S A N T J O A NB O L L E T I I N F O R M A T I U

NQ 114 - MAIG - 1.982

¿-286

Su m ario SANT JOAN

-Municipalias

-Sabíeu que...

-Oe per la vila

-Curset de cultura popular

-Associació de la tercera edat de

Sant Joan

-Temes Agrícoles:

.Foravila és lo nostro

-Meteorologia

-Esports

-La Parròquia:

.El viatge del Papa a Espanya

.Informació de la Parròquia

-Les lletres:

.Restauració del Santuari de

Consolació

.Ximbelli

- Aviació:

Breu historia de l'aviació.

-Secció juvenil

-Temps enrera:

Medicina casolana (III)

Costums de Setmana Santa i Pasqua (n)

-Teranyines

- Sanitat:

Conferència del Dr. Binimelis sobre "Alimentaciò i Salut". (IZ)

- Instantània d'ahir

- Pasatiemoos.

NOTAS DE pmaOCION

Las opiniones manifestadas en los artí-culos y colaboraciones publicadas en esteBoletín, manifiestan la forma de pensar desus autores pero no necesariamente la delos que en él trabajónos.

BOLETÍN INFORMATIVO DEL "CENTRE CULTURAL DESANT JOAN".-

DEPOSITO LEGAL P.M. 2-1979¡•prime APÓSTOL Y CIV1LIZADRO. P«t r.<

C/ Princesa, n* 24

nQ 114 - MAIG - 1.982

EQUIPO DE REDACCIÓN Y COORDINACIÓN DEL BO-LETÍN.-

DIRECTOR.- Rosa Sastre Juan.

Amador Bauza CalmesJuan Bauza RoigJuan Bauza MatasAntonia Costa Bauza.Carlos Costa Salem.

C O L A B O R A D O R E S

Amador Bauza CalmesBartolomé Bauza JaumeJuan Bauza MatasJuan Bauza RoigAntonia Costa BaulaCarlos Costa SalemGabriel FerriolMiguel Florit HuguetMiguel FusterJuan Gaya MatasMiguel GayaJuan Jaume NigorraJosé Mas LLanerasCatalina Mas MunarVicente Mi lianCatalina PocovlMagdalena RubíSananjotSección JuvenilTofolJuan MatasMargalida CatalàJosep MayolGuiem Riutort

PORTADA: Vicente Millan

3-287

rMUNICIPALIAS

RESUMEN DEL PLENO ORDINARIO CET .ERRADO EL27-IV-82.-

Orden del día.-

IQ.- Lectura y aprobación en su caso delborrador del acta de la sesión anterior.

2Q.- Tercera certificación del Proyectodel Alumbrado Público.

3Q.- Correspondencia.

4Q.- Licencias de Obras.

5Q.- Aceptación del solar cedido por elObispado.

6Q.- Aprobación de convocatoria y bases dela plaza de Auxiliar Administrativo.

7Q.- Aprobación de la Cuenta de Valores Independientes del Presupuesto de 1.981.

8Q.- Mobiliario para la Biblioteca y Sa-10n de Actos.

9s.- Solicitud de ayuda a la Comisión Pro-vincial de Colaboraciones del Estado conlas Corporaciones Locales.

10Q.- Ruego y preguntas.

Se aprobó por unanimidad el borrador delacta de la sesión anterior.

PUNTO SEGUNDO.- Igualmente por unanimidadse aprobó la 3- certificación del alumbra-do público.

PUNTO TERCERO.- Se da lectura de una car-ta firmada por D. Francisco Gayaá Mestres,sobre deficiencias en la instalación deuna farola en la C/. Progreso. El Centrode Farmacéuticos informa sobre nuevo tur-no rotativo de Farmacias. El Ministeriode Cultura solicita copias de los depósi-tos de fondos biliograficos y materiales.De la misma Delegación se solicitan datossobre entidades ogrupos musicales, y cul-turales. I.C.O.N.A. informa de la coordi-nación con los subparques de Santa Marga-rita tfon. 523235 y deManacor tfn.550080.Carta de D. Miguel Rayó Ferrer, grup d'Ornitologia. Circular sobre la venta ambu-lante. Del Ayuntamiento de Palma solici-tando actividades para los jóvenes.

PUNTO CUARTO.- Previo informe de la Comi-sión se aprueban tres expedientes de o-bras.

PUNTO QUINTO.- Previa lectura de la car-ta del Obispado de la cesión al Ayunta-miento del solar donde estaba ubicado elcine para a su vez cederlo a la SeguridadSocial para la construcción de un Hogarpara la Tercera Edad, ó ambulatorio y consultorio, el Alcalde da una más detalladainformación y se abre un cambio de impre-siones, preguntando sobre las cargas quepueda llevar al AytQ, sostenimiento, pla-zos para la construcción, condiciones dela cesión, etc, dando por resultado laaceptación, el ofrecimiento y comprome-tiéndose a la inmediata contestación alObispado y a la Parroquia, así coro el o-frecimiento al Estado.

PUNTO SEXTO.- Se aprueban las bases y laconvocatoria para cubrir la plaza de Aux.'AdmtQ con coeficiente 1'7, nivel 4, tasade 300 ptas, título de Graduado Escolar,250p./m. Temario oficial (con dos temas),redacción, taquigrafía o estenotipia ycatalán, ser mayor de 18 años y menor de55.

