Pla  de  paisatge  de  Granollers  /  2  

DIAGNOSI  PAISATGÍSTICA  

2  

. . . . . . . . .

 

3  

. . . . . . . . .

ÍNDEX  

 

1.  Introducció  a  la  Diagnosi......................................................................................pàg.  5  

2.  Metodologia ........................................................................................................pàg.  6  

3.  El  paisatge  de  Granollers .....................................................................................pàg.  8  

3.1  Encaix  territorial  i  paisatgístic................................................................pàg.  8  

3.2.  Evolució  històrica  del  paisatge..............................................................pàg.  11  

3.3.  L’evolució  dels  usos  i  cobertes  del  sòl...................................................pàg.  17  

4.  Les  tipologies  de  paisatge ....................................................................................pàg.  29  

5.  Els  valors  paisatgístics..........................................................................................pàg.  31  

6.  Els  principals  impactes  i  riscos  paisatgístics .........................................................pàg.  34  

7.  Les  oportunitats  del  paisatge...............................................................................pàg.  37  

 

ANNEX.  LES  TIPOLOGIES  DE  PAISATGE....................................................................pàg.  39  

El  paisatge  urbà .......................................................................................................pàg.  40  

El  paisatge  dels  polígons  d’activitats  econòmiques.................................................pàg.  41  

El  paisatge  periurbà.................................................................................................pàg.  52  

El  paisatge  fluvial .....................................................................................................pàg.  58  

4  

. . . . . . . . .

 

 

 

5  

. . . . . . . . .

Introducció  a  la  Diagnosi    En   aquest   primer   apartat   del   Pla   de   Paisatge   de   Granollers   presentem   el   document  

anomenat  “Diagnosi  dels  paisatges  de  Granollers”.  

Aquest   document   ha   estat   elaborat   amb   l’objectiu   d’obtenir   un   bon   coneixement   del  

paisatge  del  municipi,  de  la  seva  evolució  històrica,  de  les  tendències  que  experimenta  i  de  

les   dinàmiques   que   l’afecten.   Gràcies   als   coneixements   que   s’han   obtingut   d’aquesta  

diagnosi  ha  estat  possible  la  detecció  de  les  diferents  tipologies  de  paisatge  que  existeixen  a  

Granollers,  i  el  seu  estudi  ha  permès  assolir  un  grau  més  elevat  de  coneixement.    

L’escala   local   del   Pla   de   Paisatge   de   Granollers   ha   permès   realitzar   una   diagnosi   més  

exhaustiva   que   la   que   permeten   o   requereixen   altres   instruments   de   planificació  

paisatgística   supramunicipals.   D’aquesta   manera,   a   més   d’analitzar   el   paisatge   de  

Granollers   en   el   seu   conjunt,   s’ha   aprofundit   en   cada   una   de   les   tipologies,   per   poder  

detectar   quins   són   els   elements   que   les   caracteritzen,   la   seva   evolució   concreta   i   les  

tendències  i  dinàmiques  particulars  a  les  que  s’enfronten,  tenint  en  compte  que  cada  una  

d’elles  tindrà  trets  propis,  però  sense  perdre  de  vista  les  interrelacions  que  existeixen  amb  

les  altres  tipologies  del  paisatge,  fruit  de  la  seva  transversalitat.  

L’elaboració  d’aquesta  Diagnosi  s’ha  orientat  principalment  a:  

a) Precisar  les  característiques  fonamentals  dels  paisatges  de  Granollers.  

b) Detectar  les  seves  tendències  d’evolució  històrica  i  tendències  futures.  

c) Establir  quins  son  els  valors  paisatgístics  de  les  diferents  tipologies  i  del  conjunt  del  

municipi.  

d) Determinar  els  impactes  i  riscos  que  comprometen  el  manteniment  de  la  qualitat  

paisatgística  del  municipi.  

e) Enunciar   els   reptes   i   oportunitats   a   assolir   per   resoldre   conflictes   i   cerca  

l’excel·∙lència  paisatgística.    

Capítol  

1  

6  

. . . . . . . . .

Metodologia  Els  treballs  relatius  al  Pla  de  Paisatge  fonamenten  la  seva  metodologia  en  la  suggerida  per  

l’elaboració  dels  Catàlegs  de  Paisatge  i  de  les  Cartes  de  Paisatge,  però  amb  adaptacions  pel  

que  fa  a  la  seva  aplicació  a  l’escala  local.  La  diferència  principal  entre  la  metodologia  que  

s’empra  en  un  o  altre  cas  rau  en  el  fet  de  què  el  Pla  de  Paisatge  no  basa  la  seva  anàlisi   i  

identificació  de  valors  en  les  unitats  de  paisatge  sinó  que  ho  fa  en  les  tipologies  de  paisatge.  

Aquest   aspecte   s’explicarà   amb   més   deteniment   en   el   punt   següent.   Tot   i   així,   s’ha  

aconseguit,  tal  i  com  es  justifica  al  document  de  la  Fase  1,  realitzar  una  anàlisi  holística  de  

tot   el  municipi,   i   per   tant,   no   s’ha   perdut   de   vista,   en   cap  moment,   els   conceptes   i   les  

recomanacions  del  Conveni  Europeu  de  Paisatge  ni  de  la  Llei  de  Paisatge  de  Catalunya.    

A)  Identificació  i  caracterització.  

La  primera  fase  d’elaboració  del  Pla  de  Paisatge  té  com  a  principal  objectiu  la  identificació  i  

caracterització   dels   paisatges   de   Granollers.   Entenem   per   caracterització   el   procés  

d’identificació,  cartografia  i  descripció  dels  paisatge.  Així  mateix,  per  identificació  entenem  

l’acció  d’especificar  quins  són  els  seus  trets  distintius  de  cada  un  dels  paisatges.  

Del  procés  d’identificació  han  resultat  les  tipologies  de  paisatge.  El  fet  de  no  haver  treballat  

amb  unitats  de  paisatge  com  es  proposa  a  les  Cartes  i  als  Catàlegs  de  Paisatge  ha  estat  una  

decisió   vinculada   a   l’escala   local,   amb   la   qual   s’havia   de   treballar.   En   escales  

supramunicipals  identificar  àrees  homogènies  i  coherents  pel  que  fa  a  les  característiques  

paisatgístiques,  però  diferents  respecte  a   les  seves  contingües,  és  a  dir,  treballar  amb  les  

unitats  de  paisatge,  és  un  exercici  interessant.  En  canvi,  dins  del  municipi  de  Granollers  no  

es   poden   identificar   aquestes   unitats   de   paisatge,   perquè   no   s’aconsegueix   acomplir   les  

dues   premisses   bàsiques:   trobar   àrees   territorials   amb   característiques   paisatgístiques  

homogènies   en   el   seu   interior   i  molt   diferents   de   les   contigües.   Sí   que   es   podria   haver  

identificat   una   subunitat,   que   correspondria   amb  el   Pla   de   Palou,   una   entitat   amb  prou  

caràcter  dins  el  mateix  terme  municipal  i  que  antigament  era  un  municipi  independent.  Tot  

i  així,  com  el  Pla  de  Palou  forma  part  clarament  del  paisatge  agroforestal,  pel  seu  caràcter  

marcadament  agrícola,  no  s’ha  cregut  necessari  tractar-­‐ho  de  manera  diferenciada.  

Així  doncs,  un  cop  les  tipologies  paisatgístiques  han  estat  identificades,  s’han  cartografiat,  

se  n’ha  descrit  el  seu  caràcter,  inventariant  de  manera  com  més  exhaustiva  millor  els  valors  

paisatgístics   de   cada   tipologia,   i   descrivint   la   dinàmica   general   del   paisatge   i   els   factors  

Capítol  

2  

7  

. . . . . . . . .

naturals   i   socioeconòmics   que   han   intervingut   –i   intervenen–   en   la   seva   evolució   i  

transformació.  En  aquesta   fase   també  ha  estat  analitzada   la  possible  evolució   futura  del  

paisatge,   bo   i   considerant   les   dinàmiques   naturals   del   medi,   així   com   les   tendències  

socioeconòmiques,   la   legislació   vigent   o   la   implementació   de   les   polítiques   territorials,  

urbanístiques  i  sectorials  actuals.  

B)  Reconeixement  dels  valors  

Un  dels  processos  més   importants  de   la  diagnosi  és  el  del  reconeixement  dels  valors.  Els  

valors   que   s’han   identificat   a   Granollers   són   els   mateixos   que   es   van   concretar   en   la  

classificació   dels   valors   dels   Catàlegs   i   Cartes   de   Paisatge:   valors   estètics,   ecològics,  

productius,  històrics,  d’ús  social,  religiosos  i  espirituals  i  simbòlics  i  identitaris.  Són  aquests  

els   valors   que   s’analitzen   per   cada   una   de   les   tipologies   de   paisatge   i   pel   conjunt   de  

Granollers,  i  que  es  descriuen  amb  més  detall  en  els  apartats  corresponents.  Seran  aquests  

valors  els  que  s’hauran  de  tenir  en  compte  a  l’hora  de  formular  els  Objectius  de  Qualitat  

Paisatgística  i  les  estratègies  de  planificació  posteriors.  

C)  Avaluació  del  paisatge  

L’avaluació   del   paisatge   s’ha   efectuat   per   mitjà   de   la   identificació   de   les   debilitats,  

amenaces,   fortaleses   i   oportunitats   del   paisatge   (metodologia   DAFO),   en   clau   de  

sostenibilitat,   tant   per   tot   l’àmbit   territorial   com   per   a   cadascuna   de   les   tipologies   de  

paisatge  reconegudes.  

Els  anàlisis  DAFO  són  instruments  metodològics  que  tenen  el  seu  origen  en  la  planificació  

estratègica  i  que  amb  el  temps  s’han  convertit  en  una  eina  d’anàlisi  igualment  emprada  en  

la  planificació  territorial   i  ambiental.  Aquesta  metodologia  ha  demostrat  ser  útil  per  a   les  

anàlisis  globals  i  integradores  de  les  situacions  i  les  organitzacions  complexes.  

Concretament,  les  tasques  que  s’han  dut  a  terme  en  aquesta  fase  de  diagnosi  han  estat:  

a) Recopilació  de  dades  qualitatives  i  quantitatives.    

b) Revisió  de  documentació  de  caire  històric  i  artístic.    

c) Anàlisi  de  mapes  i  cartografia  del  municipi  i  l’entorn.  

d) Prospecció  sobre  el  terreny  i  realització  de  fotografies.  e) Treball   de   gestió,   anàlisi,   interpretació   i   explicació   de   les   dades   i   informacions  

recopilades.  

 

 

8  

El  paisatge  de  Granollers  Evolució,  característiques  fonamentals  i  tendències  del  paisatge  

3.1   Encaix  territorial  i  paisatgístic  

El  municipi  de  Granollers  es  troba  situat  a  la  depressió  prelitoral  catalana,  al  sector  oriental  

de   la   Plana  del   Vallès,   entre   la   serralada   Litoral   i   la   Prelitoral.   La   Plana  del   Vallès   va   ser  

originada  durant  el  cicle  geomorfològic  alpí,  per  l’enfonsament  del  bloc  de  la  plana  respecte  

dels  blocs  de  les  serralades  Litoral  i  Pre-­‐litoral.  Els  sòls  estan  constituïts  principalment  per  

materials   sedimentaris   del   Terciari   Superior,   si   bé   a   l’entorn   dels   cursos   fluvials   trobem  

planes  al·∙luvials  de  dipòsits  sedimentaris  del  Quaternari,  materials  òptims  per  a   l’activitat  

agrícola.   El   relleu   característic   és   l’alternança   de   planes   al·∙luvials   i   serres   interfluvials   de  

poca  altitud  i  forma  arrodonida.    

La  xarxa  hidrogràfica  de   la  plana  correspon   la  major  part  a   la   conca  del  Besòs,   tot   i  que  

també  hi  ha  algunes  zones  que  drenen  cap  al  Tordera  i  al  Llobregat.  Els  rius  vallesans  tenen  

un   règim   hidrològic  mediterrani,   el   que   vol   dir   que   el   seu   cabal   normalment   és   escàs   i  

presenta   considerables   oscil·∙lacions   temporals:   un   fort   estiatge   a   l’estiu   i   la   possibilitat  

d’experimentar  importants  crescudes  després  d’episodis  de  pluges  copioses.  El  clima  també  

és   mediterrani,   i   les   seves   alteracions   es   produeixen   per   la   presència   de   les   serralades  

esmentades.  La  vegetació  natural  és  típicament  mediterrània,  amb  predomini  de  l’alzinar  

litoral,   l’alzina   surera   i  diferents   tipus  de  pinedes,   les  de  pi  blanc,  pi  pinyer   i   pi  pinastre.  

També   hi   ha   algunes   formacions   de   roure   a   les   zones   del  Montnegre   i   del  Montseny,   i  

alguns  boscos  de  faig   i  avet.  La  superfície  agrícola,  predominant  fins  a   inicis  del  segle  XX,  

s’ha  anat   reduint  a   les  últimes  dècades  com  a  conseqüència  del  desenvolupament  de   la  

indústria  i  de  la  urbanització.    

Actualment  el  pes  de  l’agricultura  el  tenen  els  conreus  de  secà,  dedicats  principalment  als  

cereals   i   als   farratges.   Per   una   altra   banda,   la   ramaderia   segueix   posseint   una   certa  

importància,   sobretot,   la   bovina,   la   porcina   i   l’avícola.   L’economia,   però,   és   bàsicament  

industrial,   essent   fonamentals   els   sectors   metal·∙lúrgics,   químic,   alimentari,   tèxtil,   de   la  

construcció,  i  altres  indústries  com  l’electrònica,  la  fusteria  i  la  indústria  del  cuir.  A  aquest  

desenvolupament  industrial  se  li  ha  sumat  una  notable  activitat  urbanitzadora,  tant  per  la  

construcció   de   grans   polígons   industrials   com   pel   creixement   residencial   de   primeres   i  

Capítol  

3  

9  

segones  residencies.  Granollers,  la  capital  del  Vallès  Oriental,  i  altres  municipis  com  Mollet  i  

Parets  tendeixen  a  formar  respectives  conurbacions  a  la  comarca  amb  els  municipis  veïns,  

mentre  que  la  població  dels  nuclis  més  petits  i  la  del  típic  poblament  en  masies  tendeix  a  

desaparèixer.    

Aquestes  característiques  han  originat  un  paisatge  propi  i  característic,  el  que  és  sinònim  de  

dir   una   unitat   paisatgística,   la   de   la   Plana   del   Vallès.   En   la   data   d’elaboració   d’aquesta  

diagnosi   encara   no   s’ha   aprovat   el   Catàleg   de   Paisatge   de   la   Regió   Metropolitana   de  

Barcelona,  tot  i  que  s’ha  dut  a  terme  el  procés  de  participació  ciutadana  i  s’ha  elaborat,  i  es  

troba  disponible  a  la  web,  el  Document  de  síntesi  de  la  Participació  ciutadana  via  internet1.  

La   figura   següent  és   el  mapa  dels  paisatges  de  Catalunya,   elaborat  per   l’Observatori   del  

Paisatge   amb   la   informació   dels   corresponents   catàlegs   de   paisatge,   on   es   pot   veure   la  

localització  de  la  unitat  paisatgística  de  la  Plana  del  Vallès.    

 

Figura   1  Mapa   dels   paisatges   de   Catalunya.   Font:   Observatori   del   Paisatge   de  

Catalunya  

 

10  

Els   trets  paisatgístics  més  destacats  de   la  Plana  del  Vallès   són  generats  pel   seu   relleu,  el  

tipus  de  vegetació  i  els  usos  del  sòl  principals.  El  relleu,  en  general  planer,  es  caracteritza  

per  la  successió  de  suaus  carenes  disposades  de  forma  paral·∙lela  i  les  valls  per  on  discorren  

els  principals  cursos  afluents  del  Besòs.  La  vegetació,   fonamentalment  pinedes   i  alzinars,  

resta   com  a   ús   secundari   i   ocupa   aquells   espais   sense   conquerir   pels   camps   i   l’extensió  

urbana.  Els  conreus,  fonamentalment  de  secà,  resten  confinats  als  espais  de  carena  mentre  

que   les   zones   urbanes   es   localitzen   als   fons   de   vall,   resultant   un   paisatge   en   franges  

urbanitzades   i   no   urbanitzades.   Els   creixements   residencials   i   industrials   de   les   últimes  

dècades   estan   associats   al   sistema   d’infraestructures,   bàsicament   la   B-­‐30   i   l’AP-­‐7   –   que  

segueix   la   Via   Augusta   romana-­‐,   així   com   als   eixos   perpendiculars   que   discorren   per   les  

principals  valls  dels  afluents  del  Besòs.  

Figura  2  Mapa  de  cobertes  del  sòl  de  la  unitat  de  paisatge  de  la  Plana  del  Vallès  

(2006).  Font:  elaboració  pròpia  a  partir  de  les  bases  disponibles  a  la  pàgina  web  

de  CREAF,  http://www.creaf.uab.es/mcsc/  

 

Els  valors  paisatgístics  reconeguts  d’aquesta  unitat  paisatgística  enalteixen  en  gran  mesura  

els  trets  paisatgístics  esmentats  anteriorment.  Així  doncs,  per  exemple,  tant  el  característic  

relleu  ondulat  com  el  mosaic  agroforestal  vallesà,  com  el  riu  Besòs  i  els  seus  afluents,  o  les  

1  http://www.catpaisatge.net/fitxers/participacio/resultats_consulta_rmb.pdf  

11  

típiques  masies,   granges,   i   conjunts   industrials,   són   els   valors   paisatgístics   que   s’han   de  

procurar  remarcar  per  garantir  la  seva  permanència  en  el  temps.    

