Col·legi Públic “Josep Masclans”

Vallbona d’Anoia

T O T S F E M E S C O L A

Revista semestral nº 36 Febrer 2010

SUMARI

2

Portada Pàg. 1

Sumari Pàg. 2

Novetats Pàg. 3

Escola Pàg. 5

Col·laboracions Pàg. 22

Entrevista Pàg. 33

Educació Pàg. 36

A.M.P.A. Pàg. 38

Passatemps Pàg. 40

Solució Passatemps Pàg. 43

Revista Escolar XIUXIUEIG

Edita i imprimeix: CEIP Josep Masclans -Vallbona d'Anoia-

Elaboració Alumnes de l’escola Equip de redacció:

Alumnes de 1er i 2on.de C.S.

3

NOVETATS

EL FARISTOL EN CLAU DE SOL

El faristol en clau de sol és una activitat musical que hem inicial aquest curs escolar. A l’entrada de l’escola hi ha un gran cartell que fa de faristol i que ens anuncia i ens informa de quina música sonarà per donar la benvinguda musical a pares i mares, mestres i alumnes. Cada dia podem escoltar una música diferent i al llarg del dia, la mateixa melodia sona sis vegades per donar les entrades i sortides del matí, tarda i a l’hora del pati. Al llarg del curs, haurem escoltat unes 180 melodies diferents. Dilluns podem escoltar música clàssica, des dels inicis de la música medieval fins a mitjans del segle XX. Dimarts escoltem música de cinema i al llarg del curs escoltarem músiques de les bandes sonores de pel·lícules de dibuixos animats de Disney, pel·lícules d’acció, romàntiques, musicals... Dimecres donem la volta al món escoltant música d’altres països passant per tots els continents. Dijous escoltem música tradicional catalana, on podem escoltar músiques de festes majors, sardanes, danses populars catalanes i ben aviat, la música de cantants reconeguts catalans. I finalment, divendres acabem la setmana escoltant música moderna, passant pels grans músics i estils musicals del segle XX i XXI.

4

NOVETATS

L´ESCOLA SOL-LICITA PARTICIPAR EN UN PROJECTE COMENIUS L´equip de mestres de l´escola està intentant participar en un projecte Comenius amb escoles de Polònia, Portugal, Austria i la República Txeca. El projecte que volem tirar endavant conjuntament porta per títol “ Descobrint el nostre medi natural ens descobrim nosaltres mateixos “. Per tal de portar-lo a terme vam haver de fer una trobada inicial preparatòria a la ciutat de Cracòvia ( Polònia) , a on ens vam trobar uns quants mestres de cada una de les escoles dels diferents països participants. Allà, plegats, vam revisar el projecte que cada un de nosaltres haurà de presentar a l´agència nacional del seu país a l´espera que les diferents entitats governamentals aprovin el projecte i el puguem posar en marxa al setembre del curs 2010/11. La durada del projecte seria de 2 anys i implicaria la participació de tots els alumnes i mestres de l´escola en l´elaboració i realització d´activitats de ciències relacionades amb el medi ambient més proper , utilitzant l´anglès i les noves tecnologies com a mitjà de comunicació entre tots.

5

ESCOLA

NENS NOUS A L’ESCOLA!!!! P-3

P-4

P-5

ENS AGRADA ESTAR A L’ESCOLA, JUGUEM AL PATI I A DINS DE LA CLASSE PINTEM, DIBUIXEM, FEM LLETRES, APRENEM SOROLLS AMB EL CUC DELS SOROLLS,...ENS AGRADA CANTAR CANÇONS I ESCOLTAR CONTES.

M’AGRADA AQUESTA ESCOLA PERQUÈ HE FET AMICS. M’AGRADA JUGAR AL PATI AMB EL MARC I ALTRES COMPANYS.

ESTIC MOLT CONTENT DE TORNAR A AQUESTA ESCOLA. M’AGRADA PINTAR I DIBUIXAR!!

6

ESCOLA

1r

2n

ESTIC MOLT CONTENT DE VENIR A L’ESCOLA PERQUÈ M’AGRADA MOLT.

HE VINGUT A AQUEST COLE PERQUÈ ARA VISC A VALLBONA I EL TINC AL COSTAT DE CASA. ESTIC MOLT CONTENT AMB ELS MEUS COMPANYS. AL PRINCIPI EM PENSAVA QUE NO TINDRIA AMICS PERÒ VAIG FER MOLTS AMICS.

M’AGRADA MOLT L’ESCOLA I TOTS ELS MESTRES SÓN SIMPÀTICS SI NO ET PORTES MALAMENT. M’AGRADEN ELS JOCS QUE JUGUEM AL PATI AMB ELS AMICS.

VISC A PIERA, L’ANY PASSAT ANAVA A L’ESCOLA A CAPELLADES I HE VINGUT AQUEST CURS A VALLBONA. M’AGRADA MOLT AQUEST COLE I PENSAVA QUE NO TINDRIA AMICS. M’AGRADA MÉS AQUEST COLE PERQUÈ TINC MÉS AMICS.

7

ESCOLA

EL BIBLIOBÚS A VALLBONA D’ANOIA  Com  cada  curs  el Bibliobus  ens ha ofert un  espectacle,  en aquesta ocasió ens han portat un “Cacau de contes” . Amb el dau de  la sort els actors  Joel Grau  i Mònica Torra, del grup deParranda,  ens han  recordat que de vegades hi ha  llibres que ens arriben per atzar, sense haver‐los anat a buscar perquè són els llibres que habitualment ens atrauen. I el Bibliobús és un lloc fantàstic per ensopegar amb llibres inesperats,  d’aquells  que  normalment  no  agafaríem  i  que poden acabar sent magnífics amics. El  infants  d’educació  Infantil  han  mirat  bocabadats l’espectacle, P. 4 i P. 5 ho han recordat  així. 

