No14BULLETÍ INFORMATIU DE L`ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL CASC ANTIC hivern/2011

Associació de Veïns del Casc Antic Edita: C/Rec, 27 - 08003 BARCELONA Tel. 93 319 75 65

www.sosicascantic.cat - sosicascantic@yahoo.es

Aquesta situació va semblar que podia canviar amb l'aprovació del Pla d'Usos impulsat per la regidora Itziar Gonzàlez que malgrat les seves deficiències significava el primer intent de regular una activitat que començava a resultar molesta i perjudicial per bona part del veïnat. Paral·lelament, vam implicar-nos en la redacció del Pla Estratègic de Turisme de Ciutat Vella, que introduïa la necessitat de desconcentrar l'activitat turística i fer-la compatible amb altres activitats. Tanmateix, sota l'excusa de la crisi i el canvi de govern, tot aquest treball pot quedar en paper mullat.Diguem-ho ben clar: no estem en contra del turisme, sinó de la massificació turística i la seva manca de regulació, del fet que s'escolti més els grans empresaris que les necessitats dels veïns i del petit comerç, que cada dia es troba en una situació més agonitzant.Aquesta circumstància no només constitueix una molèstia constant pels veïns, sinó que si segueix així acabarà eliminant tots els beneficis del turisme en el Casc Antic, esdevenint només un mecanisme perquè els més rics i poderosos continuïn engreixant les seves rendes, mentre veïns i visitants veiem com cada dia que passa es degrada més l'entorn. Les places no són per omplir-les de terrasses, sinó perquè els infants hi puguin jugar, perquè els joves, la gent gran i la resta de veïns i veïnes puguin trobar-se, fer petar la xerrada, gaudir del sol o la fresca; els carrers són per passejar, no per haver d'esquivar contínuament tamborets i bótes il·legals dels bars, tours ciclistes o go cars; les botigues són per comprar els productes que necessitem i les cases són per a viure-hi, no per aguantar el xivarri i la manca de seguretat ocasionada pels apartaments turístics. Per tot això, des de l'Associació de Veïns del Casc Antic continuarem lluitant contra totes aquestes arbitrarietats i defensant el barri com un espai de vida i generador de comunitat.

La massificació turística o com matar la gallina dels ous d'orLa Barcelona Vella ha esdevingut en els darrers anys un destí turístic de primer ordre. Hem passat de ser uns barris marginats on ens havien fet creure que només podríem recuperar-nos a cops d'enderroc, a esdevenir una de les joies més preuades de la corona de la ciutat comtal conjuntament amb la Sagrada Família, el Park Güell i els edificis modernistes del Passeig de Gràcia. Donar a conèixer el barri al món no hauria de ser negatiu, els veïns i veïnes del Casc Antic som acollidors de mena, i ens agrada ensenyar les joies que amaguen els nostres carrers (a més dels arxifotografiats Santa Maria del Mar, Palau de Música i Museu Picasso). Quants de nosaltres no hem acompanyat a amics vinguts de l'estranger a descobrir el claustre de Sant Agustí, el passatge Sert, la casa de Jujol o la capella d'en Marcús?El problema no és aquest, sinó la massificació turística que vivim al barri que ha acabat enfrontant el veïnat amb lobbies tan poderosos com els hotelers o els restauradors o amb els vehicles invasius que ocupen els nostres carrers i com no, aquest càncer que destrueix les comunitats i ha obligat a molts veïns a abandonar el barri perquè viure-hi comença a ser insuportable: els habitatges d'ús turístic.Durant anys, l'Ajuntament va donar carta blanca perquè tota mena d'activitats orientades al turisme s'instal·lessin al barri. De beneficis pels veïns ben pocs, i de problemes molts, cada dia més.Des d'un inici, l'Associació de Veïns i Veïnes del Casc Antic hem denunciat aquesta massificació del turisme i els problemes que comporta pel barri: la substitució del teixit comercial de proximitat, l'increment dels furts i de la inseguretat, la proliferació de terrasses i d'apartaments turístics legals i il·legals, l'augment desmesurat dels preus del lloguer, els sorolls i la brutícia.

Editorial

Difusi

ó b

imensu

al i gra

tuïta

DL:

B-1

1711188

htt

p:/

/w

ww

.juananto

nio

lopez.

com

.ar/

2

Transformada en quelcom més semblant a un encreuament entre un circ i una fira xavacana, la Rambla és avui l'exemple més significatiu dels efectes perversos que pot tenir la sobreexplotació turística en una ciutat: expulsió dels habitants, degradació de l'espai públic, eliminació de la memòria històrica i banalització de la ciutat.La Rambla va ser, durant dècades, un lloc simbòlic i escenari dels grans esdeveniments de la ciutat. Les barricades de la Guerra Civil, les trobades de la burgesia, les manifestacionsreivindicatives de la Transició, han acabat donant pas a una Rambla convertida en aparador de venda de barrets mexicans, vestits de sevillana, paelles congelades i caramels de Gaudí.De manera gradual i silenciosa ens hem deixat arrabassar un espai públic que va ser en el passat el lloc privilegiat d'expressió política on fer visible el dissentiment de la ciutadania.Per una regla no escrita la Rambla és actualment una zona on cada vegada hi ha més dificultats per exercir el dret bàsic a la manifestació. En aquest gran parc temàtic en quès'ha transformat Ciutat Vella, els veïns i les veïnes només som admesos si acceptem no comprometre la imatge de la Marca Barcelona.La Rambla és paradigma de la cultura de la cobdícia i d'un model de ciutat que no fa ciutat, on no passa res i es fingeix que passen coses, en la qual els usos estan restringits i no hi ha lloc per a les trobades casuals. A la Rambla es fan evidents tots els problemes derivats del model de ciutat neoliberal. A través de la Ruta reflexionarem sobre aquests conflictes i intentarem aportar solucions i propostes.

