PIRATES A L’ABORDATGE! - activitum.cat · Explicació de 2 casos de vaixells de Lloret que es van...
-
Upload
truongnhan -
Category
Documents
-
view
218 -
download
0
Transcript of PIRATES A L’ABORDATGE! - activitum.cat · Explicació de 2 casos de vaixells de Lloret que es van...
TOURSBCN
2016
PIRATES A L’ABORDATGE! CICLE INFANTIL I INICIAL
ANA PEÑA
www.toursbcn.com
PIRATES A L’ABORDATGE!
www.toursbcn.com Pàgina 1
ÍNDEX
1. PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA.
1.1 PRESENTACIÓ DE L’ACTIVITAT.
1.2 OBJECTIUS COMUNS.
1.3 CAPACITATS DE L’EDUCACIÓ INFANTIL.
1.4 CONTINGUTS DE L’EDUCACIÓ INFANTIL.
1.5 ÀMBITS I ÀREES DE CONEIXEMENT A L’EDUCACIÓ
PRIMÀRIA
1.6 DIMENSIÓ DE L’ÀMBIT.
1.7 COMPETÈNCIES BÁSIQUES DE LA DIMENSIÓ.
1.8 CONTINGUTS CLAU DE LA DIMENSIÓ.
1.9 TEMPORITZACIÓ.
1.10 SEQÜENCIACIÓ DE L’ACTIVITAT.
1.11 CRITERIS D’AVALUACIÓ COMUNS.
2. QUADERN DEL PROFESSORAT1
2.1. DESCRIPCIÓ DE L'ACTIVITAT
2.2. ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS.
2.3. FITXES D’ACTIVITATS A CLASSE.
2.4.GLOSSARI
2.5. BIBLIOGRAFIA.
3. RECURSOS I MATERIAL:
3.1. DISFRESSA DE PIRATA.
3.2.FOTOS PLASTIFICADES DE PIRATES FAMOSOS.
3.3.FOTOS PLASTIFICADES DE BANDERES PIRATES.
3.4. FOTOS PLASTIFICADES DE TIPUS DE VAIXELLS: PESCA, CREUER,
PIRATA.
3.5. PEL BARRET PIRATA: TISORES, COLA D’ENGANXAR, PAPER
NEGRE, CARTOLINA BLANCA, RETOLADORS.
3.6. PER LA BANDERA PIRATA: CARTOLINA NEGRA, GUIXOS DE
COLORS, PALS DE FUSTA, TISORES I COLA D’ENGANXAR.
1 S’informa al professorat que disposem del dossier “Museu del mar”: Informació general”, com a ampliació d’aquest.
PIRATES A L’ABORDATGE!
www.toursbcn.com Pàgina 2
1. PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA.
1.1. PRESENTACIÓ DE L'ACTIVITAT.
L’activitat està ubicada en l’àrea d’experiència “Descobrint l’entorn” del currículum del
2n cicle infantil tal i com especifica el Decret 181/2008 de 9 de setembre pel qual
s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil.
I en el bloc de continguts “Percebre i explorar” del cicle inicial tal i com especifica el
Decret 119/2015 de 23 de juny pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de
l’educació primària.
L’activitat és un material didàctic més, per
tal d’ampliar els coneixements que
l’alumnat de cicle infantil i de cicle inicial
de primària tenen de la història de Lloret.
El Museu del Mar acull una sala dedicada
als perills del mar, entre els quals es
trobava la pirateria. Els mariners
lloretencs i els habitants de la vila van
patir constants atacs pels pirates i corsaris
de l’època.
A més a més, l’alumnat ampliarà el seu
vocabulari d’una manera lúdica.
1.2. OBJECTIUS COMUNS.
Difondre el patrimoni artístic i natural del poble de Lloret.
Conèixer les tradicions de la Festa Major de Santa Cristina.
Adquirir habilitats per conduir el propi aprenentatge.
Respectar i defensar el patrimoni cultural, historicoartístic i mediambiental.
1.3. CAPACITATS D’EDUCACIÓ INFANTIL.
Aprendre a pensar i comunicar.
Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
1.4. CONTINGUTS D’EDUCACIÓ INFANTIL.
Exploració de l’entorn
Experimentació i interpretació
Raonament i representació
PIRATES A L’ABORDATGE!
www.toursbcn.com Pàgina 3
1.5. ÀMBITS I ÀREES DE CONEIXEMENT DE PRIMÀRIA.
ÀMBIT ARTÍSTIC.
1.6. DIMENSIÓ DE L’ÀMBIT DE PRIMÀRIA.
Dimensió percepció, comprensió i valoració
1.7. COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LA DIMENSIÓ DE PRIMÀRIA.
Competència 1. Mostrar hàbits de percepció conscient de la realitat visual i sonora de
l’entorn natural i cultural.
Competència 2. Utilitzar elements bàsics dels llenguatges visual, corporal i musical i
estratègies per comprendre i apreciar les produccions artístiques.
Competència 3. Comprendre i valorar elements significatius del patrimoni artístic
proper, de Catalunya i d’arreu.
Competència 4. Comprendre i valorar elements significatius de la contemporaneïtat
artística.
1.8. CONTINGUTS CLAU DE LA DIMENSIÓ DE PRIMÀRIA.
Percepció i exploració sensorial dels elements presents en l’entorn natural, cultural i
artístic.
Expressió de les idees, les emocions i les experiències que desvetllen les
manifestacions artístiques.
Interès pel patrimoni i les manifestacions artístiques.
Relació entre l’art, la societat, la cultura i la religió.
Satisfacció i emoció estètica.
Recerca sobre qüestions relacionades amb l’art.
Propietats dels elements que trobem presents en l’entorn i en les obres artístiques.
Recursos, formes i possibilitats comunicatives dels diferents elements i llenguatges
artístics.
Funció i influència de les manifestacions artístiques i dels seus elements.
Codis i terminologia utilitzats en la lectura, producció i interpretació de les obres d’art.
PIRATES A L’ABORDATGE!
www.toursbcn.com Pàgina 4
1.9. TEMPORITZACIÓ.
• La durada de la visita és de 1h.
1.10. SEQÜENCIACIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT.
PRESENTACIÓ AL GRUP: La nostra monitora, vestida de pirata, dóna la benvinguda
al grup.
La Visita s’estructura en 2 parts:
1a part:20 min. SEGONA PLANTA: LES PORTES DE L’OCEÀ. Sala “Els
cops que dóna la mar. La pirateria”.
Explicació de 2 casos de vaixells de Lloret que es van trobar amb pirates.
Curiositats de la “ vida pirata”: com eren els vaixells, què menjaven, com
vestien, les seves banderes, pirates famosos.
2a part: 40 min. AULA PEDAGÒGICA.
Taller per fer un barret pirata de paper i el disseny de la pròpia bandera
pirata.
1.11. CRITERIS D'AVALUACIÓ COMUNS.
1. Reconèixer algunes de les característiques i de les possibilitats d’utilització plàstica
dels elements presents en l’entorn cultural i artístic.
2. Expressar de forma senzilla i compartir amb els companys el que suggereix una
experiència artística, individual o col·lectiva
3. Mostrar respecte en el treball cooperatiu a l’hora de participar en projectes artístics
col·lectius.
PIRATES A L’ABORDATGE!
www.toursbcn.com Pàgina 5
2- QUADERN DEL PROFESSORAT.
2.1. DESCRIPCIÓ DE L'ACTIVITAT.
L'activitat té una duració aproximada d'una hora i es realitzarà a la sala dedicada a la
pirateria del Museu del Mar i a l’Aula Pedagògica.
La nostra monitora rebrà al grup al Museu del Mar, els acompanyarà a la sala dedicada
als perills del mar. La sala reprodueix la forma de la proa d’un vaixell.
A la sala “Els cops que dóna la mar. La pirateria”.
Per tal de descobrir els coneixements previs de l’alumnat, es plantejarà la següent
qüestió: què és un pirata?
Mostrant fotos de diferents tipus de vaixells ( de pesca, de creuers,),s’explicarà
com eren els vaixells pirates.
A partir de la pregunta: quins pirates coneixeu? Parlarem dels homes i les dones
pirates més famoses.
