment se lacaba acomiadant. Aquest problema es porta a litigi a la jurisdicci social. El problema es que en el contracte hi ha una submissi al dret angls. Quan la Sra. presenta la demanda sempara al dret espanyol. Lagncia anglesa diu que la demanda esta malament perque shauria dhaver fonamentat al dret angles, i els tribunals socials diuen que lagncia t ra. La qesti arriba al Tribunal Constitucional, que diu que no, que el dret angls lha dallegar la part a la que lhi interessa provar-lo en la contestaci a la demanda.

Aquesta sentencia va dividir a la doctrina:Te ra el TC: correspon a la part interessada en laplicaci del dret estranger provar aquest dret. Correspondr al demandant si basa en aquest dret la demanda, o be al demandat si basa una excepci o fa una reconversi.

No t ra el TC: si la persona no demanda en base al dret pactat esta traslladant fraudulentament la crrega de la prova.

Es lgic que la carrega de la prova es divideixi entre les parts, per en el cas de que es pacti un dret aplicable sha danar en compte a lhora de fonamentar la demanda en el dret del frum. Aquesta situaci provoca inseguretat jurdica.

Moment de la prova:

En aquesta matria hi ha una disparitat dopini entre la doctrina i la jurisprudencia, ja que mentre que la doctrina diu que en qualsevol moment (es a dir, tant en primera instncia, recursos, cassaci...); en canvi la jurisprudncia diu que ha de ser en el primer posicionament jurdic (demanda o contestaci).

Mitjans de prova:

En principi la prova s una qesti processal i com a tal va pel dret del frum (art. 3 LEC). Per tant hem daplicar mitjans de prova espanyols.

Art. 281 LEC no diu res, per la qual cosa hem danar a lart. 299 LEC que s el que estableix els mitjans de prova. Per tots valdran per provar el dret estranger? NO, hi ha alguns que cauen pel seu propi pes fins al punt que sentn que noms hi ha 2 mitjans de prova:Documental: noms valen els documents oficials. Els documents admesos sn:Certificacions de funcionari diplomtic o consular estranger acreditat a Espanya

Certificacions de funcionari diplomtic o consular espanyol destinats al pas implicat

Certificacions de la subdirecci general de cooperaci jurdica internacional del ministeri de justcia.

La pericial: per no qualsevol. Sentn per pericial un dictamen conjunt i legalitzat de 2 jurisconsults del pas, el dret del qual volem provar.

De vegades el TS ha arribat a demanar les dos, tant la pericial com la documental.

La prova frustrada:

Que passa quan les parts no volen o no poden provar el dret estranger? En aquests casos el TS t un criteri, mentre que les audincies son arbitraries en quant a les solucions:

Desestimaci de la demanda: hi ha sectors doctrinals que la defensen. El que ens hem de plantejar es si aix tenia efectes de cosa jutjada. NO, tindria la possibilitat de presentar una nova demanda basant-la en el dret estranger que no ha alegat en en la primera, ja que s un petitum nou. Per aix no s del tot veritat ja que la demanda es la mateixa, lnic que varia es el fonament jurdic. Per tant, risc que et desestimin la demanda i et diguin que si te efecte de cosa jutjada.

Aplicar supletorietat dret espanyol: s que ha fet gaireb sempre el TS. Pero si mirem la norma de conflicte de lart 12.6 CC parla de la imperativitat de la norma de conflicte i si la part pot o no alegar dret estranger converteix aquesta imperatitivitat en facultativilitat, per el TS sempre fa aix. La doctrina no la defensa massa per si que ho fa la sentncia del TC 155/2001 de 2 de juliol.

Aplicar la connexi segent a la norma de conflicte: s la mes infreqent ja que ha de ser una norma de conflicte composta i jerrquica.

Ex: divorci entre romanesos que viuen a Espanya, on cal aplicar el dret romans, que no el proven. La segona connexi que s la residncia habitual comuna, dret espanyol.

La prova feta dofici:

Es quan el tribunal pot indagar i aplicar dofici el dret estranger.

Aqu entra una quarta soluci:Que sigui el tribunal el que acrediti dofici el dret estranger: pero aixo s una contradicci, ja que lart. 281 diu que la prova lhan de fer les parts, per la qual cosa aquesta soluci vulnera clarament larticle.

Per en canvi aquesta soluci es respectar escrupulosament lart. 12.6 CC ja que si diu que apliquis la norma de conflicte diu tamb que apliquis la conseqncia de la norma i, per tant, estaria permetent indagar i aplicar dofici el dret espanyol.