... de quan decidim tornar a la Rambla. Manuel Delgado. Antropòleg. La Rambla com a passarel·la civil

La Rambla porta dècades assumint la funció d’una mena de passarel·la per la que desfila tot allò que mereix ser vist per tothom. Fins fa no pas gaire a la Rambla s’hi concorria no sols per passar-hi, sinó per veure-hi passar i sobretot per veure qui i què hi passava. I no sols per part d’individus o famílies les que desfilaven, sinó seguicis religiosos, rues de carnaval, militars en formació, obrers aïrats, enterraments multitudinaris, piquets de vaga, afeccionats victoriosos..., passejos col·lectius a càrrec de coalicions de vianants que exhibeixen sentiments, valors, objectius, vindicacions o identitats compartides. La Rambla, sens dubte, és un autèntic senderi ritual.

I RAMBLA DE CANALETES

Aquesta havia estat la seva tasca des de mitjans del segle XIX fins 1939: la de constituir-se en escenaris per les grans trobades i topades socials. L’etapa franquista va interrompre aquest usdefruit civil de la Rambla en tant que va impedir qualsevol apropiació desafecte de l’espai urbà. La recuperació de les llibertats formals arran la mort del dictador el 1975 va ser en bona mida la recuperació del carrer, el que és gairebé el mateix que dir la recuperació de la Rambla, poc menys que inhabilitada per a les aparicions furtives de l’oposició, tret d’algunes excepcions, com les vagues del tramvia del 1951 i el 1957; la protesta contra l’afusellament de Julián Grimau, el 1962, o contra el procés de Burgos, el desembre de 1970; alguna mobilització estudiantil, com la de 1966, o la vaga de SEAT la tardor de 1971. A llarg de lustre comprès entre el 1977 i el 1981, van ser freqüents els aldarulls a la part alta de les Rambles. Eren el anys i aquell l’escenari dels intents del PSUC de treure el cap, la reclamació de llibertats nacionals, diferents vagues, les protestes pels assassinats de la policia i de l’extrema dreta, les primeres manifestacions gais... No és estrany que les marxes en favor de l’amnistia de febrer de

torn

em

ala

ram

bla

.blo

gsp

ot.

com

SOSI 14

Auto

r: M

SPRF

turístiques els ha promès que veurien. La immensa majoria dels establiments comercials són d’hoteleria o de records, incloent-hi els antics quioscos de premsa. La proliferació d’estàtues humanes encara subratlla més la conversió de la Rambla en plató per a fotògrafs i cameràmans amateurs. Fins i tot la presència d’immigrants és posa al servei d’un nou sabor local, una diversitat cultural entesa com una atracció més a promocionar. Els únics seguicis permesos són les cavalcades de la Mercè i les cercaviles patrocinades institucionalment i les celebracions esportives són tolerades amb resignació per unes autoritats que tendeixen a concebre- les com una qüestió d’ordre públic. Cada dos per tres la policia fa redades contra les prostitutes d’origen africà que ofereixen els seus serveis als porxos de la Boqueria o a les pollegueres dels carrers del voltant. O empaita als estrangers que venen cerveses, tot i que no als que se les beuen a dojo i, a certes hores, celebren allà un colossal aplec alcohòlic.S’han desallotjat les velles ocelleries, en nom de les nova correcció política. En aquests moments, la Rambla és un espai vedat a les marxes de protesta, una insòlita limitació del dret d’expressió i manifestació que intenta conformar el passeig com un espai apolític i desconflictivitzat, el que no impedeix que els disturbis per qualsevol causa siguin quasi regulars.I això és el que han fet de la Rambla. Continua sent una passarel·la, però el que desfila ara és un mer simulacre, una parodia, una caricatura patètica i grollera no del que fou, sinó del que diuen que és i del que volen que sigui.

... de quan vàrem deixar d’anar a la Rambla.

La Rambla ha estat l’escenari de grans moments històrics dels barcelonins. Va ser un aparador obert al món, un referent ideològic, cultural i de les lluites socials de finals del XIX fins a la fi de la guerra civil. Ara no en queda ni el rastre. És com si ens miréssim al mirall i no ens reconeguéssim, l’abisme del forat negre. L’han maquillat fins a desfigurar-lo.No hi ha memòria del lloc. Del pas de Bakunin, de la bomba del Liceu, dels assassinats del pistolerisme, de les batalles del 18 de juliol del 36, de l’enterrament de Durruti, de les barricades i els morts del Maig del 37, de la grisor i la misèria dels tristos anys de la dictadura. Ni del ressorgiment, com un miratge, d’allò que havia estat, quan la Rambla es va omplir de la festa i la

II RAMBLA DELS ESTUDIS

Xavier Montayà.Periodista i documentalistaL’últim carrer d’Europa

3

Itinerari “Tornem a la Rambla” organitzat per la AVV del Gòtic i Col.lectiu Accions Urbanes

1976 no s’oblidessin del vell passeig, ni que la primera manifestació del Primer de Maig, aquell mateix any, fos convocada allà; ni que la del primer 11 de setembre a la capital catalana, el 1977, acabés també a la Rambla, on es produeixen greus incidents.

