Situació dels Serveis Locals d’Ocupació 2009-2010 · Situació dels serveis locals...

1

El Vallès Occidental, desembre de 2010

Amb el suport de:

ENQUESTA A LES ENTITATS LOCALS CONSORCIADES

Situació dels Serveis

Locals d’Ocupació 2009-2010

(2a edició)

Situació dels serveis locals d’ocupació 2009—2010 ENQUESTA A LES ENTITATS LOCALS CONSORCIADES

2

Índex

Presentació ....................................................................................................... 3

1. Marc de referència de l’informe......................................................................... 4

2. Metodologia ................................................................................................... 5

3. Els Serveis Locals d’Ocupació i l’atenció a les persones ........................................ 7

3.1.Evolució i intensitat en la prestació dels serveis a les persones ..................... 7

3.2 El perfil de les persones usuàries.............................................................. 9

3.2.1 Principals característiques de les persones usuàries .............................. 9

3.2.2 Evolució del perfil de les persones usuàries dels SLO comparat amb les característiques de les persones desocupades registrades. ............................11

3.3 Una aproximació a la cobertura i dinàmica social ......................................13

4. Evolució del suport a l’activitat empresarial .......................................................16

5. Les borses de treball local: tendència i impacte territorial ....................................18

6. La creació d’empreses, un servei en augment ....................................................20

7. Canvis organitzatius, recursos i adaptació al canvi de cicle ..................................22

8. Annexes.......................................................................................................25

Annex 1: Formulari quantitatiu............................................................................26

Annex 2: Guió de l’enquesta qualitativa................................................................30


3

Presentació

El juny del 2009 els serveis tècnics del Consorci per l’Ocupació i Promoció Econòmica del Vallès Occidental (Copevo) van realitzar el primer informe Situació dels Serveis Locals d’Ocupació 2007-2008. Per a la seva elaboració es va endegar un procés de recollida d’informació quantitativa i qualitativa de l’activitat dels Serveis Locals d’Ocupació (SLO) i també de promoció econòmica de tots els municipis de la comarca.

Els resultats del primer informe demostraven la rellevància de la informació obtinguda: l’impacte de la crisi econòmica ja influenciava l’activitat dels SLO a finals del 2008, amb un augment molt important d’usuaris i un descens de l’activitat de les borses de treball. A part de les conclusions extretes, també es va valorar la necessitat d’activar millores en la metodologia i depuració dels indicadors que es sol·licitaven a les entitats, tendint a menys informació però més rellevant, de fàcil agregació i que permetés l’elaboració de sèries anuals.

La segona edició que presentem de l’informe Situació dels Serveis Locals d’Ocupació. 2009-2010, ens permet disposar d’una radiografia més detalla i solvent de l’activitat que han desenvolupat els SLO de la comarca durant el període 2007-2010.

La informació i conclusions que es presenten adescriuen com els SLO es veuen clarament influenciats per la dinàmica i evolució socioeconòmica, tant en una vessant més pal·liativa, amb l’atenció a nous desocupats, com anticipativa i reactiva, amb l’evolució en la gestió de les ofertes a les borses de treball o en l’ús dels serveis de creació d’empresa. També es constata com els serveis i activitats que es desenvolupen són un recurs molt utilitzat pels ciutadans i, cada cop més, per les empreses de la nostra comarca.

La finalitat de l‘informe és doble: per un costat disposar d’informació rellevant i periòdica que permeti analitzar la seva evolució i impacte; per l’altre, dotar de mecanismes per millorar la planificació, gestió i execució de serveis, programes i projectes a desenvolupar per part dels SLO i del conjunt del territori.

La conjuntura econòmica, amb una forta crisi socioeconòmica que ha modificat bona part de les necessitats dels seus potencials beneficiaris, i els canvis importants que es preveuen de desenvolupar en l’organització i competències de l’administració pública i en la programació de les polítiques d’ocupació, obliga a tots als agents implicats a repensar un nou marc operatiu. L’informe pretén donar elements de referència en alguns dels principals aspectes que poden contribuir a aquest canvi a la comarca del Vallès Occidental.

Finalment destacar que aquest informe ha estat elaborat en la seva totalitat pels serveis tècnics del Copevo amb la col·laboració dels tècnics i responsables dels serveis municipals d’ocupació de la comarca.


4

1. Marc de referència de l’informe

EL CONSORCI PER L’OCUPACIÓ I LA PROMOCIÓ ECONÒMICA DEL VALLÈS OCCIDENTAL

El Copevo, format pels 23 ajuntaments de la comarca, les patronals CECOT, CIESC I PIMEC, les organitzacions sindicals UGT i CCOO, el Consell Comarcal, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, és un exemple de cooperació entre les administracions públiques i els agents socials per fer front als canvis socioeconòmics i afavorir el posicionament de la comarca, en especial de les empreses i de les persones treballadores, mitjançant la participació, la implicació i l’optimització dels recursos entre els consorciats.

Avui dia, és l’únic organisme d’aquestes característiques a tota Catalunya, un organisme pioner que aposta pel treball en xarxa i per explorar i aprofitar el rol que cada agent pot jugar en el desenvolupament socioeconòmic del territori.

Les bases d’actuació del Copevo parteixen de la reflexió i planificació estratègica com a instrument de treball compartit. El resultat principal és el disseny i desplegament del Pla Estratègic VALLÈS AVANÇA 2008-2013 i dels corresponents plans d’acció.

MARC DE CONCERTACIÓ: EL PLA ESTRATÈGIC VALLÈS AVANÇA 2008-2013.

El gener de 2008 s’aprova el Document d’Acord del Pla Estratègic Vallès Avança 2008-2013 amb una posada en marxa i execució progressives i es determina el desenvolupament de plans d’actuació específics amb el desplegament de programes i accions concretes.

Durant el darrer semestre del 2009, Copevo amb la participació de les seves institucions membres ha examinat i valorat els canvis en la situació socioeconòmica, els resultats del treballs realitzats corresponents al Pla d’Acció 2008-2009 i ha formulat les seves línies generals d’actuació pel proper període 2010-2011.