Com eren les banderes pirates?: ensenyarem diferents exemples de banderes i
explicarem l’origen de la bandera pirata més reproduïda.
Com vivien els pirates? Explicarem aspectes de la “vida pirata”: perquè duien els
atributs que els han fet famosos, què menjaven,…
Sabeu que a Lloret també vam tenir pirates? Explicarem dues històries
d’afrontament real dels lloretencs amb els pirates.
PIRATES A L’ABORDATGE!
www.toursbcn.com Pàgina 6
A l’aula pedagògica.
L’alumnat trobarà tot el material preparat a sobre les taules.
Material per fer el Barret pirata: paper d’embalar negra, plantilles amb les
calaveres i les tíbies dibuixades només per retallar, tisores i pegament.
S’ensenyaran tots els passos per fer tots junts el Barret amb papiroflèxia.
Els alumnes hauran de retallar les plantilles de les calaveres i les tíbies per
enganxar-les a la part frontal del Barret.
Material per fer la bandera: cartolines negres, tises de colors, pals de fusta,
pegament.
Primer enganxarem la cartolina al pal de fusta per a que sembli una autèntic màstil.
Després cada alumne dissenyarà lliurement la seva pròpia bandera.
2.2 ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS.
1. Els pirates.
2. Els vaixells.
3. Els pirates més famosos.
4. Les banderes.
5. Els pirates a la Mediterrània.
6. Els pirates a Lloret de Mar.
7. Instruccions per fer el barret de paper.
1. ELS PIRATES.
Els pirates van ser uns personatges que, durant molt de temps, van navegar sense cap llei
ni pàtria, per tots els mars del planeta. Vivien amb absoluta llibertat, fent en tot moment
allò que els venia de gust, i sense tenir por dels governs, que només tenien autoritat terra
endins. Per això el seu mitjà habitual era el mar. Es dedicaven per tant a robar altres
vaixells i a assaltar ciutats del litoral, de manera ràpida i devastadora, evitant d’així
qualsevol tipus de reacció per part dels ciutadans o dels exèrcits.
S’ha de fer una distinció, però, entre tota la tipologia de pirates que hi va haver per
aquelles latituds, ja que cada grup tenia les seves característiques i motivacions:
* Pirates. Eren genèricament els que robaven pel seu compte al mar o a les zones
costaneres. Van ser enemics del comerç marítim en general, sense afectar un país més
que un altre.
* Corsaris. Atacaven vaixells de països enemics del seu, comptant amb l’autorització i
vistiplau del seu monarca. Els reis cobraven comissions dels seus corsaris, per la qual
PIRATES A L’ABORDATGE!
www.toursbcn.com Pàgina 7
cosa eren còmplices dels seus actes. Era una manera d’atacar el vaixell d’un país enemic
però de forma no oficial, la qual cosa hagués suposat una declaració de guerra.
* Bucaners. Van ser contrabandistes i caçadors furtius que van ser expulsats pels
espanyols de l’illa Española, actual Haití i Santo Domingo, a començament del segle
XVII, i es van instal·lar a l’illa Tortuga, des de la qual van començar a practicar la
pirateria, preferentment contra propietats i vaixells espanyols.
* Filibusters. Representaren la institucionalització dels bucaners, organitzats en
confraries i associacions, que van atacar tot tipus de vaixells des de 1630 fins a 1680.
2. ELS VAIXELLS.
Els pirates utilitzaven unes embarcacions molt concretes; en principi, no necessitaven cap
vaixell que fos molt gran, ja que la seva força no estava en la utilització de grans bateries
de canons, sinó més aviat en la velocitat que aconseguien amb les seves naus. Per tant,
calia que fossin petites i lleugeres, i que els permetessin tant fugir quan eren perseguits,
com ser capaços de capturar vaixells indefensos quan eren ells els perseguidors.
Per tant, en comptes de navegar amb grans embarcacions com navilis o fragates,
s’estimaven més navegar a bord de vaixells com balandres, goletes o bergantins, ja que
eren naus que s’ajustaven més a aquestes característiques que cercaven: lleugeresa,
velocitat, petits calats per poder navegar per aigües poc profundes, etc. Aquests vaixells
no passaven gaire dels 30 metres d’eslora, i no portaven molts canons perquè confiaven
més en la descàrrega dels mosquetons i en l’abordatge.