Era aquella l’època en la que els intel·lectuals de classe alta i mitja feien les seves incursions nocturnes a night-clubs i locals d’ambient més o menys “golfo”: Panam’s, Tabú, La Venta Andaluza, el Drugstore de Liceu, l’American Soda, Can Boada o el Jazz Colón, amb les aturades obligatòries a La Cazalla, a l’Arc del Teatre. Potser alguna visita a la Pensión Lolita o qualsevol establiment per l’estil pels voltants del Frontón Colón. Tot allò que recullen pel·lícules com “Los Tarantos”, “Sinatra”, “Bilbao”..., o les novel·les de Vázquez Montalbán, Eduardo Mendoza, Raúl Núñez, etc. És la Rambla per la que, a finals dels 70, es fatxendaran Nazario, Alberto Cardín, Mariscal, Outumuro i Ocaña. Tot compatible amb que les vetllades al Liceu prosseguissin essent l’oportunitat d’exhibir l’opulència i el luxe de les bones famílies barcelonines.D’aleshores ençà la Rambla ha canviat. El desballestament del que havia estat el teixit de petites indústries i tallers dels seus voltants i el relleu de part del que fou el seu veïnatge popular per un altre de classe mitja o alta han d’associar-se a la tematització del passeig, és a dir la de la seva adaptació al que s’ha dit, s’ha escrit o s’ha mostrat. De fet, la Rambla és ja un indret pel que trobem són turistes que es troben amb d’altres turistes, tots plegats buscant la confirmació del que les guies

Recordes la Rambla?

reivindicació més radical, provocadora, trencadora i d’avantguarda, poc abans i després de la mort de Franco.La transició, “la modèlica”, avui tan en evidència, ho va matar tot.En un segle, la Rambla ha passat de ser l’últim carrer d’Europa, l’espai i la caixa de ressonància on es reflectien els debats, les protestes i les confrontacions polítiques i socials de l’època moderna, a esdevenir l’aparador del pitjor del capitalisme neoliberal europeu, el traster de la millor botiga del món, el contenidor del mal gust: magatzem dels efectes de l’”horterada” especulativa, i els seus elements més emblemàtics: el barret mexicà, el mantó de Manila, els sexes monstruosos de goma i els ocells i les flors de peluix. Qualitat zero, massificació, matusseria i borratxera.La Rambla ha passat de ser l’espai on es lluitava per les llibertats i els avenços socials, a un escenari que ja sembla de cartró pedra, decorat de parc temàtic, on ja res sembla de veritat, creïble, entre altres raons, perquè no té memòria, s’ha desvinculat totalment de la nostre història, ja no és nostre, ens l’han robat i ens és molt difícil de reconèixer-hi el nostre pas i el dels nostres avantpassats. Ja no hi queden senyals, ni gairebé cicatrius dels enfrontaments i drames viscuts, de les victòries i les derrotes. És l’amnèsia, l’avantsala del no res.Potser una proposta per recuperar la dignitat del lloc, podria ser recordar gràficament, en dates assenyalades, moments històrics clau. Com flaixos esporàdics. Em va semblar molt interessant la iniciativa d’un grup anomenat “Arqueologia del punt de vista”* que fa uns anys van ampliar a mida real fotos històriques dels bombardeigs de la guerra i les va col·locar en els llocs exactes on s’havien pres. Podria ser interessant, per exemple, col·locar a la Rambla de Santa Mònica el 18 de juliol, una foto dels combats que van lliurar els del grup “Nosotros”, especialment Francisco Ascaso, que aquell dia va perdre la vida, o que se sentís de nou per uns altaveus el discurs de Durruti a la ràdio, o una foto dels Fets del Maig del 37, o de la manifestació i els enfrontaments amb la policia l’Onze de setembre de 1978, dia en que el jove

4

Gustau Muñoz va morir pels trets policials.... Potser serviria per a que els ciutadans recordessin que en dies passats, aquest carrer i aquesta ciutat eren nostres i s’assemblaven a nosaltres. Potser serviria també per a que alguns turistes i visitants ens miressin amb una mica més de respecte. No sé...http://www.arqueologiadelpuntdevista.org

... de quan el mercat era una plaça

David Bravo Mercantilisme al mercat Arquitecte Diuen que per conèixer l’ànima d’una ciutat cal visitar els seus mercats. El web de l’Ajuntament de Barcelona s’adhereix a aquesta tesi quan ens explica que els nostres mercats són el “mirall de la Barcelona popular” i de “les relacions humanes”.Però l’afirmació esdevé força dubtosa si s’observen els resultats de la renovació sistemàtica que han patit aquests espais públics a la nostra ciutat i que, sempre segons l’ajuntament, els ha convertit en “mercats del segle XXI amb l’encant i la tradició de sempre”.El cert és que el procés de renovació s’ha escomès des d’una perspectiva força pessimista, convençuda de que el mercat municipal havia esdevingut un model anacrònic. Segons aquest punt de vista, el canvi dels hàbits de consum hauria desplaçat les preferències dels ciutadans cap a les grans superfícies comercials.Fins i tot acceptada la premissa, sorprèn l’estratègia que la segueix. En lloc de defensar-lo dels poderosos interessos que l’amenacen o de deixar-lo morir en pau i retornar-lo a la seva forma primigènia de plaça, l’administració pública es dedica a rematar el mercat transformant-lo en un híbrid acomplexat,obsessionat per assemblar-se al seu competidor. “L’encant i la tradició de sempre” en surten prou mal parats.El característic tràfec de mercaderies es desterra a un soterrani impagable; l’ambient bulliciós es climatitza i s’aïlla dins d’una costosa pell que el desconnecta del barri; l’estructura simple i lleugera es transforma en un artefacte onerós, que obeeix els capricis d’un aclamat arquitecte. Llavors, el conseqüent sobrecost d’aquesta adulteració porta l’administració a comptar amb la participació d’operadors privats. Aquests, insatisfets amb l’obtenció d’una cèntrica porció de sòl públic, encara imposen la construcció d’aparcaments subterranis, la instal·lació d’escales mecàniques, l’adequació dels passadissos a l’ample dels

