EXCURSIÓ

SCALA DEI. (1)

I.

Era una tarde d1 estiu. Lo cel vestía do foata. Acabavande tocar las duas á la iglesia parroquial de Sant Pere, quanvaig pendre assiento al cotxe de Cornudella y vaig aortirde ma ciutat de Reus per la carretera d' Alcolea del Pi-nar, deaitjós de visitar loa pobles, los monuments y 'ls si-tia mes pintoreschs del Priorat. A sis kilómetres de Reusse troba lo siti conegut per I1 empalme de las duas carrete-ras; nosaltres deixárem á la esquerra la d1 Alcolea y persota una perfumada volta d' arbres fruiters nos interna-rem per ta carretera de Cornudella, aturantnoa breus mi-nuts á las Borjas del Camp. Poch temps despres, varemdescubrir á !a esquerra á Alforja; poblet árabe, rich enaltres temps en jaspis de totas classes, y avuy por sas re-nomenadas avellanas y per las maduixas que 's crian din»

D EXCURSIÓNS CIENTÍFICAS. 311

los boscos que rodejan la ermita de Puigcerver, que per-teneixia á Scala-Dei, disputada per tres pobles y que gosade gran devoció entre 'ls pagesos de tots aquells contorns.Deixarem lo pía y pujarem á la montanya: arrivarem alColl d' Alforja, y allí lo panorama que descubriren nostresulls es mes que poétich, mes que sorprenent, indescripti-ble. Lo Camp de Tarragona s' extenia á nostres peus. Adotzena3 de pobles, de masos y ermitas apareixian entrefrondosos arbres y planells de flors que termenavan en lapunta de Salou, acertadament comparada al Golf de Nápols,ab la aftiva Tarragona . sentada sobre son torreó; al fonscapritxosas montanyaa que 's corrían fins á nosaltres; yal centre destacantse Reus que embolicat de '1 sol aparei-xia cora un batalló formal en batalla tenint alsadas sasbanderas, las quals ho assimilavan son gótich campanar yatrevidas xomeneyas deis vapors.

Un quart aprés descubrirem lo Priorat. Cambi complert,decorado distinta, pais p!e de montanyas, térra de ceps,encontrada rica; pero aspre, sorprenont si 's vol: bella enrecorts histórichs y senzillas tradiczons. Aquella ja no eríila meva térra; pero no m'era tampoch desconeguda deltot per haverla viaitat altras vegadas. Varem seguir unaimponent baixada y al arribar al nu de Ciurana, que distauna hora de Cornudelia, vaig saltar á térra desitjós de re-correr pam á pam aquell terreno pió de llegendas d' amory de recorts histórichs.

Lo riu Ciurana es molt petitet; pero sa vegñtació esfrondosa, rica en colorit y bastant poética. Quan Ciuranaperteneixia ais moros estavan aquellas riberas encatifadasdo rosas y d' arbres trasplantáis del Orient. Avuy estánrodejadas de molíns paperers. Lo segle aquell era orienta-

312 ASSOCIACIÓ CATALANISTA.

lista, '1 present es industrial. Com mes anava ;caminant,lo sol se feya mes accidentat, mes feréstech y mea erm.Prompte vaig donar en la imponentmontanya deCiurana,de mitja hora d' altura y de camí escabrós. Vaig pujarcom un pelegri aquellas áridas y espadadas rocas cobertasde romanins y d' argelagas. Ciurana es un níu d' aligas,un poblet de mala mort, Uuny del brugit del mon y propetdel cel.