La propulsió d’aquestes embarcacions es feia mitjançant les veles, amb les quals podien
recollir la força del vent que els permetia desplaçar-se per sobre de l’aigua. Generalment
tenien dos pals, dels quals penjaven una sèrie de veles que tenien diferent forma i tamany.
N’hi havia de triangulars, anomenades flocs, de rectangulars, anomenades gàbies, i de
trapezoïdals, anomenades cangrees.
PIRATES A L’ABORDATGE!
www.toursbcn.com Pàgina 8
Aquesta idea de disposar de vaixells petits i maniobrables s’imposava entre els pirates a
tots aquells llocs on ha aparegut aquesta activitat al marge de la llei, ja que la finalitat era
la de disposar d’un mitjà ràpid que permetés perseguir les presses i fugir dels enemics en
cas de perill. Així, a la Mediterrània es feien servir les galeres entre els segles XV i
XVII, vaixells que amb la seva propulsió a rem podien navegar molt ràpidament i
sorprendre els pobladors indefensos de les costes, i els xabecs els segles XVII i XVIII,
uns vaixells de vela molt lleugers i maniobrables.
Quan els seus vaixells es començaven a fer malbé preferien robar-ne un altre que no
arreglar-los, ja que quan els estaven reparant era un moment en què es trobaven molt
exposats a l’enemic i eren molt vulnerables.
a. MAQUETA DE XABEC. ERMITA DE
SANTA CRISTINA DE LLORET.
b. VAIXELL DE CREUER
c. VAIXELL DE PESCA
PIRATES A L’ABORDATGE!
www.toursbcn.com Pàgina 9
3. ELS PIRATES MÉS FAMOSOS.
A tot el mar Carib, hi ha noms que durant molts anys van espantar la majoria de pobladors
d’aquelles terres paradisíaques. Henry Morgan, Francis Drake, l’Olonois o Barbanegra
van ser alguns dels pirates més destacats que van navegar per aquelles latituds durant més
de dos-cents anys.
Els pirates es posaven ells mateixos els seus noms, per tal de trencar definitivament amb
el seu passat en el moment de convertir-se en pirates. Així, intentaven trobar un nom que
espantés, com Menjatrons, Trencacames, etc, o bé eren noms que feien referència al seu
aspecte, com Pota de Pal, el Borni, Barbanegra, etc.
Els pirates més famosos van ser els que van participar de l’època més activa de la pirateria
al Carib, és a dir, els que van actuar entre els anys 1630 i 1680. La majoria d’ells eren
filibusters, com Rock el Brasilier, Edward Mansfield, o els ja esmentats Jean David Nau
l’Olonois i Henry Morgan.
Però abans i després d’aquesta època també n’hi van haver, de pirates, com els anglesos
Francis Drake i John Hawkins al segle XVI, o Bartholomew Roberts, Edward Teach
Barbanegra, William Kidd, Thomas Tew i Henry Every al segle XVIII.
Tal com hem dit abans, no només hi van haver pirates al Carib. Alguns dels més
sanguinaris van atacar ciutats catalanes, com Palamós, arrasada I ‘any 1543 pel pirata
Kheired- eddin Barba-roja, o Begur i Blanes, per citar-ne només un parell més, atacades
per altres corsaris del nord d’Àfrica, com Dragut o Uluj Ali. També hi van haver pirates
catalans, que es dedicaven a atacar vaixells i pobles costaners, generalment del nord
d’Àfrica, durant gran part de l’Edat Mitja, mentre que a l’Edat Moderna es practicava el
corsarisme, també contra aquesta zona de la Mediterrània.
A continuació podreu trobar informació sobre alguns dels pirates més temuts i coneguts:
Francis Drake. Va ser negrer abans de convertir-se en corsari.