PUNTO SÉPTIMO.- Después de un informe deSecretaría se aprueba el presupuesto devalores independientes correspondientesal año 1.981.

PUNTO OCTAVO.- Por un total de 163.000.-ptas se aprueba la compra de 4 mesas 60sillasv 2 revisteros destinados a la Bi-blioteca y salón de actos.

PUNTO NOVENO.- Sobre la solicitud de ayuda 'a la Comisión Provincial, el Concejal Car-los Costa propone la apertura del últimotramo de la calle Mestre Mas, José Estel-rich y Guillermo Gaya proponen la ordena-ción de la plaza d'es Camp y Juan Matas elarreglo de los caminos de Binifarda y SonRoig y la nueva plaza. Acordándose solici-tar cien mil pesetas para el camino de Bi-nifarda y el resto para la nueva plaza.

PUNTO DÉCIMO.- G. Gaya propone señalizarvarios caminos rurales, J. Estelrich elcambio de denominación de varias calles yplazas por nombres populares.

4-288

Costa se interesa por el arreglo del tejado de la Casa Consistorial y propone la~~adquisición de la colección completa de lapublicación local"Mel i Sucre". Por ùltimoel Alcalde lee una carta de renuncia del leTeniente de Alcalde Guillermo Gaya.

JUAN MATAS

A .' f,.t\í ( i(

'<• l /V

Curset de Cultura Populo

Patrocinat per "la junta Coordinadora deActividades y establecimientos Culturales"del Ministeri de Cultura i organitzat pelCentre Cultural de Sant Joan i el Grup deBalls "Aires de Pagesia".

PROGRAMA:

15 de Maig. PAUTES I TEMES CULTURALS I MO-NOGRAFIES, a càrrec de Dn. Antoni CalmesRiera.

22 de Maig. EL RECOBRAMENT DE LA LLENGUAA LES BALEARS, per 1"Escola Municipal deMallorquí de Manacor.

29 de Maig. EL HUMOR D'ALTRE TEMPS, a cà-rrec de Dn. Bernat Cifre.

5 de Juny. LA CASA MALLORQUINA, a càrrecde Mn. Bartomeu Mulet.

9 de Juny. LA VINYA (una mica d'historia)per l'Escola Municipal de Mallorquí de Ma-nacor.

12 de Juny. EL FOLKLORE COMPARAT (músicai ball), a càrrec de Dn. Francesc Vallca-neras.

NOTES:

- Tots els actes es feran al salo d'actesde L'Ajuntament a les 9 del vespre.

- Alternaran amb les conferències projec-cions i classes de Ball Mallorquí.

- Les classes de ball serán únicament permajors.

5-289

sab ìe u que

- El mes passat vaig dir que n'Arnau d'esCentro tenia sa màquina de discs un poquetcara : 5 duros per 3 cançons. Ara pareixésser que ha fet una rebaixa. Però quinarebaixa! Ara es poden posar totes les can-çons que es vulguin ben de franc. Basta al-çar la tapa i pitjar un botonet. Arnau, hohas fet aposta o és que no t'has enterat?

- Una persona de Sant Joan puja un vespre! al terrat i observà que l'efecte de la no-| va il·luminació era el mateix que s'obser-| va el dia que es cremà el cinema del nos-: tre poble.

- Un al.lot, quan va veure les noves bombi! lles digué: "Pareix que hi ha un foguero ãj cada cantó". Bé, al manco pareix que hi hai festa: No hi ha mal que per bé no vengui.Oi si?.

- Un al·lot comentà amb un regidor del nostre poble la nova il·luminació dient-li quetipus de llum feia molt menys claror que elllum blanc i el regidor li contestà que elsjoves estan millor sense tant de llum. A-quests regidors... !

i - Una nina de Sant Joan va veure la filla; d'un dels mestres de la nostra escola (n'Andreu) i exclamà : "Quins ulls!".N'Andreurespongué: "No, no té quinze ulls, nomésen té dos".

! - Encara és millor tenir el llum del ca-! rrer groc que no tenir-ne de cap casta.Unvespre hi havia una zona de Sant Joan totalment a les fosques i un altre vespre hi estava la plaça. Malgrat un regidor diguique el jovent està millor sense gaire cla-ror, tampoc no hi ha per tant, home?

i - Sa madona d'es Centro (d'es bar, s'entén)digué un dia que en haver passat festesarreglaria "eí reservat" i encara és s'ho-ra. No es devia referir a les festes dePascua d'enguany?.

- Unes nines de Sant Joan se n'anaren aPetra en bicicleta. Quina morài! Anaven acercar els santjoaners aperduats per allà?Anaven a veure algun petrer? O ho ferensenzillament per esport?.

- La portada que realitzà en Toni JosepBauçà pel bolletí del mes passat sortí re-produïda en el periòdic "Ultima Hora" deldia 26 d'Abril a la secció "El discrentoencanto de la vida" baix el ncm "El chistedel dia". Enhorabona Toni. T'ho mareixes!

El chiste del día

- L'Escola Municipal de Mallorquí" de Ma-nacor envià una carta al Centre Culturalde Sant Joan i en el sobre posà el següent

Sr. Carles Costa SalemCentre Cultural deSANT JOAN D'ALAMAR

- Dn. Gabriel Ferriol (l'ecònom de SantJoan) a una Missa del dissabte a vespre exposà an els congregats que hi ha molts de~"vellets" que diuen que no poden anar amissa però que s'apunten i van a totes"sespassetjades" que s'organitzen. (Algunsdelscongregats rigueren molt; alguns velletsno riguerentant, i altres -vells i joves-no rigueren gens).

