paràmetres de sostenibilitat en projectes d’edificació ... fileconsum energètic d’un...
Transcript of paràmetres de sostenibilitat en projectes d’edificació ... fileconsum energètic d’un...
un servei de la demarcacióde Barcelona del COAC
Introducció de paràmetres de
sostenibilitat en projectes
d’edificació.
Informaciócomplementària:
L’energia
Escola Sert
• Introducció
Cicle de vida d’una edificació
• Fluxos estàtics:– Associats a la fabricació, transport, posta en obra dels materials de
construcció - deconstrucció o enderroc- que no pateixen variació un cop es disposen a l’edifici i formen part d’ell.
• Fluxos dinàmics:– Associats amb l’ús i explotació de l’edifici, que depèn de la seva duració
en el temps i de la gestió com factor fonamental. Depenen per a la seva quantificació i avaluació d’altres variables tambédinàmiques, com ara el temps de duració del procés, la gestió dels recursos energètics i en alguns casos les variacions de factors externs como ara el clima.
• Eficiència / Eficàcia• Objectiu ?
• Recursos emprats ?
• Eficiència / Eficàcia• Objectiu
• Recursos emprats ?
Font : Fundación gas natural
• Consum de recursos• Dependència local-llunyana
• L’alternativa?
El sol com a recurs - aproximació bioclimàtica:
• Entendre els d’entorn a la vegada com a exigència i font de recursos
• Entendre l’habitabilitat com a objecte de l’Arquitectura
La energia solar és la matèria primera:Característiques:
• Dispersió sobre el territori amb baixa potència:
La intensitat solar màxima és inferior a 1000 w/m2, p.ex. la potència d’un automòbil familiar - entès com referència- és al voltant de 80 KW (110 CV) , amb una ocupació del sol -mòbil, amb condicions d’exposició solar canviants- de prop de 6 m2, el que suposa una densitat de potència de 13.000 w/m2 .
La energia solar és la matèria primera:Característiques:
• variabilitat de la seva potència diària y estacional: el que impedeix comptar amb una potència disponible constant.
La variació del màxim de prop de 1000 w/m2 fins als 0 w/m2
nocturns, obliga a tenir sistemes que permetin ajustar els moments de consum amb els períodes de guanys energètics, ja sigui adaptant les activitats (i per tant les demandes d’energia) a les variacions de la llum solar - mecanismes d’emmagatzematge d’energia p.ex. -
La energia solar es la matèria primera:Característiques:
• Direccionalitat també variable:•Obliga a dissenyar sistemes i mecanismes que aprofitin i s’adaptin als majors guanys solars
Les característiques de l’edificació per aprofitar l’energia solar son:
• unes demandes de potència baixes, respecte a la radiació solar incident. Actualment la potència mitjana precisa per a respondre al consum energètic d’un habitatge és de l’ordre dels 10 w/m2, encara que la potència instantània pugui arribar als 300 w/m2.
• Gairebé tres quartes parts d’aquesta energia és en forma tèrmica, la meitat per calefacció, la qual cosa permet disposar de sistemes de captació poc sofisticats.
Les característiques de l’edificació per aprofitar l’energia solar son:
•una dispersió elevada de la seva massa pel el territori, oferint una gran quantitat de superfície per unitat de volum i, per tant, grans possibilitats de captació alhora que una gran distribució pel territori de la demanda de consum.
• Malgrat la tendència a la concentració urbana i a l’augment del sostre edificat per metre quadrat de solar, l’edificació continua mantenint demandes de densitat de potència prou baixes i abastables per la radiació solar.
Las característiques de l’edificació per aprofitar l’energia solar son:
• elements adequats per captar-la i gestionar-la, com ara finestres, o estratègies útils per la seva gestió, com la gran quantitat de massa que actua com a acumulador de l’energia tèrmica .
