paràmetres per a una arquitectura mes...

1

MASIES + SOSTENIBLES paràmetres per una arquitectura més sostenibledespatx d’arquitectura: frutos+sanmartín, arquitectes Introducció MASIES + SOSTENIBLES paràmetres per a una arquitectura mes sostenibledespatx d’arquitectura: frutos+sanmartín, arquitectes Introducció

paràmetres per a una arquitectura mes sostenible


Any 1973, hi ha la primera crisi del petroli, va ser una crisi forta i a nivell mundial, se’n va ressentir el comerç i laindustria en general, es va produir perquè els EEUU fins a les hores principals extractors de petroli varen arribar al seupeak-oil, per l’embargament de l’0PEP, la guerra Irak-Iran, i el fet que la resta de països extractors no varen poder fer front a les demandes del mercat. Fins a aquesta data es creia que el petroli era una font inesgotable, encara queMarion King Hubbert ja ho havia previst tan aviat com 1956 (naturalment el tractaren de boix, però a va encertar!), mes tard, al 1973, va preveure el peak-oil global cap el 2000, la EIA el va reconèixer al 2006.

Desprès d’aquesta crisi (del 73), i amb el desenvolupament de les extraccions a la resta de països, i l’increment de producció gracies a l’aplicació de nova tecnologia... Tothom va oblidar que els combustibles fòssils son fontsesgotables. Però les tensions geoestratègiques, polítiques, militars, varen continuar, i aquí estem ( fins hi tot hi ha estudiosos del tema energètic que diuen que el rere fons de la crisi que patim avui es la crisi energètica (sense menysprear la crisi purament financera)

Tot i que hi han hagut avenços tecnològics per a l’extracció i una implantació important d’energies renovables, (eòlica,fotovoltaica, tèrmica de concentració, etcètera) estem molt lluny de poder substituir les energies fòssils, sobretot el petroli (per la seva importància, ja que a més de l’element purament energètic (benzines), ens aporta molts derivats (fertilitzants agrícoles, plàstics, química, reactius per medicina, asfalts...)

Ara, podem dir que des de fa pocs anys, 4 o 5, la indústria (especialment l’automobilística) ha reconegut el problema i en els últims dos anys estem veient una proliferació d’alternatives al vehicle de combustió normal (sobre tot proliferació de nous models híbrids), de tota manera l’èmfasi es fa a la reducció de CO2 com a problema més immediat per el seu efecte al canvi climàtic. Sembla que no es vulgui veure el problema del consum energètic (al 2011 al mon hi han 1000 milions d’automòbils i una producció anual, de 80 milions, si fem números i la producció es mantingués, és un supòsit , al 2021 tindríem 1800 milions d’automòbils, però tindrem l’energia per moure’ls? En deu anys tindrem una energia alternativa? Pensem que avui el 25% de la producció del petroli es destina al transport (18% pel transport privat, autobusos i camions, el 7% per vaixells, avions, i maquinària industrial) (de 84 mbd, 22mbd els consumeix el transport)

mbd:milions barrils dia

2


Per tant hem d’estalviar energia (no només diners), simplement per tenir temps de reaccionar per cercar fonts d’energia que puguin suplir o complementar les actuals.

Per exemple, fora important racionalitzar l’ús dels derivats del petroli en el sentit que, derivats destinats a l’agricultura directa o indirectament (fertilitzants, maquinaria agrícola..) tinguin prioritat dintre de les decisions de despesa energètica governamental (un factor important de la racionalització hauria d’afectar al transport privat d’oci)

Per acabar i respecte a totes les matèries primeres (carbó, ferro, coure...) i independentment del cost (que de tota manera tendirà a ser alt), hem d’estalviar perquè aquestes matèries primeres (en anglès comodities) s’esgoten, arriben al reu pic (moment de màxima producció, a partit del qual comença a decaure) en espais de temps futurs curts.

Es per això que hem de :

Estalviar energia (sobre tot de matèries fòssils), (que també vol dir estalviar diners)

Obtenir energia alternativa el més passiva possible (solar tèrmica, altres alternatives..)

Reciclar, reutilitzar.