Al entrarhi vaig observar que en 1' arch de son portals' hi destacava 1' eacut de las quatre barras de sanch. En-trí en un carrsr curt y estrot que 'm va conduhir & la pías,sa de la iglesia. La iglesia de Ciurana fou una mezquitaque conserva molt poch de aa arquitectura mozárabe y estátota emblanquinada en la actualitat. Junt á la porta d' en-trada y á la part de fora hi ha un sarcófach de pedra delpaís, ja tot trencat, lo qual segons se diu guardava lascendras de la reyna Abdelazia, victima de la séva abnega-cíú. En aquella mezquita ahont cada nit los moros Jlegianab fanátich reculliment los versfculs del Alkorá, avuy serendeix culto á la Verge de Ciurana, ángel bó d'aquellentorn, estel del dia del Priorat, santa Madonad' aquellasmontanyas regadas ab sanch de duas distintasrasaas, queportava la una la civilisació, 1' altre fa guerra en nom de

y la creu a' alsa alli damunt la muja lluua. Las duas reli-gions nascuda^ al voluptuós Oríent se miran cara á cara.La una avuy despedeix llum, 1' altra está en la tomba.

Quan estava per deixar la plassa me vaig trobar ab loreverent senyor Rector; li preguntl si guardava recorts dela ciutat. Me responguó que no. Un comiaaionat del ramde desamortisació, durant la guerra civil deis setanys, ss

DP EXCURSIÓNS CIENTÍFICAS. 313

'ls havia endut I' arxiu, y segons se tenia presentit,aquells pergamins, verdadera tresors de las glorias de lareconquista de Catalunya la Nova, havian sigut venuts(vergonya causa 'I dirho) com á paper vell. Havia donatpochs pasaos quan descubrí las runas deis murs d' aquellafortaleaa desdo ahont Almomaniz, que á pesar de sa cegue-ra havia portat 1' espant fins á la ciutat deis Comtes,deixant en son paa mostras de sa feresa en los dominisfeudals de Bertrán do Castellet, que havia fet retornar deMallorca á la esquadra aliada de Catalunya, Genova yPissa, malogrant la conquista d'aquella illa, tremola lopenó de la mitja lluna ans de deixar pera sempre '1 tronoque havia ennoblit ab sas proesas. Allí me va semblarveure á Bertrán de Castellet, llamp d' aquella guerra, se-guit de sos almogávers, assaltant los murs, cremant lascasas, no respeclant lasdonas, assessinant los nins, dego-llant loa bélichs alarbs y cubrint de cossos inanimata la té-rra. Allí 'm pensí veure, dalt del enlayrat cira de laGritella, al acabalat juheu que entrega laa claus délaciutat baix promesa de respectar -vidas é hisendas, y queal veure aquella carnicería malehfa á nom d1 Israel, áBertrán de Castellet y á tota sa descendencia. Desde allíoviraba 'h monta de l'rades, patrimoni deis valerosos com-tes continuadors de la reconquista; y detrásd' aquells sin-gles, los boscos de Poblet, y aquell real y artístich monas-tir. Y allá á ponent al cap de valí del historien Momsant,creguí veure lo Coll de la Batalla, últira baluart deis se-rrahins, montanyaen que 's parapetaren al caureCiurana;mes que defenaaren inútilment, fugint aterrats á Flix, pa-saant 1" Ebre pera salvar sas vidas. Mes ¡ay! lo sol se ha-via post y comensavan á clarejar los estéis. Vaig avansar

3U ASSOClAClÓ CATALANISTA

aiguns passos y descubrí en la poca viva dos clots. Eran,

segons la tradició,,lasferraduras del cavall de la desvalgu-

daAbdelaziaqueans d' entregarse ais vencedora, va sortir

del caatell montada á cavall, precipitantse al riu en un rap-

te d1 heroisme. Mogut per la curiositat vaig contemplar

aquell abisme, y al veure 'i riu quejailenciós gemega á sas

plantas, me sembla eom si conté» ais villils á' aquella térra

cuberta de sepulcros, mil llegendas de sancb, d'amopy glo-

rias que conservan aquells llochs. Y reflexionant ab las

grandesas y ruinas deis pobles y de las rassas, los cambis

de noatra Ierra, nostras lluytas turbulentas, y '!s trastorna

socials de cada sigle, vaig surtir de la ciutat, corrent com

un temerari, sal tan t timbas, y fugint, fugintcamf aval I, en-

trant per fí á Cornudella al apareixer la lluna en lo pur

espay del cel.