 LES MARIETES NO ES VOLEN PERDRE CAP DETALL   

       

8

ESCOLA

  

L’ESPECTACLE VIST PELS INFANTS   

9

ESCOLA

REPORTATGE: La festa de la castanyada

COM CADA ANY L’ESCOLA CELEBRA LA SEVA PARTICULAR FESTA DE LA CASTANYADA. MESTRES, ALUMNES I PARES, TOTA LA COMUNITAT EDUCATIVA PARTICIPA EN AQUEST

EVENT. ELS ALUMNES DE QUART HEM FET AQUEST REPORTATGE SOBRE LA FESTA, CONVERTINT-NOS EN REPORTERS DURANT UNS DIES. DESITGEM QUE US AGRADI I QUE

DISFRUTEU DE LA LECTURA TANT COM HEM DISFRUTAT NOSALTRES FENT DE REPORTERS.

CADA CLASSE VA FER UN PASTÍS Com cada any cada classe fa el seu pastís per donar-lo a tastar als altres alumnes, pares i mestres. També, els pares que volen, aporten el seu saber culinari amb els pastissos i dolços fets a casa.

És tant dolça l’exposició de tot el que s’ha fet i tant saborosa que aquí teniu les receptes per si us animeu i voleu fer-ho a casa.

També hem de dir que tot va sortir molt bo i va haver-hi molt de menjar. Els alumnes de sisè van decorar el gimnàs penjant les receptes dels pastissos amb murals i amb fotos perquè és la castanyada.

Educació Infantil i els seus Panellets

Ingredients:

Patata: 125 grams.

Ametlla molta: 250 grams.

Sucre: 250 grams.

Cireres: 50 grams

Coco: 25 grams

Pinyons: 25 grams

Ametlla : 50 grams.

Codonyat: 25 grams.

10

ESCOLA Elaboració:

1) BARREGEM L’AMETLLA MOLTA , EL SUCRE I LA PATATA CUITA.

2) TREBALLEM LA MASSA FINS QUE NO S’ENGANXI A LES MANS.

3) FEM BOLETES

4) LES GUARNIM AMB LES CIRERES, EL COCO, L’AMETLLA, ELS

PINYONS I EL CODONYAT AL GUST.

5) POSEM ELS PANELLETS UNS 2 MINUTS AL FORN, A

TEEMPERATURA ALTA, FINS QUE ESTIGUIN UNA MICA ROSSOS.

…. I BON PROFIT!!!!!!!!!

Primer va fer : Pastís de poma.

Ingredients:

- 3 ous - 3 gots de farina - 2 gots de sucre - 3/4 de got d’oli - pell de llimona ratllada - 1 iogurt de llimona - 1 tros de mantega - 1 sobre de llevat - 1 poma

Elaboració: 1. Posar el rovell dels ous la farina, el sucre, l’oli, la ratlladura, el iogurt i el sobre de llevat dins un bol. 2. Batre les clares dels ous a punt de neu. 3. Afegir les clares a la massa. 4. Sucar la safata amb la mantega. 5. Posar la massa dins la safata. 6. Tallar la poma a làmines i col·locar-la a sobre de la massa. 7. Encendre el forn a 175º posar el pastís a coure durant 20 minuts.

11

ESCOLA

Segon va fer: pastís d´ametlles Ingredients: 3 ous 3 gots de farina 2 gots de sucre 3 quarts de got d’oli ratlladura de la pell de llimona 1 iogurt natural mantega 1 i mig sobre de llevat ametlles Instruccions:

1.- Posar el rovell dels ous, la farina, el sucre, l’oli, la ratlladura de llimona, el iogurt i el sobre de llevat dins un bol. 2.- Batre les clares d’ ou a punt de neu. 3.- Afegir les clares a la massa i barrejar tots els ingredients molt bé. També afegir les ametlles. 4.- Sucar la safata amb la mantega. 5.- Posar la massa dins de la safata. 6.-Encendre el forn i quan estigui ben calent posar dins la safata i deixar-ho coure durant 20 minuts.

Tercer va fer: Pastís de galetes i xocolata.

INGREDIENTS

• 100 gr de mantega

• 1 paquet de galetes

• 3 ous

• 100 gr de sucre

• llet

• 100 gr de coco o fideus de xocolata

PREPARACIÓ

• Trenquem els ous I separem els rovells de les clares.

• Amb una batedora manual remenem els rovells.

• Poc a poc hi anem afegint el sucre, la mantega I part del coco.

12

ESCOLA

• Agafem una batedora elèctrica I batem les clares a punt de neu.

• En un altre bol, posem llet I suquem les galetes una per una.

• Desprès de sucar a la llet, posem la pasta a la galeta I ho muntem com una torre.

Desprès ho posem en horitzontal.

• Per acabar, untem el pastís amb les clares a punt de neu I hi afegim la resta del

coco o xocolata per damunt.

Quart va fer : Pa de tardor.

PA DE BLAT I SÈGOL AMB NOUS

INGREDIENTS 1- prebarreja de pa de blat i sègol:

Composició 76% farina de blat 16% farina de sègol La resta, el 8% Sal Llevat Civada torrada (malta)

2- PREPARACIÓ DE LA MASSA MARE PER A 500 GRAMS (MIG QUILO) a) Posar els 500 grams de “farina” en un bol i afegir-hi uns 350 ml d’aigua

tèbia. b) Amb una batedora amassem la massa fins que quedi tot ben barrejat i

homogeni. Afegim les nous i panses. c) Deixem reposar la massa tapada amb un drap per a la fermentació i

augment de volum. 3- PREPARACIÓ DEL PA

a) Enfarinar-se bé les mans per a que la massa mare no se’ns hi enganxi. També espolsar amb farina la taula on treballarem.

b) Treure la massa del bol i espolsar- la amb farina. c) Començar a treballar la massa amb les mans i fer el pa.

4- ENFORNAR a) Preescalfar el forn amb un got d’aigua a dins per humitejar a

220º, després treure’l. b) Coure el pa durant 50 o 60 minuts a uns 180º, però vigilar en els

40 minuts perquè tot depén del forn. Treure quan veieu que estigui cuit i tingui crosta.

c) Es pot fer amb cocció més ràpida i més temperatura a uns 200º. Una vegada fet el pa treure del forn i deixar refredar.

