SaraiAlba.Arqueologia2nBatx
-
Upload
alba-perez -
Category
Documents
-
view
1.855 -
download
2
description
Transcript of SaraiAlba.Arqueologia2nBatx
Fa 2000 anys a la Península
Ibèrica... Llatí 2a avaluació
Sara Navarro i Alba Pérez
2n Batx HS1
SALVE, EGO MILITES SUM.
Ens submergirem en un
viatge 2000 anys enrere en
el temps. Començarem per
Barcino.
BARCINO
o Ubicació Geogràfica: Situada entre el riu
Rubricatus (actual riu Llobregat) i el riu Baetulo
(actual riu Besós) i davant del mar, vies de
comunicació i de comerç. Trobem també una
muntanya, mons Tàber, actual Montjuic, amb
una funció defensiva.
o Habitants preromans: Assentament íber, els laie
– laietans.
o Nom preromà de la ciutat: Barkéno.
o Data de fundació: 14 aC.
o Nom romà: Els romans aprofitaren el nom i la
van anomenar Barcino. El nom complet de la
ciutat és: Colonia Iulia Augusta Paterna
Fauentia Barcino
o La ciutat va ser fundada per l’emperador August el 14
aC quan acabaren les guerres Càntabres, un cop
llicenciats els soldats que hi lluitaren els va donar part
d’aquestes terres per a que hi fessin una ciutat.
o La ciutat va ser una colònia, els seus habitants tenien
dret a la ciutadania romana i eren d’origen itàlic, es
calcula que hi havia uns 2000 habitants.
o Els romans van saber aprofitar els recursos que el
terreny oferia: la mar i els rius facilitaven el comerç i
les vies de comunicació, així, els productes que els
romans comercialitzaven més era el vi i els cereals,
practicaren també la pesca i comercialitzaven amb
ostres; del mons Tàber n’extreien el gres (construcció)
i de les mines situades a l’actual Gavà extreien el
ferro.
o ALTRES HIPÒTESIS SOBRE LA FUNDACIÓ DE LA
CIUTAT:
o Segons el mite, Barcino va ser fundada per
Hèrcules quan feia una expedició amb Jason i els
argonautes, en la recerca del vello d’or. Aquesta
expedició anava cap a l’Àfrica, però va es va
desviar arribant així a les costes de Montjuic. Al
veure la muntanya, rius i mar, pensaren que era
el lloc ideal per a fundar una ciutat, la tripulació
anava en la novena barca “barca nova –
Barcino”.
o Fundada per la família d’Annibal, Anníbal passà
per allà i s’hi quedà. El cognom d’Annibal és
Barca, “Barca Nova – Nova ciutat dels Barca –
Barcino”.
o ORGANITZACIÓ DE LA CIUTAT:
o Trobem l’organització habitual de les ciutats
romanes: la ciutat estava envoltada per la muralla,
amb torres de vigilància i quatre portes. El recinte
de la ciutat s’adaptava al terreny però feia la forma
d’un rectangle els dos carrers principals eren el
Decumanus Maximus i el Cardo Maximus, amb
portes a l’inici i al final de cadascun. .
o A l’encreuament del Decumanus Maximus i del
Cardo Maximus trobem el fòrum.
o Es creu que els carrers eren amples, a sota dels
carrers trobem les clavegueres dibuixant una
quadrícula.
DUES TORRES DE VIGILÀNCIA DE LA MURALLA. Plaça Nova.
Plaça Sant Jaume, on hi havia el FORUM.
o Trobem, a més, un temple, del qual ens queda el pòdium i
quatre columnes, és la part del darrere del temple. El temple
està dedicat a la triada capitolina: Juno, Júpiter i Minerva. El
temple era hexàstil (amb sis columnes al frontal) i perípter
(amb columnes al seu voltant)
COLUMNES DEL TEMPLE, seu del Centre Excursionista de Catalunya.
o A més, hi havia dos aqüeductes que subministraven
l’aigua, un portava aigua del riu Rubricatus i l’altre del
riu Baetulo.
ARCADES D’UN AQÜEDUCTE, trobades a la plaça Duran i Bas.
o Sota la Pl. del Rei es trobaren domus, visibles al Museu
d’Història de la Ciutat, situat a la mateixa plaça.
o Sota la plaça de Sant Miquel es pensa que hi ha termes
públiques.
o Alguns dels mosaics rescatats es conserven al Museu
d’Arqueologia o al Museu d’Història de la Ciutat.
Decomanus Maximus / Actuals carrers del Bisbe, de la Ciutat i del Regomir
Cardo Maximus / Actuals carrers de la Llibreteria i del Call
Fòrum / Actual Plaça Sant Jaume
Muralles
Temple, a l’actual centre excursionista.
Aqüeductes / Actual Pl. Duran i Bas
Ja heu vist com Barcino ha
canviat al llarg dels anys… I
com ha crescut! Però pels
carrers de l’antiga Barcino
encara es veu la presència
romana! Anem a veure
Empúries.
