Revista Independent d'Informació Local De la font d'es...

24
LLOSETA Revista Independent d'Informació Local ANY X - NUMERO 120 - ABRIL 1993 Festa del 1er. de maig De la font d'es Trenc a la font d'es Puig Un canvi polèmic INAUGURADA LA NOVA DEPURADORA D'AIGÜES RESIDUALS

Transcript of Revista Independent d'Informació Local De la font d'es...

Page 1: Revista Independent d'Informació Local De la font d'es Trencibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · La noticia está en la calle y los programas también: la tradicional jornada

LLOSETARevista Independent d'Informació Local

ANY X - NUMERO 120 - ABRIL 1993

Festa del 1er. de maig

De la fontd'es Trenc

a la fontd'es Puig

Un canvi polèmic

INAUGURADALA NOVADEPURADORAD'AIGÜESRESIDUALS

Page 2: Revista Independent d'Informació Local De la font d'es Trencibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · La noticia está en la calle y los programas también: la tradicional jornada

LLOSETA

LLOSETA @IHH3I2J2ZHJEHSE35JEB33JBEJ

Apartat de Correusnúmero 6

Telèfon: 514164Fax: 514222

07360 LLOSETA

Deposit Legal:P.M. 747-1983

REDACTORS ICOL·LABORADORS:Jaume Morro Ripoll

Bmeu. Bestard BestardJaume Servera Coll

Gabriel Fieras SalomJosep Me Escudero Pol

Joan GuaspAntoni Santandreu Ripoll

Rafel Horrach UabresGabriel Mairata ValloriAntoni Cifre BestardMateu Moranta GrauBartomeu Coll Ramis

FOTÒGRAFS:Miquel Ramon Calatayud

Llorenç Ramon BorràsAntoni Mulet Ramon

MUNTATGE:Llorenç Ramon BorràsPau Reynés VillalongaFrancesc Villalonga B.

DIRECTOR:Pau Reynés Villalonga

IMPRÈS A:Gràfiques GOYA

Lloseta

Publicació membre del'Associació de Premsa

Forana de Mallorca

Els articles, cartes icomunicats publicats

en aquesta revista solsexpresen l'opinió dels

seus autors.

Prou d'imposts cap a Madrid!

Amb aquest lema el PSM-Nacionalistes deMallorca hem iniciat una campanya de denúnciai conscienciació ciutadana sobre el queconsideram una espoliació fiscal que pateixenles Illes Balears. A la vegada volem donar aconèixer les repercussions del Pacte Autonòmic,firmat a Madrid pels senyors González i Aznar,que condemna les nostres Illes a una autonomiade tercera: no

hem de valorar les inversions estatals a Balears:del 1983 al 1990 han descendit un 17% supo-sant que aquí només s'ha invertit el 35% de lamitja estatal. Naturalment aquesta és l'explicaciódel dèficit de serveis públics bàsics com lasanitat, transport, educació...

Pel que fa a la tributació, en això sí que somuns dels primers. Pagam una mitja de 333.587

DIFERÈNCIA ENTRE EL QUE PAGAM l REBEM(La balança fiscal - Any 1990)

'-Transferències

-Tributació Fora C.A.

- Organismes Autònoms

- Seguretat Social

-Delegació d'Hisenda

PAGAM

Abril / 93 - Pag. 2

assolirem com-petències im-portants que jatenen les auto-nomies plenesen matèria desanitat i segure-tat social, hi-senda, ordrepúblic, planifi-cació econòmi-ca, administra-ció local, justí-cia,... mentreque la d'educa-ció, bàsica pernormalitzar l'úsdel nostre idio-ma, no es co-mençarà a transferir fins l'any 1996.

Però, a més a més, sense recursos econòmicsno hi pot haver vertadera autonomia política, is'ha de dir que la participació en els ingressosde l'estat és discriminatòria per a Balears. L'ac-tual sistema de finançament estableix que lesComunitats Autònomes d'igual nivell de com-petències com la nostra es finançaran amb27.730 ptes/habitant, mentre que les Illes Ba-lears ho han de fer amb 23.730 ptes/habitant.Amb la particularitat que aquest càlcul està fetamb el cens de 1988, que aquí era de 60.000persones menys, i sense comptar la poblacióturística que utilitza uns serveis públics.

Un altre front de finançament són els Fons dela Comunitat Europea que suposen una mitja de7.488 ptes/habitant a tot l'estat espanyol, mentreque a Balears sols ens toquen 728 ptes/habitant.

La redistribució de recursos entre les comuni-tats autònomes és el Fons de CompensacióInterterritorial, del qual les Illes Balears n'estanexcloses des de l'any 1989,i a les deu comuni-tats que el reben les suposa 8.700 ptes/habitant.

Sumant totes les transferències estatals icomunitàries, i sense comptar els tributs trans-ferits, les Balears reben 6.998 ptes/habitantanuals, mentre que la resta de comunitats autò-nomes d'igual nivell de competències reben unamitja de 29.515 ptes/habitant.

Apart del finançament de la nostra autonomia,

Desp. Indiv. Estat(Exèrcit. Casa Reial,administracionscomunes...)

Desp. Balears(Serveis i inversions del'Estat i transferències aC.A.I .B.)

Diferència (-)91.650,9 14%

+ Rebem258.631,8 39%

-Pagam319.410,3 48%

REBEM DEPREDACIÓ FISCAL

L'Estat espanyol ens va prendre 91.650 milions de pta, l'any 1990

ptes/habitant, només superats per Catalunya.El resultat de tots aquests factors és la balança

fiscal (diferència entre el que pagam i el querebem), estimada per la Conselleria d'Economiai Hisenda en 91.650 milions negativa per aBalears l'any 1990.

Naturalment no oblidam que som la comunitatautònoma de renda per càpita més elevada, ique per tant hem de ser solidaris amb els mésnecessitats i pagar segons les nostres possibili-tats. Però això no significa renunciar als matei-xos serveis públics que tenen les altres comuni-tats, entre altres coses perquè aquí una partimportant de la població no pot pagar unsserveis privats. No podem oblidar que, malgratla renda per càpita elevada, els sous mitjos deBalears són els quarts més baixos de l'Estat. Oque actualment hi ha més de 50.000 personesaturades. O que des de l'any 1991 estan tancantdues petites empreses cada dia.

Vivim una situació econòmica molt delicadaa la qual hem de fer front. No podem consentirper més temps aquesta vertadera espoliacióeconòmica que patim, ni resignar-nos per asempre a ser una autonomia de tercera. Per aixòés vital superar la dependència política i econò-mica del centre i està més justificat que mai elcrit de: Prou d'imposts cap a Madrid!

Pere SAMPOL MAS,PSM-Nacionalistes de Mallorca.

Page 3: Revista Independent d'Informació Local De la font d'es Trencibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · La noticia está en la calle y los programas también: la tradicional jornada

LLOSETALa fiesta del Ie de mayose celebrará, oficialmenteen "Sa Font d'es Puig"

La noticia está en la calle ylos programas también: latradicional jornada de paellasen la fiesta del primero demayo en "Sa Font d'es Trenc"se celebrará, oficialmente,este año en "Sa Font d'esPuig", por tanto, habrá uncambio de lugar.

El hecho no ha sorprendidoa ciertos sectores de lapoblación pues en anterioresocasiones ya se habló del talcambio. Hay que señalar queesta fiesta en "Sa Font d'esTrenc" tenía muchos añosexistencia y en la últimadécada había cogido unafuerza extraordinaria en laque participaban gran canti-dad de gente y, prácticamen-te, la mayoría de entidades dela localidad.

Ante tales circunstanciashemos mantenido una entre-vista con el Alcalde de Llo-seta, Miquel Pons, con la

intención que nos aclare losmotivos por los cuales elAyuntamiento ha tomado ladecisión de cambiar de lugar.— ¿Cuales han sido losmotivos?— En primer lugar han sidolas protestas de los propieta-rios de las fincas por losdaños causados en las mis-mas. Por ejemplo, en el "Fi-licumis" se causaron desper-fectos por un valor de mediomillón de pesetas, tanto en elcercado de la finca como enla conducción de agua, cuyatubería fue rota en 32 sitiosdistintos.- ¿Quienes fueron los cau-santes?- Según las informacionesque tengo, fueron los jóvenesque en la noche anterioracamparon en lugar. Hay queseñalar que por la noche yahabía instalado un servicio de(pasa a la página siguiente)

El primer de maigLa segona internacional obrera (amb caracter

socialistas d'inspiració marxista) fundada a París l'any1889, va ser la que va instaurar, entre d'altres, elsímbol de la festa reivindicativa del primer de maig.

Però, l'origen d'aquesta festa com a jornada obrerareivindicativa no sorgí directament de la internacionalparisina, sino que el seu origen es remonta tres anysabans, al 1886, en el "nou món", concretament a laciutat de Chicago.

Chicago era una ciutat amb una forta presènciaanarquista i amb un moviment obrer molt reinvidicatiu,a la primavera de l'any 1886 va haver-hi un importantmoviment vaguístic que comportà una forta rebel·lióde la massa obrera al carrer, un artefacte explosiumatà vuit policies i com a represàlia foren detinguts iprocessats els principals dirigents anarquistes.

El procés va commoure l'opinió mundial, ja que lainnocència dels dirigents era clara i evident; tot i això,alguns dels dirigents anarquistes retinguts forencomdemnats a mort.

Set anys més tard, al 1893, es revisar el procésd'executament i de comdemna, i, les informacions itestimonis que s'hi varen descobrir varen donar coma resultat l'allibarament dels dirigents anarquistes querestaven empresonats i el reconeixament públic del'equivocació comesa al penjar caps anarquistes.

A partir d'aquets fets, el primer de maig quedàconstituït com a festa puntal dels obrers.

Capviu

ES MOIX DE SON CADE AMA

1er DE MAIG RSf\ FONT 0E5

TRENC¿%-^y

TSPIte

FONTOtSPUIG

«&*

Abril I 93 - Pag. 3

Page 4: Revista Independent d'Informació Local De la font d'es Trencibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · La noticia está en la calle y los programas también: la tradicional jornada

LLOSETA(viene de la pág. anterior)bar.— ¿Por qué no se prohibenestas acampadas?— Yo no quiero enfrentarmeni con los propietarios ni conel pueblo.— ¿Está en condiciones lafuente artificial de ".EsPuig" para celebrar la fies-ta?— Considero que e] lugarestá completamente adecen-tado y tiene los servicioscorrespondientes. Solicitamosa Secona la instalación^ demesas y bancos, cosa quehizo, no en la cantidad quepedimos, pero colocaron 8mesas con los correspondien-tes bancos. Además en el hi-gar hay bar, el campo de

deportes, las escuelas, laspiscinas, etc. es una áreabastante completa.— ¿Hay más proyectospara esta zona?— Sí. Además de la próximaconstrucción del polideportivocubierto, herpos previstoentrar en negociaciones paracomprar la finca de "SesComes", así, en la zona hastase podrían hacer acampadas.