TCPOL

6-290

Dies passats s'ha fet la primera provade la nova instalado del llum públic ques'alimenta del transformador del càrrecde Fra Lluís Jaume. Si bé hi ha qualqueracó fosc, en general hi ha bastant declaror. El color groc causa estranyesa

• però no és desagradable. La gent ho co-menta molt favorablement.

Durant les vacances de Setmana i Pas-qua, molta ha estada la gent que ha sor-tit d'escursió, hi havia jovent per Ità-lia, Barcelona, Eivissa i Menorca. Altœsno tant joves, per Lourdes. Tots han tornat bons i sans i amb ganes de contar mq]tes coses.

Des del 26 d'abril la Biblioteca téun nou horari; de dilluns a divendresde 18'30 a 21 hores i els dissabtes es-tarà tancat, ja que era un dia amb mollpoca assistència.

I la Biblioteca seguiex tornant grossa, ja que una interesant col.lecciode revistes especialitzades d'electrònicaha estat donada pel bon amic de Ciutat D.Nicolau Tous Escoubet.

El dissabte 24 d'abril, a Consolació sereuniren un nombrós grup d'afiliats i sim-pa tizants d'un partit polític, hi va heversopar i un animat canvi d'impresions. Persert que un paisà nostro tengué una inter-venció molt poc constructiva.

En cas d'incendis en el nostre termemunicipal i segons una nova estructuraciód'I.C.O.N.A., Sant Joan pot reclamar auxi-lis als subparcs de Santa Margalida i deManacor.

El torn rotatiu de Apotecaries, desd'ara estarà compost per les de Petra,Vilafranca i Sant Joan, ja que la de Montuïripassa al torn d'Algaida.

L'EcÒnom de Sant Joan, el diumenge 18d'abril, va fer pública la decisió per partde l'església de donar el solar a on esta-va abans el cine, (uns 260 m2), per poderconstruir un edifici destinat a centre as-sistencial per a la tercera edat. Per lesparaules del Sr. Ferriol, sembla que ia éscosa feta. Sia lloc de pensionistes, Ambu-latori o consultori de la Seguretat Social.

Dia 3 de Juny, dintre el programa de Fires i Festes de Primavera de Manacor "Re-~coneixement de Mèrits" a Dn. Miquel Fus-ter, Manacorí de naixement i Santjoanerd'adopció.

Enhorabona, Don Miquel!

Jaume Mola

7-291

Foravila es lo nostro.-

Dèiem "lo Nostro", no perquè sigui pro-pietat nostre, si no perquè mos agrada escamp i mos satisfa la contemplació de loque en ell es desenvolupa.

Quan l'agricultor es limitava a remoureun poc sa superfìcie de sa terra amb unbasto acabat en punta, sa producció d'aliments era tant lenta i laboriosa, quepràcticament tot el món havia de treballar enes camp per poder recollir lo suficientper sobreviure. El posterior descobrimentde les possibilitats de sa força animal il'aplicació d'algunes bísties en els tre-balls agricoles elevaren de forma impor-tant els rendiments, permetent que unapart de sa població quedas lliure i po-gués, així, dedicar-se a altres menesterscom, per exemple, construir edificis i camins, fer feines artesanes i de menestra-lia o a ferse sa quitza els uns als atre*lo qual, per lo que ha proliferat, pareixésser que té, també,el seu atractiu.

Durant la llarga època en què els tre-balls agricoles s'han anat fent a travésde bous, muls i cavalls, més d'un 50% de sopoblació s'ha vist obligada a dedicar-se al'agricultura, com a medi de subsistència,però, tot d'una que sa mecanització ha prescartes en s'asumpte, hi ha haqut desbanda-da quasi general entre els treballadorsdel camp, anant, aouests a enqrossar les

11 is tes d'al tres rames - Construcció, Hoste-lería, Servíeis, etc.-, lo oual ha duit com aconseqüència una modificació total de ses es-! tructures de ses forces laborals a la pa-¡ rjesia.

Arribats a aquest punt cal preguntar-sesi seria oportú dedicar un temps pruden-cial a la reflexió col·lectiva per veurede trobar una sortida Ilógica i convenienta l'estat traumàtic en què es troba, enca-ra, el petit foraviler.

J. Gaya.

meteorologia

D'acord amb la informació, obtengudaa través de Guillem Company- Estació SantJoan 2- , el moviment pluviométrie regis-trat durant els quatre primers mesos d'en-guany és elsegüent:

GENER

FEBRER

MARÇ

ABRIL

21 '4 Its.

66

105'9 "

24'5 "

lotai... 217'8 Its.

8-292X

LA PARRÒQUIAEL VIATGE DEL PAPA A ESPANYA.

Després de l'atemptat perpetrat contrala persona del papa, un cop restablerta laseva salut, gràcies a Dñeu, Joan Pau II haaceptat la invitació que li féu la Confe-rència episcopal espanyola en nom de totala nostra Església i de Sa Majestat el Rei,en nem d "Espanya.

