7/31/2019 Revista Catalunya CGT N 81 Gener 2007

1/31

Palestina

Catalunya

Palestina

www.cgtcatalunya.catQ rgan dexpressi de la CGT de Catalunya Desembre 2006 / Gener 2007 nmero 81-82 0,50 euros www.revistacatalunya.cat

Foto:MireiaBordonada

7/31/2019 Revista Catalunya CGT N 81 Gener 2007

2/31

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya.Desemb re de 2006 / Gener de 20072

SECRETARI AT PERMANENT DELCOMI T CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 908003 Barcelona - spccc@cgt.esTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACI ONS SECTORI ALS

Federacio Metal lrgica de Catalunya(FEMEC)

Federaci de Banca, Borsa, Estalvi iEntitats de Crdit de Catalunya

Federaci Catalana dIndstriesQumiques (FECI Q)

Federaci de Sanitat de Catalunya Federaci dEnsenyament de Catalunya

(FEC) Federaci dAdministraci Pblica de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9 - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACI ONS COMARCALS

AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85cgtanoia@yahoo.es

Baix Camp/ PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.netTel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornell - cgtbaixll@cgt.esTel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Jacint Verdaguer, 23,08640 Olesa de MontserratTel. 93 778 04 93

Baix PenedsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32cgt.baix.penedes@gmail.com

Barcelons NordAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@wanadoo.esTel. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltr - cgtvng@pangea.orgTel. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaa Cuba, 18, 2n08302 Matar - cgt_maresme@yahoo.esTel. i fax 93 790 90 34

Valls OrientalFrancesc Maci, 5108100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.comTel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACI ONS I NTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcs, 28, entl. 2a17005 Girona - cgt_gir@cgt.esTel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19

PonentAv. Catalunya, 8225002 Lleida - lleida@cgt.esTel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es

Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACI ONS LOCALS

BarcelonaVia Laietana, 18, 908003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumvallaci, 77, 2n08240 Manresa - manre@cgt.esTel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubColom, 3-508191 Rub - flcgt_rubi@hotmail.comTel. i fax 93 588 17 96

SabadellUni, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com

Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallsPedrissos, 9 bis08211 Castellar del Vallscgt.castellar@terra.esTel. i fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.esTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?.. .

EditorialPer sort, nosaltrestampoc som perfectes

Catalunya, publicaci de la CGT de Catalunya. 8a poca. DLB 36.887-92. Edici:Collectiu Catalunya: Ramon Aub, Joan Rosich, Pau Juvill, Patrcia Carles, Jose Cabrejas, MireiaBordonada, Ddac Salau, Josep Gargant, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Mart i scar Purqueras.Collaboren en aquest nmero: Enric Casassas, Pero Pineda, Guillem Snchez, AteneuLlibertari dIgualada, Associaci Catalana dEsperanto, Plataforma No a la MAT, Assemblea per laComunicaci Social, La Burxa, Coordinadora Tanquem les Nuclears, Coordinadora AnticementiriNuclear de Catalunya, David Fernndez, Aureliano Guemez, Antoine Libert, lex Hinno, Joan RamonBarri, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Joan Ramon Barri,Jordina Rivas i Ddac Salau. Illustracions:cido Crtico.Tirada: 10.000 exemplars. Informtica:Germn Mozzer. Redacci i subscripcions:Raval Sta.Anna, 13, 2n. 43201 Reus.Tel. (dimecrestarda) 977 340 883. Collaboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) cronoca-ta@cgtcatalunya.catNo compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.

Ms informaci a http:// cat.creativecommons.org/

Aquest nmero del Catalunyasha tancat el dimecres 20 dedesembre del 2006.

Teresa Ma, fragment de larticle El laicismono es ateo,publicat a El Vendaval (1888)

La moral de no creure ha de

nodrir-se de la histria

intellectual de lhome; un mn

de veritats ha resultat ser un

mn derrors

Cmic - cido Crtico

Tal com es pot veure i com heunotat a les vostres cases, el nme-ro del mes de novembre del Cata-lunya no ha arribat i aquest queteniu a les mans s el de novembrei de-sembre alhora. s el quepassa quan la tcnica ens abando-na i lordinador des del qual fem larevista fa un pet com un agl i esperd tot el que tenem preparat undia abans de tancar ledici; i a con-tinuaci una de les persones quetreballa en la part final del Catalun-ya pateix una malaltia imprevista itampoc pot fer la seva part. I peracabar-ho darreglar una altra deles persones que el fa queda impe-dit i la cosa suma i continua... Quhi farem!

Hagussim pogut esforar-nosfins a treure la llengua de la bocaper acabar el nmero a temps, ha-gusim pogut no dormir i fer totauna maqueta nova, hagussimpogut fer les mil-i-una per arribar acasa vostra, per vam preferir atu-rar-nos, solucionar els problemestcnics i de salut i tornar-hi ara,amb un nmero que sn dos, ambunes quants pgines ms que elsnmeros normals, i continuar al fe-brer amb totes les conseqncies i

assegurant una mica ms, precisa-ment, la seguretat de la redacci,fent cpies demergncia, cpiesde seguretat, descentralitzant mssi era possible...

El resultat s el mateix de sem-pre: ens falta gent per anar descan-sats. Qualsevol ajuda, ganes deformar-ne part o el que sigui serbenvinguda pel Collectiu Catalun-ya. No estem a les ltimes, no patiuels qui no ens voleu b, per msgent estarem ms descansats.Truqueu-nos, envieu-nos un correuelectrnic, passeu un dimecres perReus o poseu-nos en contacteamb nosaltres. Us esperem.

I mentrestant en el proper n-mero continuarem amb la sriedarticles sobre la histria del movi-ment feminista, els articles de Sal-vat-Papasseit que tant emocionenel Miquel, la srie de columnisteshabituals i a veure si en repesquemalgun de nou o renou;i un especialsobre cmic que fa dies que ensronda pel cap i les mans i al qual usconvidem tant si escriviu com si di-buixeu.Ja ho sabeu, el Catalunya sm

nosaltres per sobretot som vosal-tres, les dones i homes de la CGT,

les dones i els homes que estemper la transformaci social.

Volem parlar temb duna temaque en t obsessionades i que detant en tant treiem: la creaci dunespai contrainformatiu catal, quecada dia es construexi de forma

ms clara, en sn exemples la teledels moviments, el Directa, elscent nmeros de La Burxa i unmunt de coses ms. Anem molt bi no ho podem negar, el que cons-trum dura i esdev eina til. Noens aturarem ni ens aturaran.

7/31/2019 Revista Catalunya CGT N 81 Gener 2007

3/31

Catalunya.Desemb re de 2006 / Gener de 2007

REPORTATGEEl passat 11 de setembre, es va obrirla nova pgina de la comunitat palestinade Catalunya: www.palestina.cat

PALESTINA

lex Hinno

Palestina

Palestina comprn un territori da-

proximadament 27.000 km2 situa-

da en el cor de lOrient Mitj i limi-

ta a la regi del nord amb el Lban i

Sria, a lest amb Jordnia i a loest

amb el mar Mediterrani i Egipte.

Palestina va ser tradicionalment

un pas agrcola i ramader alhora

que desenvolupava la petita i mitja-

na indstria. Un pas, bressol de les

tres grans religions monoteistes.

Histricament, Palestina ha estat

una terra de confluncia de cultures

i civilitzacions, hi han passat els ca-

naneus, hebreus, filisteus, romans,

dominacions rabs, otomans i da-

rrerament locupaci sionista.

La paraula Palestina prov origi-

nalment de la paraula filistin, que

alhora fa referncia als filisteus, an-

tics pobladors de la regi.

Podrem considerar que la pobla-

ci palestina remunta al seu origen i

mant la descendncia des dels pri-

mers pobladors de la regi, els ca-

naneus.

Israel

Lideleg i pare fundador del pen-

sament sionista va ser Theodor

Herlz un jueu viens que va escriu-

re un llibre anomenat Der Juden-

sataat (Estat jueu). Aquest llibre

parlava de la necessitat que tots els

jueus del mn sajuntessin en un

mateix territori i creessin un estat

jueu amb fronteres i exrcit; amb

aquest llibre es pretenia crear las

bases del que podrem anomenar el

sionisme poltic.

Al principi, la doctrina sionista

no va tenir massa acollida dintre de

les comunitats jueves europees, que

entenien que donar suport a un mo-

viment similar incrementaria el

recel antisemita dels mateixos pa-

sos dorigen, ja que es consideraven

alemanys, anglesos, francesos...,

per de religi jueva.

Va ser a principis del segle XX

que el sionisme es va comenar a

estructurar com a organisme mun-

dial, comenaren a celebrar con-

gressos. El lema central daquests

congressos era Una terra sense

poble per a un poble sense terra -el

que es van passar per alt va ser un

petit detall i s que Palestina ja

tenia poble i de ms dun mili de

persones.

Al principi, els sionistes no te-

nien clar a on podrien crear el seu

estat i es contemplaren diverses op-

cions com la Patagnia, on avui en

dia hi ha Kenya..., i desprs de for-

tes divisions internes va guanyar el

propsit danar a Palestina.

En tot aix, els palestins es van

mantenir totalment aliens a aquest

maquiavlic pla que des de laltre

costat del Mediterrani sestava arti-

culant. Limperialisme sionista es-

tava en peu de guerra i la terra per

colonitzar seria Palestina.

Un cop van tenir clar el seu pro-

psit colonial, van comenar a re-

forar el seu lobby a nivell mun-

dial, amb la creaci del fons econ-

mic jueu, alhora que intensificaren

la pressi a nivell poltic. (...)

A principis de segle XX, la po-

blaci jueva del pas representava

aproximadament un 7% de la po-

blaci, que possea el 5% de la

terra. A part, eren jueus palestins

que es consideraven palestins de re-

ligi jueva (actualment, encara

podem trobar jueus palestins com

els samaritans, antics pobladors de

Samaria, que viuen a la regi de

Nabls i viuen en la seva comunitat

jueva per totalment barrejats amb

altres palestins com a mestres, met-

ges o amb la seva parada al mercat i

pateixen vicissituds com qualsevol

palest, ja que han rebutjat la condi-

ci de ser israelians).

LAssemblea de les Nacions Uni-

des, condicionada pel ja poders

ordre sionista mundial amb seu

central a New York (econmica) i

Washington (poltica), va fer una

proposta de pla de partici en la

qual satorgava ms del 55% de la

Palestina histrica a lentitat sionis-

ta per a la creaci del seu estat.

Amb tot aix, lordre sionista

tenia uns altres plans i el 1948

David Bengurion va decretar la cre-

aci de lEstat dIsrael i va conside-

rar que les seves fronteres serien tot

all que arribessin a conquerir.