A partir de les diagnosis estratègiques territorials existents i dels treballs concrets elaborats per l’elaboració del Pla Estratègic Vallès Avança 2008-2013, amb la seva adequació al Pla d’Acció 2010-2011, s’identifiquen deu aspectes com els principals reptes de futur, als quals des del Copevo s’haurà de fer front per al desenvolupament econòmic i l’ocupació al Vallès Occidental.

A part dels 10 reptes identificats en el pla estratègic, el Pla d’Acció 2010-2011 els complementa amb les principals problemàtiques derivades de la conjuntura actual: demanda d’atenció i suport dels nous desocupats, amb la corresponent necessitat de més i millors recursos ocupacionals, i la destrucció de llocs de treball i teixit empresarial amb la foment a la creació d’empreses i l’assessorament i suport al teixit empresarial.


5

2. Metodologia

A nivell metodològic l’informe parteix de dues fonts principals d’informació: les dades quantitatives recollides als ajuntaments de la comarca amb SLO i l’entrevista qualitativa realitzada amb els tècnics i responsables de cada àmbit d’actuació

INFORMACIÓ QUANTITATIVA

(veure taula d’indicadors a l’annex 1)

S’ha recollit informació de 20 dels 23 ajuntaments de la comarca.

Els indicadors recollits contenen la informació general de la major part dels SLO que operen a la nostra comarca. Les dades no disponibles es deuen, principalment, per la no prestació d’alguns dels serveis analitzats o, en poques ocasions, perquè la informació sol·licitada no s’ha pogut obtenir o proveir segons els camps proposats.

A continuació, i seguint l’ordre i esquema de l’informe, es detalla de quants operadors (SLO) s’ha obtingut informació:

Taula 1: Relació d’informació obtinguda per indicador

2007-2008 2009-2010

Persones beneficiàries 2007-2010 20 20

Accions realitzades a persones per tipologia de servei 18 18

Perfil de les persones beneficiaris anys 2009 i 2010

Sexe i edat 16 16

Nivell formatiu 15 15

Immigrants 16 16

Desocupats 16 16

Del propi municipi 16 16

Empreses beneficiàries 2007-2010 18 18

Accions realitzades a empreses per tipologia de servei 16 16

Borsa de treball

Gestionades 18 19

Llocs de treball oferts 18 19Llocs de treball coberts 18 19

Creació d'empreses

Projectes iniciats 0 10Projectes acabats 0 10Empreses 12 mesos després 6 10

IndicadorInformació obtinguda


6

Tal i com s’avançava a la introducció, en aquesta edició, s’ha fet un esforç per disposar de l’evolució anual del 2007 al 2010 dels principals indicadors, això ha suposat en alguns casos demanar novament informació dels anys 2007 i 2008.

Cal anotar que en el cas la informació obtinguda per a l’any 2011, inicialment ha estat recollida fins novembre del 2011 atès que el procés, anàlisi i valoració general s’ha portat a terme al llarg del mes de desembre. Tot i així, el seguiment posterior realitzat amb moltes entitats per a la revisió i/o modificació de la informació enviada va permetre actualitzar una part molt important dels indicadors amb tota la anualitat completa.

INFORMACIÓ QUALITATIVA

(veure les preguntes de referència a l’annex 2)

Per a l’obtenció de la informació qualitativa s’han portat a terme un total de 17 entrevistes. Tot i assolir els mateixos objectius, en funció de la complexitat dels recursos dels SLO i la disponibilitat dels seus responsables i tècnics per a fer l’entrevista el mes de desembre, la metodologia s’ha adaptat segons es detalla a continuació:

� Realització d’entrevistes presencials amb els responsables i tècnics dels SLO

� Enviament del document de preguntes de referència per correu electrònic amb contrast de la informació mitjançant trucades telefòniques de seguiment.

Per a l’anàlisi de la informació qualitativa s’ha procedit a la recopilació i estandarització dels elements clau dels diferents ítems que configuraven l’entrevista.


7

3. Els Serveis Locals d’Ocupació i l’atenció a les persones

Aquest primer bloc d’informació es configura en tres apartats complementaris. El primer analitza el volum total de persones usuàries i la tipologia dels serveis utilitzats, independentment de si són desocupats o no, el segon detalla el perfil general i, el tercer, aborda la cobertura i dinàmica social.

3.1 EVOLUCIÓ I INTENSITAT EN LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS A LES PERSONES

Augment espectacular en la prestació de serveis a les persones durant els anys 2008, 2009 i 2010.

Segurament, no és agosarat afirmar que, junt o darrera dels serveis socials (aquests però amb les competències pròpies de l’administració local), els SLO encapçalen la llista dels serveis que han rebut un major impacte de la crisi econòmica. Tant pel que fa al número i perfil de persones que s’han adreçat, com pel que fa a les seves demandes, absorbint els anys 2008, 2009 i 2010 una intensitat d’atenció molt elevada.

Si bé en la primera edició de l’informe es confirmava l’any 2008 com el de l’inici de la crisi, arribant gairebé als 27.000 usuaris (amb una variació interanual del 54%) aventurant ja un cicle econòmic molt negatiu, l’any 2009 va suposar el punt més alt de la crisi, amb l’entrada de molts nous desocupats a causa de l’elevat ritme de destrucció d’ocupació. La demanda de serveis va tornar a créixer de forma espectacular, arribant a gairebé 40.000 persones i amb una variació interanual extrema (48%), amb l’agreujant de fer-ho per segon any consecutiu.

Gràfic 1: Evolució absoluta de persones usuàries dels SLO i variació interanual (2007-2010)

17.387

26.839

39.836

34.021

-15%

48%

54%

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

2007 2008 2009 2010

-20%

-10%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

Persones beneficiàries Variació interanual


8

L’any 2010 suposa l’estabilització en el ritme de creixement d’usuaris, amb poc més de 34.000 es situa amb un volum intermedi respecte als anys 2008 i 2009.

Algunes de les possibles causes d’aquest lleuger descens respecte l’any anterior serien:

� La prolongació del temps d’atur per una part dels desocupats els quals, en molts casos, ja s’havien atès l’any 2009.

� Frenada de l’efecte de “nous aturats”, en part, per l’estancament del fort creixement de la desocupació durant l’any 2010.