Font: IDAE
• Consum d’energia a l’edificació (habitatge)
• Consum d’energia a l’edificació
i =n
CE Total : ∑ C1 Ilumin, C2 climatiz, C3 fuerza …
i =1
CE: D* R* UD: Demanda
R: Rendiment dels equips
U: Ús/ Gestió
– Estratègies
• Actuacions sobre la demanda
– Aprofitament de les condicions locals
– Sistemes passius
• Actuacions sobre els sistemes
– Energies renovables
– Eficiència de sistemes i equips
• Actuacions sobre la gestió
– Gestió de l’ocupació
– Gestió dels sistemes que consumeixen energia
CE: D* R* UD: Demanda energètica
R: Rendiment mitjà dels sistemes
U: Ús / gestió
L’objectiu és la progressiva disminució a l’ús dels combustibles d’origen fòssil (i nuclear).
Reducció de la demanda energètica
aprofitament de les condicions locals:
• inèrcia tèrmica• ventilació creuada• Il·luminació natural• captació directa a través de l’organització de finestres i murs• captació a través de col·lectors tèrmics i fotovoltaics• altres recursos locals (temperatura dels nivells freàtics, etc.)
eficiència energètica
• grau d’aïllament tèrmic• eficiència dels aparells i de les instal·lacions• adequació del tipus de combustible a cada ús energètic• Eficiència en l’ús de l’edifici i les instal·lacions
Font: Fundamentos técnicos Calificación energética de viviendas IDAE
Aprofitament de les condicions locals: - Captació directa
Aprofitament de les condicions locals: - Captació directa
Aprofitament de les condicions locals : - Control solar
Aprofitament de les condicions locals :- L’orientació dels tancaments
+ 25% d’estalvi anual
Aprofitament de les condicions locals :-la quantitat de tancament
Aprofitament de les condicions locals :-la quantitat i disposició de l’inèrciatèrmica de l’edifici
L’endarreriment (de la temperatura interior respecte la temperatura exterior) i l’esmorteïment (la variació interior de temperatura no és tan gran com la variació exterior).
Aprofitament de les condicions locals :-els elements de captació, acumulació, distribució:
Aprofitament de les condicions locals :-la ventilació
Eficiència energètica:- L’aïllament tèrmic dels diferents tancaments de l’edifici
Eficiència energètica:- L’aïllament tèrmic dels diferents tancaments de l’edifici
Eficiència energètica:- Els paràmetres de confort
Eficiència energètica:- Els paràmetres de confort
Diferència de temperatura de l’aire en vertical
No
conf
orta
bles25 oC
19 oC
Font : INNOVA, Air Tech Instruments
Eficiència energètica:- Els paràmetres de confort
Quan l’aire acondicionatfalla, pots adaptar-te ajustant la teva roba(CLO value, clothing value)
Font : INNOVA, Air Tech Instruments
La reducció del consumLes energies renovables
Plafons solares Plafons fotovoltaics Geotèrmiaper a ACS (+ calefacció)
La reducció del consumLes energies renovables
Plafons solarsper a ACS (+ calefacció)
• rendiments de entre 500 i 700 kWh per cada m2 de plafó instal·lat.
• per respondre a la demanda d’un habitatge unifamiliar de 4 persones caldrien uns 4 metres quadrats de plafódegudament orientat e instal·lat. (font: APERCA)
• si es desitja cobrir la demanda de calefacció amb un sistema de terra radiant p.ex. és necessari preveure un sistema de suport i estimar 1m2 de plafó solar per cada 5-10m2 de terra radiant (en funció de l’inèrcia, aïllament, condicions climàtiques,etc.)(font: APERCA)
La reducció del consumLes energies renovablesPlafons fotovoltaics
• rendiments mitjans d’uns 150 kWh/m2 i año.
• per cobrir els 1.220 kWh anuals de necessitats elèctriques es necessitarien uns 9 m2 de plafófotovoltaic.