CornudeMa fou fundada pela Comtes de Pradea. Es po-

blació industrial y alegre, lo que la earacterisa entre tots

los poblea del Priorat Té bonaa salas de ball y raolt bona

iglesia. Un de soa filis mea ilustres es lo renometiat artista

Joaquím Juncosa, pintor del sigle xvn y una verdadera

gloria catalana. Allí'm fou contada la sequenttradieió res-

pecte la fundació de la vila. La muller d' un deis primers

Comtes de Prades, seguida d' óll, de sas damas, patges y

cavallera surtía á cassarpels seus boscos. Gran va ésserla

caaaera, bona la festa, esplendent la diversió, pero al cau-

re la tarde, lo Comte pregunta per sa muller y per sas da-

mas. Aqueixas y la Comtesa havian desaparegut, ó per

millor dir s' havian extraviat entre aquells boscos. Lo

Comte, frenétich, seguit de son acompanyament, fou en sa

busca; pero era inútil, aos cavatls corrían sens ropos y

per cap Hoch las trobavan. De sopte se sent un corn; lo

I)' EXCURB1ÓNS CIENTÍFICAS. 315

Comte 's para, 's posa dret sobre 'Is estreps, llensa la vis-ta, para la orella y torna á sentirlo eorn, locorn decassa.¡Es lo corn d' ella! ¡Es lo corn d' ella! crida '1 Comte, yguiat per sa ven, pica '1 cavall, y ab los seus guerrera tro-va á sa mulief y porugas damas presoneras y en brasso3deis moros que havian quedat despres de la reconquistaamagata entre 'ls verges boscos del Montsant. Los cris-tians atacaren ais infidel3, aqueixos foren retuts y las da-mas rescatadas. Y '1 Comte en com memo raes ó d' arrueixfet y en acció de gracias va fer edificar allí una capella;entorn d' ella 's faren algunas cassas, resultantne per út-tim la vella Cornudella.

II

A trench d'auba vaig sortir de Cornudella, monlat enuna muía que no la haguera despreciat un Abat de SantasCreus, y acompanyat d' un mosso de bona cama, festiu ygran práctich del país. Prenguerem lo camí d' Aubarca,y poch temps apres, arrivarem al poblé y á la conegudaermiía de San Joan. Nostre intent era seguir totas las er-mitas del voltant, mes com mokas d' ollas están arruna-das y altres han perdut sa importancia, lasdescriurém depas per no cansar ais lectors y per no fer un travall inter-minable. Totas las ermitas van ser edificadas molts anysabans de la fundació de Scala-Dei, y en la generalitat dellas hi vivían religiosos penitents que aymanta de la so-letat, se consagravan 4 Den fugint deis homens. SantJoananomenat de Cornudella, es un santuari tan bonich comalegre, situat davant d' una plasseta en la que hi ha edi-ficada una casa bastant capas qiieserveix d" alloljament