El lleuger descens l’any 2010 en volum d’usuaris es dóna en l’activitat d’informació i orientació laboral que, al mateix temps, és la més utilitzada. La formació i el suport a l’emprenedoria creixen de forma destacada.

Si ens fixem en la tipologia de serveis prestats els anys 2009 i 2010, en el seu total hi ha un lleuger descens (-16,2%) degut a que la informació i orientació laboral van sofrir un retrocés important (-26,4%), (veure taula 2).

La resta de serveis, o bé disminueixen molt lleugerament com la borsa de treball (-2,9%), o augmenten d’una forma prou destacada, com els serveis de formació ocupacional gairebé duplicant les accions, de 5.133 a 8.723, o bé augmenta en més de 1.100 atencions com el servei de creació d’empreses.

Taula 2: Evolució accions segons tipologia de serveis 2009 i 2010

Accions per tipologia de servei

(una persona podria computar

en més d'un servei)

ANY 2009 ANY 2010 Variació

interanual

% vers total

2009

%vers

total 2010

Informació i orientació laboral 97.874 71.762 -26,7% 72,0% 63,0%

Borsa de treball 26.698 25.937 -2,9% 19,7% 22,8%

Participants en formació

contínua de reciclatge 514 618 20,2% 0,4% 0,5%

Participants en formació

ocupacional 5.133 8.723 69,9% 3,8% 7,7%

Creació empreses /

autoocupació 5.628 6.814 21,1% 4,1% 6,0%

Total accions 135.847 113.854 -16,2% 100,00% 100,00%

Els usuaris totals han disminuït lleugerament però els serveis prestats, en cada tipologia, no ho han fet en la mateixa intensitat. No és estrany, doncs, la percepció que tenen la majoria dels responsables i tècnics entrevistats que manifesten que l’any 2010 el ritme de prestació ha estat igual o superior als anys anteriors.


9

3.2 EL PERFIL DE LES PERSONES USUÀRIES

Pel que fa als perfils de les persones usuàries es presenten anàlisis complementaries. En primer lloc s’aborden les principals característiques de les persones usuàries dels serveis i en segon s’aprofundeix aquesta informació en relació al perfil dels desocupats registrats a les Oficines de Treball.

3.2.1 PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DE LES PERSONES USUÀRIES

L’any 2010, el 83% són persones desocupades, el 56% homes, el 53% tenen estudis secundaris, el 31% són immigrants i el 87% són del mateix municipi.

El perfil de les persones usuàries s’ha modificat molt lleugerament al llarg d’aquests últims quatre anys, (veure a la taula 3), així els registres d’aquests anys apunten que:

� L’any 2008 el percentatge de persones desocupades augmenta de forma molt important consolidant aquest creixement al llarg dels anys 2009 i 2010.

� L’any 2010 confirma la tendència d’augment del percentatge d’homes i d’usuaris del propi municipi.

� El col·lectiu immigrant segueix una tendència diferent a la resta, més pes durant l’any 2008 i 2009, i disminució a l’any 2010 situant-se per sota l’any 2007.

Taula 3: Principals perfils de les persones usuàries dels SLO. 2007-2010

2007 2008 2009 2010

Desocupats 60,9% 81,3% 81,7% 82,7%

Homes 42,5% 51,0% 52,0% 56,1%

Estudis secundaris (ISCED 2-3) nd nd 55,0% 52,7%

Immigrants 32,9% 36,8% 36,0% 30,7%

Del propi municipi nd 82,5% 85,6% 87,4%


10

Per nivell formatiu, l’any 2010 es produeix un lleuger augment de les persones usuàries amb educació post secundària, especialment de les persones amb estudis universitaris.

Taula 4: Nivell formatiu de les persones usuàries dels SLO. 2009 i 2010

2009 2010

Sense estudis (ISCED 0) 7,0% 7,4%

Educació primària (ISCED 1) (EGB, Educació especial) 25,8% 24,6%

Educació secundària inferior (ISCED 2) (ESO, Certificat Escolar) 31,5% 27,4%

Educació secundaria superior (ISCED 3) (Batxillerat, cicle grau mig,

BUP, COU, FP1, FP2) 23,2% 25,3%

Educació postsecundària no superior (ISCED 4) (cicle grau superior) 5,4% 6,3%

Educació superior (ISCED 5 i 6) (diplomats, llicenciats, doctors) 7,1% 8,9%

Diversificació dels perfils de les persones que s’adrecen als SLO respecte els anys 2007 i 2008.

Vistes les principals dades quantitatives sobre els perfils dels usuaris que s’adrecen als serveis, les entrevistes dels tècnics i responsables permeten matisar-les ja que incorporen alguns elements qualitatius especialment rellevants.

L’anterior edició de l’enquesta, va permetre identificar els homes provinents del sector de la construcció i la indústria com un dels principals perfils emergents a conseqüència de l’esclat de la crisi, especialment l’any 2008.

En aquesta edició, els perfils identificats s’han ampliat i són coincidents en la majoria de les entitats participants. A continuació es presenten els trets més destacables:

� Increment important dels joves sense experiència professional i formació incompleta que volen incorporar-se al mercat laboral o formar-se.

� Es mantenen els col·lectius d’homes, especialment sense qualificació professional i que, en molts casos, han estat treballant durant molts anys en una mateixa empresa, produint-se un efecte d’hiperespecialització en una activitat puntual.

� Increment de persones amb alt nivell de qualificació i competències professionals ajustades als perfils del mercat de treball.

� Estabilització o disminució de persones immigrants.

� Increment de persones provinents del sector de la construcció, indústria i serveis i els majors de 40 anys.

� Incorporació de beneficiaris que no s’havien trobat mai en situació d’atur i que desconeixen els recursos formatius i ocupacionals que ofereix el territori així com els principals elements relacionats amb les vies i les tècniques de recerca de feina.


11

L’edat és un dels factors que, segons la majoria dels enquestats, incideix negativament en les possibilitats de trobar feina de les persones que s’adrecen als serveis. Així els majors de 45 anys i els joves menors de 25 anys són els grups d’edat que, segons els tècnics i responsables entrevistats, tenen més dificultats per inserir-se en el mercat laboral. Pel que fa al nivell que qualificació professional les situacions extremes, molt alt i baix nivell, són les que s’identifiquen com amb més dificultats d’accés al mercat de treball.