III RAMBLA DE LES FLORS

SOSI 14

5

carrets de supermercat o la dilatació dels horaris comercials.Potser perquè la coartada de l’anacronisme no li era aplicable, la Boqueria s’ha salvat d’aquesta funesta operació de taxidèrmia.Aquí no hi trobem supermercat, ni aire condicionat; no hi ha capricis arquitectònics ni tancaments asfixiants. No obstant, és aviat per cantar victòria. La febre mercantilista que privatitzava els seus germans es manifesta a la Boqueria a través del turisme, que corromp el seu cos com un càncer implacable.Al capdavall, si és cert que els mercats mostren l’ànima d’una ciutat, sembla que la de Barcelona estigui en venda.

... de quan varen arribar les piruletes d’en GaudíCol·lectiu Punt Sis. Urbanisme des de la perspectiva de gènere

El espacio público de la ciudad, ha sido proyectado, gestionado y articulado sin tener en cuenta deseos y necesidades diversas de las mujeres ni de las tareas del cuidado del hogar y de las personas las cuales producen una gran parte del uso cotidiano de la ciudad. Espacios de relación, equipamientos y comercios de proximidad forman parte de la red cotidiana que es necesaria interpretar para dar respuesta a una ciudad diversa que favorezca la autonomía y la socialización de las personas.Trabajar con los conocimientos derivados del devenir cotidiano trasladando la experiencia de las personas sobre un plano y entender así el funcionamiento real de un entorno sirve de análisis de una situación urbana específica. Para ello, creemos fundamental introducir las metodologías y objetivos de un urbanismo desde la perspectiva de género que se basa en vincular las necesidades a las propuestas, como herramienta fundamental para conseguir la igualdad de oportunidades en nuestros entornos cotidianos.Las necesidades surgen desde la experiencia que las personas tienen en los espacios. La actividades cotidianas implican moverse por la ciudad, recorrer sus calles para ir de un sitio a otro, esperar a alguien en una esquina, reunirse en una plaza, ir a comprar lo necesario para vivir, realizar alguna actividad de ocio, trabajo o acompañar a alguien, jugar, cuidar a otras personas, descansar en algún sitio entre medio....Para ello los espacios tienen que estar preparados

IV RAMBLA DELS CAPUTXINS

de manera que nos faciliten estas actividades. Los barrios donde todos estos usos se mezclan y donde es posible recorrerlos a pie nos permiten entretejer estas actividades.

“La Rambla” se ha ido transformando en un espacio monofuncional, que se ha especializado en el consumo turístico, es decir solo en un tipo de personas que utilizan la ciudad de paso y que no tienen las mismas necesidades que las personas que habitan cada día. Creemos importante reivindicar, mantener, recuperar e incentivar las tiendas y usos cotidianos que aún quedan y que han sabido resistir a eliminar por completo la diversidad del espacio. En la medida que podamos recuperar la memoria y la cotidianeidad de las Ramblas, como calle y espacio de socialización y encuentro, a través del reconocimiento de lo que fue y la mixtura de usos y actividades, podremos recuperar un entorno cotidiano para la ciudad donde las personas pueden sentirse parte de ella, v i v i r y d e s a r r o l l a r s u v i d a d e c a d a día...Apropiémonos de las ramblas!

... de quan els talons van deixar les seves marques en el marbreCristina Fernández Investigadora de l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans. L’aparador de l’incivisme

V RAMBLA DE SANTA MÒNICA

6

La Rambla és un lloc de confluència de turistes i visitants, però també de pràctiques urbanes vinculades amb la pobresa, formes de subsistència informals, la picaresca i la petita delinqüència. Els darrers anys, sobre tot a l’estiu, els mitjans de comunicació han posat la Rambla en el punt de mira internacional i l’han mostrat com a focus dels mals de la ciutat vinculats amb la degradació, l’escàndol i la indecència. Portades de diaris, fotografies de treballadores sexuals i clients, “manters”, de gent pixant, etc., han suscitat la reacció del govern municipal i l’oposició que s’han afanyat en reclamar fermesa policial i regulacions que permetin eliminar de l’espai públic aquelles presències incòmodes i molestes.Des de 2006, l’Ajuntament de Barcelona compta amb l’anomenada Ordenança del Civisme, una norma que pretén fomentar i garantir la convivència a cop de multa. El soroll, la brutícia, el vandalisme, patinar, jugar a pilota, la venda ambulant, la prostitució... tot és incivisme! i per tant, independentment del seu origen, tot mereix el mateix tractament: la multa.

