PROJECTE CONSTRUCTIU DEL REGADIU DE LA TERRA ALTA. … · redacció del “Projecte del Reg de la...
103
PROJECTE CONSTRUCTIU DEL REGADIU DE LA TERRA ALTA. BOMBAMENT, IMPULSIÓ I BASSA DE REGULACIÓ 4. ÍNDEX DEL PROJECTE MEMÒRIA ANNEXOS Pressupost per al coneixement de l'Administració PLÀNOLS Situació Plantes i perfils Seccions tipus PRESSUPOST Resum del pressupost Últim full
Transcript of PROJECTE CONSTRUCTIU DEL REGADIU DE LA TERRA ALTA. … · redacció del “Projecte del Reg de la...
-
PROJECTE CONSTRUCTIU DEL REGADIU DE LA TERRA ALTA. BOMBAMENT, IMPULSIÓ I BASSA DE REGULACIÓ 4.
ÍNDEX DEL PROJECTE
MEMÒRIA
ANNEXOSPressupost per al coneixement de l'Administració
PLÀNOLSSituacióPlantes i perfilsSeccions tipus
PRESSUPOSTResum del pressupostÚltim full
-
PROJECTE CONSTRUCTIU DEL REGADIU DE LA TERRA ALTA. BOMBAMENT, IMPULSIÓ I BASSA DE REGULACIÓ 4.
TOM I TOM II
DOCUMENT NÚM. 1- MEMÒRIA I ANNEXOS ANNEXOS A LA MEMÒRIA (13 - 29)A13 Estructures i càlculs mecànics
MEMÒRIA A14 Càlculs hidràulicsA15 Bassa de regulació
S A LA MEMÒRIA (1 - 12) A16 Anàlisi de risc i proposta de classificacióA01 Reportatge fotogràfic A17 CaldereriaA02 Antecedents A18 Equips electromecànicsA03 Qualitat i medi ambient A19 Equips hidràulicsA04 Criteris tècnics i principals característiques del projecte A20 Escomesa elèctricaA05 Cartografia i topografia A21 Instal·lacions elèctriquesA06 Traçat A22 Automatització i controlA07 Replanteig i definició geomètrica A23 Pla d'explotació i manteniment de les instal·lacionsA08 Moviment de terres A24 Serveis afectatsA09 Climatologia, hidrologia i drenatge A25 Expropiacions i servitudsA10 Geologia i geotècnia A26 Organismes i Administracions on s'han de tramitar permisos i llicènciesA11 Paràmetres bàsics de reg i dotacions A27 Estudi de l'organització i desenvolupament de l'obraA12 Estudi d'alternatives A28 Estudi de seguretat i salut
A29 Pla d'obres
ANNEXOS A LA MEMÒRIA (30 - 33) DOCUMENT NÚM. 3- PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUESA30 Justificació de preusA31 Pressupost per al coneixement de l'Administració DOCUMENT NÚM. 4- PRESSUPOSTA32 Mesures correctores d'impacte ambientalA33 Estudi de gestió de residus de la construcció i demolició ESTADÍSTICA DE PARTIDES
AMIDAMENTS MECANITZATS
DOCUMENT NÚM. 2- PLÀNOLS AMIDAMENTSQUADRE DE PREUS NÚM. 1QUADRE DE PREUS NÚM. 2PRESSUPOSTOS PARCIALSRESUM DE PRESSUPOSTPRESSUPOST GENERAL
TOM III TOM IV
-
H10020-12 1 PROJECTE CONSTRUCTIU DEL REGADIU DE LA TERRA ALTA. BOMBAMENT, IMPULSIÓ I BASSA DE REGULACIÓ 4.
Memòria
ÍNDEX
1 ANTECEDENTS ............................................................................................ 3
2 OBJECTE DEL PROJECTE .......................................................................... 4
3 CRITERIS TÈCNICS I PARÀMETRES DE REG ........................................... 4
4 ESTUDI D’ALTERNATIVES .......................................................................... 5
5 JUSTITIDACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA ............................................. 7
5.1 JUSTITICACIÓ TÈCNICA I ECONÒMICA ............................................. 7
6 DESCRIPCIÓ DE LES OBRES ..................................................................... 8
6.1 ESTACIÓ DE BOMBAMENT .................................................................. 8
6.2 INSTAL·LACIONS, EQUIPS ELÈCTRICS, automatització i control ..... 10
6.3 CANONADA IMPULSIÓ ....................................................................... 15
6.4 BASSA REGULACIÓ ............................................................................ 15
6.5 INSTAL·LACIONS I EQUIPS D’AUTOMATITZACIÓ I CONTROL ....... 17
6.6 CAMINS ................................................................................................ 17
6.7 ESTRUCTURES ................................................................................... 18
7 TOPOGRAFIA I REPLANTEIG .................................................................... 18
8 TRAÇAT ....................................................................................................... 19
8.1 METODOLOGIA ................................................................................... 19
8.2 CANONADA ......................................................................................... 19
-
H10020-12 PROJECTE CONSTRUCTIU DEL REGADIU DE LA TERRA ALTA. BOMBAMENT, IMPULSIÓ I BASSA DE REGULACIÓ 4.
Memòria
2
8.3 CAMINS ................................................................................................ 20
9 CLIMATOLOGIA, HIDROLOGIA I DRENATGE ........................................... 20
10 GEOLOGIA I GEOTÈCNIA ....................................................................... 20
11 ESTUDI D’ABASTAMENT DE LA SUPERFÍCIE REGABLE .................... 22
12 BASSA DE REGULACIÓ. ANÀLISI DEL RISC I PROPOSTA DE
CLASSIFICACIÓ ................................................................................................. 24
13 SERVEIS AFECTATS .............................................................................. 25
14 ORGANISMES I ADMINISTRACIONS ON S’HAN DE TRAMITAR
PERMISOS I LLICÈNCIES .................................................................................. 25
15 MESURES CORRECTORES D’IMPACTE AMBIENTAL ......................... 27
16 GESTIÓ DE RESIDUS ............................................................................. 29
17 EXPROPIACIONS I SERVITUDS ............................................................ 31
18 SEGURETAT I SALUT ............................................................................. 31
19 JUSTIFICACIÓ DE PREUS ...................................................................... 32
20 PLA DE TREBALLS .................................................................................. 32
21 TERMINI DE LES OBRES ........................................................................ 32
22 REVISIÓ DE PREUS ................................................................................ 33
23 PERÍODE DE GARANTIA ........................................................................ 33
24 PLA DE CONTROL DE QUALITAT .......................................................... 33
25 INDICADORS PDR ................................................................................... 33
26 PRESSUPOST DE LES OBRES .............................................................. 33
27 CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA ................................................. 34
28 DOCUMENTS QUE CONTÉ EL PROJECTE .......................................... 34
29 OBRA COMPLERTA ................................................................................ 35
30 CONCLUSIONS ....................................................................................... 35
-
H10020-12 3 PROJECTE CONSTRUCTIU DEL REGADIU DE LA TERRA ALTA. BOMBAMENT, IMPULSIÓ I BASSA DE REGULACIÓ 4.
Memòria
1 ANTECEDENTS
Al juliol de 1993 la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) autoritzà la
concessió d’un cabal continu de 584 l/s (equivalent a 1.977 m3/ha i any), sense
que es pogués derivar un volum superior a 451,6 m3/ha, en el mes de màxim
consum, amb un únic punt de captació en el riu Matarranya, mitjançant
l’embassament de Riba-Roja, al TM de la Pobla de Massaluca, amb destinació a
la transformació en regadiu de 9.032 ha, de la Comunitat de Regants de la Zona
Oriental a la Terra Alta, repartides entre els municipis de la Pobla de Massaluca,
Batea, Vilalba dels Arcs, la Fatarella, Bot, Gandesa i Corbera d’Ebre, en base al
“Projecte de Concessió de Regadius de la zona oriental de la Terra Alta”, redactat per INARSA el juliol de 1990, per encàrrec de la Direcció General
d’Obres Hidràuliques de la Generalitat de Catalunya.
A l’octubre de 1995, Regs de Catalunya, S.A. (REGSA), encarrega a INARSA, la
redacció del “Projecte del Reg de la Terra Alta”, el qual va ser acabat el juliol de 1997, per una superfície de 9.315 ha, on s’inclouen 283 ha del municipi de
Caseres a la superfície inicial considerada en el projecte de concessió. Donada
l’envergadura de l’actuació, es fraccionà el projecte en sis fases.
D’acord amb les sol·licituds presentades REGSA per encàrrec del Departament
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya (DARO) va
adjudicar a INTECASA, l’octubre 2002, la redacció de l’”Estudi de viabilitat de l’ampliació del Regadiu de la Terra Alta”, el qual va ser acabat en data febrer de 2003, contemplant-se una ampliació de superfície regable des de les 9.315
ha previstes inicialment, fins a 14.200 ha.
A juny de 2003 es lliura el “Projecte Constructiu del Regadiu de la Terra Alta. Fase III. Bassa de Regulació”, amb clau ER-03930.1 redactat per Intraesa. Així mateix al setembre d’aquest mateix any es lliurà el “Projecte Constructiu del Regadiu de la Terra Alta. Fase III. Estació de Bombament i Impulsió”, amb clau ER-03930.2, també redactat per Intraesa. Les obres definides en aquests
projectes ja estan executades.
El gener de 2005 es lliura el “Projecte Constructiu del Regadiu de la Terra Alta. Fase III. Xarxa de distribució Etapa 1”, amb clau ER-03930.3A, i el “Projecte Constructiu del Regadiu de la Terra Alta. Fase III. Xarxa de distribució Etapa 2”, de clau ER-03930.3B ambdós elaborats per HQA. Les obres definides en aquest darrer projecte ja estan executades.
Amb data de gener de 2006 es lliura el “Projecte de regadiu de la Terra Alta. Fase IV. Impulsió i bassa de regulació”, clau ER-04912.
Amb data de juliol de 2006 es lliurà el “Projecte d’execució de les obres del regadiu de la Terra Alta. Fases III i IV. Xarxa de Distribució, impulsió i Bassa de Regulació”, amb clau ER-04912.R, elaborat per Engi Valoracions, S.L.. Aquest document és bàsicament la fusió dels projectes ER-03903.3A i ER-
04912. Les obres definides en aquest projecte ja estan executades.
A l’abril de 2004, REGSA per encàrrec del DARP, va adjudicar a INTECASA, la
redacció del “Projecte d’ampliació de Concessió del Regadiu de la Terra Alta” i el juny de 2004, va adjudicar a EUROGEOTÈCNICA, la redacció de l’”Estudi d’Impacte Ambiental dels Nous regadius de la Terra Alta”. Posteriorment, el març de 2007, es presenta el “Projecte d’actualització de l’ampliació de la concessió del regadiu de la Terra Alta” (C-ER-04905.A), el qual inclou noves sol·licituds d’adhesions al reg que estaven inicialment fora de
la superfície regable.