UN TEMA POLÉMICOEl traslado de la diada de

paellas de "Sa Font d'es Tre-nc" a "Es Puig", ha creado lacorrespondiente polémica,hasta tal punto que esta re-vista tiene conocimiento queciertos grupos seguirán pa-sando el día en "Es Trenc" y

otros si que irán al nuevoemplazamiento.

La asociación "Estel delCoco", un fuerte grupo quefue uno de los promotores dela fiesta ha tomado una deci-sión salomónica: no ira ni aun sitio ni a otro, en »cambio,un grupo de balladors sepresentarán en "Es Puig" para

realizar "sa ballada" que tie-nen obligación de realizarsegún convenio con el Ayun-tamiento.

Por otra parte otras personastambién han tomado la deci-sión de no asistir ni a unlugar ni a otro, disfrutando dela jornada en sus propiedadesrústicas.

Esía imagen no volverá a repetirse a "Sa Font d'es Trenc"

AGENDA MENSUAL

TELÈFONS

Policia Municipal (local):+ Móvil: 908 799309 - + Oficina: 519439Ajuntament: 514033 - 514105 Fax: 519432

Parròquia: 514056Unitat Sanitària: 519760Escoles "Es Puig": 519436

l J HG ENCÍA Acoles Antoni Maura: 519715Camp Municipal d'Esports: 519437

Correus: 514051Ambulàncies: 204111-206565

Taxi: 500923Pompes fúnebres: 514096Bombers: 082Guardia Civil:f Binissalem: 511059 —

+ COS. 062+ Trànsit: 500465Protecció Civil: 721040Electricitat (Averies): 500700Telèfon de l'Esperança: 461112Informació i assistència al ciutadà (Govern Balear): 900 321 321

LLOSETA, DIES FEINERS, DE DILLUNS A DIVEN-DRES: De les 9 del mati a les 5 del capvespre:* Dr. Joan Moya. - * Dra.Vïnyet Rosés.Per a ambdós: telèfon 281313 (busca 2085) o en Unitat

Mï«r^CSanitaria de Uoseta t™ 519760)

JrlE.1 filla A partir de les 5 del capvespre I fins a les 9 delmati del dia següent i tots els dissabtes, diumenges i festius:

* Servei d'Urgències d'Inca (Ambulatori d'Inca) C/Mestre Torrandell, s/nTel. 503882

APOTECARIES

HORARI:- Feiners: de 9 h.a 14 i de 17 a 20,30 h.- Dissabtes: de 9,30 h. a 13 i de 17 a20,30 h.- Diumenges i festius: de 10 a 13 hores,alternant r Apotecaris Real i la Bennàssar de

Lloseta.- GUÀRDIES NOCTURNES: Inca o una de les següents apotecaries:Alaró, Sta. Maria, Binissalem, Bunyola, Lloseta, Consell, Binissalem,

Bunyola, Lloseta, Sencelles i Santa Eugènia.

El mateix sistema que el dels metges, aexcepció dels dissabtes, que de les 9 ates 17 h. faran torns Uoseta i Selva:- Selva (Tel. 281313 Busca 2113).PRACTICANTS

- Lloseta (Tel. 514241)

- •

00

PALMA-INCA:Sortides de Palma: 6, 7, 8, 8.40, 9.20, 10. 11.

12, 12.40, 13.20, 14, 14.40, 15.20, 16, 17, 18,19. 20, 20.40 i 21.20. Dissabtes, diumenges ifestius: 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15. 16, 17,

18, 19, 20 i 21.TRENSLLOSETA-INCA:A tes 6.32, 7.32, 8.32, 9.12, 9.52, 10.32, 11.32, 12.32, 13.12, 1352,

14.32, 15.12, 15.52, 16.32, 17.32, 18.32, 19.32, 20.32, 21.12 i 21.52

LLOSETA-PALMA:A tes 7.04, 8.04, 8.44, 9.24, 10.04. 11.04, 12.04, 12.44, 13.24, 14.04,

14.44, 15.24, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04, 20.04, 20.44, 21.24 i 22.04.Dissabtes, diumenges i festius: 7.04, 8.04, 9.04, 10.04, 11.04, 12.04,13.04, 14.04, 15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04, 20.04, 21.04 i 22.04PALMA-SOLLER:A tes 8, 10.40, 13, 15.15, 19.45

SOLLER-PALMA:A tes 6.45, 9.15, 12, 14.10, 18.20, 21 (diumenges i festius).

Abril / 93 - Pag. 4

Page 5: Revista Independent d'Informació Local De la font d'es Trencibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · La noticia está en la calle y los programas también: la tradicional jornada

LLOSETA

Jï/fl idò, ja. Han passat ses festes. Am a esperar s'estui fudiuen que tothom viu... pero antes habremos pasado por [as

urnas y, gran parte de ios mortales que viven en esta "gran"

nación, habrán realizado su declaración de la renta con el

consabido cabreo al tener que pagar -o ya haber pagado- al

'Estado unos dineros que no simpre están bien administrados.

"En fin, hay que aguantarse.

"Be ido. Siguen fas aeras en fa plaza de los Navegantes,

qué digo, en la plaza de 'España. 'Me ha salido esto de los

navegantes por la rosa de los vientos que tienen que colocar

en el centro de la misma. May quien ha comentado que si

fuéramos un pueblo marinero o con muchos molinos de viento

está bien eso de la rosa... pero como de lo esmentado nada

tenemos, se podria poner, por ejemplo, un dibujo con un

zapato, un poco de carbón o un saco de portlant.

"Bien, sigamos con la plaza. Lo de los árboles ya está

arreglado, a árbol muerto., árbol puesto, fero... ¿qué clase de

árboles son los nuevos? "Esto es la gran pregunta. Tues me

han dicho y me han contado que son unos árboles especiales

que crecen a lo alto y a lo fondo y no a lo ancho, es decir,

que sus raíces y puntas, no molestarán el pavimento de (a

gran plaza, pero... siempre hay un pero en la vida, dichos

árboles no dan sombra por su clase y por (o esbeltos y finos

que son. tí tiempo (o dirá,

Aín idò, seguim... y hubo procesiones y hubo, aún con más

brillantez y seriedad que en su primera edición, el Via Crucis

escenificado, y lo que digo: se tuvo que pedir todos los

permisos a su señoría el Alcalde, negándose, su señoría, a

cenar alguna calle, al menos unas horas, mientras la gente

desfilaba... y hubo sus atascos, especialmente en "Es Tou

y{pu, donde la muchedumbre no debaja pasar a los vehículos.

9{p comprendo esto dei cierre, pues viene el festival de la

romería del Coco y no se cierra una calie, sino una carrete-

ra...

y et mismo día vino el "President Cañellas a cenar con sus

simpatizantes de Lloseta... y la cena se convirtió en un mitin

de precampaña y Cañellas habló de los "nuevos" nacionalistas

y de que. mandamos más dinero a 'Madrid del que recibimos

y que, por tanto, los socialistas, nos mandan una migajas

porque en 'Saltares gobierna el TT. Ante ello -tan conocido

y manoseado tema- mi menda piensa i dice: ¿y si (os del TT

ganasen las próximas elecciones? ¿A quién daría ía culpa

Cañellas si en 'Madríd gobernasen los suyos? y mientras

"mestre gabríef daba su discurso, Cristina, la cantante, en

"Sa mina de Sa Truioía" cantada oigo sobre que me parta un

rayo...

'Bé ido. ya que estamos en el Coco, me fijé, que en la

romería no había invitados del TSO'E como en otros años,

cuando se paseaban de amba abajo, con el Alcalde, sus fieles

y sus simpatizantes y que, luego, al anochecer, se sentaban

a la buena mesa para cenar. ¿Qué habrá pasado, digo yo?

Tues me han dicho que nuestro Alcalde va "cabreado" con los

de "su" partido porque poco le apoyan y poco dinero le

mandan, Masta me han dicho y me han comentando que si

"(emprenyen" se podría presentar a las elecciones como

independiente...^^, què vos pensàveu!!

y sigo con nuestro Alcalde, no me queda más remedio.

Algunas veces he pensado que si él se retirara, mi menda

también tendría que hacer lo mismo, porque pocas cosas

tendría para contar a mis queridos e inteligentes lectores ya

que mi Alcalde me es fuente de inspiración. Que, por cierto,

le van a sentar otra vez en el banquillo ya que una vecina

de Lloseta le reclama por vía judicial "la reposición de una

pared y el valor de 22 árboles de una finca situada en la

Vieja carretera de Lloseta a Inca" de cuando se hizo una

reforma en dicha carretera o camino, hace bastantes meses,

sin obtener la conformidad escrita de los propietarios. Ja. entendron de fer ses coses en sos peus...

y, por último y cierro, lo de Sa font d'es Trenc y la fiesta

del I9 de mayo. "Es curioso como una fiesta que fue insti-

tuida por (os socialistas (ocales, en tiempos de la segunda

república, de ir a Sa font d'es Trenc el uno de mayo, haya

sido eliminada por un Ayuntamiento con mayoría socialista.

Sus motivos tendrá el Alcalde pero no basta ía escusa de

unos gamberros que fueron a dormir en tiendas de campaña,

ttoy en día se prohiben tantas cosas que de haber prohibido

esa, nadie, se habría dado cuenta de nada. O^unca (a fiesta de

"Ses paelles a Sa font d'es Trec" volverá a ser la misma.Talabra de 9{a floquets.

fins es mes qui ve si es 'Ka t le fio vol i es Rector també.

Abril I 93 - Pag. 5

Page 6: Revista Independent d'Informació Local De la font d'es Trencibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · La noticia está en la calle y los programas también: la tradicional jornada

LLOSETA nnnMïïïïTmiiffttffttffliiiïïmmiímiMmfflm»^

Fue inaugurada la depuradora de Lloseta

En la tarde del miércoles,día 14, Romeria del Coco,tuvo lugar la inauguración dela Estación Depuradora deAguas Residuales de Lloseta,por parte del Conseller deObras Públicas y Ordenacióndel Territorio y el Alcalde dela localidad.