La reducció del consumLes energies renovables
Geotèrmia
Font : Geotermia solar.com
A Catalunya, on és possible disposar d’una important radiació solar, la Tº de la terra a fondàries > 5 metres és relativament alta (entre 8-14 graus) la qual cosa converteix el subsol, a petites profunditats, en un punt d’emmagatzemament i intercanvi de calor (energia).Val a dir que el ministeri no considera la geotèrmia com a energia renovable, ja que una demanda massa gran i concentrada pot saturar la capacitat del subsol, per sobreescalfament o sobrerefredament. (fuente: APERCA)
CE: D* R* UD: Demanda energètica
R: Rendiment mitjà dels sistemes
U: Ús / gestió
Font : IDAE Calificación energética de viviendas
CE: D* R* U• Anàlisi del rendiment
– Rendiment global
ή: ήg X ήd X ήr
ήg : Rendiment de generació
ήd : Rendiment de distribució
ήr : Rendiment de regulació
– Estat de les instal·lacions– Nivell de manteniment
REDIMIENTO GLOBAL DE LAS INSTALACIONES ENERGÉTICAS
• Anàlisis del rendiment– Eines informàtiques
• CALENER
“Calificación energéticade edificios”
• Anàlisi del rendiment– Eines informàtiques
• CALENER
CE: D* R* UD: Demanda energètica
R: Rendiment mitjà dels sistemes
U: Ús / gestió
CE: D* R* U
• Anàlisis de la gestió.– Ús dels espais
– Ús dels recursos energètics
Valor teòric o real?
Consumo energia / Kwh
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
200
Usuarios / día
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
1000
Conèixer si els recursos energètics que es consumeixen atenen les necessitatsde confort dels usuaris o si s’aporta energia (fred/calor) als moments o en lesquantitats que no es necessiten (ineficiència).
Gestió
Relación Consumo / Uso"Gestión"
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Consumo Actividad
% respecte al màxim valor
Consum sense ús
57,25%50,16%
61,30%55,96%
65,79%
24,35%
20,66%25,34%
38,99%
36,66%
27,36%
22,75%25,12%
20,00%
9,09%
22,48% 18,70%18,03%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
EPSEB ETSAB ETSAV C-3 D-4 A-6
Demanda Rendimiento Gestión
2a part – Marc normatiu
Marc normatiu:
- Código Técnico de la Edificación- Ministerio de la Vivienda
- Decret d’ecoeficiència:-Departament de Medi Ambient i HabitatgeGeneralitat de Catalunya
-Certificación energética-RD 47/2007
Transposició de la Directiva 2002/91/CE
Menos
Más
Limitació de la demanda
Energètica
Inspecció de sistemes
Calificación
Certificación
Definició de la metodología
Certificacióenergètica
Real Decreto 47/2007Procedimiento básico parala certificación de eficiencia
energética de edificiosde nueva construcción.
Real Decreto 47/2007
Marc normatiu:-Código Técnico de la Edificación
Marc normatiu:-Código Técnico de la Edificación
Código Técnico de la Edificación - CTE
Font : Servando Álvarez Domínguez. Jornadas CTE COAC -2006
Opció simplificada
Opció simplificada
Demanda energètica: És l’energia necessària per mantenir a l’interior de l’edifici unes condicions de confort definides reglamentariament en funció de l’ús de l’edifici i de la zona climàtica a la qual s’ubiqui. Es composa de la demanda energètica de calefacció, corresponent als mesos de la temporada de calefacció i de refrigeració respectivament.
Edifici de referència: Edifici obtingut a partir del edifici objecte, la demanda energètica del qual ha de ser major, tant en règim de calefacció com de refrigeració, que la de l’edifici objecte. S’obté a partir de l’edifici objecte substituint els tancaments per d’altres que compleixen els requisits de la opció simplificada.