EMPORIAE
o Ubicació geogràfica: Situada al costat del riu
Fluvià i del riu Ter, a la badia de Roses
(comerç).
o Habitants preromans: Els primers habitants
foren els indicetes i posteriorment
s’establiren els grecs.
o Nom preromà: Ἐμπόριον , que vol dir
“comerç” o “mercat”, això ja ens dóna moltes
pistes sobre la seva funció.
o Data de fundació: Els grecs arribaren al segle
VII aC, els romans al segle II aC.
o Nom romà: Els romans conservaren el nom:
Municipium Emporiae
o Ἐμπόριον:
o La fundació d’Ἐμπόριον se situa després de
la fundació de Massàlia (Marsella), cap al
segle VII aC. Els foceus, un poble grec
procedent de l’Àsia Menor, tot seguint la
costa van trobar un bon lloc on establir-se
el 600 aC aproximadament, tot i que ja
estava habitat pels indicetes des de l’edat
del bronze, el poble iber, amb una
economia poc desenvolupada. D’aquesta
manera van establir-se a una petita illa,
l’actual Sant Marti d’Empúries, gràcies a
l’arqueologia s’ha descobert que no es
tractava d’una illa sinó d’una península.
o Ἐμπόριον:
o El primer assentament grec s’anomenà Paliàpolis
“ciutat antiga”, degut a un augment de població van
haver d’ampliar la ciutat i la van anomenar Emporion.
o Gràcies a la proximitat del mar, van poder establir
relacions comercials exteriors, i gràcies a la presència
dels rius, van poder establir relacions interiors amb la
resta de la península. Els grecs que es van establir no
pretenien ocupar el territori sinó conviure-hi i
comerciar. Aviat influenciaren a la cultura ibèrica del
voltant, per exemple, els indicetes acabaren agafant el
model d’alfabet grec, i van influenciar-se també en
elements mitològics. Allò que més comercialitzaven era
cereals i gra, destinats a Atenes.
MURALLA D’EMPORIAE A LA ZONA DE LA NEÀPOLIS.
o Construida al segle II aC, com totes les ciutats emmurallades,
la funció era protegir la ciutat. A l’interior de la ciutat hi havia
la talaia, una torre de vigilància.
TEMPLE AL VOLTANT D’UN PÒRTIC.
o Els romans arribaren després de la segona guerra
púnica, s’instal·laren en un campament al costat de la
ciutat grega, mantenint aquesta la seva independència.
Escipió va establir un praesidium (assentament militar)
l’any 218 aC, que fou la primera base militar d’Espanya.
Quan els indicetes van veure el praesidium van
posicionar-se en contra dels romans, però Cató va
eliminar la resistència antiromana el 195 aC.
o Aquest nou assentament militar fou poblat per itàlics i
posteriorment va rebre soldats que havien lluitat a les
guerres contra Pompeu. Més tard, en l’epoca d’August,
Emporiae va ascendre a municipium i les muralles que
separaven la ciutat romana i la grega van ser
enderrocades. A partir d’aquell moment la ciutat grega
va perdre la seva independència i totes dues ciutats es
van convertir en una.
o Distribució de la ciutat grega:
o Paleàpolis: Primera ciutat on els grecs van
establir-se, correspon a l’illa, aquesta part
ha estat sempre habitada i es coneix molt
poc de l’època grega.
o Neàpolis: És la part en la que més s’ha
pogut excavar. Es van trobar tres temples
del segle IV aC, un dels quals dedicat al
déu de la medicina Asclepi, del qual es va
trobar una estàtua a l’interior. A prop hi
ha un altre temple, el Serapeíon, dedicat
a Isis i a Serapis, fruit de la influència de
les relacions comercials amb l’Orient.
o Distribució de la ciutat grega:
o Es va trobar també l’àgora, envoltada de porxos,
i el carrer que creuava tota la ciutat passant per
l’àgora, on s’han trobat restes de locals destinats
al comerç, com l’stoá, edifici amb botigues.
o Hi havia també un mercat: macellum.
o S’han trobat algunes cases en les que es pot
veure la distribució de la casa: d’una sola planta
amb tres habitacions, i mosaics a les habitacions
més importants.
o Arreu de la ciutat trobem cisternes per a
emmagatzemar l’aigua de la pluja, que no era
abundant i sovint la població havia de recórrer a
les cisternes públiques perquè no tenien aigua
potable a casa.
TEMPLE DEL DÉU ASCLEPI, Askleípeion.
ESTÀTUA del déu Asclepi a l’interior
MOSAIC trobat a una casa. Neàpolis.
CISTERNA
o Distribució de la ciutat romana:
o Va ser una ciutat de nova planta o ex novo.
Presenta la distribució típica de les ciutats
romanes: dos carrers principals, el cardo
maximus i el decumanus maximus, amb el
forum a l’encreuament d’aquests dos, i la
resta de carrers distribuïts en forma de
quadrícula. Trobem però, un mur que
divideix la ciutat en dues parts, aquest mur
és una singularitat, doncs no es presenta a
cap altra ciutat romana.
MURALLA I ENTRADA A LA CIUTAT PEL CARDO MAXIMUS.
o La muralla estava construïda amb grans blocs
de pedra i amb formigó. Donava la volta a tota la
ciutat, la funció principal era defensiva.