á quantas personas visitan aquell lloch. Es aquell un puntmolt delíciós, regat per frescas fonts, sombrejat per frui-terars y coronat de xipressos arrelats entre la roca y quepareixen amagar sa punta dalt del col. Santa Madalena,es la mes gran de totas y tal volta la que conta mes anti-guetat. Sos ornamenta son mes propis d' una iglesia par-roquial que d' una ermita. Sota 1' altar majorhi havia unacapella subterránea á la que 's baixava per set grahons, ydins d' ella s1 hi venerava la imatje d' un San Crist que 'sdiu porta al coll desde Roma lo seu fundador, y que eratingut per sant en tota la encontrada. A ma dreta d' eixacapella, s' hi veya una porteta que conduhia á una covatan fonda com fosca y dins d' ella feya oració aquest varójust. A mitj siglo passat se diu, que uns frares Carmelitasdescalsoa volian fer d' eixa ermita un lloch d' oració, perolos de Scala-De¡ s' hi oposaren en virtut d' unas butllas yprivilegis del Papa, de que 's forma plet en lo Tribunaldel Nunci, declarantse 6 favor, com era de preveure, dtOsfrares de la Cartoixa. Entre Montsant y la serra do laLlena, a' alsa Santa Bárbara. Lo sili es molt alegre yubach. Junt á la ermita conreava un hort 1' ermita y dinsd'ell brollava una font tan clara y tan fresca, que'Ismalalts hi trobavan la vida, y era la mes bona y alabwdade tota aquella encontorns. En un lloch escabros, amagat,circuit de montanyas que constitueixen una valí tan fon-da com deserta, hi ha la ermita de Sant Bartomeu, fundadaper l'"r. Grau, '1 mes antich ermita d' aquellas térras. Eraaqueix anacoreta un semblant de Fr. Garí, que sois pensa-va en Deu, sustentantse d' herbas, tenint mólls imítadorsen tota Espanya. Se conta, que 1' any 1160, algún tempsabans de la fundació de Scala-Dei, la reyna Donya Sanxa,

muller de D. Alfons lo Cast d* Aragó, que era molt bonacristiana, feya Hit do resultas d' un sobre-part, en la anti-gua é histórica ciutat de Fraga, que en aquella temps erauna de las primeras d' Aragó, y veyentsesense esperansasde vida y tenint noticia de que Fr. Grau tot ho alcansavade Deu, 1' enviá á cercar per dos cavallers. Eli se presentóen la cambra de la Reyna, li diguó las sevas oracions,Donya Sanxa se trobá bona, y d' agrahida li volgué fer un

mita y d' alguns bossins de térra d' aquells entortis, cosaque sen-s dilació li fou concedida; passant després de laseva mort á mans del Convent del Bonrepós, heretantloaprés los de Scala-Dei per certa Butlla del Papa. No gayrelluny d' aqueixa hi ha la de Saní Salvador, que no perte-neixia al monastir y está situada en lo terme de Marga-lef. Aqueix santuari es modern, está emblanquinat y cir-cuit de xipressos; pero alió es un desert ferestech y sense-vista; al estiu hi van los hornea, á tot temps los llops. LaMare de Deu de Montsant es la mes alta de totas; desdeallí 'a veu tot lo Priorat, Falset ab lo seu antiarlistichcampanar y ferotge cementiri vell; la montanya de laMola; la man ab sa punta de Salou; los mura do Tarrago-na; Reus ab tot lo seu camp; y á ponent lo riu d' Ebre, ymirant al nort, la serra de la Llena, las planuras d'Ur-gell, Lleyda ab la seva preciosa Seu convertida en fort ylas montanyas del Piríneu sempre nevadas y sempre im-ponentas. Aill propet hi ha un bosch de roures de Flan-dos, y s' hi crian moltas herbaa medicináis que se 'n ser-via '1 convent, y que avuy se venen per tota !a provincia.La ermita de Sant Antoni Abat, anomenada per moltsMoníalío, fou en 1285 sufragánea de1 poblé de la Morera,

318 A.SSOCIACIÓ CATALANISTA

agregat á Seala-Dei. Essent arquebisbe de Tarragona donSanxo Lope de Ayerbe, s1 hi va posar en ella una picapera batejar, allá pels anys 1354; mes dura poch, y com esmolt rica en ayguas, hi feren una gran casa de pagés losmonjos del monastir. A mes, la edificada perl' IlustrissimD. Andreu Capilla, bisbe d' Urgell, que era un siti d' es-barjo pels monjos, posat en un plá ab grans jochs d' ay-guas. Per úliim la de la Ver ge de la Consolado, que 'salsa en lo terme del rich poblé de Gratallop3 y que foufundada peí abat Domónech vehi de dit poblé y vasall deScata-Dei. Dalt del sostre d1 ella, s' hi sostó lo barret delabat Doménech que '1 tira enlayre al arrivar de Roma yencara no ha caygut; pero lo mes notable de la ermita esun quadro al olí de bastant valor artístich.

