Resum d’estratègia d’inversió

© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.

NOVEMBRE DEL 2019

Entorn de mercats

• S’allunya la por de la recessió

• Àsia: de promeses a realitats

Renda fixa

• La renda fixa també aposta pel creixement

Renda variable

• Córrer darrere del mercat és arribar tard a la festa

© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.

Entorn de mercat

La màgia de la Fed. Variació anual als EUA

-2,0 %

-1,5 %

-1,0 %

-0,5 %

0,0 %

0,5 %

1,0 %

1,5 %

2,0 %

-50 %

-40 %

-30 %

-20 %

-10 %

0 %

10 %

20 %

30 %

40 %

50 %

Venda de nou habitatge

Tipus Hipotecari Fix 30 anys (dreta)

No

v.-8

3

No

v.-8

5

No

v.-8

7

No

v.-8

9

No

v.-9

1

No

v.-9

3

No

v.-9

5

No

v.-9

7

No

v.-9

9

No

v.-0

1

No

v.-0

3

No

v.-0

5

No

v.-0

7

No

v.-0

9

No

v.-1

1

No

v.-1

3

No

v.-1

5

No

v.-1

7

No

v.-1

9

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

S’allunya la por de la recessió

L’últim episodi de por d’una recessió ha estat particularment efímer. Durant el mes d’octubre el mercat financer ha donat senyals clàssics d’avança- ment d'una acceleració econòmica: els tipus pugen, i amb més força en els terminis llargs (les corbes incre- menten el pendent), les matèries primeres industrials milloren mentre que cau l’or i en els mercats borsaris, els valors cíclics i barats (estil valor) ho fan bé davant de les companyies cares però amb gran solidesa en l’increment de les seves vendes i resultats (estil creixement).

La por de la recessió desapareix, en part perquè sempre va ser més imaginari que real, però també per les mesures d’estímul que s’han implementat en els últims mesos.

La Reserva Federal té una capacitat gairebé única entre els grans bancs centrals per actuar sobre la seva economia.

El motiu és l’estructura de mercat hipotecari als EUA.

Per circumstàncies històriques gairebé la totalitat de les hipoteques en aquest país es financen a llarg termini, a tipus fix i sense penalització per cancel·lació anticipada. L’efecte de les baixades de tipus en el mercat és per això doble, menors tipus no només estimulen l’activitat, sinó que permeten refinançar l’inventari d’hipoteques existents i milloren la renda disponible per a les famílies.

Paradoxalment la condició necessària perquè les baixades de tipus tinguin tot el seu efecte positiu és l’absència d’una recessió. La compra d’una casa és una decisió que no es pren a la lleugera.

Si les expectatives econòmiques són dolentes, una reducció del cost no serà suficient per animar-nos, i l’ingrés extra obtingut mitjançant un refinan- çament es destinarà més fàcilment a l’estalvi que a la despesa.

Però en un entorn econòmic positiu passa el contrari; una petita baixada en el cost de finançament és suficient per animar els compradors, i l’ingrés extra del refinançament es dedica al consum.

Per això els ajustos a la baixa que fa la Fed en un entorn alcista tenen un impacte molt ràpid en estimular el mercat immobiliari i el creixement del consum.

A les baixades de 1988, 1995 o 1997 l’estímul va ser ràpid. El 2001 i, sobretot, en l’última recessió, va trigar molt a notar-se. La velocitat amb la qual s’ha animat el mercat hipotecari després de les últimes baixades ens confirma que el cicle continua gaudint de molt bona salut.

Tampoc cal creure que és immortal, estem superant la sotragada del cicle industrial produït per Trump, esperem que no vingui un altre cop en el mateix sentit.

© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.

Entorn de mercat

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

Producció industrial, creixement anual. Mitjana de Xina, Japó, Corea, Taiwan i Indonèsia

0 %

1 %

2 %

3 %

4 %

5 %

6 %

7 %

Mar

ç-11

Set.

-11

Mar

ç-12

Set.

-12

Mar

ç-13

Set.

-13

Mar

ç-14

Set.

-14

Mar

ç-15

Set.

-15

Mar

ç-16

Set.

-16

Mar

ç-17

Set.

-17

Mar

ç-18

Set.

-18

Mar

ç-19

Set.

-19

Àsia: de promeses a realitats

La recuperació del creixement econòmic a Àsia de la qual ens parlaven els indicadors avançats comença a veure’s ja en les dades d’activitat.

La producció industrial s’ha accelerat en tots els països de la zona, amb sorpreses positives molt notables en el cas de Corea o Indonèsia.