Amb data setembre de 2007, HQA lliura el “Cens informatitzat de la CGR de la ZOTA” amb clau (E2-ER-04905).
Amb data Agost de 2007, es lliura el “Projecte de regadiu de la Terra Alta. Àrea dominada per la bassa 2.1. Xarxa de distribució” de clau ER-04905, redactat per HQA. Les obres definides en aquest projecte actualment es troben
en execució.
-
H10020-12 PROJECTE CONSTRUCTIU DEL REGADIU DE LA TERRA ALTA. BOMBAMENT, IMPULSIÓ I BASSA DE REGULACIÓ 4.
Memòria
4
Amb data Agost de 2007, es lliura el “Projecte de bombament, impulsió i bassa de regulació 3” de clau: ER-05918.1, redactat per INTRAESA. Les obres definides en aquest projecte ja estan executades.
Amb data abril de 2008 es lliura el “Projecte d’Ampliació de la superfície regalbe de les basses 1, 2.3 i 2.4” de clau ER-99909-C2. Les obres definides en aquest projecte ja estan executades.
Amb data de Juliol de 2008 es lliura el “Projecte del Regadiu de la Terra Alta. Àrea dominada per la Bassa 3. Xarxa de Distribució” de clau: ER-05918.2. Les obres definides en aquest projecte actualment es troben en execució.
Amb data de 28 de novembre de 2008 Regsa, per encàrrec del DAR, adjudicà a
GRECCAT la redacció del “Projecte del Regadiu de la Terra Alta. Ampliació de la Xarxa de Distribució. Bassa 2.2. TTMM de Batea i Caseres” de clau ER-06907. Projecte finalitzat.
Amb data 22-07-2010 s’adjudicà a Agrigest Enginyeria la “Promoció del Regadiu de la Terra Alta. Àmbit de la Bassa 4. TM de Batea, Bot i Gandesa” amb clau P-ER-06908.2. Promoció que s’està realitzant actualment.
2 OBJECTE DEL PROJECTE
L’objectiu del projecte és definir i valorar les obres corresponents a la
infraestructura de la xarxa primària destinada a la transformació al regadiu de
2.577,7 ha.
Les obres a realitzar en aquesta fase, són les següents:
- Canonada d’aspiració des de l’arqueta de sortida de la bassa 2.2 fins a
l’estació de bombament 4.
- Estació de bombament 4 per a allotjar els equips que impulsaran l’aigua
de la bassa 2.2. a la bassa 4, així com la previsió de l’espai pels equips
del bombament per a injecció directa.
- Dimensionat de les bombes d’impulsió de l’aigua de la bassa 2.2 a la
bassa 4.
- Canonada d’impulsió 4, des de l’estació de bombament 4 fins a la bassa
4.
- Bassa de regulació 4.
- Escomesa elèctrica per donar servei a tota la instal·lació
- Control, maniobra i monitorització de la instal·lació integrat en el sistema
existent a la Terra Alta.
3 CRITERIS TÈCNICS I PARÀMETRES DE REG
Els criteris generals de disseny de les diferents obres que es projecten són els
establerts, segons la seva tipologia, en el “Plec de Prescripcions per a
l’assistència tècnica a la redacció de projectes - Obres Hidràuliques” de REGSA.
Paral·lelament, s’han tingut en consideració els acords presos en les diferents
comissions tècniques de seguiment i reunions de control del projecte, així com
l’informe previ, l’ordre d’estudi i la normativa/bibliografia de referència.
De la documentació anterior es poden extreure els següents criteris:
Regadiu
- Dotació: 1.977m3/ha/any
- Cabal fictici continu mes de màxima demanda: 0,17 l/s · ha
- Cabal fictici assignat a cada hidrant: 0,5 l/s · ha
El cabal mínim considerat a parcel·la és de 0,72 l/s equivalents a una
parcel·la de 0,5 ha. El cabal màxim per a una parcel·la donada és el
resultat de multiplicar la superfície dominada per l’hidrant que rega la
parcel·la en qüestió per la dotació a hidrant (0,5 l/s ha).
-
H10020-12 5 PROJECTE CONSTRUCTIU DEL REGADIU DE LA TERRA ALTA. BOMBAMENT, IMPULSIÓ I BASSA DE REGULACIÓ 4.
Memòria
- Necessitats màximes en el mes de màxima demanda 451,4 m3/ha mes
- Pressió del sistema de reg
Les pressions a garantir pel sistema de reg dissenyat, permetran el
correcte reg per degoteig. Això vol dir que la pressió mínima de servei
(Pmin-servei) serà de 10 m.c.a. a l’emissor més desfavorable. L’emissor
més desfavorable serà o bé el situat al punt més alt de la parcel·la o bé
el situat a una distància major respecte de l’hidrant. Les pèrdues de
càrrega considerades a l’interior de parcel·la (Dhint parcel·la) han estat
de 1,4% de la distància entre la presa parcel·laria i el punt mes
desfavorable de la parcel·la.
A més, han estat tingudes en compte les següents pèrdues addicionals,
marges i errors:
- Pèrdues de càrrega degudes al capçal interior de parcel·la (Dh-
int): 3 m.c.a.
- Pèrdues de càrrega a l’hidrant: 5 m.c.a.
- Marge de seguretat (Dh-res): 2 m.c.a.
- Error topogràfic (e top): 2 m.c.a.
Es calculen les pèrdues de càrrega reals de la canonada terciària que
uneix el punt de presa i l’hidrant tenint en compte a més, la diferència de
cota entre aquest i el punt de pressa parcel·lària.
Com que cada parcel·la té una geometria i una topografia diferent s’ha
fixat una pressió de tarat diferent per cada punt de presa i hidrant
d’agrupació en funció de les pèrdues de càrrega interiors i del desnivell
de la finca. En la pressió de tarat de l’hidrant es tenen en compte les
pèrdues de càrrega produïdes pels elements que el constitueixen (5
m.c.a.).
Cal tenir en compte que també que hi haurà una pèrdua de càrrega de 5
m en el filtre general de la xarxa.
Estació de bombament
- Cabals a bombar: 0,45m3/s
- Edificació: Tancada, interior i amb coberta pera la zona de les
bombes i els filtres (CTS, 27/10/10). Edifici tancat per a les instal·lacions
elèctriques i el centre de transformació.
Canonada impulsió
- Seccionaments soterrats (1a CTS, 18/05/10).
Bassa
- Classificació: C
4 ESTUDI D’ALTERNATIVES
L’objecte de l’annex corresponent a l’estudi d’alternatives consisteix en posar les
bases (estació de bombament, bassa de regulació i canonada d’impulsió) que
permetin determinar una configuració òptima de la futura xarxa de distribució
que perrmetrà regar part de l’àrea dominada per la Bassa 4. L’àrea dominada
per la citada bassa es troba situada entre les cotes 317,8 m.s.n.m. i 537,7
m.s.n.m fet que provoca, degut a la cota de solera de la bassa (que varia en
funció de l’alternativa), que s’hagi dividit l’àrea en dos pisos de reg (reg per
gravetat des de la Bassa 4 i injecció directa).
S’han plantejat tres alternatives de traçat per a la canonada d’impulsió que uneix
la bassa de regulació 2.2 (existent) amb la futura bassa 4, a omplir mitjançant
una estació de bombament al peu de la Bassa 2.2. I alhora s’han plantejat dues
possibilitats d’ubicació de la bassa 4.
-
H10020-12 PROJECTE CONSTRUCTIU DEL REGADIU DE LA TERRA ALTA. BOMBAMENT, IMPULSIÓ I BASSA DE REGULACIÓ 4.
Memòria
6
L’Alternativa 1 correspon amb l’eix previst en l’“Actualització de l’ampliació de la
concessió del regadiu de la Terra Alta” redactat per REGSA en el 2007. Aquesta
canonada té una longitud total de 5.139 metres i uneix la bassa 2.2 amb una
alternativa d’ubicació de la bassa 4a situada en el sud-est del municipi de Batea,
en el límit d’aquest amb les veïnes localitats de Caseres i Bot. A tocar de la
carretera N-420.
Aquesta primera alternativa travessa durant uns tres quilòmetres diferents zones
de conreu així com zones boscoses fins a creuar la carretera C-221,
posteriorment se situa en paral·lel a la carretera N-420 fins a connectar amb la
citada bassa 4a. Aquesta alternativa creua una canonada gas.
Pel que fa a l’alternativa 2, aquesta té el mateix punt inicial i final que la número
1, la bassa 2.2 i la bassa 4a respectivament, però amb un recorregut una mica
més curt, de 4.321 metres. Aquesta alternativa circula en tot el seu recorregut
per zones agrícoles i boscoses, i talla la carretera comarcal C-221 al voltant del
PK 2+500. Aquesta alternativa també creua una canonada gas.
L’alternativa 3 comparteix un tram inicial igual a l’alternativa 1, però dista molt de
les altres dues alternatives esmentades ja que es connecta amb una bassa 4b
que té una ubicació diferent. Aquesta se situa més al oest que l’anterior, però
també en el municipi de Batea, en el límit d’aquest amb el terme municipal de
Caseres. La carretera nacional N-420 es troba a uns pocs metres al sud de la
bassa.
Aquesta última alternativa transcorre sempre per zones boscoses i agrícoles, i
creua la carretera C-221 en el mateix punt que l’alternativa 1, en el tram de traçat
comú, sobre el PK 3+100. L’alternativa 3 és més llarga, té una longitud total de
7.700m.
En els tres alternatives de traçat plantejades s’intenta en al mesura del possible
ajustar-se als límits de les parcel·les i zones de canvi d’aprofitament.
En la imatge següent es pot veure un esquema de les alterantives plantejades
que permet situar els eixos de les canonades, l’estació de bombament i les
basses 2.2, 4a i 4b; així com el traçat de la carretera N-420 respecte als citats
elements.
Imatge 1. Esquema de les alternatives plantejades.
Les dues ubicacions de la bassa 4 (a i b) s’han previst en zones
geomorfològicament elevades, amb l’objectiu que reguin la màxima àrea
possible per gravetat. Per a cadascuna de les dues ubicacions de la bassa 4
s’han estudiat dos escenaris per la solució constructiva:
En el primer escenari s’ha buscat minimitzar l’alçada de la bassa ampliant la
superfície d’ocupació de la mateixa però mantenint sempre un talús exterior de
terraplè inferior a 5 metres. Com a conseqüència de seguir aquest criteri s’ha
obtingut una bassa 4b més gran (en planta) però menys profunda que en la
alternativa de bassa 4a. Sota aquests condicionants la cota del fons de la bassa
en l’alternativa 4a se situa en els 500,9 m.s.n.m. mentre que en l’alternativa 4b
en la cota 529,3 m.s.n.m.
