Com s'escriu una cançó d'Els Amics de les Arts · transforma en so gràcies a un altaveu. En els...

12
Com s'escriu una cançó d'Els Amics de les Arts

Transcript of Com s'escriu una cançó d'Els Amics de les Arts · transforma en so gràcies a un altaveu. En els...

Com s'escriu una cançó d'Els Amics de les Arts

Presentació

Els Amics de les Arts

Els Amics de les Arts és un grup de pop rock català creat l'any 2005. Fins el 2006 esva donar a conèixer amb dues maquetes i l'any 2009 es va popularitzar amb el discBed & Breakfast. Els seus següents àlbums van ser Espècies per catalogar (2012) iNomés d'entrar hi ha sempre el dinosaure (2014). Les lletres que escriuen parlen desituacions quotidianes i entre els seus recursos lírics es poden destacar els jocs deparaules i la ironia.

Taller d'Els Amics de les Arts

Aquest taller té la finalitat d'oferir una petita mostra del procés de composició deles cançons: com s'estructuren les cançons, com es fan els arranjaments de les veus icom es posen les lletres. Durant el taller, el grup i el públic treballaran conjuntamentles harmonies de les veus.

Objectius didàctics:

Apropar la música en directe als nens Ensenyar com composar cançons Estudiar les lletres de les cançons Educar sobre els instruments del concert Fer un repàs de la història del pop

Durada: 60 minuts

Idioma: català

Fitxa artísticaEls Amics de les Arts són quatre, però en els seus concerts els acompanyen altresmúsics que varien en funció del disc que presentin. A l’última gira, on han presentatNomés d’entrar hi ha sempre el dinosaure, els acompanyaven dos músics més.

Instruments i músics

Dani Alegret: piano, òrgan Hammond i veu

Joan Enric Barceló: guitarra acústica i veu

Eduard Costa: melòdica, Moog, xilòfon, percussions i veu

Ferran Piqué: guitarra elèctrica, programacions i veu

Pol Cruells: baix

Ramon Aragall: bateria

Taller

Música original: Els Amics de les Arts

Guió i coordinació: Pistatxo Produccions

Contractació: Pistatxo Produccions

Guió de l'espectacle

Els Amics de les Arts tocaran les seves cançons i s'aturaran per ensenyar les diversesparts que les composen. Posteriorment donaran instruccions al públic perquèacompanyi al grup en fer les veus i junts tocaran la peça en directe.

D'aquesta manera s'estudiarà l'estructura de les cançons, els arranjaments de lesdiverses melodies vocals i la sincronització de les lletres.

Suggeriments per a l'aprofitament didàctic

Durant el concert no hi haurà temps per aturar-se a llegir els continguts del dossier,per tant, si es vol un aprofundiment en els instruments o la història del pop, cal ferun treball previ a classe. Ara bé, en cap cas no és necessari fer un estudi previ perentendre i seguir l'espectacle.

Lletra de 4:3:3

Amb un bon onze inicialvull guanyar tres punts de glòriaper la porta principalentrar als annals de la història

I és que en temes de lligarbé que es pot perdre una lligasi no està tot estudiatsi la tàctica fa figa

De porter per parar els golsem posaré una cuirassaper si d'entre naps i colsva i m'enduc una carbassa

I una defensa de quatreamb centrals ben contundentsla prudència i la paciènciaimperant en tot moment

Si les coses van maldadespenso plantar l'autobúsquatre frases mal comptadesi que passin els minuts

Uh-lé-lé, uh-là-là, un xauarma amb tu és el millor que hi haUh-lé-lé, uh-là-là, si us plau poco picante que no ho puc suportar

I em reservo a la banquetaun parell de melodramesfan a l'esquerra i la dretasón els típics trenca-cames

I de quatre caixa o faixaun accent agironatdonaran joc les ve baixesque m'esforço en remarcar

Deixant-se caure a l'esquerrapivot recuperador

fixo la mirada a terrasi la cosa va pitjor

De mitja punta fent boiauna cita intertextualA mi m'agrada en Paul Auster,és boníssim tal i qual.

I tota l'artilleria la concentraré al davanta l'esquerra, Martin Codaxprovant d'evitar l'orsai

Uh-lé-lé, uh-là-là, un xauarma amb tu és el millor que hi haUh-lé-lé, uh-là-là, per anar a fer amb tu una copa, em vull classificar

D'extrem dret deixaré caureque allà a Sant Miquel del Faitinc caseta i que les taurei els aquari encaixem guai

I de carrilers per bandasomriures adolescentstan repetits tan estudiatstan entrenats digitalment

Vull amb la meva gran jugadaquatre notes a unisoet faig cometre una faltadius "Adoro els cantautors"

Davanter centre amb olfactehi ha una arrancada explosivarematant centrada exactasi és que la centrada arriba

-Nena, saps que tinc un grup? Toco als amics de les arts.-Què?-Els amics de les arts.-Un grup... de què?-De música.-Ah.-Sí, de, de música.

-És que jo el rock català no...-No... ?-No.-No bueno, tampoc és que...-Que què?-Que no és ben bé... No saps aquella que diu "Ho sento molt"?-Com?-No, res, tranquil·la, et porto a casa?