En l’aspecte positiu les persones que tenen més possibilitats de trobar feina són els professionals del sector sociosanitari, els dels serveis d’atenció a les persones, i els perfils administratius de nivell alt. En aquest cas la formació i qualificació professional és valorada com un dels factors que incrementa les possibilitats de trobar feina o millorar-la.

3.3.2. EVOLUCIÓ DEL PERFIL DE LES PERSONES USUÀRIES DELS SLO COMPARAT AMB LES CARACTERÍSTIQUES

DE LES PERSONES DESOCUPADES REGISTRADES.

Si comparem les persones desocupades registrades i els usuaris dels SLO es demostra una correlació directa en el perfil general dels dos grups analitzats. D’entrada, una piràmide d’edats comparativa d’ambdós grups ens avança com, en general, la distribució percentual és molt similar.

Gràfic 2: Comparació piràmide d’edats SLO i persones desocupades registrades

Percentatge segons edat i sexe dels usuaris dels SLO (2010)

Pergentatge segons edat i sexe desocupats registrats OTG (mitjana 2010)

70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70%

< 25

25-54 anys

> 54

TOTAL

Homes Dones


12

L’evolució anual per sexes també confirma aquesta correlació entre la desocupació registrada i els usuaris SLO (veure gràfic 3). L’any 2010 el 56,1% de les persones ateses pels SLO van ser homes mentre que l’any 2007 ho van fer en un 42,5%. Aquest creixement percentual també s’ha donat a la desocupació registrada, passant d’un 39,4% a un 51,2% d’homes.

Gràfic 3: Evolució dels homes usuàries dels SLO i dels desocupats registrats

42,5%

51,0%52,0%

56,1%

39,4%

44,8%

50,8%

51,2%

30%

35%

40%

45%

50%

55%

60%

2007 2008 2009 2010

Percentatge homes atesos SLO vers total

Percentatge d'homes desocupats registrats

Cal anotar que l’increment d’homes desocupats és un dels canvi més substancials en el perfil de les persones desocupades derivats de la crisi econòmica, juntament amb l’augment de les persones desocupades de llarga durada.

Per nivell formatiu, podem veure com la tendència també és molt similar a la desocupació registrada, únicament un 14% disposen d’estudis superiors molt similar a la mitjana de desocupats registrats que és del 12%

Taula 5: % nivells formatius dels usuaris SLO i de les persones desocupades registrades l’any 2010

Usuaris SLO

Desocupats

registrats Diferència

Sense estudis (ISCED 0) 7,4% 4,6% 2,9%

Estudis primaris (ISCED 1) 24,6% 9,5% 15,1%

Estudis secundaris (ISCED 2, 3) 52,7% 74,1% -21,4%

Estudis superiors (4, 5, 6) 15,2% 11,8% 3,5%


13

Si ens fixem en els estudis primaris veiem com hi ha una pes molt superior en els usuaris dels SLO, 24,6% respecte un 9,52%. Aquesta diferència tant elevada es donaria perquè les dades dels desocupats registrats amb la E.G.B es comptabilitzen en el nivell ISCED 2, i en el cas dels SLO, seguint la classificació, s’ha fet en el nivell ISCED 1.

Finalment, una altra lleugera diferència seria en les persones sense estudis, les persones usuàries dels SLO representen un 7,4% i les persones desocupades registrades un 4,6%.

3.3 UNA APROXIMACIÓ A LA COBERTURA I DINÀMICA SOCIAL

38 de cada 100 desocupats registrats a la comarca l’any 2010 haurien utilitzat els SLO, 9 menys que l’any 2009.

L’any 2010, tot i l’augment total de les persones desocupades a la comarca, s’hauria alentit molt lleugerament l’atenció de les persones desocupades registrades per part dels SLO, seguint la mateixa tendència en l’evolució dels usuaris generals. Aquesta desacceleració en el possible nivell de cobertura, en comparació als anys 2008 i 2009 en els quals gairebé la meitat de les persones desocupades registrades hauria utilitzat els SLO, es donaria, bàsicament, pel fort increment absolut dels aturats de llargada durada (temps superior a un any).

Taula 6: Mitjana anual desocupats registrats i de llarga durada i ateses pels SLO en base a 100. 2007 – 2010

2007 2008 2009 2010

Mitjana desocupats registrats 34.881 45.043 68.826 75.026

Desocupats registrats de llarga durada (> a 1 any) 12.076 12.575 17.742 27.578

Persones desocupades ateses pels SLO en base a 100 30 48 47 38

El comportament dels desocupats de llarga durada l’any 2010 hauria tingut influència directe en el lleuger descens d’usuaris dels SLO. Si analitzem la variació absoluta del 2010 respecte el 2009 (veure taula 7) veiem com en els desocupats registrats va ser de 6.200 mentre que els de llarg durada va ser de 9.836. És a dir, el saldo entre ambdós grups va ser de 3.636 a favor dels desocupats de llarga durada, en canvi, l’any 2009 aquest saldo va ser de 18.615 a favor del total de desocupats.

Amb una visió d’anàlisi anual, prendria una rellevància molt important la intensitat i tipus de prestació que realitzen els SLO en funció de l’evolució i flux del temps de durada de les persones desocupades, l’efecte nous aturats o repetició

Taula 7: Variació absoluta dels desocupats registrats i de llarga durada i saldo entre ambdós indicadors. 2008-2010

2008 2009 2010

Del total de desocupats registrats 10.162 23.782 6.200

Desocupats regitrats de llarga durada > a 1 any 499 5.167 9.836

Saldo 9.663 18.615 -3.636


14

El col·lectiu estranger tot i mantenir un ús molt important dels SLO disminueix lleugerament el seu volum respecte el total dels anys 2008 i 2009.

L’evolució del percentatge de persones estrangeres dels SLO amb el 31% es situa en el nivell més baix dels 4 últims anys (veure gràfic 4)

Tot i aquest descens, si comparem el percentatge d’estrangers atesos respecte els desocupats registrats és encara un dels col·lectius que més utilitza els serveis, l’any 2010 un 17% dels desocupats registrats eren estrangers.