La Estación Depuradora deAguas Residuales, EDAR, deLloseta, ha sido construida porla empresa Agraman enconjunto con Sacede Ibérica ysu presupuesto asciende a 100millones de pesetas.

La EDAR de Lloseta, queutiliza el proceso convencio-nal, se ha dimensionado deforma que puede atender lapoblación actual y el creci-miento demográfico previsto

para los próximos diez años,salvo que alguna circunstanciaespecial produzca una desvia-ción en los cálculos realiza-dos. De este modo, actual-mente tiene capacidad paraservir a 5.OOO habitantesequivalentes y se ha previstoque en el futuro pueda atendera 6.500 habitantes. El caudalmedio diario se sitúa actual-mente alrededor de los milmetros cúbicos.

Las instalaciones de laDepuradora ocupan una ex-tensión de 2.650 metros cua-drados, de los que 252 metroscuadrados son de edificio y laurbanización tiene una exten-sión de 1100 metros cuadra-dos.

Las principales magnitudes

de la obra señalan que se hanutilizado en la construcción40.000 kgs de aceros en ar-maduras, se han realizadoexcavaciones que suman 5.470metros cúbicos, y finalmenteque la cantidad de hormigónutilizado asciende a 650 me-tros cúbicos.

EL ACTO INAUGURALSe realizó con la asistencia

de medio centenar de personasentre las que se encontrabanlos miembros de la corpora-ción local, técnicos de la con-selleria y de la empresa cons-tructora.

Tomó la palabra el Alcaldede Lloseta, quién la cedió alConseller Jeroni Saiz, el cual,expuso que la depuradora de

Lloseta es una de las primerasen funcionar de los pueblosdel interior de la isla, ya quela primera fase correspondió alas poblaciones de la costa.

Seguidamente y acompaña-dos por Gabriel de Juan, ge-rente de Ibasan, todos losasistentes visitaron las insta-laciones y recibieron las ex-plicaciones del sistema dedepurado que pasa por laeliminación de nitratos quehace que el agua salga total-mente depurada.

La depuradora ha sidoconstruida en unos terrenosmunicipales adquiridos en1976, cuando el Ayuntamientode entonces inició los trámitespara la instalación de la redgeneral de agua potable.

Abril I 93 - Pag. 6

Page 7: Revista Independent d'Informació Local De la font d'es Trencibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · La noticia está en la calle y los programas también: la tradicional jornada

LLOSETA iiimiiniiimiiniinmnninnminiimTniinnniiniiiiiiniiiiiiiiimiiniininiimiiiiMnìii

Gabriel Cañellas presidió vina cena desimpatizantes del PP en Lloseta

El pasado día 16 de abril,Gabriel Cañellas, presidentedel Govern Balear, estuvo enLloseta para presidir una cenacon simpatizantes y afiliadosal PP de Lloseta, tal como yahabíamos anunciado el pasadomes.

Cañellas llegó a Llosetasobre las 8 de la tarde, siendorecibido por los miembros delcomité local del PP ysimpatizantes, dirigiéndose acontinuación a pie hacia lasede del partido en nuestralocalidad. Allí compartió conlos asistentes y firmóautógrafos a quienes se losolicitaron.

Tras un breve intercanvio deopiniones se trasladaron alForo de Mallorca parap r e s i d i r la cena decompañerismo que había sidoorganizada y convocada mu-cho antes de que fuese anun-ciado el adelanto de las elec-ciones generales. Decimosesto ya que esta reunión estu-vo completamente marcadapor este evento político, a-provechando para dar a cono-cer los nombres de los candi-datos que formarán las listasa estas próximas eleccionesen representación del PP.

A la cena asistieron unas250 personas y la mesa estu-vo presidida por el president

Abril / 93 - Pag. 7

Cañellas; Joan Verger, presi-dente del CIM; el secretariogeneral del PP, José AntonioBerastain; el presidente delPP en Mallorca, Gaspar Oli-ver; Antonio Ordinas, porta-voz del PP en el Ayunta-miento de Lloseta; Juan Pons,presidente del comité local dela villa y Josep Cañellas,candidato al Senado.

Terminada la cena se inicióen turno de intervencionescon unas palabras de AntonioOrdinas quien se congratulóde ser los anfitriones de estacena de compañerismo. Se-guidamente fueron los candi-datos Josep Cañellas y Joa-quín Cotoner quienes hicieronuso de la palabra para cederlaa Joan Verger, presidente delCIM.

Cerró la tanda de parlamen-tos el president Cañellas cuyalarga intervención fue clara-mente de precampaña, indi-cando que cuando se organizóesta cena no se pensó quecoincidiría con el adelanto delas elecciones, por tanto él notenía la culpa de verse obli-gado a tener que hacer refe-rencia a las próximas eleccio-nes, más bien quien tenía laculpa era Felipe González.

Cañellas dijo que "no es unatontería plantearnos la posibi-lidad de que sea el PP quien

gobierne el país a partir delpróximo 6 de junio, ya quehay muchos votantes que hanmanifestado la intención decambiar su voto". Hizo tam-bién una referencia a losnuevos nacionalistas que aestas alturas descubren el

amor exclusivo hacia Mallor-ca y las Baleares.

El president interrumpió sudiscurso para recibir al Alcal-de de Sa Pobla, candidato alSenado, quien llegó al finalde la cena, debido a un plenomunicipal en su localidad.

Page 8: Revista Independent d'Informació Local De la font d'es Trencibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · La noticia está en la calle y los programas también: la tradicional jornada

LLOSETA iiiiiiiiiiiiiiiiiim

Coll i Ramon sónels llinatgesméscaracterísticsa Lloseta

Lloseta, municipi depetita extensió de la comarcadel Raiguer, segregat deBinissalem al segle XIX, té,segons el cens de 1991, unapoblació de dret de 4.474habitants; quantitat quedividida per sexes ens donaun resultat de 2.268 dones i2.206 homes: A aquestalocalitat hi trobam 466llinatges diferents entre elsque apareixen en primergrau; si consideraml'ascendència materna elnombre de cognoms dife-rents enregistrats serà de517; la proporció d'habitantsper llinatge es per tant de9'60 en el primer cas i de8'65 en el segon.

Lloseta ha estat una

localitat que al llarg delpresent segle ha experimen-tat un impuls industrial con-siderable; aquesta circuns-tancia ha marcat l'evolucióde la seva població. Contrà-riament a la majoria de mu-nicipis interiors, Lloseta haanat augmentant progresiva-ment el seu nombre d'habi-tants, que ha passat dels1883 que tenia a principis desegle, als 4.474 enregistratsal darrer cens.

Aquest creixement, pro-gresiu i moderat, ha tingutsobre els llinatges llosetinsun efecte molt menys im-pactant que el que ha afectatals municipis turístics. Peraquesta raó, encara avui,trobam a Doseta dos llinat-

ges que poden considerar-secom a característics d'aquestavila: COLL i RAMON, doscognoms que afecten a unaquantitat de persones, moltsuperior al 10% de la po-blació. En tercer lloc apareixel llinatge PONS, caracterís-tic de tota la comarca delRaiguer. La presencia deinmigráis procedents de lapeninsula es fa també pre-sent entre els llinatges deLloseta; així trobam, entreels vint-i-cinc més corrents,als PEREZ, GOMEZ, GAR-

CIA i RUIZEn quant a l'equilibri

entre primers i segons llinat-ges, no hi ha diferènciesmolt importants. Com a casanecdòtic caldrà destacar elmarcat desequilibri del lli-natge més abundós, COLL(324, 204); en front de l'e-quilibri quasi perfecte delque apareix en segon lloc,RAMON (218, 214).

Gabriel MESTREOLIVER

(BRISAS als diaris "Balea-res" y "Ultima Hora")

Abril / 93 - Pag. 8

BAR BESTARDlocal climatizado

Menú diarioComidas caseras

LLOSETA

Page 9: Revista Independent d'Informació Local De la font d'es Trencibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · La noticia está en la calle y los programas también: la tradicional jornada

LLOSETA iiiiiiiiiiiiiiiiiiiia jiiiiiiiiiiiiiniiiiB

SETMANA SANTA '93

El pregóLlegit a la Parròquia de la Mare de Déu de Lloseta, el dissabte,dia 3 d'abril de 1993, per FRANCESC VILLALONGA IBELTRAN

Feligresos, presents, germans tots en Déu.Bon vespre a tots.

Quan el Rector de la Parròquia, Mn. Rafel Horrach, emva demanar per fer el Pregó de Setmana Santa, d'aquestany, li vaig dir que sí, però, vos he de confessar, que elmón en va caure damunt, ja que no som home de granshabilitats literàries. Vet aquí com avui em teniu ambl'intent de fer aquesta crida, convidant-vos a l'assistència,participació i a la reflexió del sentit que tenen aquestsactes.

Després de set setmanes de Corema, temps de prepara-ció, un altre any arriba la festa del Ram, que ens recordal'arribada triumfal de Jesús a Jerusalem i és el preludi dela Setmana Santa, en què la comunitat cristiana celebra elsGrans Misteris de la passió, mort y resurrecció de NostreSenyor Jesucrist, en la qual les manifes-tacions religioses i populars seran lesprotogonistes de la vida del poble. Sónles festes de l'Església que se viuen mesintensament, la gent surt al carrer permanifestar-se fervorosament, en silenci irecolliment. Són les processons una ma-nifestació espontània al carrer de la reli-giositat popular, expressant la fe d'unpoble, amb un gran contingut simbòlic;són la reafirmació de la seva identitat. Unpoble viu, és el que té una cultura i unestradicions que respecta, cuida y manté.La nostra Setmana Santa, manté viva latradició, molt arrelada amb tot un con-junt de manifestacions religioses, litúrgi-ques, populars, socials, culturals, i fins itot gastronòmiques.

La Setmana Santa resumeix, amb larememoració dels esdeveniments que esproduïren, bona part de la Doctrina de Jesús: Amorperfecte, sentit de purificació, fraternitat, perdó, esperançaamb la vida eterna i amb la resurrecció, i a més ens dónauna prova de què Jesús, fill de Déu, també es Déu, perhaver ressuscitat.