Formigó, opus caementi-cium
Blocs de pedra
o El fòrum està dividit en dues parts pel decumanus maximus. A
una banda es trobaven les botigues (tabernae) i un cantó hi
havia el temple capitolí, dedicat a Juno, Júpiter i Minerva i alçat
sobre un podi. A l’est del fòrum hi havia la basília i la cúria.
o A l’Empúries romana hi havia
també termes públiques, un
mercat, i un amfiteatre. Es
creu que hi havia també una
palestra, destinada a
l’esport.
TERMES ROMANES,
Empúries
FORN DE LES
TERMES,
praefurnium
o A prop hi havia també les
popinae, tabernes o menjar i
buere.
o De totes les cases que hi va
haver, es calcula que van viure-hi
uns 4000 habitants, s’han trobat
tres domus i varis mosaics.
o Les domus es caracteritzaven per tenir uns grans
jardins i molts espais oberts per a deixar passar la llum.
o Hi havia també insulae per a la gent que no era de
classe benestant. Als pisos inferiors se situaven les
botigues o tallers.
Empúries fou una gran civis,
recordo encara com era
banyar-me a les termes… Per
cert, aquests d’aquí darrera no
els coneixeu, oi? Són habitants
d’Iltirda, Indíbil i Mandoni…
ILERDA
o Ubicació geogràfica: Situada a l’interior
de Catalunya, al costat del riu Sicoris
(actual Segre) a les Terres de Ponent.
o Habitants preromans: Poble íber, els
ilergetes.
o Nom preromà de la ciutat: Iltirda, es
pensa que en la llengua dels íbers “il” –
ciutat, tir – “llop” : ciutat del llop.
o Data de fundació: 89 aC
o Nom romà: Ilerda
o Trobem tres nuclis urbans: Iltirda
(actual Lleida), Iesso (actual Guissona) i
Aesso (actual Isona).
o Ens centrarem en Iltirda, l’actual Lleida.
o Iltirda estava dividida en dos nuclis
urbans: el primer estava a prop del
turó, a la zona de la seu, i l’altre es
trobava al costat del riu (comunicació)
o Al llarg de la història de Roma va
protagonitzar vàries escenes.
o A la Iltirda del segle III aC trobem dos cabdills:
Indíbil, cabdill d’Ilerda, i Mandoni, cabdill
d’Ausa (Vic), que lluitaven per a mantenir la
seva independència contra l’ocupació
romana. Pactaren primer amb els
Cartaginesos a través d’Asdrúbal per a lluitar
contra Escipió. Més tard, però, canviaren de
bàndol i s’aliaren contra els romans, però
descobriren les intencions d’aquests de
romanitzar tota la península. Tornaren a
batalla i Indíbil morí, Mandubi, per una altra
banda, va ser entregat als romans. En aquest
moment Iltirda va esdevenir Ilerda.
INDÍBIL I MANDONI, els dos cabdills que lluitaren per Lleida.
Porten una espasa, cadenes i una llança.
Situada a l’entrada de Lleida.
o L’any 49 aC Lleida va ser l’escenari de les lluites
entre Juli Cèsar i Pompeu iniciat l’any 50 aC. Les
tropes ed Pompeu van construir un pont per a
passar el riu Sicoris, i les tropes del Cèsar
ocuparen un turó. L’excèrcit del Cèsar va quedar
desorientat, doncs acostumava a lluitar en espais
més tancats, però van saber reaccionar ràpid i es
refugiaren al costat de les muralles. Després
d’una batalla, dura especialment per l’excèrcit de
Juli Cèsar, aconsegueixen aventatjar-se i
finalment l’excèrcit de Pompeu es rendeix. Cèsar
accepa aquesta rendició perquè havia estat una
batalla molt dura i molt violenta. “Ilerdam
videas” (tan de bo vegis Lleida!) era el que es
desitjaven els soldats que lluitaven, doncs molts
d’ells morien.
La vam liar parda a
Ilerda… Però aquest era
el nostre modus
operandi, ja se sap…
Anem a veure Tarraco…
TARRACO
o Les primeres notícies que en tenim són
del segle III aC; quan hi havia una
població ibera de nom Kesse, que donà
nom als cossetans, tribu que habitava al
Camp de Tarragona. La localització
concreta de Kesse és una qüestió
polèmica, havent-hi investigadors que
consideren que es trobaria propera al
port i d'altres que la situen a la part alta.
També hi ha experts que identifiquen
Kesse amb altres poblacions del Camp de
Tarragona, com Valls.Es coneix que des
del s. V aC van existir poblats ibèrics a la
desembocadura del riu Francolí.
o En aquesta mateixa zona La ciutat de Tarraco va ser
obra dels Escipions, sorgeix arran de l'arribada dels
exèrcits romans a la península l'any 218 aC en el
marc de la confrontació bèl·lica pel control de la
Mediterrània entre romans i cartaginesos,
l'anomenada Segona Guerra Púnica. Un cos
expedicionari romà va desembarcar a la ciutat
grega d'Emporion, l'actual Empúries, per dirigir-se
ràpidament cap al sud per tal de controlar les terres
al nord de l'Ebre. Les tropes romanes estaven
comandades per Gneu Escipió al qual se li va afegir,
un any més tard, el seu germà Publi Corneli.
