SUPLEMENT ESPECIAL - Diari de Girona€¦ · El primer (1906-1911) en el qual Rafael Masó intenta...

DIUMENGE, 11 DE FEBRER DE 2007

SUPLEMENT ESPECIAL

ANY MASÓ

2 ■ Diari de GironaDiumenge, 11 de febrer de 2007

DdeG, Girona

La Comissió està integrada perla Generalitat de Catalunya, la Di-putació de Girona, l’Ajuntamentde Girona, la Universitat de Giro-na, i el Col·legi d’Aparelladors iArquitectes Tècnics de Girona,Narcís-Jordi Aragó (com a repre-sentant de la família de l’arqui-tecte) Xavier Albertí, Narcís Co-madira i Joan Tarrús (com a es-pecialistes i coneixedors de la fi-gura de Masó ) sota la coordina-dicó de la la demarcació de Gi-rona del Col·legi d’Arquitectes deCatalunya.

Des d’aleshores la comissió haestat treballant amb l’objectiud’implicar a tots els elements dela societat per poder definir unprograma d’activitats que difon-gui la vida i l’obra de l’arquitec-te gironí; perquè des del conei-xement serà més fàcil abordar laqüestió fonamental, la protecciói restauració d’aquest patrimoni.

L’abril de 2005 l’Ajuntamentde Girona va declarar Any Masóel període comprès entre setem-bre de 2006 i setembre de 2007,des d’aleshores s’han adherit a laproposta la Diputació de Girona,el Parlament de Catalunya i elsajuntaments d’Anglès, Bescanó,Brunyola, Canet de Mar, Castell-Platja d’Aro, Cerdanyola delVallès, Garriguella, Olot, Palafru-gell, Quart, Sant Feliu de Guíxols,Sant Gregori, Sant Hilari Sacalm,Santa Coloma de Farners, Sarriàde Ter, Sils, Torroella de Montgrí,la Vall d’en Bas, la Vall de Bianyai Vilablareix.

BiografiaRafael Masó i Valentí neix a Gi-

rona l'any 1880. El 1900 iniciaels estudis d'Arquitectura a Bar-celona i obté el títol d’arquitecteel 1906, compartint promocióamb Josep M. Pericas i Josep M.Jujol. Format en l’ambient delModernisme, ja des de les pri-meres obres defineix els trets delque serà el noucentisme gironí.Recupera la tradició artesana dela ceràmica, la fusta, el vitrall i laforja i marca un estil arquitectò-nic que dóna caràcter a la ciutat.

La seva producció s’estén pertota la demarcació, amb obrestan importants com la FarineraTeixidor, les cases Batlle, Ense-sa i Teixidor a Girona; la CasaMasramon a Olot; la CooperativaPalafrugellenca a Palafrugell i elconjunt de ciutat-jardí de s'Aga-

ró, entre moltes altres. Al margede la faceta professional com aarquitecte, destaca també el seuvessant literari.

A Girona, freqüentarà el cer-cle de Xavier Montsalvatge, Car-les Rahola, Miquel de Palol i Pru-denci Bertrana i col·laborarà endiverses publicacions. A Barce-lona entra en contacte amb in-tel·lectuals com Josep Carner,Jaume Bofill i Mates, J.M. LópezPicó i Emili Vallès, que són el nu-cli literari que va iniciar el canvide gust que va preparar el nou-centisme.

En aquest context RafaelMasó escriu proses poètiquesque manifesten el seu amor perles petites coses, els costums fa-miliars, i a la seva ciutat i tambéarticles d'opinió a la premsa del'època. Els seus poemes forenpremiats en diferents jocs floralsi alguns foren inclosos a l'Alma-nac dels Noucentistes (1911).

Al llarg de la seva vida desen-volupà també una important la-bor cultural, col·laborà en la fun-dació de la societat Athenea i esva convertir en l’ànima d'un grupd'artistes i artesans entre elsquals cal destacar: l'escultor Fi-del Aguilar, el pintor i ceramistaJoan Baptista Coromina, el ferrerNonito Cadenas i els decoradorsJosep Maria, Lluís i Jaume Bus-quets, entre d’altres.

Masó, polític El seu interès per millorar la

societat des de l’arquitectura i lesarts, el porta també a l’activitatpolítica. Tot i que a Barcelona, dela mà del seu amic Jaume Bofill,milità a les Joventuts Catalanis-tes de la Lliga, no serà fins a leseleccions municipals de 1920quan s’integra a la candidaturade la Lliga que guanyarà les elec-cions a l’Ajuntament de Girona.Rafael Masó entra a l’Ajuntamentcom a regidor, amb el doble ob-jectiu de racionalitzar la políticaurbanística de la ciutat, sobretotpel que fa al tractament del Bar-ri Vell i també busca millorar ladotació d’equipaments culturals.L’adveniment de la dictadura dePrimo de Rivera el setembre de1923 interromp la vida de-mocràtica.

El curs dels esdevenimentsporta, per Nadal, a la suspensiói l’empresonament de RafaelMasó i altres regidors catalanis-tes. Masó sortirà de la presó elgener de 1924 però rebrà unasanció que l’incapacitarà per ac-tuar com a professional en obresoficials. L’arquitecte retornarà al’Ajuntament entre el febrer de1930 –data de la caiguda de Pri-mo de Rivera– i l’abril de 1931,quan es proclama la República.

Rafael Masó també va ser ar-quitecte delegat de l’Institutd’Estudis Catalans pel Servei deCatalogació i Conservació de Mo-numents, corresponsal a Gironadel Foment de les Arts Decorati-ves, acadèmic de la Real Acade-mia de Bellas Artes de San Fer-

nando i Membre de la ComissióProvincial de Monuments.

Masó, arquitecteLa seva activitat com a arqui-

tecte viu la crisi del modernisme.Intenta trencar amb aquest pas-sat immediat tot partint d'un certneopopulisme i de les experièn-cies d'avantguarda de l'arquitec-tura europea. S'interessà espe-cialment per l’arquitecturadomèstica anglesa (Voysey, Mac-kintosh) i la Sezesion vienesa(Hoffmann, Olbrich, Loos).Aquests interessos els cultivarà através de la subscripció i lecturade diverses revistes europees.

L'estudi de la seva arquitec-tura es concreta en tres períodes:El primer (1906-1911) en elqual Rafael Masó intenta formu-lar un llenguatge propi, malgratque acusa les influències co-mentades. Són els anys de la re-forma del Mas El Soler, la farmà-cia Masó, la Casa Batlle, la Fari-nera Teixidor, el magatzem En-sesa i les cases Salieti i Masó.

L'any 1912, de retorn de seuviatge de nuvis per Àustria i Ale-manya, enceta un segon períodeque durarà fins al 1922 i en elqual reforça la seva actitud ini-cial de definir un estil propi. Ésel moment de les obres plena-ment noucentistes, que es con-sidera el més interessant de laseva trajectòria. Durant aquestsegon període Rafael Masó pro-jecta les cases que han esdevin-gut referència en l'arquitecturacatalana del moment: l’edifici At-henea, les cases Cendra, Masra-mon, Ensesa, Cases i Teixidor, elgaratge Callicó i la Casa GispertSaüch.

En el tercer període (1923-1935) es reforça la idealitzacióde Catalunya i l'expressió d'a-questa mitjançant elements de latradició (esgrafiats, columnes, te-rracottes...). La Econòmica Pala-frugellense, les cases Cots i Co-lomer i les urbanitzacions Teixi-dor i s'Agaró, en són bona mos-tra. En aquesta etapa també de-mostra un interès creixent per

l’estudi i la recuperació del pa-trimoni. Rafael Masó mor a Giro-na l'any 1935, com a presidentde la Demarcació del Col·legid’Arquitectes, a l'edat de 55anys.