La producció s’està recuperant en part gràcies al cicle d’inversió lligat al desplegament de la tecnologia 5G, de manera que pot anar més enllà d’un mer rebot cíclic.

A la Xina, el sector de la construcció, especialment residencial, està compensant l’efecte de la guerra comercial; les dades de consum d’acer per a ús residencial mostren ritmes que no es veien des de fa 5 anys.

El creixement es produeix sense que el regulador hagi relaxat els estàndards de concessió de crèdits, fet que mostra una tendència molt saludable de la demanda.

La tesi que el minicicle industrial induït per la guerra comercial es va iniciar a l’Àsia i ha acabat a l’Àsia cobra força. En aquest sentit el moviment dels mercats apostant per una nova acceleració del creixement està justificat.

No oblidem, però, que l’origen del problema van ser decisions polítiques de l’administració Trump, i que en aquest terreny no podem estar mai confiats.

La posició, interna i internacional, de Donald Trump continua debilitant, i això el fa ser, si fos possible, encara més imprevisible. La recuperació en marxa necessita que no s’intensifiqui

la guerra comercial. Els inversors descompten un acord molt proper, amb eliminació de part dels aranzels ja imposats, tant de bo, però ens conformem amb que no hi hagi més mesures.

Ens sentiríem més tranquils si el mercat que més es beneficia del cessament d’hostilitats, el de la soja produïda als EUA, mostrés més confiança, però la veritat és que els preus no han recuperat els nivells previs a la pujada d’aranzels de maig.

Tampoc no podem oblidar la situació de Hong Kong, que es deteriora contínuament i no sembla tenir solució a curt termini.

Com ja ens passava a l’octubre, l’economia no ens preocupa, però la política sí.

© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.

Renda fixa

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

Fed iy Corba

-7 %

-6 %

-5 %

-4 %

-3 %

-2 %

-1 %

0 %

1 %

2 %

3 %

4 %-2 %

0 %

2 %

Moviment acumulat en el tipus de la Fed(escala dreta, invertida)

10 anys - 2 anys

Des

.-82

Set.

-84

Jun

y-86

Mar

ç-88

Des

.-89

Set.

-91

Jun

y-93

Mar

ç-95

Des

.-96

Set.

-98

Jun

y-00

Mar

ç-02

Des

.-03

Set.

-05

Jun

y-07

Mar

ç-09

Des

.-10

Set.

-12

Jun

y-14

Mar

ç-16

Des

.-17

Set.

-19

La renda fixa també aposta pel creixement

La pujada de tipus que s’ha produït des dels mínims de principis d’octubre mostra que els inversors aposten per una acceleració del creixement. Això és el que ens diu que el moviment de pujada hagi estat més ràpid en els tipus llargs, els dels bons amb venciment a 10 anys, que en els curts, els bons amb venciment a 2 anys.

La diferència entre aquests dos tipus, l’anomenada “pendent de la corba”, reflecteix les expectatives dels inversors sobre la variació del creixement (i no sobre el seu nivell, indica l’expectativa sobre acceleració, no sobre velocitat).

Els moviments de tipus de la Reserva Federal també són el reflex de l’expectativa d’aquest banc central sobre el futur de l’economia, però els inversors s’anticipen; quan el pendent té un punt d’inflexió, normalment la

Fed s’acosta a tenir-ne un. Els tipus de la Fed i el pendent es mouen en sentit contrari. Quan el Banc Central apuja tipus, les expectatives sobre el creixement es deterioren i el pendent es redueix, i al contrari, les baixades de tipus de la Fed milloren l’expectativa de creixement i el pendent puja.

Les baixades de tipus solen anticipar per un mínim en el pendent, que passa de reduir-se a incrementar-se.

L’avançament pot ser considerable, el 2006 el pendent va fer un mínim de gairebé un any abans de la primera baixada i el 2000, 6 mesos abans.

La flexió en aquest cicle, però, s’ha endarrerit, ha passat quan la Fed ja havia fet dos moviments. Això indica al nostre parer que la Fed ha perdut credibilitat, i que els inversors no confien en la seva capacitat per com- plir adequadament el seu mandat. La situació recorda a la dels anys 80 quan els girs del pendent sí que eren

coincidents amb els canvis de la Fed. La credibilitat és l’actiu clau per a un banc central, el sistema monetari només es basa en la confiança dels agents econòmics, i aquesta confiança està garantida, en darrer terme, per la credibilitat d’un banc central.

El mandat dels bancs centrals és man- tenir el poder adquisitiu dels diners, això és el que vol dir estabilitat de preus. Tots els bancs centrals pateixen avui per la pèrdua de credibilitat per la seva incapacitat que la inflació retorni al seu objectiu.