El papa ens visitarà tal con al comen-çament de l'Església ho feia Pere a diver-ses comunitats eclesiasl, con instrumenti signe d'unitat en la fe i en la conunióde les diverses Esglésies particulars, perconfirmar-les en la seva adhesió a Jesu-crist i a l'Evangeli.

Es adient recordar unes paraules delpapa amb motiu del seu viatge a França :"França, que n'has fet del teu baptisme?Joan Pau II llançava a tots aquesta pre-gunta: tant als molt familiars de les es-glésies con a tots aquells qui es diuen"creients pero no practicants". Paraulesque ens podríem fer nostres els santjoa-ners per a preparar la seva vinguda.

Tots plegats, hem de viure l'Esglésiarebuda dels apòstols, tal com ells van saber formar equip al voltant de Crist. Soma un món que tot ho discuteix i que té u-na fesomia poc tranquilitzant. Podem traraformar el present i construir el nostrefutur. Sabem en qui hem dipositat la nos-tra fe i tenim ganes de dir-ho.

El nostre món es estimat per Déu. Je-sús, el Crist, ens ho ha dit i ens ha mostrat la manera d'estimar fins a donar lapropia vida. Ens fa solidaris en la fra-ternitat dels fills de Déu, el nostre Pa-re.

No diguem que és massa complicat, que no hi podem fer res. Estiguem a prop delsqui sofreixen, dels qui cerquen, dels quies prenen a la valenta esl problemes del'existència. La nostra fe ens ho diu:Déuens parla avui pels altres i en els esde-veniments. Però per comprendre'1, cal ha-ver canviat al fons de tot nosaltres. Di-guem la paraula:convertir-nos!

v La visita del papa ha de ser per a les\nostres esglésies un moment de gràcia i

\

d'impuls en la vida cristiana. Per a re-collir inicialment la llevor que ell sembri i cultivar-la de-prés, hem de reco-~néixer que individualment i col·lectiva-ment necessitam (Exhortació col.lectivadels bisbes espanyols):

- Il·luminació i fortalesa en la nostrafe, és a dir, clarificació en els seuscontiguts fonamentals, coherència en lavida i fermesa en la seva confessió.

- Animació en la nostra esperança : su-perar els desànims i les rutines, forts

estímuls individuals i comunitaris, raonaperquè puguin esperar les noves genera -cions - que els joves trobin el Crist enl'Església!- joia i entusiasme en totsper donar raó de la nostra esperança.

- Créixer en la comunió de la caritat, enel respecte i en la comprensió en la novasituació d'una convivència en el pluralisme, en el sentit de pertinença i de fide-litat a l'Església, amb un grau més grande participació intraeclesial en tots elsseus membres i aument de comunitats quesiguin un veritable testimoniatge de fra-ternitat entre els homes.

- Construir entre tots una Església mésevangèlica, en servei a tots els homes ien actitud missionera.

El papa, con a ambaixador de Crist, se-rà mitjacen d'aquesta gràcia,que produiràabundosos fruits en nosaltres en la mesu-ra en que col·laborem amb generositat.Caldescobrir què ens demana Déu i les líniesd'acció pastoral en què ens hem de compremetre eclesialment en la nostra marxa enconjunt, oberts, com ho estam, a una no-va època en el nostre pais i en la nostraEsglésia espanyola.

9-293

INFORMACIÓ DE LA PARROQUIA.-

PASSAREN A LA CASA DEL PARE:

Dia 6 de Març :

- Jaume Jaume Gemila.

Dia 13 de Març :

- Maria Jaume Gaya.

Dia 14 de Març :

- Pere Josep Sansó Gaya.

Dia 19 de Març :

- Antoni Galmés Nicolau.

Dia 21 de Març :

- Antoni Sastre Barceló.

Dia 25 de Març :

- Joan Ordinas Amenqual.

E SANT JOAN.-

ASSOCIACIO DE LA TERCERA EDAT

Memorable excursió sa que realitzaren,l Primer de Maig, els jubilats d'aquestassociació, els estatuts de la qual forenecentment aprovats per la Superioritat.

Pel matí, es va recórrer una bona parte l'encantadora costa de Llevant mallor-hui.

Santanyí, Cala Figuera.

Porto-Petro, Cala d'Or i Porto - Colem.

Diñada i descans, al Santuari de la Vere de Sant Salvador.

I, a Felanitx, un dels principals objecius: visita al "Hogar de pensionistas dea Seguridat Social" que causà als visi-:ants un vertader impacte, despertant uniu desig de prendre'l com a model i mirai,jer la fundació d'un altre semblant a Santoan.

NOUS CRISTIANS:

Dia 25 d'Abril:

-Rosa Maria Ferriol Martorell.

H argalida Vidal Alzanora.

-Antoni Gaya Rotger.

-Antònia Galmés Matas.

MN. GABRIEL FERRIOL ANTICH

Agraïm, com mereix, el detallat informei conseis amb que mos honrà el seu Vice-president, D. Joan Prohens.

Digne final fou 1"asamblea que es cele-brà en el Col-legi dels PP. Teatins, en lala qual, la que ha estat, fins el present,Comisió Gestora, va exposar detalladament,la gestió realitzada i a realitzar, que vaésser aprovada per aclamació. Per aclama-ció, també, fou elegida la mateixa Gesto-ra con a Junta de l'Associació.