Gràfic 4: % d’estrangers dels serveis locals i desocupats registrats i variacions interanuals.

33%37% 36%

31%

8%

17%12% 15%

73%

-8%

53%

9%

25%22%

-20%

-10%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

2007 2008 2009 2010

% estrangers SLO % estrangers desocupats registrats

Variació interanual SLO Variació interanual desocupats registrats

Es registra una captació o ús dels serveis locals en els joves i els homes superior a la desocupació registrada.

En la piràmide d’edats comparativa entre usuaris dels SLO i desocupats registrats (gràfic 2) es pot comprovar que la distribució percentual d’ambdós col·lectius es molt similar. Tot i així, cal ressaltar que el col·lectiu d’homes i els joves tenen un pes lleugerament superior en els SLO respecte als desocupats registrats.

Del conjunt de beneficiaris totals dels SLO, els joves menors de 25 anys (homes i dones), representen un 20% del total, a diferència dels desocupats registrats que representen un 9%. Aquest fenomen podria respondre a diferents causes, a continuació, se n’apunten tres:

� Molts joves actius, sense cap ocupació anterior, en general no perceben cap benefici d’estar registrats a l’atur (no reben cap prestació).

� Els SLO són serveis de proximitat i més flexibles, fent-los més accessibles per aquest tipus de col·lectiu.


15

� Des dels SLO es fomenten programes per a captar aquests joves en recerca de feina, molt propers a la inactivitat, mitjançant accions més especialitzades i enfocades a les seves necessitats.

En el cas dels homes, que hem vist també en l’evolució per sexe (gràfic 3 ) hi ha una diferència percentual del 5%. Aquesta podria donar-se per diferents lectures que s’apunten a continuació:

� Alguns homes, encara avui, ocupen un rol al nucli familiar predominant en relació a l’entrada de recursos econòmics, deixant a la dona un rol de suport a les necessitats familiars.

� Així mateix es té la percepció de major oportunitats en trobar feina que les dones, malgrat ser una crisi amb alta destrucció d’ocupació en perfils generalment masculins, com per exemple, en el sector de la construcció.


16

4. Evolució del suport a l’activitat empresarial

Aquest punt aborda l’evolució al suport empresarial dels SLO i de les àrees de promoció econòmica.

Cal apuntar d’entrada que el nombre total d’operadors (SLO) que presten algun tipus de serveis a les empreses es manté en 18 al llarg d’aquests quatre anys. Tot i així, hi ha una disparitat important en el tipus i el volum de serveis que presten cadascun d’ells: des d’aquells que ofereixen exclusivament borsa de treball, fins aquells que han integrat i actuen com a finestreta única de l’Ajuntament, repercutint en aquest cas en un increment molt important en el nombre d’atencions.

En els últims dos anys s’incrementa de forma molt important el suport a les empreses, arribant a més de 6.400 empreses usuàries l’any 2010, el triple que el 2007.

Les dades recollides apunten un abans i un després molt destacat en la prestació de serveis del bienni 2009-2010 respecte l’anterior, coincidint amb el període de màxim impacte de la crisi econòmica.

Gràfic 5: Evolució nombre d’empreses usuàries i variació interanual. 2007-2010

2.523 2.667

4.376

6.409

46%

6%

64%

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

2007 2008 2009 2010

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

Empreses beneficiàries Variació interanual


17

L’any 2008, amb un 6% de variació interanual va ser poc significatiu, en canvi els dos anys posteriors han registrat unes variacions molt destacades, del 64% i 46% respectivament.

L’any 2010 respecte l’any 2009 el volum de serveis prestats va augment un 47,9%, passant de poc més de 5.900 accions a més de 8.700.

A més, a diferència dels serveis a les persones, l’augment es va donar en totes les tipologies.

Taula 8: Accions per tipologia de serveis. 2009 i 2010.

Accions per tipologia de servei

(una empresa es pot computar en més d'un

servei)

ANY

2009

ANY

2010

Variació

interanual

% vers

total

2009

%vers

total

2010

Prospecció empresarial (informació i

orientació) 1.892 2.465 30,3% 32,0% 28,2%

Borsa de treball 1.714 1.836 7,1% 29,0% 21,0%

Assessorament especialitzat 1.938 3.436 77,3% 32,8% 39,3%

Cursos empresarials 361 998 176,5% 6,1% 11,4%

Total accions 5.905 8.735 47,9% 100,0% 100,0%

L’evolució del tipus de serveis prestats es caracteritza per:

� Fort increment en els cursos empresarials i l’assessorament especialitzat i en menor mesura en la prospecció empresarial.

� L’any 2010 l’assessorament especialitzat és el primer en nombre total d’accions (un 39 % del total), desbancant a la prospecció empresarial que ho va ser el 2009 (amb un 28%).

� L’ús del servei de borsa de treball es manté força estable l’any 2010 respecte al 2009.

Finalment, cal remarcar que, si bé les persones usuàries han augmentat d’acord amb el fort increment de la població potencial (desocupats), les empreses que han estat beneficiaries dels SLO, tot i la destrucció d’activitat al llarg d’aquest 3 últims anys, han augmentat i de forma molt important.

Com a conclusió d’aquest punt podem dir que en aquest darrer període es posa de manifest un augment dels recursos per al manteniment, millora i promoció de l’activitat empresarial, responen a una voluntat per part dels responsables polítics i tècnics de facilitar i millorar el treball en aquest àmbit.


18

5. Les borses de treball local: tendència i impacte territorial

A continuació s’aborden dues temàtiques concretes, borsa de treball i servei de creació d’empresa, amb l’objectiu de reflectir l’impacte en el territori d’alguns dels serveis i recursos més destacats i dels quals es disposa d’informació.

Respecte les borses de treball les dades obtingudes corresponen a 19 operadors pels anys 2009-2010, un més que l’any 2007-2008. Així mateix cal dir que molts d’ells utilitzen la mateixa metodologia i eina de treball, la xarxa XALOC, la resta d’operadors disposen de borses de treball pròpies.