Uh-lé-lé, uh-là-là, un xauarma amb tu és el millor que hi haUh-lé-lé, uh-là-là, demà hi ha la repesca i ho mirarem d'arreglar

Uh-lé-lé, uh-là-là, un xauarma amb tu és el millor que hi haUh-lé-lé, uh-là-là, demà hi ha la repesca i ho mirarem d'arreglar

Breu història del pop rock

Pop és una paraula que ve de «música popular» i serveix per definir la música queescolta la majoria de gent. El concepte va sorgir a la meitat del s. XX, i escontraposava a la idea de música clàssica: fins aleshores la música es dividia entre laque només era accessible per les classes socials dominants, i la que es feia al carrer,que era local perquè no quedava enregistrada i no es podia expandir a tots elsterritoris.

L'aparició de nous aparells com la ràdio, l'amplificació elèctrica dels instruments i lacreació de l'oci entre les classes treballadores, van propiciar la creació d'una músicapopular i als anys ’50 el rock & roll es va expandir a tots els estrats de la societat. Eraun estil influenciat pel blues, el country o el jazz, que eren músiques tocades pelsnegres dels Estats Units. Alguns dels artistes que el van donar a conèixer van serChuck Berry, Elvis Presley o Bill Haley.

Després d’aquesta primera onada, una sèrie de grups van portar el rock a les masses:The Rolling Stones, The Beatles o Bob Dylan van aconseguir una fama mundialmitjançant una música que era popular i profunda alhora.

Als anys ’70 es van multiplicar el nombre de grups, i tots ells es van dividir engèneres més concrets; el rock es va separar del pop, i van aparèixer etiquetes comrock progressiu, el folk rock, el punk rock, etc.

Durant els anys '60 i '70 a Catalunya destacaven cantautors com Lluis Llach, Serrat,Ovidi Montllor, Pau Riba, o Jaume Sisa, i grups com La Trinca o Els Esquirols. Aquestsúltims van gravar i actualitzar moltes cançons folclòriques catalanes que encara avuicantem (Cada dia surt el sol, Fent camí, Volem pa amb oli).

L'expansió de la televisió entre les famílies va fer que les discogràfiques volguessintrobar noves maneres de promocionar els grups i per això es va inventar el videoclip.La imatge va guanyar tanta importància com el so i van aparèixer grups que la feienservir per definir-se. Al 1979, The buggles van composar la cançó que deia «Videokilled the radio star».

Als '80, el pop es relacionava amb allò comercial i ja no depenia dels instrumentstípics del rock. Els màxims exponents del pop dels '80 van ser Madonna i MichaelJackson, que feien servir bases electròniques i per qui les coreografies tenien unaimportància cabdal.

Contraposats a la visió comercial, van aparèixer subgèneres que buscaven un so méspeculiar sense preocupar-se tant de vendre (encara que després hagin pogut vendre

igual o més que els comercials). A Gran Bretanyava crear el brit-pop, encapçalat perOasis i Blur. També va aparèixer l'indie, concepte que venia de «músicaindependent», representat per grups com R.E.M, The Smiths, Pixies o New Order.

A partir dels '90, la societat podia absorbir qualsevol tipus de música, per moltindependent que fos. Estils com el grunge que practicaven Nirvana o Pearl Jam esvan tornar fenòmens massius.

A l'entrada del 2000, el pop abasta una quantitat enorme d'estils: n'hi ha quesegueixen una estela més comercial, com Kanye West, Katy Perry, o ChristinaAguilera. D'altres es compliquen amb les composicions i reflexionen al voltant detemes profunds, com Arcade Fire. Alguns també fan servir l'electrònica, comRadiohead. D'altres tenen una tendència més festiva, com Bloc Party, The Strokes oFranz Ferdinand.

Informació sobre els instruments del concert

La guitarra elèctrica

Prové de la guitarra clàssica, és de la família delsinstruments de corda i és elèctric. Va aparèixer amitjans del s. XX a Estats Units. Es distingeix de lesguitarres no elèctriques perquè té una pastilla, que ésel que converteix la vibració de les cordes en una senyalelèctrica. Aquesta senyal va a un amplificador, que latransforma en so gràcies a un altaveu. En els grups derock pot tenir una funció rítmica o melòdica.

Baix

Té el seu origen en el contrabaix i, com laguitarra, també funciona amb pastilles.Normalment té quatre cordes més gruixudesque les de la guitarra i per això treu un somés greu. En el rock generalment s'utilitzaper potenciar la base rítmica.

Bateria

La bateria és la unió de diversosinstruments de percussió com els plats, lacaixa, el bombo, els timbals o lesesquelles. Tots ells estan posats de talmanera que un bateria pugui tocar-losamb les mans, utilitzant les baquetes, oamb els peus, utilitzant els pedals. Vanéixer a Nova Orleans a principis del s. XX

de mà dels músics negres que volien una percussió potent pel jazz. La seva funció enun grup de pop és la de fer la base rítmica.

Piano

El piano es va inventar al s. XVII i, encara queprovingui de la tradició clàssica, avui en dias'utilitza en tots els estils musicals. És uninstrument de teclat de corda percudida: quan espremen les tecles s'activa un martellet que picauna corda d'acer i aquesta emet un so amplificatper la caixa. Normalment té 88 tecles, que són 7octaves. Els pedals serveixen per atenuar oexpandir el so.

Hammond

L'orgue Hammond és un instrument electromecànic inventat el 1934 per LaurensHammond. Inicialment es va concebre per substituir els grans orgues de tubs queles petites esglésies no podien pagar, però posteriorment es va convertir en unaicona de la música popular.

Música que escolten Els Amics de les Arts

Bob Dylan - Highway 61 Revisited (1965)

The Beatles - Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band (1966)

Blur - Parklife (1994)

La Trinca - Opus 10 (1976)

Antònia Font – Alegria (2002)