Va ingressar a la Marina Reial anglesa de molt jove. EI 1566 va
fer el seu primer viatge a Amèrica, i a partir d’aquí va començar
la seva activitat al marge de la llei, amb petites interrupcions,
que no va acabar fins I ‘any de la seva mort, el 1596, a
Portobello, en un enfrontament amb els espanyols. Abans però,
va tenir temps de saquejar la costa americana del Pacífic, fer la
volta al món, enfrontar-se i derrotar l’Armada Invencible i
assolar diferents ciutats espanyoles d’Europa i del Nou Món. EI
seu cadàver va ser col·locat dins d’una caixa de plom, i llençat a
l’aigua de la badia, perquè no tornés a sortir.
PIRATES A L’ABORDATGE!
www.toursbcn.com Pàgina 10
Edward Teach Barbanegra. Aquest
pirata va actuar a la costa nord-
americana de l’Atlàntic, el primer quart
del segle XVIII, especialment al litoral
de les colònies angleses de Carolina del
Sud, Virgínia i Carolina del Nord, on va
establir una base des de la qual assaltava
tots els vaixells que passaven a prop del
seu amagatall, amb el vistiplau del
corrupte governador de la colònia.
Abans d’atacar les seves víctimes mullava els seus cabells amb quitrà, i després els calava
foc; d’aquesta manera aconseguia que del seu cap en sortís una fumera que li donava un
aspecte ferotge i infernal, i espantava de tal manera els seus enemics que molts es rendien
sense lluitar.
Kheyr-ed-din Barba-roja. El petit dels Barba-roja va
ser el corsari més famós i temut a tota la Mediterrània.
Gràcies a la seva capacitat guerrera i a la seva temeritat,
juntament amb la seva prudència d’estadista, es va
convertir en un dels personatges més importants de
l’Islam. El primer que va fer va ser oferir la província
d’Algèria al sultà de Constantinoble, i d’aquesta manera
va aconseguir el suportd’un dels monarques més
importants del món, i alhora certa independència per fer
el que volgués.
Va morir el 1546, però abans havia portat el cognom
Barba-roja a la màxima expressió de crueltat, assolant
pobles costaners de tot el litoral mediterrani cristià; des
de Gibraltar fins a Grècia, cap ciutat era lliure dels seus
atacs, de vegades organitzats amb absoluta minuciositat, com si es tractés d’una acció de
guerra.
PIRATES A L’ABORDATGE!
www.toursbcn.com Pàgina 11
Anne Bonney
Va actuar a la costa nord-americana de l’Atlàntic, el
primer quart del segle XVIII. Es va casar amb 14
dones i va tenir més de 40 fills. Va ser mort per un
oficial de l’Armada anglesa, després de rebre 25
ferides en el seu últim combat.
Es va enamorar del pirata Jack Calico Rackham i a
l’any 1719 tots dos van començar a practicar la
pirateria. Va destacar per la seva crueltat.
Va ser juntament amb Mary Read l’única que va
defensar el seu vaixell quan els anglesos les van
capturar.
Mary Read: Aquesta noia volia ser marinera i es va
enrolar a l’Armada anglesa disfressada d’home, però el
seu vaixell va ser capturat pel pirata Jack Rackham, i va
passar a formar part de la seva tripulació.
Molt amiga d’Anne Bonney, va morir empresonada
després que el seu vaixell fos capturat pels anglesos,
l’any 1720.
4. LES BANDERES.
Els pirates, sobretot els del Carib, es dissenyaven les seves banderes, ja que en haver
abandonat el seu estil de vida anterior, també van renunciar a la seva nacionalitat, i en no
sentir-se identificats amb cap bandera de cap país, decidien fer-se la seva pròpia.
Les primeres banderes dels pirates americans van ser uns pavellons totalment vermells,
que portaven els pirates francesos en els seus vaixells, i que anomenaven ‘’joli rouge’’,
pel seu color llampant. Més tard, quan van arribar pirates d’altres nacionalitats, aquest
color vermell va ser canviat per banderes de color negre, però tot i així, va continuar
conservant el mateix nom, tot i que lleugerament variat per l’accent anglès d’aquests nous
pirates, que la van anomenar Jolly Roger. Aquesta bandera era enarborada quan els pirates
volien que els seus enemics es rendissin. Si, tot i això, aquests volien continuar la lluita,
PIRATES A L’ABORDATGE!
www.toursbcn.com Pàgina 12
aleshores canviaven la bandera negra per una altra de vermella, amb la qual volien
expressar que no tindrien cap compassió en l’atac i que no prendrien presoners.