Podrien considerar que des da-

quell moment comena la gran tra-

gdia del poble palest, passar a la

historia com el Nakba, que en ca-

tal es traduria com a catstrofe

Van conquerir el 67% del territo-

ri de la Palestina histrica, que s el

que avui en dia es considera Israel.

La resta, el 33 restant, passar a ser

el que avui en dia sanomenen ter-

ritoris ocupats. 800.000 palestins

van ser expulsats de les seves cases,

mitjanant plans de neteja tnica.

Van abuidar la terra per omplir-la

amb colons fanatitzats... El mite

sionista s'estava complint: Una

terra sense poble, per a un poble

sense terra.

Els territoris ocupats

Els palestins varen quedar disgre-

gats i disseminats principalment en

55 camps de refugiats, en els terri-

toris ocupats o en els pasos lim-

trofs. La petita regi costanera de

Gaza va passar a ser gestionada per

Egipte i s avui en dia una de les

zones amb ms superpoblaci del

planeta. La regi est de Palestina

(Cisjordnia) va passar a estar sota

la jurisdicci jordana. I la Palestina

histrica, els pocs palestins que es

van escapar de lexpulsi, van pas-

sar a ser considerats ciutadans is-

raelians per sota un rgim dex-

clusi.

Durant els anys posteriors a la in-

vasi, la poblaci palestina va in-

tentar refer les seves vides sempre

pendents que arribaria el dia que

podrien tornar a les seves llars i es

compliria els dret del retorn, reco-

negut pels mxims organismes in-

ternacionals i contemplat en les re-

solucions oficials de lONU com la

181,242...

Els que s que continuaren arri-

bant massivament van ser els jueus

3

La resistncia palestinasorganitza de diversesformes i maneres, entreelles la desobedincia

Una terra que sha anat esborrant a poc a poc

La lluita per la supervivncia

continua a la pgina 4 >

7/31/2019 Revista Catalunya CGT N 81 Gener 2007

4/31

Catalunya. Desemb re de 2006 / Gener de 20074

REPORTATGE

darreu del mn, ja que emparats

per una llei israeliana dictada el

1950 -la Llei del retorn- qualse-

vol jueu del mn o amb antece-

dents jueus que desitgs anar a Pa-lestina passaria a tenir-ne

directament la nacionalitat. Lluny

de tot aix, els palestins, desprs

de 60 anys docupaci i exili, enca-

ra esperen avui dia el moment de

poder tornar a les seves terres, a

casa seva.

El 5 de juny de 1967, Israel va

desencadenar una guerra llampec,

la guerra dels sis dies, bombarde-

jant els aerdroms militars dEgip-

te, Sria, Jordnia i lIraq, deixant

aquests pasos bsicament sense

capacitat aria militar i parallela-

ment engegava un ofensiva terres-

tre contra els territoris palestins

que encara restaven lliures docu-paci sionista.

El resultat va ser una modifica-

ci de lestructura de poder a la

regi. Israel va aconseguir ocupar

Gaza, Cisjordnia, la pennsula del

Sina, lest de Jerusalem i els alts

del Golan a Sria, un total de

45.000 Km2, que en gran part sn

ocupats per Israel avui en dia.

El 22 de novembre de 1967, el

Consell de Seguretat de les Na-

cions Unides va adoptar la Resolu-

ci 242 (S/RES/242 (1967)) en

qu es denunciava ladquisici de

territori per la fora de les armes

per part dIsrael, sollicitava la seva

retirada i instava Israel a solucionar

el problema dels refugiats pales-

tins. Mai no va ser aplicada.

El 6 d'octubre de 1973, va escla-

tar una altra guerra, coneguda amb

el sobrenom del Yom Kippur (el

dia del perd).

Per tal de recuperar els territoris

arrabassats durant la guerra del

1967, Egipte i Sria van realitzar

una ofensiva que en un primer mo-

ment va agafar per sorpresa lestat

hebreu.

La Uni Sovitica va donar su-

port als pasos rabs, mentre que

els EUA, com no podia ser duna

altra manera, va organitzar un pont

aeri dajuda directe amb amb Tel-

Aviv.

La victria militar va ser per a

Israel, per la derrota rab no va

ser humiliant com lanterior, per

va conservar les posicions que

havia aconseguit a la guerra de

1967.

Sorganitza la

resistncia, laintifada

Intifada vol dir aixecament po-

pular, neix de la voluntat de resis-

tncia del poble contra locupaci i

la colonitzaci israelianes. Fruit de

la passivitat internacional i de la

desesperaci palestina, demostra

que el poble continua resistint mal-

grat ladversitat amb una capacitat

que deixa el mn sencer bocaba-

dat. Neix com a moviment de des-

obedincia civil, durament reprimit

per un dels exrcits ms preparats

del mn, que no sap com fer front a

un moviment de desobedincia

civil i amb cultura de resistncia.

El poble palest sha aixecat

front lopressi en incomptables

ocasions, amb diferents i variats

mtodes de resistncia, per prin-

cipalment podem dividir la intifada

en dos perodes: primera intifada,

1987-1992; i segona intifada,

2000-fins a avui mateix...

La primera intifada t els seus

orgens al desembre de 1987 a

Gaza, quan un cami militar israe-

li va xafar un cotxe amb treballa-

dors palestins i va causar la mort

de tots els passatgers del vehicle. A

les poques hores, tota la ciutat va

sortir al carrer, desprs tota Gaza,

al dia segent tota Palestina era

una sola veu... pedres, fogueres,

barricades... comenava la intifada.

Es va caracteritzar per una revol-

ta molt espontnia poc controlada

des de les organitzacions i conegu-

da comla revolta de les pedres.

Des del govern sionista, es va

donar lordre de reprimir durament

aquest aixecament popular.

Yitzhak Rabin, que en aquellsmoments era el ministre dInterior

israeli va ordenar de trencar lite-

ralment els ossos dels braos i les

cames (posteriorment li van donar

el premi Nobel de la Pau) a tots els

palestins que es manifestessin o

protestessin; es conserven tristes i

repulsives imatges daquestes ac-

cions repressives.

El balan va ser dun miler de

palestins assassinats, aproximada-

ment un 25% eren menors dedat,

desenes de milers de ferits, milers

dempresonats i torturats....

El 1992, es van realitzar a Ma-

drid les anomenades Conferncies

de Pau entre Arafat i Rabin amb

Clinton com a mitjancer; tots els

delegats nord-americans eren jueus

sionistes.

Aquestes conferncies van deri-

var en els Acords dOslo (1993),

que pretenien cimentar les bases

dun teric estat palest. Van ser

uns acords que no definien lesta-

tus definitiu per a Jerusalem orien-

tal com a capital de Palestina, no

solucionaven el problema dels re-

fugiats, no atorgaven el ple control

de les seves fronteres, supeditaven

labastiment de petroli, aigua... a

les companyies sionistes.

Tenien moltes deficincies per

tamb suposaven un petit pas en-

davant cap al propsit de recuperar

alguns dels drets arrabassats per

lentitat sionista.

Per tots aquests acords van

quedar en paper mullat en els anys

posteriors ja que les colnies es

van multiplicar per quatre, passant

de 50.000 a 400.000; els israelians-

van assassinar el seu primer minis-

tre Rabin; el 1994, un colon dHe-bron va entrar a una mesquita i hi

va assassinar 29 palestins, Israel va

determinar que es shavia de tancar

la mesquita i nou mesos desprs la

van tornar a obrir fent meitat mes-

quita i meitat sinagoga (curis

premi); i va continuar la poltica

dexpropiaci de terres, demolici

de cases, punts de control, segrega-

ci i apartheid, arrestos, tortu-

res...

La segona intifada

El setembre del 2000, el lder ultra-

dret Ariel Sharon anuncia la seva

intenci danar a lesplanada de les

mesquites. Es tracte dun personat-

ge sinistre, ministre de Defensa a

la campanya bllica al Lban lany

1982 amb 2.000 civils morts a sang

freda a les matances dels camps de

refugiats de Sabra i Xatila i que va

haver de dimitir per la seva directa

implicaci en els fets.

Com a resposta a la visita del

genocida i amb tots els antece-

dents anteriorment esmentats, la

poblaci palestina es torna a suble-

var en tots els territoris i comena

la segona intifada.

La segona intifada ha estat un ai-

xecament ms controlat i dirigit

per les faccions poltiques i mili-

tars de resistncia consolidades als

territoris ocupats, ha estat una re-

sistncia ms preparada en arma-

ment que la primera, per que tam-

poc no es pot comparar amb la

potncia militar sionista -no

podem oblidar que Israel es un pas

atmic. El balan ha estat molt do-

lors per a diferncia de la prime-

ra intifada shan causat nombroses

baixes a lentitat colonial.

Un dels ltims crims perpetrats

per lentitat sionista a Cisjordnia

s el que ells anomenen mur de se-

paraci i que altres anomenen mur

dannexi i dapartheid. Aquest

mur de 700 km noms separa pa-

lestins dels altres palestins ja que

no segueix la lnia verda darmisti-

ci sin que sinterna dintre dels ter-

ritoris ocupats en alguns casos fins

a 25 km, devorant al seu pas i an-

nexionant a Israel una quarta part

de Cisjordnia.

Grup de treballde CGT sobrePalestina

Dins la CGT funciona el Grupde Treball Internacional CGTPalestina que van posar en marxa

inicialment diverses afiliades de la

CGT d'Arag i ara inclou persones

de diversos punts de l'Estat espa-

nyol.

Aquest grup de treball pretn:

-millorar l'efectivitat de les dife-

rents tasques de solidaritat amb Pa-

lestina que bastants companys i

companyes de CGT ja realitzen,

sigui a ttol individual sigui dintre

d'altres collectius de suport;

-dotar la CGT de propostes con-

cretes de posicionament i definici

sobre l'assumpte i, sobretot, d'inter-

venci;-poder presentar a les entitats

amb les quals ens relacionem, una

veu comuna qualificada;

-interelacionar el treball de la

Confederaci General del Treball

amb el dels collectius i grups de

solidaritat de l'Estat espanyol;

-mantenir, externament i interna-

ment, una coherncia en les nostres

actuacions en aquesta matria.