Després de vèncer en un primer combat als
cartaginesos, van deixar una petita guarnició que
aviat es va transformar en la principal base militar
romana a Hispània i a la ciutat de Tarraco.
Al S. II aC l'antic campament ja està
emmurallat i convertit en una ciutat
romana amb tots els serveis públics. A
l'any 45 aC és quan Juli Cèsar, després de
derrotar Pompeu, atorga a la població la
categoria de Colònia Iulia Urbs Tarraco
(CIUT). En els següents anys es
construeixen temples, el fòrum municipal i
el teatre. La ciutat que estava creuada per
la via Augusta, va arribar a tenir més de
30.000 habitants. Tarraco es convertirà en
la capital de la Hispània Citerior o
Tarraraconense, sent la ciutat més
important durant aquesta època pel seu
valor estratègic.
TARRACO, capital de la HISPANIA CITERIOR
Traçat de la
ciutat de
Tàrraco
o És l'edificació romana més antiga i millor conservada. En un primer moment hem
d’imaginar com una simple estacada de fusta que havia de protegir la guarnició
militar. La victòria romana sobre els cartaginesos i la incorporació d'Hispània a
l'Estat romà accelerà el procés de consolidació d'aquestes defenses. La construcció
de la primera muralla de pedra està datada a inicis del segle II aC i d'ella es
conserven tres torres: la de l'Arquebisbe, la del Cabiscol i la torre de Minerva; una
gran porta adovellada, únic accés original conservat, i 5 portells.
Sembla que cap als anys 150-125 aC va créixer en
extensió, altura i amplada. Així va passar a englobar en
el seu interior el nucli urbà i hauria perdut ja part del
seu caràcter estrictament defensiu. Construïda amb un
sòcol de grans pedres megalítiques, l'alçada de la
muralla va augmentar fins als 12 m. i la seva amplada va
passar de 4,5 a 6 m. Ara es conserven 1.100 metres.
o La torre de l'Arquebisbe, amb la part superior afegida durant l'edat
mitjana (S.G.). La Tarragona medieval va aprofitar i refer les
muralles romanes, que fins al segle XIX van defensar la ciutat.
Durant la guerra de Successió (1702-1714) va ser envoltada per un
cinturó de grans baluards per a l'artilleria, per sobre del qual
transcorre l'actual Passeig Arqueològic.
o La torre de Minerva rep el nom per la
presència d'un relleu d'aquesta deessa i d'una
inscripció llatina, de les més antigues de la
península, que diu: M. Vibio Menrua (De
Marc Vibi a Minerva). S'hi pot observar també
la doble tècnica constructiva original per a les
torres: base megalítica i cub de carreus.
LES CASES ROMANESo Poc és el que sabem de les característiques de les cases romanes de
Tarraco ja que cap ha estat excavada en extensió. Probablement, al
costat d'àrees acomodades en què segurament predominen les
típiques cases romanes, apareixien altres en les que prevalien els
edificis de pisos. Molt properes a Tarraco, hi ha la vila de Centcelles,
vila aristocràtica, i la vila dels Munts, utilitzada com a explotació
agrària, que conserven pintures murals i mosaics d'una extraordinària
qualitat.
AMFITEATREo Escenari de combats de gladiadors, caceres d'animals salvatges i altres espectacles,
l'amfiteatre de Tàrraco, datat a finals del segle I o primera meitat del II aC, té unes
mesures totals de 109 per 86 metres, podent albergar fins a 14.000 espectadors.
Situat fora del nucli urbà, en una zona de pendent del que col·laborava a la
consistència de la construcció i facilitava l'acústica, es va construir annex a l'actual
platja del Miracle i es connectava amb aquesta a través d'una volta subterrània.
o Conserva la seva planta el·líptica i bona part de la graderia original. Sota la
sorra es va localitzar un santuari dels gladiadors presidit per una pintura
mural de la deessa Nèmesi, deessa a la qual s'encomanaven els gladiadors
abans de començar l'espectacle. Durant el mandat de Valerià van ser
cremats vius a la sorra l'any 259 el bisbe cristià sant Fructuós i els seus dos
diaques Auguri i Elogi. Aquest fet va motivar que, a finals del segle VI, una
vegada abandonat l'edifici, s'aixequés al seu interior una basílica, les restes
es conserven dins de l'església romànica de la Mare de Déu del Miracle.
TEATREo Va ser construït a finals del segle I aC, en una zona portuària, a prop
del fòrum local, aprofitant unes graderies ja existents. L'edifici va
deixar de funcionar en els últims anys del segle II. El teatre romà de
Tàrraco conserva parcialment els tres elements estructurals
essencials que defineixen un teatre romà: cavea o graderia, orchestra
i scaena. La part millor conservada és la orchestra, que roman
pràcticament íntegra. També és visible més de la meitat de la scaena
amb un podi decorat amb nínxols i exedras revestides de marbre.
o Donada la seva importància en la vida col·lectiva la part posterior de
l'escenari (scaenae frons) es monumentalitza i es decora mitjançant
diversos elements entre els quals destaquen diverses divinitats i
membres de la família imperial. Darrere del podi s'amagava el teló que
s'aixecava des de baix. Al costat del teatre es va construir grans jardins.