Però no tots els pirates volien portar la mateixa bandera, i va arribar un moment en què,
per tal de diferenciar-se entre ells, els pirates van passar a dissenyar la seva pròpia
bandera, amb elements que feien referència a la seva crueltat, per tal d’espantar els
enemics, com ara destrals d’abordatge, rellotges de sorra (amb els quals els espantaven
fent referència al poc temps de vida que els hi quedava si no es rendien), espases, esquelets
o les típiques calaveres i tíbies encreuades.
De fet, aquesta iconografia extreta de les banderes dels pirates del Carib s’ha exportat a
qualsevol altre època i espai geogràfic on s’hagi produït la pirateria, no només posterior
sinó fins i tot anterior, com els pirates que habitualment apareixen als còmics de l’Astèrix
i l’Obèlix.
Quan una tripulació era capturada, el primer que feien era llençar per la borda la bandera,
ja que la seva possessió constituïa una prova irrefutable de la seva activitat al marge de la
llei.
a. BANDERA DE BARBANEGRA
b. BANDERA DE CRISTOPHER
MOODY
PIRATES A L’ABORDATGE!
www.toursbcn.com Pàgina 13
c.BANDERA DE
BARTHOLOMEW ROBERTS
d. BANDERA DE JACK
RACKHAM e. BANDERA DE JOLLY ROGER.
5. CURIOSITATS DE LA VIDA PIRATA.
-Perquè els pirates portaven un ull tapat?
Es pot pensar que els pirates ,com a resultat d’una temuda batalla, podien haver perdut un
ull però en realitat la majoria es tapaven un ull a propòsit, com a estratègia a l’hora
d’atacar un vaixell o defensar el seu.
La lluita es podia iniciar a la coberta del vaixell però després es traslladava a la bodega o
a l’interior, on s’estava més obscur.
El fet de portar un ull tapat servia per a que després, al destapar-lo, poguessin veure millor
en l’obscuritat. Al portar un parxe ,l’ull s’acostumava a no rebre la llum i al treure’l, quan
passaven a la bodega o a l’interior, podien tenir una capacitat de visió nocturna que els
proporcionava una avantatja davant els seus rivals a l’hora de lluitar.
-Per què els pirates portaven arracades?
PIRATES A L’ABORDATGE!
www.toursbcn.com Pàgina 14
Els Viatges per mar eren molt perillosos, sobretot les rutes que passaven pel Cap
D’Hornos (Amèrica del Sud). El Cap d’Hornos era un lloc impracticable, inclús pel
mariners més experts: vents forts, huracans, neu, boira i els naufragis eren molt comuns.
Travessar-lo era un signe de sort i de valor. Orgullosos, tots els qui ho travessaven, es
penjaven una arracada en forma d’aro, preferiblement d’or.
A més, les arracades d’or servien per poder pagar el funeral d’un pirata si el seu cos
arribava a la platja. Alguns pirates gravaven a l’interior de l’arracada el nom del seu port
d’origen per tal de que el seu cos pogués ésser retornat als seus familiars.
Les arracades que portaven al mig de l’orella els premia un punt d’acupuntura que evita
el mareig.
-Per què portaven un mocador al cap?
Els pirates feien servir un mocador pel cap perquè la
brisa marina feia volar els barrets del cap quan
treballaven a la coberta del vaixell. Amb el mocador,
evitaven que el cabell els tapés els ulls i protegien
així també el cap del sol.
-Què menjaven els pirates?
Abans de fer-se a la mar, calia carregar el vaixell
amb tot el menjar necessari per estar molts dies
navegant.
Els pirates omplien la bodega del vaixell amb tot
tipus de viandes: animals vius, sobretot, gallines per aprofitar també els ous, carn salada
que durava més temps, aigua, rom i cervesa. Quan no quedaven gaires aliments, pescaven
tortugues i peixos del mar.