Contactes per conixer el grup o

formar-ne part al correu: cgt-pales-

tina@cgt.org.es

Activitats de

solidaritat ambPalestinaEl passat mes de novembre, van

tenir lloc a diverses localitats de

Catalunya activitats solidries amb

Palestina i contra la poltica repres-

siva i militar d'Israel. Destaquem

entre elles:

-la setmana solidaria que van or-

ganitzar a Reus diversos col.lectius

(entre ells la CGT) entre el 8 i el 16

de novembre amb concert, xerrada

de Salah Jamal, projeccions de les

pellcules "Promises" i "Paradise

Now", exposici i sessi de contes;

-la Jornada ldico-reivindicativa

portada a terme el 9 de novembre a

l'Ateneu Popular de Nou Barris de

Barcelona en el marc de la Jornada

Internacional contra el Mur de Pa-

lestina, amb la projecci del docu-

mental "Soar en Nablus", colpi-

dora visi humana de la situaci

actual a Palestina, xerrada a crrec

de Josep M. Navarro, i concert amb

el grup palest de hip hop DAM i

altres grups;

-la concentraci organitzada pels

i les Joves de la Comunitat Palesti-

na de Catalunya, portada a terme a

la plaa Sant Jaume de Barcelona

el 12 de novembre per protestar

contra el mur de l'Apartheid i l'a-

gressi militar israeliana a Gaza

desenvolupada aquells dies;

-les concentracions convocades

el 29 de novembre, a Tarragona per

Tarragona Patrimoni de la Pau, i a

Barcelona per la Comunitat Pales-

tina de Catalunya, en solidaritat

amb Palestina i contra el mur.

> ve de la pgina 3

Quadre

Palestins assassinats a la segona intifada: 4.513, de setembre del 2000al 8 de setembre del 2006.

Infants: 936

Dones: 280

Homes: 3.297

Palestins assassinats per colons: 72

Palestins morts per projectils israelians: 837

Morts com a resultat de prevencions mdiques en els chekpoints: 117

Infants nascuts morts en els chek points: 31

Nombre de palestins assassinats extrajudicialment: 579

Dells, transents morts durant operacions extrajudicials: 257

Palestins ferits per les Forces Israelianes i colons: 8.830

Nombre de palestins,permanentment discapacitats o mutilats per ferides: 3.530

Destrucci de la propietat palestina (dunum = 1000 m ) Terra confiscada: 249.729.9;Terra arrasada:74.543; nombre dar-

bres arrancats darrel: 1.187.762; Cases enderrocades: 7.777

Dades facilitades per lInstitut dInvestigacions Aplicades de Jerusalem, la Societat de la Creu Roja Palestina, el Centre Palest

de Drets Humans i Palestine Monitor.

7/31/2019 Revista Catalunya CGT N 81 Gener 2007

5/31

Catalunya.Desemb re de 2006 / Gener de 2007 5

REPORTATGE

Mazied Khalilia, activista en defensa del poble palest

Quan es busca el meu pas,aquest no existeix, s Palestina

No magrada lluitar amb armes, per s lluitar participant amb conferncies, xerrades,fent teatre per a infants. Aix per mi s lluitar pel meu pas

E N T R E V I S T A

Joan Ramon Barri

Mazied s un jove palestque fa dos anys que viu aCatalunya. Actualment,

viu a Lleida i collabora amb dife-rents ONG per donar a conixer larealitat dun poble que cada dia veucom li trepitgen els drets humans icom fan vessar sang indefensa. Haviscut de primera m la guerraoberta entre lestat dIsrael i Pales-tina que la comunitat internacionaldefineix com un conflicte intern ilocal.

Des de fa ms de 50 anys, Israel iPalestina es troben immersos enuna guerra no declarada i alhora in-termitent, que ha fet que molt copsintervenir politicament els pasosvens en pro de la causa palestina(per sempre sols) per una part, i lamediaci i el suport armaments-tic dels EUA en defensa de lestatdIsrael.

En els ltims temps, veiem comles parts es distancien cada copms, des que Hammas aconseguapoderar-se democrticament delgovern palest.

No hem doblidar que la primeravctima daquesta guerra s la po-blaci civil palestina i israeliana,blanc dels atacs militars duna part ide les milcies armades duna altra.

-Ens pots fer cinc cntims de la

histria del conflicte armat entre

lestat Israel i Palestina?

-Poca gent coneix la histria dePalestina. s un conflicte que ve deprincipis de segle XX quan era unacolnia anglesa i de desprs de la IIGuerra Mundial amb la gran onadamigratria jueva i la proclama delestat dIsrael al 1947. Aquestaproclamaci va fer que li declarin laguerra els estats vens mentre el seuexrcit, amb ajuda militar de GranBretanya i Frana, conquereix te-rres palestines i milers de personess'exilien. Al 1967 torna una guerraimperialista sobre Gaza i Jerusalemamb un control total de la poblacipalestina i provoca una onada de re-

fugiats cap a Jordnia, Lban, Iraq,etc. A partir daqu, lactivitat de re-sistncia armada palestina augmen-ta provocant morts a lestat dIsrael.Ms guerres imperialistes i msmorts i desplaats amb la primeraintifada al 1987 -tots els palestins

eren anomenats terroristes- per enuna confrontaci de pedres contrametralletes, tancs i mssils ameri-cans. Durant aquest temps Israelsapodera totalment de Jerusalem,centre religis i poltic de tots dospobles. Hi ha molt morts i empreso-nats, a ms de nombrosos despla-ats. La comunitat internacionalmentrestant mira cap a diferentscantons fins que es firma el tractatdOslo, on Israel es compromet aretrocedir fins a les fronteres del1967, alliberar els milers de pales-tins empresonats i retirar els colons,mentre per part palestina aturen laintifada. Aquest tractat s papermullat, perqu Israel no compleixcap de les condicions pactades i laresistncia armada palestina actuaespordicament.

Passat un temps, s'arriba al puntms optimista de la histria amb lafirma del pacte de Camp Davidper els mateixos ultres israeliansel dinamiten amb lassassinat dIs-sac Rabin. s el moment ms pro-per a la pau. Ms tard amb els go-verns israelians noms hi haconfrontaci, com passar amb Sha-

ron, visitant la mesquita de Jerusa-lem, que els palestins viuen comuna provocaci. Aix comena lasegona intifada, amb ms de 35morts en una setmana, fins arribarals nostres dies, en que Hammasataca Israel, i en que lexrcit res-

pon a aquest atac reprimint el poblede Palestina i el cicle no sacaba.

Ara, tenim Hammas al govern,per ning hi vol pactar. Com espot solucionar el problema, si ningvol parlar?

-Has patit la violncia?

-S, de fet he rebut dos impactesde bales de goma, una a la cama iuna altra al pit. Per sort van ser feri-des no molt greus per que mhandeixat marques al cos. Per elsmeus germans han estat tots a lespresons israelianes i un dells haquedat marcat de per vida en servctima dun tret al cap per part desoldats israelians. Porta una platade titani al crani i sha quedat para-litzat de la part dreta. A Palestinatothom ha estat vctima de la vio-lncia, ning no se n'escapa. Tambhe perdut amics, vctimes de franc-tiradors israelians collocats estrat-gicament a les habitacions dunhotel que prviament havien des-allotjat per aix poder repellir unamanifestaci. Va morir al meucant sense que me nadons finsque va caure mort i els meus com-panys van cridar lambulncia. En-

cara em recordo de la seva sangentre les meves mans, a la roba i perla terra de Palestina. Tamb he per-dut amics de lescola, morts perconvertir-se en mrtirs de la causaPalestina. Sn molts morts, massamorts.

-Creus que no s vol la pau a

lOrient Mitj?

-Vull pensar aix, perqu durantels ltims anys entre el mur que Is-rael ha construt envoltant Palestinaper protegir-se dels atacs, ambcheck points que ens imposen perpoder anar a treballar o simplementcomprar o anar a l'escola, amb elsatacs preventius i els atemptats se-lectius, sembla que els nostres vensno la volen.

A ms a ms, el meu pas en noser reconegut no t cap fora sobreIsrael, i solament el seu cap, quesn els Estats Units dAmrica, potpressionar-lo a reconixer Palestinacom un estat lliure i independent.

A Palstina no hi ha justcia,sembla que no n'hi pot haver si elsjueus no volen parlar, i si no hi hajustcia no hi pot haver pau entre elsdos estats.

-Qu pot fer la comunitat inter-

nacional o, en particular, Europa

per reconixer Palestina i arribar

a la pau?

-Primer, ja no puc creure en Eu-ropa, perqu tots els tractats queshan firmat, les reunions multilate-

rals i tot el que sha aconseguit, Is-rael els ha paralitzat i boicotejatduna manera o altra. I els pasossembla que ja han fet la bona vo-luntat de solucionar el conflicte ise'n desentenen quan apareix algunproblema ms. Sembla que Israel

no vol arribar fins al final.L'nica acci que pot realitzar la

comunitat internacional i, sobretot,Europa, per ajudar Palestina, s quela seva poblaci, els ciutadans deFrana, Espanya, Anglaterra i laresta de pasos, viatgin a Palestina,en centenars, per ser testimonis deprimera m, de la realitat que viu elmeu poble. Seria l'nica maneraque els propis ciutadans de les po-tncies europees podrien pressionarels propis governants. Seria unamediaci des de baix, una autnticamediaci per a persones com nosal-tres, on les vctimes veurien recone-guda la seva memria transformadaen pau, en pau amb justcia.

-Tens amics jueus?

-I tant! Per no tenim molt decontacte. Participen de diferents en-titats en defensa dels drets humansa Palestina i, com a simpatitzants, imolts cops han estat amb mi al meupoble i tothom els coneix, i partici-pen en favor de la causa palestina.Viuen entre nosaltres al meu poble iviuen sense cap tipus de por. Aques demostra que no hi ha un con-flicte de carcter religis sin pol-

tic, encara que ens vulguin confon-dre molts cops amb un discursossectaris per les dues parts. Moltesentitats israelianes ens donen suporten defensa dels nostres drets i no-saltres els ho agram amb tota l'a-mistat del mn.

No hi ha un conflicte de carcter religis sin poltic, encara que ens vulguin confondre molts cops amb un discursos sectaris per les dues parts.

7/31/2019 Revista Catalunya CGT N 81 Gener 2007

6/31

TREBALL-ECONOMIAPer solidaritzar-vos amb els treballadors delPrat, compte 2100-0547-53-0200211290,poseu qui fa lingrs quan el feu

Secci Sindical CGT Atento iAntonio Aranda

E

l passat 30 de juny, la filiat

de Telefnica Atento va

acomiadar 181 treballadorsi treballadores que realitzaven el

servei d'atenci al client de Telef-

nica 1004 des de la plataforma de

Glries a Barcelona. El 90 % dels

acomiadats eren dones, gran part

d'elles amb crregues familiars

majors de 50 anys i afiliades a la

CGT. Dels 181 acomiadats, 89

eren indefinits i 116 tenien con-

tracte d'obra amb antiguitats supe-

riors als 9 anys. L'empresa, basant-

se en una falsa reducci del servei,

va decidir acomiadar-los. Entre els

acomiadats, vuit treballadors i tre-

balladores, amb el suport de la

CGT, van decidir denunciar els

acomiadaments.