CIRC
o A la part alta de la ciutat es va construir el circ, edifici dedicat a
l'espectacle que va adquirir major popularitat. Construït sota el regnat de
Domicià, a finals del segle I després de Crist, podia albergar al voltant de
23.000 espectadors. Mesurava 325 m. de llarg per 115 d'ample. Es tracta
del circ més petit dels conservats a la península, però també el més refinat
en la seva estructura. Això s'explica per la seva importància oficial i
política, ja que es troba vinculat directament al fòrum provincial de la
ciutat, i no a les afores, com és comú en aquest tipus de monuments.
o El circ era el lloc on es desenvolupaven espectacles com les curses de
bigues i quadrigues i altres espectacles d'entreteniment. Encara es
conserven del circ la part de les grades que es troben en una de les
corbes i les monumentals portes d'accés, el problema és que gran part
d'ell es troba ubicat a l'interior de l'actual recinte urbà.
o El circ de Tàrraco representa la fase final del projecte Flavi de
reurbanització del sector nord-est de la ciutat. L'existència del recinte
emmurallat republicà, del complex forense i del tram urbà de la Via
Augusta va determinar l'aspecte formal del circ. Hi ha elements
suficients per pensar que, almenys una part de l'edifici, es va utilitzar per
a espectacles fins al primer quart del segle VII dC.
FORUMo El Fòrum Provincial de Tàrraco estava situat a la part més alta de la ciutat i
s'estructurava entorn de diversos àmbits: un recinte destinat al culte, a la
terrassa superior, i els espais administratius de la província, que ocupaven
una terrassa intermèdia. El recinte de culte oficial consistia en una plaça
rectangular de 153 m de longitud per 136 d'ample, envoltada per un pòrtic
en tres dels seus costats, presidit per un temple de culte imperial. El
temple ocuparia l'espai central del pòrtic nord i tindria una alçada
aproximada de 15 m. Hi va haver també temples dedicats a Minerva,
Venus, Seraphis, etc. dels que tot just se’n conserven restes.
• La plaça de representació estava situada a la terrassa intermèdia i era el punt
des d'on es gestionava la província. En ella es trobaven espais tan importants
com l'arxiu provincial (tabulariun) i la caixa de l'Estat (arca) on es custodiava
la recaptació fiscal de totes les ciutats de la província. La plaça era un ampli
espai central enjardinat amb pòrtics en tres dels seus costats, que era
creuada per una via longitudinal, on se situava una sèrie d'estàtues dedicades
en la seva major part a sacerdots provincials (flamines).
VIES DE COMUNICACIÓo Els carrers de la ciutat es trobaven pavimentats,
amb voreres a banda i banda. Els autors clàssics
ens parlen de carrers bruts i tumultuosos, tot i
això, tots els nuclis urbans disposaven d'una
important infrastructura urbana. Per sota de les
voreres circulava tota una complexa trama de
canalitzacions que abastia d'aigua corrent a alguns
edificis i a les fonts públiques. Aquesta
infrastructura es completava amb una complexa
xarxa de clavegueram que permetia mantenir neta
la via pública de la ciutat.
o Un dels monuments millor
conservats que se situen sobre
aquesta via és l'anomenat Arc de
Barà. Les calçades romanes també
van jugar un paper important en
relació amb el món de la mort: en
les proximitats del nucli urbà, a
banda i banda dels camins, se
situaven les principals necròpolis.
En elles es trobaven tot tipus
d'enterraments, des de simples
fosses fins autèntics monuments
com la Torre dels Escipions.
La principal via que passava per Tarraco era la via Augusta que, procedent
de Roma, arribava fins a Gades (Cadis). Des Tarraco partia una bifurcació
que conduïa cap a l'interior, unint la capital amb el nord-oest peninsular.
PORTo Una de les principals infrastructures sobre les quals es va
cimentar Tàrraco va ser, sens dubte, el port, ja que estava situat a
quatre dies de navegació del port de Roma, el que la va convertir
en una important escala estratègica. No tenim massa dades sobre
el port original. No obstant això, el desenvolupament de la ciutat
va comportar també la necessitat de dotar l'àrea portuària d'uns
equipaments adequats. Entre els segles II aC i I dC es detecten tot
un seguit d'obres que van encaminades a la progressiva
construcció de molls, cisternes, magatzem i naus, així com
l'aportació de terres per sanejar una zona ocupada inicialment
per platges i maresmes.
AQÜEDUCTE DE LES FERRERES
o Tarraco va disposar d'almenys dos aqüeductes que van proveir d'aigua
potable a la ciutat. Un exemple d'aquest tipus de construccions és el
monument que es coneix actualment com aqüeducte de les Ferreres o
Pont del Diable, nom que rep de la llegenda, que diu que el diable el va
construir una nit per guanyar una aposta on una donzella es jugava
l’ànima. Aquest aqüeducte es va construir al segle II, en l'època de Trajà.