DEMÀ DIUMENGE DEL RAM: Arribada triomfal deJesús a Jerusalem, preludi de la Passió, el segueixen elsseus deixebles i les multituds que el volen escoltar.Predicava l'amor, la puresa d'esperit i l'oració secreta, esposava de part dels pobres i dels qui sofríen. Amb el seuEvangeli amenaçava les posicions dels dominants, atraientdamunt Ell l'odi dels levites, mercaders, escribas i fariseus.Abril / 93 - Pàq. 9

Jesús els molestava, perquè la gent el seguia i l'estimava.Demà, una vegada més, el recordarem, amb paumas ibrots d'olivera, símbols de la pau que tots desitjam per atot el món.

DILLUNS, DIMARTS I DIMECRES SANT: Són diesexpectants; per passar de l'alegria del Ram a la tristor dela Passió i Mort de Jesús. El Dimecres Sant, es fera laprocessó del silenci. Silenci de preparació per a viure elsesdeveniments que s'acosten; silenci introspectiu que ensconvida a pensar. Un silenci que pot dir mes que milparaules.

DIJOUS SANT : Lavatori dels peus, que també té elseu réflexe dins els actes a celebrar a aquesta església deLloseta. Jesús va rentar els peus als seus deixebles ensenyal d'humilitat generosa, amor perfecte y amb un sentitde purificació. Jesús digué: "Aquest és el meu manament,que vos estimeu els uns als altres com jo vos he estimat."Axí institui el manament de l'amor.

Sabia que la seva hora estava pròxima, aquest DarrerSopar, amb els seus, aquest Sopar Sant, és un sopard'adéus i separacions. Amb la bendició del pa i el vi, vavoler que la seva presència mística, però real, es perpth-àsdamunt la terra, aquest era el signe de la fraternitat, no

sols dels presents, sinó de tota la huma-nitat; la d'aquell temps, la present i laque ha de venir; de l'universalitat del'Església. Jesús a aquest Sant Sopar,acabava d'instituir un dels grans misterisde la comunitat cristiana: el sagrament del'Eucaristia.

Jesús a Getsemaní, sap que prest ha demorir, està trist i angoixat, és la parthumana de Jesús. Sap que va venir permorir, per donar vida amb la seva mort,per confirmar amb la mort la veritat del'anunci d'una vida més gran: LA VIDAETERNA. Arribada l'hora, Judes l'entregàamb una besada : "A què has vingutamic? Traiciones al Fill de l'Home ambuna besada." Una altra mostra de l'amorfraternal de Jesús.

Després el dugueren davant els gran-s-sacerdots, davant Filat, davant Hero-

des, i altra vegada davant Filat, el qual, no de molt bonagana, el va entregar als jueus perquè fos crucificat. Jesúsquasi sempre en silenci. El silenci NO dels qui otorguen,és el silenci del qui sap que ha de morir per la voluntat delPare.

DIVENDRES SANT: Dia de dolor, de tristor, desoletat. Fins i tot, les campanes, estan mudes.

El final de l'Home està pròxim, arribat al Calvari, elCenturió fa els preparatius per la crucifixió, Jesús digué:"Pare perdonau-los, perquè no saben el que es fan". Quinapregària mes Divina! No és pregària humana, és pregàriad'un Déu cap a un Déu. Jesús demanava així, el perdó dels

Page 10: Revista Independent d'Informació Local De la font d'es Trencibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · La noticia está en la calle y los programas también: la tradicional jornada

LLOSETA

SETMANA SANTA '93qui l'estaven crucificant, una vegada més confirmava laseva ensenyança més divina i difícil: l'amor als enemics.

"Pare en les teves mans encoman el meu esperit".L'ànima es va alliberar de la carn. Jesús és mort a la creu.Jesús va morir per predicar la felicitat i l'eternitat, perpropugnar una moral fundada en la justicia. Jesús ens de-mana que siguem divinament lliures, sants com Déu ésSant, perfectes com Déu és perfecte, perdonem com Déuperdona i estimem com Déu ens estima.

Jesús, és mort; mort en quant a la carn.El "davallament" de la creu, l'enterrament...La mort crea un profund silenci.DISSABTE SANT: Jesús ja està enterrat. Es temps

d'espera i també d'esperança. La mort suposa la divisòriaentre el temps i l'eternitat, entre la vida a la terra i la vidaeterna. L'home té por a la mort perquè té por al buitCrist, amb la mort va participar de la situació humana de;la mort.

Entre el Divendres y el Dissabte Sant, segons proclamamal Credo, i segons ens conta Sant Pere, Crist baixa alsinferns. La interpretació de la baixada de Crist als inferns,es més o manco mitològica, però conté una veritat dogmà-tica sense cap dubte: la de què la Redempció de Crist, ambla seva mort, és universal. Crist no era únicament home, éstambé Déu.

DIUMENGE DE PASQUA: Les campanes repiquen. Diade gran alegria, Jesús ha Ressuscitat. Fonament de lanostra esperança, de què un dia també ressuscitarem, isobretot una prova de què Jesús, també és Déu.

A plena llum del matí, d'un matí que sembla méshermós que els altres, es celebra la processó de " L'en-cuentro", processó de la llum, i l'alegria, alegria popularpel triumf de Jesucrist Ressuscitat.

Que passeu tots unas bones festes de Pasqua.

Del Via Crucis escenificat al dia de Pasqua- Imatges gràfiques -

Primera estació: escalonada rectoria Segona estació: carrer Es Morull

Abril / 93 - Pag. IO Tercera estació: carrer d'es Sol Quarta estació: final carrer Major

Page 11: Revista Independent d'Informació Local De la font d'es Trencibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · La noticia está en la calle y los programas también: la tradicional jornada

LLOSETA iiiiiiiimimiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiimiiNiiiiiiiiiiii^iiiiiiiiiiiHiiiiiiiiiiiiimiiiim mSETMANA SANTA '93

Cinquena estació: Ca s'Hereu Sisena estació: final Es Pou Nou

Setena estació: Guillem Santandreu,47 Vuitena estació: Guillem Santandreu,2

Novena estació: Joan Carles I Desena estació: Bartomeu Canyelles

Abril I 93 - Pag. 11

Page 12: Revista Independent d'Informació Local De la font d'es Trencibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · La noticia está en la calle y los programas también: la tradicional jornada

LLOSETA i iMi i i iH i i i i i i i i i iBmm· i i i ^ i i ' i ^^ i i i i i i nmi ïp i i i i i i i i · u i i i i i iB i i l · i i ^ i i i i i i - i i i · i i i i ï ï n imi i i i i i a

SETMANA SANTA '93

Onzena estació: Beat Ramon Uull Dotzena estació: Nou, 28

Tretzena estació: Sant Llorenç, 37 Catorzena estació: escalonada P. Espanya

Processó del Ram des del Puig "Es auintos" sempre presents el dia del Ram

Abril I 93 - Pag. 12

Page 13: Revista Independent d'Informació Local De la font d'es Trencibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · La noticia está en la calle y los programas también: la tradicional jornada

LLOSETA

SETMANA SANTA '93

Processó del Silenci: del Coco a la parròquia Dijous Sant

Dijous Sant Els Tamborers amb un nou vestit

Divendres Sant: acte del Davallament Processó de ¡'Encontrada

Abril / 93 - Pag. 13

Page 14: Revista Independent d'Informació Local De la font d'es Trencibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · La noticia está en la calle y los programas también: la tradicional jornada

LLOSETA mRomería del Coco 1993

A pesar del tiempo desapacible que, en cierta forma, deslucióla fiesta no fue obstáculo para que la gente de Lloseta ycomarca asistiera a la romería para rendir tributo a la virgen delCoco.

Aunque llovió bien de mañana no impidió que la bandamunicipal de tambores y cornetas realizase el correspondientepasacalles para dar paso en la explanada del oratorio a la misaconcelebrada y presidida por las autoridades locales. La homiliacorrió a cargo de Mn. Pere Gerard Bestard Muntaner y laagrupación local Estel del Coco ofreció el "ball de l'oferta"

Finalizada la misa se procedió a la bendición de una nueva

imagen, copia de la Virgen de Lloseta, para ser colocada en eltorrente en el lugar conocido por "Es didalet".

Esta iniciativa partió del vecino de la localidad Nadal ComesBestard.

Durante toda la jornada, numerosos fieles visitaron a la nuevaimagen en el mismo torrente y pasaron por "Es didalet".

Abrí ï / 93 -Pag. 14

RETRATSLLOSETINS

Un tempsenrera la foto-grafia no estavaa l'abast detothom -no éscom ara que a

cada casa hi ha una càmera fotogràfica- per aixòno és d'estranyar que quan un jove o una al·lota, unafamília o un grup de jovensans tenien l'oportunitat defer-se un retrat no perdien l'ocasió, ja sia a l'estudid'un retratista o a un fotògraf que solia assistir a lesfires o romeries.

El retrat d'aquest mes és, precisament, el realizaiper un professional ambulant a la romeria del Cocode l'any 1943, que, aquell any, fou el 28 d'abril, talqual diu darrera la fotografia. Kos podeu recordar deque aquests retratistes duien com a fons per fer lafotografia alguna vista, vaixell, avió... Aquells deco-rats daven un altre aire al retrat i el personatgesquedaven immortalitzats per a sempre amb un trans-fons imaginari o de fora Mallorca que, ells mateixos,tal volta no veurien en el transcórrer de la seva vida.

El grup del retrat són joves llosetins, i per méssenyes aquell any encara fadrins, per uns minutsimaginaren ser mariners d'una barca veneciana queper nom duia "Rosalia". Ells són, d'esquerra a dreta:en Sebastià "Ros"; n'Aina "Xaleva"; na Maria "Ros-sa", N'Aina "Sopa" i en Pere "Xaleu". Han passatmoltes romeries del Coco des de 1943... ja no hivénen retratistes ambulants, però l'alegria de la festaencara perdura...

Page 15: Revista Independent d'Informació Local De la font d'es Trencibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · La noticia está en la calle y los programas también: la tradicional jornada

LLOSETA'Andreu vivia a un cap decantó gran i quasi majes-tuós. Estava ben situada la

casa que el vegi néixer. Des de da-rrera les finestres es podia veureuna grossa quantitat d'un grapatde carrers, i cosa important, senseésser vists. Diuen si era una bonamiranda on s'hi congriaren parau-les i fets. També conten si hi anavala força pública a vigilar gent demales passes, o gent d'església acorregir mals camins i males sen-deres...