Usar productes de proximitat (les comodities també tenen el seu pic de producció)

Usar materials que generin pocs residus o que aquests residus es puguin separar i controlar fàcilment (el guix aplicar sobre ceràmica fa que el reciclatge sigui mes difícil, millor trasdosats de cartro-guix o fusta)

Vigilar l’impacte dels materials a la salut

Estalvi d’aigua (vital en un futur immediat, tant a nivell local com a mundial)


Algun conceptes inicials per definir un criteri:

Podem afrontar les decisions (que prenem) des d’una òptica de creixement econòmic:

-creixement (físic-econòmic) anual percentual,il·limitat per tant impossible, (progrés en el sentit de progrés=creixement) (un altre progrés=coneixement, cultura..)-consum (com a base de la felicitat?)-obsolescència (directa ,mecànica, o induïda (provocant noves necessitats)

Podem prendre decisions alternatives i:-adquirir resiliència (capacitat d’adaptació/ re-acció - Capacitat de respondre a les pertor-bacions o desajustaments del cicle de la matèria d’un ecosistema - Resistència a les adversitats.- cercar un cert decreixement (concepte econòmic) (Decreixement no es crisi no es anar cap avall, crisi es el que tenim ara, i això si que es anar cap avall (sanitat, cultura, ciència, investigació)-cercar un progrés humà (creixement qualitatiu, cultural, de salut, qualitat de vida,d’empatia amb els altres, de solidaritat...

3


Mirem el pòster:Tot elèctric, menys la cuina solar, tot amb un componenttecnòl.logic alt (cap d’ells serveix per calefactar o refredar) però si produeixen energia (elèctrica) perquè altres tecnologies funcionin (il·luminació, geotèrmia..)

I es pot incrementar si afegim la geotèrmia moderna, amb bombes de calor, domòtica..

I tenim l’aerogenerador i les plaques fotoelèctriques que produeixen electricitat, que es pot transformar en energia mecànica (amb pèrdua de potència) (no hi han cotxes ni maquinària agrícola, per què?)

L’edifici, la masia queda com aïllat, es com un element massís sobre el que no es pot incidir (es pot incidir?).

Creiem que l’actitud ha de ser:Reduir la demanda ( i NO vol dir trobar maneres Sostenibles (es matemàticament impossible, es una contradicció) de suplir la demanda i seguir amb un creixement com fins ara.

En l’arquitectura està la pròpia solució: solucions passives(mínimes instal·lacions i mínimes demandes de consums energètics) i amb materials propers (reduïm la mobilitat) i menys contaminantsLa sostenibilitat ha d’adaptar-se a la tecnologia constructiva

de la zona, de les empreses constructores i dels materials propers disponibles.

MASIES + SOSTENIBLES paràmetres per una arquitectura més sostenibledespatx d’arquitectura: frutos+sanmartín, arquitectes Introducció MASIES + SOSTENIBLES paràmetres per a una arquitectura mes sostenibledespatx d’arquitectura: frutos+sanmartín, arquitectes

MASIES + SOSTENIBLES, amb el subtítol: Propostes de MASIES + SOSTENIBLES, amb el subtítol: Propostes de rehabilitació i construcció per millorarrehabilitació i construcció per millorar l’habitabilitatl’habitabilitat, reduir, reduirl’impactal’impacta ambiental i les ambiental i les despeses econòmiquesdespeses econòmiques en habitatges en habitatges aïllats.aïllats.

Reduir les despeses econòmiques o reduir les despeses energètiques?Perquè si reduïm les despeses econòmiques per una banda es poden incrementar per una altra,

2012 Arquitectura Rural iArquitectura Rural i SostenibilitatSostenibilitat

Arquitectura Rural (?) suposem que no es una qüestió formal, sinó d’ús i per tant la masia del pòster es només un del casos d’arquitectura rural

Quins son els paràmetres d’ús de l’element edificat:Dos usos bàsics importants (a part el concepte de 2ª residència)

ús lligat al treball de la terraactualment la separació entre habitatge i edificacions auxiliars, per ús i per normativa es molt clara

ús lligat a serveis (hotels rurals, divulgació, casa de colònies)

Introducció

4


És una obra nova (o ampliació important):moderna (estètica, materials), la normativa vigent ens ho permet?

