Quadern Alumne UD6_3r ESO

UNITAT DIDÀCTICA

“més perduts que un xino”

INICIACIÓ A L’ORIENTACIÓ: Córrer i pensar

UNITAT DIDÀCTICA: INICIACIÓ A L’ORIENTACIÓ

3r ESO – EDUCACIÓ FÍSICA – IES MOIXENT – CURS 09-10

1

RESUM PER A L’ALUMNAT

Títol : “més perduts que un xino”

Introducció : les activitats i l’esport d’orientació es desenvolupen en un medi natural amb nombroses possibilitats d’actuació. És per açò que aquesta unitat didàctica és important iniciar-la en el 3r curs d’ESO, quan l’alumnat pot començar a gaudir plenament no sols de la part pràctica sinó també de la conceptual i actitudinal. Així mateix, sabem que és un contingut que us interessa i us motiva especialment perquè, entre altres raons, està al marge de les activitats i esports típics d’educació física.

Continguts : els continguts a aprendre són els següents:

Conceptes: nocions bàsiques d’orientació; mètodes naturals i artificials d’orientació.

Procediments: elaboració de plànol i ruta, i orientar-se en ells a través de jocs; realització i execució de trajectes d’orientació, buscant i localitzant diferents formes de balises.

Actituds: acceptació de les normes de seguretat; comportament solidari i responsable; conservació del medi ambient.

Objectius : al finalitzar la unitat didàctica hauràs de ser capaç de...

- Conèixer els conceptes bàsics d’orientació i els principals mètodes.

- Utilitzar les principals ferramentes d’orientació (plànol, rosa dels vents, eixida del sol i projecció d’ombres, els arbres, etc.).

- Confeccionar un plànol i una ruta i desenvolupar-se en ells.

- Generar en l’alumne una actitud positiva cap a la conservació i respecte del medi natural.

Sessions i activitats : desenvolupades en full adjunt.

Criteris d’avaluació i qualificació : els criteris d’avaluació són els mateixos objectius. Els criteris de qualificació són els següents: teoria 20% + pràctica 50% + actitud 30%

Instruments d’avaluació : estan classificats en funció del contingut que avaluen.

Teoria: qüestionari escrit, amb preguntes referents a la teoria i la pràctica.

Pràctica: observació directa diària; i execució de les proves (fitxes dels jocs o proves).

Actitud: observació directa diària.

Recursos bibliogràfics i mediateca : per tal de completar la informació que vos proporcione amb els apunts teòrics, i sempre que ho desitgeu, teniu una gran quantitat d’ajuda en diferents llibres, dvd, i internet. Entre altres són interessants:

- http://www.fbo.es/webquest_orientacion/index.html

- http://www.fedocv.org/ -



2

TEMPORALITZACIÓ DE LES SESSIONS

Sessió 1 . Presentació de la unitat didàctica (repassar els apunts). Sessió teòrica. Visualització de vídeos didàctics d’iniciació a l’esport d’orientació.

Realització del joc del “busca-pilotes”.

Sessió 2 . Iniciació al plànol i localització exacta d’objectes. El joc dels adhesius: desxifrar el missatge mitjançant un codi de noms propis, objectes, llocs de l’institut, i mitjans de transport.

Sessió 3 . Activitat de les foto-balises I.

Sessió 4 . Sessió teòrica (rosa dels vents, amb direccions i graus). Aprendre a talonar. Joc dels adhesius: desxifrar la frase mitjançant un codi de lletres i números.

Sessió 5 . Confeccionar una ruta amb les seues balises o preguntes.

Sessió 6 . Resoldre la ruta elaborada pels companys el dia anterior.

Sessió 7 . Activitat de les foto-balises II (amb direccions, graus de gir, distàncies, etc.).

Sessió 8 . Examen teòric a l’aula.

Sessió 9 . Possible activitat extraescolar: eixida senderista a l’entorn natura més pròxim.

NOTA: és important destacar que aquests fulls són un resum i, per tant, és el professor qui els té més desenvolupats en la seua programació. Així mateix, i en relació amb açò, aquest resum pot sofrir modificacions amb raons justificades que aniré introduint en les sessions i que vos comentaré de forma anticipada.



3

UNITAT DIDÀCTICA 6. INICIACIÓ A L’ORIENTACIÓ

1. L’ORIENTACIÓ EN EL MEDI NATURAL

Eres capaç de passejar per una ciutat desconeguda,... o de recórrer un bosc i saber en tot moment on et trobes? ... Sabries buscar algun punt de referència que et servisca per a situar-te o "resituar-te" ?. En definitiva, ... sabries desembolicar-te per llocs desconeguts sense la necessitat de contractar un "guia" o sense risc a perdre’t?

Intentarem que finalitzes aquesta unitat didàctica

podent respondre afirmativament a tots aquestos interrogants, però abans hem de fer una xicoteta reflexió sobre aquesta activitat.