Durant aqueixa excursió vaig passar per Cabacés, po-blé árabe, rich en fonts y pié d" antiguetats. En totas lasfinestras s' hi veuhen vestigis de la arquitectura mozára-be. Junt á las últimas casas del poblé hi ha las ruinas d'un edifici de Temptaris, que aprés paasá á ser domini deisSant Joanistas de Jerusalem. Hi vaig veure entre ponent ymitj dia la serra del Coll de la Batalla, últim refugi deisalarbs, montanya histórica, suspir deis moros, darrerapágina de la Reconquista. Per últim, aprós de dos días deviaige, varem arrivar al terme d' ell que era la Cartoixa doScala-Dei, Tebayda catalana, artístich monastir enclavatal peu del historien Montsant, cordillera mage9tuosa, im-ponent, obra de gegants y rica en vegelació de totas clas-ses, muralla inexpugnable recorreguda pels moros que laconeíxian ab lo ñora de Al-bahalka, nom que prenguóaprés en lo sigle xn lo poblé de Albarca colocat á la partd' Orient d' aqueixa montanya que s' eleva 3800 peus so-

D' EXCUREIÓNS CIENTÍFICAS 319

bre '1 mar, y que fou batejat ab lo nom de Montsant aprÓ3de la Reconquista per ser ]' abrich del monastir y de lasesplicadas ermitas.

Al peu de Montsant, y al centre d1 él! liom dit que s'aixeca Scala-Dei. Hora os ja que contení sa historia.

III.

Corría 1' any mil cent selanta tres y rognava en AragóD. Alfons lo Cast. Per aqueix temps feya progressos áFransa la nova institució déla Cartoixa fundada per SantBruno, catedrátich de París y canonje de la ciutat deReims. Lo meteíx rey mogut per sa gran devoció concebíla idea de fundar una Cartoixa á nostra térra catalana, yportar aquí 'ls frares d' aquella religió.

Abans d' escriure '1 re_y al general de la Orde, feu anará dos cavallers y alguns religiosos á donar una volta perlo Príncipat y sobre lot á las montanyaa do Prades y á laaerra de Montsant per buscar un lloch amagat y propi áfi d' edificar lo monastir. Y ealtant timbas, passant boscos,lluytant ab las feras, arribaren a una pintoresca valí quea' exten al peu del Montsant y preguntant respecte aquellterreno á un pastorque cuidava un remat, respongué: queaquell era un siti molt delicias, afegint apres y senyalantab lo sen gayato un pi que eslava al mitj de la valí, quehavia vist allí una escala per ahon t pujavan y baixavancada día uns minyons :nolt aixerits. Saber aixó '1 rey Al-fons y oferir al Generallssim lo dit lloch, tot va ser hú. LoGenerallssim acepta y enviá aquí á set religiosos. Lo mo-narca se trobava en la ilustre comtal ciutat, los rebó áson palau, tos omplí de festas, los hi va fer entrega real

3áü AS30C1AC1Ó CATALANISTA

del dit siti y terreno colindan!, dihent de pas, que se 'Is hidones tot lo necessari pera construir loconvent, dotze col-das, la iglesia y demés Ilochs. Pero loa donatíus no vanser molts, perqué 'I rey, tot sent tan religiós, va faltar ása paraula y 'la cartoixans per medi de caritate acaba-ren la iglesia dedicantla, á la Verge María de la Assump-ció.