L'estudi i investigació de laseva obra han estat decisius pera la sensibilització i recuperaciódel patrimoni arquitectònic de laciutat.

Un gironí polifacètic: arquitecte, polític,escriptor, artesà, i promotor culturalRafael Masó va ser molt més que un dissenyador d’espais tot i que va desenvolupar la professió amb un gran èxitEl 7 d’abril de l’any2006 es van complircent anys de l’obten-ció del títol d’arqui-tecte per part de Ra-fael Masó Valentí i,per celebrar aquestaefemèride el generde l’any 2005 es vaconstituir la Comis-sió Any Masó.

PAGINA OFICIAL ANY MASÓ

Masó en el mas Bru de Domeny, el 1926.


Rafael Masó i la seva dona, Esperança Bru, en sidecar, el 1916.

ANY MASÓ

3Diari de Girona ■ Diumenge, 11 de febrer de 2007

DdeG, Girona

Rafael Masó i Valentí, arquitec-te és el títol d’una exposició iti-nerant que es pot veure a dife-rents centres culturals d’arreu deles comarques de Girona. Masóva ser un dels exponents més des-tacats de l’arquitectura noucen-tista gironina i catalana. La sevaproducció va estar marcada pelseu intent de renovació i un plan-tejament clarament noucentistadavant les innovacions que pro-venien del centre d’Europa.

L’exposició mostra l’obra del’arquitecte a través de materialfotogràfic i fílmic dels seus pro-jectes arquitectònics amb l’ob-jectiu de descobrir aquells fac-tors que conjuminats li van apor-tar innegable creativitat.

Organitzada per la FundacióLa Caixa, la mostra es podrà veu-re al Museu d’Història de SantFeliu de Guíxols fins al 15 de fe-brer d’aquest any, del 23 de fe-brer al 22 de març al Museu Co-marcal d’Olot; del 29 de març al6 de maig al Museu Terracotta dela Bisbal; del 15 de maig al 15de juny a Canet de Mar, i del 13de juliol al 15 de setembre al Pa-lau Moja de Barcelona.

Fins al 9 d’abril d’aquest anytambé el Museu del Cinema deGirona acull l’exposició Una altradimensió. La fotografia estereos-còpica i l’aportació dels germansMasó. L’objectiu d’aquesta mos-tra és doble. Per una banda, volexplicar què és la fotografia es-tereoscòpica, la seva evolucióhistòrica i l’ús de la imatge entres dimensions. Per una altrabanda, vol mostrar com aquest ti-pus de fotografia va ser molt po-pular a finals del segle XIX iprincipis del XX, amb fotògrafsamateurs que van realitzar nom-brosíssimes fotografies estere-oscòpiques amb un alt nivell dequalitat, exemplificant-ho en elcas dels germans Joan i RafaelMasó.

Geografia de Rafael Masó,L’arquitecte i les comarques gi-ronines és la mostra itinerantque, organitzada per la Diputacióde Girona, vol oferir una visió del’arquitecte clarament arrelat ales comarques de Girona. La in-tenció es presentar un arquitecteque va més enllà de la ciutat de

Girona i que es vincula més enllàde les comarques de Girona. L’ex-posició té molt en compte, a partde la vessant arquitectònica, elsvincles literaris i gràfics (dibui-xos i imatges) de l’il·lustre giro-ní. Del 10 al 25 de març es podràvisitar a Sant Hilari Sacalm; del30 de març al 15 d’abril a la Bis-bal; del 19 al 30 d’abril a Brun-yola (per confirmar); del 4 al 27de maig a Cerdanyola del Vallès;del 2 al 24 de juny a Platja d’A-

ro; del 6 al 29 de juliol a SantGregori; del 5 al 28 d’octubre aPalafrugell i de l’1 al 16 de de-sembre a la Vall d’en Bas.

Del 2 de març al 9 d’abril laDemarcació de Girona delCol·legi d’Arquitectes de Cata-lunya acollirà De Masó a Masó,una mostra que vol il·lustrar elprocés creatiu d’unes joies queneixen de la suggestió destil·ladaa través de l’obra de Rafael Masó,intentant captar-ne l’essència per

tal d’assolir una cohesió artísticai de sensibilitat.

La mateixa seu col·legialcomptarà amb l’exposició Lesflors en Rafael Masó del 12 demaig al 10 de juny. I és que, coin-cidint amb la mostra de Gironatemps de flors, es vol aprofundiren la importància que tenen lesflors en l’obra del gironí.

Radiografia de l’obra de Rafa-el Masó és una altra mostra queacollirà també la seu dels arqui-

tectes gironins del 15 de juny al31 d’agost. L’exposició consta defitxes tècniques per definir l’es-tat de conservació i el grau depersistència d’elements originalsi necessitats d’actuació de lesobres més significatives o ambmés perill de l’arquitecte.

Per la seva banda, el Col·legid’Aparelladors i Arquitèctes Tèc-nics de Girona acollirà en la sevaseu de La Punxa l’exposició L’e-difici de La Punxa i l’arquitecteRafael Masó-Detalls, de l’11 demaig al 2 de juny.

El Terracotta Museu de la Bis-bal acollirà La ceràmica en l’ar-quitectura de Rafael Masó a par-tir del juny i fins al setembre. Lamostra sorgeix de la relació entrel’arquitectura i els materials cerà-mics, especialment en l’ús de laceràmica vidrada i fumada perpart de l’arquitecte. Coincidintamb l’acte, es portarà a terme untaller didàctic que s’oferirà a totsels escolars catalans que ho de-sitgin.

CursosLa Universitat de Girona ha or-

ganitzat el curs titulat RafaelMasó, el noucentisme i el seucontext internacional, que es por-tarà a terme entre Girona i SantFeliu de Guíxols el proper mes dejuliol. El curs pretén resituar latrajectòria del gironí en el contextsociopolítoc i cultural del nou-centisme i en la cultura arqui-tectònica europea de les quatreprimeres dècades del segle XX.

Per aquest motiu s’hi inclou-ran sessions monogràfiques so-bre l’arquitecte i sessions decaràcter més general sobre elnoucentisme a Catalunya i l’ar-quitecturta catalana, espanyola ieuropea de les primeres dècadesdel segle XX.

Els dijous 27 d’abril, 3, 10,17 i 24 de maig el Centre Cultu-ral la Mercè és l’escenari del cursGirona, entre el modernisme i elnoucentisme. En motiu de lacommemoració de l’Any Masó il’Any Rusiñol, es tracta d’un ci-cle de conferències que volenoferir una visió de la ciutat a par-tir del seu vincle amb dos perso-natges que han deixat una fortapetjada en la cultura gironina.

La Caseta de la Devesa orga-nitza la visita guiada Anem aconèixer l’arquitectura de RafaelMasó a Girona. Es tracta d’un re-corregut, acompanyat per uneducador, pels carrers de Gironaper conèixer l’obra arquitectòni-ca de l’il·lustre gironí. La visitaestà adreçada a famílies i públicen general i cal inscripció prèvia.Es faran els dies: dissabte 17 defebrer, diumenge 18 de març,dissabte 14 d’abril, diumenge 13de maig i dissabte 16 de juny.

Finalment s’ha programat unconcert pel Festival de Música des’Agaró, el proper 26 d’agost. Estracta d’un concert dedicat aEduard Tolrà interpretat per AnnaFerrer, pianista; i Rosa Mateu,soprano.