-
H10020-12 7 PROJECTE CONSTRUCTIU DEL REGADIU DE LA TERRA ALTA. BOMBAMENT, IMPULSIÓ I BASSA DE REGULACIÓ 4.
Memòria
Imatge 2. Esquema de formes de les basses.
Pel que fa al segon escenari estudiat, s’ha prioritzat disminuir la superfície de la
làmina d’aigua i compensar al màxim el balanç de terres, com a conseqüència
de seguir aquest criteri, ha calgut rebaixar 3,4 metres la cota de la solera de la
bassa corresponent a l’alternativa 4b, fins arribar als 525,9 m.s.n.m.. La cota de
la solera de la bassa corresponent a l’alternativa 4a s’ha mantingut en els 500,9
m.s.n.m..
La taula següent correspon a una matriu on s’avaluen tots els elements estudiats
en l’annex d’estudi d’alternatives: pressions, despeses, etc. per a cada
alternativa d’ubicació de bassa plantejada i els dos escenaris de froma
plantejats.
A cada un dels citats factors se li ha assignat un número , en funció de si en un
determinat factor és l’opció més desfavorable (0) o més favorable (1), de manera
l’alternativa d’ubicació de bassa que obtingui una puntuació major serà
l’escollida.
Bas
sa
Alte
rnat
iva
de
form
a i u
bica
ció
Cos
t can
onad
a
impu
lsió
Cos
t mov
imen
t de
terre
s de
la b
assa
Sup
erfíc
ie re
gabl
e
per g
rave
tat d
es
de la
bas
sa
Cos
t ene
rgèt
ic
Tren
cam
ent
TOTA
L
Alt. 1 Bassa a. Escenari 1 1 0 0 0 1 2
Bassa a. Escenari 2 1 0 0 0 1 2
Alt. 2 Bassa a. Escenari 1 1 0 0 0 1 2
Bassa a. Escenari 2 1 0 0 0 1 2
Alt 3. Bassa b. Escenari 1 0 0 1 1 1 3
Bassa b. Escenari 2 0 1 1 1 1 4
Taula. Anàlisi d'alternatives.
Atenent a la matriu anterior, l’opció de bassa 4b que dóna servei a l’alternativa
de traçat de la canonada d’impulsió número 3, i en l’escenari de forma 2, és la
més favorable atenent als esmentats condicionats hidràulics i econòmics.
5 JUSTITIDACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA
5.1 JUSTITICACIÓ TÈCNICA I ECONÒMICA
La solució adoptada tal i com se’n desprèn de l’annex de l’estudi d’alternatives
és la que situa la bassa 4 en la posició més a l’oest (4b) i la traça la alternativa 3
amb l’escenari de forma 2.
Aquesta solució ha estat la adoptada per ésser la que disposa de major equilibri
entre els criteris d’elecció plantejats; que són: longitud de canonada d’impulsió,
cost i compensació dels moviment de terres, superfície regable per gravetat, cost
energètic del bombament i per últim l’afecció provocada per trencament. A més a
més de la component econòmica.
Tot i què a la solució adoptada la longitud de la canonada d’impulsió és la més
llarga queda clarament compensat per una major superfície regable per gravetat,
-
H10020-12 PROJECTE CONSTRUCTIU DEL REGADIU DE LA TERRA ALTA. BOMBAMENT, IMPULSIÓ I BASSA DE REGULACIÓ 4.
Memòria
8
amb el que s’evita un bombament directe per reg més potent i alhora que
suposaria en un futur un cost d’explotació major, esdevenint així un cost menor
que l’alternativa de traçat 1 i 2.
En l’estudi de materials per la canonada s’ha valorat l’ús de la canonada de fosa
dúctil i la polietilè d’alta densitat. Concretament s’han estudiat la canonada de
fosa dúctil classe K7 DN 600 i el polietilè d’alta densitat DN 600 i DN 700. S’han
estudiat aquests diàmetres per que les velocitats de circulació pel cabal de
bombament es torben entre 1,5 i 2 m/s.
Per seleccionar el material de la canonada s’ha realitzat un estudi econòmic de
les alternatives. En aquest estudi s’ha elaborat un preu per cada tipus de
canonada, contemplant-se la secció tipus de la rasa per cada material, els
reblerts de la rasa i el propi preu de la canonada muntada i amb la part
proporcional d’accessoris. En el cas de la canonada de fosa dúctil s’ha inclòs en
el preu una estimació dels massissos de formigó necessaris per les peces
especials de la canonada. Tanmateix s’han contemplat les pèrdues de càrrega
produïdes per cada tipus de canonada i la potència de bombament necessària
per cada alternativa.
Com a resultat de l’estudi es comprova que la millor alternativa per la canonada
des del punt de vista econòmic i de requeriments de bombament és la canonada
de fosa dúctil classe K7 DN 600.
La morfologia de la bassa ha estat triada sota els criteris de minimitzar els
sobrants de les terres, per tal que el cost econòmic del material portat a
abocador sigui mínim, i que l’alçada del talús exterior no sigui superior a 10
metres per motius mediambientals i de classificació de la bassa.
Les bombes que s’ha escollit per a aquest sistema de bombament són de
cambra partida degut a que es faciliten les tasques de manteniment i el
rendiment d’aquesta tipologia de bombes és alt.
La configuració escollida és la 2+1, amb dues bombes en funcionament més una
de reserva. Es tria aquesta configuració per què és la que millor s’adapta a les
necessetats del sistema.
Els diferents càlculs s’han realitzat mitjançant fulls de càlculs d’elaboració pròpia.
6 DESCRIPCIÓ DE LES OBRES
Les obres que aquí es descriuen corresponen al bombament i la impulsió a la
bassa 4 i l’execució de la pròpia bassa 4 dins l’actuació del reg de la Terra Alta.
Les obres a realitzar en aquesta fase, són les següents:
• Canonada d’aspiració des de l’arqueta de sortida de la bassa 2.2 fins a
l’estació de bombament 4.
• Estació de bombament 4 per a allotjar els equips que impulsaran l’aigua de
la bassa 2.2. a la bassa 4, així com la previsió de l’espai pels equips del
bombament per a injecció directa.
• Dimensionat de les bombes d’impulsió de l’aigua de la bassa 2.2 a la
bassa 4.
• Canonada d’impulsió 4, des de l’estació de bombament 4 fins a la bassa 4.
• Bassa de regulació 4.
• Escomesa elèctrica per donar servei a tota la instal·lació
• Control, maniobra i monitorització de la instal·lació integrat en el sistema
existent a la Terra Alta.
6.1 ESTACIÓ DE BOMBAMENT
La estació de bombament ha estat dissenyada per protegir de la intempèrie les
bombes de la impulsió de la bassa 2.2 a la bassa 4, així com les bombes per la
impulsió directa, per regar aquelles parcel·les no regables per gravetat des de la
bassa 4, i els filtres corresponents a aquesta impulsió directa, alhora que els
-
H10020-12 9 PROJECTE CONSTRUCTIU DEL REGADIU DE LA TERRA ALTA. BOMBAMENT, IMPULSIÓ I BASSA DE REGULACIÓ 4.
Memòria
filtres corresponents al reg per gravetat de la segona derivació de la xarxa
primaria.
L’estació de bombament és una edificació amb estructura portant prefabricada,
tret de la fonamentació que es resol mitjançant sabates aïllades i dels murs de
contenció de terres. S’ha dissenyat amb dos nivells, un elevat on es situen totes
les instal·lacions elèctriques i de control i un altre més baix on es situa l’espina
de peix amb els col·lectors d’aspiració i impulsió, les bombes i els filtres. Aquests
dos nivells es realitzen aprofitant la morfologia del terreny que ja es a dos nivells.
El voltant de l’edifici s’ha d’urbanitzar i s’hi ubiquen les casetes per als
transformadors així com el calderins antiariet dels bombaments previstos.
Les característiques principals del bombament a la bassa 4 són les següents:
1.- Sistema de bombament 2 + 1
2.- Rang de cabals (990 m3/h, 2140 m3/h)
3.- Característiques de les bombes:
Tipus de bomba: de carcassa de fosa gris espiral, de cambra radialment partida.
Brida d’aspiració: DN 300 PN16
Brida d’impulsió: DN 250 PN 16
Tipus de l’element d’estanqueïtat: Premsaestopes
Eix de la bomba: Acer al crom
Rodet: impulsor de doble entrada de bronze estanyat
Potència del motor: 355 kW
Tensió d’alimentació: 400 V
Règim de gir: 1488 rpm
Cos de fi a plena càrrega: 0,87
Classe de protecció del motor: IP55
4.- Calderí: cilindre horitzontal de xapa d’acer soldada i 18.000 litres
Per accedir a l’estació de bombament s’ha previst el condicionament d’un camí
existent. Aquest camí te una amplada de 5 metres, serà pavimentat i disposarà
dels necessaris elements de drenatge.
Es dotarà de drenatge suficient a l’estació de bombament, incloent la seva
coberta el camí d’accés i l’esplanada.
Així, la coberta de l’edifici de bombament es drenarà mitjançant boneres amb
baixants, formant una xarxa de col·lectors que connectaran amb el drenatge de
l’esplanada, vessant totes les aigües recollides cap al terreny natural, cap el
nord-est de l’estació. Per creuar els talussos dels camins d’accés, es col·locarà
un tub Ø800mm per donar continuïtat al drenatge, i es conduiran les aigües
mitjançant cuneta revestida de formigó cap al punt baix del terreny. El drenatge
de talussos es farà mitjançant cuneta de terres.
Pel que fa a l’edificació de l’estació, a continuació es descriuen les principals
característiques de la coberta, les façanes, el revestiment del sostre, els acabats
interiors i el paviment.
Coberta tipus monopanel formada per xapa grecada en la seva cara inferior, capa aïllant d’escuma de poliuretà de 50mm amb làmina de fibra
de vidre i tela asfàltica al exterior.
Façanes de panels prefabricats de formigó, e:20cm. amb aïllament interior de poliestirè expandit col·locat en vertical en la zona de la nau i panell
sandvitx prefabricat de doble xapa d’acer prelacat e interior d’escuma de
poliuretà e:50 mm en la sala control.
Revestiment amb fals sostre registrable de plaques d’escaiola fonoabsorvent amb perfileria lacada vista a sala de control sala
instal·lacions i magatzem de planta altell
Acabats mitjançant divisions interiors de locals de amb paret de fàbrica de maó foradat 15cm.