Enhorabona als organitzadors, en quitenim posat, tots, la nostra confiança,ambla seguretat de que procuraran, com sabenfer-ho, pel benestar del pensionista, i,amb ells, de tot el poble.

SANT JOAN, 2 DE MAIG 1982

10-294

SANITAT

ALIMENTACIÓ I SALUT (II)

Quan abundan mes de lo necessari no esporen cremar tots. I es sobrant s'ha deutilitzar malament, se transforma en grasses, entre elles es colesterol que se de-positen a ses artèries i causen arterioesclerosi.

Un altre principi inmediat es ses pro-teïnes. Són es principal component de sacarn. Es Vegetals també en tenen, sobretot es llegums. Són necessaris per reno-var lo que continuament es va gastantd'es nostro cos. Per axiõ són necessaris,a sa infància perqué, a més de renovarlo gastat, han de formar part de lo que,cresquent, aumenta s'organisme des infarts

Se n'ha de menjar, carn, peix, llet,formatge. Però no se n'ha d'abusar. Loque sobri de lo que es necessita per conservar a punt s'organisme, s'ha de con-sumir malament o s'ha de transformar ambgreix, lo que enmalalteix ses artèries.

Es tercer principi inmediat es sagrassa. Tots sabem que són grasses o greixos. Són necessaris, però con es seu cortingut en calories es molt alt, amb po-ca cantitat basta. Es colesterol es un

greix necessari per viure però que quanrv4ii ha de més, se deposita a ses artèriesi les endureix i embossa. S'ha de tenir cu-ra a no abusar-ne i al manco, sa meitat destotal de greix de s'alimentació ha d'ésseren forma d'olis no d'oliva (soja, girasol,etc). I tenir en conta que es greixos d'o-rigen animal, i sobretot, es des rumiants,es que menjen herba, són es pitjors. Entrees mes perjudicials hi ha sa manteca de vaca ("mantequilla") .

I per aconseguir una adequada digestió,abosrció, deposicions, sortida de coleste-rol excessiu, a casi totes ses menjades hiha d'haver "fibra". Que és verdura, i tam-bé millor que es pa fos integral, amb se-go. Moltes malaties digestives com úlceragàstrica, diverticuls, estrenyements i, inclus, càncer, són empitjorades, desencade-nades i causades per falta de fibra (verdura) an es menjar.

S'ha d'acostumar an ets infants a menjarverdura. I a que no s'alimentin de menjarsi begudes dolces, farinoses i grasses (Re-fresc, gelats, pastissos). Això sols es tolerable certs dies de festa senyalada o coriexcepció..D'això Dorem comprendre que per aconse-

guir una bòna nutrició hem de fer una bonaalimentació que en resum seria:

- No fer menjades grosses, sempre quedaramb una mica de gana.

- No estar massa hores sensa menjar.

- Menjar coses senzilles, evitant massagreixos (salses, porc, freixitures i condiments).

- Esperar una estona entre plat i plat.

- Menjar a poc a poc. Rossegar be.

- Carn o peix casi cada dia.

- Cus, si no hi ha contraindicacions permalaltia, un diari.

- Llet, formatge, embotits, sense abusar.

- Evitar sucre, mel i lo que ho conté.

- Verdura i fruita sencera, no sucada,dueo mes vegades al dia.

- Combatre s'estrenyement.

- Fer exercici.

- Evitar tensions nervioses evitables(Mis terrores favoritos)

- No fumar.

Pensem que ara, quan un infant neix,téuna esperança de viure de més de setantèanys. Qae s'arteriesclerosi es sa causames freqüent de mort. Que a EE.UU. d'Amè-rica es 50% de morts són per això. I quede fer una mala o bona alimentació se po-ren avançar o trassar aquestes lesions arterials, inclus evitables. Sobre tot sise comença a sa infància. Es una obligacifdes pares acostumar an ets infants, desdepetits a tenir bones costums hgièniques.

¿De què serviràdonar an ets infants unbon "ofici o benefici" si per manca de salut o anys de vida no l'han de porer dis-frutar?.

Dr.

MIGUEL BINIMELIS

11-195

ESPORT^f- ¿£«.''~ w* ¿f'*. &>^n ' r j>Tvr^

&> v»j cf.y &* \ f''eoo

T>¿ « ¿¿ » e AvA

Hola amigos y amantes del deporte.

Una vez más volvemos a coger la trayecto-ria para informarles en líneas generalesde los acontecimientos deportivos que fueron transcurriendo en estos tres meses:Febrero, Marzo y Abril.

FÚTBOL INFANTIL; Los infantiles siguen enla brecha, con un tesón y un entusiasmo,dignos de todo elogio, ganándose, con e-llo, el aplauso de la verdadera afición,quienes valoran el esfuerzo que supone elhecho de salir al campo con las esperan-zas para salir ganando y mentalidad paraser superiores a los rivales, al tenerque enfrentarse a equipos con más expe-riencia y veterania, cerno ejemplo : La Salie.

Ningún equipo, salvo al Cardessa elcual ha impedido llevar una cuenta de on-ce partidos jugados sin haber perdido ninguno, creemos que unos de los artíficesde la gran brecha que están atravesandonuestros representantes, es sin duda al-guna nuestro entrenador, liando cariñosa-mente por parte de la plantilla "Later",en otras palabras el Mister Joan Lligatque cogiendo las riendas al equipo infan-til el día en que nuestros representantesen manos del Mister obtuvieran un reso-nante triunfo ante el lider imbatido has-ta este día.