Actualment, aquesta disparitat de solucions provoca en les instncies inferiors un gran problema de inseguretat jurdica ja que el tribunal et pot aplicar qualsevol de les 4 solucions. I condiciona tots els casos de dret internacional privat.

Daquesta 4a soluci, la doctrina entn que el tribunal pugui completar la actuaci de les parts, per com? Aquesta complementaci sempre ser:De carcter facultatiu.

Sempre ha de ser amb posterioritat a les parts.

Es considera que el moment processal daquesta actuaci hauria de ser en el moment de les diligncies finals.

A ms el jutge pot gaudir en aquest aspecte de mitjans que les parts no tenen, com sn els convenis internacionals que permeten acreditar el dret estranger i que sn dos : - Conveni de Londres de 7 de juny de 1988 i que avarca el dret europeu.- Convenci interamericana de Montevideo de 8 de maig de 1975.

La cassaci:

Pot ser recorreguda en cassaci una infracci del dret estranger?

Tradicionalment hi havia dos motius de cassaci:Error en el procediment (error de fet)

Error en la substncia (error de dret)

Amb la reforma de la LEC els 2 procediments shan separat i sn:Recurs extraordinari per infracci processal (468): Ex: supsit en que el jutge es nega a rebre la prova, o no collabora i frustra la prova.

Recurs de cassaci (477): es recurrible el dret estranger en cassaci per infracci del contingut del dret estranger? Lart. 477 LEC diu que lnic motiu s la infracci de norma aplicable per resoldre qestions objecte de proces. Per, entra aqu el dret estranger? Arguments a favor:La LEC ni ho permet ni ho prohibeix.

El dret estranger fa la mateixa funci que el dret espanyol (resoldre la controvrsia).

Aplicar incorrectament dret estranger suposa aplicar incorrectament la norma de conflicte de dret espanyola.

Si no es pot recorre en cassaci estarem vulnerant el dret a la tutela jurdica efectiva.

La STC del TS de 4 de juliol de 2006: es el cas dun contracte que va pel dret alemany, el tribunal diu que es aplicable el dret alemany per derivat de una directiva europea, per lo que s igual que el dret espanyol. Daltra banda, diu que el dret estranger un cop acreditat ha de ser sempre recurrible en cassaci, per sempre que es donin els requisits de lart. 477 LEC: 150.000

Que la decisi tingui inters cassacional

Hem de concloure que des de la sentncia de 2006 no hi ha dubte que es pot recorrer en cassaci.g) Les excepcions a laplicaci el dret estranger, en especial lexcepci dordre pblic Excepci: en algunes ocasions i per diferents raons el sistema jurdic del frum posa en funcionament mecanismes anomenats excepcions que suposen levicci o inaplicaci del dret material estranger declarat competent per la norma de conflicte.

Lexcepci dordre pblic:

Definici: Correctiu funcional que permet eludir laplicaci de la llei material estrangera declarada competent per la norma de conflicte quan el seu contingut o dicci vagi en contra de lordre pblic internacional del frum. Es, per tant, una inobservana de la conseqncia jurdica de la norma de conflicte.

Definici dordre pblic: en sentit ampli ordre public s el conjunt de principis que inspiren un ordenament jurdic i que reflecteixen els valors essencials duna societat en un moment determinat. El problema es que aquesta es una noci del dret intern per lo que hem de distingir lordre pblic intern de lordre pblic internacional.

Ordre pblic intern: est constitut per aquell conjunt de normes jurdiques de ius cogens de naturalesa absolutament imperativa i que per tant a diferncia del ius disposotium no poden ser descartades (apartades) per la voluntat de les parts. Son per tant normes de dret necessari que exclouen el joc de lautonomia de la voluntat.

Ordre pblic internacional: esta integrat per aquells preceptes que formant part de lordre public intern no poden deixar de ser observats en cap cas, fins i tot, en el trfic provat internacional.

Ex: La legitima s ordre public intern, pero no es ordre public internacional ja que en una successi, si saplica dret angles no passaria res (i el dret angles no contempla la legitima). Mentre la substituci fideicomissria del testament s ius dispositiu.

Dins del ius cogens hi ha una part de normes que han de ser observades sempre. La doctrina diu que aquest nucli dur i invariable cal respectar-lo, ja que sn aquells valors o principis recollits en la CE.

Ex: a Corea no sadmet la successio pero a Espanya hi ha a la CE el dret a la herncia. Llavors no saplica aquest dret.

Els carcters de lexcepci dordre pblic

Universalitat: nica excepci recollida en tots el sistemes jurdics conflictuals.