Formació de front de sala de control i sala instal·lacions amb mampara
prefabricada d’estructura metàl·lica lacada combinant mòduls opacs
-
H10020-12 PROJECTE CONSTRUCTIU DEL REGADIU DE LA TERRA ALTA. BOMBAMENT, IMPULSIÓ I BASSA DE REGULACIÓ 4.
Memòria
10
acabats de panell estratificat color gris clar amb llana de roca interior i
mòduls de doble vidre 4 mm.
Paviment de gres 40 x 40 cm color a escollir, en sala de control i magatzem agafades amb morter adhesiu sobre forjat de plaques alveolars.
Tal i com s’esmenta en l’Annex 18.- Equips electromecànics, per a la definició de
les bombes es procedeix en primer lloc a determinar el punt de funcionament. El
cabal de bombament serà de 0,45 m3/s.
Per altra banda per al càlcul de l’altura d’elevació d’aquestes bombes es
determina l’altura geomètrica més probable. Aquesta alçada es determina que
serà la diferencia de cotes entre les lamines d’aigua de les basses d’aspiració i
d’impulsió quan aquestes es trobes al 75% del seu calat. Aquesta alçada és de
70,68 m. A aquest valor s’ha d’afegir el de les pèrdues de càrrega de la
canonada a llarg termini que s’han fixat anteriorment en 23,45 m.c.a.. L’alçada
manomètrica de les bombes serà doncs de 94,14 m.c.a..
Degut a que la canonada serà bidireccional els escenaris de funcionament del
bombament son variats així que per contemplar el màxim nombre de punts de
treball es calculen les corbes del sistema en les següents situacions:
- Corba de requeriments màxims: quan la bassa d’aspiració es troba a
nivell mínim, la d’impulsió al màxim i la canonada és vella.
- Corba de requeriments mitjans: quan la bassa d’aspiració i la d’impulsió
es troben al 75% i la canonada és vella.
- Corba de requeriments mínims: quan la bassa d’aspiració es troba a
nivell màxim, la d’impulsió al mínim i la canonada és nova.
- Corba de requeriments mínims i reg: quan la bassa d’aspiració es troba a
nivell màxim, la d’impulsió al mínim, la canonada és nova i es dona un
cabal de reg igual al cabal de Clèmènt.
Amb això es configuren quatre corbes del sistema que les bombes han de ser
capaces de cobrir i es determina que per cobrir els requeriments de bombament
del sistema la configuració que s’adapta a aquestes condicions és bombant amb
dues bombes i disposant-ne una tercera de reserva (2+1), tal i com s’havia
esmentat.
Per una altra banda s’ha fet el càlcul de transitoris en la canonada i es comprova
que els que tenen una magnitud més importants són els provocats per una
aturada sobtada de les dues bombes funcionant en paral·lel. Per esmorteir
l’efecte d’aquesta situació es decideix la instal·lació d’un calderí antiariet
horitzontal de membrana de 18.000 l de capacitat, tal i com s’ha citat en l’anterior
llistat de principals característiques del bombament de la bassa 4.
6.2 INSTAL·LACIONS, EQUIPS ELÈCTRICS, AUTOMATITZACIÓ I CONTROL
Instal·lacions i equips elèctrics
En el present projecte es dimensionen i es preveuen els equips necessaris per la
situació actual (bombament de la bassa 2.2 a la bassa 4), igualment i per tal de
realitzar un dimensionat adequat es fa una previsió del que serà necessari en
l’escenari futur (bombament directe a xarxa).
Les instal·lacions elèctriques comprenen una part dimensionada en MT a una
tensió de 25 kV i una altra en BT a 400/230 V.
Mitja Tensió (MT)
Es disposarà d’un centre de transformació -CT- amb una relació de tensió 25/0,4
kV, que s’ubicarà en la mateixa parcel·la on està emplaçada l’estació de
bombament. El CT amb tipologia d’estació de punta, albergarà les cel·les
d’entrada, mesura, protecció general i parcial, els grups transformadors de 1250 i
100 kVA, els quadres generals de baixa tensió i el quadre de serveis auxiliars
(enllumenat i control de les proteccions i sensors de temperatura entre d’altres).
La configuració del CT és tal que pugui ser accessible per companyia sense
-
H10020-12 11 PROJECTE CONSTRUCTIU DEL REGADIU DE LA TERRA ALTA. BOMBAMENT, IMPULSIÓ I BASSA DE REGULACIÓ 4.
Memòria
necessitat d’entrar dins la propietat, disposant per això de portes per accedir a la
cambra de seccionament i sala de cel·les.
Baixa Tensió (BT)
Com s’ha referit al principi d’aquest capítol, no és objecte d’aquest projecte
definir els equips elèctrics que alimentaran als grups motobombes que
subministraran aigua a pressió a la xarxa de reg (injecció directa), tot i que s’ha
contemplat la potència demandada d’aquests per a sol·licitar una escomesa
elèctrica a FECSA-ENDESA.
Es fa una diferenciació de càrregues: aquelles pròpiament que subministren als
grups motobomba, i les que són serveis auxiliars a l’estació de bombament com
ara il·luminació, bases, resistències de caldeig, ventilació forçada, climatització,
etc. D’aquesta forma, es disposa del quadre de protecció i maniobra de motors
(QAPDM) que s’alimenta de dos transformadors de 1250 kVA i el corresponent a
serveis auxiliars (QGSA) que ho fa d’un transformador de 100 kVA.
Per altra banda, es disposa de quadres de compensació d’energia reactiva com
de filtres actiu d’harmònics per millorar l’eficiència del QAPDM. Així mateix, els
grups motobombes d’impulsió a bassa disposarà de la seva pròpia bateria de
condensadors per tal d’esmorteir el consum alt d’energia reactiva.
Es disposarà d’un sistema d’alimentació ininterrompuda, SAI, amb una potència de 10 kVA, que alimentarà aquells equips que en cas de sofrir un tall de subministrament podrien comprometre la marxa de la instal·lació. L’equip previst té una autonomia de 10 minuts.
Potència instal·lada de l’estació de bombament:
Designació Potència instal·lada (kW)
Potència aparent instal·lada (kVA)
Quadre Estació de Bombament 1082,0 1.352,5
Quadre Serv. Generals i Enllumenat 60,0 75,0
TOTAL 1.142,0 1.427,5
A continuació, es desglossa el Quadre Estació de Bombament:
Descripció equips Potència unitària (kW) Potència (kW)
Grup bombament Injecció directa
2 grups a règim nominal 355 710
Grup Bombament Injecció Directa
2 grup a règim nominal 186 372
TOTAL 1082
Descripció dels equips elèctrics:
A continuació, es fa una descripció de les especificacions tècniques dels
principals equips elèctrics que s’implanten en l’estació de bombament:
a) Bateria de Condensadors per a baixa tensió tipus CLMH-2 (ABB). El
total de reactiva a compensar és de 650.76 kVAr.
Potència de compensació a tensió de xarxa Composició Seqüència kvar
100kvar amb capacitat per a 700kvar 1:1:1
Tensió de xarxa 400V
Freqüència de xarxa 50Hz
Tensió nominal dels condensadors 415V
Màxima temperatura ambient Mínima temperatura ambient Acabat +
40 ºC – 5 ºC RAL 7035 texturizat
Regulador RVC
Les dimensions exteriors de l’armari són 2.046 x 600 x 600 mm
b) Arrencadors Estàtics per a l’arrencament de cada un dels grups
motobombes (en total tres unitats).Per a tal fi, s’ha escollit un arrencador
amb les següents funcions:
-
H10020-12 PROJECTE CONSTRUCTIU DEL REGADIU DE LA TERRA ALTA. BOMBAMENT, IMPULSIÓ I BASSA DE REGULACIÓ 4.
Memòria
12
Ampli rang de tensions de xarxa 208 - 690 V CA.
Ampli rang de tensions d’alimentació 100 – 250 V, 50/60 Hz.
Intensitats assignades de 30A a 1050A (en línia) i de 52A a 1810A (dins
del triangle).
La mateixa unitat pot ser usat per ambdós tipus de connexió, en línia i
dins del triangle.
Funcions d’ajustament del arrencador, com rampa arrencament/aturada,
arrencament a impuls inicial (kick start), impulsos (jog), escaló de tensió
per a frenat i arrencaments seqüencials.
Limitador de corrent ajustable entre 2–5 x In.
Supervisió de temperatura del debanat del motor mitjançant termistor
(PTC).
Rellotge en temps real.
Registre dels últims 20 esdeveniments amb anotació del temps.
Preparat per a comunicació a través del FieldBus Plug.
Protecció contra sobrecàrrega del motor mitjançant simulació de
temperatura del motor a partir de la mesura d’intensitat.
Protecció contra rotor bloquejat.
Protecció contra subcàrrega de motor.
Protecció contra desequilibri de fases.
Protecció contra inversió de fases.
Protecció i Seguretat
Les instal·lacions han de disposar d’una posta a terra –p.a.t- d’acord amb la
normativa vigent. D’aquesta forma s’ha projectat tres p.a.t per al CT, dos amb
una resistència de 10 ohm pel servei dels transformador de 100 i 1250 Kva i un
altre per les parts metàl·liques amb una resistència de 2 ohms.
L’estació de bombament disposa d’una p.a.t per a les masses metàl·liques que
s’hi alberguen, amb una resistència de 10 ohm, com també d’una instal·lació de
parallamps.
Protecció contra el foc
A l’estació de bombament s’ha previst una detecció manual a través de polsadors connectat a una centraleta convencional, així com una sèrie de extintors capaços per al tipus de foc que pugui produir-se en cada zona.
Segons MIE RAT 14.4, atès que el volum d’oli no és superior a 600 l, no s’instal·larà a l’interior de les cel·les equipades amb transformadors en bany d’oli un sistema automàtic de detecció i extinció d’incendis.
Les cel·les equipades amb transformadors en bany d’oli disposaran d’un dipòsit
per a la recollida d’olis amb capacitat suficient per a contenir tot el líquid existent
als transformadors amb una entrada apagafocs mitjançant reixa metàl·lica i llit de
grava.
Ventilació i climatització
La cambra de baixa tensió disposarà de ventilació forçada per tal de no arribar a
temperatures que malmetin el control i protecció dels quadres que s’hi emplacen.
Per a tal fi es disposarà d’una caixa de ventilació ubicada a sobre la coberta, que
a través d’un conducte, aspirarà l’aire calent dels quadres de protecció de
bombes. El sistema s’accionarà sempre i quan el termòstat detecti un valor de
temperatura superior a la que s’ha consignat.
En la sala dels grups motobombes es fa una ventilació de 3 renovacions/hora,
resultant un ventilador, ubicat en la façana damunt la porta d’accés, de 9300
m³/h i de 10 reixes d’admissió confrontades en ambdós costats de l’estació.