De feia molta estona, i cada diaa la mateixa hora, n'Andreu esposava a mirar per les retxilleresd'una persiana antiga. No esperavagaire temps i veia, sempre senseésser vist, a aquella al·lotona gra-ciosa que duia l'aparellat del seupare dintre d'un bouquet de robade daus. Cada vegada que la mi-rava sentia, n'Andreu, una pun-xada al cor.

Una vegada, plorà d'impotència iles llàgrimes, salades com sal mitra,banyaren dues postetes malpinta-des i gropelludes. El seu amorenvers la joveneta, jamai seria pos-sible. Ni tans sols la nina de l'apa-rellat en sabia res de tal amor.

Els pares de n'Andreu eren defamília benestant i presumien decerts parents un poc nobles. Lanina agradosona qui passava cadadia a la mateixa hora, per dur l'a-parellat del seu pare de casa seva ala fábrica i de la fábrica a casaseva, era d'arrels senzilles i notenia cap avantpassat ni ric, ni moltmanco noble. Però era bella comuna rosa florida durant la mesadadel maig...

Aquell dia n'Andreu es fa feruna promesa: demà mateix sortiriade darrera la finestra de la casa delcantó es plantaria davant de lanina del boliquet de roba de dausi li diria que l'estimava! Però, seriacapaç? Tendría coratge? I és quemai li havien ensenyat a tenir co-ratge. Tot ho arreglaven els criats iles criades o el sen Tomeu, aquellvei xerruc que sempre estava dientde quina nanera malcriaven el fillAbril / 93 - Pag. 15

AMCCS 1ENAMOKATS

de la casa, l'hereu.Le veié venir com cada dia.

Anava com sempre vestideta ambuna faldeta que es movia al mateixritme que el seu cos; duia tambéuna bru seta de colors suaus i elscabells tallats com si fora un nin.La se mirà fit a fit i es prometé quequan tornés a passar l'escometria il'acompanyaria a casa seva, a lacasa del menestral entatxador queno estava gaire lluny... Però quanla nina tornava passar, n'Andreudigué que ja hi aniria demà i laseguí tan sols amb la vista i amb elcor atropellat.

També la veia a dins l'esglésiaamb la seva mare. Pareixia unxerafí bell. N'Andreu par que se lamenjàs amb la vista. No parava

esment ni a la missa ni al sermódel capellà. Quan podia, girava elcap emprant un moviment instintiui breu, i quedava embadalid davantla mirada agradosona de la nina del'aparellat. Es jurava una i mil ve-gades que demà l'escometria enmig del carrer. Però aquest dia noarribava i ell sufría les penes delcor, es tornava groc, magre i perdiales ganes de fer res de res. La sevamare li ho notà i callà, talment comsaben callar les mares. El seu pareli féu un sermó sobre les castes depersones que hi havia dins unpoble... Ells eren els rics i els pode-rosos i mai per mai es podrienmesclar amb gent treballadora ique no tenen on caure morts... amés a més, un sabeteró sempreserà un noningú!

Des del darrer sermó del pare idel darrer silenci de la mare,n'An-dreu decidí de dir amoretes a lanina de l'aparellat. Avui mateix,ara mateix! Sabia que no seria aixòdel gust de ningú del seus, peròque li seria igual menjar pa i amordamunt una barcella trabucada conel minyó orat de Riber. No hopensà pus i quan la veié, encaralluny de casa seva,surt de la cam-bra on hi havia la finestra cruel is'hi planta al davant...

- On vas cada dia amb aquestboliquet?

- Vaig a dur l'aparellat a la fàbri-ca. Mon pare fa feina a casa i jofaig de recaldera. . .

- Fa estona que et mir...- Ja ho sé!- Vols que t'acompanyi?- Sí, però que diran els teus?- Què diguin el que vulguin...

Anem plegats... Me dones la mà?

Fa un parell de dies n'Andreumostrava aquesta fotografia, ques'havien fet a ca un retratista d'In-ca, a un netet seu. Les llàgrimes livaren caure, grosses com a magra-nes. Sabeu que ho era de bella lapadrina, Andreuet! I me féu tanfeliç !

GABRIEL PIERAS SALOM

Page 16: Revista Independent d'Informació Local De la font d'es Trencibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · La noticia está en la calle y los programas también: la tradicional jornada

LLOSETA lüiimuiiffltmTïïimiiimmrmtttmtttttmm™^

*~ -i t "!L *? -m fp***"!

061: servicio deurgencias

El pasado día 17, mientrasen la Avda. del Coco sedesarrollaba la "I Milla", unosvecinos de la calle Es PouNou de Lloseta, llamaron a lapolicía municipal para comu-nicarles que, dentro de uncoche aparcado, se encontrabaun hombre muerto o en estadopreagónico.

Se llamó al servicio deurgencias de Inca, el O61, quea los pocos minutos estuvo enel lugar del suceso. Se sacó aaquella persona del coche y enla misma calle, sobre elmismo asfalto, se improvisóuna UVI, empezando las la-bores de reanimación, quepracticaron por espacio de casiuna hora, no pudiendo evitarsu fallecimiento.

El suceso congregó a mu-chos vecinos que presenciaronla extraordinaria actuación deeste servicio de urgencias,cuya labor y entrega merecentoda clase de elogios. Nuestrofotógrafo estuvo allí y la in-tención de publicar esta foto-grafía no es otra que la dedejar constancia del trabajodel 061.

La persona fallecida eravecino de Binissalem, tenía 65años y falleció a consecuenciade un infarto de miocardio.

Coral LlosetinaUna entidad local que está

manteniendo una interesante

Abril / 93 - Pag. 16

«f

actividad cultural y musical esnuestra "Coral Llosetina".

El pasado día 18, clausurolos actos con motivo de lasfiestas de Pascua y el Cococon un magno concierto ennuestro templo parroquial.

Interpretaron un total deonce piezas corales y el himnoal pueblo de Lloseta. Ademásde esta intervención, realiza-ron, hace unos días, una salidapara dar un concierto en S'Illoten el hotel "Marian Park" anteun auditorium mayoritaria-mente alemán.

DEMOGRAFIA

MATRIMONIOS

Juan Nicolau Vicenscon Maria Teresa MartínMuñoz. Día 17-4.

Miguel Anselmo GrossiPujadas con Ana Mß

Bermejo Coll. Día 17-4.Bernat Ramon Reus

con Margarita SampolPons. Dia 18-4.

Francisca María CollPou. Dia 24-3. Hija dePedro y Ana Maria.

Noemi Jiménez Aranda.Dia 9-4. Hija de Joaquíny Aurora.

Laura Jiménez Romero.Dia 17-4. Hija de JuanJosé y Maria.

DEFUNCIONES

NACIMIENTOS

Neus Payeras Jaume.Día 18-3. Hija de An-drés y Coloma María.

Eugenia Martí Rey nés.Dia 20-3. Hija de Balta-sar y Coloma.

Antonio QuetglasMassanet Día 20-3.Hijo de Antonio y Anto-nia.

Lorenzo Cátala Fío/, alos 92 años de edad. Día9-4. Hijos: Jorge yEsperanza.

tja, J^wiuwjiAflrrneria. Esports JJoseU

Wow Olufcr.'j

Page 17: Revista Independent d'Informació Local De la font d'es Trencibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · La noticia está en la calle y los programas también: la tradicional jornada

LLOSETA iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiifi

ANDADURAS DEL C. D. LLOSETENSE EN 3a DIVISION

Situación caótica e irreversi-ble del LLosetense en terceradivisión

Pobrísimo bagaje el conta-bilizado por el Llosetense eneste mes: un empate, una vic-toria y tres derrotas, para unequipo que necesita de puntospara salvar la categoria. Estasituación actual no es nadaagradable si tenemos encuenta que nuestros rivalesmás directos ganan sus par ti-dos y se van afianzando. Denuevo se han escapado puntosinverosímiles contra unosrivales asequibles e inferioresque, al final de la temporada,serían importantísimos y vita -les, pero todo esto ya no tieneimportancia y lo que si parecees que el LLosetense quedaabocado al descenso.

******

PORTMANY, 1LLOSETENSE, O (20-3)

El conjunto de Portmanysufrió lo indecible para ganar.PORTMANY: Pepe, Maimó,Muline, Julio, Pedro, Jandro,Petit (Rafa), Juanma, Santi,Mena,(Linde), Salgado.LLOSETENSE: Carlos, Fe-rragut, Campaner, González,Ballester, Loren, Romerito(Ripoll), Ramis, Pomar(Vi-llalonga), Gaspar, Pericas.ARBITRO: Sr. Arbona Co-mellas, mala actuación. Enseñócartulinas amarillas a Salgado,Loren, Pomar y roja directa aLinde.GOL:- Minut. 73: 1-0 Santi desdefuera del área.COMENTARIO: Nueva de-nota del LLosetense aule unode los rivales directos de caraal descenso. El partido fue dedominio alterno con ocasionespara ambos conjuntos pero fueel Portmany quien consiguió

Abril / 93 - Pag. 17

inaugurar el marcador que a lapostre sería definitivo y ledaría la victoria. El LLosetensea raíz del gol contrario ade-lantaría sus líneas, pero sinllegar a inquietar la meta de-fendida por Pepe, en definitiva,el conjunto de Ibiza se llevó lavictoria en un soso partido.

******

LLOSETENSE, 1ESPORLAS, O (28-3)

Por fin victoria de Llosetense.LLOSETENSE: Carlos, Fe-rragut, Ballester, Loren, Cam-paner, Villalonga, Romerito,Manolo, Pomar, Ramis, Gas-par,(González).ESPORLAS: Lozano, Aulí,Fuster, Puigserver, Vázquez,Alvarez, Jesús, Serra(Delrío),Mir, Lázaro(Delgado), Cátala.ARBITRO: Sr. Quesada,bien.Tarjetas amarillas para Català yroja directa para Puigserver.GOL:- Minut. 80: 1-0 Pomar depenalty.COMENTARIO: Doce jor-nadas han tenido que trans-currir para que el equipo localconsiguiera una victoria. Laconseguida ante el Esporlas fueuna victoria corta y merecida,ya que la delantera local siguiócon la misma tónica de losúltimos encuentros perdonandoen demasía ante la meta con-traria ocasiones claras de gol.La entrada del joven Gonzálezfue primordial ya que fue elautor del penalty que a la pos-tre le daría la victoria al LLo-setense después de muchasjornadas.