En sentncia exemplar emesa

pel jutjat social nmero 33 de Bar-

celona a finals de novembre, es de-

claren nuls els 8 acomiadaments i

"es condemna Atento a la imme-

diata readmissi dels treballadors i

al pagament dels salaris de tramita-

ci des de la data de l'acomiada-

ment fins a la notificaci de la sen-

tncia".

La sentncia declara com a fets

provats el que la CGT, no sols a

Atento sin a tot el sector del Tele-

mrqueting, denuncia des de fa

anys: el frau de llei en la contracta-

ci i l'abs del contracte d'obra i els

acomiadaments indiscriminats i no

justificats.

Recordem que, en una clara

mostra de mala fe, el 23 de juny

l'empresa va signar junt amb

CCOO i UGT un acord d'oferta de

recollocaci per als treballadors

indefinits, per acomiadar-los tot se-

guit amb un acord econmic i d'a-

questa manera no haver d'enfron-

tar-se a mltiples demandes per

acomiadament. Als contractats per

obra, se'ls va oferir una ridcula in-

demnitzaci de 13 dies per any tre-

ballat; aquests treballadors, amb

antiguitats de fins a 9 anys, van de-

cidir majoritriament demandar

Atento.

La CGT va mostrar en tot mo-

ment la seva oposici als acomia-

daments realitzats i a all que s'ha-

via acordat per UGT, CCOO i

Atento, ja que no hi havia justifica-

ci per al tancament total de la

campanya a Barcelona, ja que en-

tenem que el que es pretenia era

desprendre's de manera fraudulen-

ta dels treballadors i treballadores

ms antics de la plantilla.

En la sentncia, es destaca que

no hi havia justificaci per als aco-

miadaments, ja que en el perode

en qu Atento manifesta disminu-

ci de telefonades en el servei, s'-

havien realitzat a nivell estatal ms

de 250 contractes d'obra i servei i

uns 2.500 eventuals amb una dura-

da que oscillava entre 1 i 2 mesos.

Alguns extractes de la sentncia

dieun el segent:

...la defectuosa formalizacin

de la contratacin eventual que de-

termina que la contratacin de los

empleados despedidos era indefi-

nida.

...la contratacin por obra y ser-

vicio es un claro abuso de derecho

o fraude de ley, ya que de manera

manifiestamente artificiosa se ha

creado para los trabajadores una si-

tuacin de perpetua precariedad.

...que Telefnica direcciona la

atencin de las llamadas a sus dis-

tintos proveedores, facultad tam-bin manifiestamente desorbitada

y que casa mal con el mnimo rigor

y seguridad jurdica que deba tener

una contrata, medida que denota su

carcter fraudulento.

...la falta de acreditacin por

parte de ATENTO al comit de

empresa de la medida que quera

llevar a cabo..., ...que ATENTO

ha incumplido flagrantemente el

criterio de antigedad...ya que la

reduccin debera haberse realiza-

do a nivel estatal y no aplicar la re-

duccin exclusivamente en Barce-

lona.

...por el nmero de extinciones

perseguida por ATENTO, afectan-

do incluso a trabajadores indefini-

dos, debera haberse aplicado el

procedimiento establecido en el

Art.51 del Estatuto de los Trabaja-

dores para despidos colectivos.

Els treballadors i les treballado-

res a qui s'ha declarat nul l'acomia-

dament ja s'han reincorporat als

seus llocs de treball. Aquesta s

una gran victria en un sector tan

precari com el telemrqueting, on

l'abs de poder per part de les di-

reccions de les empreses est a l'or-

dre del dia, i una crida d'atenci als

sindicats CCOO i UGT, que amb

acords com els dAtento, es posi-

cionen contra dels drets i interessos

dels treballadors i les treballadores.

La lluita legalistaaporta dues novesvictries alstreballadors

Van ser acomiadats aluny de la plataforma Glries de Barcelona

Declarats nuls elsacomiadaments a Atento

Aigus del Ter-Llobregatcontinua larepressicontra la CGT

Sindicat de Qumiques CGTBarcelona

Aiges del Ter-Llobregat(ATLL), empresa pblica, vadecidir sancionar dues afiliades de

la Secci Sindical de CGT pel fet

de realitzar un repartiment del but-

llet "La Kanonada". L'empresacontinua aix atemptant contra la

llibertat sindical i mantenint la po-

ltica repressiva contra la CGT, en

una mostra ms de la vulneraci

dels drets fonamentals i de la

LOLS.

El 23 de novembre, la Secci

Sindical de CGT s'havia dirigit als

centres de treball per repartir el seu

butllet fora de l'horari laboral amb

les seves hores d'assumptes perso-

nals, en no tenir representaci en el

Comit d'Empresa. Posteriorment,

el 5 de desembre, l'empresa va pre-

sentar per escrit trmit d'audincia

prvia per imposar-lis una sanci el

repartiment del butllet.

Des del Sindicat de Qumiques

de la CGT es van sollicitar diver-

ses reunions amb l'empresa, que

aquesta va deixar sense resposta.

Per aix, davant l'actuaci empre-

sarial de vulneraci dels drets fona-

mentals, la llibertat d'expressi i la

llibertat sindical, des de CGT es va

decidir convocar una concentraci

el 21 de desembre davant el centre

d'ATLL a Sant Joan Desp, coinci-

dint amb una reuni del Consell

d'Administraci de l'empresa, del

qual formen part diversos poltics

del tripartit.

Contra larepressisindical aClece, a la UAB

Recentment hem obtingut repre-sentaci en el Comit d'Em-presa de Clece, a la Universitat Au-

tnoma de Barcelona, obtenint la

CGT una delegada. L'empresa,

per, est negant en tot moment el

dret a la informaci que t aquesta

companya, no la cita a les reunions

que t l'empresa amb la resta del

Comit, per altra banda el gerent de

l'empresa ja li ha dit a la companya

que no vol CGT en el Comit. En-

tenem que aix s un assetjament

clar a la llibertat sindical, per aix

hem fet una demanda de tutela sin-

dical, i vam convocar una primera

mobilitzaci, que va tenir lloc l'11

de desembre.

El Tribunal Suprem declara illegals dues clusules de l'actualConveni Collectiu de Telefnica signat al 2003 i en vigor avui

Sindicat Federal CGT Telefnica

La Sala Social del Tribunal Su-prem, en recurs de cassaci212/2004, va dictar el passat no-

vembre sentncia declarant la

nullitat de dues clusules del Con-

veni Collectiu de Telefnica sig-

nat l'any 2003 i que en l'actualitat

continua en vigor, desprs de la

seva prorroga fins a l'any 2007. Les

clusules anullades excloen la

CGT de les taules de negociaci

amb l'argument que CGT no va

signar el Conveni.

La sentncia anulla les clusu-

les 6.1 (Grup de Classificaci Pro-

fessional) i 13.1 (Comissi d'ocu-

paci), a ms d'aclarir l's correcte

d'altres articles del Conveni.

La demanda inicial presentada

per la CGT de Telefnica no va ser

estimada per l'Audiencia Nacional,

pel que es va presentar recurs da-

vant Tribunal Suprem, que final-

ment ha declarat illegals ledues

clusules. Entre altres coses, la

sentncia diu:

1-La no subscripci d'un Conve-

ni Collectiu no pot suposar per al

sindicat no signant quedar al

marge de la negociaci de qes-

tions noves, com aix es va fer.

2-Clusula 6.1 (Grup de Classi-

ficaci Professional): Declara la

nullitat d'aquesta clusula i per

tant, tots els acords presos en

aquesta taula podrien declarar-se

illegals si sn denunciats.

3-Clusula 13.1 (Comissi d'O-

cupaci): tamb es declara la ille-

galitat d'aquesta clusula i dels

seus acords si sn impugnats (in-

corporaci de plantilla en els l-

tims anys).

4-Clusula 7.2 (Disponibilitats):

Considera com a hores extra tot el

temps utilitzat en cas d'actuaci.

Clusula 5.2 (Comissi de Comer-

cial): El TS diu del conveni en

aquest apartat que a pesar de la

seva imprecisi i carcter genric,

aquesta comissi no t facultats

negocidores.

Pel Sindicat Federal de la Con-

federaci General del Treball a Te-

lefnica, la sentncia del Tribunal

Suprem castiga els qui pretenen

excloure un sindicat per no signar

un Conveni, ratificant aix la juris-

prudncia, ja que com b diu la

sentncia Aquest tema ja ha estat

resolt pel tribunal Constitucional

en sentncies de 1984 i 1991.

Catalunya.Novembre de 2006 / Gener de 20076

7/31/2019 Revista Catalunya CGT N 81 Gener 2007

7/31

Catalunya.Novembre de 2006 / Gener de 2007 7

TREBALL-ECONOMIA

Improcedentselsacomiadamentsde dos delegatsde CGT aHoneywell

Secci Sindical CGT Honeywell

La justcia va fallar finalment afavor dels dos delegats de laCGT a Honeywell Materials de

Fricci Barcelona. Els delegats de

la CGT a Honeywell, Benedicto i

Nicols Martino Cruz, estaven aco-

miadats des del 13 de juliol del pre-

sent any, des de llavors i tot espe-

rant judici, s'havien anat convocant

concentracions a les portes de la f-

brica per demanar la readmissidels companys, sense que l'empre-

sa mostrs inters a mantenir cap

tipus de dileg amb els acomia-

dats, potser pensant que d'aquesta

manera els acomiadats veurien

minvades les seves esperances, o

que la CGT abandonaria les mobi-

litzacions.

El 7 de novembre, en ple inici

del procs d'eleccions sindicals, el

mateix dia que la direcci de l'em-

presa comunicava a travs del pre-

sident de la taula electoral del

Collegi d'Especialistes i No Qua-

lificats la decisi de mantenir l'ex-

clusi del cens electoral dels com-

panys acomiadats Benedicto i

Nicols Martino Cruz, arribava la

resoluci del judici pels acomiada-

ments dels delegats anteriorment

esmentats. Desprs de gaireb qua-

tre mesos acomiadats, per tots els

crrecs que l'empresa els imputava,

la justcia donava la ra als dos de-

legats de la CGT, deixant la sentn-

cia ben clara.