És una reforma d’una edificació catalogada:què podem fer? què ens permet la normativa?els gatgets afegits, són respectuosos amb l’arquitectura?la normativa ens obliga a determinades actuacions des de la vesant tecnològica (plaques solars tèrmiques)També la necessitat (plaques fotovoltàiques,aerogeneradors)

Altres gatgets, són mes d’opció personal (cuina solar, bicicleta elèctrica)

Introducció


SOL/EÒLIC FOTOPILA

BATERIA

SOL

COL·LECTOR

MASSA

ESPAI

SOL

MASA

ESPAI

SOLESPAI

MASSA

BIO

CLI

MÀ

TIC

SIST

EMES

PASS

IUS

TEC

NO

LÒG

IC

magatz/rest aire amb convecció naturalmagatz/rest aire amb convecció artificialmagatz de líquid i rest da l’airemagatz de líquid constituïts per un sol circuitmagatz de líquid constituïts per doble circuitmagatz de líquid constituïts per triple circuit

Conceptes anteriors suportats per bomba de calor

Tecnologia de base, magatzematge i transport, bateries

mur trombe bàsic amb mur massís senzillmur massís darrera de vidrera

(solid)mur massís darrera d’hivernaclemur d’ emmagatzematge

independent

aprofitament inèrciahivernacle. Mur captador passiu (d’aire)

geotèrmia amb tubs canadencs

Introducció

5

MASIES + SOSTENIBLES paràmetres per una arquitectura més sostenibledespatx d’arquitectura: frutos+sanmartín, arquitectes Introducció MASIES + SOSTENIBLES paràmetres per a una arquitectura mes sostenibledespatx d’arquitectura: frutos+sanmartín, arquitectes paràmetres de sostenibilitat

paràmetres de sostenibilitat

1- confort psicològic i qualitat de vida

2- estalvi energètic amb els sistemes arquitectònics passius

3- residus, deconstrucció per capes i construcció

industrialitzada, reciclatge, reutlització

4- estalvi d’aigua

5- materials amb menor impacte (energètic, salut, proximitat)

MASIES + SOSTENIBLES paràmetres per una arquitectura més sostenibledespatx d’arquitectura: frutos+sanmartín, arquitectes Introducció MASIES + SOSTENIBLES paràmetres per a una arquitectura mes sostenibledespatx d’arquitectura: frutos+sanmartín, arquitectes paràmetres de sostenibilitatEls paràmetres de la sostenibilitat (1):

-confort psicològic individual i col·lectiu

L’arquitectura és una tercera pell que ens ha de millorar la qualitat de vidaa vegades l’arquitectura s’aparta d’aquests paràmetres vers d’altres (opulència, luxe)

-millora de la llum natural i les dimensions en els espais (i si han de ser les mínimes, usar mecanismes que augmentin la seva qualitat

www.espaciosolar.com

6


> Els paràmetres de la sostenibilitat (2): estalvi energètic amb els sistemes arquitectònics passius

1- adaptar-se a l’entorn al clima, al terreny i la vegetacióadaptar-se a l’orientació solar i privacitatadaptar-se als usos,

MASIES + SOSTENIBLES paràmetres per una arquitectura més sostenibledespatx d’arquitectura: frutos+sanmartín, arquitectes Introducció MASIES + SOSTENIBLES paràmetres per auna arquitectura mes sostenibledespatx d’arquitectura: frutos+sanmartín, arquitectes paràmetres de sostenibilitat

PLANTA EMPLAÇAMENT Edifici unifamiliar a Sant Pere de Vilamajor


1- adaptar-se a l’entorn, al clima, al terreny i la vegetacióadaptar-se a l’orientació solar i privacitatadaptar-se als usos

7


Edificis autònoms sense estalvi energètic:

> temperatura interior garantida per una calefacció tradicional a base de combustible. > funcionament independent entre dia i la nit> Mal aïllats>les obertures no estan pensades en funció de l’orientació

Fuente: Sol y Arquitectura. Patrick Bardou y Varoujan Arzoumanian. Ed.GG, 1984

> Els paràmetres de la sostenibilitat (2): l’estalvi energètic amb els sistemesarquitectònics passius

Edificis que interactuen amb l’entorn:

>temperatura estable a l’interior

>captació solar diürna i emmagatzematge

>protecció de l’exterior durant la nit>les obertures s’orienten segons el clima>la demanda energètica inferior a 40kW/m2ºCany>cases passives inferior a 15kW/m2ºCany