Exposicions, mostres itinerants, cursos ivisites guiades formen el catàleg d’activitatsLes seus gironines dels arquitectes i dels aparelladors són els dos principals escenaris de les propostes

Exposicions, cursos,visites guiades i con-certs són algunes deles activitats que es-portaran a terme du-rant tot aquest anyper donar a conèixerla figura de l’arqui-tecte gironí. Algunesde les mostres sónitinerants i recorre-ran diversos munici-pis de les comarquesde Girona.

DdeG

La Punxa, obra de Masó, seu del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona.


La Comissió Any Masó, formada el gener del 2005 i integrada per diverses institucions.

ANY MASÓ


DdeG, GironaL’obra de Masó és extensíssima itotes les comarques de Girona – ex-cepte el Ripollès i la Cerdanya–compten amb exemples del seutreball. No obstant això, la ciutatde Girona és la que conserva mésobres de l’arquitecte, molt arrelata la ciutat. Per aquest motiu, i des-prés de la capital de la demarca-ció, són diversos els municipis delGironès on va deixar la seva em-premta en cases, edificis i refor-mes tant arquitectòniques com de-coratives que avui en dia encara esconserven.

És el cas de Sarrià de Ter a onva projectar les Escoles. L'any1909 Rafael Masó projecta la re-forma de tres cases propietat d'Al-fons Teixidor per ubicar-hi l'escolapública de Sarrià. De l'obra única-ment es conserva la façana, men-tre que els interiors han estan to-talment reformats a causa dels di-versos usos que ha tingut l'edifici.La Cooperativa Agrícola (1921) ala plaça de la Font,11 i la reformade la casa Pórtules (1920-21) delcarrer Major són altres treballs enla població.

La reforma i restauració de l’es-glésia de Sant Llorenç de Canetd’Adri (1931-35), la Caserna de laGuàrdia Civil, la Central eléctricaVinyals, i la reforma de Mas Vinyals,els tres a Flaçà; la restauració dela Capella de Montnegre (1929) iles Cases Marcó, a Quart (1934);són altres edificis del Gironès.

Les actuals escoles de SantGregori són fruit de les diverses am-pliacions que ha sofert l'edifici pro-jectat per Masó l'any 1909 i cons-truït a partir de 1917. Aquest pro-jecte constava de dos pavellons(l'escola de nens i la de nenes)units per l'edifici de l'Ajuntamentque mai es va arribar a construir, ien el solar del qual l'any 1977 esva aixecar un cos d'aules que con-necta els dos cossos antics.

Del Pla de l’Estany destaca lareforma del Mas Ordis (1920) deCrespià, únic exemple del treballde l’arquitecte a la comarca queencara es conserva.

La SelvaLa reforma del Mas El Soler –a

la carretera de la Font Picant– deSant Hilari Sacalm és una altraobra catalogada. Es tracta d’unaantiga masia de cinc plantes, ambgaleries obertes a migdia i cons-truïda amb pedra del país. Lesobertures de la façana estan em-

marcades amb carreus d'anteriorsconstruccions i a la planta baixa hiha espitlleres. Rafael Masó porta aterme una reforma, essencialmentde l'interior, que a més de redistri-

buir tots els pisos, introdueix unpati interior amb claraboia sobre elvestíbul. L'arquitecte també rea-litza un projecte d'interiorisme queconsisteix en diverses peces demobiliari i decoració. Els moblessón obra de l'ebenista Miquel Pràt-mans de Girona. Els elements cerà-mics varen ser realitzats per la casaPujol de Barcelona, els germansCoromina de la Bisbal i Antoni Se-rra d'Olot. Els treballs de forja va-ren estar a càrrec de Nonito Cade-nas. El conjunt es conserva en bonestat. A Brunyola, l’arquitecte esva ocupar de la reforma del Mas

Aragó (Can Borra) entre els anys1913-14. La reforma de la casaOller dins el mateix terme (SantMartí Sapresa) la va realitzar du-rant els mateixos anys. Altres pro-

jectes realitzats són la reformaCasa Aragó (1903) i la de l’hotelVinyals (1925) a Santa Coloma deFarners, el campanar de l’esglé-sia de Sils (1907), a més de la CasaArmengol (1929) de Lloret de Mar.

Anglès és un dels municipis aon hi ha projectes seus molt benconservats. Un d’ells és la reformade la Casa Cendra (c/ Girona,7-9).Masó reforma i amplia aquest ca-sal amb l'addició d'un cos amb bai-xos i terrasses aprofitant el desni-vell del terreny per la banda sud.En aquesta intervenció destaquenels treballs en forja de Nonito Ca-

denas, l'ús de la ceràmica produï-da pels germans Coromina, els vi-tralls realitzats per Rigalt Granellde Barcelona, a més de la col·la-boració de l'escultor Fidel Aguilar

que realitza el relleu de guix de l'es-cala i la talla de fusta de la vidrie-ra del rebedor.

L’altra és la Casa Vinyes Miral-peix (Ctra. del Castell, 6). Es trac-ta d’una casa de planta baixa i dospisos amb coberta de teula àrab ados vessants. De la façana desta-ca l'arrebossat des d'on sobresur-ten elements de pedra de caire es-trictament decoratiu, especial-ment a la porta d'entrada, on es re-presenta la figura d'un peix. L'edi-fici ha estat restaurat recentment.

A Olot, l’arquitecte es va encar-regar de la Casa Masramon (c/ Vay-

reda, 6). La transformació que hapatit l'entorn de l'edifici fa difícilreconèixer la casa projectada perMasó per un eixample que alesho-res s'estava definint com a ciutat-jardí. L'any 1913 Josep Maria Mas-ramon encarrega aquesta casa deplanta baixa, soterrani i dos pisosdestinada a habitatge familiar, quees convertirà en una de les obresemblemàtiques de Rafael Masó.Un magnífic reportatge fotogràficde 1916 permet apreciar avui diala riquesa d'uns acabats que ma-lauradament han desaparegut: al-guns dels vitralls realitzats per LluísRigalt, els relleus de Fidel Aguilar,les escultures de Coromina i Mo-negal i, d'altres que encara es con-serven com la ceràmica de La Ga-barra.

La reforma i ampliació del MasLa Riba a la Vall de Bianya la vaportar a terme del 1909 al 1911.El projecte va consistir en la refor-ma i ampliació de la masia de lafamília Burch que suposa la cons-trucció d'un nou cos, de baixos, dospisos i golfes, adjancent a la faça-na sud. La reforma que el 1965 esduu a terme per convertir la casaen seu d'uns laboratoris far-macèutics, suposa la remodelaciódels interiors i l'eliminació de la ca-racterística pèrgola que havia do-minat la façana de Masó. En el ma-teix municipi també està catalo-gada la reforma del Mas Puig deSant Salvador (1920). A Sant Es-teve d’en Bas Masó va reformar elMas La Dou (1925 aproximada-ment).

Baix EmpordàSant Feliu de Guíxols compta

actualment amb tres exemples deltreball del gironí. El 1934 va por-tar a terme la reforma de la CasaSibils (antiga Casa Pedrieux). La

Un arquitecte amb molts encàrrecsFora de la ciutat de Girona, a la demarcació, Masó ha deixat més de 30 exemples del seu treball que encara es conserven

Projecció o remode-lació de cases, cons-trucció d’urbanitza-cions i esglésies i unintens treball en edi-ficis per a empresescom seus de bancs ocooperatives són no-més algunes de lesempremtes de l’in-signe gironí arreu deles comarques de Gi-rona.

DdeGFoto històrica de l’edifici de La Caixa, a Sant Feliu de Guíxols.

DdeGMosaic amb imatge religiosa de Can Cendra, a Anglès.