El cens electoral

La Secci Sindical CGT de Honey-

well va decidir impugnar el cens

electoral perqu no hi apareixien

els dos delegats de personal aco-

miadats. En el cens electoral pro-

porcionat per la direcci de l'em-

presa i publicat, d'acord amb el

calendari acordat el dia de la cons-

tituci de la taula electoral, no i fi-

guraven els treballadors Benedicto

Martino Cruz i Nicols Martino

Cruz. Per aix, la Secci Sindical

CGT de Honeywell va allegar que

amb independncia que ambds

haguessin estat acomiadats per

l'empresa, els corresponia el dret

d'estar inclosos en el cens i de par-

ticipar plenament en les eleccions

sindicals, ja que la relaci laboral

no s'hauria extingit, si ms no fins

que la Jurisdicci competent aix

ho pogus determinar en el seu mo-

ment i desprs del procs seguit de

totes les garanties constitucionals.

CGT va sollicitar a la Taula

Electoral que resolgus la infrac-

ci comesa en el termini legalment

establert, procedint a incloure en el

Cens els dos treballadors.

Francisco Jos Silva, afiliat a la CGT de la secci de Rotatives delsTallers de La Vanguardia

Participaci assembleriacom a mtode de treball

E N T R E V I S T A

Jospe Gargant

Quan i com s'inicia la sec-ci sindical de CGT a LaVanguardia?

-La Secci Sindical de CGT a

La Vanguardia es va iniciar de

cara a les ltimes eleccions al Co-mit d'Empresa, celebrades a la

primavera del 2005. Es va presen-

tar una candidatura formada majo-

ritriament per treballadors de ro-

tatives i magatzem que va quedar a

pocs vots d'obtenir representaci

en el Comit. Encara aix, va poder

obtenir-se un delegat sindical, Ri-

cardo Yui.

-En tots aquests anys com haanat evolucionant el treball al'empresa?

-La Vanguardia no s'ha lliurat

del procs de precaritzaci i desva-

loritzaci del treball que es dna en

totes les empreses espanyoles. En

ser una empresa gran i amb una

trajectria sindicalista consolidada

(bsicament, portada a terme per

no afiliats i membres de sindicats

minoritaris) les retallades de drets

laborals no han estat tan grans com

en altres empreses, per encara

aix, s'ha anat desenvolupant un

procediment dexternalitzaci de

treballs propis de l'empresa.

-ltimament heu estat de vagaper un tema de subrogaci delstallers. Podeu aprofundir ms enaquest tema i explicar-nos quinaha estat la resposta de l'empresaa la vaga?

-La vaga, centrada fonamental-

ment en les edicions de cap de set-

mana i de dies assenyalats (partits

del Bara, eleccions autonmi-

ques) ha estat una mostra de rebuig

a la intenci de l'actual direcci

d'acabar amb l'actual Conveni de

La Vanguardia i substituir-lo per

un altre, exclusiu per als treballa-

dors de tallers, amb unes condi-

cions salarials i de treball pssimes

i amb una reducci de plantilla

considerable.

L'empresa ha optat per contra-

rrestrar la vaga, primer, intentant

deixar sense el suport de redacci i

administraci als treballadors de

Tallers (amb l'ajuda inestimable

dels sindicats majoritaris, fona-

mentalment CCOO, i de la majoria

de membres de la redacci que es

consideren immunes a qualsevol

empitjorament de condicions de

treball).

Tamb ha recorregut, de cara

que un succedani de peridic surti

els dies de vaga, a lesquirolatje

pur i dur, invertint milions d'euros

a imprimir un peridic en plantes

d'impressi de Catalunya (Ber-

mont Catalonia, Imprintsa, Rotim-

prs), fora de Catalunya (El He-

raldo de Aragn) i fins i tot fora

d'Espanya (Blgica i Frana).

Existeix una sentncia d'un Tri-

bunal Social de Barcelona, recorre-

guda per l'empresa, favorable als

treballadors per vulneraci de dret

de vaga.

-Quina ha estat la reacci delsaltres mitjans de comunicaci ala vostra vaga?

-Els mitjans de comunicaci ofi-

cials han un posat un densssim

mantell de silenci. Noms La nit

al dia, de TV3, va fer algun

mnim esment a l'inici de la vaga i

s'ha oblidat del tema. El Triangle

i periodistadigital.com han esmen-

tat tamb la vaga, per noms de

passada.

-Quines sn les relacions exis-tents amb els altres sindicats?

-Els nics sindicats que han

donat suport a la vaga sn CGT

(que va signar juntament amb un

grup de prop de 200 treballadors la

demanda per vulneraci de drets

fonamentals) i USOC. Tant UGT

com sobretot CCOO mantenen els

mateixos postulats que l'actual

equip directiu i actuen com a into-

xicadors sense cap objecci i fins a

amb orgull i satisfacci a fi de re-

bentar la vaga. Pur sindicalisme

vertical.

-Com s la manera de treba-llar de la vostra Secci Sindical?

-El mtode de treball bsic de la

Secci Sindical de CGT s l'assis-

tncia i intervenci en assemblees,

la redacci i publicaci de comuni-

cats i la participaci en manifesta-cions, actes de protesta, piquets in-

formatius i accions judicials a fi de

defensar els drets dels treballadors,

funci fonamental i inevitable (en-

cara que a molts se'ls hagi oblidat)

d'un sindicat que sigui capa de

mirar-se al mirall sense morir-se de

vergonya.

-Desprs de mesos de conflicteheu arribat a una resoluci. Enspodeu explicar en que consisteixl'acord i com estan els nims delstreballadors?

-Bsicament, s'ha arribat a un

acord de mnims a partir del qual

sha de desenvolupar el conveni de

CRE-A. Segons aquest acord, els

treballadors subrogats mantenen

totes els seus drets laborals i sala-

rials i mentre es negoci el Conveni

ser d'aplicaci el conveni de La

Vanguardia.

Lorganitzaci de la setmana la-

boral passar a ser d'un 5+2 en

comptes de l'actual d'un dia lliscant

de festa cada set dies de treball i hi

ha una garantia de cinc anys del

Grup God en el cas que CRE-A

tingui algun problema econmic i

d'un mnim de 10 anys d'impressi

de La Vanguardia i Mundo De-

portivo.

-Afegiu el que vulgueu...-Noms volem afegir que existeix

un blog a internet, www.lavanguar-

diaenhuelga.blogspot.com, realit-

zat pels treballadors de Tallers de

La Vanguardia, on es pot trobar

ms informaci i opinions.

OPINI: Manifest dels sindicats de TVC a l'opini pblica

Secci Sindical CGT TV3

El Comit d'Empresa de TV3 itots els sindicats (CGT, SPC,CCOO, UGT) presents a Televisi

de Catalunya (TVC) defensem la

televisi com un servei pblic i

amb una programaci al servei de

tota la societat catalana, garantint

el pluralisme. El nou Comit, sor-

git de les eleccions del 19 d'octu-

bre de 2006, reunit en sessi cons-

titutiva el 7 de novembre, va

aprovar la segent declaraci:

1.- Per laprovaciurgent de la

nova Llei de la CCRTV. Per una te-

levisi pblica desgovernamenta-

litzada, plural, independent i que

potenci la producci interna.

2.- Defensa de la producci in-

terna. Defensem un model de tele-

visi que mantingui el seu carcter

d'indstria de programes de servei

pblic, no instrumentalitzat per in-

teressos poltics ni econmics que

posin en perill la credibilitat i el

futur de l'empresa. Volem que els

directius i el Consell d'Administra-

ci comparteixin els objectius de

servei pblic i no se sotmetin a les

pressions interessades de sectors

econmics que des de fa anys pre-

tenen desviar en benefici propi la

capacitat productiva de TVC. (...)

3.- Comproms en la defensa i el

desenvolupament del Conveni

2005-2207. Compliment del tercer

termini de conversi dels contrac-

tes temporals en indefinits, aplica-

ci del fons de valoraci de catego-

ries, adhesi al fons de pensions de

la Generalitat, millores de la conci-

liaci vida laboral i familiar. Regu-

laci pactada de les prctiques dels

estudiants.

4.- Comproms amb la plantilla.

La Direcci ha d'assumir la planti-

lla real de TVC (...).

5.- No a l asegregaci de planti-

lla. Ens oposem al projecte de se-

gregaci de treballadors de TVC

per a integrar-los a la CCRTV.

Volem el manteniment ntegre de

la plantilla.

6.- Democratitzaci de les rela-

cions laborals.

7/31/2019 Revista Catalunya CGT N 81 Gener 2007

8/31

Catalunya.Novembre de 2006 / Gener de 20078

TREBALL-ECONOMIA

Comit de Vaga - Treballadorsde tallers de La Vanguardia

Els tallers dimpressi del pe-

ridic La Vanguardia tor-

naven a funcionar a mitjans

de desembre, desprs de dos mesos

i mig de vagues, desprs que las-

semblea de treballadors de les rota-

tives ratifiqus un document que

tancava el conflicte obert l1 de se-tembre quan el Grup God va su-

brogar els tallers dimpressi del

diari creant, o ms ben dit inven-

tant, una nova empresa anomenada

CRE-A Impresiones de Catalunya,

que suposava una retallada en les

condicions laborals de la plantilla.

Segons els plans del Grup Godo,

CRE-A sencarregar de la impres-

si dels diaris La Vanguardia i

El Mundo Deportivo amb el per-

sonal i equips que havien format

part fins setembre de Vanguardia

Ediciones SL.

El nucli de lenfrontament esta-

va en que el personal dels tallers

acceptavem pactar un nou conveni

per sempre que, fins que sarribs

a un acord, es continus aplicant el

conveni de La Vanguardia. Fi-

nalment, el Grup God va accedir

a aquesta demanda a ms de com-

prometres a mantenir un seguit de

drets i garanties personals als tre-

balladors de les rotatives. Les sec-

cions sindicals de CGT, SPC i

USO, que van estar donant suport

als treballadors de les rotatives, van

considerar que lacord al qual sha-

via arribat era el millor possible te-

nint en compte les circumtncies

existents

Crnica dun conflicte

El conflicte comenava fa ms

dun any, a loctubre de 2005, quan

La Vanguardia comunicava al

Comit d'Empresa la intenci del

canvi de nom dels tallers, aprofi-

tant el trasllat previst a la Zona

Franca el 2007. L'empresa deixa

caure que s possible que hi hagi

un excedent de personal bastant

ampli i que la seva intenci s que

passin al Conveni Collectiu d'Arts

Grfiques, perdent aix el de La

Vanguardia, substancialment mi-

llor. Es proposen una srie de va-

gues (finals de novembre i princi-

pis de desembre) i es porta a terme

un dia, en el qual no surt el diari i la

vaga s seguida pel 100% del taller

(personal afectat), un 60% d'admi-

nistraci i un 20% de redacci. El

segent dia de vaga se suspn per-

qu la redacci demana tres mesos

per negociar amb l'empresa i si no

hi ha acord.