Granollers,   com  a  municipi   ubicat   en  aquest   entorn  paisatgístic,   té  unes   característiques  

similars,  matisades  per  les  qüestions  d’escala  i  que,  d’ara  en  endavant,  es  podran  descobrir  

en  aquesta  diagnosi.  

3.2   Evolució  històrica  del  paisatge  

Tant  si  es  parla  de  l’evolució  històrica  del  paisatge  de  Granollers  com  la  resta  de  la  plana  del  

Vallès,  es  pot  afirmar  que  en  alguns  períodes  temporals  les  transformacions  paisatgístiques  

han   estat   més   accentuades,   ja   sigui   pels   canvis   que   l’espècie   humana   o   els   fenòmens  

naturals  han  generat  en  el  territori.  

Un  d’aquests  primers  moments  de  canvi  cabdal  va  ser  el  període  de  romanització,  quan  es  

produí  la  centuriació  de  la  plana.  Hi  havia  aleshores  una  intensa  presència  de  vil·∙les  rurals,  

de   dimensions   petites   o   mitjanes,   entre   les   quals   destacava   Granollers.   L’eix   que  

comunicava   i   estructurava   aquests   nuclis   era   la   Via   Augusta,   que   ha   deixat   una   gran  

empremta  en  el  territori  i  s’ha  consolidat  fins  als  nostres  dies  amb  la  construcció  de  l’AP-­‐7  

al  llarg  del  seu  traçat.    

Un   següent  moment   de   canvi   important   va   ser   l’època   feudal,   on   el   paisatge   vallesà   es  

transformà   en   gran   mesura.   Es   va   consolidar   el   poblament   semi   dispers   i   aparegué   el  

dispers,  sobretot  al  Vallès  Oriental,  amb  nombroses  masies  articulades  al  voltant  de  petits  

pobles  i  viles  mercat.  La  Porxada  de  Granollers  i  el  seu  sistema  de  places  al  voltant  és  un  

magnífic  exemple  que  il·∙lustra  aquest  moment  històric.    

El   fet   agrari   també  va  produir   importants  alteracions  en  el  paisatge.   Si  durant  els   segles  

centrals  de   l’edat  mitjana  es  produí  una  puixança  agrària,  possiblement  associada  a  una  

disminució  de   la  cobertura   forestal  al   fons  de   la  depressió,  durant   l’edat  moderna  antics  

documents   parlen   d’una   plana   vallesana   d’aparença   forestal,   possiblement   relacionada  

amb   un   abandonament   progressiu   de   l’activitat   agrària.   Tanmateix   Granollers   va  

transformar-­‐se   cap   a   finals   de   l’època  medieval   en   un   nucli   amb   una   activitat   industrial  

primerenca,  vinculada  als  molins  hidràulics  i  a  la  indústria  de  la  pell,  testimoni  de  la  qual  són  

les  restes  arqueològiques  museïtzades  de  l’Adoberia  de  Can  Ginebreda.  

Així,  durant  l’edat  moderna  Granollers  adquireix  força  importància  com  a  vil·∙la  menestral,  

amb  potents  gremis,  com  el  de  paraires,  el  d’assaonadors  i  sabaters,  protegits  reialment  a  

través  d’institucions  municipals  que  permetien  una  autonomia  respecte  als  poders  feudals.  

12  

D’aquesta   primera   indústria   artesanal   es   va   passar   al   paisatge   dels   vapors,   de  

començaments   del   s.   XIX.   Molts   d’aquests   vapors   s’han   conservat   fins   avui   dia   i   s’han  

integrat  a  la  trama  urbana  gràcies  a  la  patrimonialització  dels  mateixos  i  mitjançant  la  seva  

transformació  en  equipaments  públics.  

La  industrialització  va  anar  també  associada  a  l’aparició  de  la  xarxa  de  ferrocarrils,  que  va  

arribar  a  Granollers  l’any  1854.  Gràcies  al  ferrocarril  es  va  poder  proveir  als  mercats  propers  

i   expandir   les   produccions   a   d’altres   mercats   més   llunyans.   En   paral·∙lel   al   procés  

d’industrialització  –i,  correlativament,  de  progressiva  urbanització–,  els  camps  van  canviar  

de  forma  notable  a  causa  de  l’extensió  de  la  vinya,  que  va  guanyar  espais  a  d’altres  conreus  

i  fins  i  tot  a  les  zones  forestals.  

Figura   3   Evolució   de   la   població   a   Granollers.   Font:   elaboració   pròpia   a   partir  d’Idescat.  

 

Les  transformacions  paisatgístiques  més  importants  esdevingudes  des  de  mitjans  del  segle  

XX  estan  relacionades  amb  la  urbanització,  fruit  del  creixement  demogràfic  (veure  Figura  3)  

i  la  multiplicació  de  les  infraestructures.  En  general,  el  paisatge  ha  passat  de  ser  rural  a  ser  

de  dominància  urbana.  A  la  Plana  del  Vallès,  destaca  la  creació  de  desenes  de  nous  polígons  

industrials  i  l’extensió  de  les  ciutats  compactes.  A  Granollers,  contràriament  de  la  situació  

que  es  va  generar  a  d’altres  municipis  propers,  el  fenomen  de  la  baixa  densitat  no  ha  tingut  

una  presència  destacable.  

En  darrer  terme,  pel  que  fa  a  les  infraestructures,  el  desplegament  de  la  xarxa  de  carreteres  

ha  estat  molt  important  a  partir  de  l’obertura  de  l’autopista  AP-­‐7,  el  primer  tram  de  la  qual  

es   va   inaugurar   el   1969   (Barcelona–Granollers).   També   ha   tingut   i   té   un   gran   impacte  

13  

l’autovia  C-­‐17  de  Barcelona  a  Vic,  que  passa  per  Granollers.  En  canvi,  la  xarxa  ferroviària  es  

manté  pràcticament  igual  a  com  va  quedar  configurada  al  segle  XIX.    

A  mode  de  resum,  es  pot  dir  que  la  plana  vallesana  està  representada  bàsicament  per  un  

paisatge   agroforestal   fortament   fragmentat   amb   una   gran   quantitat   d’aquests  

enclavaments,  urbans  o  industrials,  i  les  infraestructures  que  els  comuniquen.  

Figura  4  Granollers  a  la  plana  del  Vallès.  Un  enclavament  urbà  integrat  a  la  matriu  agroforestal.   Foto:   Imatges   de   la   pàgina   web   de   l’Ajuntament   de   Granollers.  www.granollers.cat  

 

A  continuació  es  presenta  una  anàlisi  històrica  dels  canvis  paisatgístics  principals  que  han  

afectat   la   vall   del   Congost,   entre   la   serra   de   Ponent   i   la   serra   de   Llevant,   on   s’ubica  

Granollers.   La   figura   5   mostra   una   reconstrucció   paisatgística   proposada   per   Antoni  

Arrizabalaga  l’any  19842.  La  descripció  succinta  de  cada  un  d’aquests  perfils  està  basada  en  

el  text  d’acompanyament  de   les  figures  del  mateix  Arrizabalaga.  L’últim  dels  perfils  deixa  

obert  a  la  imaginació  el  disseny  de  quin  pot  ser  l’escenari  de  futur  de  Granollers,  i  en  el  qual  

una  planificació  paisatgística  acurada  ajudarà  a  determinar  el  que  realment  es  vulgui  ser.  

2   Els   orígens   de   Granollers   i   el   Vallès   Oriental.   Arrizabalaga,   Antoni;   Montagud,   Èlia;   Pardo,   Jordi;    Sadurní,   Joan.   Centre   de   Documentació   de   l'Associació   Cultural.   Ajuntament   de   Granollers.   Caixa   de  Catalunya.  Granollers,1984.  

14  

Figura   5   Reconstrucció   paisatgística   de   la   zona   que   avui   ocupa   Granollers   a  diverses  èpoques.  Font:  Els  orígens  de  Granollers  i  el  Vallès  Oriental  (1984).  

Perfil   número   1.   Fa   5.000   anys   la   plana   del   Vallès   era   tota   coberta   pels   boscos.   Els  

sotaboscos     eren   pobres   ja   que   la   llum   no   filtrava   les   copes   dels   arbres.   A   les   poques  

clarianes  existents,  els  arbustos,  en  canvi,  creixien  generosament.  La  presència  de  fauna  era  

important  i  l’ecosistema  era  divers  i  equilibrat.  L’espècie  humana  vivia  en  harmonia  amb  el  

medi,  dedicant-­‐se  a  la  caça  i  la  recol·∙lecció.  El  seu  impacte  a  la  natura  i  alteració  del  sistema  

era  molt  lleu,  ja  que  el  seu  modus  vivendi  estava  basat  en  la  supervivència.  

Perfil  número  2.  Les  espècies  animals  i  vegetals  que  vivien  a  la  vall  són  les  mateixes  que  en  

el  període  anterior,  i  l’ocupació  pels  humans  no  és  encara  permanent:  es  fa  vida  vida  a  les  

muntanyes  i  es  baixa  a  la  vall,  sobretot,  a  caçar.  Tot  i  que  l’espècie  humana  ja  dominava  les  

tècniques  bàsiques  de  l’agricultura,  el  seu  desenvolupament  es  retardà  per  la  importància  

que  tenia  la  caça  i  la  ramaderia.  El  riu  cobra  importància  a  les  èpoques  d’estiatge,  quan  la  

manca  de  pluges  fa  que  totes  les  espècies  recorrin  a  ell  per  obtenir  aigua.  

Perfil   número   3.   Les   primeres   variacions   importants   en   el   paisatge   sorgeixen   com   a  

conseqüència  de   la  domesticació  dels  animals   i  dels  conreus.  Pel  desenvolupament  de   la  

15  

ramaderia  i  l’agricultura,  l’ésser  humà  apareix  com  un  element  pertorbador  de  la  natura.  La  

fauna  i  la  vegetació  naturals  entren  en  competència  amb  les  domèstiques,  de  manera  que  

el   bosc   comença   a   desaparèixer   a   les   zones   més   productives   per   l’establiment   de  

l’agricultura  i  molts  animals  desapareixen  o  fugen  a  les  muntanyes  properes  cercant  refugi.  

La  separació  entre  el  medi  natural  i  el  medi  rural  no  és  pas  impermeable,  i  des  del  inici  es  

manifesten   relacions   entre   ambdues.   Es   produeixen   també   cicles   d’alternança   entre   el  

domini   dels   conreus   o   dels   boscos,   en   consonància   a   períodes   de   bonança   o   crisi  

econòmica.  Aquestes  canvis  també  afecten  el  clima,  que  tendeix  a  l’aridesa  en  desaparèixer  

la   coberta   vegetal.   A  més,   com  a   conseqüència   de   l’activitat   humana   al   bosc,   apareixen  

comunitats  abans  quasi  inexistents,  com  les  brolles  o  els  bardissars.  

Perfil   número   4.   Les   variacions   més   importants   es   van   produir   en   el   moment   de   la  

romanització,  amb  la  introducció  de  noves  tècniques  agrícoles,  el  repartiment  de  les  terres  

en  un  nou   sistema  de  propietat   i   explotació,   la   construcció  de  nombroses  viles   i   vies  de  

comunicació,  l’ús  més  intensiu  de  la  plana,  i  la  forta  economia  agrària  que  acompanya  tot  el  

procés.   És   el   moment   en   què   els   conreus   ocupen   una   extensió   més   vasta,   amb   la  

predominança  de  dues  noves  espècies:  la  vinya  i  l’olivera.  

Perfil  número  5.  La  recessió  econòmica  que  segueix  a  la  desintegració  de  l’Imperi  Romà  es  

veu  reflectida  en  el  paisatge  per  l’elevat  nombre  de  vil·∙les  enrunades,  l’aparició  de  brolles  i  

pinedes  on  hi  havia  camps,  i  la  recuperació  del  bosc  original,  que  recupera  la  major  part  del  

territori.   Les   poblacions   s’instal·∙len   sobre   les   antigues   construccions   i   l’economia,   que  

esdevé  autàrquica,  es  basa  en   l’agricultura.  És  el  moment  de   la   successió  ecològica  o  de  

recuperació  dels  sistemes  naturals.  

Perfil  número  6.  El  poblament  es  va  instal·∙lar  en  ciutats  emmurallades,  amb  la  conseqüent  

dificultat  que  va  tenir  per  continuar  creixent.  Progressivament  les  explotacions  agràries  es  

van   recuperar   i   el   bosc,   que  havia   recuperat   força   terreny,   tornà  a  perdre   superfície.   La  

situació   de   la   ciutat   en   una   important   cruïlla   de   camins,   va   donar   origen   al  mercat   i   va  

permetre  l’establiment  dels  tallers  artesanals.  És  el  sorgiment  de  la  ciutat  de  Granollers.  

Perfil  número  7.   L’increment  de   l’activitat  comercial  queda  palès  en   la  construcció  de   la  

llotja  de  gra,  l’actual  Porxada,  i  en  l’ampliació  de  la  ciutat  i  de  la  muralla,  seguint  la  direcció  

del   camí   més   important,   el   Camí   Ral.   Tot   i   així,   el   recinte   emmurallat   es   va   quedar  

insuficient   pel   creixement   i   van   aparèixer   construccions  més   enllà   dels   límits   d’aquesta.  

L’agricultura  en  expansió  va  reduir  de  nou  les  zones  de  bosc.  

16  

Perfil   número   8.   Amb   l’enderrocament   de   les   muralles,   la   ciutat   va   continuar   el   seu  

creixement.  Els  conreus  es  van  estendre  per  gran  part  de  les  terres,  amb  predomini  de  la  

vinya,   fins   el   moment   en   què   la   fil·∙loxera   va   afectar   greument   aquest   cultiu.   L’impacte  

territorial  i  paisatgístic  més  important  el  van  generar  les  infraestructures.  Amb  l’arribada  de  

la  carretera  i  del  ferrocarril,  la  incipient  indústria  va  prendre  embranzida.  A  Granollers  es  va  

produir  simultàniament  un  creixement  demogràfic  molt  important  que  també  afectarà  els  

pobles   veïns.   És   el   moment   en   què   la   relació   entre   les   persones   i   el   medi   canvia  

completament,  entrant  en  un  procés  de  degradació  d’aquest  que,  amb  el  pas  del  temps,  

adquirirà  proporcions  exagerades  i  afectarà  l’entorn  natural,  el  rural  i  també  l’urbà.  

Perfil  número  9.  Actualment3  una  gran  ciutat  cobreix   la  vall.   S’ha  produït  un  creixement  

urbà   i   industrial   que   fa   que   l’agricultura   sigui   un   reducte   de   la   perifèria.   Els   polígons  

industrials   s’han   construït   a   les   lleres   del   riu,   allà   on   hi   havia   les   terres   més   fèrtils.  

Afortunadament,  en  els  últims  anys,  s’ha  fet  una  forta  aposta  per   la  recuperació  del  bon  

estat  del  medi  ambient  i  el  riu,  que  s’havia  tornat  la  claveguera  de  la  ciutat,  ha  recuperat  el  

seu   estat   de   salut.   De   la   mateixa   manera,   els   boscos,   protegits   pel   seu   valor   ecològic,  

guanyen  qualitat  dia  a  dia,  tot  i  que  la  seva  superfície  queda  restringida  a  aquells  llocs  on  no  

ha  arribat  la  urbanització.    

3.3   L’evolució  dels  usos  i  cobertes  del  sòl  

En   l’anàlisi   del   paisatge,   l’estudi   de   l’evolució   dels   usos   i   cobertes   del   sòl   pren   molta  

importància   ja  que  permet  veure   la  manera  en  què   la   societat  ha   influït   sobre  el  medi   i  

viceversa.   D’una   banda,   les   persones   afecten   l’estructura,   la   dinàmica   i   l’evolució   del  

territori  per  l’apropiació  dels  recursos  naturals  i  el  rebuig  del  què  ja  ha  estat  utilitzat;  i  per  

l’altra,  el  territori  afecta  la  manera  com  es  configuren  les  societats.  En  aquest  sentit,  es  pot  

diferenciar  clarament  entre  els  conceptes  d’usos  i  cobertes  del  sòl,  tot  i  que  l’anàlisi  integrat  

d’ambdues  variables  permet  una  lectura  més  rica  i  completa.  Així,  el  terme  coberta  del  sòl  

fa   referència   a   les   condicions   biofísiques   de   la   superfície   terrestre   (per   exemple,   bosc,  

aiguamolls,  terres  de  conreu,  etc.),  mentre  que  per  ús  del  sòl  entenem  la  manera  en  què  la  

societat  fa  ús  del  territori  (per  exemple,  un  bosc  pot  ser  utilitzar  per  produir  fusta  o  per  ser  

conservat).  Tot  i  que  un  canvi  en  l’ús  del  sòl  pot  succeir  independentment  d’un  canvi  en  la  

coberta,  acostuma  a  succeir  que  es  produeixin  simultàniament.  

