Maria Balsach

el grau de participació ha canviat molt de l’inici al final de l’assessorament.

la persona formadora aporta noves idees, noves maneres de fer, ajuda a reflexionar, ...

També crec important a destacar el feedback que hi ha entre la persona formadora i el claustre,deixant que els mestres parlin, retorna les experiències que expliquen els mestres amb possibles interrogants, els ajuda a reflexionar (Tots ho veieu igual? Raons perque un ho veu d’una manera o d’una altre. Algú vol dir alguna cosa més? Quin és el paper del mestre? Com ho veig jo? ...), els fa entrar en dubte, ...

Escola Masrampinyo Montcada i Reixac.Pràctica d’aulaCarme Pablo

Rosa Mª Barnadas

...ser tres persones encarregades de fer l’assessorament ens han donat l’oportunitat de contrastar, compartir i enriquir-nos

Escola Els Til·lers d’Artesa de Segre (Lleida)Estratègies d’atenció a la diversitatRosa Mª Barnadas/Mercè Blanch/Lola Sánchez

Mercè Blanch- Ser previsors en la gestió del temps.

- Promoure la reflexió a partir de les diferents pràctiques que es

proposen.

- Necessitat de seguir formant-nos per poder tenir un discurs coherent,

amb

propostes pràctiques variades, amb estratègies de comunicació,...

- La importància d’anar atenent les necessitats del claustre o una gran

part

d’ell durant la formació.

- Generar confiança.

- Recollir el treball fet al llarg de l’assessorament per part del formador.

- Ser flexible en la planificació.

-La necessitat d’explicitar en cada moment la intencionalitat de l’activitat.

- Respectar els processos de canvi, sense accelerar-los.

- Ser realistes. El format dels cursos de formació del departament, en

general no ajuda a facilitar processos de canvi en un centre.

- Valorar les sessions i el nostre paper.

-Des d’un inici incentivar a participar en l’espai moodle.

Lola Sánchez

Anna Canamases

Posar-los en situació d’aprenentatge

SORPRESES: A l’entrar a la sala de mestres on sempre fas l’assessorament i et trobes amb tot el claustre reunit amb males cares i tot seguit has de començar la formació.

Escola Els Pinetons de RipolletTreball per projectesCarme Pablo

Angelina Carreras

A partir de l’entrevista amb l’equip directiu dissenyen la formació que durant la primera sessió volen consensuar amb l’equip de professors. Això permet retocar la planificació i contingut de l’assessorament. Segons la demanda i els desigs es distribueixen les sessions per preparar-les.

Es tracta d’un assessorament fet a mida. Destaco la manera de treballar basada en el diàleg i compartir tasques, la comunicació fluïda entre les formadores, la flexibilitat i la capacitat crítica..

CEIP Nabí. VallvidreraRaó de ser del centreMª Pau González/ Mercè Pellicer

Cíntia Castelló

La formació ha servit realment ...?

Escola La llacuna del Poble NouInclusió de les matemàtiques en els projectes de treballDavid Vilalta

Josep Lluís Corominas

Escola Pia de Sant Antoni (Barcelona)Treball per competències bàsiques Marcel Costa, Digna Couso

Sergi del Moral

L'assessorament proporciona un espai reservat exclusivament per a la reflexió metodològica. Tenint en compte la realitat dels centres, en que sovint ens veiem obligats a prioritzar allò que és urgent davant d'allò que és important, em sembla que aquesta modalitat de formació omple un espai que d'altra manera romandria buit.

Sota el meu més humil parer la durada és curta, em quedo amb molts dubtes sobre la transferència i la continuïtat que tindrà el treball realitzat en l'assessorament. Em sembla que la formació dóna orientacions molt valuoses al claustre però tinc una lleugera sospita que no l'empodera per tirar endavant el seu propi procés de canvi. Aquesta observació no té a veure amb la qualitat de l'assessorament sinó amb la durada.

Institut Turó d'en Baldiri. TeiàTreball per competènciesXavier Vilella i Mercè Bruguera

Sara Laguna

Escola Turó de can Matas (St. Cugat)Projectes de treballJuli Palou

Allò més important que he interioritzat de tot el que hem treballat i les pràctiques per dur a terme una òptima formació és :-una bona planificació amb l’E.D (necessitats, objectius,arguments,gestió del claustre)-una preparació del contingut i la metodologia del curs -una acurada presa de contacte amb el grup: presentació del formador, del curs, de la motivació,dels neguits...-una bona dinamització del grup i conducció del treball (una escolta activa,una participació dinàmica ,una reconducció d’actituds passives o disruptives i un acotament de la feina a fer,assertivitat...)-un reconeixement a la feina feta i a l’esforç de tots els participants-un tancament de la formació clar i concís -una avaluació de la formació,i-un seguiment de la continuïtat dels continguts de la formació en el tarannà de l’escola.