Automatització i control
Per a l’automatització de l’Estació de Bombament, punt de captació i basses
reguladores, hi ha un sistema d’autòmats que estan situats a l’Estació de
Bombament, al punt de captació i a la bassa reguladora, la missió dels quals
consisteix en mantenir sempre les basses amb la quantitat suficient d’aigua per a
poder atendre totes les necessitats del regadiu, arrencant i parant les bombes
necessàries en funció de la demanda d’aigua. El centre de control de les
-
H10020-12 13 PROJECTE CONSTRUCTIU DEL REGADIU DE LA TERRA ALTA. BOMBAMENT, IMPULSIÓ I BASSA DE REGULACIÓ 4.
Memòria
instal·lació està situat a la cambra annexa al local de baixa tensió de l’Estació de
Bombament.
Funcions del sistema d’autòmats
Per a tal de mantenir sempre les basses reguladores amb la quantitat d’aigua
suficient el sistema d’autòmats ha de ser capaç de complir les següents
funcions:
- Omplir les basses mitjançant els grups de bombes a través de les canonades
d’impulsió fent que la factura d’electricitat sigui el més reduïda possible sense
que arribi a faltar l’aigua per al regadiu.
- Controlar els paràmetres de l’energia elèctrica consumida per les bombes
mitjançant analitzadors de xarxa que permetin visualitzar dades específiques
d’electricitat tal com intensitats, tensions, consums, potències, cosinus de �, etc.
- Controlar, a més, els estats dels elements imprescindibles en el sistema de
captació i elevació com són les bombes, vàlvules, resistències d’escalfament,
estat d’interruptors automàtics, comportes, nivells, proteccions catòdiques,
pressions, i altres com extractors, presostats, selectors de maniobra, calderins
antiariet, protectors de sobretensió, etc.
Comunicació amb el punt de captació i les basses
La comunicació de l’estació de bombament amb el punt de captació a la bassa 2,
es realitzarà mitjançant equips de ràdio. Tant al punt de captació com per a la
bassa 4 hi han els equips de ràdio amb les seves antenes corresponents que
estan connectats directament al port d’una targeta del CPU de l’Autòmat. Aquest
gestionarà el programa necessari que permeti rebre dades, en ambdós sentits,
amb l’Estació de Bombament.
L’equip de ràdio iniciarà la comunicació amb l’autòmat de l’estació de
bombament enviant-li, en un paquet o missatge, totes les dades que necessita
l’estació de per al maneig i funcionament dels elements de les basses, incloent
tots els paràmetres necessaris per a que pugui calcular i realitzar l’optimització
del bombament.
Ordinador de control
L’ordinador és el interface home instal·lació, i és el que permet que des d’un sol
punt, es puguin veure i controlar totes les dades, variables, estats, alarmes, etc.;
és a dir, tota la informació corresponent a la instal•lació. Està ubicat a la sala de
control de L’Estació de Bombament.
Hi haurà una pantalla inicial o portada, des de la que es podrà d’accedir a la
pantalla d’entrada d’usuari i de codi. Si l’usuari i el codi introduïts són correctes
es permet, aleshores, l’accés a la resta de les pantalles de la instal•lació. Hi
hauran varis nivells d’accés que permetran fer una sèrie d’accions o altres. Es
preveuran 4 nivells d’accés, un que permetrà veure-ho tot però no comandar
absolutament res, un altre que a més a més de veure-ho tot, permetrà comandar
vàlvules, interruptors, bombes, etc. Un altre que a més de tot l’anterior permetrà
canviar paràmetres de límits de nivells, cabals, temperatures, etc., per a que el
sistema pugui prendre automàticament les seves decisions, i un quart nivell que
a més tindrà accés a la pantalla d’assignació d’usuaris, codis de seguretat i
nivells d’accés. En qualsevol moment es podrà consultar i inclús imprimir si fos
necessari.
Automatització i control de l’estació de bombament
Per a l’automatització de l’Estació de Bombament, punt de captació i basses
reguladores, hi ha un sistema d’autòmats que estan situats a l’Estació de
Bombament, al punt de captació i a la bassa reguladora, la missió dels quals
consisteix en mantenir sempre les basses amb la quantitat suficient d’aigua per a
poder atendre totes les necessitats del regadiu, arrencant i parant les bombes
necessàries en funció de la demanda d’aigua. El centre de control de les
instal·lació està situat a la cambra annexa al local de baixa tensió de l’Estació de
Bombament.
-
H10020-12 PROJECTE CONSTRUCTIU DEL REGADIU DE LA TERRA ALTA. BOMBAMENT, IMPULSIÓ I BASSA DE REGULACIÓ 4.
Memòria
14
Funcions del sistema d’autòmats
Per a tal de mantenir sempre les basses reguladores amb la quantitat d’aigua
suficient el sistema d’autòmats ha de ser capaç de complir les següents
funcions:
- Omplir les basses mitjançant els grups de bombes a través de les
canonades d’impulsió fent que la factura d’electricitat sigui el més reduïda
possible sense que arribi a faltar l’aigua per al regadiu.
- Controlar els paràmetres de l’energia elèctrica consumida per les
bombes mitjançant analitzadors de xarxa que permetin visualitzar dades
específiques d’electricitat tal com intensitats, tensions, consums,
potències, cosinus de φ, etc.
- Controlar, a més, els estats dels elements imprescindibles en el sistema
de captació i elevació com són les bombes, vàlvules, resistències
d’escalfament, estat d’interruptors automàtics, comportes, nivells,
proteccions catòdiques, pressions, i altres com extractors, presostats,
selectors de maniobra, calderins antiariet, protectors de sobretensió, etc.
Comunicació amb el punt de captació i les basses
La comunicació de l’estació de bombament amb el punt de captació a la bassa 2
, es realitzarà mitjançant equips de ràdio. Tant al punt de captació com per a la
bassa 4 hi han els equips de ràdio amb les seves antenes corresponents que
estan connectats directament al port d’una targeta del CPU de l’Autòmat. Aquest
gestionarà el programa necessari que permeti rebre dades, en ambdós sentits,
amb l’Estació de Bombament.
L’equip de ràdio iniciarà la comunicació amb l’autòmat de l’estació de
bombament enviant-li, en un paquet o missatge, totes les dades que necessita
l’estació de per al maneig i funcionament dels elements de les basses, incloent
tots els paràmetres necessaris per a que pugui calcular i realitzar l’optimització
del bombament.
Equipament de la bassa reguladora 4
A la bassa reguladora 4 s’ha previst un quadre de control format per un autòmat
que incorpora, a més de la font d’alimentació i la CPU, un mòdul de vuit entrades
digitals, un mòdul de vuit sortides digitals, un mòdul de 2 entrades analògiques i
una targeta de xarxa Ethernet; resta comunicat amb l’autòmat de l’estació de
bombament mitjançant un equip de ràdio UHF (400-440 MHz) d’ona mitja per
transmetre la senyal corresponent al nivell de la bassa.
Així mateix es comuniquen a l’autòmat de l’Estació de Bombament els senyals
corresponents a protecció contra sobretensions, control d’energia, estat
seccionador general i estat proteccions maniobra, enllumenat i serveis.
Ordinador de control
L’ordinador és el interface home instal·lació, i és el que permet que des d’un sol
punt, es puguin veure i controlar totes les dades, variables, estats, alarmes, etc.;
és a dir, tota la informació corresponent a la instal·lació. Està ubicat a la sala de
control de L’Estació de Bombament.
Hi haurà una pantalla inicial o portada, des de la que es podrà d’accedir a la
pantalla d’entrada d’usuari i de codi. Si l’usuari i el codi introduïts són correctes
es permet, aleshores, l’accés a la resta de les pantalles de la instal•lació. Hi
hauran varis nivells d’accés que permetran fer una sèrie d’accions o altres. Es
preveuran 4 nivells d’accés, un que permetrà veure-ho tot però no comandar
absolutament res, un altre que a més a més de veure-ho tot, permetrà comandar
vàlvules, interruptors, bombes, etc. Un altre que a més de tot l’anterior permetrà
canviar paràmetres de límits de nivells, cabals, temperatures, etc., per a que el
sistema pugui prendre automàticament les seves decisions, i un quart nivell que
a més tindrà accés a la pantalla d’assignació d’usuaris, codis de seguretat i
nivells d’accés. En qualsevol moment es podrà consultar i inclús imprimir si fos
necessari.
-
H10020-12 15 PROJECTE CONSTRUCTIU DEL REGADIU DE LA TERRA ALTA. BOMBAMENT, IMPULSIÓ I BASSA DE REGULACIÓ 4.
Memòria
6.3 CANONADA IMPULSIÓ
La canonada d’impulsió de la bassa 2.2 a la bassa 4 ha estat dissenyada amb
material de fosa dúctil K7 i amb un diàmetre de DN600 per una primera tramada
(la principal) i un segon tram amb acer helicosoldat de DN800, la longitud del
tram de fosa dúctil K7 és de 7.565 m i el tram d’acer helicosoldat de 112 m.
Aquesta canonada s’ha dissenyat de tal manera que pot funcionar com a
canonada d’impulsió i com a canonada principal de la xarxa de distribució, és a
dir, és reversible, servint així per ambdues funcions.
El traçat d’aquesta canonada ha estat definit i comprovat sobre terreny,
aprofitant les enteres dels camps de conreu i amb una afecció minimitzada sobre
els conreus de la zona.
S’ha dissenyat una secció tipus de la zona de treball amb una zona d’ocupació
temporal i una zona de servitud. Aquesta secció tipus no és única en dimensions
però si en tipologia, donat que s’ha adaptat a cadascuna de les situacions.
Alhora dins de la secció tipus d’ocupació s’ha definit una secció tipus de rasa
que varia en funció del tram de canonada que s’està col·locant, ja sigui el de fosa
K7 o be el d’acer helicosoldat, en ambdós casos s’ha definit un llit de material
granular i un arronyonament de la canonada.
La secció tipus de rasa per a canonada de fosa K7, utilitzada està formada per
una base de 15 cm material filtrant de entre 5-15 mm. Sobre d’aquest material es
recolza la canonada, la qual és es de fosa dúctil amb un diàmetre exterior de 635
mm, un diàmetre interior de 619,6 mm i un gruix de 7,7 mm. Envoltant la
canonada amb un recobriment de 30cm es troba un material classificat de Ø <
2cm. Finalment fins arribar a superfície es col·loca un material classificat de Ø <
20 cm, garantint un recobriment mínim de 1 m per damunt de la canonada. A
superfície es reposa la terra vegetal o qualsevol altre tipus de superfície si
s’escau. Els talussos de la rasa son verticals exceptuant quan aquesta es
superior a 4 metres, on les parets de la rasa tenen una inclinació 1:3.