Recuperar la credibilitat, el ritme desitjat d’inflació, és necessari abans de la propera crisi; en un altre cas, les conseqüències seran molt dolentes.

Les crítiques que de vegades s’escol- ten, sobretot a la zona euro, a les polítiques monetàries que lluiten per aconseguir assolir aquest objectiu no tenen en compte el cost de la pèrdua de credibilitat.

© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.

Renda variable

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

Fent servir el retrovisor. Rendibilitat relativa de diverses estratègies als EUA

-30 %

-20 %

-10 %

0 %

10 %

20 %

30 %

Creixement

Valor

El millor dels últims sis mesos

Des

.-77

Des

.-80

Des

.-83

Des

.-86

Des

.-89

Des

.-92

Des

.-95

Des

.-98

Des

.-01

Des

.-04

Des

.-07

Des

.-10

Des

.-13

Des

.-16

Des

.-19

Córrer darrere del mercat és arribar tard a la festa

És un impuls humà natural esbiaixar- nos cap a allò que ha tingut èxit en el passat. El reflex està ancorat en eons d’evolució, i és difícil desprendre-se’n. La conseqüència en les decisions financeres pot ser, però, molt dolenta.

Si sistemàticament purguem de la nostra cartera els sectors que ho han fet malament en el passat immediat i vam comprar els que s’han comportat bé, vam acabar obtenint un resultat pitjor que si no féssim res.

No estem fent una crida al quietisme, creiem que es pot aportar valor amb una distribució tàctica dels actius, però la paraula clau és “tàctica”.

Els pesos de cada actiu en el mercat són la conseqüència de les decisions de molts inversors, que han dedicat molt d’esforç i estudi per assolir-les.

Hem de respectar aquesta saviesa col·lectiva i ser conscients de les nostres limitacions a l’hora de calibrar les nostres apostes.

Si un actiu ens sembla molt atractiu podem sobreponderar-lo, però no convertir-lo en el 100 % de la inversió. Els sectors que s’han comportat millor en els últims temps suposen un 15 % de la capitalització de l’índex.

En funció de la nostra opinió, el seu pes en la nostra cartera podria oscil·lar entre un 10 % i un 20 %, o un 5 % i un 25 % si estem realment conven- çuts (nosaltres ens inclinem pel 10 %). Tenir un 50 % o més és buscar-nos un problema quan canviï la tendència.

La situació s’agreuja per la nostra aversió, també natural i difícil d’evitar, a tenir pèrdues. Normalment espera- rem massa abans de vendre, i el dia que ho fem serà per comprar els últims campions.

Repetint el procés al llarg del temps aconseguirem obtenir una petita fortuna, si hem començat tenint-ne una de molt gran, és clar.

© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.

Aquest document l’ha elaborat CaixaBank, SA (CaixaBank) amb la finalitat de proporcionar informació general en la data d’emissió de l’informe. Les opinions que s’hi expressen, la informació i els aspectes financers, econòmics i/o de mercat no són en cap cas definitius, i poden variar sense avís previ. Ni CaixaBank ni cap de les empreses del Grup assumeixen el compromís de comunicar aquests canvis ni d’actualitzar el contingut d’aquest document. Ni el document ni el contingut són cap oferta, invitació o sol·licitud de compra o subscripció de valors o d’altres instruments, ni de realització i cancel·lació d’inversions, ni tampoc poden servir de base en contractes, compromisos o decisions de cap mena ni es poden interpretar com a assessorament legal, financer, comptable o fiscal. Aquest informe no presta assessorament financer personalitzat. S’ha elaborat independentment de les circumstàncies i els objectius financers particulars de les persones que el reben. La informació que s’hi inclou s’ha obtingut de fonts públiques que es consideren fiables i, tot i que s’ha tingut una cura raonable per garantir que no sigui incerta ni inequívoca quan es publiqui, no manifestem que sigui exacta ni completa i no s’hi ha de confiar com si ho fos. Ni CaixaBank ni les empreses del grup assumeixen cap responsabilitat per pèrdua, directa o indirecta, que pugui resultar de l’ús de la informació que ofereix aquest informe. Addicionalment, ni CaixaBank ni les empreses del Grup accepten cap responsabilitat per la utilització que faci d’aquest informe qualsevol tercer que no sigui el destinatari. Els comportaments de variables en el passat poden no ser un bon indicador de resultat en el futur. Si vol informació addicional de la informació que conté aquest informe, la pot demanar en qualsevol oficina de CaixaBank, SA © CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció i la comunicació o l’accés a tercers no autoritzats.

Advertiments legals