* * * * * *

ARENAL, 1 -LLOSETENSE, O (04-04)

El Arenal se llevó el gato alagua en un encuentro de escasacalidad.ARENAL: Daniel, Manolo,Roca, Manresa, Vicens, Toño,

Aljama, Espejo, Ruiz, Izquier-do(Dani).LLOSETENSE: Carlos, Fe-rragut, Colomar, Ballester,Villalonga (Romero),Loren,Manolo(González) Ramis,Pomar, Gaspar, Campaner.ARBITRO: Sr. Pérez Muñoz,regular. Tarjetas amarillas paraManolo, Ruiz, Loren y rojadirecta a Ballester.GOL:- Minut. 42: 1-0 Toño.COMENTARIO: El LLose-tense dejó escapar otra opor-tunidad de puntuar ante otroconjunto que también lucharáen la recta final por perma-necer en la tercera división.Los dos equipos gozaron deescasas ocasiones de marcarpero fue el Arenal quien con-seguiría abrir el marcador y deeste instante hasta el final sededicaría a defender su resul-tado siendo el LLosetensequien tendría más ocasiones degol pero sin fortuna alguna.

******

LLOSETENSE, 2MANACOR, 2 (11-4)El Llosetense mereció mejor

suerte ante el Líder.LLOSETENSE: Carlos, Fe-rragut, Colomar(Ripoll), Villa-longa, Loren, Campaner, Capó,Ramis, Pomar, González, Gas-par(Amengua!).MANACOR: Llodrá, Pocoví,Riera, Matías, Salas, Tofol,Casals(Quetglas), Santa, Tu-durí, Femenías, Nofre.ARBITRO: Sr. Martes, regu-lar, mostró cartulinas amarillasa Campaner, Loren, Villalonga,y doble amonestación paraGonzílcz.GOLES:- Minut. 9: 1-0 Ramis.- Minut. 22: 1-1 Nofre.- Minut. 75: 2-1 Pomar.- Minut. 77: 2-2 Femenias.COMENTARIO: Resultado

injusto el cosechado por elequipo local ante el líder de lacategoría, el cual no demostrósu condición en ningún mo-mento. El Llosetense demostróser superior a su rival pero unnuevo regalo de la retaguardialocal permitió conseguir elempate a los de Manacor. Po-mar dos minutos antes habíaalzado las esperanzas de victo-ria para los locales pero comohemos dicho anteriomente lasindecisiones se pagan y el líderse llevó un empate injusto, anteun conjunto que luchó hasta elfinal por la victoria con unhombre menos durante veinteminutos.

******

FERRIOLENSE, 2LLOSETENSE, O (17-04)

El dominio llosetín no fruc-tificó en Son Ferriol.FFERRIOLENSE: Peralta,Germán, Alfonso, Tenerife,Simó, Marques, Teo, Kapón,Bueno, Poley, Castro.LLOSETENSE: Carlos, Fe-rragut, Capó (Amengual), Vi-llalonga, Ballester, Loren, Co-lomra (González), Ramis, Po-mar, Campaner, Manolo.ARBITRO:Sr. García Carras-co, mal. Enseñó demasiadastarjetas: Germán Tenerife,Kapón, Bueno, Poley, Castro,Ballester y roja directa paraCarlos.GOLES:- Minut. 9: 1-0 Marqués.- Minut. 39: 2-0 Poley.COMENTARIO: De nuevo sevolvió a perdonar al rival. ElLlosetense desperdició clarísi-mas jugadas de pol, y el con-junto visitante r.r> si's r'-.x: ú n i -cas oportunidade.; c,- ;,oi lasaprovechó y consiguió materia-lizarlas y esta fue la tónica delencuentro: dominio del Llose-tense pero sin fortuna algunade cara al gol. A. CIFRE B.

Page 18: Revista Independent d'Informació Local De la font d'es Trencibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · La noticia está en la calle y los programas también: la tradicional jornada

LLOSETA [imiminnniiniiiiiniiiiiiinnniiuiiminiiminiinnniiniiniiiiiiHiiiiiii^

CHAULAS CONARLEQUIN

Ya pasadas las fiestas dePascua me pongo en contactocon nuestro amigo Arlekínpara que me cuente las nove-dades y curiosidades que hanpasado en este primaveral mesde abril.

El lunes por la tarde nosencontramos en la explanadade lo que será -cuando ellosquieran-, el pabellón polide-portivo cubierto, en una horaen que los chavales salen declase después de estas cortasvacaciones de Semana Santa.- Ante todo, ¿qué tal lasfiestas y las empanadas?- Las fiestas bien, comosiempre y las empanadasmucho mejor, nos han hechobuen provecho.- Creo que tendrás muchascosas que contarme para estemes.- De verdad que ha sido unagozada deportiva ya que hahabido casi de todo, de ellohay que agradecerlo a lasdistintas sociedades deportivasque tenemos en nuestralocalidad.- ¿Has asistido a todas laspruebas?- No me ha sido posible perosi a las más significativas.- ¿Cómo cuales?- La Milla Urbana sólo lapude presenciar un rato ya quetambién asistí a la primeratirada de la Diada del Caza-dor. Al Trial sólo presencielas primeras zonas.- ¿Que opinión te merece loque has visto y los comenta-rios que has oído?

Abril / 93 - Pào. 18

- En cuanto a la Milla Urba-na, se debería haber progra-mado un premio para loslocales, que no se si al final seconcedió o no. En el Trial undiez a la organización ya queen esta ocasión presentaronzonas con muchas dificultadesy que los pilotos no estabanacostumbrados a ello. Tam-bién lo recalca la prensa, tuveocasión de asistir al Campeo-nato de España que se celebróen Mancor a principios de mesy los pilotos mallorquines noestaban acostumbrados a tantadificultad, a parte que notodos son Jordi Tarrés, Colo-mé o Bilbao.- Pasemos a otro tema. ¿En elBàsquet llosetí que novedadeshay?- Cada partido van a más o almenos consiguen encestarmás, de momento van losterceros en la clasificaciónaunque sólo sean cuatro equi-pos.- Hablando de bàsquet ¿Quéte pareció la final four?- Lo que son las cosas, elLimoges un equipo que pasósus apuros para clasificarsepara la final fue el campeón,casi nadie apostó por él ysaltó la sorpresa, y es queBozidar Maljkovic, ya sabe loque es ser campeón de Euro-pa, ya lo había conseguido dosveces con la Jugoplastica deKukoch. Los aficionados delBarça no se explican como losdirigentes se desprendiesen de"Boza". Y para peor de losmales la próxima temporadapuede entrenar al Juventud.- Los que estaban más con-tentos que un flan eran laplana mayor del Poi-Capo. Yasabrás por qué.- Me lo supongo ya que hanconseguido mantener la cate-goría, me alegro por ellos yespecialmente para Miguel yel todo terreno Osear, lo queno acabo de entender futbolís-ticamente es como un culé yun periquito se entienden tanbien.

- Y del Llosetense, ¿que mecuentas?- Si te parece podemos hacerun breve repaso en todas suscategorías. En la Tercera Di-visión, que es deficitaria alcien por cien, el equipo va decapa caída, pero es que tam-poco tiene suerte, el partidocontra el Manacor no merecíaperder un punto sino ganarlo ybien ganado, pero las tresocasiones de oro al final delencuentro y con diez jugado-res no supieron convertirlas engol. Lo más feo del partidofue la autoexpulsión del jovenRafael González. Pero aúnquedan unos cuantos partidosy toda la plantilla, al final,esta disponible.

En Segunda Regional ydesde que Gregorio ha cogidoel mando del equipo no cono-ce la derrota, a este paso salvala categoría.

En Juveniles, a pesar deltriunfo el Xilvar no se pudoconseguir el segundo puesto,el Beato perdió en Margari-tense en beneficio de este y seconsiguió un meritorio tercerpuesto.

Los Cadetes están en sumarcha ascendente, poco apoco y el trabajo de MiguelRamón se puede conseguiralgo positivo.

En Infantiles esta temporadase está pagando la novatada, lapróxima seguro que será me-jor.

En Benjamines, aquí hay telapara contar, al entrenadorAntonio Robles le han sancio-nado a perpetuidad, para en-trenar en categoría benjamínque organiza el Consell Insu-lar de Mallorca, creo que notiene nada que ver con lascategorías que dependen de laFederación Territorial Balearde Fútbol. Los motivos: nopuedo hacer un juicio ya queno dispongo de los elementosque hayan podido llevar aseñalar una sanción tan dura.

En Prebenjamines los chava-les que entrena Toni Ordinaspueden conseguir el campeo-nato o el subcampeonato, tododepende del resultado quetraigan de Alcúdia, una escue-la de fútbol que entrena LuisCela.

Bueno creo que para estemes hay bastantes cosas, de-bemos dejar algunas para elpróximo. Quedas invitado parasaborear paella el primero demayo. Será en "Sa fonteta desPuig" o en "Sa font desTrenc", ya te lo confirmaré.Lo importante es que el vinono falte.

Hasta el Ia de mayo.

1ÖDANYSMIROILLES BALEARS

SE VENDE l2 PISO

C/Fray J. Serra, LLOSETA

Tel. 514754

Page 19: Revista Independent d'Informació Local De la font d'es Trencibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · La noticia está en la calle y los programas también: la tradicional jornada

LLOSETA

Éxito de laI Milla Urbanael Coco 93.

En años anteriores teníalugar con motivo de la rome-ría del Coco un semimarathónpopular que, este año, ha sidopor sustituido por la "I MillaUrbana el Coco" que tambiénha organizado el Ayuntamien-to de Lloseta con la colabora-ción de diversos atletas loca-les.

Dicha prueba de atletismo sedesarrolló en la Avenida delCoco el pasado 17 de abril porla tarde y contó con una buenaorganización, además de uncontrol correcto por parte delos árbitros de la FederaciónBalear de Atletismo.

Al público le llamó a aten-ción esta demostración atléti-ca, pues fue seguida por nu-merosa gente en el ir y venirde la Avenida del Coco.

En total fueron solicitados a

la organización, entre todas lascategorías, un total de 160dorsales y la participación devarios clubs de atletismo dedestacada importancia ennuestra isla.

Hubo un total de 17 carrerasempezando por la iniciaciónfemenina y terminando, a las9 de la noche, con las absolu-tas femeninas y masculinas.