6.4 BASSA REGULACIÓ
La bassa de regulació 4 s’ha disposat en un terreny elevat que garanteix l’abast
màxim de reg per gravetat i alhora permet de manera eficient i senzilla la
formació del vas, amb una compensació de terres no massa desfavorable.
La bassa te una planta rectangular amb acords circulars en els vèrtex i els
costats adaptats a la topologia del terreny. Els criteris per determinar la forma i la
ubicació de la bassa són minimitzar dels sobrants de terres i limitar la altura del
talús exterior a 10 m.
Les característiques principals de la bassa són:
Dimensió major del vas 181,20 m
Longitud del camí de coronació 495,40 m
Superfície del fons 6.877,70 m2
Cota de coronació 534,50 m.s.n.m.
Cota de fons (peu de talús) 525,30 – 527,25 m.s.n.m.
Cota N.M.E. 533,69 m.s.n.m.
Cota N.M.O. 533,50 m.s.n.m.
Cota n.m.o. 526,40 m.s.n.m.
Cota de presa (n.m.e.) 525,70 m.s.n.m.
Cota del desguàs de fons 525,30 m.s.n.m.
Altura total 8,20 m
Calat útil 7,30 m
Capacitat 70.000,00 m2
Volum útil 72.164,25 m2
Volum mort per desguassar 19,95 m3
Taula 1. Característiques del vas de la bassa 4.
D’acord amb les propietats dels materials a usar en l’execució dels dics, es
dissenya una secció tipus amb talussos 2,5H:1V en el parament aigües amunt i
-
H10020-12 PROJECTE CONSTRUCTIU DEL REGADIU DE LA TERRA ALTA. BOMBAMENT, IMPULSIÓ I BASSA DE REGULACIÓ 4.
Memòria
16
2H:1V en el parament aigües avall. En l’estudi d’estabilitat de talussos, es
comprova l’estabilitat d’aquesta geometria amb coeficients de seguretat
suficients. Segons les conclusions del citat estudi, es descarta una secció
homogènia per les alçades sobre cimentació pròximes als 10 metres, disposant-
se un pedraplè d’escullera en el peu aigües avall. Amb aquest disseny,
s’aconsegueixen els coeficients i la seguretat necessaris en la hipòtesis més
desfavorables de final de construcció i trencament de làmina impermeable.
Segons l’estudi geològic de la zona, la tipologia dels materials que s’extrauran
de la bassa no són adequats per la impermeabilització i per tant la bassa
s’impermeabilitzarà mitjançant una geomembrana de polietilè d’alta densitat de
2 mm amb unions soldades que s’instal·larà sobre un geotèxtil de polipropilè
100% foradat per ambdues cares de 285 g/m2.
En el dimensionament de la Bassa 4, es calcula que el cabal de bombament és
de 0,45 m3/s. Aquest cabal permet cobrir el règim d’ompliment i buidat setmanal
en el mes de màxima demanda bombant durant les 88 h setmanals, per a un
primer horitzó de 1.400 ha, en que els preus de l’energia són menors.
La Bassa 4 funciona com un dipòsit de cua, es a dir, es comparteix la conducció
d’emplenat amb la de buidat, depenent del sentit de circulació de l’aigua en
aquesta canonada de la relació entre el cabal bombejat i demandat en cada
instant. Es per això que aquest element consisteix en una canonada d’acer
DN 800 que entra per sota de la solera de la bassa i gira amb un colze de 90º
fins a la cota del fons de la bassa; d’aquesta manera s’elimina el volum mort a la
bassa ja que es podria buidar per complet. Tot el tram de canonada sota el talús
de la bassa es massissa en un bloc de formigó en massa. Sobre aquest colze es
col·loca la pinya, que consisteix en un filtre de 40 x 40 mm de pas construït amb
barres d’acer inoxidable de 20 mm de diàmetre sobre una brida DN 800.
L’alçada total de la pinya es de 1 m.
El filtre de la pinya té en la seva part inferior d’una virola d’acer inoxidable de 30
cm d’ample, amb una comporta amb guies, que té com a finalitat retenir els fins
que es van arrossegant amb l’aigua cap al punt de sortida i que es puguin
evacuar, retirant la comporta, a través del desguàs de la bassa. El desguàs de la
bassa no té una canonada pròpia sinó que es buida per la mateixa canonada de
entrada-sortida. En l’arqueta de vàlvules, aquesta canonada té, abans de la
vàlvula de tall, una derivació tangencial DN 300 amb una vàlvula de comporta
manual. El volum desguassat es condueix amb una canonada de PEAD DN 315
PN 6 a una arqueta esmorteïdora que vessarà a una bassa de decantació per tal
de recollir i concentrar els fins i la matèria orgànica.
Es projecta un sobreeixidor que s’ubica en un punt del talús on la solera d’aquest
element es recolza completament en material inalterat. Aquest sobreeixidor
consta d’una arqueta de formigó amb un llavi vessador a cota 533,50 m.
L’amplada d’aquest llavi es de 2 m.
Les conduccions de sortida de la bassa passen per sota del dic de tancament de
la bassa, massissades en un bloc de formigó en massa fins a la cambra de
vàlvules, situada al peu de la bassa en un punt accessible. En aquesta arqueta
s’ubica la valvuleria necessària per l’operació i control de les canonades.
Per accedir a la bassa s’ha dissenyat un camí que connecta la carretera N-420
amb la bassa a través d’un entrador existent a la zona. Aquest camí té una
longitud de 40 m, amb una amplada de 5 m i bermes de 0,5 m, la pendent
màxima es del 5% i la secció està formada per 25 cm de tot-u artificial i un doble
tractament superficial.
Per últim s’ha disposat també un camí perimetral a la part alta de la bassa que
es troba a la cota 534.5 m.
Equipament de la bassa reguladora 4
A la bassa reguladora 4 s’ha previst un quadre de control format per un autòmat
que incorpora, a més de la font d’alimentació i la CPU, un mòdul de vuit entrades
digitals, un mòdul de vuit sortides digitals, un mòdul de 2 entrades analògiques i
una targeta de xarxa Ethernet; resta comunicat amb l’autòmat de l’estació de
-
H10020-12 17 PROJECTE CONSTRUCTIU DEL REGADIU DE LA TERRA ALTA. BOMBAMENT, IMPULSIÓ I BASSA DE REGULACIÓ 4.
Memòria
bombament mitjançant un equip de ràdio UHF (400-440 MHz) d’ona mitja per
transmetre la senyal corresponent al nivell de la bassa.
Així mateix es comuniquen a l’autòmat de l’Estació de Bombament els senyals
corresponents a protecció contra sobretensions, control d’energia, estat
seccionador general i estat proteccions maniobra, enllumenat i serveis.
6.5 INSTAL·LACIONS I EQUIPS D’AUTOMATITZACIÓ I CONTROL DE LA XARXA
Les instal·lacions de control i de gestió del sistema de reg es poden dividir en els següents conceptes:
- Sistemes de control i gestió: equipament a base de PLC’s connectats a un sistema informàtic centralitzat a l’Estació de Bombament que, degudament programats, executaran totes les operacions de reg, control de consums d’aigua, emplenat de basses, etc.
- Sistema de comunicacions: servirà per a controlar i donar ordres als equips allunyats del Centre de Control (Bassa 4).
Tota la gestió està centralitzada des de la Sala de Control. Un sistema informàtic adient permet controlar i donar les instruccions, bé manuals bé automàtiques, que satisfacin les necessitats d’ompliment de basses reguladores i de reg de la forma més eficient possible d’acord amb un software preestablert. La Bassa 4 té el sistema de comunicació principal per cable i el redundant per UHF. Això ha esta així per la proximitat a l’Estació de Bombament. El Punt de Captació únicament es comunica amb l’Estació de Bombament per UHF.
6.6 CAMINS
A l’àmbit del projecte s’han hagut de disposar una sèrie de camins per tal de
garantir l’accessibilitat als punts singulars projectats, com són la bassa i l’estació
de bombament, per tal de dur a terme les tasques pertinents de control i
manteniment.
Camins de l’estació de bombament
A l’estació de bombament s’ha dissenyat un camí que dona accés a la mateixa
envoltant-la pel costat sudoest i donant continuïtat al camí existent interceptat
per l’estació.
El seu disseny s’ha fet amb alineacions rectes i corbes amb un radi mínim de 15
m, garantint el gir d’un vehicle tipus camió rígid de dos eixos.
Longitudinalment s’han disposat rampes i pendents màximes del 7%, amb un
acord vertical mínim de 150.
L’amplada de la calçada es de 5 m amb bombament del 2% . Té una secció tipus
formada per 25 cm de tot-u artificial i un doble tractament superficial.
També s’ha reposat un altre camí existent que es veia afectat per la construcció
del camí d’accés a l’estació de bombament. Aquest camí s’ha dissenyat amb una
amplada de 4 m, pendent màxima del 8% i secció tipus de terres com el vial
anterior.
Camíns d’accés a la bassa
Per poder accedir a la bassa s’ha condicionat el tram inicial d’un camí existent
que connecta amb carretera N-420. Aquest condicionament de camí té una
longitud de 31,6 m, ampliant la secció a 5 m. La pendent màxima es del 11,3% i
la secció de ferms està formada per 25 cm de tot-u artificial i una capa
d’aglomerat D-12 de 5 cm.
D’aquest camí surt un altre que es el que connecta amb la bassa, te una longitud
de 44,3 m, amb una amplada de 5 m. La pendent màxima es del 3% i la secció
està formada per 25 cm de tot-u artificial.
Per últim s’ha disposat també un camí perimetral a la part alta de la bassa que
es troba a la cota 534.5 m.
-
H10020-12 PROJECTE CONSTRUCTIU DEL REGADIU DE LA TERRA ALTA. BOMBAMENT, IMPULSIÓ I BASSA DE REGULACIÓ 4.
Memòria
18
6.7 ESTRUCTURES
El projecte compta amb diverses actuacions aïllades de tipus estructural:
1.- Una arqueta de formigó armat in-situ, de dimensions en planta 7,10x4,60m2 i alçada total 5,00m. Els elements que la conformen són : una llosa de solera de
60cm de cantell, a on s’ancoren les bombes; un mur perimetral de 30cm de
gruix, que rep un trasdós de terres amb sobrecàrrega d’ús a tres de les seves
cares; i una llosa de coberta de 25cm de cantell.
2.- Un sobreeixidor de formigó armat in-situ, de dimensions en planta 3,00x3,50m2 i alçada màxima 3,62m. Els elements que la conformen són : una
solera de 30cm de cantell; i un mur perimetral de 25cm de gruix, que rep un
trasdós de terres amb sobrecàrrega d’ús a totes les seves cares.