13

ESCOLA

Cinquè va fer: Pastís de xocolata i castanyes. INGREDIENTS

- 150 grams de xocolata negra - 200 grams de xocolata amb llet - 250 grams de crema de castanyes - 200 grams de castanyes - 150 grams de mantega - 100 grams de sucre - 4 ous - 30 grams de farina - 5 grams de llevat - Cacau en pols ELABORACIÓ 1. Fondre la xocolata al bany maria o al microones. 2. Un cop fosa, afegir la mantega a trossos i remenar-ho bé fins que quedi

completament desfeta. 3. Incorporar la crema de castanyes, la farina, els rovells, d’un en un, i el llevat.

Barrejar-ho fins que quedi una crema fina. 4. Muntar les clares i, sense deixar de batre, afegir el sucre. 5. Ajuntar en un mateix bol totes dues preparacions, i abocar la pasta resultant

en un motlle untant amb mantega i enfarinant. 6. Ficar el motlle al forn a 90º durant una hora aproximadament. 7. Desemmotllar el pastís i deixar-lo refredar. 8. Un cop fred, escampar per damunt cacau en pols. 9. Coure els 200 grams de castanyes al forn (fer un tall al mig). 10. Trossejar-les ben petites. 11. Escampar-les per la de tot el pastís.

Sisè va fer: Pastis de fruits secs.

INGREDIENTS: • 1 iogurt • 2 mesures de iogurt d’oli

14

ESCOLA • 3 ous • 2 mesures de iogurt de farina • 1 sobre de llevat Royal • 100 g d’avellanes

• 100 g d’ametlles PASOS: Posar tots els ingredients en un bol i remenar. Posar-ho tot en un motlle i posar-ho al forn.

DECOREM L’ESCOLA DE TARDOR

Els alumnes vam decorar l’entrada de l’escola amb els nostres treballs manuals, ens va agradar molt. L’entrada, el petit saló davant del gimnàs i el passadís han quedat molt bonics i ens alegren la vista. Ens agrada molt que els pares vegin la feina que hem fet i s’entretinguin a mirar aquests treballs manuals. Nosaltres també sabem ser artistes, fem coses molt boniques i ens agrada que ens ho diguin. Cada classe ha decorat un tros de l’entrada de l’escola. Cicle superior han fet un arbre molt gran amb : bolets , castanyes , fulles i carbasses. Quart ha fet tres arbres que són : un pi , un pollancre i un roure . Els de tercer han fet la castanyera, està feta de paper de diari, uns mitjons , una camisa, uns guants , un davantal i un drap al coll. Els de segon han fet un arbre amb fulles seques i l’arbre és un ametller, també han fet un mural amb els colors de la tardor . Els de primer han fet uns ocells de colors , que són mòbils i estan penjats. Els d’infantil han fet un arbre amb la castanyera i el gegant collint castanyes del terra. Tot ha quedat molt bonic i dóna gust entrar a l’escola i veure-la tant guarnida.

15

ESCOLA

DEGUSTACIÓ DE PASTISSOS Per saber si havien agradat els pastissos els reporters de quart van entrevistar als nens i pares per saber si els havia agradat el menjar. Aquestes són les conclusions de la nostra enquesta. Als nens i als pares els ha agradat molt els pastissos. Els ha agradat la castanyada tant als pares com als nens. Quan vam entrevistar els pares i els nens els va agradar molt com estava posat el menjar a la taula. Semblava que la festa de la castanyada fos famosa perquè hi havia molta gent. Com els de sisè feien de castanyeres deien que feia molta calor.

16

ESCOLA

CASTANYES MOLT ESPECIALS, EL VIATGE DE LES CASTANYES

Les castanyes que mengem a la castanyada no són

comprades al supermercat o a la botiga, fan un llarg viatge i vénen de molt lluny.

Les castanyes que mengem per la castanyada vénen de “El

Bierzo”, província de Lleó. Ens les regalen i les porten en cotxe una empresa de missatgeria. En porten aproximadament set quilograms, es couen i es reparteixen en paperines. Aquest any dins de cada paperina hi anaven cinc castanyes. Les castanyes es diuen “reigonas”, que és el nom d’aquesta mena de castanyes, són molt dolces i la pell es treu fàcilment.

L’Elies ens va explicar que els castanyers podria ser que els haguessin plantat els romans i són molt antics. Actualment alguns castanyers estan afectats per una malaltia desconeguda.

L’Elies cou les castanyes amb un cilindre de metall amb forats i un mànec per girar-les i fa servir brases de carbó. Quan

17

ESCOLA les castanyes estan cuites es reparteixen entre les paperines que han fet els nens de quart i cinquè . Un cop les paperines amb les castanyes estan preparades es deixen al gimnàs i les castanyeres poden repartir-les i donar-les als nens petits.

LA VISITA DELS PARES I LES MARES

Els pares i mares van entrar a última hora i nosaltres vam aprofitar per entrevistar als pares. Els vam fer algunes preguntes com :

- Quin pastis t’agrada més ? - T’agrada la festa de la castanyada ? - Que tal la decoració dels pastissos ? - Us heu trobat bé a la festa ?

Els pastissos que van agradar més van ser els de xocolata, d’ametlles i de castanyes. Després el de poma i el de fruits secs . La festa de la castanyada agrada molt a tothom doncs és molt participativa. Ens van dir que era molt bonica , creativa i preciosa. En general va agradar molt a tots els pares i van sentir-se molt agust. Els hi va agradar molt veure la decoració i tastar el pastissos que havien fet els seus fills.