És necessari acostar-se a la naturalesa per a conèixer

un esport meravellós, açò és, recórrer camins pels boscos, trobar el lloc triat o buscar un altre desconegut per a l’acampada, el senderisme, etc. Per a tot açò tu has de saber orientar-te.

L’orientació és una atractiva i interessant activitat d’aire lliure. També és un esport

reglat i amb les seues institucions locals, nacionals i internacionals, que creen les seues competicions. El coneixement bàsic de la seua tècnica obri de bat a bat les portes del paisatge i la naturalesa.

Segons el diccionari, orientar-se és reconèixer la situació del Nord i,

conseqüentment, la dels altres punts cardinals . Però podem considerar que també ho és qualsevol forma de desplaçament en l’espai que requereix prendre contínuament punts de referència i saber situar-se respecte a aquests.

2. ELS MÈTODES D’ORIENTACIÓ NATURAL O BÀSICA

Existeixen molts mètodes per tal d’orientar-se en l’espai. Els diferents autors classifiquen les formes d’orientació en dos blocs clarament diferenciats:

Entenem per orientació natural o bàsica aquella forma d’orientar-se en l’espai que fonamentalment es basa en l’ús i coneixement dels elements naturals i/o tradicionals (sol - ombres, arbres, estrelles, punts cardinals, etc.).

Dintre de l’orientació natural existeixen diferents formes de buscar i conèixer la

nostra posició en l’espai, tot en funció dels elements de la naturalesa que tinguem al nostre abast.



4

- Segons la Posició del Sol : depenent quina siga la posició del SOL, aquest ens donarà contínuament una informació molt valuosa per a prendre punts de referència. De tots és sabut que a l’estiu el sol surt per l’Est (E) i es posa per l'Oest (W), (a l’hivern surt pel sud-est (SE) i es posa pel sud-oest (SO) de tal forma que…

* Pel matí, quan el sol surt per l’est, la projecció de l’ombra ens indicarà la direcció oest.

* Per la vesprada, quan el sol es posa per l’oest, la projecció de l’ombra ens indicarà la direcció est.

* Pel migdia, en l’hemisferi nord, l’ombra sempre ens indicarà la direcció nord.

- Orientació mitjançant la lluna : la lluna pot utilitzar-se com a referència aproximada est-oest durant la nit.

El moviment rotatori estable i uniforme de la lluna al voltant de la Terra ens permet prendre mesures d’orientació.

El primer punt d’observació lunar, en les nostres latituds, determina que, durant la seua fase creixent, la lluna presenta els “cuernos” cap a l’esquerra i es troba prop de l’horitzó de ponent.

En fase decreixent els “cuernos” apunten cap a la dreta i és clarament visible sobre l’horitzó de l’est.



5

- Segons la Posició de les Estrelles : el nord sempre es localitzarà buscant l’estrella Polar, tal i com ho mostra el dibuix. Per a localitzar l’estrella Polar de nit, haurem de calcular 30º sobre l’horitzó, en la cua de la Osa Menor. - Segons els arbres : la molsa sempre creixerà per la part més humida (el nord), i els arbres es desenvolupen densament cap a la part més calorosa (el sud).

3. ELS MÈTODES D’ORIENTACIÓ ARTIFICIAL O PRECIS

Entenem per orientació artificial o precisa aquella que utilitza elements construïts per les persones, per tant artificials, per a poder localitzar de forma més precisa i exacta la posició en l’espai (mapes cartogràfics, brúixola, GPS, etc.).

Per tal d’aprendre els objectius bàsics d’aquesta unitat didàctica és necessari

conèixer algunes formes d’orientació artificial. Per contra, no serà del nostre interés conèixer el funcionament de la brúixola (a partir de 4t ESO).

En primer lloc, i com a mètode artificial més bàsic

podem fer referència a l’orientació mitjançant les agulles del rellotge analògic o mecànic . Actuarem de la següent manera: - Hem de dirigir l’agulla de les hores a la direcció del Sol, i

en la bisectriu que forma aquesta amb la xifra “12” del rellotge es troba el sud.

- Perquè aquest mètode siga fiable, l’hora del rellotge ha de coincidir amb l’hora solar. És per això, que en el moment de realitzar aquesta operació retardarem dues hores si és estiu i una hora si és hivern.

Altres formes més precises i específiques d’orientar-se són les següents:



6

- EL PLÀNOL: és la representació gràfica d’un espai obert o objecte; també és la projecció horitzontal –vista aèria– de les diferents parts d’una ciutat, casa, etc.

Al plànols solen representar-se elements i espais artificials. Així, a les classes d’orientació, utilitzarem plànols de classe, del pati, del gimnàs, etc.