Lo convent tenia tres claustres, lo primer va ser cons-truit al any 1161 peí rey Al-ons y era voltat per 12 celdas,tenint en son centre '1 cementiri de tots los iTionjoa delmonaatir. Lo segon, fou fundat peí Sereníssim D. Joan d'Aragó, fill d' aquell rey, terror deis alarba, conqueridor daValencia, brau y Iliberal, anomenat D. Jaume d' Aragó,que fou enterrat al real monastir de Poblet, y que avuyreposa dins d' una cosa parescuda á un panteó en la Seude la metropolitana Tarragona. Y '1 ters, va ser construitper Berenguer Gallard, ciutadá de Lleyda; rodejat per sisceldas que queyan al mitj del claustre de! rey fundador ydel de D. Joan d'Aragó, que es lo punt ahont estava losagrari y un petít pí, que no se sabía qui I' haguóa plan-tat y que havia creacut no se sab cóm.

La iglesia era magnifica; cuberta de quadros de valor,deguts molts d' ella ai pinsel! del P. Lluis Pascual, monjod' aquell monastir, y del místich Fray Juncosa. En 1' atriprimer1 que 's trobava al entrar en loconvent, hi haviaoficinas, casas per ho3pedatge y fonts per tot arreu. Aque-lla iglesia voltada de capellas ahont cada frare deya laseva missa apart, enrajoiada de jaspi bru y negro, ab loseu chor rieament travallat y ab sitiáis de roure de Flan-des, era la admirado de tothom; pero mes n' era la cape-lla ahont s'adorava '1 Sant Crist, que "s diu v» parlar á

321

.loan Fort, lo monjo mes conegut, mes célebre y más de-

vot d' aquell convent, primera cartoixa d' Espanya y se-

riyora de tot lo Priorat y d' altres térras.

La monjía y "I convent estavan separadas. L' una s' al-

savaá la vora d' un riu, abaix d'un pía, pie d' hortalis-

sa, de freaca3 ayguas y pintadas flors; y la monjía s' ama-

gava entre Tls pins de la montanya, en un lloch selvatcre

defensada per rocas y per boscos abont no hi entrava la

ciara llum del sol.

Pero avuy tot es ruinas, miserias y soletat. Sois a" alsa

encara en peu, pero apunt de catire, la fatxada de la igle-

sia, (jue era fins ahont tenían pas las donas que visitavan

lo monastir. Alli ni 1' historiador, ni I' artista, ni 'i poeta,

hi poden irobar res. Aquell convent pié de riquesas, de

feudos, de delmes y de censáis; que tenia '1 Priorat baix

son domini lo seu prior,y d' aqui pren lo nom aquella co-

marca; aquells monjos que camensant per caritats tingue-

ren casas d' hospedatge á Reus, Tarragona y altres ciu-

lats, y eran senyora del pobte de la Morera, per coneessio

de D. Jaume 'I Conqueridor; que '1 rey D. Joan li lo Jue-

lícier y D. Ramón Berenguer I comte de Prades los van

omplir de privilegia y distincions; que D. Ferrán lo Ca(ó-

lich los hi torná-'ls pobles de Torrebeses, Puigvert y Cas-

telldasens, que V emperador Carlos V loa senyaláseixanta

ducats d1 almoyna tots los anys perqué resessin per éll y

aa descendencia y que '1 rey Felíp III, de trista memoria,

loa hi va confirmar tots los privilegia.que tenían, inleres-

aantae per ells, barí paaaat ja á la historia. Varen acabar

KlOI

sa iglesia lo rey Martí I; ni Felip II trapuja aquellas llosas

de marbre que ressonavan ba¡x sos peus. Felip IV va ser I'

.¡¿I ASaOCIACIÚ CATALANISTA

¡Ah! tot té 'I seu fi. Aquell monaslir guardava cendras

sagradas; loa héroes de la Reconquista dormían allí. Don

(luillem do Sirga, tinent general detots los exercits d'Ara-

gó y que prengué deis moros las montanyas de Prades, te-

nia allí sa tomba y son repós; D. Pere d' Aragó pare de la

renomenada Margarida de Pi-ades, mullerdel rey D. Marti,

allí dormía, y D. l-'rancesch de Cardona, filt del duch de

Cardona y molts que han passat al oblit, alli foren soter-

ráis ab gran pompa, y avuy llura ossos ni teñen sepulcro,

escampats en aquella feróslega montanya de Mont-sant.