18

ESCOLA

LES CASTANYERES No patiu alumnes de l’escola Josep Masclans, que a mesura que us aneu fent grans ja hi arribareu a fer aquesta divertida tasca. Però vigileu que no us reconeguin. Els nens i nenes de sisè es van disfressar de castanyeres i van anar poc a poc cap a la sala i els nens petits s’ho van creure i, es pensaven que eren Les Castanyeres de veritat. Van donar pastissos per tots els nens petits i beguda. Als reporters d’aquest article ens van tenir 20 minuts fora , esperant a que les castanyeres es vestissin, i no ens van deixar veure com es vestien. Vam fer unes 7 fotos i després en acabar la festa uns nens jugaven a futbol vestits de castanyeres i els nens estaven molt contents. REPORTATGE SOBRE LA FESTA DE LA CASTANYADA: FET PER LES NENES I NENS, NENS I NENES DE QUART

19

ESCOLA

EL NADAL A L’ESCOLA

El Nadal és una festa molt esperada per a tothom. Arriben les vacances, s’ajunta tota la família... A l’escola també celebrem el Nadal. Tots contribuïm a aportar decorats nadalencs. Totes les famílies van col·laborar, amb una foto familiar i amb la foto es va fer: “El gran arbre familiar de Nadal”, situat a l’entrada principal. També es va fer el concert de Nadal. Tots els cicles van cantar cançons i recitar un poema. L’últim dia d’escola els nen de parvulari i cicle inicial van fer Cagar el Tió i Cicle Mitja i Superior van fer l’amic invisible. Després Cicle Inicial i Superior van fer una festeta amb els seus fillols de lectura. I a continuació us expliquem que va fer cada cicle. Educació Infantil: Per preparar el Nadal van ajudar molt a l’escola, van aprendre poemes i nadales pel concert i van llegir contes a la gent. També van decorar la classe amb estil nadalenc. El dia del concert de Nadal tots els nens d’Educació Infantil estaven molt nerviosos. Van cantar unes cançons molt maques i recitar els poemes. Els nens van preparar el concert amb molta il·lusió i esforç. L’ últim dia d’escola el van celebrar alegrement fent activitats divertides, jugant al pati i fent cagar el tió. Cicle Inicial: Els alumnes de primer, per decorar la classe van fer un pessebre i els de segon van fer campanes i estrelles. L’ultim dia van fer cagar el tió, van jugar amb el que els havia cagat i van fer l’acomiadament dels padrins de lectura de CI i CS. Cicle Mitjà: Els alumnes de tercer i quart de primària van preparar el Nadal pintant un vitrall amb plom, van fer la postal de Nadal i preparar la decoració pel concert. Els de tercer, van fer dibuixos amb un marc daurat que els van penjar a una columna de l’entrada de l’escola i els de quart van fer uns arbres de Nadal que els van posar al passadís. L’últim dia d’escola van fer l’amic invisible, van jugar a jocs i van cantar cançons.

20

ESCOLA

Cicle Superior: Els nens i nenes de cicle superior vam fer unes cortines de vitralls que es van penjar a l’ escenari de l’ajuntament pel concert. Totes dues classes vam fer una postal de Nadal, que era un arbre fet amb botons i a dintre el poema que vam recitar. Els alumnes vam contribuir en diferents activitats ,els nens de 5è vam dibuixar: boles, mitjons, campanes, estrelles, caramels i arbres de Nadal i els de 6è vam inventar uns quadres de Kandinsky. L’últim dia d’escola vam fer l’amic invisible i vam celebrar l’ acomiadament dels nostres fillols per intercanviar-nos uns punts de llibre.

CICLE SUPERIOR

21

ESCOLA

CONCERT DE NADAL El dia 18 de desembre tots els nens i nenes de l’escola vam fer el concert de Nadal a la sala Jaume Calveras. Vam estar un mes i mig assajant totes les cançons, les coreografies, pintant els dibuixos que acompanyaven les cançons i els decorats per l’escenari. I el dia del concert, vam arribar al teatre nerviosos perquè tot sortís molt bé. Les cançons i coreografies van sortir molt bé, molt afinades, va ser molt bonic. El concert va començar amb una petita història amb imatges de Vallbona que vam preparar els alumnes de cinquè i va continuar amb els poemes i cançons que cada classe havíem preparat, cançons en català, castellà i anglès. El concert va acabar amb la coneguda cançó La vida es bella. Mentre cantàvem la cançó vam omplir l’escenari de mans i flors de mil colors, va ser molt emocionant! Alumnes Cicle Superior

22

COL·LABORACIONS

EDUCACIÓ INFANTIL A LA LUDOTECA D’IGUALADA

Com cada curs no volem que els nens i nenes perdin l’ocasió d’anar a jugar al país de les joguines: LA LUDOTECA. És una activitat que no per ser repetida perd interés i entusiame dels més petits. Posar al seu abast un lloc amb tanta quantitat de joguines i tan variades no és possible cada dia. Els infants gaudeixen del jocs, tot compartint experiències, amb els companys/es d’altres classes. Aqui podeu veure els tràfecs que porten.

23

COL·LABORACIONS

24

COL·LABORACIONS Visita al Centre de Recuperació d’ Amfibis i

Rèptils de Catalunya (CRARC)

Ens van explicar que alguns dinosaures es van convertir en aus. Vam tocar una serp ,una salamandra, una tortuga i una mena de dragó. El dragó menja verdura. Vam veure moltes serps. Hi havia uns camaleons que canvien de color i una iguana. També vam veure cocodrils. Hi havia ous de tortuga en una incubadora. Els rèptils tenen escates, els amfibis no, i s’han de mullar la pell per no assecar-se. Ens van regalar mudes de pell de serp i de tortuga, les hem plastificat. Ens ho vam passar súper bé.

Alumnes de Cicle Inicial.

25

COL·LABORACIONS

Ens ho passem bé a…

El dijous 14 de Gener, els alumnes de Cicle Inicial vam anar a la ludoteca. Només calia seguir dues normes: passar-ho molt bé i després recollir-ho tot! Hi havia moltes coses per jugar: disfresses, jocs de taula, botigues, cotxets, nines, una casa molt gran, animals, vaixells, una infermeria, un futbolin… Quan va ser l’hora, vam recollir i

vam tornar cap a l’escola amb el tren. Jugar tots junts ens agrada molt, va ser molt divertit!