Generalitat: aquesta excepci esta formulada en termes molt generals que permeten abraar totes les situacions privades internacionals. Conveni de Roma art. 16 (pg. 1145 codi)

Territorialitat: vol dir que pretn preservar lhomogenetat del dret del frum i, per tant, la seva virtualitat (eficcia) no es pot extendre ms enll de les fronteres del pas del frum.

Excepcionalitat: per poder operar lexcepci es necessari que la llei estrangera contradigui manifestament els principis de lordre pblic internacional del frum.

No es suficient una mera diferencia de contingut. Sempre ha de ser interpretada amb carcter restrictiu.Ex: divorci: abans calia 2 anys i a sucia no cal anys. El problema seria si al pas no hi hagus divorci, per fins i tot aqu es deia que no seria OP perqu a la CE no hi es. Calen contradiccions essencials.

Relativitat: lordre pblic s relatiu i pot ser espacial i temporal.

Espacial: vol dir que ordre pblic actuar amb ms o menys fora (o contundencia) en funci de la vinculaci que presenti el cas amb el pas del frum.

Ex: no es igual si un espanyol contrau un matrimoni a Espanya i marxa al Marroc i contrau un segon matrimoni, que seria poligmia. Si un marroqu be casat a Espanya amb dos matrimonis tamb es poligmia per no es el mateix, perqu al Marroc es una situaci permesa. Podem qestionar els aliments de la segona dona per depn de la vinculaci que no sempre ser la mateixa i per tant la resposta seria ponderable.Temporal: significa que ordre pblic varia en el temps, ja que cap sistema jurdic es mant invariable al llarg del temps.

Ex.1: el divorci espanyol lany 77 era OP (el matrimoni cannic era indissoluble). Lany 81 un jutjat dOviedo diu que el no divorci es una qesti dOP.Ex.2: Matrimoni homosexual a partir de la llei de 2005 a Espanya. Si el 2004 un matrimoni holands volia reconixer el matrimoni a Espanya era OP. Ara la llei diu que el matrimoni sha dacceptar per raons dOP.

Elasticitat: significa que no t lmits fixes i indiscutibles sin que cas per cas sha danar fixant que s o no s ordre public (el jutge ho ha de dir).

Efectes de lexcepci dordre pblic

Tradicionalment, Niboyet va dir que lexcepci dordre pblic tenia dos efectes:Efecte negatiu: vol dir la inaplicaci del dret material estranger que ha estat cridat per la norma de conflicte.

Efecte positiu: shauria de diferenciar entre:

Efecte normal positiu: s laplicaci supletria del dret del frum.

Efecte excepcional positiu: el que fa es no descartar totalment el dret estranger sin noms els seus preceptes inacceptables de manera que podrem aplicar en el seu lloc altres disposicions daquell ordenament juridic estranger.

Ex: Stc alemanya del tribunal imperial de 19 de desembre de 1921, es un cas de prescriptibilitat duna acci arran duna lletra de canvi. Saplica el dret sus per part del tribunal alemany perqu aix ho diu la norma alemanya de conflicte. La llei sussa deia que aquesta acci era imprescriptible ja que eren titols especials, i el tribunal alemany diu que no ho pot acceptar ja que tot es prescriptible, i el que fa es agafar el termini de prescripcio mes llarg que contingui el dret sus que era de 30 anys.

I actualment, safegeix un tercer efecte que sEfecte atenuat: el mecanisme de lexcepci actua de manera diferent en funci de aquella pretensi jurdica sobre la que ha de decidir el jutge sigui:Constituci o creaci duna relaci jurdica a lempresa dun dret estranger que sigui contrari a ordre public internacional del frum.

Reconeixement al pais del forum de certs drets o efectes derivats duna relaci o situaci jurdica inadmissible pel dret del frum per vlidament constituda a lestranger.

Ex.1 Cas Whittington vs McCaskill del TS de Florida de 1913. Es tracta de la successi de la Sra. McCaskill que era ciutadana negra casada amb un blanc, matrimoni prohibit pel dret de florida per lo que el Sr Whittington no tindria dret a la herncia perqu el matrimoni seria nul de ple dret. Ara b el matrimoni es va realitzar a Kansas on si que es permet. Per quan mor viuen a Florida. El tribunal diu que accepta el matrimoni importat per correctament realitzat.Ex.2 matrimoni poligmic que ve a viure a Espanya i la segona dona demana aliments, es produiria aqu tamb el efecte atenuat. Per si un marroqu vol contraure dos matrimonis a Espanya aix es inplantejable. Pero q passa amb un marroqu casat amb dos o ms dones al seu pais q es trasllada a espanya i aqui mort. Les dones tenen dret a pensi viduetat? Hi ha 3 postures diferents: TSJ GALICIA, TSJ MADRID, TSJ CATALUNYA de 30.07.2003 (leer) .

