1

Erik Font

Rubén Corella

Kevin Ferapontov

4ºESO.A.

·La Rússia Zarista

·La revolució de 1905

· Guerra Russa Japonesa

· Diumenge sagnant

· El soviet de Sant Petersburg

· El cuirassat Potemrín

· Les conseqüències de la revolució de 1905

·La revolució de 1917

· La revolució de Febrer i les seues conseqüències

· Lenin

· La revolució d’octubre i les seues conseqüències

·Període Post- revolucionari

· La guerra civil

· Comunisme de guerra

· Tercera internacional

· NEP (Nova Política Econòmica)

· L’urss

· Stalin i la dictadura stalinista (1924-1953)

· Nou ordre mundial

·Conclusions

2

A la nostra síntesi anem a parlar d’els aspectes més destacats de la revolució Russa, aquestes

aspectes son, la rússia zarista, la revolució de 1905, la revolució de 1917, l’Urss i per ultim,

parlarem del període post revolucionari.

En primer lloc, anem a recordar la Rússia zarista, va aparèixer en la segona meitat del segle XIX

i els primers anys del segle XX, en aquests moments Rússia era un dels països mes endarrerits

d’Europa. Per una part el govern estava liderada per el Zar, Els Zar governava de una manera

autocràtica(absolutista) no vol ni sentir parlar de constitucions. Per altra part La derrota

enfront de Gran Bretanya i França en la guerra de Crimea (1854-1856) porta al Zar Alejandro II

a reflexionar i a engegar tot un seguit de reformes, reformes que són molt limitades. La més

significativa és l'abolició de la servitud, però lluny de millorar les condicions de vida de la

pagesia les agreuja, engrandint-se així el problema de la falta de terres, La mateixa línia va

mantindre el seu fill Nicolás II, l'últim Zar, nomes va saltar per l'aire i el Zarisme serà enterrat a

Rússia en 1917 després d'un primer avís en 1905.

Guerra que va enfrontar Rússia amb Japó pel control de la Manxurià i Corea, i que va guanya el

Japó. Aquesta derrota es va sumar al descontentament general de la població Russa.

El 9 de gener de 1905 es va organitzar una marxa popular i pacífica cap al Palau d`Hivern per

demanar al Zar reformes polítiques i millores en les condicions de vida de camperols i obres.

L’exèrcit va disparar contra la multitud i va provocar centenars de morts. Aquest episodi va

suposar l’inici de la revolució de 1905.

Òrgan revolucionari format principalment per obrers i soldats que va sorgir arran de la

revolució de 1905. Va ser l’antecedent de l’estructura de soviets durant la revolució de 1917 i

del futur polític de la Unió Soviètica.

En el context de la revolució de 1905, els soldats d’un cuirassat anomenat Potemkin, que

pertanyia a la flota naval Russa del mar Negre, es van rebel·lar contra els seus oficials,

representants del poder absolutista del Zar en el marc militar. La rebel·lió va acabar quan,

després d’haver mort diversos del oficials, els soldats van entregar el vaixell militar a les

autoritats de Romania.

Els problemes que van arrossegar els proletaris i camperols a la revolució de 1905 encara

perduren l’any 1917.

El 23 de febrer d’aquell any es va iniciar de manera espontània, a la ciutat de Petrograd, una

revolució contra l’absolutisme del Zar. El 2 de març es va forçar el Zar a abdicar i es va crear un

govern provisional format per representats de la Duma, amb seu a Petrograd. Aquest govern

estava controlat per la burgesia i el sector revolucionari més moderat i tenia un caràcter

liberal, per altra banda, Lenin Influït per les teories marxistes, es va vincular a activitats

polítiques ja abans de la revolució de 1905. Aquesta participació en política revolucionària li va

valdre diversos anys d’exili i empresonament. Va tornar l’octubre de 1917 per liderar i iniciar la

revolució que va acabar amb la caiguda del govern provisional i la presa de poder per part del

bolxevics que ell mateix liderava. El 25 d’octubre Lenin va ser escollit president (cap de govern)

pel Congrés dels Soviets de Rússia. Va morir després d’una llarga malaltia, el 21 de gener de 3

1924, quan Stalin va prendre el seu relleu.