2- fomentar les obertures i la seva protecció estiu-hivern

3- millora de l’aïllament de les envolvents


8


En una rehabilitació si es millora l’aïllament de les envolvents (que normalment serà a la cara interior dels murs de façana, es perd l’efecte de radiació dels murs degut a d’inèrcia tèrmica (s’ha de valorar)


2- fomentar les obertures i la seva protecció estiu-hivern

3- millora de l’aïllament de les envolventsaprofitament de d’inèrcia tèrmica

Massa tèrmica en els fluxos de calor periòdics. Desfasament horari i amortiguació de la temperatura: aprox. 2cm. de material d'1 hora, 7cm de material petri-desfase de 8 hora i 25-30cm material petri-desfase una setmanaInèrcia tèrmica: dificultat amb la qual un cos canvia la seva temperatura en estar en contacte amb altres cossos o ser escalfat




4- fomentar els espais intermedis climàtics

patis interiors / galeries / espais polivalents

PLANTA BAIXA

Espai climàticPati int.-ext.

N

Captador solar

Gàrgola de recollida d’aigües pluvials

Inèrcia tèrmica: paret interior de maó perforat

Espai climàticintermitg

Dipòsit d’aigües pluvials

Edifici unifamiliar a Cabanillas del Campo (Guadalajara)

9











10


> Incorporar-lo com un acabat de la façana per minorar el cost> Poden ser individuals per a cada habitació o generals> Activació manual dia-nit, hivern-estiu> En climes temperats no és aconsellable que tinguin inèrcia tèrmica si no es pot impedir la incidència solar

Muro trombe con inercia

Font: Sol y Arquitectura. Patrick Bardou y Varoujan Arzoumanian. Ed.GG, 1984


5- mur trombe/captadors solars passius


> Els paràmetres de la sostenibilitat (2): l’estalvi energètic amb els sistemes arquitectònics passius/captadors solars passius

4

11


> Els paràmetres de la sostenibilitat (2): l’estalvi energètic amb els sistemesarquitectònics passius/ incrementar la inèrcia tèrmica/ altres estratègies: piscines, subsòl (geotèrmia), façanes, forjats i terres

ESQUEMA RECIRCULACIÓ D’AIRE:Aprofitament dels alvèols per recircular l'aire calent amb impulsió forçada i aprofitar la inèrcia tèrmica del forjat

ESTRUCTURA:Pilares y jácenas de hierro y forjados de placas alveolares

SECCIÓ

Espci climáticintemig

Mur captador


> Els paràmetres de la sostenibilitat (2): l’estalvi energètic amb els sistemes arquitectònics passius/ ventilació natural creuada i estratificada

Habitatge unifamiliar a Vallvidrera

Habitatge unifamiliar a Terrassa

12


> Els paràmetres de la sostenibilitat (3): Residus, reciclatge, deconstrucció


Els residus de construcció són inerts, però..

Poden contenir gran quantitat de residus tòxics i perillosos com a olis, amiant etc.

I tot tipus de residus, habituals en la composició dels residus domiciliaris (plàstics, paper i cartró, residus sòlids urbans) (per mala gestió de la gestió de la recollida) (els residus de les petites obres domèstiques o petites reformes estan mal regulats, amb nul control de separació de materials)

Els contenidors es porten a llocs marginals, abocadors incontrolats o mínimament gestionats i permesos per ens locals. (Catalunya i València tenen important normativa,altres comunitats no tant)

S’aboquen milions de tones de residus procedents de enderrocs i per restes de construcció i rehabilitació.

materials inerts (80%) i, la quantitat de productes tòxics és petita, però amb un alt poder de contaminació amiants, fibres, resines, pintures, compostos halogenats d’equips per a la protecció del foc, etc.