3  Tot  i  que  la  figura  d’Arrizabalaga  és  del  1984,  els  principals  canvis  paisatgístics  ja  s’havien  produït,  i  es  podria  dir  que  el  paisatge  d’aleshores  no  difereix  gaire,  a  grans  trets,  de  l’actual.  És  per  això  que  es  considera  aquest  últim  transsecte  com  si  fos  una  radiografia  del  paisatge  actual.  No  es  pot  perdre  de  vista,  però,  que  hi  ha  hagut  alguns  canvis   importants,  entre  els  més  destacats,  el   consolidament  dels  polígons   industrials,  el   creixement  d’alguns  barris  nous,  i  la  millora  integral  del  riu  i  dels  elements  naturals  del  municipi.  

17  

És  per  això  que  s’ha  realitzat  tant  l’anàlisi  dels  usos  del  sòl  com  de  les  cobertes,  per  poder  

detectar  els  canvis  i  les  tendències  que  s’han  produït  en  els  darrers  vint  anys.  La  informació  

de  la  que  es  disposa  és  la  següent:  

• Classificació  dels  usos  del  sòl  a  Catalunya  1992  

• Classificació  dels  usos  del  sòl  a  Catalunya  2002  

• Mapa  de  Cobertes  del  Sòl  de  Catalunya  (MCSC)  –  primera  edició  (1993)  

• Mapa  de  Cobertes  del  Sòl  de  Catalunya  (MCSC)  –  tercera  edició  (2005-­‐2007)    

La  representació  i  anàlisi  dels  usos  del  sòl  a  Granollers,  tant  per  l’any  1992  com  2002,  s’ha  

realitzat  a  partir  d’un  retall  del  municipi  sobre  les  respectives  capes  ràsters  de  Classificació  

dels  usos  del  sòl  a  Catalunya.  Per  la  presentació,  s’ha  adequat  la  llegenda  a  les  categories  

d’usos  del  sòl  realment  existents  al  municipi.  Per  l’anàlisi  estadística  s’han  representat  les  

categories  d’usos  del  sòl  en  valors  absoluts  (ha.)  i  valors  relatius  (%  sobre  la  superfície  total  

del  municipi),   a  més  d’incorporar  una   columna  que   indica  quina  és   la   tendència  que  ha  

tingut   cada   una   de   les   categories   d’ús   del   sòl   en   el   període   d’estudi,   1992-­‐2002.   Així  

s’aconsegueix   representar   quina   ha   estat   la   distribució   territorial   dels   usos   del   sòl   al  

municipi  ha  través  dels  mapes,  i  la  distribució  quantitativa  dels  usos  en  funció  del  total  de  la  

superfície  municipal.  

Com  es  pot  veure  a  la  figura  següent,  els  usos  predominants  tant  al  1992-­‐2002  són  els  de  

nucli   urbà,   l’industrial   i   comercial,   i   el   de   conreus   de   secà.   Una   primera   lectura   de   la  

cartografia   permet   deduir   que   el   creixement   d’usos   com   els   conreus   de   regadiu   o   l’ús  

anomenat  urbanitzacions  (que  es  correspon,  en  el  cas  de  Granollers,  amb  l’habitatge  isolat),  

ha  fet  disminuir   la  superfície  dedicada  als  conreus  de  secà.  També  al  2002  es  detecta  un  

increment   en   la   superfície   d’infraestructures,   que   sobretot   representa   una   fragmentació  

superior  del  territori,  alhora  que  comunica  les  diferents  parts  del  municipi.  L’exemple  més  

clar   és   la   Ronda   Sud,   construïda   l’any   1992   i   que   comunica   els   polígons   industrials   de  

Ponent  amb  l’autopista  AP-­‐7.  Aquests  processos  de  fragmentació  del  territori  veuen  en  la  

seva  representació  sobre  la  cartografia  dels  usos  del  sòl  un  increment  a  causa  de  la  diferent  

metodologia  emprada  entre  una  edició  del  mapa  i  l’altra.  És  a  dir,  tot  i  que  el  fenomen  de  

fragmentació  és  un  procés  fruit  de  l’aparició  de  taques  d’usos  artificials  sobre  els  conreus,  la  

metodologia  més   acurada   emprada   en   l’edició   de   l’any   2002   permet   discernir   peces   de  

mida  més  petita  sobre  el  territori,  que  tot  i  ja  existir  en  l’any  1992,  no  es  podien  detectar.  

Un  cas  exemple  d’aquest  fet  és  l’aparició,  en  el  mapa  de  l’any  2002  dels  habitatges  de  baixa  

densitat  de  Palou,  que  no  són  de  recent  creació,  sinó  que   ja  existien  des  de  molt  abans,  

però   no   havien   estat   digitalitzats.   És   per   això   que   la   interpretació   d’aquesta   cartografia  

d’usos  del  sòl  s’ha  de  complementar  amb  la  de  cobertes  del  sòl.  

18  

L’anàlisi   estadística   reforça   la   interpretació   cartogràfica.   Tant   en   valors   absoluts   com   en  

valors  relatius  les  categories  d’usos  artificials  són  les  que  s’incrementen  més  en  superfície,  

sobretot   les  urbanitzacions   i   les   infraestructures.   La   tendència  d’aquests  usos  és  a   l’alça,  

amb  un  increment  de  les  infraestructures  de  més  de  55  Ha  (passant  d‘ocupar  un  2.45  %  del  

terme  municipal  a  un  6,28%),  i  de  les  urbanitzacions  de  94  Ha.  En  aquest  cas,  com  ja  s’ha  

explicat,   s’ha   d’anar   amb   compte   amb   les   xifres   perquè   les   taques   que   corresponen   a  

l’àmbit  de  Palou  responen  a  un  canvi  de  metodologia.  Per  contra,  l’ús  del  sòl  que  ha  reduït  

més  la  seva  superfície,  ha  estat  el  dels  conreus  de  secà,  amb  una  pèrdua  de  més  de  225  Ha.  

Si   al   1992   representava  més   del   45%   del   terme  municipal,   al   2002   és   només   del   30%.  

Salvant  les  casuístiques  pròpies  de  les  variacions  en  la  metodologia,  aquesta  disminució  de  

la   superfície   dedicada   als   conreus   de   secà   es   pròpia   de   la   dinàmica   metropolitana   del  

municipi,  que  tot  i  conservar  el  Pla  de  Palou  com  un  reducte  agrari  molt  important  per  tota  

la  regió,  ha  vist  com  l’economia  del  sector  primari  perdia  pes  en  relació  a  altres  sectors.  

19  

Figura  6  Cartografia  dels  usos  del  sòl  de  Granollers,  any  1992  i  2002.  Font:  elaboració  pròpia  a  partir  de  la  informació  ràster  de  la  classificació  dels  usos  del  sòl  a  Catalunya,  per  l’any  1992  i  2002,  obtinguda  del  portal  web  www.gencat.cat

   

20  

Figura  7  Anàlisi  comparada  dels  usos  del  sòl  de  Granollers,  any  1992  i  2002.  Font:  elaboració  pròpia  a  partir  de  la  informació  ràster  de  la  classificació  dels  usos  del  sòl  a  Catalunya,  per  l’any  1992  i  2002,  obtinguda  del  portal  web  www.gencat.cat    

 

 

 

L’anàlisi  de  les  cobertes  corrobora  els  resultats  obtinguts  de  l’anàlisi  d’usos  del  sòl.  Tot  i  que  

el  període  d’anàlisi  divergeix  en  alguns  anys,  sent  en  el  cas  de  la  cartografia  de  cobertes  del  

1993-­‐2006,  la  tendència  de  cada  una  de  les  cobertes  és  la  mateixa  que  la  dels  usos  del  sòl  

corresponents.  La  pèrdua  de  superfície  de  conreu  s’evidencia  tant  en  la  cartografia  com  en  

la   taula   i   el   gràfic,   categoria   afectada   per   la   fragmentació,   tant   per   l’esquitx   d’elements  

urbans,   com   per   la   dinàmica   que   afecta   els   camps   i   parcel·∙les   abandonades   que  

evolucionen  cap  a  un  primer  estat  de  revegetació  en  matollars   i  herbassars,  per  passar  a  

consolidar-­‐se,  al  cap  dels  anys,  en  superfície  boscosa.  Així,  la  superfície  dedicada  a  conreus  

21  

l’any  1993  era  de  650  Ha  i  el  2006  de  431Ha,  passant  de  representar  gairebé  el  44%  de  la  

superfície  del  terme  a  un  29%.    

Les  polítiques  ambientals  dutes  a  terme  per  l’administració  municipal  des  de  l’establiment  

dels   ajuntaments   democràtics,   però   sobretot   en   els   darrers   anys,   han   permès   una  

extraordinària  recuperació  dels  espais  naturals,  donant  lloc  a  un  incipient  bosc  de  ribera  al  

llarg  del  riu  i  a  la  consolidació  dels  boscos  madurs  de  les  serres.  En  global,  la  superfície  de  

bosc  s’ha  mantingut  estable  en  una  mica  més  de  47  Ha,  però   la  superfície  de  matollars   i  

herbassars   ha   augmentat   lleugerament,   representant   al   2006   gairebé   el   10%   de   la  

superfície   municipal,   139   Ha   en   xifres   absolutes.   A   la   cartografia   es   pot   observar   com  

aquest  creixement  es  concentra  a  la  serra  de  Ponent,  amb  noves  superfícies  de  matollar  i  

herbassars  que  donen  continuïtat  ecològica  als  boscos  ja  existents,  i  a  l’àmbit  revegetat  del  

tram  septentrional  del  riu  Congost  al  seu  pas  per  la  ciutat.    

Però   ha   estat   el   creixement   de   les   zones   urbanitzades,   que   inclou   la   trama   residencial,  

industrial,  i  de  terciari,  i  les  infraestructures  viàries,  les  cobertures  que  més  han  augmentat  

en  els  darrers  anys  amb,  per  exemple,  la  pavimentació  del  passeig  fluvial,  la  construcció  del  

polígon   industrial   del   Congost   i   la   consolidació   del   polígon   del   Ramassar,   la   Font   del  

Ràdium,  o  dels  Xops,  i  el  desenvolupament  de  l’àmbit  residencial  de  Can  Gili.  Tal  i  com  s’ha  

comentat  pel  tema  dels  usos  del  sòl,  els  avenços  en  l’anàlisi  dels  ortofotomapes  i  la  millora  

en  la  resolució  de  les  imatges  han  fet  que  al  2006  s’hagin  digitalitzat  algunes  peces  i  atorgat  

una  categoria  més  específica.  Per  exemple,  s’han  digitalitzat   i  tingut  en  compte  els  nuclis  

residencials   de   Palou,   que   tot   i   existir   ja   al   1993   no   s’havien   considerat   com   a   zona  

urbanitzada,  o  s’han  tractat  com  a  infraestructures  algunes  que  ja  existien  però  que  havien  

estat  categoritzades  com  a  zona  urbanitzada.            

En   resum,   les  dinàmiques  generals  detectades  a   través  de   l’anàlisi   de   la   cartografia   i   les  

superfícies  dels  usos  del  sòl  i  de  les  cobertes  mostren  com  hi  ha  hagut  a  les  darreres  dues  

dècades  un  increment  de  la  superfície  urbanitzada  en  detriment  dels  cultius,  bàsicament  de  

secà,  i  que  aquest  increment  no  s’ha  produït  en  forma  de  grans  taques,  sinó  a  partir  de  la  

consolidació  d’espais  intersticials.  Durant  el  mateix  període  hi  ha  hagut  també  un  augment  

de   la  superfície  dedicada  a   les   infraestructures  de  comunicació,  que  salvant  els  canvis  de  

metodologia   detectats   i   ja   explicats   anteriorment,   responent   a   la   materialització   de  

projectes  de  mobilitat  associats  al  desenvolupament  urbanístic  i  a  la  creació  de  nous  barris.  

Cal  esmentar  que  algunes  operacions,  com  la  creació  de  la  Ronda  Sud,  van  estar  vinculades  

a   les   Olimpíades   de   l’any   1992,   en   les   quals   Granollers   va   ser   seu   de   les   competicions  

d’handbol  al  Palau  d’Esports.        

22  

 Figura  8  Cartografia  de  les  cobertes  del  sòl  de  Granollers,  any  1993  i  2006.  Font:  elaboració  pròpia  a  partir  de  la  informació  vectorial  de  la  cartografia  de  cobertes    obtinguda  del  portal  web  www.creaf.cat.  

 

 

23  

Figura  9  Anàlisi  comparada  de  les  cobertes  del  sòl  de  Granollers,  any  1993-­‐2006.  Font:   elaboració   pròpia   a   partir   de   la   informació   vectorial   de   la   cartografia   de  cobertes    obtinguda  del  portal  web  www.creaf.cat  

 

 

 

Per   últim,   per   valorar   quins   han   estat   els   canvis   paisatgístics   més   destacats   durant   el  

període  1993-­‐2006  s’ha  donat  resposta,  amb  una  anàlisi  gràfica,  a  les  preguntes  següents:  

les  cobertes  del  sòl  de  1993,  què  van  passar  a  ser  al  2006?  i  les  cobertes  del  sòl  del  2006,  

què  eren  al  1993?  A  partir  de  l’anàlisi  de  les  dues  gràfiques  següents  es  pot  veure,  doncs,  

quina  ha  estat  l’evolució,  fins  al  2006,  de  les  cobertes  del  sòl  del  1993,  i  saber  què  eren  al  

1993   les   diferents   cobertes   del   sòl   del   2006.   Per   agilitzar   l’anàlisi,   es   proporcionaran   les  

idees  clau  que  es  desprenen  de  cada  una  de  les  gràfiques,  per  tal  de  poder  orientar  la  seva  

lectura.  

 

24  

Figura  10  Anàlisi  de  les  transformacions  de  les  cobertes  del  sòl,  del  1993  al  2006  (I).  Font:  elaboració  pròpia  a  partir  de  la  informació  vectorial  de  la  cartografia  de  cobertes    del  CREAF  www.creaf.cat)  

   

La   principal   idea  que   se  n’extreu  de   la   gràfica   és  que   les   cobertes  del   sòl   de   l’any  1993  

tendeixen   a   la   seva   consolidació   el   2006,   el   que   vol   dir   que   malgrat   algunes  

transformacions,  la  coberta  predominant  el  1993  en  un  àmbit  és  la  que  també  predomina  

al  2006.  Així,  per  exemple,  la  superfície  boscosa  de  1993  continua  sent  en  gran  part  bosc  al  

2006,  concretament  un  72%  de  la  superfície  que  era  bosc  va  mantenir,  en  aquests  anys,  la  

seva   cobertura.   De   les   cobertes   representades,   la   que  menys   ha   variat,   perquè   la   seva  

tendència  ha  estat  de  consolidació  i  creixement  és  la  de  zona  urbanitzada:  de  la  superfície  

urbanitzada  al  1993,  el  92%  ho  continuava  sent  al  2006.  Els  anys  d’anàlisi  de  la  gràfica  han  

estat  de  consolidació,  per  Granollers,  del  seu  sòl  urbanitzable,  restant  actualment  158  ha,  

com  es  pot  veure  a  la  figura  14.  Per  altra  banda,  les  categories  que  més  han  variat  són  els  

conreus,  els  matollars  i  herbassars  i  les  zones  nues.  Els  conreus  han  disminuït  molt  la  seva  

superfície   per   passar   a   ser   matollars   i   herbassars,   en   un   primer   moment,   i   zones  

urbanitzades  posteriorment.  Aquesta  variació,  que  ja  s’havia  detectat  per  la  davallada  de  la  

superfície  en  xifres  absolutes,  es  corrobora  en  aquesta  gràfica,   ja  que  de  la  superfície  del  

municipi  que  al  1993  estava  dedicada  a  conreus,  només  un  62%  ho  continua  sent  al  2006.  

Es  pot  afirmar,  doncs,  que  el  paisatge  rural  de  Granollers  ha  sofert  un  retrocés  considerable  

en  les  últimes  dècades,  fruït  de  l’abandó  de  l’activitat  agrícola.  En  canvi,  tant  les  zones  nues  

com  els  matollars  i  herbassars  són  cobertes  de  transició  en  aquest  tipus  de  paisatge  de  la  

plana  vallesana,  que  tard  o  d’hora  acaben  esdevenint  una  zona  urbanitzada,  o  segueixen  la  

25  

successió   ecològica   que   els   hi   sigui   pròpia,   fins   que   s’inicia   de   nou   la   transformació  

d’aquestes  zones  en  boscos.  

 Figura  11  Anàlisi  de  les  transformacions  de  les  cobertes  del  sòl,  del  1993  al  2006  (II).Font:  elaboració  pròpia  a  partir  de  la  informació  vectorial  de  la  cartografia  de  cobertes    del  CREAF  (web  www.creaf.cat).  