Alumnes de Cicle Inicial

26

COL·LABORACIONS

ANEM A COMPRAR LES MASCOTES A principis d’octubre, vam anar a Igualada en tren a buscar una mascota per la classe. Sabíem que volíem un ocell, vam comprar un periquito, la gàbia, el menjar i la sorra. Vam decidir dir-li Picarol. Té molts colors sobretot el blau turquesa. És un mascle. Li agrada molt xiular. A vegades es gronxa. Li agrada mirar-se al mirall. Sabem que és un vertebrat, de la família de les aus, que té el cos cobert de plomes, té un bec corbat. Creiem que el cuidem molt bé, ens dóna alegria, ens agrada tenir-lo i l’estimem.

27

COL·LABORACIONS

La classe de segon vam comprar peixos, dos mascles i dues femelles. Però abans vam haver de preparar la peixera per posar-hi els Gupis:

• Quants litres d’aigua vam necessitar?

5 Ampolles d’aigua de 5 litres que són 25 litres!

• Així és la peixera de la classe:

Alumnes del cicle Inicial.

28

COL·LABORACIONS

FUN AT THE THEATRE: “THE UGLY DUCKLING”

Students: P-5, 1st and 2nd graders On the 3rd of December we went to the theatre to see the hilarious play: “The Ugly duckling”. It was the traditional story we all know but with original and funny adaptations. For example, the duckling was travelling around the world and was visiting different countries and cities such as China or Paris. Most of the 1st grade students enjoyed the play: “It is fantastic” they said. “Our favourite characters are the eagle and the swan”. However, one student mentioned the play was a little bit difficult to understand because it was all in English. Most of the 2nd grade students liked the play “It is funny!”, they said. Some of the pupils said “the characters are really good too”. Some others said the play was too long. On the whole, the students said “It is an interesting experience we should repeat”.

Alumnes de Cicle Inicial.

29

COL·LABORACIONS

TALLER “BON PROFIT” A CM El dia 29 de Setembre van venir unes noies i ens van fer

una obra de teatre. Una anava

vestida de fada i l’altra de

follet. Van fer sortir a nens i

nenes del públic per explicar la

història. La història anava

d’una fada que li agradava molt

anar al bosc a esmorzar al

costat d’un pomer, un taronger,

un llimoner i una font. Un dia va veure un esquirol que

anava a menjar al bosc i mentre els dos menjaven van veure

un follet que estava molt cansat i deshidratat perquè no

menjava bé i per això, no tenia forces. Entre la fada i

l’esquirol el van ensenyar que s’havia de menjar verdures i

fruites també i el follet es va poder recuperar.

Desprès de l’obra de teatre vam jugar al joc de la piràmide

dels aliments. Hi havia una piràmide gegant al terra i les

noies deien un aliment i nosaltres havíem d’anar al lloc de

la piràmide on anava aquell aliment. Qui no ho endevinava,

quedava eliminat del joc i així fins a sortir els

guanyadors.

Va ser un taller molt divertit i vam aprendre moltes coses

sobre els aliments.

Alumnes C.Mitjà

30

COL·LABORACIONS

INFO K El dilluns 11 de gener, van venir els d’Info K a entrevistar-nos i gravar-nos perquè havia nevat. Estàvem molt nerviosos quan ens van entrevistar perquè mai havíem sortit a la televisió. Ens van dir que sortíem a dos quarts de vuit de la tarda al programa infantil i juvenil Info K. Van gravar la classe de 5è i 6è, i també van entrevistar un nen i una nena de la classe de 6è: els van preguntar moltes coses sobre la neu i si els havia agradat. Aquell dia tots els nens i nenes de l’escola estaven molt contents per la neu i quasi tots van mirar l’Info K. En aquell reportatge també hi sortia l’institut buit, en canvi nosaltres fèiem classe. Aquell reportatge es deia: Uns a classe i altres no.

Alumnes de Cicle Superior

31

COL·LABORACIONS

SORTIDA A L’OBSERVATORI DE PUJALT

El dia 23 d’octubre els nens i nenes de cicle mitjà i cicle superior vam anar a l’observatori de Pujalt. Vam esmorzar a un parc que hi havia al poble , després en entrar a l’observatori , ens van separar en dos grups: cicle mitjà i cicle superior. Un monitor que es deia Albert ens va ensenyar experiments. Un era: omplir un got de vidre amb aigua, posar un paper i intentar girar-lo sense que l’aigua caigués. Això es produïa per la pressió atmosfèrica. Un altre era: posar una rajola al congelador i quan estigués congelada treure-la del congelador, llençar aigua a sobre i queia la placa congelada. Això és el que passa quan el terra està gelat i després plou. S’ha de vigilar perquè rellisca molt. Després vam anar amb l’altre monitor que es deia Bernat i ens va ensenyar tots els estris de meteorologia i per a què servia cadascun i vam anar apuntant-los al quadern. Alguns nens van mirar la temperatura, la pluja, la humitat, la velocitat i la direcció del vent, mentre els altres ho apuntaven en una graella del quadernet. Després vam anar a dinar, vam jugar i vam tornar a l’escola. Va ser molt divertit i interessant i va fer molt de fred.

Alumnes de 5è

32

COL·LABORACIONS

Internet segura

Avui dimarts 3 de novembre, a l’escola ha vingut un mosso d’esquadra a donar- nos uns consells sobre les pàgines d’internet, on és més segur entrar, o no entrar... També ens ha explicat que hi ha programes que no són segurs per buscar informació, com per exemple la Wiquipèdia. Allà la gent pot entrar i canviar les coses. Però l’Enciclopèdia Catalana sí que és segura, perquè si vols escriure alguna cosa, has de donar les dades. S’ha de tenir molta precaució amb internet i el Messenger perquè pot arribar a ser molt perillós. En cas que en un xat algú et fes sentir incòmode o malament, cal avisar a un adult com pot ser la mare o el pare. També internet pot provocar addiccó i fer que no surtis a jugar o altres problemes. Els tipus de continguts que hi ha: continguts nocius, il·legals, pirateria, virus: troians, cucs .... Els troians són molt perillosos perquè et poden mirar tots els teus arxius. Els nois/es que posen els virus es diuen Crakers i els que ajuden a que no es posin es diuen Hakers.

