S-E-S-C-R-I-U C-O-M S-O-N-A

Valeria Salcioli Guidi: La meva llengua es pronuncia com sescriu.Dins V. Salcioli et alii, Homenatge a J. Tuson. Barcelona: Empries, 1999.

Tots em escoltat en alguna ocasi aquest enunciat que Valeria Salcioli ens ofereix com a ttol del seu assaig acadmic: La meva llengua es pronuncia com sescriu. Lautora, que actualment centra les seves lnies de recerca en diversos camps de la lingstica com la morfologia i la prosdia a la Universitat de Barcelona, inicia, a partir daquesta oraci, un estudi fonolgic que tracta danalitzar la correspondncia entre grafies i fonemes. Ho fa a partir de la incursi en lexamen de dues llenges que han estat sotmeses a reformacions lingstiques recents: el turc i el Bambara. La lingista posa de manifest, en primer lloc, tres induccions inherents a aquesta tesi que evidencien que lemissor: coneix la fonologia i la seva relaci amb l'escriptura; identifica fonologia amb fontica; desconeix el carcter convencional dels smbols grfics. Aquesta ltima certesa, recorda V. Salcioli, s doble: sha convingut en lelecci dun tipus alfabet i sha convingut tamb en la correspondncia entre fonemes i signes grfics.Ens recorda lautora que levoluci oral de les llenges, per, crea mutacions en aquesta primera convenci, alhora que augmenta les diferncies fins i tot entre llenges germanes que provenen del mateix alfabet. I s que laparici de noves unitats fonolgiques o de canvis en els trets distintius dins una unitat han constitut els processos de fonologitzaci i refonologitzaci que evidencien les diferncies entre llenges o fins i tot confonen als parlants amb la inclusi de grafemes no llatins, diacrtics o dgrafs.Aquestes mesures, tot i que tracten en primera instncia de facilitar la tasca de llegir i escriure als propis parlants, sn alhora motiu de discrepncies segons les reformes ortogrfiques siguin adequades o no a la nova pronunciaci.En el cas del Turc, reformat lany 1928 davant la necessitat de dotar la llengua turca duna ortografia que la simbolitzs millor, es va adaptar lalfabet llat, tot i que amb certes variacions que reflectissin les desviacions fontiques. Els principals problemes de correspondncia, com indica V. Salcioli, es troben: en les variacions fontiques que es produeixen tant a nivell regional com particular com en el cas de la /a/ i la //; en la inexistncia de certs fonemes com el prepalatal sonor //; en casos en que els propis parlants dubten s el cas de la , que apareix com a corresponent sonora de /k/ en determinades estructures morfolgiques; en usos de diacrtics per part dels parlants daquesta llengua que no estan previstos en lortografia turca.Respecte el que fa al Bambara, Salcioli senyala dues reformes ortogrfiques: la primera va implicar, com en el cas del turc, la substituci de lalfabet rab pel llat; la segona, que es va produir lany 1979 en unes jornades lingstiques celebrades a Bamako, va consistir en la introducci de smbols fontics a mode de grafemes. Ambdues refonologitzacions van esdevenir de la necessitat del Bambara dapropar-se a la pronunciaci real de la llengua i devitar confusions entre timbres voclics i variacions tonals. Les vocals i certes consonants fonolgiques del Bambara presenten canvis no adscrits als grafemes que les representen. Alguns daquests fonemes tenen variants contextuals com el cas de /g/ o canvien en el plural com en /w/. Per el problema ms greu que planteja Salcioli es troba en casos en qu la grafia no reflecteix certs fenmens, i en posa dos exemple: el de la nasalitzaci fontica de les vocals, en que resulta imprescindible conixer lestructura morfolgica de la llengua; i el de lelisi no sistemtica de vocal entre obstruent i lquida a principi de paraula.Pel que fa a la variaci tonal, V. Salcioli esmenta certa modificaci que experimenten noms i verbs en els sintagmes corresponents quan van acompanyats dun adjectiu o dun adverbi respectivament. Ara per ara, aquestes variacions no queden reflectides en lescriptura. Daquesta forma, lautora conclou i demostra que la oralitat sempre provoca diferncies respecte la seva representaci grfica. Es preocupa, a ms, denglobar aquesta problemtica en un marc que resol aquelles tres confusions de lemissor que ja pressuposa el lingista. Amb aquesta assimilaci entre lemissor quotidi de la tesi i el receptor no especialitzat en fonologia de la crtica que fa Salcioli a la prpia tesi, aconsegueix lautora un subtil toc datenci que culmina identificant-se amb el propi emissor de lenunciat que tracta de desmuntar: jo mateixa, als catorze anys, vaig quedar completament convenuda que era litali i no el castell la llengua que es llegia com sescrivia (pg. 284). A partir daquest doble joc, comena V. Salcioli un procs de desmantellament daquesta illusi que, vulgarment, catalogarem com all que sescriu com sona.

Versi blocLa meva llengua es pronuncia com sescriu s la illusi que Valeria Salcioli tracta de desmantellar amb la seva collaboraci a la recopilaci dassaigs: Homenatge a J. Tuson (Empries, 1999). La lingista posa de manifest, en primer lloc, tres induccions inherents a aquesta tesi que evidencien que lemissor: coneix la fonologia i la seva relaci amb l'escriptura; identifica fonologia amb fontica; desconeix el carcter doblement convencional dels smbols grfics tipus dalfabet i correspondncia entre fonemes i signes grfics.A continuaci, sendinsa en lestudi fonolgic que tracta danalitzar la correspondncia entre grafies i fonemes a partir de la incursi en lexamen de dues llenges que han estat reformades recentment: el turc i el Bambara.En el cas del Turc, reformat lany 1928, els principals problemes de correspondncia, com indica V. Salcioli, es troben: en les variacions fontiques que es produeixen tant a nivell regional com particular com en el cas de la /a/ i la //; en la inexistncia de certs fonemes com el prepalatal sonor //; en casos en que els propis parlants dubten s el cas de la , que apareix com a corresponent sonora de /k/ en determinades estructures morfolgiques; en usos de diacrtics no previstos en lortografia turca. Respecte el que fa al Bambara, Salcioli esmenta les variacions contextuals no adscrites als grafemes com el cas de /g/; el de la nasalitzaci fontica de les vocals; lelisi no sistemtica de vocal entre obstruent i lquida a principi de paraula; la variaci tonal en certs sintagmes que tamb requereix un coneixement previ de la llengua.Daquesta forma, lautora conclou i demostra que la oralitat sempre provoca diferncies respecte la seva representaci grfica.