Opció general
Demanda: Necessitats energètiques
– Balanç energètic :• Guanys – Pèrdues
– Transmissió a través de la pell– Renovació d’aire
» Infiltracions» Renovacions voluntaries
– Radiació directa incident– Radiació difosa– Aportacions ocupants (sensible, latent)– Aportacions aparells elèctrics (sensible)– Aportacions climatizació
• Paràmetres de confort– Temperatura Interior– Humitat– Qualitat de l’aire,
– Capacitat tèrmica de l’edifici• Inèrcia
– Període de temps
Transmision; -130
Aparatos; 25
Radiación dir; -83
Radiación dif; -35
Ocupantes; 63
Ventilación; -65
Climatización; 52
-150
-100
-50
0
50
100
Kw
h
Prefixats al LIDER
Tipus d’ús-Zona
Climàtica
LIDER : Estructura del programa
Font : Servando Álvarez Domínguez. Jornadas CTE COAC -2006
•Generalitats•Caracterizació i quantificació de les exigències
• Valor d’Eficiència Energètica de la Instal·lació• Sistemes de control i regulació
• Càlcul i dimensionat• Productes de construcció• Manteniment i conservació• Apèndix:• Terminologia • Normes de referència
•Generalitats•Caracterizació i quantificació de les exigències
• Contribució solar mínima• Estimació de la demanda
• Càlcul i dimensionat•Manteniment •Apèndix:• Terminologia • Taules de referència • Normes de referència
Procediment de verificació
a) obtenció de la contribució solar mínima
b) compliment de les condicions de disseny i dimensionat
c) compliment de les condicions de manteniment
Procediment de verificacióa. obtenció de la contribució solar mínima
Procedimient de verificacióa. obtenció de la contribució solar mínima
Procediment de verificacióa. obtenció de la contribució solar mínima
Procediment de verificaciób) compliment de les condiciones de disseny i dimensionat
Orientació, ombres
•Generalitats•Caracterització i quantificació de les exigències
• Potència elèctrica mínima• Determinació de la potència a instal·lar
• Càlcul i dimensionat•Manteniment
Apèndix:• Terminologia • Taules de referència • Normes de referència
Procediment de verificaciób) compliment de les condicions de disseny i dimensionat
Orientació, ombres
Marc normatiu:- Decret d’ecoeficiència:
-Departament de Medi Ambient i HabitatgeGeneralitat de Catalunya
Paràmetres d’ecoeficiència
Els paràmetres d’ecoeficiència que han de complir els edificis, fan referència a quatre conceptes:
a) Aigua.b) Energia.c) Materials i sistemes constructius.d) Residus.
Marc normatiu:- Decret d’ecoeficiència:
-Departament de Medi Ambient i HabitatgeGeneralitat de Catalunya
Article 4Paràmetres d’ecoeficiència relatius a l’energia4.1 Les parts massisses dels diferents tancaments verticals exteriors dels edificis, tant si són sobreexposats, exposats o protegits, segons NRE-AT/87, incloent els ponts tèrmicsintegrats en aquests tancaments, com: contorns d’obertures,pilars de façana, caixes de persiana o d’altres, tindran unes solucions constructives i d’aïllament tèrmic que assegurin un coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km = 0,70 W/m2K.
Marc normatiu:- Decret d’ecoeficiència:
-Departament de Medi Ambient i HabitatgeGeneralitat de Catalunya
Article 4Paràmetres d’ecoeficiència relatius a l’energia4.2 Les obertures de façanes i cobertes dels espais habitables disposaran de vidres dobles o bé d’altres solucions que assegurin un coeficient mitjà de transmitància tèrmica de la totalitat de l’obertura H a 3,30 W/m2K.
4.3 Les obertures de les cobertes i de les façanes orientades a sud-oest (± 90°) han de disposar d’un element o d’un tractament protector situat a l’exterior o entre dos vidres, de manera que el factor solar S de la part envidradade l’obertura sigui igual o inferior al 35%.