Aquesta conferència ha estat molt bé i molt interessant. Ens han explicat coses que són importants de conèixer per utilitzar bé internet. Ens ajudarà a no abusar d’internet. Ah! I la mateixa conferència la van fer a la tarda per als pares, tot i que van venir molt pocs.

Cicle superior

33

ENTREVISTA

HISTÒRIA DE L’AGRUPAMENT ESCOLTA DE VALLBONA Els alumnes de sisè de l’escola hem fet unes preguntes al Cap d’Agrupament del Cau de Vallbona, l’ Esteve Martí... 1.Què és l’Escoltisme ? L’Escoltisme és una organització de nois i noies que està escampat arreu del món. A tot arreu del món pots trobar nois i noies que van amb el foulard i fan moltes coses com aquí a Vallbona al “Cau”. Un grup de nens i nenes que tenen els seus monitors que se’ls anomenen “caps” i fan activitats tant de tallers com de jocs, activitats a la natura, ens n’anem de campaments i a més a més intentem ajudar a aquells que ho necessiten. 2.Quan es forma el Moviment Escolta a Europa ? El moviment va començar a Gran Bretanya, quan un senyor que es deia Baden Powel , amb un grup de nens molt petits i ell que era un senyor anglès , ho va crear a la Índia perquè volia que els nens es

poguessin bellugar pels boscos que hi havia tan grans a la Índia sense perdre’s. Fa uns 105 anys que està format aquest moviment. 3.Quan arriba aquest moviment a Vallbona i per què ? L’agrupament escolta de Vallbona es va formar el 1.973, ara fa 37 anys. Primer era un grup molt petit però va anar augmentant. 4.Quines activitats es fan al Cau de Vallbona? El Cau és una casa que tenim al carrer Major de Vallbona i allà fem activitats com manualitats, jocs , tallers de coses que després podem vendre-les, fent paradetes al carrer i els diners que recaptem els donem com per exemple a la Marató de TV3, i coses que puguin ajudar a la societat. També recollida de joguines que ho vam fer fa poc i es diu: Vallbona Solidària. Fem sortides a la natura per conèixer els entorns de Vallbona, també sortides una mica més lluny com els Campaments d’estiu que són 10 dies a la natura convivint en tendes de campanya, en el bosc i cap casa a prop. 5.Quina diferència hi ha entre el vostre Cau i un grup d’excursionisme qualsevol ? En comú tenim que fem excursions, anem a la natura i intentem conèixer

34

ENTREVISTA camins... si aquests camins estan bruts doncs netejar-los, perquè la gent hi pugui passar bé i no s’esgarrinxi amb un esbarzer i no es faci mal. Diferències :els excursionistes no fan altres activitats com nosaltres :jocs, tallers, manualitats, paradetes , recollir diners per ajudar... 6.Per què se li diu “Cau”? Com els animals que es protegeixen i van al seu cau que és el seu racó, nosaltres també tenim el nostre... 7.Per què porteu el foulard ? És com un signe identificatiu. Els nens i les nenes porten el foulard de diferents colors amb sentiment de pertinença a un grup; no vol dir ni cap uniforme ni res. Si et trobes a un altre escolta pel món pel foulard sabràs de quin grup és i podràs identificar-lo. I amb els colors podem indentificar de quin poble són.Una altra utilitat és que portar un mocador al coll es pot fer servir per moltes coses com: si et fas una ferida pots tapar- te-la amb el foulard, fer-te un torniquet..... 8.Com es classifiquen els grups i quin nom tenen ? Els més petits són els Castors i les Fures, els Llops i les Daines, els Rangers i les Noies Guia,els Pioners i les Caravel·les, i després els TRUC. A Vallbona no hi ha Truc , per això els més grans són els Pioners i les Caravel·les.

9.Com es pot arribar a ser Cap ? Quants n’hi ha ? S’arriba a ser Cap tenint-ne moltes ganes perquè és una feina que fem voluntària i no es cobra per fer-la , la fem perquè ens agrada. A vegades són els mateixos nens i nenes que volen continuar , fent-se grans per arribar a ser Caps i també hi ha gent que veient com és el Cau s’anima , li agrada , vol ser cap... i s’hi afegeix. Ser Cap vol dir preparar i planificar les activitats que es faran el dissabte. Es feina, però no importa si en tens ganes i t’agraden els nens i les nenes. Quan es tenen els 18 anys ja pots ser Cap. Hi ha uns cursos que et donen un títol per arribar a ser Cap. 10.Quants nens i nenes hi ha apuntats al Cau ? Ara mateix hi ha uns 60 nens i nenes aproximadament. 11.Des de quan vas al Cau ? i per què? Vaig al Cau des que tenia 6 anys i no he parat mai d’anar – hi : primer com a nen. Vaig començar sent Llop després Ranger i Truc , després 10 anys fent de Cap i ara 2 anys com a Cap d’Agrupament. Porto 22 anys al Cau. 12.Què cal fer per entrar en aquest moviment escolta ? Doncs venir un dissabte a la tarda a la plaça i demanar-nos que hi voleu entrar. Veniu amb els vostres pares i ens ho dieu .

35

ENTREVISTA 13.Us ajunteu amb altres moviments escoltes ? Sí. Ens ajuntem a nivell de Catalunya, que hi ha una organització que es diu Minyons Escoltes i Noies Guia de Catalunya. I ens ajuntem amb l’Anoia, Bages, Solsonès i Berguedà. Moltes gràcies...!