Nuestros elogios dedicados al cuadroSanjuanense, a la directiva y al Misterespecialmente, tras haber llevado una terr

porada en la cual se practicó un deportellamado fútbol.

Los resultados son los siguientes:

SantJoan 3 - Felanitx 2Cardessar 2- Sant Joan 1Sant Joan 1- Porto Cristo O

Margaritense O - Sant Joan 1Sant Joan 3 - Campos OSantany 1 - Sant Joan 1Sant Joan 2 - La Salle (Manacor) 1Barracar (Manacor) O - Sant Joan 5

La otra cara de la moneda:

JUVENILES.- Algunos de los resultados sonlos siguientes:

Sant Joan O - D. Inca 2Poblense 4 - Sant Joan OAlqueria 4 - Sant Joan OS. Maria 3 - Sant Joan 1

Mientras los infantiles luchan por ocu-par los puestos más altos, los juvenilesluchan incansablemente por mantener un lu-gar aceptable en la clasificación final.

Aún quedan muchos partidos a desarrollaresperemos que nuestros representantes que-den en un lugar aceptable y que la aficiónapoye y dé moral a nuestros jugadores.

JOSÉ MAS LLANERAS

12-296

ICoIL,

RESTAURACIÓ DEL SANTUARI DE CONSOLACIÓ

"No m'ha agradat mai publicar coses enque jo sia protagonista. Sols cedint a re-petides súpliques de bons amics que escri-gués una petita ressenya de la restauraciódel Santuari de Consolació, a fi de que elsqui vendran no pensin que sempre ha estatigual, hi he consentit...

... fou ell qui estimava Consolació iveia el seu estat deplorable, però no esdonava en forces, en els seus 80 anys a posar-hi remei, que un dia me digué: -Hau -riem de fer via a acabar les obres de l'església i girar-nos a Consolació, perquè eldia menys pensat ens caurà.

Gran fou la meva alegria quan el vaigsentir. Vaig suspendre tot d'una les obresde l'església per girar tota l'atenció aConsolació".

Així comença el llibre que ha publicatMn. Bartomeu Bauçà. Des d'aquí li volemfer arribar l'enhorabona i les gràcies.

XIMBELLI

En la ciudad de Inca, fueron presentadoslos dosprimeros títulos de la colección demonografías Inquenses "XIMBELLI" bajo ladirección de Santiago Cortés. "San Abdóny San Señen" culto y patronato, del crónista oficial de aquella ciudad Mn. Joan ColiLlobera y "Breu història musical de lesIlles Balears" de Joan Parets Serra. Nues-tra felicitación a Santi Cortés por haber-nos sorprendido con esta colección y nues-tro apoyo para que pueda seguir ofreciendomuchos títulos en beneficio de la culturalocal.

E.R.

AVIACÍOEs a setembre de 1.903 quan realitzen

en public la primera prova de l'aeroplàamb motor, dotat d'un generador que medianttransmisió de cadena impulsava dues hèlices

El pilot anava ajegut de panxa. Contavaamb patin per aterritzar. Se feia el llan-ça ment des d'un carril. Tirant una monedaa l'aire per sebre quin d'els dos germansli tocava se sort de pilotar l'aparat, liva tocar a n'an Wilbur, pero l'experiènciano es va poder realitzar degut a que unaala va pegar a terra quan anava a començarle carrera sobre el carril.

No obstant el 17 de desembre, l'altregermà Orville va dur a terme una nova de-mostració .

L'aeropla es va situar sobre el carrilencarant-se a un vent de seixanta quilome-

tres per hora. Es posa en marxa el motori Orville va ocupar el seu lloc, esperantque el motor estàs calent. Poc temps des-pré- va partir contra el vent envoiant-sea vuitanta metres del punt de partida.

Prengué altura, es mantengué a l'airei suaument amb normalitat, es posà terraa 240 metres del lloc de sortida.

Una noble pugna es va entaular entreels germans Wright, un i altre realitza-ren ensais de vol i a cada un dels qualsmilloraven la marca conseguida anterior-ment i s'arriba a fer la distància de 1300metres en 59 segons, coses prácticamenteincreïbles en aquell temps.

JOSEP

¿-»-¿97

TEMPS ENRERA

COSTUMS DE SETMANA SANTAI PASQUA (II)

LES MATRAOUES.-

Eren uns instrument de fusta per to-car i avisar per als actes de l'església,durant el temps que mediava entre el glò-ria del Dijous Sant fins an el del Dissabte Sant.

Es deia que en aquets temps no erapa:més el so metálic de les campanes i carn- .pañetes.

De matraques hi havia la grossa alcampanar, en forma de rodella amb uns martelis, que quan la feien voltar produïaun gran renou sord.

Dins l'eglèsia s'ampleavan unes matraques petites sustituint els culissos.

EL L·LÜM NOU (DISADTE SAOT) .-

El Disabte Sant, entrada de nit es po-sava un ciri encès dins la capella de Íesànimes i l'al.lotea acudia amb una cande-la a prende llum de tal ciri i cridanpels carrers, anaven de casa en casa, cridant "Voleu llum nou?. "Qui vol llum nou7mentres les bones i piadoses dones tantcontentes rebien el "llum nou" encenguentuna candela dins caseva.