3.- Un pou de trencament de pressió d’aigües de formigó armat in-situ, de dimensions en planta 2,60x3,10m2 i alçada màxima 2,60m. Els elements que la
conformen són: una solera de 30cm de cantell; i un mur perimetral de 25cm de
gruix, que rep un trasdós de terres amb sobrecàrrega d’ús a totes les seves
cares.
4.- Un mur de contenció de terres de formigó armat in-situ a la canonada d’impulsió, de 3,80m d’alçada per sobre la fonamentació, amb un desmunt
màxim de terres al trasdós de 1,00m, i amb una solera damunt la puntera de
20cm de cantell.
5.- Una edificació per l’estació de bombament realitzada amb elements prefabricats, tret de la fonamentació i la contenció de terres, que són in-situ. Les
dimensions de la nau són 46,80x20m2 en planta i 8,45m d’alçada total. L’edifici
és de planta baixa + altell + coberta no transitable. L’estructura de l’edificació en
divideix en 8 pòrtics unidireccionals de 20m de longitud total separats distàncies
equidistants entre ells. El pòrtic principal es troba conformat per pilars de secció
quadrada i de 7,60m d’alçada màxima encastats a la fonamentació; per una biga
prefabricada peraltada a dues aigües de 19,60m de longitud total que recolza als
pilars dels pòrtics centrals, o per una biga “T” en els pòrtics de façana.
Degut a l’emplaçament, l’edifici es troba parcialment soterrat. Per resoldre la
contenció de terres, s’empren murs mènsula a la zona afectada. A nivell de
fonamentació, els pilars que neixen a la cota superior d’aquest mur, s’ancoren a
pilastres recrescudes en el mur; mentre que la resta de pilars es fonamenten
directament a sabates aïllades i centrades.
A la planta baixa, es disposa una solera de formigó armat de 25cm de cantell,
conjuntament amb una llosa de formigó armat de 45cm corresponent al fossat
per maquinària. La solera queda separada de la fonamentació per una base de
15cm de tot-ú i per una làmina impermeabilitzant. Puntualment es disposen
recrescuts de formigó armat damunt la solera per ancorar-hi maquinària.
La planta d’altell es situa en planta entre dues alineacions de pòrtics a una cota
relativa de 3,40m respecte la solera, i està formada per un forjat de plaques
alveolars i capa de compressió de 20+5cm de cantell, que recolza en bigues
prefabricades, per una banda, i al mur de contenció de terres, per una altra.
L’estructura de coberta està formada per corretges prefabricades birecolzades
entre pòrtics, que es troben separades una distancia màxima de 2,00m.
5.- Un fossat en la solera pel pas inferior d’una canonada. La seva longitud és de 24 metres i la l’alçada respecte la solera és de -2,10 m.
Es trobaran els càlculs de les estructures esmentades a l’annex corresponent.
7 TOPOGRAFIA I REPLANTEIG
La documentació Cartogràfica i Topogràfica, sobre els que s’han desenvolupat
els treballs del projecte i definit les obres és la que següeix:
- Cartografia digital escala 1/5000, equidistància de corbes de nivell 5 m,
del Mapa topogràfic de Catalunya 1:5000 (2009).
- Ortofotomapes digitals 1/5000 (2009).
- Ortofotomapes digitals 1/2500 (2009).
-
H10020-12 19 PROJECTE CONSTRUCTIU DEL REGADIU DE LA TERRA ALTA. BOMBAMENT, IMPULSIÓ I BASSA DE REGULACIÓ 4.
Memòria
- Cartografia digital escala 1/2000 i equidistància de corbes de nivell 1 m,
obtinguda per restitució fotogramètrica a partir de vols escala 1/5000,
realitzats en l’any 2010.
- Aixecament taquimètrics de la zona de l’estació de bombament,
encreuament carretera C-221 i bassa de regulació (2010).
La cartografia i ortoimatges 1/5000 han estat principalment utilitzades en el
desenvolupament dels estudis bàsics previs de caràcter general: Anàlisis
d’exclusions, Geologia general, Solucions alternatives, Incidència
medioambiental etc., complementada en zones puntuals amb la informació de la
cartografia 1/1000. Aquesta, per altra banda, ha estat la emprada per al disseny i
definició constructiva de les obres de projecte.
8 TRAÇAT
8.1 METODOLOGIA
La metodologia seguida per determinar el traçat de la canonada ha estat el
següent:
• Amb els ortofotomapes 1/5.000 i 1/2.500 i la topografia 1/5.000 marcar
el traçat paral·lel a camins o pels límits entre parcel·les.
• Visites de camp a la zona prevista per a la instal·lació de la canonada
amb l’objectiu de comprovar la viabilitat constructiva en la ubicació
predefinida en el punt anterior.
• A escala 1/2.000 i amb ajuda del programa de traçat encaixar en planta
i alçat les alineacions definitives de la conducció.
El fet d’utilitzar els ortofotomapes ha permès distingir els conreus i seleccionar
les zones més interessants per a traçar.
El software utilitzat per a la definició del traçat és el següent: ISTRAM-ISPOL.
Amb aquest programa es poden geometritzar les conduccions i camins, tant en
planta com en alçat, i permetre també l’anàlisi del moviment de terres produït,
així com generar el plànols necessaris de definició.
8.2 CANONADA
Planta
Els criteris establerts en planta obeeixen a les característiques constitutives del
propi material, la longitud dels tubs i el diàmetre dels mateixos.
En aquest cas, el material del tub és fosa dúctil, tenint un diàmetre exterior de
635 mm i interior de 619.6 mm, lo que indica un gruix de 7,7 mm.
La longitud dels tubs es de 6m, per la qual cosa, sempre que ha sigut possible
s’han utilitzat trams de tub múltiple de 6m.
Les alineacions utilitzades son rectes, si be les propietats del tub permeten un gir
mínim de 230 m, sent aquest la meitat si en planta o alçat el tram és recte. Als
canvis de direcció s’han utilitzat els colzes (11.25º, 22.5º, 30º, 45º, 60º i 90º) i la
pròpia folgança de unió dels tubs, que com a màxim es de 1,5º (si el planta o
alçat el tram es recte, pot se el doble). No s’han utilitzat combinacions de colzes.
Amb tot això finalment, la longitud final de la canonada és de 7.677,41 m. Els
colzes que s’han disposat en planta són els següents: 11 de 11.25º, 18 de
22,50º, 23 de 30º, 13 de 45º, 6 de 60º i 2 de 90º.
Alçat
A l’hora de definir l’alçat s’ha establert una pendent màxima del 41,5% i una
pendent mínima del 0,5 %, minimitzant en la mesura de lo possible el nombre de
punts alts i baixos.
Al igual que en el traçat en planta el canvis de pendent es fan mitjançant colzes
(11.25º, 22.5º, 30º, 45º, 60º i 90º) i la pròpia folgança de la unió dels diferents
trams de canonada, permetent un gir màxim de 1,5º (2,618%) o de 3º (5,240%)
-
H10020-12 PROJECTE CONSTRUCTIU DEL REGADIU DE LA TERRA ALTA. BOMBAMENT, IMPULSIÓ I BASSA DE REGULACIÓ 4.
Memòria
20
si en planta el tram es recte. Els colzes que s’han disposat en alçat són els
següents: 27 de 11.25º, 9 de 22,50º i 1 de 45º.
A més de la secció tipus, ja descrita en l’apratat 6.2 canonada d’impulsió, s’han
disposat altres tipus de seccions en zones puntuals del traçat, com succeeix
entre els pp.kk. 3+132 – 3+155 on es creua sota la carretera C-211 mitjançant
una clava amb un tub de PEAD de 630 mm de diàmetre. Entre els pp.kk. 3+552
– 3+592, 3+767 – 3+814 i 6+369 – 6+454 també s’ha disposat un tub de PEAD
de diàmetre 630 mm en rasa, degut a la proximitat o creuament amb una
canalització de gas. Finalment a la zona pròxima a la bassa, entre els pp.kk.
7+565 – 7+677,41, s’ha disposat una canonada d’acer de 813 mm de diàmetre
exterior.
8.3 CAMINS
A l’àmbit del projecte s’han hagut de disposar una sèrie de camins per tal de
garantir l’accessibilitat als punts singulars projectats, com són la bassa i l’estació
de bombament, per tal de dur a terme les tasques pertinents de control i
manteniment.
Aquest camins ja s’han descrit a l’apartat de descripció de les obres de la
present memòria.
9 CLIMATOLOGIA, HIDROLOGIA I DRENATGE
En quan a climatologia, el clima és mediterrani amb fortes influencies
continentals. Les precipitacions són bastant escasses i es concentren durant la
tardor i la primavera, mentre que els estius i els hiverns són especialment secs.
A la zona, les precipitacions anuals són de l’ordre de 500 mm/any. En quant a
temperatures, els hiverns són freds mentre que els estius són força calorosos,
comportant una amplitud tèrmica molt elevada.
A l’àmbit d’estudi, no es troben cursos naturals d’aigua pròpiament dits, i les
aportacions del drenatge d’aigües pluvials es conduiran cap a cunetes existents
de camins, que coincideixen amb els punts baixos del terreny.
El disseny del drenatge es realitzarà pel període de retorn de 25 anys, que
correspon a una pluviometria màxima diària de 116 mm/dia.
Es dotarà de drenatge suficient a l’estació de bombament, incloent la seva
coberta, els camins d’accés i l’esplanada, i també a la bassa i als seus vials
d’accés.
La coberta de l’edifici de bombament es drenarà mitjançant boneres amb
baixants, formant una xarxa de col·lectors que desguassa totes les aigües
recollides cap al terreny natural, cap el nord-est de l’estació. Per creuar els
talussos dels camins d’accés, es col·locarà un tub Ø800mm per donar continuïtat
al drenatge, i es conduiran les aigües mitjançant cuneta revestida de formigó cap
al punt baix del terreny. El drenatge de la plataforma dels vials es farà mitjançant
cuneta revestida tipus TR1, i l’escolament del terreny natural que hi arribi cap als
vials s’interceptarà mitjançant cuneta revestida tipus CR1.
El drenatge del vial que voreja la bassa es farà mitjançant vorera perimetral i
baixants de talús, col·locats cada 40 metres de separació, en aquells trams on
l’alçada del terraplè superi els 3 metres.
A més de desguassar l’escolament procedent dels terrenys adjacents i dels nous
vials, es donarà continuïtat a la cuneta de la carretera N-240, que és per on
s’accedeix a la bassa.
Les aigües residuals procedents dels lavabos de l’edifici, es conduiran cap a un
dipòsit acumulador d’aigües residuals, degut a la no conveniència de col·locar
fosa sèptica, que haurà de ser buidat mitjançant camió cisterna en cíclics
períodes de temps.