ANY MASÓ


Casa Casas va ser construïda perRafael Masó en una gran finca so-bre la platja de Sant Pol, un espaique el creixement urbanístic de laCosta Brava ha transformat radi-calment.

Tot i que la casa es conserva enforça mal estat, s'aprecia la im-portància que Masó va donar a laceràmica vidriada: plafons, arram-badors, columnes i baranes, sorti-des de l'obrador de La Gabarra dela Bisbal.

La urbanització de s’Agaró pro-jectada per Rafael Masó per a l'in-dustrial Josep Ensesa l'any 1917,es va començar a construir el1923. Masó ordena el terreny pre-

veient un seguit d'espais públics(places, avingudes, escales i equi-paments esportius i socials) ques'integren amb les parcel·les des-tinades a xalets. D'aquests cal des-tacar la casa Senya Blanca, per almateix Josep Ensesa, la Casa Si-bils o Niubó, la Casa Masó, la CasaGorina, i la Casa Bonet, a més delreformat hostal de La Gavina.

A partir de 1935, any de la mortde Rafael Masó, es féu càrrec deles obres l'arquitecte Francesc Fol-guera, que projectà i construí l'es-glésia, completà el passeig de ron-da i transformà el restaurant de LaGavina. A la postguerra es cons-trueixen també diverses cases, bà-

sicament obres de Folguera i de Pe-layo Martínez.

L'any 1926 Rafael Masó refor-ma un edifici preeexistent, per con-vertir-lo en cooperativa de consumper a la Societat La Económica Pa-lafrugellense. L´edifici de plantabaixa, situat en el xamfrà entre elscarrers Sant Martí i Botines, estàdistribuït en dues parts: una dedespatxos i una altra, de molt mésgran, per a botiga, magatzems,forn... El conjunt presenta cobertaa quatre aigües al centre de la quals'enlaira una llanterna, a manerade prominent cimborri, que serveixde claraboia a la sala gran. A lesfaçanes destaca l'ús de la ceràmi-

ca vidriada i, al carrer Botines, elsplafons amb relleus d'argerates deQuart al·lusius als oficis, obra deJaume Busquets. L'any 2000 l'ar-quitecte Jordi Casadevall reformaaquest edifici per ubicar-hi la bi-blioteca pública de Palafrugell. Enla mateixa localitat l’il·lustre giro-ní es va encarregar de les reformesde la Casa Plaja (1930), i la casaVergés (1917-18).

La restauració del xalet La Mus-clera (1932) de Tamariu, la Casad’estiueig Salieti (1918) de l’Es-tartit, la Casa Massaguer (1921-22) d’Albons, la reforma interior del’església de Verges (1924-25) il’oficina de la Caixa de Pensions

per a la Vellesa i Estalvis de la Bis-bal (1923-24) són altres exemplesde la seva arquitectura. A Torroe-lla de Montgrí Masó es va ocuparde la reforma de tres cases: CasaQuintana (1907-1908), Casa Car-les o Palau el Mirador (1929-32)i la Casa Robert o Palau Solterra(1929-34).

Pel que fa a l’Alt Empordà esconserva la Casa Coll de Borrasàque va reformar entre el 1909 i el1910; i també cal destacar l’inte-rior de l’església de la localitat queva ser reformat el 1925. A Garri-guella també es conserva el Pan-teó Solà (1909), ubicat en el ce-mentiri de la població.

Croquis de l’arquitecte de Can Masramon d’Olot. Masó va reformar el mas El Soler de Montsoriu.

Vitrall original de Rafel Masó — Casa Teixidor — La Punxa

ANY MASÓ


DdeG, GironaEntre desembre de l'any 1908 i

gener de 1909 Rafael Masó refor-ma una casa de pisos per a LluísBatlle (c/ Fontanilles, c/ Nou, Av.St. Francesc). El projecte afectavainteriors i façanes però no es va dura terme en la seva totalitat; desa-vinences amb el promotor fan quel'any 1910 Masó abandoni la di-recció de l'obra. L'element més co-negut de la Casa Batlle són els mus-sols de la balaustrada ondulada i laceràmica que corona les façanesde clara inspiració modernista. Elsmussols, les balaustrades i la res-ta d'elements ceràmics foren rea-litzats per Joan Baptista Coromina.

En el número 7 de la carreteraBarcelona hi trobem la Casa Colo-mer. Aquí Masó porta a terme unprojecte de reforma integral i am-pliació d'un edifici existent per al'industrial de la construcció Joa-quim Colomer. La planta baixa estàdestinada a botiga i els tres pisos ahabitatges. En la composició de lafaçana predomina la verticalitat,marcada per les obertures, les fran-ges verticals que recorren tota lallargària i el cos central que s'ele-va sobre el fris. Cal destacar els tresplafons de terracota amb relleus deJaume Busquets, la ceràmica de laGabarra dels rètols de la botiga i,els treballs en forja de la porta d'en-trada i l'òval que la corona, on apa-reix un colom en referència al nomdel propietari.

La Casa Corominas està situa-da en el número 2 de la plaça Mar-quès de Camps. L'any 1927 l'ar-quitecte amplia i reforma l'antigacasa i magatzem de gra propietatde Carme Corominas. Es construeixun nou cos amb façana al carrer Sè-quia i es reforma la façana de laplaça Marquès de Camps amb laconstrucció de la característica tri-buna que identifica la casa. La casaes conserva sense modificacionsimportants.

Casa CotsAl carrer Sta. Clara, 53 hi ha la

casa Cots. En aquesta ocasió estracta d’un projecte de magatzemde vins i habitatges en les cinc plan-tes superiors. L'edifici fou executaten dues fases. L'any 1924 es cons-trueixen els baixos i, a partir de1927 els habitatges. A la façanas'utilitzen els elements propis del'arquitectura tradicional (ceràmi-ca, forja, esgrafiats...) que carac-teritzen l'obra de Masó.

L'edifici presenta modificacionsrespecte al disseny inicial. Ha de-saparegut la porta de l'escala, unafinestra s'ha transformat en porta,s'han repintat els estucats i l'inte-rior dels baixos ha desaparegut to-talment.

L'any 1914 Rafael Masó pro-jecta un bloc d'habitatges de llo-guer propietat de la família Salietial carrer de la Neu número 1 de Gi-rona. De l'edifici, de planta baixa itres pisos, en destaca el tractamentde les façanes (carrers Mercaders,Ferreries Velles i de la Neu) on escombina l'ús de la pedra amb elsparaments llisos arrebossats i laceràmica vidriada dissenyada pelmateix Masó.

Entre 1906 i 1932 Rafael Masóintervé diverses vegades en el con-junt de la Farinera Montserrat (c/Barcelona,68). Sens dubte, però,la intervenció més destacable és lareforma i ampliació de la casa perhabitatge de la família Ensesa i ofi-cines de la fàbrica, que duu a ter-me entre 1913 i 1915. En aques-ta obra es mostra el llenguatge ple-nament noucentista del seu autor,en sintonia amb l'arquitectura cen-troeuropea del moment. De l'obrade Masó es conserven les façanesprincipals i l'escala interior, ambuna làmpada dissenyada per ellmateix. La resta de l'edifici va pa-tir considerables modificacionsamb la reforma de Francesc Fol-guera l'any 1950.

L'any 1932 Rafael Masó inter-vé novament en aquesta obra cons-truint la nova tanca de la fàbrica,un exemple del gir cap el raciona-lisme que fa la seva última arqui-tectura. Després de l'enderroc dela fàbrica i els magatzems i, d'unperíode d'abandó, la rehabilitacióde 1995 va permetre recuperaraquesta obra per la ciutat com a Es-cola Municipal de Música.