Com tantes costums mitat liturgiques-religioses, el "llum nou" era una bauxa,sobretot pels al.lots més grans, que amb escu-ses de dur llum nou, aprofitaven per anar ientrar dins casa de l'al.loteta que tenienaluiada.

IA PROCESO DEL DIVENDRES SANT O CONSOIACIO

La proceso del Divendres Sant, sempreva tenir una assitència manco numerosa que^ . •——— —

la del Dijous Sant.

Era la del Divendres Sant una processóespectacular, vista d'enfora semblava emo-cionant i fervorosa, vegen la llumenàriadel assitents, les fogateres que amb motiude laprocessí, s'encenien en tots els vol-tants del poble, fins i tots en les pos-sessions, i en el Puig de Sant Nofre i Bo-nany, la creu de llumets a la torre del moli d'En Reüll, i el càntic del Miserere queen una nit caira de lluna, anava ressonatdins la calma de la nit, mestres la proces_só, com una corda de llum, senfilava per ~les voltes que duien a Consolació.

Temps més enrera, en el principi que sefundà aquesta processó, la gent era méspiedosa, assitla amb devoció a la proces-só, s'havia converit en una espècie de bu-lla, quedant poc de devota i piadosa. Solsun petit grups del centre de Ía processóassistia amb relativa devoció, però la granmajoria no era així, sobre tot la part jove, que ja desertava a la sortia del poblequedant pel foguerons, per botar i fer bu-lla, amb els que feien foc, altres que se-guien, amb les candeles juguetetjant, s'entretenien en calar foc a las voreres delcamí, per molestar amb la fumssa als quevenien derrera, arribatn-ne pocs a Conso-lació.

El petit grup de la gent piedosa entra-va dins l'església a on hi depositava laimatge del Bon Jesús mort devora l'altar,se l'encensava i cobria amb una tela mora-da, simulant la seva sepultura.

La majoria de gent, una vegada arribata Consolació, devallava llums apagats,de-pressa i a la desbandada cap a la vila.

Conten, que el caps buits, que no fai-tavan mai, aprofitaven l'ocasió per fer

14-298

por a la jovenea, que davallaven escapats,pel camí raes curt, per por de no ser "aga-fats per alguns del morts que dormen enel cémenteri veinât". I en veritat, trec-tant-se d'al.lots, el cementeri i de nit,no feie gent de conpanyia, no es raro quecasi ningú esperas els capellans i tothomdevallas cametes me valguin.

Únicament el clero, els quei portavenla imatge de la Mare de Déu Dolorosa i elsportadors de les llanternes i banderes,que per cotpronís no podien fugir, retor-naven ordenadament a l'església, semblantels pocs supervivents després d'un grancombat o naufragi.

Diuen que allo era una comica desprésd'un fort dirama.

Conten que Don Frances Mas, 1'Ecõnomsempre interessat en coservar les proces-sons de la Parròquia, al final d"aquestaprocessó, indignat davant s'espectacle,cada any repetia:" Aquesta processó nosepot fer. Enguany serà la darrera vegada".

Vingué l'ocació de suprimir la procéssó del Divendres Sant, per una part larenovació litúrgica de la setmana Santadel Papa Pius XII i per altre les obresdel Santuari de Consolació.

La supressió de la processó del Divendres Sant a Consolació va caure malamental poble, fos devoció, fos espectacle,laveritat, era que era una procesó de granvistositat, que tenia la seva emotivitati tradició, que agradava al poble de SantJoan.

El suprimir aquesta processó, deviaser mes que necessari.

No ho discutirem. Això ja es historia

Aquestas dades i dates, sobre les desapa-regudes costums de la Setmana Santa a SantJoan, m'han estat facilitades per D. Bartomeu Bauça, l'antic Econom de la nostra Pa-rròquia, que amb tota amabilitat ha contestat la meva enquesta, amb claretat i abun-dància de detalls, amb memòria prodigiosa,amb una visió objetiva, que el anys i lesava edat li donen.

MIQUEL FLORIT

sección juvenilPREMIOS Y CONCURSOS.-

III CONCURSO literario "Mujer Hoy" 1.982,-

CONVOCA: Ministerio de Cultura DelegaciónProvincial.

TEMA: - La Maternidad- La Mujer y su entorno Social.- Libre.

PLAZO de admisión: Hasta el 4 de Mayo 82.

PREMIO NACIONAL de Artesanía Marqués deLozoya 82.-

CONVOCA: Ministerio de Cultura.

DOTACIÓN: 2.000.000.-ptas.

PLAZO: 30 Junio 82.

PREMIO " T .37. 1-1 n n" para escritores e i-lustradores ¿

VCONVOCA : Ministerio de Educación. Insti-

tuto Nacional del Libro.

TEMA: Texto de la más alta calidad litera-ria. Creación de un libro infantil o juve-nil inédito.

PREMIOS "Calvià 82".-

iCONVOCA: Ayuntamiento de Calvià

TEMA: Pintura y Cerámica.- Asimismo cabedestacar el apartado juvenil dedicado a escolares del término municipal, para redac-ciones literarias, el tema será libre.