 

La  lectura  de  la  segona  gràfica  es  pot  considerar  com  la  radiografia  de  la  primera,  perquè  

permet  il·∙lustrar  per  quines  cobertes  del  1993  estaven  formades  les  cobertes  del  2006,  el  

que   és   el   mateix   que   dir,   per   exemple,   què   eren,   l’any   1993,   els   boscos   del   2006?   La  

constatació  inicial  és  similar  a   la  de  l’anàlisi  de  la  gràfica  anterior:  el  que  era  una  coberta  

determinada   l’any  2006   ja  ho  era   també  al  1993.  Així,   per  exemple,  prop  del  72%  de   la  

superfície  boscosa  de  l’any  2006  ja  ho  era  al  1993,  i  el  mateix  succeeix  amb  el  94%  de  la  

superfície  de  conreus.  Cal  recordar  en  aquest  punt  que  la  superfície  de  conreus  es  va  veure  

reduïda   en   el   període   1993-­‐2006,   i   que   la   manera   com   s’ha   d’interpretar   la   gràfica   és  

entenent  que  només  un  6%  de  la  superfície  de  conreus  al  2006  no  ho  eren  al  1993,  el  que  

vol  dir  que  altres  cobertes  han  passat  a  ser  conreus  en  aquest  període  de  temps  i  que,  per  

tant,  hi  ha  hagut  una  transformació  de  la  coberta.  En  canvi,  les  zones  urbanitzades  del  2006  

s’han  nodrit,  en  gran  part,  del  que  eren  conreus  al  1993,   ja  que  un  20%  de   la  superfície  

urbanitzada  del  2006  eren  conreus  anteriorment.  També  els  matollars  i  herbassars  han  vist  

incrementar   la   seva   superfície   en   base   als   conreus.   Les   infraestructures,   en   canvi,   s’han  

construït,  sobretot,  en  zones  urbanitzades,  ja  que  un  40%  de  la  seva  superfície  del  2006  ho  

eren.  

26  

Aquesta  anàlisi  sobre  els  usos  del  sòl  i  les  cobertes  ha  permès  detectar  els  canvis  recents  en  

el  paisatge.  La  cartografia,  les  taules  i  gràfics  evidencien  com  la  coberta  que  més  ha  variat  

ha  estat   la  de  conreus,  fruit  del  declivi  de   l’agricultura.  Aquest  fet  ha  evolucionat  seguint  

dues   tendències  diferents:  per  una  banda,  els   conreus  abandonats  poden  entrar  en  una  

primera   fase   de   sòl   nu   o   amb   matollars   i   herbassars,   per   posteriorment   començar   un  

procés   de   revegetació   i   creixement   d’un   bosc   jove,   i   per   l’altra,   l’abandonament   de  

l’activitat  pot  donar  lloc  a  que  sigui  l’àmbit  de  desenvolupament  i  colmatació  urbana,  tant  

d’usos  residencial,  industrial  o  comercial  i  de  serveis,  com  d’infraestructures,  en  funció  del  

què   hi   havia   previst   pel   planejament.   En   paral·∙lel   a   aquesta   pèrdua   progressiva   dels  

conreus,  hi  ha  hagut  un  procés  invers  relacionat  amb  els  boscos  i  les  zones  verdes,  ja  que  

l’atenció   de   les   polítiques   ambientals   de   l’administració   han   estat   centrades   en   la   seva  

conservació  i  gestió.  El  mateix  ha  succeït  amb  el  riu,  que  ha  anat  recuperant  la  seva  entitat.    

Les  tendències  detectades  han  continuat  o  continuaran  en  el  futur  proper  en  la  mesura  en  

què   ho   preveu   el   planejament   urbanístic.   Per   exemple,   en   el   2010   s’ha   executat   el   Pla  

Parcial  del  Lledoner,  el  que  ha  suposat  una  reducció  important  de  la  superfície  de  conreus  

respecte  al  2006  (veure  a  la  cartografia  el  sector  al  nord  del  municipi).  Aquesta  última  sèrie  

de  mapes  permet  identificar  quins  seran  els  sectors  del  municipi  que  canviaran  de  paisatge  

en   els   propers   anys.   L’interessant   exercici   presenta,   per   una   banda,   l’ortofotomapa   del  

municipi  amb  la  classificació  del  sòl  segons  el  POUM  del  2006,  distingint  les  zones  de  sòl  no  

urbà  (SNU  –  en  verd),  sòl  urbà  consolidat  (SUC  –  en  marró),  sòl  urbanitzable  delimitat  (SUD  

–   en   vermell)   i   sòl   urbanitzable   no  delimitat   (SUND  –   en   groc).   A  més,   els   sector   de   sòl  

urbanitzable  incorporen  la  clau  per  saber  quina  qualificació  se’ls  hi  ha  assignat  i  en  què  es  

transformaran   en   el   futur,   a   fi   de   garantir   el   desenvolupament   urbanístic   sostenible   del  

municipi   (POUM  2006):   ús   residencial   (RES)   i   ús   industrial   (IND).   Per   una   altra   banda,   al  

segon  mapa   s’han   seleccionat  exclusivament  els   sectors  de   sòl  urbanitzable,  que   són  els  

que   canviaran   el   seu   paisatge   en   un   futur   proper,   i   s’han   representat   a   sobre   de   les  

cobertes   de   l’any   2006.   D’aquesta   manera,   i   gràcies   a   la   correspondència   en   els   anys  

d’elaboració  del  planejament  i  la  cartografia  de  les  cobertes,  podem  saber  quins  han  estat  

els  darrers  paisatges  modificats  en  els  últims  anys,  com  per  exemple  el  Lledoner,  quins  ho  

faran  en  un  futur  proper,  i  sobre  quines  cobertes  del  sòl  es  produiran  aquests  canvis.  

Com  es  pot  veure  al  gràfic,  les  cobertes  més  afectades  per  l’execució  del  POUM,  és  a  dir,  

aquells   sectors   en   sòl   urbanitzable   que   modificaran   el   seu   paisatge   amb   el  

desenvolupament   urbanístic,   són   els   conreus   (52%   del   sòl   urbanitzable)   i   els  matollars   i  

herbassars  (22%  del  sòl  urbanitzable).  En  total  unes  83  Ha  de  superfície  conreada  i  més  de  

34   Ha   de  matollars   i   herbassars   quedaran   afectats   pel   desenvolupament   urbanístic   i   es  

27  

transformaran  en  ús  residencial  i  industrial.  En  total,  el  12%  de  la  superfície  de  conreus  de  

l’any  2006  i  el  15%  de  la  de  matollars  i  herbassars  s’han  vist  o  es  veuran  afectades  per  un  

canvi  d’ús  a  residencial  o  industrial,  el  que  modificarà  substancialment  aquest  paisatge.  Tot  

i  així,  la  ubicació  de  les  peces  agrícoles  afectades,  tal  i  com  es  pot  observar  a  la  cartografia,  

respon  a  una  pauta  de  localització  que  les  situa  a  prop  de  zones  de  consolidació  de  zones  

urbanitzades,  el  que  garanteix  la  homogeneïtat  del  sòl  urbà  i  del  sòl  no  urbà.      

Figura  12  Cobertes  del  sòl  afectades  pel  desenvolupament  urbanístic  del  POUM  2006.Font:  elaboració  pròpia  a  partir  del  POUM  2006,  el  mapa  de  cobertes  del  sòl  2006  del  CREAF  (www.creaf.cat)    

 

Malgrat  aquestes  afectacions  en  el  paisatge,  també  el  12%  de  la  superfície  de  conreus  del  

municipi  és  sòl  no  urbanitzable,  el  que  garanteix  la  seva  continuïtat  paisatgística.  De  fet,  és  

la  coberta  més  afavorida  per  la  protecció  del  sòl  no  urbanitzable,  ja  que  un  53%  d’aquest  

tipus  de  sòl  és  superfície  conreada,  i  majoritàriament  s’ubica  a  Palou  i  a  la  Serra  de  Ponent.  

Les   zones  urbanes   (28%),   els  matollars   i   herbassars   (14%),   les   infraestructures   (8%)   i   els  

boscos   (5%)   són   les   categories  de   cobertes   en   sòl   no  urbanitzable,   zones  que   se   situen,  

sobretot,  a  la  part  meridional  del  municipi.  

 

 

 

 

 

 

28  

 

Figura  13  Cobertes  en  sòl  no  urbanitzable  segons  el  POUM  2006.  Font:  elaboració  pròpia   a   partir   del   POUM   2006   ,   el   mapa   de   cobertes   2006   del   CREAF  (www.creaf.cat),  i  l’ortofotomapa  de  l’ICC  (www.icc.cat).  

 

29  

Figura  14  Evolució  del  paisatge  en  funció  del  planejament  urbanístic  i  les  cobertes  del  sòl.  Font:  elaboració  pròpia  a  partir  del  POUM  del  2006  ,  el  mapa  de  cobertes  del  2006  de  la  pàgina  web  del  CREAF  (www.creaf.cat),  i  l’ortofotomapa  obtingut  a  la  pàgina  web  del  ICC  (www.icc.cat).    

   

30  

Les  tipologies  de  paisatge  Caracterització  general  

A  l’hora  de  definir  les  tipologies  de  paisatge  s’han  seguit  els  criteris  explicats  al  capítol  de  

metodologia.  Tot  i  que  a  la  realitat  és  impossible  delimitar  un  paisatge  en  sentit  literal,  tant  

perquè   constantment   rep   influències   d’altres   tipologies   com   per   les   diferents  

interpretacions   que   es   fan   del  mateix   tipus   de   paisatge   en   funció   de   la   persona   que   el  

percep,   s’ha   cregut   convenient   establir   els   següents   tipus   de   paisatge   per   tal   de   poder  

desenvolupar  aquesta  diagnosi  i  posteriorment  poder  fer  propostes  més  concretes:  

Paisatge  agrari  de  perifèria  urbana:  és  l’espai  on  es  desenvolupen  les  activitats  agrícoles  i  

agroindustrials,   i   que   està   dividit   en   parcel·∙les.   Les   edificacions   que   es   troben   són  

majoritàriament   residències   de   baixa   densitat   i   edificis   annexos   de   servei.   També   es  

vinculen  els  usos  de  conservació  ambiental  i  de  recreació.  En  aquest  cas,  per  ser  de  perifèria  

urbana,  la  relació  amb  la  ciutat  és  molt  propera  funcionalment  i  física,  el  que  fa  que  hagi  de  

fer   front   a   una   gran   inestabilitat   per   les   perspectives   d’ús   del   sòl   i   se   li   exigeixi   una  

multifuncionalitat  que  no  l’ha  caracteritzat  tradicionalment.  

Paisatge   urbà:   definit   principalment   pel   nucli   urbà,   l’extensió   residencial   dels   barris,   les  

places  i  espais  oberts,  i  els  carrers  i  avingudes  que  les  comuniquen.  La  forma  actual  és  un  

palimpsest   de   l’herència   urbana.   A   més,   és   l’espai   on   la   majoria   de   les   persones  

desenvolupen  les  activitats  quotidianes,  sobretot  aquelles  relacionades  amb  la  residència,  

el  treball,  el  lleure  i  l’oci.  La  seva  complexitat  ve  donada  també  per  ser  el  lloc  de  l’intercanvi,  

de  la  política,  de  les  manifestacions,  i  de  les  relacions  socials.    

Paisatge   fluvial:   compren   el   territori   format   pel   canal,   la   llera,   els  marges   i   aquell   espai  

adjacent  que  permet  que  la  població  gaudeixi  el  riu.  Per  tant,  inclou  tant  l’espai  entre  dics  

com  el  passeig  fluvial  que  el  voreja.  Dels  paisatges  aquí  definits  és  el  més  dinàmic  a  causa  

dels   efectes   de   l’aigua,   que   fa   que   en   funció   de   l’època   de   l’any,   de   les   pluges   i   de   les  

espècies  vegetals  i  animals  que  en  ell  hi  viuen,  variï  en  la  seva  forma,  color,  etc.  

Paisatge  dels   polígons  d’activitats   econòmiques:   els   elements   principals   que   configuren  

aquest   paisatge   són   les   indústries   i   els   seus   serveis   (vies   de   comunicació,   xarxes  

elèctriques…).  S’organitza  en  polígons  que  trobem  a  la  perifèria,  els  més  antics  organitzats  

Capítol  

4  

31  

. . . . . . . . .

gràcies  a  la  posterior  urbanització,  els  més  actuals  planificats  prèvia  construcció.  No  només  

la   seva   localització   és   clau   per   l’èxit   i   la   instal·∙lació   d’indústries,   sinó   que   també   la   seva  

configuració  interna  i  integració  paisatgística.  

Malgrat   totes   les  mancances   i   deficiències   que   pugui   significar   aquesta   classificació   per  

tipologia  de  paisatge,  que  engloba  tota  la  superfície  municipal  sense  descuidar  cap  àrea,  és  

remarcable  que  el   tarannà  de  cada  una  d’elles  es   fa  evident  per   tota   la  ciutadania   i,  per  

tant,  s’ha  de  tenir  en  compte  a  l’hora  de  gestionar  i  intervenir  sobre  aquests  paisatges.    

 Figura   15   Tipologies   de   paisatge   de   Granollers.   Font:   elaboració   pròpia   i  l’ortofotomapa  obtingut  a  la  pàgina  web  del  ICC  (www.icc.cat).  

   

   

32  

 

Els  valors  paisatgístics  La  multiplicitat  de  valors  de  Granollers  

El  paisatges  de  Granollers  representen  una  sèrie  de  valors  paisatgístics  que  responen  a  la  

qualitat   estètica,   ecològica   o   productiva   d’algun   dels   seus   elements   o   àmbits,   o   potser  

tenen  un  rol  destacat  entre  la  societat  per  l’ús  que  d’aquest  en  fan,  o  pel  que  representen  

en   un   sentit   religiós,   simbòlic   i/o   identitari.   La   varietat   de   paisatges   i   qualitat   d’aquests  

atorguen   al   municipi   un   ventall   considerable   de   valors   paisatgístics,   el   que   enalteix   el  

paisatge  de  Granollers.  

Els   valors   estètics   estan   estretament   relacionats   amb   la   situació   geogràfica   i   amb   la  

geomorfologia   del  municipi.   En  primer   lloc,   la   ubicació   de   la   ciutat   al   fons   de   la   vall   del  

Congost   li   atorga   unes   vistes   de   les   serres   que   l’envolten   que   pocs  municipis   de   l’àrea  

metropolitana   poden   gaudir,   i   que   transmeten   els   valors   naturals   i   la   percepció   de  

tranquil·∙litat  que  generalment  aquests  tipus  de  paisatge  genera.  A  més  a  més,  la  distribució  

dels  usos  del  sòl  i  el  manteniment  de  l’activitat  agrícola,  fa  que  la  trama  urbana  limiti  amb  

aquests  espais  forestals  de   les  serres   i/o  amb  l’espai  agrícola  del  Pla  de  Palou,  connector  

entre  la  serra  de  Ponent  i  la  de  Llevant.  Aquesta  matriu  agroforestal  és  d’un  alt  valor  estètic  

a   l’àrea   metropolitana   per   l’escassetat   de   paisatges   similars,   i   perquè   permeten   el  

manteniment   d’uns   paisatges   que   cada   cop   tenen   més   pressió   per   part   d’altres   usos.  

També   és   Granollers   un   excel·∙lent   mirador   del   Sistema   Costaner   Català,   ja   que   la   seva  

situació  permet  contemplar  algunes  de  les  serres  i  turons  de  la  Serralada  Litoral  (Turó  de  

Sant  Miquel,  Collserola)  i  de  la  Serralada  Prelitoral  (el  Montseny  amb  el  Turó  de  l’Home,  i  

Montserrat).   D’altra   banda,   destaquen   pels   seus   valors   estètics   el   patrimoni   medieval   i  

gòtic,  amb   la  màxima  representació  en  Can  Ginebreda   i   la  Porxada,  Bé  Cultural  d’Interès  

Nacional,  així  com  el  patrimoni  modernista  civil,  representat  sobretot  per  la  casa  Clapés.    

Entre   els   valors   més   destacats   de   Granollers   es   troben   els   valors   ecològics.   La  

transformació  del  riu  Congost  passant  de  ser  un  dels  més  contaminants  d’Europa  a  formar  

part  de  la  Xarxa  Natura  2000  és  un  exemple  de  la  bona  gestió  que  s’ha  dut  a  terme  des  de  

la   instauració  dels   ajuntament  democràtics  per  part  de   l’administració.   Tanmateix,   s’han  

creat  nous  ecosistemes  fluvials,  com  l’espai  natural  de  Can  Cabanyes,  que  serveixen  com  a  

bona   pràctica   de   recuperació   d’espais   degradats   i   de   depuració   d’aigües.   Els   espais  

Capítol  

5  

33  

. . . . . . . . .

forestals,  fluvials  i  la  xarxa  de  camins  estan  protegits  a  través  del  Pla  Especial  de  Protecció  i  

Gestió  del  Patrimoni  Natural,  que  identifica,  elabora  plans  de  gestió  i  protegeix  els  espais  

verds,   com   per   exemple   la   Font   del   Ràdium.   Paral·∙lelament,   la   xarxa   de   parcs   urbans   i  

jardins   complementa   aquest   conjunt   d’espais   dins   de   la   trama   urbana,   amb   la   voluntat  

d’evitar  espais  aïllats  i  volent  donar  continuïtat  al  verd  de  les  serres  i  del  Pla  de  Palou.  

Els  valors  productius  caracteritzen  i  reafirmen  la  capitalitat  de  Granollers  al  Vallès  Oriental.  