Elena Furió

“He descobert, per damunt de tot, el valor de la coherència. Primerament, la coherència entre allò que som i allò que transmetem”

LA COMPLEXITAT DE LES RELACIONS A L’AULA.CURS D’ INTRODUCCIÓ A LA PEDAGOGIA SISTÈMICACarles Parellada Enrich.

“Entenc que la seva intenció (la del formador) no és convèncer ni sentenciar, sinó apropar a la gent una visió diferent d’allò que també els preocupa: les persones i l’educació. És aquesta actitud oberta i gens ofensiva el que arriba a penetrar sense resultar invasiu i, mica en mica, fa trontollar les idees que consideràvem inqüestionables”.

Ivan Marchán

M'ha sorprès...... que molta gent fa activitats competencials sense tenir consciència de que allò que fan és plenament competencial.... detectar que molts professors no entenen els arguments dels companys perquè el claustre no comparteix significats. Un exemple va ser que entenien per “activitats pràctiques” (de treball experimental o relacionades amb la vida quotidiana)

No m'ha agradat...... haver de resignar-nos a acceptar que degut a que moltes proves PAU no sóncompetencials, hem d'entendre que al batxillerat les competències perdin prioritat enl'acció docent.... detectar persones que per justificar la seva poca predisposició al canvi es dediquin a buscar sempre la part negativa de tot el que proposi la formadora.... veure com els professors fem de mals alumnes (el mòbil, fer dibuixets, xerrar, etc)

“Colegio Bienaventurada Virgen María” (Barna)Treballar i programar copetènciesCarme Gràcia

Jesús Marín

“En aquesta formació em va sorprendre al començament la sensació que donava el professorat de no estar gaire convençut d’allò que anaven a fer. Per una banda s’havia demanat una formació força específica, amb uns objectius crec que bastant concrets però d’entrada semblava que ningú pensés que allò es podia dur a terme al seu centre”

“Em va agradar molt com els diferents formadors que participaven al curs es movien de l’abstracte al concret, del teòric al pràctic, d’allò genèric a aspectes molt més específics i passant per tota mena de branques del coneixement o matèries. Això permetia atraure a tot el professorat fos quin fos el seu departament.”

Ins Milà i Fontanals de BarcelonaEl mètode científic a l’aula4 Formadors de l’ICE

Anna Mª Torres

Escola Joan Sallarès i Pla (Sabadell)Elaboració del PATDolos Oliver

Al llarg de les sessions de pràctiques he pogut observar en el personaldocent les següent tendències:

•Gran necessitat del docent per poder expressar i compartir experiències i dubtes...

•Valoració de la formació com a temps de gaudi, dedicat exclusivament a l’ensenyant que el faci relaxar i netejar la ment i oblidar els pensaments angoixants per tal de millorar la salut professional.

c) La importància del paper del formador en les diferents situacions, escoltant, reconduint, estimulant…

Mar MolletEscola Mercè Rodoreda (Sta. Coloma de Gramanet)Convivència i acció tutorialManuel Mascarell

Hi ha hagut una qüestió interessant que és l’evolució de la demanda. Inicialment, la demanda anava encaminada sobretot a la tutoria, però com es port veure, la demanda ha acabat sent de com gestionar l’aula per atendre el màxim de necessitats possibles i sobre com fer que l’alumnat aprengui millor de diferent manera.

Interrogants:Com instar a la participació quan el claustre no sap com participar?

Sorpreses:La segona gran sorpresa ha estat adonar-me que es podien fer les reflexions amb pràctica i que potser gran part del procés teòric no hauria estat necessari d’aquesta manera. Intentem promoure una manera de treballar determinada i en general, no es predica amb l’exemple.

Núria Paret Escola Rubén Darío (Barri del Raval)Implementació de les TAC a les pràctiques d’aulaNúria Paret

Glòria Pernas

Pel que fa a l'equip directiu tu no pots controlar el seu paper; pots suggerir, oferir, engrescar... però són els components que han de prioritzar i posar els mitjans per assolir allò que es proposen.

Una de les grans satisfaccions d'aquest procés ha estat veure com dia a dia els mestres s'han pogut reconèixer en algunes pràctiques; això ha afavorit guanyar-nos la seva confiança per a poder avançar i reflexionar junts.

Escola Catalunya de St. CugatTreball per projectesCarme Oriol/ Glòria Pernas

“M’ha agradat la confiança que ha dipositat en mi la formadora, deixant a les meves mans el grup només començar les meves pràctiques. Ha estat un gest que m’ha donat molta seguretat i motivació”.

Miquel Rocasalvas

Curs: La competència comunicativa a les CCSS.CRP de l’EixampleDolors Quinquer

Anna Ros

“Aquesta primera sessió va ser un “apropament” El formador es va apropar als professors i se’ls va guanyar, els va convèncer del què anaven a fer.”