Las ocho primeras categoríastenían trofeo los tres primerosde cada categoría y medalla

todos aquellos que llegaban ala meta. El resto de carrerasrecibían premios en metálicodesde mil pesetas hasta quincemil.Hay que destacar las dos

últimas pruebas. La absolutamasculina que fue ganada porDavid Ordonez del Club Co-lonya, en un tiempo 4 minutosy 16 segundos y la femeninapor Leticia Ferra del mismoclub. Ambos atletas han des-tacado en valias pruebas nacionales.

V Trial Villa de Lloseta

Otra prueba de categoría que se celebró en nuestra localidadpor estas fechas fue el "V Trial Villa de Lloseta" organizado porla "Penya Motociclista" local y que representaba la segundaprueba para el campeonato de Baleares.

Se desarrolló en las inmediaciones de "Sa Font des Trenc" yfue seguida por numeroso público. La organización tuvopreparadas ocho zonas, todas ellas difíciles y dificultosas.

El trial fue ganado por Antonio Salas de Ibiza con una mínimadiferencia sobre su máximo rival en las últimas temporadasJoaquín Martí.

Las clasificaciones fueron las siguientes:SENIORS: 1) Antonio Salas (Montesa), 59 puntos. 2) JackyMartí (Montesa) con 60.JUNIORS: 1) Sebastián Calafat (Fantic), 74. 2) Ángel González(Gas-Gas) 75. 3) Bernardino García (Montesa), 86. 4) CarlosFieras (Montesa), 100.VETERANOS: 1) José Yuste (Gas-Gas), 24. 2) Martí Poquet(Gas-Gas), 30. 3) Tolo Rigo (Gas-Gas), 33. 4) José Segura(Gas-Gas) 34.JUNIOR INICIACIÓN: 1) Juan Thomas (Beta), 52. 2) JuanRigo (Montesa), 53. 3) Francisco Sánchez (Beta) con 56 puntos.

Abril / 93 -Pag. 19

Page 20: Revista Independent d'Informació Local De la font d'es Trencibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · La noticia está en la calle y los programas también: la tradicional jornada

LLOSETA iiiiiiniiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiimmiHiiiiiiiiiiiiM^^ffimaniiiiimiiimgmtffttiim

TERCERA EDAD

BernardinoVerd Mascaró

Bernardino me recibe muyamablemente. Es su costumbreser afectuoso con el prójimo.Es natural de Sencelles, peroya se le considera llosetí.

Sale a saludarme su atentaesposa que se deshace paradarme la bienvenida para que,a la vez, me encuentre agusto. La mirada de Bernardi-no es acerosa, penetrante,dando 1 impresión como siconstantemente estudiara elcarácter de la persona quetiene enfrente. Resulta algoincómodo saberse estudiadotan profundamente, más,pronto, de seguida, me acos-tumbro a ello. Me invita asentarme lo más cómodamenteposible. Desde que he llegado,no ha parado de hablar. Tieneun habla claramente limpio;habla sobre las cosas de lavida comentando relatos deantaño y que hace que laentrevista tarde en empezarmás de lo adecuado. A vecesme molesta que se alarguenestas mis visitas más de losacostumbrado, porque despuéssiento remordimiento de si lohacen por complacerme y que,a lo mejor, tienen otro pasa-tiempo o quehacer más prove-choso.

Al responderme a la primerapregunta me confirma queactualmente tiene 75 años yque por enfermedad se retiró alos 59.- Antes de jubilarte, ¿quéprofesión tenías?- Durante 18 años estuvetrabajando de minero, para,después, colocarme de albañil.De la mina tuve que partirporque me hacían descargar"botas" que pesaban una bar-baridad. En tierras de mi pro-piedad, trabajé de campesino.- Cuéntame alguna cosa de

Abril / 93 - Pag. 2O

tu juventud...- A mí siempre me ha gusta-do ir al café; en el, siempre hepasado buenos ratos, charlan-do con mis compañeros. Co-mo es de suponer, me gusta-ban mucho las mujeres. Te lodigo ahora que mi esposa nome oye... Cuando cumplí losdieciocho años fui a la guerray ganaba un duro cada día,que para mi era un lujo. Melicenciaron porque mi padrecumplió los sesenta años.

(Yo creo que la señora deBernardino oyó el comentarioun poco picaresco de su cón-yuge, pues continuamente pasade un lado a otro, con pasorápido, con presteza casi juve-nil. Me comenta, la señora,que no puede ir a según queexcursiones por razones desalud, pero, lo que es por lacasa, se siente ligera y ágil).— ¿Has tenido más alegríasque penas o viceversa?— Siempre más alegrías quepenas.— ¿Tuviste ocasión de irmucho a escuela?— No, no; sólo hasta los sieteaños. Me supo muy mal eltener que dejar los estudios,porque tenía buena cabeza poraprender, pero mi padre prefi-rió el trabajo. Mi maestro lesuplicó que continuara los

estudios, pero no consiguiónada. Así que me puse a tra-bajar, haciendo trabajos detodas clases. Mi primer trabajofue de "guarda ovejas", Mecuidé, en gran manera, paraque durara poco.— ¿Te acuerdas de los pro-fesores o maestros?— Un tal Rosselló. Creo queera de Palma, esto era enSencelles.— Si volvieras a nacer, ¿quéte gustaría ser?— Si volviera a nacer., seralgo más listo de lo que soy.— ¿Qué cosa o acción nohas hecho y ahora te arre-pientes de no haberla llevadoa cabo?(Bernardino se pasa repetida-

mente la lengua por los labios,con su mirar penetrante fijalos ojos en el vacío, quiereesbozar una sonrisa que nolleva a cabo. Y cuando pareceque la sensación ha desapare-cido de su mente, ya vuelta lacalma, entreabre nuevamentelos labios para decir:— Mi pecado siempre ha sidoser bueno... demasiado buenopara con los demás. Me arre-piento de haber sido tan buenocon los demás...— ¿Qué te gustaría recor-daran de ti?

— Que he sido un hombrebueno. Siempre he salidoperjudicado... Por otra partecreo que mis hijos se acorda-rán de mi de buena lid.— ¿Cuál es ahora tu ocupa-ción o pasatiempo preferido?— Pues mi ocupación es ir alcafé, hacer tertulia con miscompañeros, luego ir a lacaseta de Son García, cuidar latierra, sembrar verduras, algu-nas legumbres. De esta mane-ra pasar el rato y al unísonodistraerme y no aburrirsecontinuamente. Al mismotiempo ejercitas el cuerpo, quebuena falta nos hace.

Me he puesto de pie con elfin de dar por terminada laentrevista. En una de las pare-des oigo el tic-tac clásico deun reloj. Son las 12,30 horas,lo que indica que hemos esta-do hablando durante hora ymedia y temo estar molestan-do a este simpático matrimo-nio de buen aire de cortesía.Sin embargo, hablamos unrato más sobre la vida moder-na, de los hijos... Gracias porel derroche de ese don naturalde ambos, con garbo y donairey que os hace tan agradables.

B.C. RAMIS

Llegando al PTO. POLLENSA,vendo apartamento 2 habitaciones,plaza de parking y jardín, conmuebles y electrodomésticos (losdescuento y me los quedo si nointeresan). A sólo 30 metros de laplaya.

7.500.000 ptas.Tel. 514534 - LLOSETA

LLOSETARevista Independent d'Informació Local

Page 21: Revista Independent d'Informació Local De la font d'es Trencibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · La noticia está en la calle y los programas también: la tradicional jornada

LLOSETA iiiiniinnHnnnniïnnniffliiiiiiuiiiiMMiïMüiiM

TERCERA EDA»

Excursión a"La Gruta"

Con "Sa Nostra", el 20 demarzo, nos dirigimos a "LaGruta" para efectuar laexcursión de matanzas que .resulto de muy buen ver,pues dicha entidad bancariadispuso un recorrido maravi-lloso. Ya de primera parada,la efectuamos a "La Gruta"con el fin de saborear la cocacon verdura, bebidas refres-cantes, vino, además desorber las ricas hierbas. Enespera de la comida recorri-mos buena parte de Manacor,Porto Cristo, Porto Colom...siempre bajo la batuta delguía que no paró de hablar,aludiendo a los paisajes,fincas históricas, con relatosque resultan agradables a losoídos de los excursionistaspor la manera de hacer usode la palabra y expresar losconceptos.

Hicimos parada en Arta endonde visitamos algunascasas en donde se obraobjetos de palmito, visitandoseguidamente el museo,visitas ambas que resultaronmuy agradables por la sim-patía de los residentes y elinconfundible buen humor delos visitantes que nunca cesa.

Bien dadas las dos de latarde, llegamos nuevamente a"La Gruta" para proceder a lacomida de matanzas que,como era de esperar, compla-ció a todos los asistentes. Sebailó después hasta las cincoy media bajo la batuta de undúo que lo dio todo paramostrarse agradable en sucometido y para que la suce-sión de sonidos resultaranmelódicos y armoniosos, queinvitaban a bailar todas laspiezas.

Eran cerca de las siete de la

Abril / 93 - Pag. 21

tarde cuando avistamos lafábrica del Pòrtland y luegoel Coco, para después parar-nos rén la agraciada avenidaen donde cada cual se dis-persó para continuar con larutina diaria...

Visita yrefrigerio

El 23 de marzo fue un díaseñalado para la AsociaciónAmigos de la Tercera Edad,ante la visita del Aula de laTercera Edad de Inca y de laagrupación de ball de bot"Aires Villafranquins".

En el salón parroquial, des-bordado por la masiva asis-tencia, el Aula de la TerceraEdad nos deleitó con variaspiezas, nueve en total, y cán-ticos, la una más bonita quela otra y- que fueron todasellas muy aplaudidas, siendointerpretada como despedidala conocida "Adiós con elcorazón" que cantó todo elpúblico asistente, resultandoun acto familiar y lleno desimpatía.

A continuación la agrupa-ción "Aires Villafranquins"realizó varias demostracionesque agradaron, en gran ma-nera, al público asistente,agraciando cada actuacióncon sonora salva de aplausos.

Finalizados ambos actosculturales y trasladado al bardel centro, se obsequió atodos los asistentes a unrefrigerio consistente en co-cas con verdura, hojaldre,vino, bebidas refrescantes...Las cocas resultaron ser deun gusto exquisito, según loscomentarios de la gente forá-nea.