Està situat a quatre quilòmetres al nord de Tarragona, i subministrava
aigua del riu Gaià a l'antiga Tarraco.
Té 217 m. de longitud i 26 m. d'alçada i està format per dos
ordres d'arcs superposats de maçoneria (amb 11 arcs l'inferior i
25 el superior), unides sense morter algun, la seva funció és la
de salvar un tàlveg en el traçat de la canalització
NECRÒPOLISo La necròpolis romano-cristiana de Tarragona és,
per la importància del material extret i les
construccions que encara persisteixen, un dels
conjunts funeraris cristians més ben documentats
de tota l'Europa Occidental. És un cementiri que
van utilitzar els cristians des del segle III fins al VI,
conservant una cripta de planta de creu inscrita en
quadrat, una altra amb llarga escala de descens i
dos compartiments separats per arcs de maó i
diverses restes d'altres construccions pròpies d'una
necròpolis .
o També s'ha conservat un important conjunt d'inscripcions cristianes,
mosaics funeraris i sarcòfags decorats. S'ha construït un museu que en
què es troben peces interessants dels segles III al VI, com sarcòfags,
sepulcres, taüts. La seva proximitat amb el port permet suposar que hi va
haver fins i tot un barri amb cases al costat de la necròpolis, dada que no
ha de sorprendre perquè els temples cristians i els seus edificis annexos
solien convertir-se en enclavaments on es desenvolupaven importants
activitats econòmiques.
Ja heu vist la importància de
Tarraco, sort que ens ho han
reconegut i ara som patrimoni
de la humanitas! Ara ens toca
anar fins a… Emerita Augusta…
EMERITA
AUGUSTA
o Entorn de l'any 25 aC i un cop resoltes, que no
concloses, les Guerres Càntabres després de la presa
de Lancia, manava Octavi August fundar una colònia a
la província lusitana amb el nom d'Augusta Emerita, a
l'actual Mérida, a Extremadura, a la província de
Lusitània. L'encarregat de complir l'ordre seria Publi
Carisi, amb l'objectiu principal d'assentar als legionaris
més veterans de les guerres mantingudes contra
càntabres i asturs. Aquesta era una zona poc
romanitzada, enmig dels vettons, túrduls i lusitans que
ocupaven fins llavors l'extrem sud-occidental de la
Península
o La seva ubicació en una vall favorable per travessar el riu Guadiana i punt de
trobada entre dues vies principals, la Via de la Plata, de nord en sud, i la que
unia Còmplutum amb Olisipó, d'est a oest, la convertia en nus de
comunicacions de tot l'occident de la península Ibèrica. El territori era ric en
recursos naturals: matèries primeres, terra per al cultiu, boscos i aigua. Capital
de la província Lusitània des del 15 a. C., Emèrita es va transformar durant els
segles I i II d. C. en una esplèndida ciutat monumental, amb tots els edificis,
espais i serveis propis d'una gran urbs romana.
o Des de finals del s. III i el s. IV la ciutat experimenta un renovat
desenvolupament gràcies a la reforma administrativa de Dioclecià, que la va
convertir a la capital de la Diòcesi de les Hispànies i en una de les ciutats més
importants del món romà. Es reconstrueixen diversos edificis públics,
s'aixequen nombroses mansions urbanes i s'enriqueixen les vil·les rurals.
o La trama urbana formava la retícula pròpia de les
fundacions romanes, a partir del Decumanus
Maximus i del Cardo Maximus. Encara és possible
contemplar restes d'alguns carrers i de diverses
domus. D'aquestes les més notables són les
anomenades Casa de l'Amfiteatre i Casa del
Mitreu, ambdues situades extramurs, per la seva
extensió i luxe i pels seus bells mosaics, entre els
quals destaca el Mosaic Cosmològic. El Decumanus
Maximus desembocava en la porta que donava al
pont sobre el Guadiana, de 60 arcs i 792 m. de llarg
i construït amb un nucli de formigó romà revestit
de carreus encoixinats. Al llarg dels segles ha estat
restaurat en nombroses ocasions.
MOSAIC D’ESCENES DE LA
VEREMA DE LA CASA DE
L’AMFITEATRE (MUSEO
NACIONAL DE ARTE
ROMANO)
o Un altre aspecte molt destacat d'Emèrita
Augusta són les infrastructures
hidràuliques que es troben en l'interior de
la ciutat i sobretot en el seu entorn. Així,
es conserven restes dels aqüeductes que
fornien aigua a la ciutat, alguns
corresponents a galeries subterrànies i
d'altres a canalitzacions elevades, com el
tram més cèlebre, l'anomenat Acueducto
de los Milagros. Dos dels aqüeductes
prendrien l'aigua dels embassaments
propers de Prosèrpina i de Cornalvo,
encara que recentment s'ha posat en
dubte l'origen romà d'ambdós pantans.