“Poc abans de finalitzar la sessió la formadora em va preguntar què em semblava que havia quedat “fluix” i li vaig comentar que per a mi s’havia insistit poc en els comentaris que els professors havien fet sobre l’activitat “l’alumne 10”. Immediatament la formadora, en pocs minuts, va reprendre i va connectar allò que els alumnes havien dit sobre l’alumne 10 amb l’activitat d’avaluació que estaven fent en aquell moment i va quedar tot molt més clar i més ben lligat”

INS del VALLÈS. SabadellProgramar i avaluar per competènciesXavier Vilella i Mercè Bruguera

Rolanda Sáez

L’èxit de la formació depèn de cada centre.

La formació té èxit en aquells centres que la viuen com a quelcom necessari.

Escola Joan Sallarès i Pla (Sabadell)Elaboració del PATDolos Oliver

Mª Fe Santín

Centre Josep Maria de Sagarra (Barcelona)L'educació artística des de la mirada competencial Dimas Fàbregas

El formador va saber captar l’atenció i l’interès de tots. De seguida ens vam adonar que dominava la matèria i que era prou obert i flexible com per donar cabuda als interessos del Claustre i a dubtes, suggeriments o noves aportacions que anessin sorgint durant l’assessorament. Em va agradar molt la estratègia que va utilitzar per començar a conèixer el grup durant la primera sessió: a mode de joc va fer que abans de seure s’ordenessin per antiguitat en el centre. Aquesta informació va ser molt útil posteriorment per comprendre dinàmiques de relació i el paper de l’Equip Directiu en el Claustre. Dubtes: - Com ajudar a un Claustre que no està motivat per la formació proposada. Actualment els Plans de Formació es fan amb un mínim de tres anys vista i és possible que els futurs membres que formen el Claustre en el moment de la formació, no hi vegin reflectits els seus interessos.

Joan Talarn

Curs: Utilització de la plataforma Moodle a l'aulade CiènciesICE-UAB. St Pau. BarcelonaEquip de Física i Química de l’ICE

Al Curs de Formadors, en Francesc Noto i la Gemma Argelaga ens van explicar algunes claus per evitar el “pànic escènic”. En el meu cas, la clau per evitar-ho era conèixer a fons els temes que calia desenvolupar davant la classe de professors/alumnes i haver-los preparat i estructurat prèviament. Malgrat tot, abans de començar, jo sempre tenia algun pensament negatiu sobre el que podriapassar; però com deia en F. Noto “no cal bloquejar-se sobre el què passarà, perquè ignorem absolutament el futur, i a més segurament ens anirà bé”.

Sovint he recordat a en Carles Parellada i la seva “mirada amb uns altres ulls” i també el “res és personal” el valor de les quals he pogut constatar en diverses ocasions.I

Carina Torres

Vaig descobrir com n’és d’important deixar temps a la gent per pensar, per trobar la pròpia solució...

No deixar-se influir per la negativa o el pessimisme si veiem que hi ha una pregunta, per exemple, que provoca o ens fa lasensació que el curs se’ns gira en

contra.

Observem que part clau de l’èxit de la formació, no és només la diversificació i graduació de les activitats, sinó també de la gestió del grup ( petit i gran grup) i , generalment, en aquesta formació, eren heterogenis.

ESCOLA ELS ALOCS, UNA HISTÒRIA COMPARTIDA I REPETIDAL’avaluació en els projectes artístics. Vilassar de MarDimas Fàbregas.

Josep Mª Zaragoza

Escola Serraparera (Cerdanyola)Estratègies cooperatives per atendre la diversitatMarta Utset

L’equip directiu i tot l’equip docent han sentit la necessitat d’implicar–se en el treball que es faci en el centre en relació a l’atenció a la diversitat..

Al llarg de les sessions la formadora ha fet servir molt la idea “d’ensenyar aprenent”:un dels mestres explica a la resta dels companys del seu grup; aprofitant,així, la capacitat d’aprendre entre iguals,

L’ estratègia emprada per la Marta, coincideix amb les pautes queens van proposar la Marga Teixidor i la Imma López: compartir llenguatge isignificat –el nom no fa la cosa–, parlar del que fem a l’aula, proporcionarespais i temps per compartir reflexions amb els altres.

Ernest Zarzoso

Va començar la primera sessió i la Marta va fer adonar-se, a través de la reflexió sobre la feina que feien el dia a dia que moltíssimes de les coses que feien es podien considerar un treball competencial.

Això té relació amb allò que vam parlar al llarg del curs que no cada vegada que es comença una cosa nova hem de renunciar a tot allò que fèiem. Hem de poder incorporar el nous coneixements i maneres de fer amb els altres per poder donar millor resultat en les nostres intervencions amb els alumnes.

Dins del que nosaltres anàvem parlant al llarg del curs he pogut comprovar que una de les coses que sempre s’ha de tenir en compte és la posada en comú amb l’equip directiu a l’hora de tirar endavant qualsevol tipus de formació.

Escola VallgorguinaTreball competencialMarta Utset