Però a la dieta pirata no mancaven mai unes galetes grosses i salades que era el que
menjaven principalment. Amb els dies la galeta es posava molt dura i li sortien cucs i
fongs, però la menjaven igualment.
Les fruites i les verdures al cap d’uns dies es feia malbé, és per això que en menjaven
poques. Aquest era el motiu pel qual la malaltia més comuna entre els pirates era
l’escorbut, la manca de vitamina C que proporciona aquests tipus d’aliments. L’escorbut
provocava que li caiguessin les dents.
PIRATES A L’ABORDATGE!
www.toursbcn.com Pàgina 15
5. LA PIRATERIA A LA MEDITERRÀNIA.
De pirates n’hi ha hagut a tots els mars del món, i la Mediterrània no n’ha estat una
excepció. Des de ben antic, fins i tot en època dels romans, es documenta la presència de
pirates atacant vaixells que solcaven les rutes comercials i que eren l’assot dels pobles
costaners.
En època medieval també apareixen atacs dels pirates, especialment a partir de les
Creuades, i sobretot quan el comerç de les espècies comença a deixar importants guanys
als comerciants que navegaven per aquestes aigües.
Però serà a patir del segle XV i sobretot del XVI quan la Mediterrània es converteix en
un mar veritablement perillós, ja que aquests pirates es converteixen en corsaris, i ataquen
els vaixells i les costes enemigues dels seus respectius països. Així, varen ser
especialment virulents els atacs dels corsaris barbarescos contra pobles costaners
d’Espanya, Itàlia i Malta, que es van haver de protegir amb un sistema de defensa
consistent en la construcció de torres de guaita des de les quals era possible avisar amb
cert temps de l’atac d’aquests corsaris, i poca cosa més.
Hi havia alguns punts especialment desprotegits de la costa catalana que servien de punt
de refugi per als pirates, i també per preparar les seves incursions, com les illes Medes
(l’Empordà), la Punta dels Alfacs (delta de l’Ebre) o la desembocadura del Besòs, des
d’on atacaven pobles del Barcelonès i del Maresme.
Els anys 1542 i 1543 van ser els de màxima intensitat de perill d’atacs corsaris per als
pobles catalans: estols de moros assolaven les costes dels Països Catalans, des de Cotlliure
fins a Guardamar. Els atacs van ser constants i brutals.
El segle XVIII representa un altre moment important de la pirateria a la Mediterrània.
Després d’un període en què l’activitat comercial havia passat del Mare Nostrum a
l’Atlàntic, deixant el primer en una fase d’ensopiment generalitzat, va tornar a reactivar-
se econòmicament a causa, en part, dels tractats que permetien als ports no castellans
(entre ells el de Barcelona) mantenir relacions d’intercanvis comercials amb enclaus
comercials americans, fet que va tornar a revifar l’activitat dels corsaris mediterranis, que
tenien la seva base al port d’Alger.
La pirateria de la Mediterrània va continuar fins que els territoris nord-africans van ser
conquerits i/o controlats pels occidentals. Els nord-americans van ser els primers a enviar
missions punitives ja en plena edat contemporània, però van ser els francesos els que, al
segle XIX, van eliminar aquesta amenaça envaint els territoris d’Algèria i Tunísia, i van
convertir-los en colònies.
PIRATES A L’ABORDATGE!
www.toursbcn.com Pàgina 16
TORRE DE GUAITA DEL CASTELL DE SANT JOAN DE LLORET.
6. PIRATES A LLORET.
La marina mercant lloretenca , tant de cabotatge com la d’altura, i el poble de Lloret no
quedaren exempts de l’atac de pirates i corsaris.
A final del segle XVIII Espanya estava en guerra amb Anglaterra i els vaixells corsaris
anglesos atacaven les naus catalanes.
EL 22 de setembre de 1799, a les dues de la matinada, el patró Joan Puig de Lloret sortia
del port de Barcelona amb el seu llaüt de tràfic cap al poble. A l’altura de Caldetes, va
observar que els perseguia una fragata anglesa. El capità i la seva tripulació es veren
forçats a posar proa a terra i abandonar l’embarcació, precisament a la platja de Santa
Cristina. La fragata envià dos bots cap al llaüt per robar el carregament però, gràcies al
sometent que es constituí al poble, els atacants van haver de fugir. La fragata anglesa
disparà set o vuit canonades contra la població de Lloret.