Los senyors Comles de Rius, Pereira y Garcia, son avuy

los propietaris d'aijuell terreno. Quan compraren aquell

siti era tot boscos, y avuy s' han convertit ab las millors

pasaquellsllochs!

Las oracions s' acabaren, los ermitantss'hanextinguit,

la campana no ressona en aquells deserts, los pobres no

trucan á sas portas; tot, tot ha desaparegul! Scala-Dei ess

un munt de ruinas. Tot lo seu poder ha mort pera no tor-

nar may mes. Caigué com Ciurana, ab tot lo seu poder y

explendent civilizado.

Aixó pensava aquella nit senlat a la iglesia, que no te-

nía mes volta que la del cel, ni mes llum que la claror de

la dormida lluna. Aquell siti convida á la soletat, al recu-

lliment y á las reflexiona.

IV.

Sortia '1 sol. L' espectácie no podia ser mós aorprendent,

moa gran y mes noa pels que som filia d' una ciutat y no

L¡2:i

hem gosat deis encants de la naturaleza. Los moixoiiscantavan á cents, los arbres se 'gronxavan carregats perlas perla? de la rosada, los romanins, las farigolas, lasrosas boscanas y las violas bordas, exhalávan mila olorsque I' aire del matí portava per tot, lo cel se vestia ab losseus mantells de festa y dalt de las montanyas las cabrasunian sa veu á las de las campanas de la iglesia, al lladrardéla gossos, ais crits deis traginers y á las corrandas delas noyas que baixavan á buscar aygua al riu, ablo ciste-llet al bras, ó anavan á eullir cireras per aquells horts.¡Benehida mil voltas la naturalesa! ¡Henchidas aqueixasfestas de cada dia, sempre variadas, sempre plenas de per-fums, de llums y amors!

A las vuit arrivarem al poblé de la Morera, un deispunts mes alts del Mont-Sant, y per un camí estret, tor-tuós y dret com un calvari, entrarein de nou á Cornude-lla, ahont vaig deixar la muía despedintme del mosso, yprenent un altre bagatge vaig sortir dT aquella rica y hos-pitalaria vila, seguint ma excursíó peí Priora!. Al arrivarñ\ riu vajg donar I ullim aaeu a Liurana, a. las roonía-nyas de Prades y al atrevit Mont-Sant, y recorren! mon-lanyas y mes montanyas, coberlas de ceps, varem passarper davant de Povoleda, arrivant, sens liaver deixat locamí, dos horas aprés á Porrera.

Porrera es un poblé de gent de ferro, poblé valenChé-roe en la guerra de la Independencia,-cremat 1 any vinti-dos pels realistas. Un riu lo besa, una montanya 'I guar-da y una carretera '1 posa en comunicado al) Reus, qui liserveix de mirall y d' exemple, y que s'honra ab samistat.

Al póndres lo sol, quant los pagesos lornavan del camp,

y fent duas horas mortals per uns colla que s1 aixecan

tina ais núvols, entrarem á la vila de Falsetpel portal deis

Farrers. Falset fou fundat aprés de la Reconquista; per-

teneixia á la baronía d' Entenza y fou habitat pels juehus.

Avuy es cap de partit.