Tant  l’activitat  industrial  com  la  de  comerç  i  serveis  tenen  una  participació  molt  activa  tant  

en  el  municipi  com  a  la  resta  de  la  comarca.  Els  diversos  polígons  industrials  que  se  situen  al  

límit   de   la   trama   urbana   de   la   ciutat   acullen   nombroses   empreses,   algunes   de   gran  

importància  en  el  panorama  català   i   espanyol,   sobretot  del   sector  químic   i   alimentari.  A  

més,   el   Circuit   de   Catalunya   posiciona   Granollers   al     mapa   i   funciona   com   un   element  

d’atracció.  D’altra  banda,  des  dels  seus  orígens  la  ciutat  ha  estat  el  mercat  local  i  comarcal  

de   referència,   i   fins   avui   dia   manté   el   seu   tarannà,   que   es   pot   veure   reflectit   en   el  

freqüentat  Mercat  dels  Dijous  que  té  lloc  al  centre.  A  més,  aquestes  instal·∙lacions  permeten  

la   venda  del   producte   agrícola   local,   afavorint   el   comerç   i   el   consum  de  proximitat,   una  

mesura  en  pro  de  garantir   la  permanència  de   l’activitat  agrícola   i  del  paisatge  del  Pla  de  

Palou  i  de  les  Serres.  

També   són   molt   preuats   els   valors   històrics,   gràcies   a   la   descoberta,   conservació   i  

integració   en   el   paisatge   actual   tant   de   restes   arqueològiques,   patrimoni   industrial,  

patrimoni   arquitectònic   de   caràcter   urbà   i   rural,   i   edificis   religiosos   singulars,   com   de   la  

xarxa   de   camins   i   els   elements   que   rescaten   la   memòria   històrica.   Es   poden   destacar,  

doncs,   les   tasques   dutes   a   terme   per   enaltir   les   muralles,   els   corredossos,   les   places  

medievals  al  voltant  de  la  Porxada,  i  alguns  indrets  concrets  que  recorden  els  fets  que  van  

succeir   durant   els   bombardejos   de   la   Guerra   Civil.   També   la   recuperació   del   patrimoni  

industrial,  amb  alguns  exemples  com  l’Adoberia  o  Roca  Umbert  i  les  tasques  de  recuperació  

i  manteniment  dels  camins  rurals  i  de  la  seva  toponímia  contribueixen  a  donar  importància  

a  aquests  valors  històrics.  No  menys  importants  són  també  les  tradicions  orals  i  escrites,  les  

llegendes   i   les   festes  populars.  La  Llegenda  de   la  Pedra  de   l’Encant  o   la  Festa  Major  dels  

Blancs  i  Blaus  són  dos  bons  exemples.    

Aquesta  última,   la  Festa  Major  dels  Blancs   i  Blaus  és  segurament  també   la  millor  mostra  

dels  valors  socials  del  municipi,  a  causa  de  la  gran  participació  de  la  ciutadania  i  visitants  en  

totes   les   seves   activitats  durant   l’última   setmana  d’agost.  Altres   esdeveniments  que   són  

motiu  d’un  gran  nombre  de  persones  és  la  Fira  de  l’Ascensió  i  la  Mitja  Marató,  un  referent  a  

nivell  estatal.  Els  itineraris  municipals  i  el  Parc  Fluvial,  que  impulsen  la  pràctica  de  l’esport,  el  

passeig,   el   lleure   i   l’educació,   tenen   també   una   gran   freqüentació   i   permeten   la  

34  

. . . . . . . . .

sociabilització.  En  aquest  sentit,  no  podem  descuidar  el  paper  important  per  les  relacions  

socials  que  representa  el  Mercat  dels  Dijous.  

Els  valors  artístics  del  municipi  són  sobretot  representats  per  diversos  tipus  d’art.  Pel  que  fa  

a   la   literatura,  destaquen  en  narrativa  els   textos  de   Josep  Pla   i  en  poesia  els  poemes  de  

Carles  Sindreu  i  Pons  que  parlen  de  Granollers  i  en  els  quals  es  poden  descobrir  alguns  dels  

elements   i   valors   que   s’esmenten   en   aquesta   diagnosi.   Pel   que   fa   a   la   difusió   científica,  

Salvador  Llobet,  geògraf,   i  Antoni   Jonch   i  Cuspineda,  zoòleg   i   farmacèutic,  han  contribuït  

enormement  amb  la  seva  prolífica  obra.  També  va  ser  molt   important  el  moviment  d’art  

conceptual  dels  anys  70,  amb  representants  com  Viaplana,  Jordi  Benito,  Àngel  Jové,  Josep  

Ponsatí  o  Lluis  Peñaranda,  que  van  atorgar  a  la  ciutat  el  paper  de  catalitzadora  d’aquesta  

pràctica   artística   a  Catalunya.  Cal   destacar   també,   l’aposta  de   l’administració  per   fer  del  

mur  de  contenció  del  riu  el  lloc  on  plasmar  l’art  urbà  dels  joves  graffiteros.  

Entre  els  elements  amb  valors  religiosos  i  espirituals  destaquen,  per  sobre  de  tot,  l’església  

de   Sant   Esteve,   amb   un   campanar   visible   des   de   la   perifèria   de   la   ciutat   i   una   fita   del  

paisatge  urbà,  i  la  Parròquia  de  Sant  Julià  de  Palou  i  la  llegenda  de  la  Mare  de  Déu  de  les  

Neus  de  la  Torre  de  les  Aigües.  

Aspectes  ja  esmentats,  com  la  Festa  Major  dels  Blancs  i  Blaus,   la  llegenda  de  la  Pedra  de  

l’Encant   o   la   Porxada   són   també   de   gran   valor   identitari,   ja   que   hom   els   vincula  

estretament  amb  Granollers,  i  la  població  del  lloc  se  sent  molt  identificada  amb  aquests.  En  

aquest  sentit,  es  podria  parlar  de  la  pràctica  esportiva  i  els  clubs  que  representen  l’handbol  i  

l’atletisme,   esports   molt   populars   i   amb   molta   afició   al   municipi.   Finalment,   no   es   pot  

passar  per  alt  que  el  Pla  de  Palou  té  una   idiosincràsia  pròpia  com  a  antic  municipi,  però  

alhora   singularitza   a   Granollers.   Aquests   espais   agrícoles   desperten   un   sentiment  

d’identitat  entre  alguns  sectors  de   la  població,  especialment  entre  aquells  que  han  estat  

més  directament  relacionats  amb  l’activitat  agrícola.  De  la  mateixa  manera,  per  als  sectors  

de  població  vinculats  a  l’activitat  industrial,  determinats  paisatges  industrials,  com  el  de  la  

fàbrica  Reckitt  Benckiser  poden  reforçar  el  seu  sentit  de  pertinença  al  lloc,  malgrat  que  per  

altres  puguin  significar  tot  el  contrari.    

Així  com  ja  s’ha  fet  esment  que  Granollers  és  un  excel·∙lent  mirador  del  Sistema  Costaner  

Català,  les  seves  serres  també  ho  són  de  la  pròpia  ciutat,  amb  el  Pedró  com  a  mirador  de  

referència.  Diferents   itineraris   lliguen  aquests  punts  amb   la  ciutat.  Bàsicament  existeixen  

dos  itineraris  municipals  que  transcorren  les  serres,   la  de  Ponent  i   la  de  Llevant.  A  més  a  

més,  el  Passeig  Fluvial  és  un  itinerari  paisatgístic  per  se  ja  que  travessa  diferents  tipologies  

de  paisatge.  

35  

Els  principals  impactes  i  riscos  paisatgístics  Alguns  processos  i  factors  d’efecte  amenaçant  

 

Els  principals  impactes  i  riscos  del  paisatge  de  Granollers  els  podem  classificar  en  relació  a  

tres   tipologies:   els   elements   construïts,   la   gestió   i   manteniment   dels   espais   verds,   i   les  

qüestions  relatives  a  la  identitat.  

Pel   que   fa   al   primer   aspecte,   els   elements   construïts,   cal   diferenciar   dues   tipologies,  

l’impacte  de  les  infraestructures  i  els  riscos  derivats  d’una  qualitat  edificatòria  deficient  pel  

conjunt   de   les   construccions   noves   i   les   ja   existents,   sobretot   pel   que   fa   als   aspectes  

d’integració  paisatgística.  La  C-­‐17  i  les  dues  vies  ferroviàries  són  unes  fractures  territorials  

que   afecten   la   connectivitat   dels   espais,   a   nivell   d’ecosistemes   naturals,   de   continuïtat  

paisatgística  i  d’accés  de  les  persones.  Continuant  la  reflexió  al  voltant  de  la  mobilitat,  pot  

ser  també  un  risc  una  gestió   ineficient  de  la  circulació,  el  transit   i   l’aparcament,  tot   i  que  

s’està   actuant,   sobretot   en   el   centre   urbà,   en   pro   de   la   peatonalització   dels   carrers,  

construint  aparcaments  de  dissuasió  a  les  principals  entrades  a  la  ciutat.  Malgrat  això,  les  

problemàtiques  detectades  en  el  lligam  i  ús  dels  carrils  bicis  es  convertiran  en  un  risc,  ja  que  

la  bicicleta  és  una  òptima  alternativa  a  l’ús  del  vehicle  privat,  i  ajudaria  a  disminuir  els  nivells  

d’emissió  de  gasos  contaminants.  

Els  elements  construïts,  per  la  seva  forta  presència  en  entorns  urbans,  han  de  ser  edificats  

amb  materials   i   tècniques   respectuoses   amb   el   medi   ambient   i,   també,   procurant   que  

s’integrin  en  el  paisatge  del  seu  entorn.  Aquesta  premissa  afecta  a  totes  les  construccions  

del   municipi,   però   s’ha   de   posar   especial   atenció   al   risc   que   té   adoptar   una   postura  

despreocupada  davant  el  patrimoni  existent  i  el  tractament  de  les  edificacions  fóra  del  casc  

urbà,  això  és,  als  polígons   industrials   i  als  conjunts   rurals.  Tot   i  que   la   freqüentació  de   la  

trama  urbana  és  superior  a  la  de  la  resta  d’espais  del  municipi,  no  només  s’ha  de  ser  curós  

amb   les  arquitectures   i   acabats  dels  edificis  del  paisatge  urbà,   si  no  que   s’ha  de   fer  una  

reflexió   integral   de   com   millorar   tot   tipus   de   construccions   per   tal   d’integrar-­‐les   en   el  

paisatge.   Aquestes   qüestions   afavoriran   el   gaudi   de   la   població   d’aquests   espais   i   la  

vinculació  identitària  amb  el  municipi.  Tanmateix,  és  igual  d’important  evitar  caure  en  uns  

entorns  degradats,  on  el  tractament  d’aspectes  com  la  publicitat  i  els  rètols  identificadors,  

el  tractament  de  les  mitgeres,  o  la  disposició  d’elements  distorsionadors  poden  oferir  una  

Capítol  

6  

36  

. . . . . . . . .

sensació  de  deixadesa,  i  generar  entorns  insegurs,  amb  els  problemes  socials  que  aquesta  

connotació  pot  comportar.  Concretant  aquest  aspecte  anterior,  un  dels  riscos  paisatgístics  

que  sobretot  podria  afectar   l’entorn  de   les  edificacions  del  Pla  de  Palou  és   la   instal·∙lació  

d’elements  auxiliars    sense  prendre  les  mesures  d’integració  adequades.  Afortunadament  

hi  ha  ja  nombroses  experiències  que  poder  ajudar  a  orientar  la  localització  d’aquestes  i  la  

manera  d’integrar-­‐les  paisatgísticament.    

En  relació  a  la  gestió  i  manteniment  dels  espais  verds,  s’ha  de  fer  distinció  entre  aquells  que  

serveixen  per  esponjar  la  trama  construïda,  com  les  places,  jardins  o  espais  intersticials,  els  

que  se  situen  al  límit  d’aquesta,  com  els  parcs  urbans,  o  els  espais  naturals,  com  els  boscos  

de   les   serres   i   els   ambients   fluvials.   Tots   aquests   elements   han   de   ser   entesos   com   a  

elements   configuradors   d’una   xarxa   i   no   com   a   espais   aïllats,   per   tal   de   facilitar   la   seva  

lectura   i   funcionament   com   a   connectors   paisatgístics.   Respecte   als   espais   verds   es  

detecten  dos  riscos  principals.  En  primer  lloc,  la  població  de  Granollers  no  té  la  percepció  de  

què  la  superfície  verda  urbana,  entenent  places  i  jardins,  sigui  suficient  i,  a  més  a  més,  el  

mobiliari  urbà  i  el  disseny  d’aquests  en  general,  no  satisfan  adequadament.  I  en  segon  lloc,  

hi  ha  una  manca  de  vinculació  de  la  població  amb  els  espais  naturals  de  l’entorn,  motiu  pel  

qual   no   són   prou   respectats   i   valorats.   En   aquest   sentit,   es   detecta   que   no   hi   ha   un  

tractament  adequat  dels   límits  de  les  tipologies  paisatgístiques  ni  una  connectivitat  entre  

elles  que  pugui  servir  per  valorar  la  real  proximitat  que  hi  ha  entre  diversos  usos  com  un  

plus  de  qualitat.  Tractar  amb  cura  els  límits  de  les  diferents  tipologies  paisatgístiques  evitarà  

caure  en  una  segregació  d’usos  extrema,  impròpia  de  les  ciutats  mediterrànies,  i  propiciarà,  

en  canvi,  la  mixicitat  d’aquests.  

En  quant  als  temes  identitaris,  més  enllà  dels  que  ja  s’han  comentat  en  aquests  paràgrafs  

anteriors,  cal  posar  l’accent  en  el  risc  que  suposaria  perdre  la  superfície  agrària  de  Palou,  bé  

sigui   per   la   pressió   urbanística   que   pateix,   tot   i   la   seva   actual   protecció   pel   POUM   de  

Granollers,   bé   sigui   per   la  manca   de   persones   que   s’hi   dediquin   a   l’agricultura,   la   única  

manera  possible  de  mantenir   aquest  paisatge,   fruit   de   la   jubilació   i  manca  de   renovació  

generacional.  Un  escenari  futur  sense  aquesta  peça  agrícola,  faria  que  el  municipi  quedés  

mancat   d’un   dels   components   que   li   aporten   una   identitat   única   dins   de   l’àrea  

metropolitana,  i  que  perdés  així  part  del  seu  tarannà,  del  seu  caràcter  polièdric  i  polifacètic.  

Tanmateix   si   es   produís   una   colonització   per   part   de   comunitats   vegetals   arbustives,  

augmentaria  la  superfície  de  terrenys  forestals,  amb  el  conseqüent  canvi  de  fisonomia  del  

paisatge,  tornant  a  assemblar-­‐se  al  paisatge  de  períodes  temporals  anteriors.    

 

37  

. . . . . . . . .

A  més  a  més,  també  vinculat  amb  els  temes  identitaris  i  socials,  el  mur  de  contenció  del  riu,  

a  banda  de  l’impacte  en  l’ecosistema  fluvial  que  representa  i  els  problemes  de  connectivitat  

que  genera  entre  les  serres  i  de  les  serres  amb  Palou,  no  ha  permès  que  encara  el  gruix  de  

la   població   hagi   canviat   la   imatge   que   té   del   riu   Congost,   quan   en   canvi,   aquest   ja   ha  

millorat  la  qualitat  de  les  seves  aigües  i  del  seu  entorn  en  tal  mesura  que  forma  part  de  la  

Xarxa  Natura  2000.  La  tendència  iniciada  fa  uns  anys  per  l’administració  de  naturalitzar  al  

màxim  el  riu  per  millorar  la  seva  qualitat  natural  i  visual,  i  les  accions  per  apropar  la  població  

al   riu,   han   funcionat   parcialment.   Sobretot   han   calat   en   aquells   grups   de   població   que  

practiquen  esports  com  l’atletisme  o  el  ciclisme,  però  cal  continuar  fomentant  l’estima  de  la  

població  al  riu  per  tal  de  què  sigui  una  peça  cabdal  de  la  seva  identitat  local.  

Finalment,   però   no   per   això   menys   important,   valorar   que   el   perfil   de   les   serres   són  

paisatges  d’alta  fragilitat  visual,  perquè  és  relativament  fàcil  interrompre  la  línia  de  l’horitzó  

d’aquestes  amb  la   implantació  d’elements  en  altres  àmbits  de   la  ciutat  quan  el  seu  valor  

paisatgístic  és  molt  elevat,  ja  que  és  un  tret  d’identitat  bàsic  del  municipi  de  Granollers.  La  

geomorfologia  que  van  dibuixar   les  serres  de  Ponent   i  Llevant   i  el   riu  Congost  és  potser,  

com  ja  s’ha  dit,  l’element  paisatgístic  més  notable  de  Granollers.  

 

38  

Les  oportunitats  del  paisatge  Alguns  processos  i  factors  a  desenvolupar  

 

Que   Granollers   sigui   capital   del   Vallès   Oriental   ha   afavorit,   sens   dubte,   l’atracció   de  

visitants,   empreses   i   comerços,   factor   que   ha   servit   per   difondre   no   només   les   seves  

activitats,  sinó  també  els  seus  paisatge.  Actualment,  la  rehabilitació  del  centre  històric  i  la  

seva   peatonalització,   que   afavoreix   el   passeig   tranquil   i   la   contemplació   i   percepció   del  

paisatge,   ofereix   un   moment   excepcional   per   l’aplicació   de   la   Carta   de   Colors,   que  

dignificarà  la  imatge  dels  edificis,  i  per  la  realització  d’aquest  Pla  de  Paisatge.    