Durant aquests tres mesos, hi va

haver eleccions per formar un nou

Comit d'Empresa. En elles, el ta-

ller perd pes i el guanya la redacci

i amb els suports de CCOO i UGT

pacten una lnia de negociaci i

pau social i arraconen a la part de

tallers: USOC i CGT.

Passats aquests tres mesos la

majoria del Comit (CCOO, UGT

i redacci) pensava que calia se-

guir negociant sense pressi. Els

tres mesos es converteixen en vuit i

les seves intencions ja es veuen

clares: acceptar la subrogaci i

pactar les garanties, que segons

ells havien de ser en nombre de

dies per any treballat d'indemnitza-

ci. Els treballadors afectats i les

afectades no hi estan dacord.

Desprs de prcticament un any

negociant (amb rebaixes constants

de les seves pretensions per no

trencar les negociacions i amb im-

mobilisme total per part de l'em-

presa, van passar de demanar con-

tinuar sent La Vanguardia a

demanar l'aplicaci del seu conve-

ni a Zona Franca, mantenint un

vincle amb el Comit de La Van-

guardia), l'empresa certifica a pri-

mers de juliol de 2006 que posar

en prctica la subrogaci i aix ho

fa l'1 d'agost, amb un 40% de la

plantilla de vacances.

Els i les afectades consideren

que la subrogaci s illegal. El

Comit intenta acordar unes dates

per comenar les mobilitzacions.

La part del Comit de tallers, CGT

i USOC (els representants dels

afectats), proposen les vagues a

partir de setembre, tots els caps de

setmana i no accepten el pacte de

garanties, ja que el que busquen s

l'aplicaci del Conveni dempresa

a la nova planta.

Al setembre, ja subrogats, co-

mencen les mobilitzacions de tot el

personal, tant els subrogats com els

que s'han quedat a La Vanguar-

dia contra aquesta subrogaci.

Comencen els primers dies de vaga

i redacci i els sindicats majoritaris

diuen que no estan d'acord a seguir

les vagues i convoquen una assem-

blea per al personal que en aquest

moment pertany a La Vanguar-

dia (en la qual sn vetats els su-

brogats). En aquesta assemblea, a

la qual acudeixen treballadors La

Vanguardia, tots els caps i directius

i alts crrecs de l'empresa, fins i tot

porten personal que est destinat

fora de la ciutat (corresponsals a

Madrid, etc.), amb la intenci de

desconvocar les vagues per part de

La Vanguardia i deixar sols els

subrogats, ja que diuen que el pro-

blema a ells no els afecta. En

aquesta assemblea CCOO proposa

votar la continut de la vaga, voten

tots els presents, inclosos alts c-

rrecs i directius de l'empresa. Els

resultats van sortir tal com pensa-

ven: les vagues es van desconvocar

i va quedar el taller noms.

Des de llavors, van seguir en

vaga tots els caps de setmana i dies

importants els subrogats, com va

poder ser el de les eleccions de la

Generalitat o la Diada, en la qual

van anar a reivindicar la seva situa-

ci de forma pacifica, solament

amb samarretes reivindicatives i no

se'ls va permetre l'entrada als actesoficials.

Sofreixen una important pressi

i control policial els dies de vaga,

ja que davant qualsevol concentra-

ci que feien, fins i tot a la porta

del seu centre de treball, solien

haver-hi diversos furgons dels

Mossos i diverses patrulles vigi-

lant-los i demanant-los la docu-

mentaci contnuament de forma

intimidatria (fins a aqu arriben

els tentacles del poder, amb la poli-

cia servint a un particular).

En aquests mesos de conflicte,

hi ha hagut empreses que han estat

imprimint el seu producte de forma

irregular, ja que aix conculca el

dret de vaga i tenen una sentncia -

que vam interposar tots els treba-

lladors menys CCOO, UGT i el

Comit de redacci- en qu guan-

yen a l'empresa en aquest sentit,

per imprimir fora dels tallers de

La Vanguardia en les vagues de

desembre. L'empresa va recrrer la

sentncia encara que mentrestant

aquesta era d'obligat compliment.

No obstant aix, preferia incom-

plir-la i pagar la multa que li pugui

suposar.

A pesar de tots els obstacles, van

continuar la seva lluita, sabent que

el diari continuava sortint. Els l-

tims trucs de l'empresa, argumen-

tant que la vaga era illegal, van ser

obrir un expedient contradictori al

Comit d'Empresa i de Vaga per

participar-hi, enfront del qual van

presentar el plec de descrrega, ja

que van considerar que les vagues

eren perfectament legals. CCOO

es va desentendre del tema i va

apartar als seus representants de la

lnia del Comit dels subrogats,

presentant el seu recurs a part,

sense compartir la seva informaci

amb l'assessor del Comit. Per

altra banda, a mitjan novembre

l'empresa va lliurar tres expedients

ms a tres treballadors del taller,

segons ella per sabotejar 4.000 dia-

ris d'un cami, per no van aportar

cap tipus de prova d'aquest fet. El

cas de La Vanguardia s un altre

cas en qu l'empresa fa el que li

sembla i als treballadors i les treba-

lladores, noms els queda recrrer

les seves mentides.

Crnica del conflicte

dels treballadors delstallers de La Vanguardia

Desmemriahistrica (III)Per conixercom va sertot all)

Pepe Berlanga

Durant els quaranta anys que vadurar la dictadura franquista,el silenci, la repressi i la violaci

dels drets fonamentals en van ser

els senyals didentitat. Fins al

1947, quan es va tancar Miranda de

Ebro a Burgos, hi va haver com a

mnim 104 centres estables per on

van passar 500.000 persones. Si te-nies sort, podies acabar en un bata-

ll disciplinari de soldats treballa-

dors penats on es faria

lanomenada mili, desprs dha-

ver passat tres anys al front.

Els presos poltics van treballar

com a obra de m barata i esclava

en aeroports (Sondica,), xarxa

ferroviria (Madrid-Burgos,),

ports, tnels (Vielha,), carrete-

res, canals de reg, pantans, noves

presons (Carabanchel,) obres de

lEsglsia, a zones devastades, en

empreses privades que es van lu-

crar amb el treball forat durant

ms de dues dcadas (Dragados y

Construcciones, Babcock Wilcox,

Constructora Naval, Cementos As-

land, Metro de Madrid,), 20.000

presos es van ocupar daixecar el

monumental Valle de los Cados.

La repressi exercida sobre les

dones va tenir unes caracterstiques

especials: violacions, rapades de

cabell, presons religioses, quan no

la mort.

Els familiars dels presoners van

sobreviure amb la por permanent

que el seu alcalde, el seu capell o

la Guardia Civil determins la sort

de lhome o la dona, del fill o la

filla, del germ o la germana,

amb unes poques lnies dacusaci

o descrrec.

10.500 obrers van sortir volun-

triament a treballar per als ale-

manys i el rgim nazi va fer que

40.000 ms, tots ells republicans

exiliats a Frana des del final de la

guerra civil, sincorporessin volun-

triament o forada als seus bata-

llons de treball, mentre que 12.000

ms partien cap als camps de con-

centraci o dextermini.

Ocupar qualsevol crrec pblic

era impensable si no es pertanyia al

partit nic.

Per si quedava cap mena de

dubte sobre qui havia guanyat la

guerra, les inscripcions en les pa-

rets de les esglsies amb els noms

dels cados por la patria, mon-

lits commemoratius dinsignes

batalles, carrers a nom dels prota-

gonistes de la cruzada, van fer

impossible loblid.

I encara satreveixen a acusar-

nos de revanxistes?

LALTRA REALITAT

7/31/2019 Revista Catalunya CGT N 81 Gener 2007

9/31

Catalunya.Novembre de 2006 / Gener de 2007 9

TREBALL-ECONOMIA

La multitud dirregularitatsposa en perill centenars

dobrers

Continua lafalta deseguretat en laconstrucci dela lnia 9 delMetro

Aureliano Guemez i Antonio

Aranda

Com ja explicvem en l'anteriornmero del Catalunya, lesmesures de seguretat brillen per la

seva absncia en les obres de la fu-tura lnia 9 del Metro de Barcelo-na.

La lnia 9, amb una longitud de43 km de via i 46 estacions, que en-llaar la zona de Santa Coloma deGramenet amb l'aeroport del Prat,s una de les majors obres de cons-trucci que es realitzen en aquestsmoments a la ciutat de Barcelona.Hi treballen centenars de persones iels riscos laborals sn nombrosos.UTE LNIA 9 s l'empresa a laqual GISA (Gesti dInfrastructu-res SA, empresa pblica dependentde la Generalitat de Catalunya) vaadjudicar la construcci de la lnia.UTE LNIA 9 est conformada a lavegada per unes altres cinc empre-ses: FCC Construccin, FerrovialAgroman, Obrascon Huarte Lain,COPISA Constructora Pirenaica iCOPCISA.

La CGT ja s'ha manifestat sobreaquest assumpte, per ara es volafegir el segent:

-Els treballs de construcci de lanova lnia es realitzen a profundi-tats de fins a 70 metres, en condi-cions de molt de soroll, grans quan-titats de pols de granit i pocaventilaci.

-S'usen bombones doxigen ace-til.

-S'utilitzen substncies txiquesi components qumics i additiusmolt agressius en contacte ambl'aigua quan el terreny s molt ines-table, provocant amb aix eczemesals peus i les mans.

-La renovaci de l'aire s insufi-cient, el que provoca marejos, i enalguns casos, somnolncia per faltad'oxigen.

-Tamb cal destacar que en unaobra d'aquesta envergadura no hiha servei mdic les 24 hores deldia; es limiten a tenir un ATS queno cobreix el torn de treball de lanit.

La Confederaci General delTreball de Catalunya tamb ha de-

nunciat la manca de formaci (so-bretot pel que fa als riscos quecomporta aquesta srie de treballs)en molts dels treballadors, que per-tanyen a contractes que al mateixtemps sn subcontractats per altresempreses.

Seccions Sindicals CGT Seat i

Antonio Aranda

Vaga de famd'acomiadats de Seat

El cap de setmana en qu es com-plien 10 mesos de l'Expedient deRegulaci dOcupaci signat perSeat, CCOO, UGT i el govern tri-partit de la Generalitat de Catalun-ya, que va suposar 660 acomiada-ments, un grup d'acomiadats i

acomiadades van decidir fer unaprimera vaga de fam el divendres20, dissabte 21 i diumenge 22 d'oc-tubre. I diem una primera vaga per-qu no descarten realitzar-ne dal-tres de ms durada si no es readmeta tots i cada una de les personesacomiadades.