10 GEOLOGIA I GEOTÈCNIA
La geologia de l’àrea de projecte està definida majoritàriament per dipòsits
terciaris Oligocens; únicament als fons de vall i barrancs s’hi detecten materials
quaternaris al·luvials i de peu de mont amb potències escasses, però que no
-
H10020-12 21 PROJECTE CONSTRUCTIU DEL REGADIU DE LA TERRA ALTA. BOMBAMENT, IMPULSIÓ I BASSA DE REGULACIÓ 4.
Memòria
s’interceptaran. Per altre banda no es preveu l’existència de reblerts a part dels
propis terraplens de les vies de comunicació.
La campanya de camp realitzada ha constatat únicament la presència de dues
de les unitats geològiques descrites en el context geològic de la regió i que són
les següents:
- Reblerts Antròpics (R)
- Materials terciaris del Oligocè (T)
El nivell freàtic no ha estat localitzat en cap dels reconeixements realitzats, i per
tant no afectarà ni a les canonades ni a l’estació de bombament ni a la bassa de
regulació.
Els assaigs de laboratori realitzats en aquest estudi han permès la
caracterització d’aquests materials.
Les canonades s’implanten excavant el terreny amb rases provisionals a
profunditats variables compreses entre 1,0 i 3,0 m, tot i que a l’encreuament de
la carretera C-221 s’assoleixen profunditats de fins a 6 m. Es preveu la utilització
de màquines rasadores per l’execució de les rases.
Tenint en compte les baixes inestabilitats observades, la profunditat de les rases
i el mètode d’execució de les mateixes (rasadora), s’adoptaran inclinacions
verticals, per a les rases. Per les rases amb profunditats superiors a 4 m, que no
són executables amb rasadora, serà necessari realitzar excavacions provisionals
amb talussos de tipus 1H:3V.
Totes les unitats geotècniques (R, Q i T) afectades en les rases del projecte són
excavables amb la maquinària prevista (rasadora). De l’anàlisi de tota la
informació d’aquest annex, estimem un percentatge de roca no excavable per
mitjans mecànics comprès entre un 30% i un 40% en funció de la potència dels
mitjans d’excavació emprats pel contractista. Aquest percentatge fa referència
únicament a les excavacions de la bassa i la clava de canonades, no inclou
l’excavació de les rases, ja que aquesta s’executarà amb rasadora.
En quant a l’aprofitament dels materials per al reompliment de rases, segons el
plec de REGSA, les mostres corresponents a les subunitats geotècniques T2a i
T2b no són aptes granulomètricament per al reompliment de rases en els nivells
M1 i M2, però sí són aptes per al nivell M3. Tot i això, es preveu que l’excavació
amb rasadora produeixi materials amb la mida de gra adequada per complir amb
els requisits del plec de REGSA. En cas contrari, les mostres corresponents a
les subunitats geotècniques T2a i T2b que resultin de la trituració del substrat
rocós, hauran de cribar-se i seleccionar en funció de la seva granulometria, per
poder ser aprofitades en el reompliment de rases als nivells M1 i M2.
Fonamentacions d’estructures
El resultat de l’anàlisi per la fonamentació d’estructures indica que es poden
adoptar càrregues admissibles superiors a 3,0 kg/cm2, per a la unitat T2. Amb
aquestes tensions es calcula un coeficient de seguretat igual o superior a 3
respecte de la ruptura i uns assentaments admissibles en totes les estructures
projectades.
Encreuaments
Està previst l’encreuament de la carretera C-221 amb una clava de canonades.
Per la realització d’aquesta clava serà necessària l’excavació de pous d’atac i
rebuda de la canonada. S’ha analitzat l’estabilitat dels talussos provisionals
d’aquestes excavacions. L’anàlisi mostra, que fins i tot, per inclinacions de tipus
1H:3V s’assoleixen els factors de seguretat exigits (FS=1,2) en les unitats
considerades per talussos inferiors a 8,5 m d’alçada.
A més, s’ha obtingut un número d’estabilitat N inferior a 6 i un factor de seguretat
molt superior a 1. Per tant, es pot concloure que per a tot el procediment de
clava no es presentaran problemes en relació a l’estabilitat del front d’excavació.
-
H10020-12 PROJECTE CONSTRUCTIU DEL REGADIU DE LA TERRA ALTA. BOMBAMENT, IMPULSIÓ I BASSA DE REGULACIÓ 4.
Memòria
22
De la mateixa manera, els desplaçaments màxims calculats es tradueixen en
superfície en assentaments que es consideren totalment acceptables.
Bassa de regulació
La bassa es troba ubicada totalment sobre el substrat Oligocè T2, format per
lutites i gresos amb estrats plano-paral·lels de color marró clar. Tot i la
impermeabilitat important del vas on s’ubicarà la bassa, s’ha considerat
convenient la col·locació d’una làmina prefabricada de polietilè d’alta densitat
(PEAD) com a impermeabilitzant.
L’alçada màxima de la tancada serà de 10 m, la pendent de la tancada exterior
serà ψ = 26,6º (2H/1V), i la interior serà ψ = 21,8º (2,5H/1V).
Es pot comptar amb una resistència mínima en sentit vertical no inferior a 4,0
kg/cm2, suficient per la càrrega transmesa al terreny per la bassa plena.
Tant per l’embassament buit o desembassament ràpid sense efecte sísmic, com
per embassament ple, es compleixen sobradament els requeriments d’estabilitat
dels talussos de la tancada. Amb les hipòtesis establertes, els talussos de la
tancada són estables per als casos de tancada seca, parcialment saturada o
saturada.
Tots els punts del fons de la bassa es trobaran per sota del terreny natural.
Tots els assentaments provocats per les tensions de la tancada (inclosos els de
la càrrega d’aigua) són admissibles.
11 ESTUDI D’ABASTAMENT DE LA SUPERFÍCIE REGABLE
L’objecte de l’estudi és la delimitació previa dels pisos de reg i el
dimensionament i ubicació de les derivacions que abastiran la superfície regable,
així mateix es farà una previsió de la potencia a les zones on s’ha de fer un
bombament contra la xarxa.
La canonada d’impulsió que es defineix en aquest projecte és una canonada
reversible, això implica que per la canonada circulin cabals en direcció a la
Bassa 4 des de la estació de bombament o des de la Bassa 4 cap a les
derivacions previstes en aquesta canonada, on es connectaran les xarxes dels
sectors de reg.
Així doncs, s’ha realitzat un estudi per predefinir una possible distribució els
sectors de reg i els cabals que requeririen.
En aquest estudi s’ha calculat la pressió disponible mínima en cada punt de la
taca regable dominada des de la Bassa 4. Aquesta superfície s’ha discretitzat
utilitzant una malla amb una mida pixel de 1 x 1 m. Per al càlcul d’aquest pressió
s’han utilitzat els següents paràmetres:
- Distància mínima entre la bassa i el punt, aplicant a aquest valor un
factor de majoració de 1,4.
- Diferència de cota entre la sortida de bassa i el punt.
- Pèrdues de càrrega entre la bassa i el punt:
• Localitzades: engloben les pèrdues puntuals causades per l’hidrant,
el sistema de filtratge general, el capçal de reg interior de la finca,
l’error topogràfic, el marge de seguretat i la pressió requerida en
l’emissor, representant en total un valor mínim per l’abastament de 27
m.c.a.
• Lineals: s’estima un valor pel coeficient de pèrdues de la canonada
en base a la distància del punt a l’eix de la canonada d’impulsió de
manera que per a punts propers a aquest eix les coeficient és menor
que per a punts més allunyats.
La pressió sobrant en cada punt després de cobrir les necessitats mínimes per al
reg es calcula amb la següent expressió:
Pexcés = (Zbassa – Zpunt) - (kponderat * distància * 1,4) – 27
-
H10020-12 23 PROJECTE CONSTRUCTIU DEL REGADIU DE LA TERRA ALTA. BOMBAMENT, IMPULSIÓ I BASSA DE REGULACIÓ 4.
Memòria
Així es considera que poden regar per gravetat des de la Bassa 4 aquelles
parcel·les en que en tots els punts de la seva superfície la Pexcés pren valors
iguals o superiors a 0, la resta s’han d’abastir mitjançant un bombament contra la
xarxa.
A partir de les parcel·les que es poden regar per gravetat des de la Bassa 4 es
defineixen dos sectors de reg que tenen com a frontera la carretera C-221. Un
s’abastirà des de la bassa 4 i l’altre des de la derivació de la canonada reversible
situada a la EB.
Per altra banda la resta de superfícies hauran de ser abastides mitjançant un
sistema de bombament per injecció directa. Després de valorar diferents opcions
d’ubicació del punt d’injecció, es determina que l’estació de bombament on
s’ubicaran les bombes per impulsar a Bassa 4 és el punt òptim. Els punts a favor
d’aquesta alternativa són que ja es disposarà d’un punt de connexió a la xarxa
elèctrica, ampliar l’estació de bombament de la Bassa 4 per encabir les futures
bombes d’injecció directa representa un estalvi enfront de la construcció d’una
nova estació de bombament, a la vegada que es centralitzen els equips, i que es
pot aspirar l’aigua necessària per abastir aquesta zona directament des de la
Bassa 2.2 evitant que s’hagi de bombar els cabals necessaris cap a la Bassa 4
per després tornar-los a rebombar.
Un cop definit el punt de bombament d’injecció directa i les superfícies a regar es
fa un nou estudi de les pressions requerides en cada punt d’aquesta zona, de
forma anàloga a l’anterior, per definir la pressió de bombament d’injecció directa.
Les pressions requerides per al bombament d’injecció directa es troben en
l’interval entre 41,35 m.c.a. i 161,83 m.c.a.. Amb aquests resultats es decideix
definir un pis de reg per injecció directa amb les parcel·les amb requeriments fins
a 120 m.c.a. i un altre amb la resta de parcel·les amb requeriments més alts.
La configuració dels sectors de reg per des 2577 ha regables queda de la
següent manera:
Zona Superfície (ha)
Sector 1 625,5
Sector 2 1019,7
Sector 3 835,1
Sector 3: Alts requeriments 97,4
Taula 2. Superfícies dels sectors de la zona regable.
Per calcular els cabals de Clèmènt a partir d’aquests resultats, donat que en
aquest moment es desconeix la configuració de la xarxa secundària i la
distribució de les superfícies en hidrants a definir en un projecte posterior, s’ha
realitzat una distribució hipotètica i en base a aquesta s’han calculat els cabals
estadístics per a cada sector. En la següent taula es mostren els resultats
obtinguts:
Sector Cabal unitari (l/s/ha) Cabal total (m3/s)
Sector 1 0.323 0.152
Sector 2 0.307 0.235
Sector 1+2 0.260 0.333
Sector 3 (injecció