A 'I endemá vaig pujardalt de! castell. Fins pochs anys

enrera va perteneixer al Duch de Medinaceli, senthi ara

en éll las presons del partit. Lo castell no té res de nota-

ble, ni com á fort ni com á obra d' art. Sois conserva nls

y vaig passejar la mirada peí seu bonich camp. Al nort s'

aixecava'1 tantas voltas anomenat Mont-Sant; á ponent

lo riu d' Ebre, y 'm sembla descubrir entre la boyra d'

aqueix cándalos riu lo castell d'Escó fundat peis moros

y habitat despréa pels templaris, y sobre tot 1' historien

castell de Míravet, construit també pela alarbs, guanyat

per Bertrán de Castéllet, primer caria de Reus y conque-

ridor de Ciurana; fort aTiont se tancaren los templaris

r|uan los seus germans foren cremata á Paris, dirigint

desde éll una 1 larga y.sentida carta al PapaCÜment V, quB

per res los hi va valdré; estada del desgraciat Príncep de

Viana a! ser portat á las presons de Morella. Cap á mitj

dia vaig saludar al antich poblé de Tivisa, conogut pels

romans, terreno rieh d' ánforas romanas y que durant la

Edaí Mitja perteneixia en feudo á la casa de Moneada;

Gapsanes, qual campanar vaig distingir, patria de Pe re

.loan Barceló anomenat lo carrasclet ó Cúrrasela, últim

puerriller del segle xvm y que consegüent ab sas bande-

ras va seguir ais exóreita de la casa d' Austria y morí un

aquellas apartadas térras conquistant una alta graduado.

Y entre mitj dia y solixent s1 atsava la montanya de la

:i25

Mola que perteneixia á la baronía d' Entenza y marcava

'Is dominis dei convent d'Escornalbou. Y per últim; las

monlanyas dé las torres d'JAltafalla que conservan los

restos d' una atalaya mora que eslava en comunicaeió ab

los d' Alosa, la Morera y Ciurana.

Vaig baixar del castell, prenguí lo cotxe y per la carre-

tera d' Alcolea me dirigí de nou á RGUS. Al arrivar al coll

ds la Teixeta descobrí de cop a Porrera y 'm vaíg despe-

dir del Priorat. De sobte vegi á má dreta la punxaguda

monlanya que termena ab las ruinas de lo (jue fou con-

vent d' Escornalbou, castell moro guanyat per Alfons lo

Cast lo día 8 de Maig de 1162, y per ell convertit en con-

vent de frares regulara de Sant AgustI, subjecte al Arque-

bisbe de Tarragona. Eslava baixla advocado de Sant Mi-

quet Arcángel, que era lo sant protector de dit Rey, y que

se li aparegué 'I día del assalt d' Escornalbou, segons

diuhen vellas crónicas. Los limits d' aquell convent arr i-

bavan fins al Camp, y per ponent fins al poblé de Pradell.

Jo no 'm cansava de mirar aquell elevat monastir, que al

ser visitat per un noble de Castella va dir entusiasmat ais

frares que li unsenyavan la vista del Camp, que alió era

lo millor baleó d" L'spanr/a.

De sopte '1 cotxe 's va posar al pas y enlrarem en la pi>

rillosa baixada del Coll negre¡ y s' extenguó com un vano

á nostres peus lo frondós Camp de Tarragona. Lo cor me

va saltar dintre '1 pit, d' alegria. Respirava de nou 1' aire

de ma térra, -veya 'I cel de ma ciutat natal, la travallado-

ra é independent ciutat de Reus, niu deis ineus amors y

lomba de mos avis.

Deixant per últim enrederalas feréstegas sorras, entra-

rom en aquellas planuras cubertas d' arbres y jardina de

Hors, de pintáis masets y frescas ninas, sois parescudas álas hortas valencianas, y á las duas de la tarde entrava enlos carrers de Reus, desitjós de gosar de la festa major deSant Pere, assislir al Certamen cteníifick y literari iniciatper lo Centre de Lectura, que constítuheix la página mesgloriosa que té en aquestsigle lanosti-a entussiasta ciutat.