Gispert-SaüchL'any 1921 Rafael Masó cons-

trueix la casa unifamiliar Gispert-Saüch en el nou eixample sorgit del'enderroc del baluard de Santa Cla-ra (c/ Jaume I, 66). En el projecte,de planta baixa i dos pisos, la can-tonada es converteix en l'elementdefinidor de la façana, si bé al llargde les obres es va suprimir la torreque havia de coronar-la. El para-ment exterior destaca per un trac-tament de superfícies planes i ober-tures verticals decorades amb cerà-mica vidriada.

La Casa Ribas Crehuet (c/ Força,6) és una casa de nova planta cons-truïda en un parcel·la que resultaampliada per l'annexió del passat-ge d'Hernández. Com en la restad'edificis plurifamiliars construïtsper Masó en aquests anys (CasaCots, Casa Corominas i Casa Colo-mer), la façana de la casa Ribas-Crehuet exemplifica la voluntat del'arquitecte per integrar-la en elcontext urbà, utilitzant els mate-rials tradicionals (pedra, esgrafiatsi estucats). L'edifici, que es con-serva en bon estat, va ser rehabili-tat l'any 2004.

La Casa Teixidor està a la c/ Sta.Eugènia, 19, coneguda popular-ment com a Casa de la Punxa, enreferència a l'element més con-

tundent de l'edifici: la torre delxamfrà. Va ser concebuda com unbloc de pisos de lloguer que for-mava part d'un conjunt de naus idependències de la Farinera Teixi-dor.

La torre amb coberta d'escatesde ceràmica vidriada és una remi-niscència modernista, estil superata la resta de la construcció, que escaracteritza per l'avantguardistasimplificació formal en el tracta-ment de la façana. L'adquisició pera seu pròpia del Col·legi d'Apare-lladors, el 1979, va comportar larestauració del malmès edifici.

Rafael Masó reforma el domici-li familiar (c/ Ballesteries, 29) a par-tir de la unificació de tres casesexistents, amb façana al riu Onyari al carrer Ballesteries. La inter-venció que afecta sobretot els in-teriors no es manifesta a l'exterior,únicament construeix unes galeriesa l'Onyar, obre el portal d'entradadel carrer Ballesteries i unifica les

alçades de les diferents cases. Pocsanys després, el 1918, s'amplial'edifici afegint-hi una nova finca.Aquestes obres representen la re-forma d'aquesta casa i la revisió dela façana del riu, donant-li l'aspec-te actual.

L'arquitectecte, paral·lelamenta les obres, dissenya diversos ob-jectes per al domicili dels seus pa-res (una panera cosidor, un llumper al menjador, un edredó bro-dat...), mobles per a la seva futurallar (els de l'habitació i del menja-dor) i per a les dels seus germansSantiago i Joan.

Masó també reforma la Casa Sa-lieti, del c/ Ciutadans, 8 de Girona.Es tractava d’un casal de plantabaixa i dos pisos amb accés per ungran portal obert al carrer Ciutadansreformat per Rafael Masó l´any1909.

La intervenció de Masó es vacentrar en el pati i escala d'accésa la planta noble, on va utilitzar els

arcs i capitells de les arcades gòti-ques preexistents.

En els interiors la intervenciótambé segueix els criteris de l'estè-tica neomedievalista utilitzant ma-terials com la ceràmica vidriada (deFills de Jaume Pujol i Bausis deBarcelona), el ferro (treballat perNonito Cadenas) i els vitralls (de Ri-galt, Granell i Cia. de Barcelona).Per a aquests interiors Masó va dis-senyar una làmpada de sostre, unalàmpada de peu i un penja-robesde ferro forjat.

Altres cases projectades perMasó són la Casa Casellas a la pu-

jada de les Pedreres,25) (1925-26); la casa Casellas-Banca Bon-matí (1931) de la plaça del Vi can-tonada amb Ciutadans; Casa Doc-tor Coll (1935) al C/ Joan Maragall29; la Casa Gabaldà (1925-26) delc/Ballesteries, 23; la Casa Oliveras(1932-33) al carrer Juli Garreta,13; i la Casa Rigau (1921-24) a laplaça Marqués de Camps, 14.

Creador de llarsMoltes famílies benestants de l’època encarreguen a Masó les seves cases d’obra nova o les reformes

La ciutat de Gironacompta amb mésd’una vintena de ca-ses i edificis deMasó, la majoriamolt ben conservats.L’arquitecte va rebreencàrrecs de les fa-mílies més adinera-des de l’època per-què els fes la sevallar o reformés algunsdels seus immoblesper llogar-los.

DdeG

Casa de Joaquim Colomer.

En color, tres cases de l’Onyar a on va intervenir l’arquitecte: Bataller, Boix i Masó Valentí.

DdeG

Casa de Gispert-Saüch.

DIUMENGE, 11 DE FEBRER DE 2007

SUPLEMENT ESPECIAL

OLOT: Av. Gaudí, 23 - Tel. 972 26 29 26 Fax 972 26 02 25 • FIGUERES: Dinamarca, 47 - Polígon Firal - Tel. 972 50 52 69 - [email protected]

HABITATGE


EFE/DdeG, Madrid

L'any passat es va produir tambéuna nova xifra rècord d'habitatgesprotegits iniciats que van augmen-tar un 24% en els últims dotze me-sos. El preu del sòl continua ambcreixements moderats, situant-seun 3,7% per damunt del tercer tri-mestre de 2005.

El procés de desacceleració delcreixement dels preus de l'habitat-ge a Espanya segueix produint-sede manera contínua i persistent.Tots els índexs en aquest moment,tant l'índex general, com el d'ha-bitatge lliure i protegit, l'habitatgenou i el de segona mà, se situenper sota dels dos dígits, amb crei-xements trimestrals inferiors alsque es produïen en el mateix tri-mestre de l'any anterior.

Comparat amb el que passava afinals del primer trimestre de2004, quan els preus de l'habitat-ge lliure van créixer el 18,4%, arael creixement s'ha reduït en mésdel 50%.

Aquest procés de desacceleracióés més evident si es comparen lesvariacions trimestrals dels índexs.Així, els preus de l'habitatge lliure

es van incrementar l'últim trimes-tre de l'any un 1,7 %, essent el me-nor augment des de l'any 2001. Enl'habitatge nou, s'ha produït unavariació de l'1,6 %, fet que supo-sa el menor creixement que s'haproduït en el quart trimestre des del'any 1998. Igualment en l'habi-tatge usat cal remuntar-se fins alquart trimestre de l'any 2001 pertrobar un creixement trimestral in-ferior a aquest trimestre.

Els majors augments de preusen l'últim any s'han registrat a Ceu-ta-Melilla, que han vist incremen-tats els seus preus un 16,3%. La

segueixen Aragó (13,3%), Galícia(13,1%), Cantàbria (11,8% i Ba-lears amb un 11,6 %. Els incre-ments inferiors es produeixen a Ma-drid (6,2%) i Navarra (6,4%) i aCanàries, Extremadura, València iMúrcia, on els increments es vansituar entre el 7 i el 8%.

Per contra, els preus de l'habi-tatge fins i tot van arribar a baixaren l'últim trimestre en dues comu-nitats autònomes: la Rioja i Cantà-bria. També van descendir en untotal de cinc demarcacions de di-ferents comunitats autònomes.

Totes aquestes dades indiquen

–segons el director general d'Ar-quitectura i Política d'Habitatge,Rafael Pacheco– que el procés dedesacceleració del creixement delspreus a Espanya segueix produint-se de manera «contínua i persis-tent». Les previsions són que esmantingui aquesta tendència acos-tant-se cada vegada més a nivellspròxims a l'IPC.