Els plànols tenen funcions molt concretes, de manera que en ells sempre és

representen els elements més importants. Així, al plànol d’una ciutat destaquen els carrers i llocs més significatius. Aquests plànols utilitzen sempre l’escala adequada, per tal que s’identifiquen les dades més rellevants i en alguns casos vénen acompanyats d’una llegenda. - El MAPA : existeixen diversos tipus de mapes, però a nosaltres ens interessen els mapes topogràfics i els d’orientació. La principal diferència entre els uns i els altres està en que els mapes d’orientació no deixen de ser uns mapes topogràfics caracteritzats per contenir en ells els més menuts detalls que existeixen en el terreny. A l’orientador qualsevol element visible en el terreny pot ajudar-li si està dibuixat en el plànol. Al ser a menor escala permet que hi haja elements tant precisos o detallats com són: grups de roques, arbres aïllats, parets o ribassos, tipus de vegetació, etc.

Els Mapes d’orientació i/o topogràfics s’elaboren de manera que es puga

identificar tot punt característic del terreny, calcular la distància que separa dos punts, definir la pendent i l’altura del terreny.



7

• Per a identificar qualsevol punt característic del terreny , tenim els SÍMBOLS TOPOGRÀFICS que estan impresos en colors diferents segons el seu significat.

COLOR MAPA TOPOGRÀFIC MAPA D’ORIENTACIÓ

NEGRE Detalls artificials (carreteres, sendes, etc).

Construccions i elements rocosos (camins, sendes, cases, pedres, etc).

MARRÓ Relleu (corbes de nivell, etc). Relleu (corbes de nivell, etc) i elements de terra (solcs d’erosions, terraplens, etc).

BLAU Hidrografia (rius, fonts, etc). Ídem.

VERD Vegetació. Ídem, però s’especifica el grau de visibilitat i penetrabilitat.

ROIG Carreteres importants, poblacions, etc.

No existeix.

• Per a calcular la distància que separa dos punts tenim l’ESCALA del mapa. Denominem escala al grau de reducció del mapa amb relació a la superfície real que representa.

D’aquesta manera, si un mapa està representat a escala 1:15.000, indica que una unitat de mesura del mapa equival a 15.000 unitats de superfície real, és a dir, si entre dos punts del mapa hi ha una distància d'1 cm, en la superfície real aquesta serà de 15.000 cm, o siga 150 m. • Per a definir la pendent o altura del terreny tenim les CORBES DE NIVELL. Aquestes són línies imaginàries que uneixen els punts que es troben a la mateixa altura sobre el nivell del mar, com si foren talls horitzontals efectuats per plànols imaginaris. Per una altra banda, EQUIDISTÀNCIA és la distància vertical que separa una corba de nivell d’una altra. Aquesta distància és constant. Per exemple si l’equidistància és de 5m., açò vol dir que entre corba i corba de nivell hi ha una diferència d’altura en sentit vertical de 5m. Gràcies a les equidistàncies es pot deduir que...



8

- La ROSA DELS VENTS : és la representació gràfica de les direccions dels vents, de manera que aquests es dibuixen segons la direcció que bufen. Per conveni, sempre es pren la direcció d’on vénen.

Els noms dels vents i les seues direccions i graus són:

4. EL TALONAMENT

El talonament és una tècnica que s’utilitza per mesurar distàncies sobre el terreny mitjançant el recompte d’un nombre donat de “dobles passos”, que depén de la camada de la persona i el terreny pel qual ens desplacem. Habitualment el nombre de dobles passos personals que cal treballar per a cada persona estan mesurats sobre 50 o 100 metres, caminant o a trot suau.

Per tal de realitzar els exercicis i les activitats d’aquesta unitat didàctica hauràs de tenir clar quin és el teu talonament. En aquest sentit, has d’executar la següent tasca:

En un terreny pla i sense obstacles, has de caminar 50 o 100 metres, en sèries de

3, per determinar el nombre de dobles passes que executes. A partir d’ací, podràs calcular altres distàncies majors en un marge d’error xicotet.

Distància real 100 m: Nombre de dobles passos: Càlcul talonat: m

Càlcul real: m

Càlcul talonat: m

Càlcul real: m



9

ANNEX: COM LOCALITZAR L’ESTRELLA POLAR (Programa Skimap)

Dues formes per a localitzar l’estrella Polar: 1. Línia blava discontínua: buscar la “Osa Major” i allargar quatre vegades la distància

entre les dues estrelles finals “del carro” (també es coneix així la Osa Major). 2. Línia roja discontínua: la estrella Polar es situa a meitat camí entre l’enganxe del

carro de la Osa Major i l’última estrella de Casiopea.

No es pot dir que aquest plànol “celestial” presentat siga fixe tal com apareix ací, perquè totes les estrelles es mouen al llarg de la nit rotant al voltant de l’estrella Polar, ja que aquesta es troba sobre l’eix de rotació de la Terra, i fa la impressió que les altres giren al seu voltant (és la Terra la que gira, però com no ho apreciem, pareix que elles giren).

Quadern Alumne UD6_3r ESO

Documents

Transcript of Quadern Alumne UD6_3r ESO