A la Rambla cada dia tenen lloc multitud de conductes “incíviques”, però no totes són multades. Es persegueix infractors ocasionals (sorpresos pixant o bevent alcohol), però també col·lectius que són multats per la seva forma de vida o de supervivència en l’economia informal (treballadores sexuals, venedors ambulants, sense sostre). Depenent de la fermesa en l’aplicació de l’Ordenança de vegades es desplaça el fenomen, i sovint s’agreuja la vulnerabilitat de les persones multades.La “ideologia del civisme” s’ha estès ràpidament i s’ha convertit en un nou “sentit comú” que redefineix els usos legítims de l’espai públic i els seus usuaris, diferenciant entre ciutadans amb dret a gaudir l’espai públic i altres susceptibles de ser multats per la seva sola presència.La Barcelona cosmopolita no discrimina explícitament als pobres, putes o migrants, sinó que els sanciona per ser “incívics” i sota aquesta etiqueta legitima i naturalitza aquesta exclusió“socio-espacial”.Per recuperar La Rambla, l’espai urbà i la ciutat, cal que es deroguin les normes discriminatòries que castiguen la pobresa i el dissens i que fan que l’espai públic sigui excloent. Cal derogar l’Ordenança del Civisme i fomentar mesures que facin front a les

desigualtats socials.

... de quan la ciutat es va convertir en marcaJosep Maria Montaner. Arquitecte, escriptor i professor de l’Escola d’Arquitectura de BarcelonaHay gente que vive en un centro comercial

Si el turismo constituye uno de los fenómenos más emblemáticos de la globalización neoliberal, en el caso de Barcelona es sumamente crucial en la medida en que la ciudad ha hecho laapuesta, arriesgada y poco responsable, por el monocultivo del turismo y todas las servidumbres que ello conlleva. (...)Ambos procesos, museificación (o embalsamamiento) y tematización (o simplificación), están relacionados con la dependencia plena del turismo de masas; en Barcelona se producen los dos a la vez. Por una parte la museificación, al haber entregado su parte histórica, el llamado barrio gótico, a un progresivo embalsamamiento; por otra la tematización, convertirse en la ciudad del modernismo al precio de haber borrado su memoria industrial y obrera, esa memoria que tanto disgustaba a los noucentistes y sigue disgustando a muchos de los políticos e intelectuales tardo noucentistas. (...)La tematización en Barcelona tiene potentes focos alrededor del Camp Nou, lugar de juego del mítico Futbol Club Barcelona; en torno a la Sagrada Familia, ultima oportunidad mundial de asistir a la construcción tardía de una catedral; en el Park Güell, que sufre el exceso, abuso y vandalismo del aluvión de visitas turísticas; a lo largo de las Ramblas, cuyos negocios y restaurantes son de autenticidad dudosa, y donde predominan las redes internacionales y no locales; y, en verano, las playas, que sufren un gran desgaste, cada vez tienen más superficie privatizada y dedicada al negocio, y cada día terminan hechas un basural. Todos son escenarios urbanos entregados a la lógica del kitsch, que, como definió el novelista Milan Kundera, comporta la aceptación acrítica de los hechos y de las formas:“El kitsch elimina de su punto de vista lo que en la existencia humana es esencialmente aceptable”.No es casual que los turistas estadounidenses que visitan el barrio gótico de Barcelona pregunten recurrentemente ¿cuándo se cierra? No pueden entender que en aquel recinto museificado y tematizado, dedicado de lleno al turismo y su comercio, que va de Plaça Catalunya al puerto y del Museo Picasso y la Via Laietana a las Ramblas, haya personas que vivan allí cuando los grandes almacenes, las tiendas y los museos cierran.Al haber identificado el entorno urbano unitario, acotado y tematizado, les parece incomprensible que no se cierre por la noche, como sucede en un parque de atracciones o un centro comercial. En la medida en que el espacio del turismo es un espacio de ocio y consumo, al turista le sorprende que el centro histórico sea, además, un lugar para vivir. ¿Hay gente que vive en un centro comercial?, se preguntan incrédulos.

(Josep Maria Montaner, Zaida Muxí, Arquitectura y política. Ensayos para mundos alternativos, GG, Barcelona 2011)

VI RAMBLA DEL MAR

SOSI 14

7

Després d'un relatiu llarg silenci de notícies sobre la situació de l'affaire Millet-Montull i la utilització de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana al servei dels seus negocis privats i del presumpte finançament de partits polítics, tornen a sorgir notícies relatives a l'única acció que va portar als interfectes durant uns dies a la presó i a que la plana major d'urbanisme de l'Ajuntament “socialista” de Barcelona acabés imputada, entre d'altres raons, per tràfic d'influències: l'hotel de luxe al costat del Palau de la Música i en sòl destinat originàriament a equipament docent.Efectivament, aquests darrers dies ha sortit a la premsa l'existència de tres dictàmens experts, un d'econòmic sobre el repartiment de beneficis i càrregues urbanístiques elaborat per l'estudi Mur-Clusa, un d'urbanístic i sobre les conseqüències econòmiques de la MPGM elaborat per l'arquitecte estrella Sr. Nebreda, i un dictamen sobre la legalitat urbanística de la MPGM elaborat per professors del Centre de Política del Sòl i Valoracions de la UPC. Tots aquests extensos i dedicats estudis han estat encarregats per l'Ajuntament de Barcelona. Ara, els ciutadans ens hem de preguntar qui ha pagat tot això i amb quina finalitat.Sobre la primera qüestió crec que la resposta és obvia. Respecte de la segona hi ha una primer interès evident i un segon, que ens ha de preocupar més a tots els veïns i veïnes que des del primer dia ens em oposat a aquest projecte especulatiu.

El primer objectiu d'aquests informes s'incardina en les Diligències penals prèvies 2613/2010-P que s'estan tramitant al Jutjat d'instrucció i persegueix salvar la pell al Sr. García Bragado i tota la política urbanística de l'Ajuntament “socialista”. En aquest sentit, la defensa es basa en el pretès interès públic de l'operació allunyant-la de tota vinculació amb els negocis de Millet-Montull quan aquesta operació parteix indefectiblement d'aquells negocis.