Dos mil euros el metre quadratEl preu de l'habitatge lliure a

Espanya va créixer un 1,7% en l'úl-tim trimestre de l'any (enfront del2,4% registrat en el mateix perío-de del 2005) i un 9,1% en el re-gistre interanual, amb una dismi-nució de 0,7 punts respecte del tri-mestre anterior.

Així, el preu mitjà d'aquest ti-pus d'habitatge es va situar en1.990,5 euros per metre quadrat.Les ciutats amb preus més alts hanestat Sant Sebastià (4.170/ m2)Getxo a Biscaia,(3.863 / m2) Ma-drid (3.728,4/ m2) Sant Cugat delVallès a Barcelona (3.682,6/ m2)Alcobendas (3.613/ m2) i Majada-honda (3.520,5/ m2) a Madrid, iBarcelona (3.524,3/ m2). Per con-tra, els preus més barats es van tro-bar a Almendralejo a Badajoz(800,2/ m2) i Ontinyent a València(836 / m2).

Pel que fa al preu de l'habitat-ge protegit, la variació interanualva ser del 7,5% i la trimestral del'1,5%. El seu preu mitjà es va si-tuar en 1015,7 euros/m2, encaraque hi ha demarcacions on elspreus són molt inferiors, com perexemple Càceres (792 euros/m2) iBadajoz (793,6 euros/m). Per con-tra, els preus de l'habitatge prote-git superiors es localitzen a Navar-ra (1155,6 euros/m2 ) i a Catalun-ya (1162,4 euros/m2).

L'any passat es va tornar a in-crementar de manera molt impor-tant el nombre d'habitatges prote-gits iniciats situant-se en el tercer

trimestre un 14,1% per damuntdel registrat un any abans. En elsúltims dotze mesos s'han iniciat91.327 habitatges protegits, fetque suposa un nou rècord d'inicia-ció d'habitatges protegits des del'any 1990.

El nombre d'habitatges prote-gits acabats en el tercer trimestreva ser de 13.130 i en els últimsdotze mesos s'han acabat 62.860habitatges.

Respecte al règim d'ús, del to-tal d'habitatges protegits iniciats,el 75,9% eren habitatges en pro-pietat, el 22,6%, de lloguer, i l'1,5van ser autopromoguts.

Aquesta moderació de preus esva veure reflectida en el nombre detransaccions immobiliàries que vandisminuir un 12% fins a situar-seen 221.610 habitatges, encaraque en comparativa interanual esva registrar un augment del 2,4%.Segons Ministeri d'Habitatgeaquest descens es deu a la caigu-da de les compres amb fins espe-culatius.

Pisos, els més venutsEl 18,5% dels habitatges de

nova construcció que es van ven-dre van ser unifamiliars i el 81,5%van ser habitatges en edificis plu-rifamiliars. En habitatges de sego-na mà, el nombre de vivendes uni-familiars venudes s'incrementa finsal 20,6% essent el 79,4% en edi-ficis plurifamiliars.

Els espanyols van comprar enl'últim trimestre de l'any un totalde 192.173 habitatges, fet que su-posa el 86,7% del total enfront del85,5% del trimestre anterior, men-tre que els residents estrangers vanadquirir un total de 23.798, el10,7% enfront de l'11,7% ante-rior; i els no residents, 4310,l’1.9%. Això suposa una suau dis-minució tant de les transaccionsdels residents estrangers com delsno residents.

El preu per metre quadrat arriba a 2.000 €de mitjana segons el Ministeri d’HabitatgeEl Govern central creu que es mantindrà la desacceleració i que les pujades de preu s’acostaran a les de l’IPC

La desacceleraciódel mercat immobi-liari a Espanya és jaun fet. En els últimsdotze mesos el preude compra d'un im-moble al nostre paíss'ha incrementat un9,1%, essent aquestel menor augmentregistrat des delquart trimestre del'any 2000, segonsdades del Ministerid'Habitatge.

DdeG

El Govern manté que hi ha comunitats on ha baixat el preu de l’habitatge.

SERVEI, QUALITATI PREU EN GASOIL PER

A LA CALEFACCIÓ Avinguda St. Jordi, 168 - 17800 OLOT (Girona)e-mail: [email protected] - www.petrotank.com

☎GASOILS A DOMICILI

COMANDES BAIXEMPORDÀ

972 82 64 83607 58 67 90CASTELL - PLATJA D’ARO

902 202 902GIRONINA DE CARBURANTS I COMBUSTIBLES, S.L. - OLOT

HABITATGE


EFE/DdeG, Madrid

En la roda de premsa posterioral Consell de Ministres la vicepre-sidenta primera i portaveu del Go-vern, María Teresa Fernández de laVega, va afirmar que la nova nor-mativa afavorirà una elecció efi-cient de l'habitatge per part de lesfamílies, que ara «podran tenir en

compte l'estalvi energètic a l'horade decidir-se per un immoble o perun altre».

A més, amb la certificacióenergètica el Govern compleix eldoble objectiu d'incentivar un con-sum d'energia racional i protegir elsconsumidors, va dir De la Vega.Tots els edificis nous i els que esrehabilitin o es projectin a partird'aquest any obligatòriament hau-ran de disposar de la Certificaciód'Eficiència Energètica, un requi-sit que no s'exigirà a les construc-cions existents i que es posarà adisposició del comprador o lloga-ter perquè conegui les caracterís-tiques de l'edifici en matèriaenergètica.

EtiquetaEl certificat anirà acompanyat

d'una etiqueta energètica, similara les ja utilitzades en altres pro-ductes de consum domèstic, comelectrodomèstics, llums i vehiclesque s’haurà d’incloure en tota lapublicitat utilitzada en la venda ol’arrendament de l'edifici.

A cada edifici li serà assigna-da una classe energètica d'acordamb una escala de set lletres i set

colors que van des de l'edifici méseficient (classe A) a l'edifici menyseficient (classe G). La valoració esfarà en funció del CO2 emès pelconsum d'energia de les instal·la-cions de calefacció, refrigeració,aigua calenta sanitària i il·lumina-ció de l'edifici en unes condicionsd'ús determinades.

La vicepresidenta va explicarque es crearà també una comissióassessora amb la funció d'actualit-zar els criteris d'eficiència energè-tica utilitzats per emetre els certi-ficats. L'aprovació d'aquest reialdecret és una de les mesures dedesenvolupament del Pla d'Acciód'Estalvi i Eficiència Energèticaque recull una directiva comunità-ria de 2002.

Segons la directiva, els païsosmembres han de tenir, a més d'u-nes normes mínimes, un sistemade certificació dels edificis que vi-gili l'eficàcia en l'estalvi energètic.L'aïllament tèrmic, el sistema decalefacció i aire condicionat, laventilació natural i la il·luminaciói l'escalfament passiu pel sol sónels paràmetres que fixa la norma-tiva per calcular l'eficiència energè-tica dels edificis.

Els edificis nous o rehabilitats hauran de tenir un certificat d’eficiència energèticaEl Govern ha aprovat un reial decret que recull una directiva comunitària que obliga a informar sobre la qualitat

El Govern va apro-var a finals del mespassat el reial decretque estableix el pro-cediment per a lacertificació d'eficièn-cia energètica delsedificis de novaconstrucció. Aquestpermetrà als usuarisconèixer la qualitatenergètica dels habi-tatges mitjançantuna etiqueta similara la utilitzada en elsaltres béns.

DdeG

Els nous edificis hauran d’informar de la seva qualitat energètica.