Cau la gestió d’ofertes i llocs de treball en el període 2009-2010 respecte 2007-2008, però es mantenen força estables els llocs de treball coberts (insercions), incrementant-se la taxa de cobertura de les ofertes gestionades.

Si l’any 2007, encara en època de creixement de l’ocupació, les borses van gestionar més de 7.300 ofertes amb més de 9.000 llocs de treball, l’any 2010 els números es situen a prop de la meitat, poc més de 2.900 ofertes i més de 4.400 llocs de treball.

Una primera lectura aïllada d’aquestes dades ens conduiria a concloure que la dinàmica de les borses s’ha vist fortament afectada per l’evolució socioeconòmica negativa. Tot i això una lectura del conjunt de dades ens indica que els serveis no s’han comportat igual abans i després de la crisi, sinó que han sofert modificacions substancials.

En contraposició a la caiguda d’ofertes, el nombre absolut de llocs coberts es manté molt estable, entre 2.392 i 2.529 llocs de treball durant el trienni 2008-2010, situant-se, no molt lluny dels poc més de 3.400 de l’any 2007.

Gràfic 6: Evolució de les borses de treball. 2007-2010

7.365

4.746

3.109 2.910

9.020

6.885

4.299 4.435

3.399

2.509 2.392 2.529

42% 39% 56% 60%0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

2007 2008 2009 2010

Ofertes gestionades Llocs de treball oferts Llocs oferts coberts taxa cobertura


19

Aquest fenomen, caiguda d’oferta i manteniment de llocs cobert, ha comportat un increment en la taxa de cobertura (divisió entre llocs coberts i llocs oferts), situant-se l’any 2010 en un 60%, 18 punts més que el 2007

Hi ha dos elements relacionats amb la demanda que podrien explicar aquest fet:

• L’increment d’usuaris sol·licitants d’aquest servei ha comportat un major grau de demandats disponibles, amb més i millors perfils, incrementant així les possibilitats de donar resposta les necessitats de les empreses.

• El grau de disponibilitat dels sol·licitants és molt major que en períodes anteriors (horaris, recursos econòmics, tasques,...), facilitant l’acceptació de l’oferta per part seva.

Pel què fa a la influència de l’oferta, un període de crisi com l’actual (final de 2008, i anys 2009 i 2010), ens convidaria a pensar que les empreses tenen més imponderables i incerteses i, per tant, més dificultats per tancar les ofertes. En contraposició a aquest fet, i tal com demostren les dades, les empreses resistents a la crisi, quan emprenen processos de contractació tindrien més clar que volen acabar contractant.

Com a complement a aquesta interpretació sobre els motius de l’augment de la la taxa de cobertura també s’hi podria afegir l’important esforç fet des dels SLO per a una major fidelització i servei de les empreses usuàries i una millor gestió en la cerca de perfils adequats.

L’obtenció d’informació complementària ens permetria disposar d’un millor punt de partida per saber la tendència de l’oferta, per exemple: saber quin percentatge s’ha retirat per motius de l’empresa i quina evolució ha tingut durant aquests anys, o el possible impacte dels processos de contractació pública en el període, especialment del programa de plans d’ocupació que comporta un volum important de nous contractes en períodes relativament curts.


20

6. La creació d’empreses, un servei en augment

Els serveis de creació d’empreses no es presta a tots els serveis locals. La informació analitzada a continuació correspon a 6 operadors pels anys 2007 i 2008, i 10 pels anys 2009 i 2010, avançant ja una tendència a l’alça.

Creixement molt important del nombre de SLO que presenten serveis d’autoocupació i del total d’empreses creades durant el bienni 2009 – 2010.

L’anàlisi de l’activitat en relació als serveis de creació d’empresa tindria dues dinàmiques temporals a destacar: l’augment de serveis prestats entre biennis però al mateix temps un augment molt important de l’activitat l’any 2010 respecte el 2009.

El conjunt d’accions realitzades pels serveis d’autoocupació han augment significativament l’any 2010 respecte al 2009. A nivell general, s’han realitzat prop de 6.900 accions en aquest àmbit l’any 2010, superant les 5.628 de l’any anterior (veure la taula 2 de l’informe) .

L’any 2010, el conjunt de les accions realitzades van suposar 1.413 projectes empresarials iniciats, dels quals 516 es van finalitzar i, finalment, aquests van crear 396 empreses, que sumades a les 341 de l’any 2009, suposen un total de 737 durant el període de crisi.

Gràfic 7 Evolució projectes empresarials iniciats i acabats i empreses creades. 2007-20102

0 0

965

1.413

0 0

388

516

250211

341396

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

2007 2008 2009 2010

Projectes iniciats Projectes acabats Empreses creades 12 mesos després

2 Tal i com recull la taula 1 de l’apartat de metodologia no es disposa d’informació dels projectes iniciats

i acabats pels anys 2007 i 2008


21

En el conjunt dels anys 2009 i 2010 els SLO van ajudar a crear 737 empreses, 276 més que el 2007 i 2008.

Restant encara fer algun seguiment del total dels projectes acabats, l’any 2010 és el ha obtingut els millors resultats en creació d’activitat econòmica, seguint la tendència positiva de l’any 2009.


22

7. Canvis organitzatius, recursos i adaptació al canvi de cicle

L’ajust a les noves demandes i perfils un dels objectius dels serveis locals, especialment l’any 2009.

Una de les conclusions més destacades de l’anterior edició de l’informe va ser l’evident dificultat dels SLO per a cobrir la creixent demanda d’atenció, especialment intensa a partir del segon semestre de 2008. La saturació i desbordament dels dispositius locals va generar una reacció immediata, especialment dels serveis d’acollida i primera atenció, que va centrar els seus esforços en la contenció per sobre de l’atenció.

Des de finals del 2008 i al llarg del 2009, els serveis locals van portar a terme un procés de transformació i adaptació a les noves demandes i perfils incorporant canvis organitzatius i recursos que permetessin compaginar un major nivell de cobertura amb una atenció qualitativament més ajustada a les necessitats individuals dels beneficiaris.