La segona finalitat d'aquests dictàmens, que es contradiu amb l'acord del ple municipal de 18 de juny de 2010 pel qual s'acorda iniciar els tràmits d'anul·lació de la MPGM, és tenir una fonamentació per a justificar l'interès públic de l'operació i tornar-la a promoure. Aquesta possibilitat és real atès que des del 18 de juny de 2010 l'Ajuntament no ha mogut cap dit per a encetar l'anul·lació de la MPGM i entenc que aquest acord podria estar caducat des d'un punt de vista procedimental.Tot i que aquesta possibilitat es pot materialitzar amb l'actual equip de govern convergent, malgrat el que es digui públicament, tenim arguments jurídics suficients com per a lluitar amb certa garantia d'èxit, tot confiant, amb certa candidesa, en la independència del poder judicial.

Darreres notícies sobre L'Hotel del Papau

Auto

r: Á

lvaro

Pic

o P

la

Daniel Jiménez Schlegl

8

Com bé sabem al Casc Antic, la massificació turística a Barcelona provoca cada cop més problemes de diversos tipus a la ciutat. L’origen dels mateixos, però, es comú: els poders empresarials -mitjançant molt sovint els polítics- han decidit que el turisme ha de ser la nova panacea, el monocultiu en el qual basar una economia que ens hauria d'ajudar a sortir de la crisi. Pel contrari, veiem que els beneficis son acumulats per aquells poders, mentre els impactes negatius recauen exclusivament sobre la població. Com han construït aquest miratge? Els poders polítics / empresarials manipulen l'opinió pública mitjançant uns mètodes tan poc subtils com sovint eficaços. S'ha anunciat fins a l’avorriment que el turisme és la sortida econòmica evident per a la crisi, i una bona part de la població ja està convençuda que el turisme, per molt mal que faci, és bo i en cal més. Sempre més. El que se amaga, però, és una realitat social ben més dura. Per exemple, s'ha dit que aquest any han vingut més turistes que mai, i potser és veritat però les contractacions no han augmentat en el sector de l'hostaleria i, aprofitant el context de crisi, les condicions de treball en el sector han esdevingut cada cop més precàries. Aquesta precarietat és però, només una de les múltiples cares del problema.La pressió immobiliària i les pujades desproporcionades de preus de lloguer (pisos turístics, apertura de nous hotels); la pèrdua d'espai públic (massificació en carrerons estrets com els del nostre districte, terrasses invasives, caravanes massives de bicicletes i d'altres vehicles invasius com els go-cars, autocars aparcats en qualsevol lloc); la radical transformació del panorama comercial als barris del centre en perjudici dels seus habitants (cada cop menys comerç quotidià, més botigues de souvenirs i serveis turístics); la degradació del medi ambient, etc. son alguns dels impactes negatius que ens toquen a totes.(*)S’ha volgut amagar aquestes conseqüències sota la cortina de les conegudes molèsties que molts turistes creen als veïns (soroll nocturn,

immobles fets malbé per la seva sobreexplotació en el cas del pisos turístics, actituds vandàliques, etc.). Sense dubte, aquestes conseqüències són més dures quan el turista ve a Barcelona a la cerca d'alcohol i festa barata, però no crec que es tracti tant d'una qüestió del tipus de turisme que ve (“qualitat”), com del seu volum (“quantitat”). El turista, educat o no, és per definició una persona que fa un ús intensiu de la ciutat, una mena de “fast food” generalitzat, i per tant gairebé mai no s'implica en la ciutat i en la seva realitat; arriba, “utilitza” el lloc per a la seva diversió i no té temps ni en general disposició per a pensar quines conseqüències té tot això en la ciutat i en la ciutadania. Hi ha un problema de molèsties, sí, però el problema principal és social, i per tant polític.

És un conflicte molt concret i molt malament resolt. Els lobbies empresarials han posat els seus ulls sobre el turisme, fan venir com més gent millor i acaben magnificant un conflicte real entre veïns i visitants, distraient la atenció pública dels problemes més greus, citats més amunt. Davant d’això, els governs locals es posicionen afavorint obertament els interessos econòmics privats: deixen fer o, pitjor, fomenten el “com més millor”. El conflicte real és per tant, entre veïns i uns governants que han deixat de banda a la ciutadania a la que es deuen. A més, hauríem de començar a tenir més clar un conflicte superior, el que existeix entre ciutadans i lobbies o poders econòmics. (Una altra qüestió és si podem i volem assumir una lluita tan desigual). I és que malauradament, com deia una clarivident pancarta de les moltes que han guarnit el 15M, “Lobby is in the air”.(**)

De veïns, poders públics i poders privats

Daniel Pardo

SOSI 14

Auto

r: D

anie

l Pard

o

9

La posició de la Sosi al voltant de tot això és molt clara: regulació, regulació, regulació. Tancament immediat dels nombrosos pisos turístics il·legals, aclariment exhaustiu de la trama de corrupció al voltant de Heliodoro Lozano i la concessió de llicències, així com d'altres trames mafioses derivades d'ella, manteniment incondicional de la moratòria a l'apertura de nous hotels i del Pla d'Usos, sortida del cors dels barris de les agències de lloguer de bicicletes a grups grans i delimitació d'una zona de circulació per als mateixos, aposta clara i contundent per un comerç quotidià i útil per al ciutadà, etc. Malauradament, les intencions de l'actual govern municipal no semblen anar per aquí sinó en la direcció oposada.I és que hi ha una cosa molt clara: la desregulació no és una forma de regulació: n'és la negació.