El 14 de maig de 1825, el bergantí
lloretenc Santa Eulàlia, conegut com “El
primero de Catalunya” tornava del seu
tercer viatge a l’illa de Cuba. Quan ja
recalava la costa peninsular entre els
caps de Trafalgar i d’Espartel, va ser
sorpresa per la nau pirata Vencedor.
Després d’un combat molt dur, en sortí
perdedor i va ser enfonsat. La tripulació
lloretenca fou feta presonera.
PIRATES A L’ABORDATGE!
www.toursbcn.com Pàgina 17
7. INSTRUCCIONS PER FER EL BARRET DE PAPER
PIRATES A L’ABORDATGE!
www.toursbcn.com Pàgina 18
2.3. FITXES D’ACTIVITATS.
ACTIVITATS PER FER A L’AULA DESPRÉS DE LA VISITA:
1. ENCERCLA QUIN D’AQUESTS VAIXELLS ET SEMBLA UN VAIXELL
PIRATA.
PIRATES A L’ABORDATGE!
www.toursbcn.com Pàgina 19
2. PINTA AQUESTS NENS COM SI FOSSIN AUTÈNTICS PIRATES.
3. QUIN CAMÍ HA DE SEGUIR EL PIRATA PER TROBAR EL MAPA DEL
TRESOR?
PIRATES A L’ABORDATGE!
www.toursbcn.com Pàgina 20
4. COMPLETA LA TEVA DISFRESSA DE PIRATA!
COM FER UN GARFI:
Necessites:
Paper de plata.
Un got de plàstic.
Unes tisores.
COM FER UN PARXE:
Necessites:
Goma eva de color negra.
Goma elàstica fina de color negre.
Unes tisores.
Una plantilla de cartolina blanca.
Un llapis.
PIRATES A L’ABORDATGE!
www.toursbcn.com Pàgina 21
2.4. GLOSSARI.
BERGANTÍ: tipus de vaixell de vela de dos pals.
CORBETA: es tracta d’embarcacions similars a les fragates, però el pal de
mitjana és fet de dues peces, com el d’una goleta .
CORSARI: persona que comanda una nau. El corsari lluita per un estat i combat
les naus de països contraris. A canvi obté beneficis econòmics i polítics.
FRAGATA: vaixell de vela de tres pals.
GOLETA: vaixell de vela de dos o més pals, els quals són de dues peces.
LLAGUT DE TRÀFIC: És la barca de transport de cabotatge més habitual a
Catalunya. Té un pal molt inclinat cap a proa que suporta la vela i un pal gairebé
recte a popa.
PIRATA: individu que dirigeix la tripulació (o que en forma part) d’una
embarcació dedicada a capturar altres embarcacions per tal de robar-hi.
XABEC: embarcació de vela, de tres pals, la més grossa de les d’aparell llatí, molt
emprada a la Mediterrània per a la navegació de cabotatge.
2.5. BIBLIOGRAFIA
● GUIA DEL MUSEU OBERT DE LLORET. Unitat de Patrimoni Cultural.
Ajuntament de Lloret de Mar.
● FÀBREGAS I BARRI, Esteve. Lloret de Mar. Club de Literatura Selecta.1959.
● VILÀ GALÍ, Agustí M. La marina mercant de Lloret de Mar :segles XVIII i
XIX. Ajuntament de Lloret. Col·lecció Es Frares.1992.
● VILÀ GALÍ, Agustí M: Navegants i mercaders : una nissaga marinera de Lloret.
Club Marina Casinet.1989.
● VILÀ GALÍ, Agustí M: Les nostres veles . Confraria de Sant Elm .1984.
EDU365 <http://www.edu365.cat/primaria>.
GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA <www.enciclopedia.cat>
ARXIU MUNICIPAL DE LLORET.
<www.lloret.org/català/arxiu/home_arxiu.asp>
PIRATES A L’ABORDATGE!
www.toursbcn.com Pàgina 22