Tant   al   centre   urbà   com   a   la   resta   d’àrees   del   municipi,   hi   ha   nombrosos   elements  

patrimonials   ubicats   en   el   seu   context   original,   que   han   permès   la   creació   de   rutes  

turístiques.  El  patrimoni  medieval,  modernista,  industrial  o  de  la  Guerra  Civil  no  és  només  

propi  de  Granollers,  sinó  també  d’altres  enclavaments  de  Catalunya,  fet  pel  qual  el  municipi  

s’ha   vinculat   amb   d’altres   per   crear   xarxes   patrimonials   o   itineraris   turístics   integrats.   A  

banda  del  patrimoni  també  les  tradicions    configuren  els  paisatges  de  Granollers  i  serveixen  

de  reclam  pels  visitants.  Donar  a  conèixer  aquestes  tradicions  i  aquest  patrimoni  permetrà  

posar   en   valor   els   paisatges  de  Granollers   i   fomentarà   el   sentiment  de  pertinença  de   la  

població   autòctona,   que   veurà   en   el   reconeixement   dels   seus   paisatges   un   motiu  

d’identitat.  

Pel  que   fa  als  elements  paisatgístics  naturals,   cal   seguir  actuant  en   la   línia  en  què   s’està  

fent,  restaurant  les  condicions  naturals  allà  on  es  requereixi   i  sigui  possible,   i  gestionant  i  

protegint   aquells   espais   amb   un   valor   especial.   Gràcies   a   la   participació   en   diferents  

projectes   europeus,   s’està   fent   difusió   d’aquests   paisatges   naturals,   que   serveixen   de  

referència  per  altres  països,  i  s’està  també  aprenent  noves  eines  per  la  millora  de  la  gestió  

dels  espais  naturals.  El  paisatge  natural  de  Granollers  és  tan  accessible  i  està  tan  vinculat  

amb   la   trama   urbana   que   és   una   oportunitat   per   poder   fer   difusió   i   treballar   projectes  

d’educació  amb  grups  escolars  i  altres  col·∙lectius.  

Respecte   al   paisatge   agrícola   hi   ha   diversos   factors   a   desenvolupar   que   generen   una  

oportunitat  pel  sector  agrícola  però  també  pel  conjunt  de  Granollers.  La  seva  ubicació  a  la  

segona   corona  de  Barcelona   i   la   proximitat   del   nucli   urbà   de  Granollers   proporciona   un  

entorn  idoni  per  l’apreciació  d’aquest  tipus  de  paisatge.  A  més,  la  recuperació  de  la  cultura  

Capítol  

7  

de   la   petita   producció   i   el   comerç   de   proximitat,   vinculat   sovint   amb   els   projectes   de  

qualitat,   fan  que  el  desenvolupament  de  projectes  paisatgístics  en  aquest   context   siguin  

d’alt   valor.   Destacar   el   patrimoni   arquitectònic,   posar   de   relleu   la   xarxa   de   camins,  

recuperar  la  xarxa  de  rec  tradicional  o  simplement  disposar  l’entorn  per  gaudir  de  la  seva  

tranquil·∙litat,  són  algunes  de  les  iniciatives  paisatgístiques  que  es  poden  dur  a  terme.  

El   paisatge   també   suposa   un   actiu   important   i   una   oportunitat   pels   polígons   d’activitat  

econòmica  de  Granollers.   L’entorn  paisatgístic   ofereix   un   fons   escènic   d’alt   valor   per   les  

indústries,  que  si  s’integren  en  aquest  guanyen  també  en  qualitat  de  façana.  A  més,  hi  ha  

una  gran  quantitat  de  bosquines  protegides,  que  relliguen  amb  el  verd  urbà,  i  que  serveixen  

per   acollir   els   usos   socials   d’aquest   entorn.   Podria   ser   el   paisatge,   doncs,   l’element   que  

serveixi   per   crear   una  marca   pels   polígons   d’activitat   econòmica   de   Granollers,   que   els  

caracteritzés  i  promocionés  com  a  conjunt,  a  banda  de  generar  un  fort  element  identitari  

per   la  població  d’un   sector  que  havia  estat  molt   important   i  que  encara  conserva  molta  

entitat.  Finalment,  el  disseny  de  nous  sectors  construïts  en  el  sòl  urbanitzable  industrial  que  

encara  resta  per  desenvolupar,  tindrà  gràcies  al  Pla  de  Paisatge  unes  directrius  d’integració  

paisatgística  que  permetran  un  desenvolupament  sostenible  i  un  manteniment  de  la  bona  

imatge  dels  polígons.  

40  

Anàlisi  DAFO  

 

41  

ANNEX  -­‐  TIPOLOGIES  DE  PAISATGE  

42  

 

El  paisatge  urbà  

 

A-­‐1  

43  

Plànol  tipologies  de  paisatge  

 

44  

Trets  distintius  

Granollers  és  una  ciutat  d’origen   romà,   tot   i  que  s’han   trobat  vestigis  anteriors.   La  morfologia   actual   de   la   ciutat,   però,   ve   determinada   en   bona   part   pel   recinte  emmurallat  d’època  baixmedieval.  Els  posteriors  creixements  es  van  concentrar  a  les  principals  vies  de  comunicació,  als  carrers  de  Barcelona,  Corró  i  Caldes.    

Al   centre   s’han   conformat   un   conjunt   de   places   en   les   quals,   històricament,   s’han  desenvolupat  les  activitats  del  mercat  setmanal.  Aquesta  zona  central  va  conformar  un   dels   pols   de   creixement   urbanístic   de   la   ciutat   durant   l’edat   mitjana,   i   és   on  actualment  s’ubica  la  Porxada.  

La   ciutat   ha   mantingut   fins   avui   dia   el   paper   de   ciutat   comercial,   com  mostra   la  importància  del  mercat  dels  dijous,  encara  que  també  són  molt  importants  el  sector  industrial  i  de  serveis.    

Les  tipologies  d’habitatges  són:  la  casa  de  cos  (habitatge  tradicional),   la  casa  model  eixample   (primers   creixements),   i   les   edificacions   actuals   en   forma   de   residencial  plurifamiliar   (predominant),   cases   unifamiliars   adossades,   i   amb  menor   presència,  edificacions  d’habitatges  aïllats.  

L’estructura  de  la  ciutat  és  compacta,  amb  una  elevada  densitat  de  població,  on  es  dóna   la   barreja   d’usos   i   activitats   dins   d’una   estructura   urbana   totalment  consolidada.  Els  barris,  independentment  del  moment  de  la  seva  creació,  han  crescut  relligats  a  la  trama  urbana  i  interconnectats  entre  ells.  

Cada  un  dels  barris  té  accés  a  un  espai  verd  de   la  ciutat.  A  més  a  més,   la  xarxa  de  parcs  urbans  (el  de  Torras  i  Villà,  el  Parc  Firal,  el  de  Lluís  Companys,  el  del  Congost,  el  Parc   del   Puig   de   les   Foques   i   el   de   Ramassar)   i   la   de   places   i   jardins   acaben   de  configurar  les  relacions  entre  l’espai  construït  i  l’espai  lliure.  

Els  eixos  de  mobilitat  predominant  dins  de  la  trama  urbana  són  els  longitudinals:  els  carrers  Roger  de  Flor,  Sant  Jaume,  l’antiga  carretera  de  Barcelona,  i   l’avinguda  Sant  Esteve   fins  al  carrer  Girona.  Actualment,  gran  part  del  centre  està  peatonalitzat,   ja  que  els  desplaçaments  interns  es  feien  majoritàriament  a  peu.  

Existeix  una  xarxa  d’itineraris  per  fer  en  bicicleta,  però  està  bàsicament  orientada  a  l’oci   i   el   lleure.   El  municipi   disposa   de   servei   de   lloguer   de   bicicletes,   tot   i   que   la  resposta  de  la  població  no  ha  estat  molt  notable.  

El  Casino,  el  Centre  Cultural,  el  Museu  de  Ciències  Naturals  “la  Tela”,  el  Museu  de  Granollers,   l’Associació   Excursionista,   el   GRA   i   altres   iniciatives   són   mostra   de  l’activitat  cultural.  

El  handbol  i  l’atletisme  són  els  dos  esports  més  reconeguts  i  practicats  a  Granollers.  El  Club  Balonmano  Granollers  i  la  Mitja  Marató  de  Granollers  són  dos  emblemes  de  la  ciutat.  

Les  dues  festes  més  importants  de  la  ciutat  són  la  de  l'Ascensió,  pel  maig,  i  la  Festa  Major,  a  l’agost.  Destaca  d’aquesta  última  la  rivalitat  dels  Blancs  i  Blaus  i  l’Estirada  de  la  Corda.  

45  

L’entorn  de  l’Església  de  Sant  Esteve  representa  els  valors  espirituals.  L’actual  edifici  neogòtic  parteix  de  l’església  original  gòtica,  incendiada  durant  la  Guerra  Civil,  restant  dempeus   només   el   campanar.   Consta   que   amb   anterioritat   existia   també   una  primitiva  església  romànica.  

La  Porxada  és  el  monument  més  emblemàtic  de   la   ciutat,   una  antiga   llotja  de  gra  restaurada  i  remodelada  i,  des  del  2006,  declarada  Bé  Cultural  d’Interès  Nacional.  

Existència   de   patrimoni   medieval   destacat   i   ben   conservat:   restes   de   la   muralla,  places  i  porxos,  i  l’Adoberia,  el  Centre  d’Interpretació  del  Granollers  Medieval.  

Existència  de  patrimoni  modernista  d’edificis  públics  i  residencials,  la  majoria  a  càrrec  de  l’arquitecte  Manel  Joaquim  Raspall,  com  per  exemple,  la  Casa  Clapés.  Ruta  Raspall  i  Ruta  del  Modernisme  d’Estiueig.  

Els  bombardejos  de  la  Guerra  Civil  a  Granollers  van  deixar  nombrosos  desperfectes  a  la  ciutat  i  moltes  víctimes  civils.  Per  conèixer  els  successos  s’ha  creat  un  itinerari  guiat  que  passa  per  alguns  dels  refugis  i  indrets  bombardejats.  

La   Fonda   Europa   reunia   a   literats   de   la   talla   de   Josep   Pla,   oferint   esmorzars   de  forquilla,  en  especial  els  dies  de  mercat,  quan  anaven  els  mercaders.    

Valors  paisatgístics  

El  paisatge  urbà  de  Granollers  té  uns  valors  estètics  reconeguts  gràcies  als  seus  elements  singulars  destacats,  com  la  Porxada  i  el  patrimoni  modernista  entre  d’altres,  però  sobretot  per  l’estreta  relació  amb  el  seu  entorn  natural  i  agrícola,  això  és  amb  les  serres  de  Ponent  i  Llevant  i  amb  el  Pla  de  Palou.  Des  del  centre  de  Granollers  es  poden  obtenir  les  seves  vistes  i  perspectives,   i  accedir  molt   fàcilment  a  aquests   indrets.  A  més,  és  un  dels  miradors  del  Montseny,   que   es   pot   observar   des   de,   per   exemple,   des   del   passeig   peatonalitzat   de  l’antiga  carretera  de  Barcelona.  

Entre   els   valors   ecològics   del   paisatge   urbà   destaca   la   xarxa   de   parcs   urbans   i   places   i  jardins.   Els   parcs   urbans   serveixen   per   esponjar   la   ciutat,   oferir   espais   d’evasió   en  l’aglomeració   urbana   i,   alhora,   posar-­‐la   en   contacte   amb   el   seu   entorn   natural.   Per  exemple,  el  parc  Firal,  el  parc  del  Congost  i  el  parc  del  Lledoner,  tots  aquests  en  contacte  amb  el  riu  Congost,   l’element  natural  més  destacat  de  Granollers,   i  que  forma  part  de   la  xarxa  Natura   2000.   Complementa   la   xarxa   les   fileres   d’arbrat   urbà   que   acompanyen   els  carrers.  Destaca  també  el  Museu  de  Ciències  Naturals  “La  Tela”,  pels  esforços  que  dedicació  a   la   recerca   i   la   difusió   d’aquests   temes   no   només   a   escala   local,   també   comarcal   i   en  general,  del  Vallès.  

El  valor  productiu  del  paisatge  urbà  de  Granollers  té  una  clara  correspondència  amb  la  seva  activitat   setmanal   del   Mercat   dels   dijous,   així   com   també   amb   la   seva   importància  comercial  a  nivell  comarcal,  ja  que  acull  nombroses  botigues  tradicionals  i  de  firmes  actuals.    

El  paisatge  urbà  de  Granollers  té  un  valor  històric  molt  significatiu,  tant  d’alguns  dels  seus  elements   singulars,   com   del   conjunt   de   la   ciutat.   Els   elements   singulars   amb   un   valor  històric   més   destacat   són,   entre   d’altres:   la   Porxada,   declarada   Bé   Cultural   d’Interès  Nacional  per  la  Generalitat  de  Catalunya;  l’Adoberia,  el  Centre  d’Interpretació  Medieval  de  Granollers,  i  que  exhibeix  les  restes  arqueològiques  de  la  indústria  de  la  pell;  les  muralles  i  

46  

el   sistema   de   places   associades   a   l’activitat   comercial;   i   els   edificis   civils   i   residencials  modernistes.  A  més,  la  trama  urbana  permet  reconstruir  la  història  de  la  ciutat  a  través  de  les  petjades  que  romanen  en  el  seu  traçat,  com  són  les  restes  de  muralles;   les  tipologies  arquitectòniques,  destacant  les  cases  de  cos;  els  corredossos;  i  l’eixample.  No  es  pot  passar  per   alt   el   paper   que   juga   la   ciutat   en   la  memòria   històrica   dels   fets   relacionats   amb  els  bombardejos  de  la  ciutat,  i  que  ha  quedat  recollida  en  un  itinerari  a  través  dels  llocs  on  van  succeir  aquests  i  dels  refugis  conservats.  

Un  altre  dels  valors  més  destacats  del  paisatge  urbà  és  el  valor  d’ús  social.  La  ciutat  acull  gran  part  dels  usos  que  ofereix  el  municipi  a  la  població  i  als  visitants.  Des  dels  itineraris  que  permeten  recórrer-­‐la  a  les  places  i  espais  pel  gaudi  i  repòs  de  la  ciutadania,  fins  als  llocs  de  trobada  tancats,  públics  o  privats  i  que  permeten  realitzar  altres  tipus  d’activitats  com  les  esportives  o  culturals.  Destaquen  per  la  seva  elevada  participació  d’agents  el  Mercat  dels  dijous,  la  Mitja  Marató,  i  altres  esdeveniments  puntuals  com  la  Festa  Major  o  la  Festa  de  l’Ascensió.  

El  valor  simbòlic  i  identitari  queda  representat  per  les  tradicions  i  festes  ja  esmentades.  És  de  gran   importància   i  originalitat   la  Festa  Major,  on   la  ciutadania  participa  sent  del  grup  dels  Blancs  o  dels  Blaus  i  realitzant  activitats  com  l’Estirada  de  la  Corda.  Té  un  valor  simbòlic  molt  important  el  nucli  antic  de  Granollers,  en  especial,  la  Porxada,  emblema  de  la  ciutat  i  tòtem   amb   el   que   la   ciutadania   granollerina   s’identifica.   A   més,   l’handbol   i   l’atletisme  també  són  dos  esports  que  situen  a  Granollers  en  el  panorama  esportiu  català.  

Finalment  es  vol  fer  esment  que  Granollers  ha  estat  motiu  d’inspiració  d’escriptors,  pintors,  fotògrafs   i  altres  artistes.  Destaca  en  aquest  aspecte  els   textos   literaris  que  hi  va  dedicar  Josep  Pla,   gran   amant   dels   esmorzars   de   forquilla   que   servien   i   es   serveixen   a   la   Fonda  Europa  i  la  fornada  d’artistes  d’art  conceptual  a  la  ciutat  de  Granollers,  amb  representants  com  Viaplana,  Jordi  Benito,  Àngel  Jové,  Josep  Ponsatí  o  Lluis  Peñaranda,  que  van  atorgar  a  la  ciutat  dels  anys  70  el  paper  de  catalitzadora  d’aquesta  pràctica  artística  a  Catalunya.

Riscos  i  impactes  

Els  principals  riscos  i  impactes  que  té  el  paisatge  urbà  són,  prioritàriament,  els  que  percep  la  població   com   a   inconvenients   de   Granollers.   Dels   diferents   processos   de   participació  ciutadana  que  s’han  realitzat  en  els  últims  anys  al  municipi,  en  relació  amb  el  POUM,  el  Pla  Estratègic,  el  Pla  de  Mobilitat  Urbana  i  d’altres,  se  n’extreu  que  els  principals  problemes  són  els   relacionats   amb   la  mobilitat   (circulació,   trànsit   i   aparcament),   els   relacionats   amb   el  manteniment  i  la  gestió  dels  espais  lliures  i   les  zones  verdes  i  les  qüestions  relatives  a  les  actuacions  urbanístiques.  