Av. Catalunya, 67 loc. 317252 St. Antoni de CalongeFax: 972 65 35 [email protected]

• Construcció i mantenimentsde piscines

• Venda de productes químicsi accessoris

ELS MILLORS MOBLES AL MILLOR PREU

HIPER MOBLE GIRONA

A GIRONAHIPER MOBLE GIRONACtra. Barcelona, 121 - Tel. 972 41 03 53 - 17003 GIRONA

A SALTHIPER MOBLE GIRONAPg. dels Països Catalans, 22 - Tel. 972 23 02 61 (3 línies) - 17190 SALT (Girona)

A OLOTHIPER MOBLE OLOTCarretera de les Tries, 10 - Tel. i Fax: 972 26 92 07 - 17800 OLOT (Girona)

A BLANESHIPER MOBLE BLANESAv. Joan Carles I, 168 - Tel. i Fax: 972 35 09 95 - 17300 BLANES (Girona)HIPER MOBLE BLANES SELECCIÓAv. de l'Estació (cantonada Av. Europa) - Tel. 972 35 56 21 - 17300 BLANES (Girona)

C/ Bonastruc de Porta, 29 - Tel. 972 20 70 66 / 972 20 73 17 - 17001 GIRONA

HIPER MOBLE SELECCIÓ I DISSENYCtra. Barcelona, 135-137 - Tel. i Fax 972 20 33 04 - 17003 GIRONA

Bonastruc de Porta, 31 - Tel. 972 21 36 62 - 17001 GIRONA

GALERIES DEL MOBLEC/. Güell, 162 / Orient (cantonada Bastiments) - Tel. 972 23 43 11 (2 línies) - 17005 GIRONA


ANY MASÓ

11Diari de Girona ■ Dumenge, 11 de febrer de 2007

DdeG, Girona

A nivell empresarial, l’arquitecte esva encarregar del Banc de Terras-sa (1920) a la pujada Pont de Pe-dra, 1; la Barberia Dalmau (1933)a la cantonada entre carrer Albare-da-plaça del Vi; i també de la queavui és la seu central en el carrerSanta Clara de la Caixa d’Estalvisi Pensions de Barcelona (1922-25); a més de la Galeria dels BellsOficis (1919-20), un edifici queestà situat entre carreró Álvarez iRambla,7.

El 1910 l'industrial Alfons Tei-xidor encarrega a Masó una de lesobres que esdevindrà emblemàti-ca en la carrera de l'arquitecte: elcomplex integrat per l’habitatge dela família Teixidor, el cos d'oficines

i les naus industrials, destinades afarinera i magatzems. La funció del'edifici queda revelada des de l'ex-terior, tal com va deixar escrit elmateix arquitecte «fins i tot les teu-lades i la cúpula seran blanquesTot nevat! Vull que sigui realmentla casa de les farines». Les pecesde majòlica blanca del taller d'An-toni Serra i les escates dels ger-mans Coromina permeten a Masómaterialitzar aquestes paraules.

La restauració d'aquest edifici–avui seu del diari El Punt– va mésenllà de la recuperació d'un delsmillors espais de Masó i permet re-descobrir el treball dels artesansamb qui col·laborava: la ceràmicade Serra i Coromina, la forja de Ca-denas i els vitralls de Rigalt, Gra-nell & Cia.

El 1907 el gironí projecta la re-forma dels baixos de la casa núm.29 del carrer Argenteria per condi-cionar-los com a farmàcia per alseu germà Joan i per a Lluís Puig.D'aquest projecte només en per-viuen els interiors. La façana va de-saparèixer amb la reforma que l'ar-quitecte Roca Pinet hi dugué a ter-me el 1935. La façana estava to-talment revestida de ceràmica (ra-jola valenciana blau cel) emmar-

cada per una garlanda de malves iun sòcol de terrissa negra. El pla-fó ceràmic de la façana havia estatrealitzat per la fàbrica La Roquetade Mallorca i els elements de ter-rissa negra pels germans Coromi-na de la Bisbal.

A l'interior els materials usatssón: la ceràmica blanca amb dis-seny geomètric pel revestimentdels murs; el ferro forjat per la cons-trucció de prestatges on es col·lo-quen els flascons de medicaments,també dissenyats per Masó i rea-litzats pel ceramista Antoni Serrad'Olot, i la fusta. Tots aquests ele-ments conjuguen funcionalitatamb decoració. L'interior es con-serva amb modificacions com l'e-liminació dels reixats metàl·licsdels armaris del fons, la desapari-ció del retaule dels Sants Metges(pintat per J.B. Coromina) i d’al-guns elements del mobiliari.

En l’apartat d’obres religiosesdestaca l’altar de la Puríssima, lapica d’aigua beneita i l’altar majorde l’església de les Josefines(1907). El 1925 va portar a termela reforma de la capella de la Con-fraria de la Passió i Mort a l’esglé-sia de Sant Feliu; així com la res-tauració dels Banys Àrabs del

1929 al 1932. Per altra banda,guanya el 1917 el concurs convo-cat per l'Ajuntament de Girona pera la nova façana del cementiri. Elseu projecte preveu una paret detanca paral·lela a la carretera deSant Feliu amb un pavelló a cadaextrem (la casa del guarda i la ca-pella) i una nova portalada a la partcentral, que quedarà sense realit-

zar. El mur de tancament, construïtamb pedra de Girona i coronat perun fris ceràmic, presenta diversoselements escultòrics de cairesimbòlic. Els pavellons dels ex-trems combinen les argerates gri-ses de Quart realitzats a Can Mar-có, la pedra de Girona i la ceràmi-ca vidriada de La Gabarra de la Bis-bal.

Farmàcies, oficines bancàries, botigues i obresreligioses són altres exemples a GironaUna de les obres més emblemàtiques és sens dubte la farinera Teixidor que era la fàbrica i l’habitatge de l’empresari Tot i que a la ciutat deGirona Masó es vaencarregar de projec-tar nombroses cases,també va crear im-mobles per a l’activi-tat empresarial i ele-ments o reformesdins l’esglésies.

DdeGMasó va restaurar els Bancs Àrabs.

ANY MASÓ


DdeG, AnglèsSegons publica la revista editadaper l’Ajuntament d’Anglès L’Ar-quitecte Rafael Masó. El moder-nisme, el noucentisme i el pobled’Anglès amb textos de l’arxivermunicipal Emili Rams, la prime-ra casa de nova planta que dis-senya Rafael Masó és can Peix(1907-1908). L’immoble es cata-loga –a càrrec de Joan Tarrús i Nar-cís Comadira– com a casa Vinyesperquè el propietari en el momentde fer la catalogació és el doctorÀngel Vinyes-Miralpeix.

Es tracta d’una casa de plantabaixa i dos pisos amb coberta deteula àrab a dues vessants. De lafaçana destaca l'arrebossat desd'on sobresurten elements de pe-dra de caire estrictament decora-tiu, especialment a la porta d'en-trada, on es representa la figurad'un peix. L'edifici ha estat res-taurat recentment.

Can CendraUn bellíssim exemple de l’ar-

quitectura del segle XIX a Anglèsés la casa de Can Cendra restau-rada per Masó (1913-195). Elpersonatge que va fer reconstruirla casa fou Tomàs Cendra, que versel 1880 havia estat administradorde les mines del Sant Pare. La fa-mília Cendra, grans propietaris ihisendats, procedien d’Estanyol iarriben a Anglès al segle XVIII. Alcostat d’aquesta casa hi podemobservar la masoveria de Can Cen-dra (carrer d’Avall, núm. 27-29),molt més antiga que la modernis-ta i amb diversitat d’estils. Sotal’arcada hi queda una porta quecomunica amb el pati i els jardinsde Can Cendra. Curiosament, l’-hisendat havia de permetre el pasper la seva propietat, ja que hi ha-via un antic camí «missader» peranar a Sant Pere Sestronques.