Excepci dordre pblic al dret espanyol:

Art. 12.3 Cc: en ningun caso tendr aplicacin la ley extranjera cuando resulte contraria al orden pblico. Cal analitzar-lo criticament en 3 aspectes:Precepte confs: perque no diferencia entre ordre pblic internacional i ordre pblic intern. Larticle nomes hauria dactuar contra lordre public internacional, pero parla dordre public en general, no concreta.

Amplitud excessiva: parla de contrari a lordre pblic mentre que nosaltres demanavem que fssin normes manifestament contraries a lordre public internacional. Aix qualsevol circumstancia podria actuar pero aqui hi falta ladverbi (notoriament contraria).

Rigidesa innecessaria: obliga a desestimar sempre laplicacio del dret estranger, ja que diu en cap cas. Aix impedeix 2 coses que haurien de ser possibles:

a) lefecte atenuant: tot i que la jurisprudencia si que li dona aquesta soluci i saparta de larticle.b) aplicar altres disposicions del dret estranger que fossin tolerables per al dret del forum per no vulnerar lordre public internacional: la lletra no ho permet.

Lexcepci de frau de llei:

Frau de llei s una instituci que no s privativa del dret internacional privat sino que pertany a la teoria general del dret.Consisteix en realitzar un o ms actes lcits pero amb la finalitat daconseguir un resultat antijurdic (art. 6.4 CC).

La seva excepci s a laplicaci del dret material erroneament designat per la norma de conflicte desprs que aquesta (la norma de conflicte) hagi sofert lalteraci deliberada dun dels seus elements estructurals.

Cal la concurrncia de 2 elements:Element Objectiu o material: realitzaci per part de linteressat dun o ms actes o conductes licits que suposen un canvi de la situaci jurdica sobre la que han doperar els diferents elements de la norma de conflicte.

Les conclusions que extreiem s que els elements de la norma de conflicte han de ser modificables, alterables per la conducta o voluntat de les parts.Tradicionalment, es parla nomes dun element manipulable, que s el punt de connexio.Pero es pot demostrar que tots son manipulables, el que passa s que s mes fcil uns que uns altres.

Manipulacio dels elements de la norma de conflicte:

Manipulaci del Punt de connexi: sempre comentat com a element manipulable, pero nomes ho sera quan sigui un punt de connexi mutable (relacionat amb el conflicte mobil).

Ex: Cas Bauffremont: Cort de Cassaci de 18 mar 1878: Sra. B cassada amb un frances i per matrimoni adquireix nacionalitat francesa i viuen a Paris. Es vol divorciar pero a Frana no es permet el divorci (i el divorci va per la llei nacional comuna, com a primer punt). Decideix anar al principat alemany on es naturalitza alemanya fet que significa que per al divorci, ja no es pot aplicar la nacionalitat comuna i es passa a laltre punt de connexio que es el lloc de residencia i per aquesta via obte el divorci. Posteriorment es casa amb Bibesco (alemany) i torna a Paris. El Sr. B presenta demanda per saber si el matrimoni es valid o no. I la sentencia diu que el matrimoni no es oposable a Frana per frau de llei.Sha alterat la connexio i ha aconseguit una situacio que la beneficia.

Manipulaci del Supsit de fet: demostrat amb jurisprudencia extrangera que tambe es pot modificar.

Ex: Cas Caron: Tribunal de Cassacio de 20 mar 1985. Sr. C es franes i esta casat amb una francesa i viuen a Frana. Al morir, segons la llei francesa, els bens aniran a parar segons: bens mobles a la llei del lloc del domicili; i bens inmobles a la llei del lloc de situacio; es a dir, hi ha 2 normes de conflicte. I el Sr. C no volia deixar cap be a la seva familia. Llavors el que fa es traslladar el domicili a les Illes Verges (Anglaterra) i daquesta manera trasllada els bens mobles (que al anar per la llei anglesa no hi ha legitima ni res). I els bens inmobles el que fa es una societat a les Illes Verges i els aporta com a capital social de la mateixa i daquesta manera els transforma en mobles, en participacion socials, perque vagin per la llei del domicili. El tribunal diu que ha hagut frau de llei.

Manipulaci de la Conseqncia jurdica: s ms difcil que passi perque si tens la categoria definida i la connexio, el 3r element es automtic. Excepte en el cas que la conseqncia juridica sigui un estat amb un dret plurilegislatiu.