Marc normatiu:- Decret d’ecoeficiència:
-Departament de Medi Ambient i HabitatgeGeneralitat de Catalunya
Article 4Paràmetres d’ecoeficiència relatius a l’energia
4.4 Els edificis que en funció dels paràmetres fixats a la taula de l’annex 1 d’aquest Decret, tinguin una demanda d’aigua calenta sanitària igual o superior a 50 litres/dia a una temperatura de referència de 60°C, hauran de disposard’un sistema de producció d’aigua calenta sanitària que utilitzi per al seu funcionament energia solar tèrmica amb una contribució mínima en %, en funció de les zones de l’annex 2, i de la relació de comarques i mapa de l’annex 3.
Marc normatiu:- Decret d’ecoeficiència:
-Departament de Medi Ambient i HabitatgeGeneralitat de Catalunya
Marc normatiu:- Decret d’ecoeficiència:
-Departament de Medi Ambient i HabitatgeGeneralitat de Catalunya
Article 4Paràmetres d’ecoeficiència relatius a l’energia
Aquest requisit no serà d’aplicació:a) aportació energètica d’aigua calenta sanitària mitjançant altres energies renovables, processos de cogeneració, etc.b) barreres externes.c) En rehabilitació d’edificis, limitacions derivades de la configuracióprèvia de l’edifici existent, o de la normativa urbanística aplicable.d) En edificis de nova planta, limitacions derivades de la normativa urbanística aplicable, que impossibilitin la disposició de la superfície de captació necessària.e) Protecció del patrimoni cultural català.
Marc normatiu:- Decret d’ecoeficiència:
-Departament de Medi Ambient i HabitatgeGeneralitat de Catalunya
Article 4Paràmetres d’ecoeficiència relatius a l’energia
4.5 En els edificis en què es vulgui utilitzar resistències elèctriques amb efecte Joule en la producció d’aigua calenta sanitària, la producció solar mínima en qualsevol zona hauràde ser del 70%.No serà d’aplicació en zones on no hi hagi servei de gas canalitzat, o bél’electricitat s’obtingui mitjançant energia solar fotovoltaica o altres energies renovables.
4.6 En qualsevol edifici, en el qual es prevegi la instal·laciód’aparell rentavaixelles, haurà d’existir en l’espai previst una presa d’aigua freda i una altra d’aigua calenta.
Marc normatiu:- Decret d’ecoeficiència:
-Departament de Medi Ambient i HabitatgeGeneralitat de Catalunya
Article 6Paràmetres d’ecoeficiència relatius als materials i sistemes
constructius6.1 En la construcció de l’edifici, caldrà obtenir una puntuació
global mínima de 10 punts mitjançant la utilització d’alguna/s de les solucions constructives següents: (relatius a energia)
a) Construcció de façana ventilada en l’orientaciósud-oest (± 90°): 5.b) Construcció de coberta ventilada: 5.c) Construcció de coberta enjardinada: 5.
Marc normatiu:- Decret d’ecoeficiència:
-Departament de Medi Ambient i HabitatgeGeneralitat de Catalunya
Article 6f) En el cas d’edificis d’habitatges, en què el 80% d’aquests
rebin en l’obertura de la sala 1hora d’assolejament directe entre les 10 i les 12 hores solars en el solstici d’hivern: 5.
g) Reduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km dels diferents tancaments verticals exteriors en un 10% respecte al paràmetre fixat en el punt 4.1: 4.
h) Reduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km dels diferents tancaments verticals exteriors en un 20% respecte al paràmetre fixat en el punt 4.1: 6.
i) Reduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km dels diferents tancaments verticals exteriors en un 30% respecte al paràmetre fixat en el punt 4.1: 8.