Des del 1986, la casa de CanCendra, els jardins i l’horta per-tanyen a l’Ajuntament d’Anglès.Durant aquest temps, aquest edi-fici s’ha fet servir com a dispen-sari mèdic i encara actualmentcom a hotel d’entitats del poble.També es va construir el CAP enun dels camps de conreu d’a-questa finca, i el Club de Petancad’Anglès fa servir un antic campcom a pista de joc.

Des de la compra de l’edificiper part de l’Ajuntament fins al’actualitat, només s’han fet obresde remodelació en les antiguesquadres que s’han convertit en lasala de conferències i exposicionsFontbernat.

L’ampliació de la casa constad’uns cossos que salven el desni-vell entre el jardí i el casal i queconstitueixen la nova façana del

Can Cendra i Casa Vinyes Es tracta de dos cases senyorials molt ben conservades que Rafael Masó va projectar a Anglès

La població d’Anglèscompta amb dosexemples molt benconservats de l’ar-quitectura de Masó:Can Cendra –actual-ment propietat del’Ajuntament– i CanPeix o Casa Vinyes.

AJUNTAMENT D’ANGLÈS

Detalls esgrafiats de la façana principal de Can Cendra.

DdeG, Anglès

Geografia de Masó. L´arqui-tecte i les comarques gironinesés una mostra que s’ha pogutveure a la sala Fontbernat, aCan Cendra. Organitzada per laDiputació de Girona, l’exposi-ció itinerant oferia una visió del’arquitecte clarament arrelat ales comarques de Girona. Així,es presentava un arquitecteque va més enllà de la ciutatde Girona i es vincula al terri-tori més ampli de la demarca-ció.

Per altra banda, i en motiude l’Any Masó, el setembre del’any passat es va presentar larevista editada per l’Ajunta-ment d’Anglès L’ArquitecteRafael Masó. El modernisme,el noucentisme i el pobled’Anglès. També s’ha editat uncalendari comemoratiu de l’e-femèride.

Un homearrelat


Cúpula de la glorieta de la terrassa de Can Cendra.


Una altra imatge de l’exterior de Can Cendra.


Part dels jardins de Can Cendra.

ANY MASÓ


darrere. La construcció de CanCendra dura des de mitjan 1913fins al maig del 1914, això pelque fa a l’ampliació. La reforma–l’entrada pel carrer i l’escala–són del 1915.

Mas El SolerEl mas El Soler (1906-07 i

1909-10) està situat a la carre-tera d’Anglès, en el terme muni-cipal de Sant Hilari Sacalm. Estracta d’una reforma d’una masiadel segle XVIII, propietat deTomàs Cendra, amb dues plantes

i golfes i uns baixos semiente-rrats. La reforma afectà especial-ment els interiors, que Masó mo-dificà amb la creació d’un pati in-terior cobert amb una torre lluer-nari que sobresurt per damunt deles cobertes.

Aquest pati és el nou hall dela casa i en centralitza tots els es-pais. Les obres es realitzaren endues fases. Des de l’estiu del1906 fins al del 1907 es fan elsmobles del menjador i les obresde reforma d’aquest espai. Du-rant el 1907, Masó va aixecar plà-

nols del mas, va dibuixar diver-ses propostes d’intervenció, imolt possiblement va començara elaborar un projete global de re-forma que no es va portar a ter-me fins a dos anys després. De laprimavera del 1909 fins a la del1910, Masó fa el projecte defi-nitiu i es fan les obres de reformaque afecten el conjunt del mas.Es conserven plànols originalsmolt detallats, plantes i seccionsdel portal, la sala, les eixides etc.al mateix mas, i diversos dibui-xos.


La casa Vinyes, coneguda també com Can Peix.


Entrada principal de Casa Vinyes.

El Modernisme, el Noucentisme i el poble d’Anglès!

AJUNTAMENTD’ANGLÈS

El Modernisme, el Noucentisme i el poble d’Anglès!

ANY MASÓ


DdeG, Girona

Per una banda, l’exposició orga-nitzada per la Fundació La Caixaa la Sala Girona, Rafael Masó i Va-lentí, arquitecte ha tingut 14.894visitants, una xifra que represen-ta gairebé el doble de públic queen qualsevol altre exposició orga-nitzada en aquesta mateixa sala.

Per altra banda, hi ha la mos-tra organitzada pel Museu d’His-tòria de la ciutat, Rafael Masó,ciutadà de Girona, que ha tingut2.343 visitants. Una setmanamés tard, diumenge 14 de gener,es clausurava la mostra que el Mu-seu d’Art ha dedicat a l’arquitec-te, Artistes-Masó-Artesans, ambuna xifra de 1.907 visitants.

Museu del CinemaPer al mes de gener també es-

tava prevista la clausura de l’ex-posició organitzada pel Museu delCinema, Una altra dimensió. Lafotografia estereoscòpica i l'apor-tació dels germans Masó, però acasua de l’èxit de públic assolit,amb 3.739 visitants fins al 31 dedesembre, la mostra ha estat pror-rogada fins al 9 d’abril d’aquestany.

Pel que fa a l’exposició organit-zada per la Diputació de Girona,Geografia de Rafael Masó. L’ar-quitecte i les comarques gironi-

nes, va aconseguir en només qua-tre setmanes, del 26 octubre al24 de novembre de 2006, a laCasa de Cultura de Girona, rebre1.701 visitants. Posteriorment lamostra ha itinerat a Sarrià de Ter,de l’1 al 15 de desembre, per tras-lladar-se a continuació i fins al 28de gener a la Sala Fontbernat dela Casa Cendra d’Anglès. A partird’aquí «ha de viatjar» cap a altrespoblacions de la demarcació comSant Hilari Sacalm, la Bisbald’Empordà, Brunyola o Platja d’A-ro. Paral·lelament a les exposi-

cions, en aquests quatre mesosprop de 700 persones han parti-cipat en l’itinerari urbà L’arqui-tectura de Rafael Masó a Girona,organitzat per l’Ajuntament de Gi-rona a través dels serveis de La Ca-seta de la Devesa.I és que està de-mostrat que l’obra de Masó inte-ressa a la ciutadania en general.Les altes xifres de participació enles activitats organitzades per laComissió Masó fan que els resul-tats siguin valorats molt positiva-ment per part de tots els sectorsimplicats.

Les primeres exposicions organitzadeses tanquen amb un gran èxit de públicLa mostra sobre els germans Masó i la fotografia estereoscòpica del Museu del Cinema s’ha prorrogat fins a l’abrilEl passat diumenge7 de gener tancavenles portes les duesprincipals exposi-cions programadesen el si de l’AnyMasó. Ambdues hantingut un gran èxitpel que fa a nombrede visitants.

DdeG

Diverses cadires que formen part de l’exposició de la Fundació La Caixa.

DdeG

Públic de l’exposició Rafael Masó, ciutadà de Girona, del Museu d’Història.

DdeG

Visitants de l’exposició al Museu del Cinema, que s’ha prorrogat.

DdeG

Prestatge de la casa Bru Masó de la mostra de la Fundació La Caixa.

SUPLEMENT ESPECIAL - Diari de Girona€¦ · El primer (1906-1911) en el qual Rafael Masó intenta...

Documents

Transcript of SUPLEMENT ESPECIAL - Diari de Girona€¦ · El primer (1906-1911) en el qual Rafael Masó intenta...