Així tots els SLO van prioritzar al llarg del 2009 la posada en marxa de mecanismes d’adaptació al canvi de cicle, entre els que destaquen els següents:

� Incorporació de sessions grupals d’acollida i primera atenció.

� Creació d’espais de recerca de feina en ajuntaments que no en disposaven o ampliació dels recursos, sales més grans i més dotacions informàtiques.

� Increment dels recursos humans (contractació de tècnics i serveis externs de suport), especialment en relació a la intermediació.

� Creació de la figura del tècnic de guàrdia i establiment de dies d’atenció específics.

� Simplificació dels procediments i gestió tant a nivell interdepartamental (relacionada amb l’atenció en general als ciutadans) com a nivell dels serveis de promoció econòmica.

Probablement, per aquest motiu, l’opinió dels tècnics que han participat en la segona edició de l’informe, majoritàriament, ha estat que al llarg del 2009 es van mobilitzar i ampliar els recursos millorant la capacitat del servei per fer front a la demanda generalista. Tot i que, com hem vist anteriorment, va ser l’any en que es registrà el major nivell d’usuaris atesos.

Pel que fa a l’any 2010, tot i que va ser un període de consolidació i continuïtat dels mecanismes incorporats al 2009, també es van reforçar/ampliar alguns serveis i recursos tal i com es detalla a continuació:

� Increment de les accions grupals, especialment les relacionades amb la recerca de feina.


23

� Intensificació dels recursos en format web, especialment als ajuntaments que disposen de serveis en aquest format.

� Millora de la gestió de les ofertes de feina per tal de donar major i millor resposta a les demandes de les empreses.

L’any 2010 augmenta el número de participants en els programes de formació ocupacional i els plans d’ocupació i permeten donar una major resposta en el conjunt del territori. Els serveis a emprenedors es valoren molt positivament.

La valoració general sobre grau de cobertura dels programes i recursos per part dels tècnics que han participat en la realització de l’informe és dispar.

Pel que fa a la formació ocupacional, que en la convocatòria de l’any 2009 va incorporar un canvi de model per part del SOC (modularització dels continguts i major participació/increment de beneficiaris), la valoració general és que va permetre donar una major cobertura quantitativa a aquest tipus de demanda. Com a contrapunt, alguns responsables dels serveis també posaven de manifest les dificultats per estructurar itineraris formatius atès que es donava prioritat al número de participants en detriment de les hores de formació.

També s’ha valorat positivament el nivell de cobertura dels plans d’ocupació local i dels programes adreçats a emprenedors que, tot i l’augment de la demanda, han pogut donar una bona resposta a les necessitats identificades.

En l’altre extrem, els principals buits identificats en aquest període han estat: la davallada d’ofertes de feina; la manca de programes per a col·lectius específics, especialment els adreçats a joves i persones amb especials dificultats d’inserció; i les dificultats per completar itineraris formatius-ocupacionals.

La formació dels tècnics i la polivalència, elements clau per als serveis.

A la primera edició de l’enquesta ja es va posar de manifest la importància de la formació dels tècnics dels SLO. L’evolució del mercat de treball, les tendències de futur pel que fa a les ocupacions i perfils, i les estratègies personals i professionals per la intervenció amb persones i empreses en temps de crisi van ser les principals demandes formatives que es posaven de manifest per part dels equips tècnics de les entitats.

Per al període 2009-2010 la formació dels tècnics torna a ser un element important per a les entitats que han manifestat els següents interessos:

� Perfils i llocs de treball, especialment en sectors o àmbits emergents a mig i/o llarg termini.

� Competències informàtiques de gestió en general i aplicades específicament a la informació i eines que s’utilitzen més habitualment en promoció econòmica.

� Orientació, formació i inserció en base a competències professionals.

� Legislació i reformes laborals, prestacions socials i econòmiques per als treballadors.


24

� Estratègies de prospecció, intermediació i col·laboració amb les empreses.

� Recursos, serveis i projectes que es porten a terme en el conjunt del territori.

� Metodologies i estratègies per a l’atenció dels col·lectius amb més dificultats d’inserció.

Com a síntesi podem dir que en aquest darrer període s’ha produït una ampliació dels temes d’interès respecte als que s’apuntaven per als anys 2008-2009 potser condicionats, en aquest cas, pel moment de la realització de la primera edició de l’informe just en el moment de major col·lapse dels serveis i tècnics.

Un altre dels temes analitzats ha estat l’impacte de la nova situació dels serveis en els perfils dels tècnics, especialment els d’atenció directa. En quest sentit la principal conclusió és que tot i mantenir-se el perfil pel que fa a la formació i/o experiència en general, en la majoria dels casos es feia incidència en una major polivalència i capacitat d’atenció a la diversitat.


25

8. Annexes

26

ANNEX 1: FORMULARI QUANTITATIU

ENTITAT

Nom i cognom de la persona de referència

Càrrec tècnic

Correu electrònic

Aquesta enquesta, realitzada pels serveis tècnics del COPEVO, té com objectiu principal ser una font d'informació que permeti disposar de dades

relatives a resultats, situació, necessitats i oportunitats dels serveis locals d'ocupació i promoció econòmica. La sistematització de la informació

permetrà disposar d'informació agregable, comparable i periòdica esdevenint un element clau per a la planificació anual dels programes i projectes a

desenvolupar, així com conèixer més a fons la situació del territori.

En cap cas es farà pública la informació primària cedida per a les entitats sense prèvia autorització de la mateixa. Només es publicarà la informació

agregada del conjunt de les entitats.

El format de realització preten ser flexible, àgil i transparent, posant a disposició de les entitats locals, la informació recollida dels seus serveis i els

resultats i conclusions generals.

Estructura i metodologia de realització

La recollida de dades i informació s'estructura en dos blocs diferents:

BLOC A

Respon a la necessitat d'establir uns indicadors estables de resultats i característiques dels serveis locals dirigits a les persones i empreses.

La informació es recollirà mitjançant aquest qüestionari que es retornarà omplert per e-mail ([email protected]).

BLOC B

S'elaborarà mitjançant l'entrevista presencial que els serveis tècnics del COPEVO realitzaran a les entitats a partir de l'anàlisi de la situació actual en

relació a les conclusions extretes en l'anterior enquesta.