Marc normatiu:- Decret d’ecoeficiència:
-Departament de Medi Ambient i HabitatgeGeneralitat de Catalunya
Article 6
n) Que les diferents entitats privatives del’edifici disposin d’una ventilació creuada natural: 6.o) Utilització d’energies renovables per obtenirla climatització (calefacció i/o refrigeració)de l’edifici: 7.p) Enllumenat d’espais comunitaris o d’accésamb detectors de presència, sempre que alsistema d’enllumenat emprat no li afecti l’encesai apagada sovintejada: 3.
OpcióSimplificada
“Estatal”
Opció prescriptiva
QUALIFICACIÓ DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
OpcióSimplificada“Cataluña”
Habitatges que compleixin CTE
Lletres D o E
Opció prestacional
Només habitatges ?Terciarios?
Lletres ?
Habitatges i edificis terciaris petits i mitjans
Edificis de Gran Terciari
Qualsevol lletra A…G
Certificació energètica d’edificis
Aprobación Real Decreto 47/2007, de 19 de Enero, de Certificación Energética de edificios
Aprobación RD de Certificación
RD de Certificació
• ESCALA DE LA CERTIFICACIÓ– Documento reconocido: Escala de Calificación Energética para Edificios de Nueva Construcción
www.mityc.es/Desarrollo/Seccion/EficienciaEnergetica/CertificacionEnergetica/Reconocidos/Otros/
Opció Simplificada : Habitatges que compleixen DB-HE-1 del CTE
OpcióSimplificada
Habitatges que compleixen CTE
• Procés de Qualificació:
Taula amb valors de referència
Informació del projecte (memòria de instal·lacions)
Característiques de los equips que consumeixen
energia
Opció Simplificada :
– Dades prèvies:a) Compacitat c, expressada en m, com la relació entre el volum V tancat per l’envoltant
tèrmica i la suma S de les superfícies d’aquesta envoltant.– c=V/S [m]
b) Rendiment de l’equip generador de calefacció expressat per la seva Classe Energètica:– amb el sistema de estrelles per les calderes segons el Real Decreto 275/1995, de
24 de febrero, o– amb el sistema de lletres per les bombes de calor segons el Real Decreto
142/2003, de 7 de febrero, c) Tipus de combustible de la instal·lació de calefacció, distingint entre:
– GN: Gas Natural.– LIQ: Combustible líquid (típicament gasoli).– GLP: Gasos liquats de petroli (butà i propà).
d) Rendiment de l’equip generador de refrigeració, expressat per la seva Classe Energètica, amb el sistema de lletres segons el Real Decreto 142/2003.
e) Rendiment de l’equip generador d’aigua calenta sanitària, expressat per la seva Classe Energètica, amb el sistema d’estrelles segons el Real Decreto 275/1995.
Opció Simplificada :
Opció prestacional / general
CALENER Habitatge, Petit i mitjà terciari
CALENER Gran Terciari
• CALENER VIP: Habitatge, petit i mitjà terciari
• Característiques
• La definició de l’edifici es fa en LIDER:
• Geometria• Emplaçament• Solucions constructives• Condicions d’operació i funcionament
• Arrossega totes les limitacions que pugui tenir LIDER
CALENER : Habitatge, petit i mitjàterciari
• Resultats:• Els resultats es mostren a l’escala oficial, CO2 por m2 de l’edifici objecte i de l’edifici de referència. S’indiquen els límits entre les diferents classes d’energia.
• També les qualificacions parcials dels sistemes de calefacció, refrigeració i ACS d’ambdós edificis.
• S’indiquen així mateix les demandes de calefacció i refrigeració, en kWh/m2, per a l’edifici objecte i per al de referència.