PLAZO: Hasta el 15 de Junio

15-299

teranyines

FIESTA AGRICOLA EN SAN JUAN.-

El discurso del Sr. Gili.- (II)

JLástima grande señores, que en vez dedistraerse tantos capitales en la obten-ción de rentas con el papel del Estado yen el Fomento de Sociedades mercantiles,nose hubiesen invertido en los cancos, en elmejoramiento de nuestra agricultura. De seguro no se hubiesen arruinado tantas forta.nas, y muchas plantaciones que hoy se en-cuentran en los albores de su vida, rendi-rían ya soberbias cosechas, y se hubieraformado antes una verdadera agricultura,una agricultura industrial, ya que muchasveces el mayor provecho no es debido a laferacidad de los terrenos, sino al buensistema de cultivo en relación directa conuna entendida colocación de los productos

Hombres de probada voluntad para el trabajo y familias entreas se habrían dedicado a la agricultura, y no presenciaríamostampoco, esta vergonzosa emigración denuestros mejores y laboriosos campesinos.

Hombres hay algo más, señores; no bas-ta, no, plantar árboles racionalmente queden frutos ricos y exportables, no. Esnecesario, después, saber vender estosfrutos, y para ello precisa ser algo co-merciantes; más en este punto nada quiereobservar, ya que en las Baleares correaún por sus venas alguna sangre de aque-llos antiguos mercaderes que dominaron elOriente, para llamaros la atención acer-ca la manera tan olvidada que tenemos depresentar nuestros productos, ya que mu-chas veces la fácil colocación es debida,mejor que a la calidad, a los envases yembalajes con que se preparan y remsan,de lo cual nos da un ejemplo elocuenteese pueblo nuevo de América a cuyo estu-dio dedica atención preferente.

Nosotros teníamso, y tenemos aún, enbastante olvido la agricultura, a pesarde repetir a cada momento una gran ver-dad, que a fuerza de repetirla, la hacíamos perder su valor real, convirtiendolaen una frase retórica. Decíamos y repe-

Por Antonia Costa Bauza.

timos en todos tonos "que la agricultu-ra es la rqiueza del país", y sin embar-go veíamos con indiferencia suma que elignorante agricultor aferrado al viejosistema de la rutina, por su naturalezay por necesidad, cultivará, con resulta-dos tan poco provechosos para sí comopara el propietario y para la Nación.

Las mejores inteligencias, huían delcampo para dedicarse á la abogacía, á lamedicina, á la religión, etc. desprecian-do el estudio agrario, como si la agriucu]tura, esta gran ciencia natural aplicada,"no ofreciese un campo anchísimo de inves-tigación capaz de dar aliento á cualquier |ingenio para poderse desenvolver y desarrcllar hasta el infinito.

Perdonadme señores, tanta disgresión,en gracia del entusiasmo y cariño que profeso á la Agricultura, pero precisa que ~os diga, que para llegar á la competenciamondial, hoy día tan necesaria, precisanosólo produir mucho, sino también buena yeconómicamente y esto, señores, es lo queaquí hemos venido á estudiar.

El ejemplo, señores, que aquí vereis,no constituye una excepción por lo que álos distintos cultivos se refiere. Podréisobservarlo en otras explotaciones de estetérmino cuyos colonos ó propietarios hanadoptado los modernos procedimientos cul-turales .

Considerado San Juan por su extensiónsuperficial como por el número de sus ha-bitantes, es una de las poblaciones másreducidas de la Isla; y sin embargo consu inteligencia, su laboriosidad y su a-cierto, ha elevado su cultura a tal nivelque bien quisiéramos ver en otras pobla-ciones de mucha mayor importancia.

Yo os presento Señores, á este pequeñopueblo, pequeño, pero de un alma grande;es un pueblo que evoluciona hacia la re-generación, y de él puede esperarse la resolución de importantes problemas socia-les.

CONTINUARA.-

16-300

I N S T A N T À N I A D ' A H I R

Es Molí guanyà el segon premi en einöltanonenat i recordat "Goso Blanco" de l'any1930. Endemés de la carroça fotògrafiada davant Can Pirris, amb tota la família al balcó, hi poden veure Catalina Font (Sineue-

ra), Francisca Costa (Carlos), Jerõnime Bauzá (Capellet), Francisca Matas (Mates),Magdalena Jaume (Jordaneta), Antònia Nigo-rra (Petrera), Guillem Matas (Salador) iJoan Petro.

Utòfl/W

ENTRETENIMENTS LOGICS.-

3.- S'han presentat a un càrrec d'una empresa tres sol·licitants, per a veure quin ésel mes llest els mostren cinc boines, duesde vermelles i tres de negres, els fan aclucar els ulls, els posen una boina al cap acadascú i amaguen les altres dues. Un copoberts els ulls els diuen que guanyarà eilloc el qui endevini de quin color és laboina que duu només veient les dels altres.Un d'ells veu que les altres dues són ne-gres , s ' espera una mica i diu : "Ja ho tinc ! ''¿Què va dir i per què?

V

4.- En un joc que no admet l'empart, entredos jugadors, ¿què és millor? ¿quasi gua-nyar o quasi perdre?.

5.- Si tenim dos tassons iguals amb igualquantitat de café en l'un que en l'altre itraiem una cullerada de cafè i la tirem ala llet, remanem i traiem una cullera d'a-questa llet barrejada i la tirem al vasdel cafè ¿hi haurà més cafè en el tassó dela llet que no llet en el del cafè?

S