(*)Ben aviat en podreu llegir-ne més en el full específic que estem enllestint a la Sosi, aquí mostrem unes pinzellades per donar una idea, per posar nom a algunes de les conseqüències negatives que el veí ja coneix perquè les pateix.

(**) Frase intraduïble directament del anglès que fa referència alhora al gran èxit del John Paul Young “Love is in the air” (“L'amor és en l'ambient”) i als lobbies empresarials presents en gairebé tots els sectors econòmics.

Daniel Pardo

El moviment veïnal precinte un pis turístic

Auto

r: M

erc

è Q

uera

lt

Ja fa temps que des de la Sosi i la Xarxa Veïnal Ciutat Vella (XVCV) venim denunciant els problemes derivats de la proliferació dels pisos turístics (oficialment, HUTs, habitatges d'ús turístic) al nostre districte. Rebutgem qualsevol pis turístic perquè entenem que provoquen l'expulsió de veïns i nombroses molèsties, i encara més els que actuen sense llicència.Malauradament, en la pràctica aquestes denúncies no han estat escoltades i cada dia més veiem com el negoci segueix deteriorant la vida als barris i provocant l'expulsió de veïns que no poden suportar les pujades de preus de lloguer derivades d'aquest gran negoci.Per tot això, des de la XVCV el passat 14 de juliol vam impulsar una acció per tal de visibilitzar aquest problema. Més concretament, ens vam desplaçar fins al Raval, al número 8 del Carrer Príncep de Viana, on hi ha un HUT il·legal particularment significatiu. Després d'un primer expedient obert el 2009 i un precintament del 2010, els propietaris van pactar amb l'ajuntament l'aixecament del precinte a canvi d'una reorientació de l'activitat, cosa que van incomplir. No contents amb això, quan aquest maig tècnics municipals van anar al lloc per tornar-lo a precintar, els propietaris no els van deixar passar, i l'assumpte està en mans del jutge, a l'espera de l'ordre sol·licitada.Vist tot això, l'escenificació va ser senzilla: ens vam limitar a fer, de manera simbòlica, allò que l'ajuntament hauria d'haver fer definitivament fa temps: precintar el pis turístic. Tot seguit, es va procedir a la lectura d'un manifest, que entre d'altres punts denunciava «Mentre es persegueix amb braç de ferro qualsevol incompliment de l'ordenança del civisme que realitza un immigrant o un sense sostre, els propietaris d'apartaments turístics il·legals tenen màniga ampla per incomplir la normativa a Ciutat Vella».Seguim i seguirem dient “Cap pis turístic a Ciutat Vella” tantes vegades com calgui, perquè l'habitatge per a tothom ha de ser una prioritat davant de qualsevol negoci.

10

Josep Lluís del Alcázar.CGT ensenyament

El futur de l'escola d'adults pública a debat

Una vuitantena de mestres i professors/es s'ha aplegat al Palau d'Alòs el passat divendres 25 de novembre per debatre sobre el futur de l'educació de persones adultes amb la crisi i les retallades. La reunió ha començat amb l'agraïment dels organitzadors, la Mesa per l'Educació de Persones Adultes de Catalunya*, a les gestions realitzades per l'associació de Veïns per felicitar la trobada, i la Maria Mas ha contestat amb unes paraules als assistents, recordant entre altres coses que aquell centre cívic era el resultat d'una llarga reivindicació del barri, i que havia permès una escola d'adults pública.

A continuació han arribat les reflexions d'Arcadi Oliveres, economista de la UAB i president de Justícia i Pau. L'Arcadi ha destacat que cal contrastar la informació per apropar-nos a un coneixement crític de la realitat, que sovint les informacions ens arriben interessadament esbiaixades i amb un fort contingut ideològic. També ha fet una mirada sobre la llarga agonia de centenars de milions d'habitants del planeta que des de fa anys pateixen fam i misèria, i que un sistema com el capitalisme que no és capaç de permetre la vida s'ha de canviar per un altre. Ha rebutjar el discurs dominant segons el qual la crisi és quelcom d'inevitable i que cal que tothom acceptem les retallades, i ha donat dades significatives per tal de demostrar que mentre la gent del poble paga la crisi, els poders econòmics no deixen de guanyar diners; també ha denunciat la connivència dels poders polítics amb els grans