A final d’octubre, els bolxevics dirigits per Lenin, van prendre per les armes els centres

neuràlgics de Petrograd. A continuació, van aconseguir la majoria al comitè executiu dels

soviets i van passar a ostentar el poder.

Va tenir lloc entre 1918-1921, el exercit roig, favorable a la revolució va lluitar en l’exèrcit

blanc, que hi anava en contra. La victòria final va correspondre a l’exèrcit roig liderat per

trotski, comissari del poble per a la guerra i encarregat de formar i dirigir aquest exèrcit aquest

exercit durant la guerra civil russa.

Política econòmica aplicada durant la guerra civil. Els decrets més destacats foren:

·La nacionalització de la industria

·La col·lectivització del camp

·La confiscació del gra dels camperols

Organització comunista internacional, fundada el març de 1919 per iniciativa de Lenin i el

Partit Comunista de Russa.

Polític econòmica aplicada després del comunisme de guerra pel Partit Comunista, el març de

1921. Es va caracteritzar per la seva barreja de mesura comunisme i capitalistes:

Les mesures comunistes mantingudes després del comunisme de guerra van portar l’estat a

controlar:

Els transports, el comerç exterior, la banca i les principals empreses

Les noves mesures, de caire més capitalista, van ser:

Permetre que els camperols cultivessin i venguessin lliurement els seus productes, previ

pagament a l’estat dels impostos corresponents, autoritzar el lliure comerç interior i autoritzar

la propietat privada de petites i mitjanes empreses industrials.

Desprès de la guerra civil, el desembre de 1922, va néixer la unió de repúbliques socialistes

soviètiques (urss), composta en un principi per quatre repúbliques: Rússia, ucrainià, Bielorússia

i transcaucasia la unió entre la soviètica es va dissoldre, i es van crear repúbliques

independents.

El 1922, Stalin va ser escollit secretari general del comitè central del partit comunista de la

unió soviètica (PCUS), Stalin va convertir aquest partit en el partit únic, per la culla cosa va

adquirir també el poder del país.

Durant el llarg període en què Stalin va estar al poder (fins al dia de la seva mort, el 5 de març

de 1953), la Unió Soviètica es va convertir en un dels països del món més fort econòmicament.

Stalin va participar, juntament amb el dirigent anglès Winston Churchill i el president

estatunidenc Franklin D. Roosevelt, en les converses de pau que van tenir lloc després de la

Segona guerra mundial i que va marcar un nou ordre global.

4

En el període subsegüent a la segona guerra mundial, conegut com a guerra freda, el món es

va dividir en dos blocs: el capitalista, liderat pels estats Units, i el comunista, liderat per l’urss.

El país més representatiu d’aquest nou ordre va ser Alemanya. La conferència de Yalta va

suposar la desmilitarització i divisió en dos d’aquesta país: La república federal alemanya (RFA),

capitalista, i la república democràtica alemanya (RDA), comunista.

El símbol d’aquesta divisió va ser el mur aixecat a la capital, Berlín, que separava el costat

occidental (capitalista) i l’oriental (comunista). El mur va caure el 1989, any en què també va

començar la caiguda de l’urss, i per acabar, hem après moltes coses sobre la revolució russa del

1905, quan es va fer la guerra japonesa entre japonesos y russos que varen intentar conquistar

els rius japonesos perquè els russos es congelaven en hivern i necesitaben eixos rius per a

millorar el seu comerç, o com el diumenge sagnat, que va ser el 9 de gwener de 1905 tambe,

en la que es va organitzar una marcha pacifica i popular, per demanar reformes politiques i

millores en les condicions de vida dels camperols i obrers.

5

- Apunts d’història (La majoria)

- Wikipedia (Completar informació)

6