Los citados empezaron a las7 horas de la tarde y dieronfin cerca de las diez de la

noche.Nuestro agradecimiento a

todas aquellas señoras aso-ciadas que departieron eltrabajo en la confección delas cocas y que resultaron deprimorosa calidad, como yanos tienen acostumbrados.

Asimismo dar nuestro bene-plácito a todas aquellas per-sonas que se ofrecieron paraadecuar el salón parroquialpara que se pudieran desa-rrollarse dichos actos.

Asociación de AmigosTercera Edad.

CristaleríaLLOSETA

TELEFONO 51 97 67

+ = + = +

Cristales - Persianas Enrrollables y Venecianas

Vidrios Decorados - Mamparas Baño y Ducha

Carpintería Metálica - Estanterías Metálicas

Les invitamos a que visitennuestra exposición en

C/ Cervantes, 1 LLOSETA

MUEBLES DE COCINA

Juan Síndic, 31 - Tel. 540879

SA POBLA (Mallorca)

Page 22: Revista Independent d'Informació Local De la font d'es Trencibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · La noticia está en la calle y los programas también: la tradicional jornada

LLOSETA

Fe y Vida

PARROQUIA

Una recomanació a cada família:el "Catecisme de l'Església Catòlica"

Aquest mes voldria recomanar-vos un llibre un poc original.Original perquè no és obra d'un sol autor o fins i tot expressióde l'opinió de varis autors, sinó exposició de la fe de l'esglésiai de la doctrina catòlica a partir de la Sagrada Escriptura, laTradició i el Magisteri, es tracta del "CATECISME DE L'ES-GLÉSIA CATÒLICA".

Desgraciadament la manipulació que molts mitjans decomunicació de masses han fet d'aquest text (a més de conver-tir-lo en best-seller) ha provocat una certa desqualificaciódavant l'opinió pública fins i tot ja abans de la seva publicació.De fet n'ha restat més la condemna dels horòscops (que és unasola linia i en un determinat context) que res més del conjuntde 1065 paràgrafs en què es divideix l'obra.

Fet i fet l'obra respon a la voluntat de servir a una clarifica-ció de la doctrina de l'església per tal de poder ben situar eldiàleg amb l'home actual i amb les altres confessions cristianesdes de les veritats de sempre (al catecisme no hi ha veritats defe noves, naturalment) a la llum del pensament i la culturad'avui.

El catecisme es divideix en quatre grans seccions. La primeratracta del que l'Església creu, és a dir, del "Credo", de laprofessió de fe; el segon gran apartat tracta del que l'Esglésiacelebra, és a dir, els sagraments; la tercera és la proposta devida cristiana que deriva de l'acte de fe: la moral i els mana-ments.i una quarta i darrera part va dedicada a l'oració cristianaa partir del "pare-nostre".

Seria bo i convenient que a totes les famílies cristianes aquestesforç que ha fet el Magisteri de l'Església es valoras com tocai a cada una d'elles un exemplar del "Catecisme de l'EsglésiaCatòlica" ajudàs a clarificar i madurar els continguts de la fe.Es un bon servei a la nova evangelització.

Rafel Horrachi Llabrés.

TestimoniEmilio Aragón. (Cuba,1959). Actor i presentador detelevisió.

"Mis padres se han preocupado mucho de darnos unaformación cristiana. Hemos estado siempre muy unidosy, en nuestro caso, se cumple eso de: no hay Dios sinfamilia y no hay familia sin Dios".

"Voy a misa porque en algunos momentos puedesllegar a ser débil y te puedes equivocar si estás solo.Para no equivocarme prefiero practicar y tenerlo todomuy cerca y muy presente... ".

Decàleg del matrimoniL- No us irriteu els dos alhora.2.- No us crideu un a l'altre.3.- Si un dels dos ha de vèncer en una discussió deixa que sigui

l'altre.4.- Si has de corregir, fes-ho amb amor.5.- No visqueu retraient-vos errors passats.6.- Cuida els petits detalls que fan agradable la vida.7.- No aneu a dormir amb un desacord sense resoldre.8.- Almenys una vegada al dia troba una paraula bona iagradable per aquell/a que és el teu espòs/a.9.- Quan t'has equivocat prepara't per acceptar-ho i saber

demanar disculpes.10.- Dos no es barallen si no es vol, i el qui està equivocat és

qui més parla.(Uns psicòlegs nord-americans).

AgendaConferència per pares d'al·lots de catequesi.

El divendres, dia 30 d'abril, a les 9'30 del vespre, al salóparroquial, a càrrec de Mn. Josep Roig.Trobada per pares d'al·lots de primera comunió.

El dijous, dia 6 de maig, a les 9 del vespre, al saló parroquial.Cal que hi assistesquin tots els pares que enguany tenen fills quehan de fer la primera comunió.Excursió al Penyal de S'Alcadena.

El diumenge dia 16 de maig. Organitza Moviment JuvenilParroquial.Mes de Maria.

Cada dia del mes de maig abans de la missa del vespre,pregarem a la Mare de Déu.

Abril / 93 - Pag. 22

V\QBlfr

ï{TW/ES FUSIBfo

%v, UOSETñ Cf

** COlO!i^AX

- Muebles de cocinaVILLALONGA

- Muebles de bañoy todo tipo de

muebles auxiliares

"Toni Es Fuster"C/ Cristòfol Colon,28 Tel. 514905

LLOSETA

Page 23: Revista Independent d'Informació Local De la font d'es Trencibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · La noticia está en la calle y los programas también: la tradicional jornada

LLOSETA

ESTEL »EL COCOL'Avenç deSon Pou

El dissabte, dia 27 de març,sortirem de Lloseta cap al'Avenç de Son Pou. Passàrempel poble d'Orient i seguíremla carretera de Bunyola finsarribar al camí des Freu.Deixàrem els cotxes i segui-rem a peu el camí del Freu,passàrem les ruïnes de lesantigues cases i atravàssaremel torrent que estava sec.Seguírem el camí que puja a

un induptable risc. Degut aaquesta dificultat, els nom-brossos gores i Ia penumbraen la que sempre està sumit liposaren el nom de Coa Negra.

Un poc més avall arribàrema n'el camí que puja cap al'avenç i aquesta pujada ensdugué davant la placeta ons'obri el forat del túnel quedóna entrada a la fantàsticacaverna. Esperàrem una estonafins que arribà l'encarregatd'obrir la barrera, atravessaremel túnel excavat dins la roca i

£/s excursionistes dins la Cova

l'esquerra i després d'unesquantes voltes passàrem pelportell que fa partió i pren-guérem el caminoi que tro-bàrem a la dreta. Desprésentràrem al frondós bosc iquan arribàrem a on rotlo desitge ens aturàrem a berenar.En acabar de berenar conti-nuàrem l'excursió a Son Pou.A la dreta del caminoi hihavia la barrancada per a onpassa el Torrent de Coa Ne-gre. El torrent comença a lavall d'Orient i va baixantformant vistoses cascades,com el conegut Salt d'es Freu,després s'enfonsa entre mursverticals de roca. El torrent enmolts de troços es adrupte i téAbril I 93 - Pag. 23

Negra

després entràrem a una es-paiosa plaça d'elevada cúpula,en el sostre de la qual s'obri elforat d'uns 5 metres de dià-metre per on es filtra la llumque sumeix el recinte en unamisteriosa penombra. Tota lacova està plena d'encletxes,passadissos i capritxoses for-macions calcàries que donenla sensació d'un desolat paratjellunar. Després d'haver reco-rregut la magistral cova, sorti-rem a l'exterior tots maravi-lláis del que havíem vist.Reprenguérem la segona partde l'excursió tomant a n'esFreu pel mateix camí i quanvàrem arribar ja era hora dedinar i ens aturàrem davora el

torrent a la sombra de lesalcin es.

Després de dinar anàrem apendre el cafè i a descansaruna estona asseguts a la te-

rrassa d'un bar on comentàreml'excursió fins l'hora de tomarcap a Lloseta.

Jusep M' Escudero

El poeta Costa i Llobera dedicà una composició poèticaa "L'Avenç de la Cova Negra". Reproduïm les duessegüents estrofes:

A la claror de l'alta finestra zenital,com temple d'antiquíssim, descodegut misteri,s'eixampla la caverna, rotonda de penyal,major que la que Agrippa bastí tan colossal

a tots els déus del gran imperi.

Tot és aquí titànic, august, solemnial;tot aquí té el caràcter que lo vulgar desterra:enlloc se trobaria com en aquest covaiun monument a posta per cripta sepulcral

dels fills més grans de nostra terra.

~~>

25 ANOS ATRAS

0 El 17 de abril se celebró la tradicional romeríadel Coco. Hace 25 años el oficio solemne teníalugar en la iglesia parroquial y, por la tarde, conuna banda de música se trasladaban al oratoriopara cantar una salve ante la imagen.• Finalizó el tercer torneo de tenis organizadopor el C.J.l'Altura. En total fueron 18 losparticipantes y los ganadores fueron: FranciscoBestard Rayó; Sebastián Pol Mateu; AntonioBestard Comas; Antonio Santandreu Ripoll yBartolomé Abrines Ramón.0 Para el mes de mayo, en el salón parroquial,ya ha sido anunciado una exposición de plantasyßores.0 El primero de mayo, unos 60 niños y niñas,celebraron su primera comunión.

EN EL MES DE ABRIL DE 1968 EN LLOSETA:0 NACIERON: Antonio Morales Ibañez; JuliánBonafé Moya; Francisca Capó Abrines y JuanPerelló Coll.9 SE CASARON: Pablo Crespí Company conAntonia Jaume Abraham; Pablo M. GiménezTortoles con Dolores Martín Moreno y José VegasPedraza con Teresa Calvez Rueda.0 SIN FALLECIMIENTOS.

Page 24: Revista Independent d'Informació Local De la font d'es Trencibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · La noticia está en la calle y los programas también: la tradicional jornada

PISOS V.P.O

Expediente n9 07/23-1992

Precios tasados oficialmente

^̂ ^ t̂̂ t̂̂ ^ft* ^B^ ^B^ •£•*j* íj* *J* *J* *j* *j* *ij*

Calle Nueva esquinaSor Miquela Ripoll

LLOSETA

^^c^Hí^^H^Hi^Hi^^^^^^^^

INFORMACIÓN:

Telefono 514451 de 9 a 12,30 horas