Desprs de gaireb 10 mesos,havia quedat demostrat el que desd'un principi ha defensat la CGT,que no s altra cosa que el frau dela signatura de l'expedient que vasuposar l'acomiadament de 660treballadors i treballadores. En lesltimes setmanes, havem vist coma causa de les produccions a l'alaprevistes per Seat, era necessria lacontractaci de nous treballadors itreballadores, per la qual cosa elsprimers a entrar a treballar i ocuparels llocs necessaris haurien de serels acomiadats; a ms, Seat es veiaobligada a abaixar la producci delmodel Len en 21 cotxes diaris, noper les vendes sin per falta de per-sonal. Per la posici de lempresano canvia i noms va cridar a al-guns d'ells, prviament enquestats itriats per UGT i CCOO, per realit-zar-los la revisi mdica, i el 3 denovembre van reingressar mitjan-ant contracte de relleu els primers30, desconneixent quins criteriss'estan utilitzant per seleccionarl'ordre de reingresos.

El comenament de la vaga defam va tenir lloc el dia 20, realit-zant prviament una concentraci iuna roda de premsa a les 11 delmat a la plaa de la Universitat deBarcelona, acompanyats d'unnombrs grup de suport, per entrarposteriorment a les dependnciesde la Universitat de Barcelona ones portaria a terme la vaga de fam.

Unes 500 persones van visitarals vaguistes per a expressar-los laseva solidaritat.

La vaga de fam volia ser un pri-mer avs a la Direcci de l'empresa

Seat para exigir-li la readmissiabans de Nadal i un desmentimentde les informacions que assegura-ven que el conflicte dels acomia-dats estava en vies de soluci.

Noves sentnciesd'acomiadaments nulsDels 645 acomiadats finalment perl'ERO de Seat, 190 eran afiliatsd'UGT, 140 de CCOO i 136 deCGT. Els altres 179 no pertanyiena cap sindicat. La plantilla de Seatt uns 12.700 treballadors i treba-lladores, dels que uns 6.000 estanafiliats a UGT, uns 5.000 a CCOOi uns 500 a CGT.

Recordem que CGT va interpo-sar 110 demandes pels acomiada-ments. Fins ara, d'aquestes deman-des, 25 s'han resolt declarant-losnuls i 23 declarant-los improce-dents. CGT tamb va interposar unrecurs d'alada que reclama la re-admissi dels 660 treballadors aco-miadats fa gaireb un any.

Dels ltims d'aquests acomiada-ments nuls, sis van ser declarats el14 de novembre, quan el TribunalSuperior de Justicia de Catalunya(TSJC) feia pblica sentncia d'a-quests sis acomiadaments nuls co-rresponents tots ells a afiliats aCGT, ja que la sentncia exposaque es va produir discriminaci"quant a l'ndex d'afectaci" en elsafiliats als sindicats. Aquesta con-clusi es basa en el fet que l'EROva afectar el 27% d'afiliats de CGTenfront del 3% dels d'UGT. La sen-tncia, que revocava la sentnciadel Jutjat social nmero 26 quedesestimava la demanda contra l'a-comiadament presentada per setcompanys de Seat, considera queaquesta circumstncia obliga Seata justificar les causes d'acomiada-ment, una circumstncia que con-sidera que "no ha ofert" ms enllde "criteris de selecci" a ttol

"orientatiu". Aix, la sentncia con-clou que aquest fet evidencia que"ha existit un tracte evidentmentdiscriminatori que atempta contrael dret de llibertat sindical i queconverteix en nuls els acomiada-ments dels codemandants afiliats a

la CGT", revocant la sentncia delJutjat social nmero 26 que deses-timava la demanda contra l'aco-miadament presentada per setcompanys de Seat. L'empresa vadecidir recrrer la sentncia al Tri-bunal Suprem.

Uns dies desprs, el 20 de no-vembre, una nova sentncia de laSala Social del Tribunal Superiorde Justcia de Catalunya tornava aestimar el recurs de suplicaci pre-sentat per sis acomiadats per Seatcontra una sentncia ms dictada elpassat 28 d'abril pel jutjat socialnombre 26 de Barcelona, quehavia declarat els acomiadamentscom a procedents, declarant elTSJC nuls els acomiadaments delstreballadors, tots ells afiliats a laCGT. Igual que en la sentncia an-terior, en aquesta tamb queda clarque existeix discriminaci en elsacomiadaments realitzats per Seat,destacant la desproporci que exis-teix entre els percentatges d'afilia-ci a Seat i els percentatges d'aco-miadats afiliats a la CGT.

La Direcci de Seat hauria deprendre bona nota, canviar radical-ment d'actitud, complir amb la le-galitat.

Reunions amb CGT iCCOO

L'Assemblea d'acomiadats i aco-miadades de Seat va sollicitar unareuni pel 14 de novembre amb elComit Intercentres de Seat i se'lsva enviar un burofax amb la convo-catria a les seccions sindicals deCCOO, UGT i de CGT, i al presi-dent del Comit d'Empresa Matas

Carnero. El dia 14, la Direcci deSeat va impedir de nou l'entrada ala delegaci de l'Assemblea d'Aco-miadats, entre els quals es trobaventreballadors que havien obtingut elnul radical i per tant sn plantillade Seat.

Donada la impossibilitat de reu-nir-se en els locals de Seat, la dele-gaci de l'Assemblea d'Acomia-dats i Acomiadades es van reuniramb representants de CCOO iCGT fora de l'empresa. UGT deSeat, que havia estat convocada ala reuni, no es va presentar. Perpart dels acomiadats i acomiadeses van exposar els motius de la reu-ni, concretats en una srie de rei-vindicacions centrades en la read-missi.

Empreses en lluita

Per altra banda, l'Assemblea d'aco-miadats/des de Seat reunida el pas-sat 14 de novembre desprs de serinformada dels acords i propostesadoptats pel comit de solidaritatunitari, va acordar convocar unaAssemblea de treballadors/as enlluita o davant greus conflictesamb les seves respectives empre-ses, especialment els treballa-dors/es d'Iberia amenaats per larepressi desprs de l'obertura dedesenes d'expedients, els treballa-dors/es de Mercadona, de La Van-guardia, etc.

Concentraci davant elParlament

Mig centenar d'acomiadats deSeat i sindicalistes de la CGT esvan manifestar el 24 de novembredavant de la seu del Parlament deCatalunya, durant segona jornadade la sessi d'investidura del noupresident de la Generalitat, JosMontilla, a qui van fer arribar una

carta exposant les seves reivindi-cacions. Els treballadors concen-trats, portaven una pancarta ambel lema Teniu un deute social.Readmissi Seat 660" i reclama-ren la readmissi de tots els afec-tats per l'ERO de Seat.

Seat no fa ni un pas

enrere, nosaltres tampoc

7/31/2019 Revista Catalunya CGT N 81 Gener 2007

10/31

10 Catalunya. Novembre de 2006 / Gener de 2007

TREBALL-ECONOMIA

Secci Sindical CGT Parcs i

Jardins

Ms de 400 treballadors i

treballadores de l'Institut

Municipal de Parcs i Jar-

dins de Barcelona es van reunir el

17 de novembre en assemblea (i

posteriorment es van concentrar a

la plaa de Sant Jaume) per aprovar

un calendari de mobilitzacions que

incloa jornades de vaga, la primera

el 30 de novembre, per fer patent la

preocupaci per la consecuci dun

Conveni que no els faci perdre mspoder adquisitiu, que garanteixi la

continuitat de lInstitut Municipal

com a ens pblic, que el doti del

personal suficient per desenvolupar

les tasques asignades per lAjunta-

ment de Barcelona, a part daltres

demandes de menor emvergadura,

per no per aix menys importants.

A ms, es va comunicar a las-

semblea la imposici de cinc quere-

lles criminals contra cinc treballa-

dors, tots ells membres del Comit

dEmpresa, per part dImma

Mayol, presidenta de Parcs i Jar-

dins, per comissi de delictes i fal-

tes de desobedincia, coaccions, ca-

lmnies i vexacions injustes, pels

fets de la pasada Festa de la Prima-

vera 2006, en qu una part de la

plantilla es va manifestar per fer de-

notar el descontent general pels re-

tards i la falta de voluntat a lhora

de negociar el Conveni a ms de de-

nunciar la intenci dexternalitzar

serveis que fins ara feien.

Un altre tema que es va tocar va

ser la proposta de sanci molt greu

contra els treballadors de la brigada

de poda que es va negar a utilitzar

les plataformes Podathor, per falta

de seguretat de les mquines. Falta

de seguretat que ms tard sha con-

firmat fundada i ratificade per l'Au-

toritat Laboral mitjantant lInspec-

tor de Gurdia. Sembla una bogeria

que havent-se confirmat el perill

greu i imminent que patien aques-

tes mquines lempresa satreveixi

a dubtar que lnica intenci dels

treballadors era no arriscar-se a

patir un greu accident.

Comencen les jornadesde vaga

El 30 de novembre, el 90 % de la

plantilla va seguir la convocatria

de vaga i es van manifestar des del

passeig Llus Companys (davant

dels jutjats) fins a la plaa de Sant

Jaume, en una jornada de lluita per

fer patent la preocupaci per la con-

secuci d'un Conveni que millori

les condicions generals expressades

en aquest mateix article. A ms,

tamb es va mostrar el seu malestar

per la querella presentada per l'A-

juntament de Barcelona contra cinc

treballadors, el judici dels quals s'-

havia ajornat pel 4 de desembre.

Per completar la jornada, 150 tre-

balladors van concentrar-se aquella

tarda a la plaa de Sant Jaume du-

rant l'acte en qu l'alcalde de Barce-

lona Jordi Hereu inaugurava el pes-

sebre municipal. Amb una pancarta

amb el lema Hereu passa de la pu-

billa i negocia amb la plantilla i

caretes amb la imatge d'Imma

Mayol amb nas de Pinotxo, van

acompanyar amb les seves consig-

nes l'acte de l'alcalde.

Ajornada la querellacontra 5 treballadors

Els treballadors i treballadores de

l'Institut Municipal de Parcs i Jar-

dins es vam concentrar el 4 de des-

embre, desprs de la realitzaci

d'una Assemblea General de Treba-

lladors, en la porta dels Jutjats de

Barcelona per expressar la seva so-

lidaritat amb els 5 companys de

Parcs i Jardins, contra els quals lapresidenta del Institut Imma Mayol

s'havia querellat. El judici que per

segona vegada va ser susps, aques-

ta vegada per indisposici de la Ma-

gistrada, estava programat inicial-

ment pel dia 30 de novembre.