Encara és habitual l’abandó il·legal de residus de la construcció

Per tant s’han d’utilitzar el màxim possible els materials reutilitzables, pensant en la futura deconstrucció

13


Consum d’agua domèstica a l’estat espanyol:

>INE, 2004: 171l/persona·dia (450l/dia persona/unifamiliar-120l/diapersona/plurifamiliar)> Tercer puesto mundial de agua consumida por habitante y día en el hogar, por debajo de EEUU y Canadá> Todos los gráficos son del INE, 2006 http://www.ine.es/revistas/cifraine/0108.pdf

> Els paràmetres de la sostenibilitat (4): l’estalvi d’aigua



> Els paràmetres de la sostenibilitat (4): l’estalvi d’aigua/griferies+WC

1 2

4

3

1. airejadors: Estalvi fins al 50% d'aigua potable2. Amb temporitzador o Push-button, sensorsInfrarojos3. Dutcha termostática: Estalvis fins al 16% del consum d'aigua 4. WC amb doble descàrrega: segons normativa. Estalvi 50%Font:http://www.eraecologica.org/revista_04/era_ecologica_4.htm?ahorrar_agua.htm*mainFrame


14


> Els paràmetres de la sostenibilitat (4): l’estalvi d’aigua/recollida aigües pluvials/ gàrgoles, dipòsits i piscines ecològiques

http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/11554/1/MEMORIA.pdf http://www.ecohabitar.org/images_articulos/piscina4_grande.jpg&imgrefurl=



> Els paràmetres de la sostenibilitat (4): l’estalvi d’aigua/recollida aigües pluvials/ gàrgoles, dipòsits i piscines ecològiques


15


> Requereix previsió d’espai i ventilació per ainstal·lació de depuració d’aigües grises> Cal preveure el doblegat de baixants i muntants de subministrament d’aigua al dipòsits de WC i connexió a la xarxa d’aigües fecals> No existeix normativa nacional sobre el reciclat d’aigües grises domèstiques per a ús domèstic. Normativa Europea: Directiva Europea 76/160 *EWG d’aigua per a ús domèstic > Increment pressuposat (% sobre el *PEM total)> Estalvis d’uns 20-25.000l/*persona/any (55l/persona/dia)

Font: http://pro.hansgrohe-la.com/assets/global/pontos_katalog.pdf

> Els paràmetres de la sostenibilitat (4): l’estalvi d’aigua/reciclatge d’aigües grises



font imágenes:http://www.ibib.es/lagunas_dossier.pdf

1 2

43

> Els paràmetres de la sostenibilitat (4): l’estalvi d’aigua/reciclatge d’aigües negres o fecals/ llacunatge


1 Masia de agroturisme2 Hotel-apartaments 2000 persones3 Habitatge unifamiliar 8 persones4 Masia

16

MASIES + SOSTENIBLES paràmetres per una arquitectura més sostenibledespatx d’arquitectura: frutos+sanmartín, arquitectes Introducció

Sistemes constructius: preferència dels sistemes industrialitzats en sec per obra pública

• Aïllaments naturals o de productes naturals: llana d’ovella, suro, argila expandida, morter de vermiculita, morters aïllants, aïllament de virutes de fusta, etc

• Pintures: a l’agua i silicats

• Morters: amb mes quantitat de cal natural o morters aïllants ecològics

• Paviments petris: tipus terratzo (mes econòmic que la pedra), fustes de producció controlada (en cas de voler aprofitar la inèrcia del terra no aconsellable)

• Tubs de sanejament, calefacció i membranes impermeables de polietilè

• Façana de bloc de formigó alleugerat: 600ºC de cocció, menys que la ceràmica, facilitat en la col·locació, menor inèrcia tèrmica, però un bon factor d’aïllament

• Aglomerats de fusta: amb baix contingut de fenaldehids,

El producte constructiu mes natural i la menor manipulació, necessita menys energia i despesa d’aigua en la producció.

> Els paràmetres de la sostenibilitat (5): materials amb menor impacte

MASIES + SOSTENIBLES paràmetres per a una arquitectura mes sostenibledespatx d’arquitectura: frutos+sanmartín, arquitectes paràmetres de sostenibilitat