interessos econòmics. Finalment ha acabat qüestionant el model de creixement que hem viscut amb el capitalisme i que no té en compte l'impacte sobre el planeta, amb polítiques consumits dels països del Nord allunyades de les necessitats reals de la població. A continuació es van exposar tres blocs temàtics a l'educació de persones adultes: l'etapa instrumental per Olga Vázquez del CFA Mestre Esteve de St Feliu de Llobregat, la presència de les TIC als centres d'adults per Imma Vilatersana del CFA Els Tarongers de Mataró i les proves d'accés per Miquel Blanch del CFA Girona. A l'etapa instrumental té un nous reptes davant la incertesa del seu currículum i la nova immigració, i la importància del treball en xarxa.. Les TICs calia abordar-les des de tres eixos: COMPETIC (cursos informàtica), les TIC relacionant-ho amb la formació bàsica i com integrar les TICs a l'escola (currículum). L'última exposició es va referir a les proves d'accés (Grau mitjà, grau superior i universitat) fent un anàlisi de la situació i fent propostes d'actuació per abordar la diversitat d'itineraris que hi ha en aquests cursos.I finalment es començà l'assemblea. L'anunci de les noves retallades dos dies després de les eleccions sindicals fan presagiar un any molt difícil per l'educació pública i pels treballadors/es del sector, encara que no tenim dades concretes. En el cas de l'ensenyament de persones adultes la crisi potencia la demanda d'escoles d'adults, una demanda que està estancada des de fa anys amb les plantilles de professorat congelades i que deixa sempre una llarga llista d'espera que no es podrà atendre. Particularment és important el creixement de la demanda en els estudis que porten a una titulació com el GES o les proves d'accés a cicles mitjà i superior. No és possible respondre a persones que s'acosten als centres públics que no hi ha places quan justament des dels poders públics es reafirma que l'ensenyament és un dels camins per ajudar a sortir de la crisi. Cal definir els nous reptes de l'educació de persones adultes per donar un salt quantitatiu i qualitatiu. L'educació de persones adultes atén només el 3% de la població adulta, molt lluny de les mitjanes europees que es situen sobre el 10%. D'aquesta oferta, l'ensenyament públic a la nostra ciutat només arriba al 0'75%, xifra del tot insuficient, amb barris sense cap centre públic. En aquest sentit es va presentar un treball conjunt de la Mesa amb la FAVB que demana en un termini de 4 anys arribar amb l'oferta pública al 3% de la població, i que serà motiu d'aprofundiment i desenvolupaments similars a altres ciutats i pobles, així com d'un pla de treball per exigir-lo a l'administració catalana.

* La Mesa per l'Educació Pública de Persones Adultes de Catalunya està composada per representants del professorat d'aquest centres i dels sindicats USTEC, CCOO i CGT.

SOSI 14

La Maria López va néixer al carrer de la Cadena, al barri Xino, com ella diu, avui aquest barri se’l coneix com el Raval.Amb els enderrocs del seu barri li tiraren casa seva i la portaren al Casc Antic, al carrer Portal Nou. Diu que casa seva era una casa molt vella però, era casa seva. Aquí estic molt millor perquè tinc ascensor però no conec a ningú. Visc sola, ve una noia unes hores i la major part del dia, estic al Centre Obert on ‘hi trobo molt bé.La Maria té els records allà, al seu barri. Recorda molt bé les botigues del seu carrer Cadena: el matalasser, el carboner, el carnisser... i podríem anar enumerant tot el que la piconadora i els enderrocs van esborrar del paisatge però no han pogut treure dels seus records : els seu veïns, els seus amics i amors...

11

“EL meu pare era sabater dels artistes del teatre Olimpia i també de la gent rica que volia sabates a mida Vaig anar a l’escola del carrer Sant Pau, a l’escola va caure una bomba quan la guerra, que per sort no va explotar. Al carrer de Sant Martí van tirar una altra on va morir molta gent”.“De petita sempre jugava al carrer, a la xarranca, a la cuit i amagar i de paret a paret... De més gran vaig treballar de florista a la Rambla de Catalunya. També de planxadora i de bobinadora a Can Batlló. Entrava a les 6 del matí fins a les 2 del migdia. El diumenge a ballar al Rialto i a l’Apolo és on vaig conèixer al meu home, era 10 anys més jove i treballava a la Pegasso. Festejàrem durant 6 anys.Al mateix carrer Cadena hi havia dones de la vida, també una casa on si trobaven les dones i els homes que es deia “la Casita de Plata”.Maria recorda molt bé el seu barri i veïns del nou barri no en coneix ningú.

MEMORIA HISTÒRICA DEL BARRI

Una veïna del barri, Maria López

Auto

r: A

rxiu

pers

onal

12

SI VOLS QUE EL BARRI MILLORI, FES-TE`N SOCIQuota anual: 15 euros

Srs.,Els prego que m`inscriguim com a soci a l`Associació de Veïns del Casc Antic. Els autoritzo a presentar els rebuts corresponents a les quotes de soci al compte bancari que especifico més avall.

Barcelona, a de de

Signatura:

Dades personalsNom i cognomsAdreçaCodi Postal i poblacióNascut a Professió

Dades BancàriesBanc o CaixaCodi compte clientAgènciaNúm. de compteTitular del Compte

Dades per a l`entitat bancària

Banc o CaixaAgènciaCodi de compte client

Distingits Srs.,Els pregem que, fins a nou avis, se serveixen deure al compte que consta al peu els rebuts a nom de que els seran presentats per l´Associació de Veïns del Casc Antic.Atentament.

Data i signatura:

Telèfonamb data deDNI

Núm. d´oficina

Impr

essi

ó: c

entr

e de

rep

rogr

afia

rep

lay

REBOST DE LA SOSI Mercè Queralt

PREPARAcio:

Feu un sofregit amb la ceba i els tomàquets.Afegiu-hi la carn picada, la molla de pa, la sal, el pebre i la nou moscada, i feu-ne la reducció del vi ranci. Talleu les patates a rodelles i fregiu-les. Preneu les rodelles de patata de dues en dues, poseu-hi pasta de carn al mig, arrebosseu-les amb farina i ou, i fregiu-les.

Variacions:Les patates es poden bullir abans de fregir-les i es poden acabar al forn.

Bon profit!!!

Ingredients:

1 kg de patates

300 g carn picada

2 cebes, 3 tomàquets

1 copa de vi ranci

Molla de pa remullada amb llet

Sal, pebre, nou moscada, oli

PLaTANS A LA CATALANA