Desprs d'informar els companys i

companyes concentrats de la sus-

pensi es van registrar en el Jutjat

d'Instrucci 14, dos escrits, un sig-

nat per les Federacions i Sindicats

d'Administraci Pblica de CCOO,

USOC, CGT i UGT i un altre escrit

de solidaritat signat per ms de 500

treballadors i treballadores de Parcs

i Jardins en defensa del dret inalie-

nable de poder expressar lliurement

i pblicament les seves discrepn-

cies i reivindicacions.

Parcs i Jardins vol millors

condicions i menys repressi

OPINI: Neoliberalisme i administraci i serveis pblics

CGT Administraci Pblics Sector

Generalitat

(cgt-generalitat@confluencia.net)

Les poltiques neoliberals dedesmantellament i privatitzaci(educaci de fills i filles, sanitat, ge-

ritrics...) que apliquen els diferents

governs de la Generalitat no sola-

ment ens afecten com a persones

usuries dels serveis pblics sin

com a treballadors i treballadores

d'aquests serveis, ja que empitjoren

la nostra situaci laboral.

L'Administraci intenta englobar

els sindicats en un projecte de "mo-

dernitzaci" amb greus conseqn-

cies laborals. Actualment, la majo-

ria de sindicats s'adapten a l'agenda

de l'Administraci, posant noms

matisos o mesures palliatives a

l'empitjorament de les nostres con-

dicions laborals, per pacten de fet

lempitjorament daquestes. Aques-

ta dinmica converteix els sindicats

que estan a les meses de negociaci

en portaveus (crtics o no) de les

posicions de l'Administraci. No-

saltres creiem que els nostres repre-

sentants sindicals haurien de tenir

clar que es tracta d'un enfronta-

ment, un conflicte d'interessos.

Tant l'Acord General sobre Co-

mer de Serveis (AGCS), com la

Directiva Bolkenstein o l'Estatut de

la Funci Pblica pactat recentment

pels sindicats majoritaris (CCOO,

UGT i CSIF) i el govern del PSOE

van, igual que les successives refor-

mes laborals i de pensions, en la

lnia de buidar de garanties i drets la

legislaci laboral, la funci pblica

o les pensions, per tal que el mercat

actu lliurement. I ja hem vist el que

fa el mercat de lhabitatge quan sel

deixa lliure. Als sectors liberalitzats

largument que ms competncia

afavoreix l'usuari i la baixada de

preus s un eslgan fals i la realitat

demostra que sn serveis ms defi-

cients, cars i controlats per mono-

polis privats. El recent pla de pen-

sions privat que gestiona la Caixa

o la proliferaci de Mtues de pre-

venci de riscos sn exemples pro-

pers que sols han servit per engrei-

xar el negoci privat a costa dels

diners de tots i totes.

Vnen temps de grans reestructu-

racions en el sector pblic del qual

formem part i que ens afectaran

com a treballadors i treballadores.

Han privatitzat les grans empreses

pbliques, com Telefnica, Iberia,

la part no militar de les drassanes

Izar, Campsa. Sectors sencers com

l'Institut Catal de la Salut (ICS)

tenen a sobre un projecte de conver-

si en empresa pblica. Al mateix

temps, es fa pals el deteriorament

de la sanitat i de l'ensenyament p-

blics.

Les empreses de subcontractaci

i les ETT han anat agafant feines

externalitzades en les administra-

cions pbliques, tals com la neteja,

la seguretat, el manteniment dels

edificis, la missatgeria. A la sanitat

han estat les proves diagnstiques,

operacions i ambulncies. Els men-

jadors escolars i el seu personal no

shan integrat mai a la plantilla p-

blica. En els Serveis Administratius

i Tcnics de la Generalitat s'estan

externalitzant tasques prpies dels

cos subaltern; l'escanejat de docu-

mentaci; a Economia i Finances la

introducci de dades fiscals; la tra-

mesa de campanyes de correspon-

dncia; el suport informtic; l'ella-

boraci d'aplicatius informtics; els

call centers o centrals de telefonia

com el Telfon dAtenci al Consu-

midor, dInformaci de la Generali-

tat (012), d'Emergncies (112),

d'urgncies sanitries (061) i el de

"sanitat respon". Aix mateix tant

els governs de CiU com el del Tri-

partit han externalitzat lelaboraci

de projectes de llei i dinformes tc-

nics a professionals i a bufets d'ad-

vocats externs.

Sectors pblics tradicionals i ma-

durs com la sanitat i l'ensenyament

han comenat a retrocedir respecte

als sectors privats grcies a la sub-

venci i l'externalitzaci del sector

pblic. Sectors pblics no desenvo-

lupats com els de llars d'infants,

atenci a la infncia, geriatria, de-

pendncia, de persones discapacita-

des i d'atenci a persones drogode-

pendents, estan creixent de manera

privada, concertada o com a ONG.

En el cas dels geritrics privats,

aquests estan usurpant els estalvis

de tota una generaci, provocant

lempobriment de les famlies que

poden pagar o desatenci de les que

no poden, per inexistncia de pla-

ces pbliques, mentre els treballa-

dors i treballadores del sector patei-

xen gran precarietat i baixos salaris.

La gesti del medi ambient conti-

nua sent un espai on lAdministra-

ci no interv a causa dels interes-

sos que hi operen.

La doctrina liberal de l'estat

mnim i de deixar al mercat la pres-

taci de serveis uneix a partits tradi-

cionalment liberals en l'economia,

com els de CiU o el PP amb els del

Tripartit, que es diuen que sn des-

querres, PSC-PSOE, ERC i ICV-

EUiA. A les autonomies que gover-

na el PP desplega les fundacions

sanitries i parlen fins i tot del "xec

sanitari", i el Tripartit ha parlat

obertament del futur copagament

de la sanitat.

Com enfrontar aquestproblemes?

Es tracta de defensar-nos. Den-

frontar aquesta poltica de pacte en

la qual, en qesti laboral, saplica

all que decideix Funci Pblica.

Per aix, necessitem un altre tipus

de representaci que trenqui amb la

dinmica actual dutilitzar les

meses de negociaci com el centre

de l'acci sindical intentant aconse-

guir el mxim de la mesa i, poste-

riorment, informar dels resultats en

assemblees o fulls. Per, a les

meses no hi ha fora sense reivindi-

cacions acordades prviament en

assemblees i amb mobilitzacions

conseqents.

No es pot aconseguir canviar

aquesta dinmica si no s amb la

mobilitzaci. Per aturar les privatit-

zacions, i revertir-les, per un Estatut

de la Funci Pblica fruit duna ve-

ritable negociaci amb tots els tre-

balladors i treballadores; per una

administraci que doni servei al

poble i no als interessos partidistes

dels poltics de torn.

7/31/2019 Revista Catalunya CGT N 81 Gener 2007

11/31

Catalunya.Novembre de 2006 / Gener de 2007 11

TREBALL-ECONOMIA

Els autnomsdependents: unnou retrocscap a laprecarietat

Vicent

Anys li ha costat al movimentsindical aconseguir una jorna-da laboral de vuit hores, vacances

pagades, salaris dignes, pagues ex-

traordinries, dret a l'atur i a la pen-

si de jubilaci o que l'empresari

assumisca la responsabilitat social

de pagar una part important de les

cotitzacions de la seguretat social il'atur dels treballadors. En certa

manera, les condicions laborals

enumerades i les cotitzacions fan

que lempresari retorni part de la

plusvlua, de la qual sapropia per

que es generada pels treballadors,

en forma de drets socials i cotitza-

cions.

L'administraci pot fer perillar

aquesta situaci quan pretn crear

la figura d'autnom dependent, en

el marc de l'esborrany de l'Estatut

de l'autnom, que ve a legalitzar

de facto el que fins ara era una

illegalitat denunciable: els falsos

autnoms. Converteix en una prc-

tica legal all que actualment no

era ms una estratgia dels empre-

saris per incrementar els seus mar-

ges de beneficis a costa dels salaris

i els drets dels treballadors a partir

estalviar-se el pagament de la segu-

retat social, les pagues extra, les va-

cances o les hores extraordinries.

A canvi d'aquesta renncia, els

sindicalistes essencialment

CC.OO.- que la defensen, afirmen

que es guanyen drets de representa-

ci que serien l'inici d'un procs de

millora de les condicions d'aquest

collectiu. I les millores que farien

tendirien a recuperar els drets ja re-

coneguts actualment i que es poden

solucionar amb acci sindical i ins-

pectora? No tindria ms sentit, en

comptes de fer un pas endarrere

amb l'esperana de poder fer-ne un

endavant, fer-ne un endavant direc-

tament? I fer-ho a partir de posar

multes ms altes a les companyies

en cas que tinguen falsos aut-

noms?, o indemnitzacions per als

treballadors que en cas de ser-ho

denuncien?, o una major vigilncia

per part de la inspecci per tal que

no es produisca aquesta situaci?

Actualment, existeix un nombre

creixent de falsos autnoms, ara

autnoms dependents, per la solu-

ci no arriba de rebaixar els seus

drets i legalitzar situacions de pre-

carietat sin, senzillament, de fer

complir la llei. L'administraci

hauria d'optar per incrementar el

nombre d'inspeccions, facilitar les

denncies i la protecci als denun-

ciants o fomentar la implantaci

dels sindicats.

La repressi segueix a la criminalitzaci meditica

Expedientats i encausatsper la vaga del Prat

Collectiu Catalunya

El passat 28 de juliol, cente-

nars de treballadors i treba-

lladores d'Iberia enfrontats

a un possible acomiadament mas-

siu decidien entrar a les pistes de

l'Aeroport del Prat.

Com a resposta repressiva amb

posterioritat a la vaga, per un cos-

tat, Iberia ha obert 62 expedients

sancionadors a treballadors i treba-

lladores; per un altre costat, en el

procs judicial obert sobre els fetsdel Prat, en el que hi ha encausats

els 9 treballadors detinguts ms

una quantitat encara per determi-

nar, la jutgessa que porta el cas ha

obert diligncies per possibles de-

lictes de danys, resistncia a l'auto-

ritat i alteraci greu de l'ordre p-

blic, delictes castigats amb penes

de pres d'entre sis mesos i quatre

anys, mentre que la fiscal del cas

demana que s'investigui si l'ocupa-

ci de les pistes i la paralitzaci de

l'aeroport podrien constituir un de-

licte de sedici. La fiscal es basa en

l'article 20 de la Llei penal proces-

sal de la navegaci aria que entre

altres coses castiga els empleats

que abandonin collectivament les

seves funcions a l'aeroport en acti-

tud de protesta. El cstig per als

instigadors va de vuit a deu anys i

de quat