TABLA DE CONSUMOS ENERGETICOS, EMISIONES DE CO2 Y CONSUMO DE AGUA PARA ELABORAR MATERIALS MAS USUALES DE LA CONSTRUCCIÓN intensidad energética por Emisiones de gases consumo de agua por

unidad de masa invernadero unidad de masa

M ATERIALES TRADICIONALES O DE ORIGEN NATURAL GRAVA I ROCA 0,1 Mj/kg 70 kgCO2/G j 10--30 l/kg ARENA 0,1 Mj/kg HORMIGON 1 Mj/kg CERAMICA-LADRILLOS 2,8 Mj/kg MADERA DE SIERRA 3 Mj/kg 100 kgCO2/G j 330 l/kg YESO 3,3 M j/kg TABLERO CONTRAPLACADO 5 Mj/kg 120 kgCO2/Gj CERAMICA FINA 4,5-10 Mj/kg 75 kgCO 2/G j 400 l/kg PAVIMENTO DE LINOLIUM 4-6 Mj/k 140 kgCO2/G j PAVIMENTOS DE MADERA 5--14 Mj/kg 100-120 kgCO2/G j CERAMCA-LADRILLOS MACIZOS 2 ,9 M j/k 75 kgCO 2/G j AISMIENTO DE CORCHO AGLOMERADO 6, 1 Mj/k PAVIMENTO DE MOQUETA DE LANA 7,4 Mj/k

M ATERIALES CLASICOS DE LA CONSTRUCIONNOTA: algunos de estos datos de la tabla son de la Guía sostenible de la Edificación, 1998. Institut Cerdà. MOPU. Y otros se han extarído de la revista Constructiva. Son aproximados



17


j

M ATERIALES CLASICOS DE LA CONSTRUCION MORTERO DE CEMENTO 1,34 Mj/kg 94 kgCO2/G j 170-450 TERRAZO 1,5 Mj/kg 80-130 kgCO 2/G j 150-200 l/kg ESTUCADO DE CEMENTO 2,5 Mj/kg FIBROCEMENTO 6 Mj/kg CEMENTO PORTLAND 7,2 Mj/kg ASFALTO 10 Mj/kg TABLERO AGLOMERADO 14 Mj/kg GRES PORCELANICO 18 M j/kg VIDRIO 19- 30 Mj/kg 59 kgCO2/G j PINTURA PLASTICA 20 Mj/kg FIBRA DE VIDRIO 30 Mj/kg 75 kgCO2/G j LANA DE ROCA 33 Mj/kg ACERO 43 Mj/kg 80 kgCO 2/G j 3400 l/kg

TABLA DE CONSUMOS ENERGETICOS, EMISIONES DE CO2 Y CONSUMO DE AGUA PARA ELABORAR MATERIALS MAS USUALES DE LA CONSTRUCCIÓN intensidad energética por Emisiones de gases consumo de agua por

unidad de masa invernadero unidad de masa

NOTA: algunos de estos datos de la tabla son de la Guía sostenible de la Edificación, 1998. Institut Cerdà. MOPU. Y otros se han extarído de la revista Constructiva. Son aproximados




M ATERIALES MAS NUEVOS (MENOS DE 50 AÑOS) MORTERO CON RESINAS 11,2 Mj/k 170-450 l/kg PAVIMENTOS DE AGLOMERADO 15 Mj/k de polvo de roca y resinas sintéticas MORTERO CON RESINAS EPOXI 21 Mj/k 170-450 l/kg ESTUCADOS CON RESINAS 33 Mj/k PAVIMENTOS CONTINUOS 20-80 Mj/k 90-130 kgCO 2/G j POLIURETANO 70 Mj/k POLIETILENO 75 Mj/k POLIPROPILENO 77 Mj/k PAVIMENTOS DE MOQUETA SINTETICA 70-100 Mj/k PAVIMENTOS ELASTICOS 80-90 Mj/k 120 kgCO2/G j (PVC, vinilo ,poliuretano, etc) PVC 80 Mj/k REVESTIMENTOS PLASTICOS 70-120 Mj/k 147 kgCO2/G j COBRE 90 Mj/k 98 kgCO 2/Gj 15000 l/kg RESINAS SINTETICAS 100 Mj/k ESMALTeS y PINTURAS SINTETICAS 100 Mj/k 147 kgCO2/G j POLIESTIRENO EXPANDIDO 100 Mj/k NEOPRENO 120 Mj/k ALUMINIO 215 Mj/k 147 kgCO 2/G j 29000 l/kg NOTA: algunos de les datos de esta tabla son de la Guía de la Edificación sostenible 1998. Institut Cerdà. MOPU. Los otros son extraidos de diferentes números de la revista Constructiva, puede haber algún error de transcripción. Son orientativos.



18


GRÀCIES

paràmetres per a una arquitectura mes...

Documents

Transcript of paràmetres per a una arquitectura mes...