Viatge de retorn

Núria Profitós

En Filós, un mico domèstic, era feliç a la seva casa de Vila Florida perquè els seus humans el cuidaven moltíssim. No obstant això, un dia va sentir la crida de la selva. De sobte se li va despertar un interès gegantí pel lloc d'on venia: necessitava plantes, arbres, lianes... I va decidir emprendre un llarg viatge.

Gràcies per tot!Me’n vaig a la

natura!

T’enyorarem!

Adéu!

Camina que caminaràs a en Filós se li va fer fosc, i va decidir de fer nit dins d'unes espelmes que va trobar boniques i acollidores.

Aquí hi estaré bé.

Quina va ser la seva sorpresa en veure que allí hi habitaven uns pollets! En Filós els va explicar la seva idea i els dos pollets de la mona van decidir acompanyar-lo: ells

també necessitaven trobar el seu lloc.

Caminaré dies per trobar el lloc d’onvinc...

Podem venir amb tu?

I tant!

Tots tres van seguir caminant sense treva fins que el sol es va començar a amagar. Calia trobar un lloc on dormir i els va semblar que un llibre entreobert els serviria

d'aixopluc.

Què us sembla si dormirm aquí?

Fantàstic!!!

Van passar una bonanit, i l'endemà al matí,quan es preparavenper marxar, van teniruna sorpresa. Unsdromedaris, que elshavien escoltat ensilenci des de les líniesd'un dels contes, elsvan demanar sipodien seguir elviatge amb ells. Cadacop eren més!

Com més serem, més riurem!

Ens ofeguem en aquestes pàgines. Volem caminar, veure nous horitzons. Ens hi voleu?

La nit següent van decidir arrecerar-se en un armari de cuina que van trobar entreobert. Però també tenia un inquilí: el gat trempat. Un gat salvatge que

s'amagava dels seus amos que pretenien domesticar-lo.

Sóc salvatge! Però no ho veuen...Shhhh! No feu soroll!

Que et fa res si dormim aquí?

Casa meva és casa vostra (si és que hi ha cases d’algú).

Els nostres aventurers van veure clar que en Trempat havia d'unir-se a l'aventura i trobar el seu lloc. Van deixar una nota als seus amos i van seguir caminant.

Vine amb nosaltres: seràs lliure!

M’encantaria! Faré una nota als meus (ex)amos i així no patiran.

Bona idea!

Benvolguts amos,Me’n vaig al lloc on em pertoca. Quan l’hagi trobat us enviaré una postal.

Van caminar dies i dies i per fi van arribar a un camp on una ovella preciosa els va indicar el camí cap a la natura salvatge.

Bon dia, ovelleta!Que ens podries indicar el camí

cap a la natura salvatge?

Si et plau!!!

És clar! Hauríeu de girar a mà esquerra quan trobeu l’olivera.

No us falta gaire! Ànims!

Per fi! Finalment i després d'un llarg camí que els va servir per aprendre moltes coses i conèixer amics dels de debò, en Filós, els pollets de la mona, els tres dromedaris de Les Mil i una nits i el

gat Trempat van arribar a un raconet de natura salvatge amb plantes, arbres, lianes i flors!

Ja som aquí!Ja hem arribat!Natura

salvatge!

Visca!

Casa!

I vet aquí uns Trempat,vet aquí un Filós...

Núria Profitós

Aquest conte ja s’ha fos!