ENQUESTA SOBRE LA SITUACIÓ DELS SERVEIS LOCALS D'OCUPACIÓ DEL VALLÈS OCCIDENTAL 2009-2010


27

ANY 2009ANY 2010(fins 30/11)

Edat Homes Dones Total Homes Dones Total< 25 anysEntre 25-54 anys> 54 anys

TOTAL 0 0 0 0 0 0

Nivell d'estudis Homes Dones Total Homes Dones TotalSense estudis (ISCED 0)

Educació primària (ISCED 1) (EGB, Educació especial)

Eduació secundària inferior (ISCED 2) (ESO, Certificat Escolar)Educació secundaria superior (ISCED 3) (Batxillerat, cicle grau mig, BUP, COU, FP1, Educació postsecundària no superior (ISCED 4) (cicle grau superior)Educació superior (ISCED 5 i 6) (diplomats, llicenciats, doctors)

TOTAL 0 0 0 0 0 0

Situació laboral Homes Dones Total Homes Dones TotalPersonas ocupades

Personas desocupades

Personas inactivas

TOTAL 0 0 0 0 0 0

Caracterísitiques específiques Homes Dones Total Homes Dones TotalImmigrants

Amb residència de fora del municipi

Accions per tipologia de servei (una persona es pot computar en més d'un servei)

ANY 2009ANY 2010(fins 30/11)

Informació i orientació laboral

Participants en formació contínua de reciclatge

Participants en formació ocupacional

Borsa de treball

Creació empreses / autoocupació

TOTAL ACCIONS BENEFICIARIS 0 0

Opcions en les respostes: Si es disposa d'informació numèrica, cal donar les dades absolutes Si no es disposa de la informació, cal indicar en la casella corresponent ND (no disponible). Si no es presta el servei, cal indicar SS (sense serveis)

ANY 2009 ANY 2010 (fins 30/11)

PERSONES BENEFICIÀRIES

Nombre TOTAL de persones beneficiàries ateses pel servei (entenem com a DNI, NIE,… atès independentment que hagin participat en més d'un

servei)


28

ANY 2009ANY 2010(fins 30/11)

Sector segons grandària empresarial < 10 entre 10 i 49entre 50 i

249> 250 Total < 10 entre 10 i 49

entre 50 i 249

> 250 Total

Agricultura

Construcció

Indústria

Serveis

TOTAL 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Accions per tipologia de servei (una empresa es pot computar en més d'un servei)

ANY 2009ANY 2010 (fins 30/11)

Prospecció empresarial (informació i orientació)

Borsa de treball

Assessorament especialitzat

Cursos empresarials

TOTAL ACCIONS BENEFICIARIS 0 0

Nombre TOTAL d'empreses assessorades (independetment que una hagi rebut més d'un servei)

ANY 2009 ANY 2010 (fins 30/11)

EMPRESES BENEFICIÀRIES



29

ANY 2009 ANY 2010

Nombre d'ofertes de feina gestionades per la borsa de treball (1*)

Nombre de llocs de treball ofertats a la borsa (2*)

Nombre de llocs de treball ofertats amb contractació d'usuàris de la borsa

Nombre de persones participants en cursos de formació ocupacional que han finalitzat

Nombre de persones participants a altres accions formatives que han finalitzat

Nombre d'empreses amb convenis de pràctiques

Nombre de plans d'empresa inciats

Nombre de plans d'empresa acabats

Nombre d'empreses creades (12 mesos després del pla)

(1*) Una oferta de feina es correspon a un perfil determinat, independentment del número de llocs de treball. Una empresa pot posar

més d'una oferta per a diferents perfils

(2*) Nombre de persones que sol·licita l'empresa (potser d'un o varis perfils)

Indicadors de resultat del servei


30

ANNEX 2: GUIÓ DE L’ENQUESTA QUALITATIVA

ENTITAT:

TÈCNIC/A:

1.- Valoració de la situació actual dels serveis

1.1.- Es va disposar dels recursos necessaris per a fer front a la demanda de nous desocupats

de l’any 2009? Es van activar nous mecanismes d’atenció?

1.2.- S’ha mantingut l’increment de demanda de serveis de formació, formació-treball,

autoocupació, borsa, etc...? Quina és la valoració del nivell de cobertura assolit en aquests

tipus de programes?

1.3.- Quines altres noves demandes han emergit en aquest període?

1.4.- Heu incorporat canvis significatius en la prestació del servei l’any 2010 respecte al 2009?

2.- Valoració del perfils i característiques dels usuaris/es

2.1.- Es mantenen els perfils registrats en el període 2008 -2007? Si no és així, quins són els

que s’han identificat com a nous?

2.2.- La manca de competències i eines bàsiques per l’ocupabilitat segueix sent un dels factors

de les persones que s’adrecen als serveis?

2.3.- Quins perfils tenen més dificultats d’accés al mercat de treball? Quins menys?

3.- Valoració de la situació dels professionals dels serveis

3.1-. S’ha modificat en algun aspecte el perfil dels tècnics dels serveis. En quin?

3.2.- Quina formació, informació necessiten actualment els tècnics dels serveis?

3.3.- En relació a les tasques dels professionals es manté la situació de contenció del quart

trimestre del 2008 i 2009 (quantitat) en comptes d’atenció (qualitat)?

4.- Propostes de millores dels vostres serveis

Enquesta sobre la situació dels serveis 2009-2010 Informació qualitativa entitats.

31

4.1.- Quines necessitats més immediates requereixen actualment els vostres serveis?

4.2.- Quines d’aquestes necessitats es podrien gestionar des d’un àmbit supralocal?

4.3.- Dels serveis locals actuals quines actuacions supralocals podrien contribuir a millorar la

seva gestió i eficiència?

4.4.- Quins serveis que no presteu creieu que tindrien utilitat al vostre municipi?

4.5.- Dels anteriors, quins creieu que serien més eficients prestats des d’un àmbit supralocal?

Situació dels Serveis Locals d’Ocupació 2009-2010 · Situació dels serveis locals...

Documents

Transcript of Situació dels Serveis Locals d’Ocupació 2009-2010 · Situació dels serveis locals...