Respecte  als  aspectes  de  mobilitat  caldrà  esperar  veure  com  la  peatonalització  del  centre  li  atorga   un   valor   afegit,   ressaltant   qüestions   com   la   percepció   de   les   arquitectures   dels  edificis,   la   tranquil·∙litat,   la   seguretat   a   l’hora   del   passeig   i   la   circulació   de   vianants   i   la  disminució   d’emissions   de   gasos   contaminants.   Per   contra,   la   gestió   de   l’aparcament   de  vehicles  serà  un  punt  clau,  potenciant  els  aparcaments  de  dissuasió  ja  existents  i  garantint  l’accessibilitat  al  centre  amb  altres  sistemes,  còmodes  i  que  garanteixin  l’accés  universal.  

47  

Respecte   al   manteniment   i   la   gestió   dels   espais   lliures   i   les   zones   verdes,   des   de  l’administració   s’està   fent   un   gran   esforç   per   augmentar   la   seva   superfície,   millorar   la  distribució   territorial   i   evitar   el   seu   funcionament   com  a   illes   en   pro   de   la   generació   de  xarxes  verdes.  A  més,  en  el  dia  a  dia  es  treballa  per  garantir  la  qualitat  del  seu  mobiliari  urbà  i   integració  amb  l’entorn.  En  aquells  barris  o  zones  de  Granollers  on  la  seva  qualitat  sigui  inferior   s’ha  de   treballar  per   canviar   la  percepció  de   la   ciutadania   i   apropar-­‐la  a  aquests  espais.  

Respecte  a  les  actuacions  urbanístiques  és  cabdal  ser  constant  en  la  gestió  d’aspectes  com  la   publicitat,   el   tractament   de   les   mitgeres,   l’arranjament   de   les   façanes,   la   disposició  d’elements  que  distorsionen,  etc.  Actuar  per  garantir  la  seva  qualitat  és  clau  per  mantenir  els  valors  del  paisatge  urbà.  Són  els  elements  que  la  ciutadania  viu  en  el  seu  dia  a  dia,  i  que  intervenen,   sobretot,   en   la   seva  percepció   i   benestar.   Sentir  que   l’entorn  proper,   el   que  configuren  els  carrers,  l’ús  residencial,  les  places  està  ordenat,  és  garantia  de  confort  i  salut.  

Altres   temes   a   destacar   serien   la   cohesió   social   i   la   inseguretat,   qüestions   que   s’han  treballat  activament  des  dels  Plans  de  Barri   i  que  es   tenen  com  a  prioritat  per  continuar  sent  un  municipi  que  es  guia  pel  paradigma  de  la  sostenibilitat.  La  gestió  del  paisatge  pot  ser   l’eina   necessària   per   resoldre   aquests   temes   i   evitar   que   continuïn   entre   els  inconvenients  percebuts  per  la  població  de  Granollers.  

Finalment,  cal  apropar  a  la  ciutadania  als  espais  no  urbans  de  la  ciutat  per  donar  en  aquests  últims  el   reconeixement  que  es  mereixen  pel  seu  valor.  Si  es   realitza  un  tractament  dels  límits   adequat   i   es   projecten   itineraris   que   uneixin   el   paisatge   urbà   amb   la   resta   de  tipologies  paisatgístiques  del  municipi,  es  garantirà  la  permanència  del  tarannà  i  la  identitat  de  Granollers,  sense  descuidar  cap  de  les  seves  parts.  La  gestió  òptima  del  municipi  passa  per  considerar  de  forma  holística  totes  les  seves  tipologies  de  paisatges.  

48  

Anàlisi  DAFO  

 

49  

El  paisatge  de  polígons  d’activitats  econòmiques  

A-­‐2  

50  

Plànol  tipologies  de  paisatge  

 

51  

Trets  distintius  

Diferenciació  de  dos  tipus  de  paisatge  industrial,  el  de  les  antigues  fàbriques  situades  en  trama  urbana  i  el  dels  polígons  d’activitat  econòmica.    

El  passat   industrial  de  Granollers  es  basa  en    el  tèxtil,  concretament  en  la   indústria  cotonera  à  Paisatge  dels  vapors  i  de  les  xemeneies  a  la  ciutat.  Altres  tipus  d’indústries  importants:  la  química  i  la  metal·∙lúrgica.  

A  la  trama  urbana  es  troben  elements  del  paisatge  del  passat   industrial,  d’alt  valor  arquitectònic,   cultural   i   patrimonial,   com   per   exemple,   la   fàbrica   reconvertida   de  Roca  Umbert.  

Els   polígons   d’activitat   se   situen   a   la   perifèria   de   la   ciutat.   Els   primers   van   ser  construïts  als  anys  70.  

Existència   de   diferents   tipus   de   polígon   à   els   de   primera   generació   (70’s),   amb  urbanització   posterior,   ubicats   a   les   serres   i   a   les   terrasses   del   riu.   Els   de   segona  generació,  amb  pla  d’ordenació,  als  límits  de  la  ciutat  i  de  la  perifèria,  a  prop  de  les  infraestructures.  

Alguns   polígons   estan   desordenats,   oferint   una   imatge   dura,   de   mal   estat   i   poc  integrada  amb  l’entorn.  

Els  abocaments  industrials  van  ser  causants  de  primer  ordre  de  la  contaminació  del  riu.  

Hi   ha   alguns   espais   d’interès   naturals   imbricats   amb   els   polígons,   per   exemple,   el  torrent  de  la  Font  del  Ràdium.  

La  indústria  Reckitt  Benckiser  és  un  emblema  de  la  ciutat  i  una  fita  paisatgística.  Va  donar  feina  a  molta  població.  

El  Circuit  de  Catalunya  és  un  emblema  reconegut  a  nivell  internacional  que  té  valors  simbòlics  i  identitaris  reconeguts.  

Valors  paisatgístics  

Els  valors  ecològics  presents  en  aquesta  unitat,  en  general  són  escassos,  degut  a   l’elevat  nivell   d’antropització.   No   obstant,   conté   algunes   àrees   amb   funcions   ambientals   molt  interessants,  els  intersticis  amb  el  bosc  de  Can  Ferran,  al  Coll  de  la  Manya,  o  del  torrent  de  la  Font  del  Ràdium,  al  polígon  amb  el  mateix  nom.    

 Pel   que   fa   als   valors   estètics,   els   polígons   d’activitat   són   uns   espais   especialment  interessants  d’analitzar  per   les  diverses  connotacions  que  la  societat  els  hi  dóna.  Per  una  part  de   la  població  aquestes   instal·∙lacions  contenen  poc  valor  estètic   ja  que  els  associen  amb   impactes  al   territori,   i  per   l’altra,  hi  ha  grups  que   fan  una  valoració  positiva,   ja  que  presenten  una  diversitat   de   formes   i   colors,  malgrat   que   les   instal·∙lacions   sovint   no  han  estat  dissenyades  amb  molta  cura  de  la  seva  estètica.    

 

52  

D’altra   banda,   si   es   considera   el   patrimoni   industrial   que   ha   s’ha   conservat   a   la   trama  urbana,  si  que  hi  ha  una  clara  unanimitat  del  valor  estètic  de   les   indústries  del  passat.  A  més,  aquest  patrimoni  és   reconegut  pel   seu  valor  arquitectònic   i  històric,  mostra  de   les  tècniques  emprades  en  altres  moments  de   la  història   industrial.  Són  destacables,   també,  d’aquest   patrimoni   industrial,   els  valors   educatius   i   culturals,   que   permeten   conèixer   el  funcionament   d’aquestes   empreses   i   constitueixen   una   aproximació   a   la   identitat   de   la  població  que  treballava  a  Granollers.    

 Són  doncs  també  remarcables  els  valors  simbòlics  i  identitaris  d’aquest  paisatge,  sobretot  pel  que  fa  al  patrimoni  industrial.  Pel  que  fa  als  polígons  d’activitat,  si  bé  és  cert  que  per  a  determinats   sectors   de   la   població   la   seva   activitat   professional   ha   estat   vinculada   a  l’activitat  industrial,  i  determinats  paisatges  de  la  indústria  tèxtil  i  química  poden  reforçar  el  seu  sentit  de  pertinença  al  lloc,  altres  poden  significar  tot  el  contrari.    

 Finalment,  és  obvi  que  pel  benefici  econòmic  que  els  polígons  d’activitat  generen  i  per  la  mà  d’obra  que  ocupen,  aquest  tipus  de  paisatge  té  uns  valors  productius   indiscutibles.  A  més,  s’ha  de  tenir  present  que  la  revolució  industrial  va  permetre  el  desenvolupament  de  la  ciutat,  el  que  suposa  un  valor  afegit  a  l’hora  de  considerar  la  indústria  com  una  component  econòmica.   Cal   també   tenir   en   compte,   que   la   reutilització   del   patrimoni   industrial   com  atractiu  turístic  pot  obrir  noves  perspectives  d’ús  dels  edificis  que  el  conformen.    

Riscos  i  impactes  

Pel  fet  de  què  el  futur  sòl  industrial  ja  està  definit  i,  per  tant,  el  seu  creixement  limitat,  els  principals  riscos  i  impactes  als  que  es  veu  enfrontat  el  paisatge  industrial  estan  relacionats  amb  dues  qüestions:  la  qualitat  del  disseny  de  les  indústries  i  la  seva  integració  paisatgística,  i  la  definició  del  nou  model  industrial  al  que  orientar  el  municipi.    Si  s’aposta  per  mantenir  el  pes  de  l’activitat  industrial  s’ha  de  tenir  en  compte  la  composició  dels   diferents   sectors   Industrials,   apostant  per   activitats   que   ja   s’estan  desenvolupant   al  territori,   però   que   generin   valor   afegit,   el   que   es   tradueix   en   una   inversió   en   recerca   i  desenvolupament.   Serà   aquesta   indústria   altament   qualificada   la   que   permetrà   que  Granollers  se  situï  entre  els  municipis  més  innovadors  sense  perdre  la  seva  identitat  gràcies  a  les  sinèrgies  que  s’han  de  dissenyar  amb  les  activitats  actuals.    Al   mateix   temps,   però,   per   evitar   que   la   imatge   dels   polígons   d’activitats   distorsioni   la  valoració   del   paisatge   del   municipi,   s’ha   de   procurar   que   tinguin   una   bona   integració  paisatgística,  tant  pel  que  fa  als  límits  amb  altres  tipologies  de  paisatge  com  pel  que  fa  al  seu   disseny   interior,   garantint   la   qualitat   de   les   seves   arquitectures,   espais   lliures   i  infraestructures  de  servei.    Finalment,  per  evitar  una  segregació  d’usos  extrema,  impròpia  de  les  ciutats  mediterrànies,  cal  potenciar  la  compatibilitat  entre  indústria  i  residència,  implantant  petites  empreses  que  no   generin   problemes   de   compatibilitat,   dins   del   teixit   urbà,   en   el   cas   de   que   sigui  necessari.  Així,  s’assegurarà  l’equilibri  en  el  model  de  ciutat,  mitjançant  la  creació  de  nou  sòl   industrial   intensiu,  en  relació  amb  altres  usos,  com  el  d’oficines,  serveis  o  residencial.

53  

Anàlisi  DAFO  

 

54  

   

El  paisatge  periurbà  

 

A-­‐3  

55  

Plànol  tipologies  de  paisatge  

 

56  

Trets  distintius  

Reserva  més   gran   de   sòl   no   urbanitzable   del   terme.   Era   un  municipi   amb   entitat  pròpia  fins  al  1928  que  s'annexiona  a  Granollers.  

Relleu  planer  limitat  per  les  serres  de  Llevant,  amb  la  via  dels  ferrocarrils,  i  la  serra  de  Ponent,  amb  el  riu  Congost.  

Xarxa  de  camins  ben  conservada,  amb  alguns  de  gran  importància,  com  el  de  Santa  Quitèria  o  el  Camí  Ral.  

Xarxa  d'irrigació  important,  amb  canals  de  rec  distribuïts  per  tot  el  territori  i  que  són,  alguns,  de  l'època  romana.  

Paisatge  agrícola,  amb  predomini  dels  conreus  herbacis,  conreu  hortícola  d’enciams,  i  de  la  producció  d'horta  per  la  venda  directa.  

Nuclis  urbans  de  cases  disperses,  aïllades  o   reunides  en  petits  grups,  distribuïts  als  marges  de  la  xarxa  de  camins.  

Certs  usos  terciaris  (restauració,  comerç…),  una  indústria  i  alguns  petits  tallers,  més  propers  al  sector  terciari.  

Actuació  de  millora  paisatgística  d’adequació  de  la  carretera  BP-­‐5002  segons  criteris  de  seguretat  viària,  ordenació  de  l’espai  i  paisatge.  

Millora  de  la  mobilitat  amb  les  actuacions  al  Camí  Ral  i  amb  l’eix  paral·∙lel  al  passeig  fluvial.  

Retirada  dels  cartells  publicitaris  al  llarg  de  la  carretera  BP-­‐5002.  

Valors  paisatgístics  

Entre   els   valors   ecològics   del   paisatge   predomina   la   funció   de   connector   entre   el   riu  Congost   i   la   Serra   de   Llevant,   que   permet   la  mobilitat   d’espècies   d’un   hàbitat   a   l’altre   i  l’existència  d’espècies  pròpies  en  aquest  espai  de  transició.  

Caracteritza  aquest  indret  l’abundància  d’aigua  a  nivell  freàtic.  

Cal   destacar   també   la   presència   d’alguns   elements   botànics   d’interès   municipal:   els  lledoners  de  gran  dimensions  i  ben  conservats  de  Can  Malla  i  Can  Xic;  i  els  plàtans,  acàcies  i  castanyers   de   l’església   i   les   escoles   de   Palou,   arbres   d’ornamentació   i   d’ombra   per  excel·∙lència,  que  han  decorat  passeigs  i  places  de  les  nostres  viles  i  ciutats.      

Al   Pla   de   Palou,   els   valors   històrics   del   paisatge   són   diversos.   Es   conserven   recursos  patrimonials  de  tipus  arquitectònic,  relacionat  amb  els  masos  i  els  edificis  civils  públics.  Can  Bassa,  Can  Ronses,  Masia  El  Junyent,  la  Granja  Ginesta,  la  masia  Can  Plantada,  Can  Malla,  Can  Riba  de  la  Serra  i  la  Torre  de  Les  Aigües  són  elements,  a  més  a  més,  protegits  com  a  conjunts  rurals  en  el  Pla  especial  de  protecció  del  patrimoni  arquitectònic  i  arqueològic,  del  2003.    

57  

Cosint  els  assentaments  de  conjunts   rurals  entre  ells,   i  estenent  el  Pla  de  Palou  cap  a   la  resta  del  terme  municipal  i  a  les  serres,  la  xarxa  de  camins  també  s’ha  de  destacar  pel  seu  valor   històric,   amb   el   Camí   Ral   com   a   màxim   exponent,   identificada   i   protegida   al   Pla  Especial  de  Protecció  i  Gestió  del  patrimoni  natural  de  Granollers.  

També  com  a  element  lineal,  la  xarxa  de  rec  d’origen  romà  conserva  bé  la  seva  traçada  en  el  paisatge,  i  testimonia  el  funcionament  del  sistema  de  regadiu  per  l’ús  agrícola  en  aquesta  part   tant   important  del   territori,   i  que   la   vincula  amb   les   restes  arquitectòniques  que  es  troben  al  centre  de  la  ciutat.    

El   valor   religiós   i   espiritual   queda   representat   per   l’església   de   Sant   Julià,   a   la   qual   la  població  del   segle  X  estava  molt   arrelada,   i   a   la   Torre  de   les  Aigües,   a   la  que   s’associen  llegendes  i  tenia  la  capella  i  la  imatge  de  la  Mare  de  Déu  de  les  Neus.    Encara  ara  són  de  gran  estima  per  la  població  local  i  objecte  d’admiració  turística.  

En  relació  als  valors  d’ús  social  s’ha  identificat  que  les  dues  rutes  principals  de  Granollers  per  fer  a  peu,  surten  de  Palou  o  hi  tenen  part  del  trajecte.  Es  tracta  de  dos  itineraris  que  han   estat   habilitats,   senyalitzats   i   difosos   per   l’administració   amb   l’objectiu   de   donar   a  conèixer  els  diversos  recursos  paisatgístics  i  patrimonials,  i  que  sobretot  són  utilitzats  per  la  població   local.   A   més,   és   de   destacar   la   tranquil·∙litat   associada   a   aquest   paisatge,   que  confereix  qualitat  de  vida  al  municipi.  

Pel  que  fa  al  valor  productiu  del  paisatge  cal  remarcar  la  producció  de  cereals,  de  productes  d’horta   i   altres,   que   es   vénen   majoritàriament   al   mercat   local,   amb   el   que   participen  activament  d’una  de   les  activitats  més   característiques  del  municipi,   el   comerç.  A  més  a  més,  és  important  valorar  la  producció  agrícola  de  perifèria  urbana  pel  seu  paper  marginal  i  en  conflicte  amb  altres  usos.  