36

EDUCACIÓ

LA GUERRA DELS DEURES Cada tarda es colen a casa uns convidats molt especials : els deures. I fixant la vista en els llibres neixen els dubtes entre els pares. Per a què serveixen ? Són massa? Com podem ajudar els nostres fills? És bo fer-ho? La pedagogia i la psicologia intenten donar resposta. ...... Aprendre a madurar. Els deures són essencials en l´’educació dels nens. El seu objectiu es centra en fomentar en els estudiants la responsabilitat del treball personal i “ en sí mateixos, no tenen cap importància, són importants quant a que creen hàbits de treball, ordre i constància. Quan no acompleixen aquesta finalitat no tenen sentit, especialment entre nens i nenes de primària. Després van adquirint matisos diferents “ , afirma Victòria Gómez Serés, pedagoga i vocal del Col.legi de Pedagogs de Catalunya. A més a més d´ajudar els infants a acceptar les seves obligacions, amb les tasques escolars aprenen de manera independent , el que els proporciona el seu propi espai i una dosi adequada d´autonomia. Tot aixó sense oblidar que poden asimilar la cultura com quelcom profitós i que exerciten la capacitat per a organitzar el seu temps i esforç. ..... Al marge de la polèmica sobre la quantitat i la qualitat dels deures, el cert és que existeixen i que de la seva realització depèn , en bona part, el resultat acadèmic dels nois i noies. Així ho aprecien els pares i mares i d´áquí el seu interés, a vegades desmesurat i d´altres insuficient, en ajudar els fills a realitzar-los correctament. ..... Els errors ensenyen. El millor recolzament no passa, per tant, per realitzar les seves tasques ni per corretgir-se-les. Aixó seria un greu error…. És molt difícil convèncer els pares que l´ajuda no consisteix a fer-los els deures . Esmenar els seus errors és una solució immediata i poc eficaç a la llarga. “ Ensenyar-los a aprendre és un procés llarg que requerirà constància i que permetrà que els nens aprenguin a buscar alternatives i desenvolupin esquemes superiors de raonament que els serà molt útils a la seva vida com a adults “, explica Jaume Almenara, professor de Psicología Social de la Universitat de Barcelona.

37

EDUCACIÓ Els experts plantegen dues alternatives. La primera consisteix a fer-los veure que hi ha alguna cosa que no quadra en els exercicis que han fet , però mai dir-los directament què és, deixar-los que ells ho descobreixin. Imprescindible: oblidar les presses i prendre paciència. La segona: deixar la feina tal i com està. Imprescindible: preparar-se per a oferir-los al dia següent una alternativa, una sortida que els permeti fer-ho millor la propera vegada. D´aquesta manera , el nen/a serà conscient que s´ha d´esforçar una mica més i que pot avançar tot i les dificultats. “ Aprendrà que té obligacions que no són fàcils i que hi ha persones que el recolzen per a superar-les , però que són seves, són la seva responsabilitat”, corrobora Jaume Almenara. Els deures mal fets són en sí mateixos un revés, però poden convertir-se en un èxit. “ El fracàs no és negatiu, ben tractat és una font d´aprenentatge”, prosegueix Victoria Sánchez. I el fracàs ben entès és aquell que no comporta humiliació ni violència verbal. Els crits – o la sobreprotecció quan els fem els deures per a evitar que pateixin- no són bons consellers, perquè acabaran pressionant massa els nens/es creant-los estats d´angoixa perjudicials o provocaran que , senzillament, aparquin les seves tasques i no facin res, “ bloquejant el seu sentit d´autoafirmació i independència “, com descriu Jaume Almenara. Els deures arribaran a casa cada dia a l´hora del berenar . I Només amb paciència, sense presses i enfocant bé la nostra ajuda , aconseguirem que no engoleixin els nostres fills i li donguin una dolorosa mossegada a les relacions familiars.

BONES IDEES PER A AJUDAR ELS NOSTRES FILLS

1. Quan el teu fill arribi a casa , dóna-li mitja hora per a que jugui o parli amb tu del que l´interessa.

2. Prepara-li el

berenar abans de fer els deures.

3. Com a pas previ

a la realització de les seves tasques, és important que adquireixi rutines com rentar-se les mans o preparar

tot el que necessita.

4. Procura que els

deures els faci cada dia a la mateixa hora. Si és després de sopar , necessitarà una mitja hora de descans abans d´anar-se´n a dormir.

5. Es bàsic que

disposi d´un espai acollidor, ben ventilat i il.luminat, que el

permeti concentrar-se i a on es trobi còmode. No cal que sigui la seva habitació . Molts nens necessiten sentir la presència familiar i estan millor en espais comuns com la sala d´´estar , el menjador o la mateixa cuina.

6. Cal evitar els

sorolls. Procureu que

38

EDUCACIÓ

la música no estigui massa alta i que la televisió (gran instrument de distracció) romangui tancada. Si té germans més petits , és bo que aquests no interrompeixin les activitats o que es moguin al seu voltant.

7. Assabentat que

té a la seva disposició totes les eines que necessita: llibres de consulta, llibretes, llapis, mapes, etc.. Utensilis que ha de guardar ell mateix quan acabi les tasques diàries.

8. No li ofereixis la

teva ajuda d´entrada ni fiscalitzis les seves activitats. Una paraula d´ànim de tant en tant farà que no se senti sol. Estar al seu costat no és sinònim d´estar a sobre.

9. Si és possible, deixa que et vegi realitzar els teus propis deures. L´exemple és fonamental i li oferirà elements de reflexió. Si el nen veu que els seus pares llegeixen, llegirà. Si t´has portat feina a casa fes-la junt amb ell, d´aquesta manera podràs comentar-li que les teves tasques també són difícils , però no tens més remei que fer-les. A més a més, percebrà que cada un dels membres de la família té les seves pròpies i importants obligacions, no sols ell.

10. En finalitzar, ´és

bo revisar què ha fet i comentis amb ells que és el que li ha agradat més o el més difícil, però no caiguis en la temptació de fer els deures per ell ; dels seus errors aprendrà a superar les dificultats.