Ex: Tribunal Cassacio de 29 setembre 1955: 2 libanesos que viuen a Frana o es volen divorciar. Llei del divorci a Frana diu que va per la nacionalitat i la llei nacional es la del liban que es plurilegislativa depenent de la confesio religiosa de la persona. Al ser cristians, no sels hi permet el divorci. Llavors ells es converteixen musulmans on si que es permet. El tribunal imputa frau de llei i no hi ha divorci.

Al manipular la conseqncia juridica dun estat plurilegislatiu, estic manipulant el punt de connexi de la norma de conflicte interna.

Frana: Divorci ---> Nacionalitat ---> Llei nacional (Liban)Liban: Divorci ---> Confesio religiosa ---> Llei musulmana.

Element Subjectiu o intencional: animus fraudulentus. Es el propsit antijurdic deludir la llei (dret) normal o naturalment competent sense manipular la norma de conflicte.

Es molt dificil de provar. I aquest element s el que diferencia el frau de llei del conflicte mbil, ja que el frau de llei s un conflicte mbil amb nim fraudulent.Com es prova? Es controvertit i dificil de provar. Recerca dintencions, judici de valors, proposits...Lautor que ms ho ha estudiat es Audit i diu que per detectar-lo, hi ha 3 elements que es poden objectivitzar1. Situacio inicialment sotmesa a una llei donada, es posada internacionalment pel defarudador en contacte i establint un vincle amb la llei dun altre pais.2. Aplicacio daquesta 2 llei es materialitzada per la intervenci duna autoritat publica.3. Els drets adquirits daquesta manera son exercitats dins de lambit de la 1 llei.

Si es donen els 3, objectivament podem dir que hi ha hagut nim defraudatori.

Com lluitem contra el frau?

De 2 maneres:Preventivament: impedint que es realitzin aquests comportaments. Pero aquest fet es imposible ja que seria negar el trafic internacional (perque en si els actes sn licits).

Repressivament o a posteriori: a traves de lexcepci de frau de llei que te 2 efectes: Negatiu: inaplicaci del dret material que la norma de conflicte designa de forma erronea perque les parts lhan manipulat.

Positiu: aplicar el dret material que sha pretes eludir per les parts.

Classes de frau:Frau a la llei del frum: en benefici dun dret estranger (tots els casos anteriors en serien exemples).

Frau a una llei estrangera: en benefici del dret del forum o dun altre dret estranger. Son casos molt infreqents.

Ex: frau estranger en profit del dret del forum: Cas Maucini 5 febrer 1929: Sr. itali que viu a Frana i vol demanar el divorci (va per la nacionalitat, llei italiana, no admet el divorci). Llavors el que fa es nacionalitzar-se franes (la dona automaticament tamb passa a ser francesa) llavors, dret franes si que espot divorciar. Tot i aix, el tribunal no ho va considerar frau de llei ja que des que es va nacionalitzar fins al divorci va esperar 5 anys.Ex: frau del dret estranger en profit dun altre dret estranger: Cas Gunzbourg: Matrimoni, ella belga i ell frances que viuen a NY i volen en divorci. La norma de conflicte diu: 1. llei nacional comuna (que no la tenen) / 2. llei residencia domicili: suposa aplicar la llei de NY que permet el divorci pero no els conv perque estableix uns terminis. Llavors el que fan es traslladar el domicili a Mexic i es divorcien a Mexic aplicant dret mexic on el divorci es ms senzll. Per, en presentar demanda a Frana es diu que va ser frau de llei on es va perjudicar el dret de NY (estranger) en benefici del dret mexic (altre dret estranger).

Moltes vegades no sentra tant en no jutjar el divorci com en no reconeixer una sentencia dun altre pais.

Regulaci al dret espanyol del frau de llei:

Es troba a lart. 12.4 CC: se considera como fraude de ley la utilizacin de una norma de conflicto con el fin de eludir una ley imperativa espaola. Ara estudiarem els motius que planteja la doctrina com a criticables:Precepte innecessari tal i com esta formulat: per que el respecte a les lleis imperatives ja el garanteix lordre public. El sentit que hauria de tenir es per protegir el ius cogens intern (com per exemple les legitimes) perque linternacional s garantex per lexepci dordre public.

Precepte incomplet: descriu que es un frau pero no diu que hem de fer quan hi existeixi. No diu la sanci, ara b, tenim una interpretacio integrativa dels preceptes a lart. 6.4 que es aplicar aquell dret que sha pretes eludir.

Precepte parcial: nomes contempla el frau a la llei espanyola i hem dit que pot haver frau al dret estranger. Es soluciona dient que un frau al dret estranger sera un frau a la norma de conflicte espanyola (es manipula) i, per tant, entraria en el precepte.