És  molt  important  el  valor  identitari  del  Pla  de  Palou  i  la  idiosincràcia  pròpia  a  causa  del  seu  passat  independent  del  municipi  de  Granollers,  que  fa  que  mantingui  un  caràcter  de  poble,  tant  pels  seus  usos  com  pel  sentiment  de  comunitat  de  la  població  que  hi  habita.  Mostra  d’això   és   el   Consell   del   Poble   de  Palou,   creat   al   2003,   que   tracta   tot   tipus   de  qüestions  relacionades  amb  l’àmbit  de  Palou  i  reforça  el  sentiment  de  pertinença  dels  seus  habitants.  

Riscos  i  impactes  

La  continua  forta  pressió  urbana  conjuntament  amb  els  pocs  rendiments  del  sector  primari  representen  un  risc  per  la  pèrdua  del  paisatge  i  de  l’economia  del  Pla  de  Palou.  S’ha  de  tenir  molt  en  compte  que  és  la  primera  peça  agrícola  de  la  vall  del  Congost-­‐Besòs  que  es  troba  des   del   mar   cap   a   l’interior.   Afortunadament   el   POUM   del   municipi   ha   prohibit   futurs  creixements  urbanístics  mantenint  la  classificació  del  sòl  com  a  sòl  no  urbanitzable,  el  que  fa   que   els   usos   permesos   siguin   limitats   i   que,   per   tant,   la   coberta   agrícola   sigui   més  probable  que  es  mantingui  al  llarg  del  temps.  Per  contra,  el  sector  primari  està  en  retrocés,  i  la  mà  d’obra  que  s’hi  dedica  és  cada  cop  més  minoritària,  motiu  pel  qual  la  supervivència  del   sector   passa   per   apropar-­‐se   al   mercat   local   amb   produccions   petites,   que   són   les  úniques  que  poden  competir  amb  els  productes  globals.  

58  

Pel   que   fa   al   gaudi   del   paisatge,   és   possible   que   la   limitació   a   ponent   amb   el   polígon  industrial  pugui  minvar  el  seu  atractiu  a  l’hora  d’establir  noves  rutes  més  específiques  per  descobrir  el  Pla  de  Palou,  motiu  pel  qual  serà  clau  impulsar  estratègies  de  camuflatge  per  ocultar  el  front  industrial  a  les  persones  que  passegin,  treballin  o  visquin  a  Palou.    

Podria  ser  també  motiu  d’impacte  la  mala  gestió  dels  habitatges  de  propietat  privada  que  pot  alterar   les  arquitectures  originals:  minvar  el  valor  de  testimoni  patrimonial  d’aquelles  més   antigues   i   distorsionar   el   context   d’aquelles   més   recents.   Igualment,   la   difusió  d’elements  no  corresponents  al  sòl  no  urbanitzable  de  caràcter  agrari,  com  per  exemple,  diferents   artefactes   en   aquelles   parcel·∙les   emprades   com   a   magatzem,   ha   d’estar  controlada   per   tal   de   no   afectar   a   la   imatge   harmònica   de   conjunt   que   ofereix   Palou.

59  

Anàlisi  DAFO  

 

60  

El  paisatge  fluvial  

 

A-­‐4  

61  

Plànol  tipologies  de  paisatge  

 

62  

Trets  distintius  

El  riu  Congost  és  el  més  llarg  de  la  conca  del  Besòs.  Al  seu  pas  per  la  plana  vallesana,  aquest   s’eixampla   producte   de   diferents   nivells   de   terrasses   fluvials,   ocupades  actualment  per  diferents  usos,  com  el  residencial  i  l’industrial  a  Granollers.  

L’element   estructurador   de   la   ciutat   de  Granollers   i   de   les   infraestructures   (C-­‐17   i  ferrocarril)   és   el   riu   Congost,   aprofitant   les   terrasses   fluvials   per   l’assentament  del  poblament,  i  el  pas  obert  del  congost  per  travessar  la  serralada  prelitoral.  

A  Granollers,  a  part  de  la  xarxa  de  torrents,  hi  ha  dos  tipus  de  paisatge  fluvial  vinculat  al   Congost:   un  primer   tram  urbà  al   nord,  més   artificialitzat   i   canalitzat;   i   un   segon  tram   periurbà   al   sud,   menys   intervingut,   amb  meandres   i   aiguamolls,   i   amb  més  projectes  i  perspectives  de  naturalització.  

Cal  destacar  el  procés  de  recuperació  de  la  qualitat  de  les  aigües,  de  la  biodiversitat  i  del  paisatge  gràcies  als  esforços  públics,  aconseguint  passar  de  ser  un  dels  rius  més  contaminats  del  món,  a  formar  part  de  la  Xarxa  2000.  

El  riu  ofereix  paisatges  únics  al  municipi,  com  és  el  pròpiament  fluvial,  el  d’aiguamolls,  el   d’illetes,   meandres   i   geomorfologies   del   riu,   i   representa   l’aigua,   amb   les  implicacions  visuals,  de  colors,  de  sons  i  olors  que  li  són  propis.  

Alberga   algunes   espècies   úniques,   com   per   exemple   la   llúdriga,   i   un   nombre  d’exemplars  superior  a  altres  rius  del  seu  entorn,  tal  i  com  apunten  els  indicadors  de  seguiment  d’actualització  anual.  

Acostament  de  la  ciutadania  al  riu  a  través  de  projectes  de  sensibilització,  adequació  dels  accessos  i  creació  de  rutes  didàctiques  i  esportives.  Gran  afluència  d’escoles  i  de  persones  que  realitzen  esport.  

El  passeig  fluvial  és  un  itinerari  paisatgístic  per  se,  que  permet  gaudir  del  riu  i  els  seus  diferents   hàbitats,   i   també   d’altres   tipologies   de   paisatge:   urbà,   agrícola   i   de   les  serres.  

Permet  la  realització  de  rutes  i  itineraris  per  la  pràctica  de  l’esport,  el  passeig  a  peu  o  en  bicicleta,  i  també  per  desenvolupar  la  component  educativa  de  coneixement  del  medi  a  través  de  la  contemplació  dels  hàbitats  fluvials.  

Complementarietat   amb   la   xarxa   de   torrents   de   la   conca   del   Tenes,   a   la   serra   de  Ponent,  alguns  de  gran  valor  ecològic.  

Valors  paisatgístics  

Entre  els  valors  ecològics  del  paisatge  fluvial  predomina  la  extraordinària  recuperació  del  riu,  en  el  sentit  més  general.  Es  podria  dir  que  el  riu  ha  ressuscitat  passant  de  ser  un  dels  més   contaminats   d’Europa   a   formar   part   de   la   Xarxa   2000,   que   reconeix   aquells   espais  naturals  que  presenten  un  bon  estat  de  salut  i  es  volen  conservar  i  potenciar.  A  més  a  més,  el  riu  Congost  al  seu  pas  per  Granollers  té  alguns  ecosistemes  de  gran   interés,  destacant  especialment   l’aiguamoll   de   Can   Cabanyes   que,   a   part   de   ser   un   exemple   de   depuració  d’aigües   de   forma   natural,   acull   nombroses   espècies,   sobretot   d’ocells,   amfibis   i   reptils.  

63  

Algunes   d’aquestes   espècies,   predominantment   els   peixos,   també   són   un   valor   per  Granollers  ja  que  són  indicadors  de  qualitat  de  l’aigua  i/o  perquè  no  es  troben  en  altres  rius  de  l’entorn,  i  en    canvi  al  Congost  s’han  tornat  a  identificar  i  si  estan  reproduint,  fins  i  tot  s’han  trobat  exemplars  de  llúdrigues.  

El   riu   Congost   per   se   té   un  valor   històric  molt   significatiu   perquè   permet   reconstruir   la  història  de  l’establiment  de  Granollers.  El  poblament  se  situava  allunyat  de  les  aigües,  per  evitar  ensurts  i  malalties  infeccioses,  fins  que  la  necessitat  del  seu  ús  pel  consum  domèstic  i  pel   consum   “industrial”   com   a   font   d’energia   va   anar   apropant   els   edificis   i   les   cases.  D’aquest  passat  ha  quedat  tot  un  patrimoni  de  mines,  basses,  recs,  molins,  etc.  que  si  bé  pocs  es  conserven,  han  imprès  caràcter  a  la  toponímia  i  al  nom  dels  carrers  de  Granollers.  També   tenen   un   valor   històric   i   documental   les   avingudes,   que   malauradament   van  provocar   danys   i   morts,   però   que   alhora   van   marcar   la   història   del   paisatge,   ja   que  juntament  amb  l’ocupació  de  la  plana  d’inundació  van  ser  la  causa  de  la  canalització  dels  rius.  

Un  altre  dels  valors  més  destacats  del  paisatge  fluvial  del  Congost  és  el  valor  d’ús  social.  Exceptuant   el   període   en   el   qual   el   riu   estava   més   degradat   i   que   la   població   vivia  d’esquenes  a  ell,  la  ciutadania  sempre  ha  estat  en  contacte  amb  el  Congost  en  els  moments  de   lleure   i  descans,   ja   sigui  per   la  pràctica  d’esports,  per   fer  un  bany,  o   simplement  per  contemplar-­‐lo.  Actualment,  amb  el  Parc  Fluvial  s’han   impulsat  nombroses  rutes  per  fer  a  peu  o  en  bicicleta,  fet  que  genera  també  un  valor  de  salut  i  associa  el  riu  amb  el  benestar  de  la  persona.  El  riu,  a  més,  ofereix  la  possibilitat  de  la  descoberta  del  medi  d’una  forma  fàcil  i  còmode,  a  través  de  cartells   informatius   i  visites  guiades,  amb   lo  qual  adquireix  un  valor  educatiu  elevat.  

El  valor  simbòlic   i   identitari  queda  representat  per  les  tradicions  i   llegendes  associades  a  l’aigua  dels   riu,  que  a   totes   les  cultures   i   totes   les  èpoques,  ha  estat  motiu  de  costums   i  creences  pròpies.  La  Torre  de  les  Aigües  a  Palou,  amb  la  llegenda  de  la  Mare  de  Déu  de  les  Neus,   és   només   un   exemple   del   patrimoni   amb   valor   espiritual,   que  moltes   vegades   es  transmet  de  forma  oral.  Un  exemple  que  s’ha  trobat  relacionat  directament  amb  el  riu,   i  també  a  la  conca  del  Besòs,  és  la  pràctica  de  treure  l’enaiguament  als  infants4.  Per  guarir  una  persona  de  l’enaiguament,  especialment  als  infants,  s’han  de  tirar  pedretes  al  riu,  dient  una  oració  com  l’escrita  sota  aquestes  línies  o  creuant  un  torrent  varies  vegades.  

“Aquesta  aigua  d’aquest  torrent  cura  d’ull  pres  i  enyorament.  La  virtut  que  Déu  t’ha  donat  

que  curi  aquest  nen  ben  aviat”.  Anònim.    

4  L’enaiguament  és  la  tristesa  atribuïda  a  infants,  dones  i  certs  animals  domèstics  originada  per  la  insatisfacció  d’un  desig,  especialment  de  menjar  allò  que  es  veu  menjar  a  algú  altre.  

64  

No  ens  podem  oblidar  de  la  Pedra  de  l’Encant,  que  tot  i  trobar-­‐se  ben  cèntrica,  el  seu  origen  està  relacionat  amb  el  Congost,  segons  explica  la  llegenda.  

La  Pedra  de  l’Encant:  una  riuada  la  va  portar  i  una  riuada  se  l'emportarà.  

A  l’angle  sud-­‐oest  de  l’edifici  de  la  Porxada  hi  ha  l’anomenada  Pedra  de  l’Encant  que,  segons  la  llegenda,  va  ser  portada  allà  per  una  riuada  del  torrent  que  antigament  discorria  pels  carrers  de  Corró  i  de  Barcelona,  i  que  s’haurà  d’emportar  una  altra  riuada.  L’any  2010  ha  estat  adaptada  la  llegenda  en  un  conte  infantil,  introduint  elements  reals  i  fantàstics.  

Finalment   es   vol   fer   esment   que   el   riu   Congost,   que   havia   estat   motiu   d’inspiració  d’escriptors,  pintors,  fotògrafs  i  altres  artistes,  torna  a  garantir  aquest  valor  estètic,  gràcies  a   la   seva   recuperació   i   neteja,   oferint   un   canvi   de   colors   únics   al  municipi   i   l’observació  d’espècies  úniques,  a  més  de  l’exclusivitat  de  sensacions  associades  al  fluir  de  l’aigua.  

Riscos  i  impactes  

Un  impacte  necessari  al  riu  és  la  planta  EDAR,  al  marge  esquerra  del  riu  Congost  i  aigües  avall   del   casc   urbà   de   Granollers.   La   planta   depuradora   d'aigües   residuals   tracta   els  abocaments  de  Granollers,  Canovelles  i  les  Franqueses  del  Vallès.  Aquests  abocaments  són  interceptats   i   transportats   per   una   xarxa   de   col·∙lectors   d'aproximadament   22   km.   de  longitud   fins   a   la   depuradora.   L’EDAR   es   va   construir   al   1992   amb   una   capacitat   de  tractament  primari   físic-­‐químic  per  a  32.000  m³/dia,  que  es  va  ampliar  al  1998  dotant-­‐la  d'un  procés  biològic  per   a  25.000  m³/dia   amb  digestió   anaeròbia  dels   fangs  produïts.  Al  2008  es  va  augmentar  la  seva  capacitat  hidràulica  fins  a  30.000  m³/dia  i  es  va  incorporar  la  reducció  de  nutrients  (nitrogen  i  fòsfor).  Gràcies,  en  gran  part,  a  la  seva  actuació  el  Congost  ha  passat  de  ser  un  dels  rius  més  contaminats  d’Europa  a  formar  part  de  la  Xarxa  Natura  2000.   Igualment,   sempre   es   corre   el   risc   d’abocaments   puntuals   de   runes   i   deixalles   o  d’altres  fonts  de  contaminació,  anomenades  difoses,  i  que  provenen  d’usos  agrícoles,  usos  urbans,  etc.    però  s’apliquen  totes  les  mesures  possibles  per  evitar-­‐los.  

 Un  altre   risc  és  el  de   les  avingudes   imprevisibles,  per  un  període  de  retorn  de  100  anys.  Amb  l’alt  grau  d’artificialització  de  la  conca  amb  usos  residencials  i  industrials  s’ha  envaït  la  plana  d’inundació,  aquell  espai  que  cobreixen  les  aigües  quan  hi  ha  períodes  extraordinaris  de  pluges   i  puja  el  nivell  de   l’aigua,  generant  un   risc  d’inundació  que,   segons  els  estudis  d’inundabilitat,    pot  produir-­‐se  cada  100  anys  en  segons  quines  parts.  

 Encara  que  hi  hagi  actualment  mesures  per  suavitzar  la  incidència  del  mur  de  contenció  de  la  llera  alta  i  el  del  canal  d’aigües  en  el  tram  urbà,  és  un  dels  impactes  que  influeixen  més  sobre  la  dinàmica  fluvial  i  els  ecosistemes.  La  reducció  tant  important  que  va  patir  la  llera  en  el  moment  de   la   construcció  d’aquests  elements  és  ara   vista   com  un  dels   aspectes  més  greus   a   corregir,   naturalitzant   al  màxim   els   trams   que   en   què   sigui   possible   l’eliminació  d’aquests  elements  o,  al  menys,  la  seva  substitució  per  elements  construïts  amb  materials  més   sostenibles   i   impermeables,  que  no  afectin   tant  a   les  dinàmiques  naturals  ni   generi  barreres  en  el  paisatge.  

 

65  

Pel   que   fa   a   la   dinàmica   natural,   és   també   d’especial   afectació   la   invasió   d’espècies   no  autòctones,  de  flora  i  fauna,  en  contra  de  les  quals  s’ha  d’actuar  per  evitar  que  siguin  les  predominants   en   un   indret   que   no   els   hi   correspon.   L’actuació,   en   aquest   cas,   és  l’eradicació  d’aquestes,  però  no   sempre  és   fàcil,   ja  que  sovint   troben  en  aquests   indrets  influenciats   per   l’acció   antròpica   el   seu   hàbitat   preferit.   Els   principals   problemes   que  comporten   són   la   pèrdua   de   la   biodiversitat   i   les   alteracions   en   el   funcionament   dels  ecosistemes,   que   justament   en   el   Congost,   poden   ser   molt   greus   al   ser   encara   un  ecosistema  molt   jove   i   fràgil.   Les   espècies   d’eradicació   prioritària   són   la   canya   (Arundo  donax),   el  negundo   (Acer  negundo  L.),   l’om   siberià   (Ulmus  pumila)   i   la  budleia   (Buddleja  davidii).  

 Finalment  destacar  que  si  no  s’impliquen  esforços  pel  canvi  en  l’imaginari  popular  del  riu,  no   s’aconseguirà  un  ús   social   que  arribi   a   totes   les  persones,   tant   aquelles  que   s’havien  banyat   al   riu,   com   aquelles   que   l’havien   conegut   ja   contaminat,   o   les   que   han   crescut    passejant   pel   Parc   Fluvial.   Així   doncs,   cal   ser   conscient   però   arraconar   la   imatge   de   riu  contaminat  per  passar  a  gaudir  del  riu  sa  que  ara  és.  

66  

Anàlisi  DAFO  

67