AQÜEDUCTES
PONT ROMÀ SOBRE EL GUADIANALa construcció d'aquest gran pont és un dels fets fonamentals per
a l'assentament i evolució de Emerita Augusta. Un gran pont amb
60 arcs, tres d'ells gairebé enterrats, i una longitud total de 792 m.
Fet de formigó recobert per grans carreus encoixinats. L'obra es
va repartir en diversos trams d'arcs, realitzats successivament. El
primer i segon tram es van realitzar en època d'August, per unir-
los i enfortir-los, es va construir un tallamar comú, riu amunt, per
així alleujar la pressió del corrent de l'aigua sobre els pilars. En un
gran crescuda al S. XVII aquest tallamar va cedir, i van haver de
construir cinc arcs nous. El primer tram, que conserva encara avui
és de fabricació romana, consta de 10 arcs de mig punt amb una
llum que oscil·la entre els 6,50 mi els 10 m.
PONT sobre el Guadiana, EMERITA AUGUSTA
FORUMo Emèrita disposava de dos fòrums, un per a la
ciutat i l'altre per a la província. Del fòrum
municipal es pot veure part del pòrtic i el Temple
de Diana, d'època d'August. A desgrat del nom
amb què es coneix, s'ha pogut determinar la
dedicació del temple al culte imperial gràcies a
les escultures allà trobades. Del fòrum provincial
romanen la porta que el comunicava amb el
fòrum municipal, mal anomenada Arc de Trajà, i
restes del temple, també de culte imperial.
PLANTA DEL TEMPLE DE DIANA)
o És l'única construcció religiosa que es conserva en el seu lloc a Mèrida. Data del final
del s. I a. C i és un edifici de grans dimensions, que, a causa de la seva ubicació en el
Fòrum Municipal, devia tenir gran luxe i decoració. Possiblement el temple estigués
dedicat exclusivament al culte de l'Emperador August, no a Diana, com així ho
indiquen els materials escultòrics localitzats. Aquests representen a membres de la
família imperial, al mateix Emperador Diví i al Geni del Senat. La seva planta és
rectangular, amb un pòrtic hexàstil i perípter. Aquestes, de fust estriat, estan
coronades per capitells corintis i pintades de color. Situat sobre una base o pòdium
de 3 m. d'altura, s'accedia a ella per unes escales avui desaparegudes.
ARC DE TRAJÀ (FÒRUM
PROVINCIAL)
o Arc d'entrada, possiblement, al fòrum provincial.
Estava situat al Cardo Maximus, una de les vies
principals de la ciutat i comunicava aquest fòrum amb
el municipal. En la seva època estava recobert per
marbre. Construït en granit, i folrat en marbre en el
seu origen, mesura 13,97 m. d'alt, 5,70 m. d'ample i
8,67 m. corresponents a la llum de l'arc. Es creu que té
un caràcter triomfal, encara que també va poder servir
com avantsala del Fòrum Provincial. Immers en
l'embull constructiva moderna i emmascarat per les
cases veïnes, aquest arc s'alça majestuós i admirat per
viatgers i historiadors de tots els temps. La seva
denominació és arbitrària, donat que la inscripció
commemorativa es va perdre segles enrere.
TEATREo El teatre i l'amfiteatre formen un conjunt construït segons
un únic projecte i sobre el mateix turó , sobre el qual
recolzen les seves respectives graderies. El teatre és l'edifici
més ben conservat i més grandiós de Mérida. Va ser
inaugurat el 16-15 a. C. i reformat en diverses ocasions. La
seva cauea o graderia tenia capacitat per a 6.000
espectadors. El més destacable de l'edifici és el frons
scaenae, compost de dos pisos decorats amb columnes de
marbre i una sèrie d'escultures de déus i retrats imperials.
Rere el frons scaenae hi havia un peristil o pòrtic enjardinat.
AMFITEATREo Inaugurat l'any 8 a. C., l'amfiteatre és
de dimensions considerables, encara
que està construït amb materials
pobres (granit, maó i formigó).
Medeix un poc més de 126 m x 102
m i la sorra 54'50 x 41'15 m. La seva
estructura és l'habitual, amb una
cauea o apta per a 15.000
espectadors i unes fossae en forma
de creu.
CIRCo El circ va ser construït al s. I d. C. fora muralla, al fons d'una vall en el pendent de la qual es
recolza un dels costats de la graderia, amb capacitat per a uns 30.000 espectadors. Les seves
proporcions (440 x 115 m) són notables i la seva estructura és excepcionalment visible.
L'arena ocupa l'extensió de 30.000 m2, dividida per la spina, decorada amb escultures i
obeliscos, dels quals només resten les fonamentacions. En l'extrem oest es trobava la
monumental porta pompae -d'on sortien les desfilades- i, a banda i banda, els carceres o
cotxeres.
Ja hem vist Emerita Augusta,
és una passada… Ara
imagineu haver-ho vist!
Arribats aquí ens preguntem:
Quo vadis? Doncs… SIGUE
SIGUE!