• CALENER GT Gran Terciari
• Grans edificis (NO HABITATGE): • Sistemes centralitzats• Totes les tipologies• Inclou Climatització, ACS e Il·luminació
• Resultats– Qualificació Global i detallada:
Indicadors per ús
energètic
Qualificacióenergètica
global
Fuente: A partir de esquema elaborado por OCT del COAC
• Certificació.– Certificat de projecte:
• Subscrit pel projectista de l’edifici o del projecte parcial d’instal·lacions tèrmiques
• S’ha d’incorporar al projecte d’execució
– Certificat d’edifici acabat:• En obra: Probes i inspeccions
• Subscrit per la direcció facultativa
• El promotor o propietari l’ha de presentar a l’òrgan competent de la Comunitat Autònoma (registre)
• S’incorporarà al llibre de l’edifici
• Si l’edifici acabat no coincideix amb la qualificació expressada al certificat del projecte ----- s’ha de modificar el certificat de projecte.
Fuente: A partir de esquema elaborado por OCT del COAC
• Certificació.– Validesa, renovació i actualització del certificat
•Validesa màxima de 10 anys
•La C.A. establirà el procediment de renovació
•Responsable: El propietari
– El certificat es basarà en (A definir per cada Comunitat Autònoma):•Certificat únic per tot l’edifici
•Certificat d’un o varis locals representatius
Els locals destinats a ús independent no definit al projecte s’han de certificar abans de l’abertura del local.
– Quan es vengui o llogui un edifici, total o parcialment, el venedor o arrendador haurà de lliurar al comprador o arrendatari el Certificat de Eficiència Energètica de l’edifici acabat, o en el seu cas, de la part adquirida o llogada, segons correspongui
Fuente: A partir de esquema elaborado por OCT del COAC
• Certificació.– Control extern:
• La Comunitat Autònoma establirà, en el seu cas, l’abast i el procediment per dur a terme el control extern.
També determinarà les inspeccions per comprovar el compliment de la certificació
Agents autoritzats: entitats de control acreditades o tècnics independents acreditats
• Si la qualificació resultant del control extern és diferent a la inicial:
– Corregir les errades que l’hagin motivat, o
– Modificar la qualificació
Justificación HE 1 ComentariosDocumento Reconocido Procedimiento sencilloIDAE- Ministerio Solo letras D o EDocumento Reconocido Procedimiento sencillo ?"Certencat" (futuro) Letras C,D o E??CALENER VYP Dificultad MediaPrograma alternativo (futuro) A partir de LIDER+sistemasCALENER VYP Dificultad MediaPrograma alternativo (futuro) A partir de LIDER+sistemas
Justificación HE 1 ComentariosPequeño terciario Dificultad MediaCALENER VYP A partir de LIDER+sistemasPrograma alternativo (futuro)Gran Terciario Dificultad ALTACALENER GT A partir de LIDER (muchas correcciones)Programa alternativo (futuro) Geometría desde 0 (mas complejo)
Opción General
Opción Simplificada
Opción General
Opción General
TERCIARIOS
Opción simplificada-----------------> Tablas HE-1
Opción General--------------------------------> LIDER
Calificación Energética
Calificación Energética
Opción simplificada-----------------> Tablas HE-1
Opción General--------------------------------> LIDER
Vivienda
Resum: Opcions de qualificació
Font : A partir de l’esquema elaborat per la OCT del COAC
• Balanç del procés– Aspectes a millorar
• Valoració de solucions “Bioclimátiques”
Aspectes a millorar: CALENER VYP - GT
– VYP Arrossega totes les limitacions de LIDER.
– No s’incorpora anàlisi de cicle de vida complert.
– Existeixen molts buits en el procés de certificació, a falta d’un Real Decreto definitiu que el reguli.
– Participació / opinió dels usuaris
– Línies de suport, formació, desenvolupament.
– Àmbit d’aplicació• Límits del “gran terciari”
• Fins on no arribi CALENER VYP solsament?
• Edificis existents?
– El real Decreto no defineix mecanismes de control i inspecció. Les comunitats autònomes no han dit res fins el moment.
un servei de la demarcacióde Barcelona del COAC
Introducció de paràmetres de
sostenibilitat en projectes
d’edificació: L’energia
Escola SertDesembre 2007