11. Si no ha

aconseguit acabar-los deixa que assumeixi la seva responsa-bilitat, no vulguis esmorteir el cop que rebrà al dia següent a l’es-cola. Es millor que el teu fill/a passi el tràngol d’explicar al seu mestre/a per què no els ha fet, sense inventar excuses.

Traducció d´un article de

La Vanguardia

3 d’octubre ,2009 Carmen Grasa

39

A.M.P.A. Mare, pare… jo també vull sentir la teva veu a la meva escola! Perquè els nostres fills i filles passen moltes hores a l’escola… Perquè allà comencen a descobrir una part molt important de tot allò que serà la seva vida...(amistats, veritats, mentides, somriures, llàgrimes, pors, fracassos, èxits, habilitats... Perquè a l’escola trobaran amics i amigues que caminaran amb els nostres fills i filles molts anys i tindran una gran influència sobre ells mateixos... Perquè a l’escola també intercanvien experiències, valors i aprenentatges... i es fan persones. Per tot això i molt més, és fonamental i molt important que nosaltres , les mares i els pares formem part activament d’aquesta comunitat educativa on els nostres fills i filles s’eduquen dia a dia, durant una etapa molt important de la seva vida. Des de l’Ampa ho tenim molt clar i per això hem començat a treballar per poder tenir més presència a l’escola, per poder donar suport a l’equip de mestres en el treball educatiu diari amb els nostres fills/es. L’Ampa vol representar una part molt important de l’escola, les mares i pares dels alumnes. L’Ampa, com associació, té l’estructura legal suficient per tenir veu i vot a l’escola. Ha de ser un mitjà formal per poder intercanviar opinions, necessitats i propostes de manera democràtica sobre qualsevol aspecte que afecti a la comunitat educativa de la que TOTS formem part. En aquest sentit, l’Ampa té una responsabilitat sobre l’escola, i ha de poder exercir els drets dels socis així com els deures que tenim com a pares i mares sobre el bon funcionament de l’escola. Com molts de vosaltres ja sabeu, aquest curs, ens hem presentat per formar part de la junta directiva de l’Associació, nous candidats, amb una nova proposta de treball, nous objectius i nous mecanismes de funcionament per l’Associació. I amb aquest motiu, hem volgut aprofitar la revista de l’escola per presentar-nos i avançar-vos algunes de les actuacions que ja hem començat a fer, i dir-vos també que properament es convocarà a tots els pares i mares que formen part de l’associació a una Assemblea General on explicarem i posarem de manifest tots els temes que ens afecten com a associació, i que afecten a l’escola dels nostres fills/es.

Hem renovat els estatuts de l’associació, els quals regulen el funcionament de l’Ampa.

Hem renovat les dades de la junta al registre de la Generalitat.

Hem redactat una proposta de projecte de l’Associació on s’explica l’estructura, funcions, objectius, i accions que volem desenvolupar.

40

A.M.P.A.

Hem redactat un Pla d’accions anual on especifiquem les actuacions concretes que volem fer durant aquest curs entre les quals ara us destaquem:

o Fer associacionisme, organitzant conjuntament amb altres associacions culturals, esportives i lúdiques del poble diferents activitats.

o Actualitzar i formalitzar legalment l’associació (estatuts, junta, projecte...) formant part activament de la FAPAC (Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya)

o Participar activament en el Consell Escolar.

o Millorar els mecanismes de comunicació amb els pares i mares associats (web, assemblea,, trobades de pares i mares...)

o Establir una relació de treball formal amb els responsables corresponents de l’Ajuntament, per tal d’optimitzar els fons econòmics de l’associació i la seva gestió (accedint als diferents ajuts públics de l’administració, sol·licitant col·laboració i compromís per part de l’Ajuntament respecte als temes que afecten la nostra escola...)

o Oferir formació a tots els pares i mares referent a aspectes concrets de l’educació dels nostres fills/es.

Per poder parlar de tots aquests temes i fer-los possible, confiem que entre tots els pares i mares siguem capaços de transformar i donar capacitat d’actuació a l’Ampa, l’associació de pares i mares d’alumnes Josep Masclans que ESCOLTA, OPINA, ES COMPROMET, PROPOSA I ACTUA per la millora de l’educació dels nostres fills i filles. Us esperem a l’assemblea General que es convocarà properament. Salutacions,

41

PASSATEMPS

Fes els mots encreuats: 2 4 1 6 5 3 8 7 10 9 1-Animal molt gran que té una trompa. 2- Animal que viu al Pol Nord. 3- Animal que porta pijama de ratlles. 4-Animal salvatge semblant a un gat gran. 5-Animal femella del lleó. 6-Animal de granja. 7-Animal amb el coll molt llarg. 8-Animal de companyia que t’esgarrapa. 9-Animal amb el cap pelut. 10-Animal gran de bosc o Pol Nord.

42

PASSATEMPS

Aquesta es la il·lusió òptica: mireu fixament la imatge i descobrireu que la imatge es mou encara que esta quieta! Aquesta es una de les il·lusions òptiques comuns.

Més il·lusions òptiques: Mireu bé aquesta imatge... es mou!

43

PASSATEMPS

1-Troba les lletres que falten en els espais vuits.

D_s n_ _s _st_n f_n_ _na h_s_o_i_ . L_ c_s_ _e_ P_ _a _s d_ c_lo_ _arr_ .

2-Separa les frases.

Elpastordelamuntanyaambelseubéestanesmortzan.

Elbarçatélasamarretadecolorblauivermellitéuncampdegespapreciós.

44

SOLUCIÓ PASSATEMPS

MOTS ENCREUATS

2 4 1 E L E F A N T 6 O I C C 5 L L E O N A 3 Z E B R A R 8 V E 7 G I R A F A A L 10 T 9 L L E Ó S

En aquesta il·lusió òptica si mires el punt del mig els quadrats desapareixen.

Si et fixes en la imatge apareixen punts entre els quadrats.

1. Dos nens estan fent una història . La casa del portal és de color marró. 2. El pastor de la muntanya amb el seu bé estan esmorzant El Barça té la samarreta de color blau i vermell i té un camp de gespa preciós.