PONT ROMÀ A SALAMANCA
El pont romà sobre el riu
Tormes és el monument més
antic de Salamanca, amb
quinze arcs del segle I tot i que
no es pot dir amb certesa, i la
resta de diverses etapes
posteriors. Es diu que fou Trajà
qui va manar fer el pont per
salvar el pas del riu Tormes.
AQÜEDUCTE DE SEGOVIA
És l’obre d’ingenieria romana civil més important
d’Espanya i un dels millors conservats dels que
deixaven a la P. Ibèrica.
La inscripció que estava situada a la part superior
de l’aqüeducte s’ha perdut, i ara no se sap amb
certesa l’època en que va ser construït. Els
investigadors el situen entre la segona meitat del
segle I i principis del II.
MURALLA ROMANA DE LUGO
Rodeja el casc antic de la ciutat de Lugo, amb una longitud de 2 km
de. A l’inici la seva funció era defensiva, però actualment, forma
part de la urbanística de la ciutat. L’any 2000 va ser declarada
Patrimoni de la Humanitat.
RESTES DEL TEATRE A CARTAGO NOVA
El teatre romà de Carthago Nova, actual Cartagena, va ser descobert el 1988 i és un
dels més grans i rics de tota la Hispània romana. El teatre fou construït en temps de
l’emperador August. El teatre va ser dedicat a Lucio i Cayo César, prínceps de la
joventut i néts d'Octavio Augusto, els noms apareixen en dues grans llindes de
marbre gris situats sobre els accessos oriental i occidental del teatre. Per aquesta
raó, se sap que va ser construït entre els anys 5 i 1 a. C.
TEMPLE DE VIC o Entorn de l'any 25 aC i un cop resoltes, que no
concloses, les Guerres Càntabres després de la presa
de Lancia, manava Octavi August fundar una colònia a
la província lusitana amb el nom d'Augusta Emerita.
L'encarregat de complir l'ordre seria el llegat Publi
Carisio, amb l'objectiu principal d'assentar als
legionaris més veterans de les guerres mantingudes
contra càntabres i asturs. Aquesta era una zona poc
romanitzada, enmig dels vettones, túrdulos i lusitans
que ocupaven fins llavors l'extrem sud-occidental de la
Península
AQÜEDUCTE DE SANT JAUME DELS DOMENYS
o Les primeres vivendes del municipi de Sant Jaume dels
Domenys van néixer probablement com una de les petites
masies sorgides al voltant i sota la influència de la Via
Augusta, que passava per la zona en direcció a Tàrraco.
VIA AUGUSTAo La Via Augusta fou amb una via romana
que comunicava Roma les Columnes
d'Hèrcules (l'estret de Gibraltar), i
transcorria per tota la costa
mediterrània d'Hispània, a partir dels
Pirineus.
o Fou la calçada més llarga i l'eix principal
de la xarxa viària de la Hispània romana,
amb una longitud aproximada de 1.500
km.
o Al llarg de la seva història va rebre
diferents noms, entre ells els de Via
Hercúlia (o Via Heràclia), Camí d'Anníbal,
etc.
LA VIA DE LA PLATA
o La Via de la Plata és una antiga via de comunicació romana que travessa
de sud a nord part de l'oest d'Espanya, des de Mèrida fins a Astorga
PONT DE MARTORELL (el del Diable)
o El pont del Diable està situat entre Martorell i Castellbisbal
sobre el riu Llobregat unint dues comarques, la del Vallés
Occ. a l'esquerra i la del Baix Llobregat a la dreta.
PONT ALCÁNTARA
o El Pont d'Alcántara és un pont romà en arc que creua el riu
Tajo construït entre els anys 104 i 106 en la localitat cacereña
d'Alcántara .
MURALLA DE GIRONA
LA MURALLA D’ASTORGAo La muralla d’Astorga rodeja el casc antic de la ciutat
d’Astorga a la provÍncia de Lleó.
TEATRE DE CLÚNIA
o Situat a Burgos. Va ser excabat a la roca, i tenia cabuda per a
10.000 espectadors.
TEATRE DE SAGUNT
o Va ser construït cap a l’any 50 d. C. a Sagunt, València.
TEATRE D’ITÀLICA
• Situat a la localitat sevillana de Santiponce. Tenia capacitat
per a 25.000 espectadors i era un dels més grans de tot
l’Imperi Romà.
CIRC DE TOLEDOo Va ser construït el s. I, mentre manava l’emperador Octavi
August o l’emperador Tiberi, no se sap amb certesa.
TERMES DE BAETULOo Pertanyen al segle I a. C. es conserva el conjunt termal sencer,
amb el frigidarium, el templerium i el caldarium, i també la
palestra.
TERMES DE CALDES DE MONTBUI
o La primera estructura de les termes data del selge I a.C. Són
les millors conservades de tota la Península.
El nostre viatge ha acabat. Ja
veieu que vam deixar la nostra
petjada per tota Hispània… La
veritat és que no vam parar
quiets… Però ja se sap, si vis
pacem, para bellum!
Ara ja, alea iacta est. Ad
nutum vostra és que us
enrecordeu de tot… Jo em
despedeixo.
SALVE.
GAUDETE!!
Alba, -ae
Sara, -ae.