Parlem_de_Sarria_48

REVISTA SARRIA 48 14/6/04 14:57 Página 1

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

3

S u m a r i

C r è d i t s

Tema de portada .......... 4Tema de debat ............. 8Actualitat ................... 14Ajuntament ................ 17Entitats ....................... 21Entrevista ................... 24 Dossier d’història ..... 26Cultura ....................... 41 Solidaritat .................. 52Espai Escolar ............. 55Natura ........................ 60Esports ....................... 63News .......................... 66

R e v i s t a n º 4 8

CONSELL DE REDACCIÓ:Joaquim Carreras,

Àngel Garcia, Dani Cañigueral,Lluïsa Martínez,Assumpció Vila,

Josep Rodeja, Roger Casero.Joan Casals, Gregori Montgé.

DISSENY iMAQUETACIÓ

Estudi Gràfic David Coll972 220 154 Girona

CORRECCIÓLINGÜÍSTICA:Toni Ruscalleda,

PUBLICITAT:Nicolau Casas.

IMPRESSIÓ:Impremta Montserrat.

AGRAÏMENTS:Ajuntament

de Sarrià de Ter,Diputació de Girona.

HAN COL.LABORAT ENAQUEST NÚMERO:

Josep Sansalvador, LluísAymerich, Joana Rosdevall,Anna M. Fornells, Dolors

Xabé, Roger Casero, JoaquimBover, Josep Turbau, Roger

Torrent, Jordi Carlos, SalvadorTixis, Helena Benito Mundet,Pilar Martínez, Loli Fernández

i Montse Xandrich, MònicaSingla, Gerard Suñer, Jordi

García, Pere Palomares.

PORTADA:“El Coro”, foto Quim LlunellSUBSCRIPCIÓ ANUAL:

10 €

TIRATGE:1.500 exemplars.

P a p e r g r o c 1 0 0 % r e c i c l a t d e PA P E L E R A L A C O N F I A N Z A S A .

Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

AGRAïM LA COL.LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

El conse l l de redacció de PARLEM DE SARRIÀ no esresponsabilitza necessàriament de les opinions signades

La paciència és una qua-litat comuna entre lagent gran. Cansats dedemanar un espai pertrobar-se, ballar, tenirles atencións d’un centrede dia, esperen ambil·lusió com les prome-ses que els ha fet l’A-juntament es materialit-zen en un projecte en-grescador: recuperar elque havia estat l’ateneude la seva joventut, l’an-tic edifici del “Coro”.

La història d’aquest ate-neu es barreja amb lahistòria del poble delsegle XX. El propietaride l’immoble, el nego-ciant Josep Ensesa Puja-des va llogar el 1924 elque havia estat casa pai-ral i cavallerisses de lafamília Jordi, a la Socie-tat Coral “Orfeó Joven-tut”, amb la condicióque les obres de rehabi-litació i adequació fossinsupervisades per l’arqui-tecte Rafel Masó. El tre-ball desinteressat de totsels membres de la socie-tat, les seves aportacionseconòmiques amb quo-tes extraordinàries i el

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià deTer, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

patrocini de l’industrialPere Omedes, varen ferpossible la construcciód’un edifici de marcatcaràcter social, queaglutinava tota la vidacultural de Sarrià de Terdel primer terç de segle.Amb la Guerra Civil l’e-difici passà a ser l’Esco-la de la Generalitat.Després de la Guerra,Josep Ensesa recuperà lapropietat i el tornà a llo-gar per cafè i sala deball, però sense tenir elcaire d’ateneu populardels seus inicis.

L’edifici fou comprat el1963 per l’Agrupació deFlequers i, fins l’any2000, quan l’Ajuntamentl’adquireix, dins s’hicoïa el pa de Sarrià deTer, el Pont Major i SantJulià de Ramis. Foutambé mercès a la gene-rositat i a la voluntatd’enteniment dels socisde l’agrupació que “ElCoro” passà a mans del

comú, és a dir de totsels sarrianencs, amb laprevisió de reconvertir-lo en un nou centre so-cial.

Les obres que per fi esvaren iniciar l’any pas-sat, sota la direcció del’arquitecte JoaquimBover, retornen i millo-ren l’esplendor a l’edifi-ci. Mica en mica, el pro-jecte es defineix, s’aca-ben les obres d’estructu-ra, es cobreix la teulada,es reposen les columnesde fals marbre, es refanels esgrafiats. Els avis,que mai han perdut l’es-perança, es reuneixen,programen activitats,balls, sortides i xerra-des, amb l’ànim de for-mar un grup que dina-mitzi i doni vitalitat aun equipament que sem-pre ha estat, en el cor detots, un xic nostre.

El nou edif ic i del “Coro”


Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


4

“El Coro”, el nou Casal per a laGent Gran de Sarrià de Ter

Les persones grans tenim dret adesenvolupar plenament les nostrescapacitats en la societat, mantenintun procés de formació i creixemental llarg de tota la vida, de desenvo-lupar projectes propis d’oci, delleure, de participació ciutadana ide voluntariat.(Carta dels Drets i Deures de laGent Gran de Catalunya)

A finals del mes de març de l’any2000, l’Ajuntament de Sarrià deTer va prendre l’acord d’adquirirl’edifici d’estil modernista “ElCoro”; aquest va ser el primer pasper a la rehabilitació de l’edifici,tant a nivell d’estructura com anivell d’usos. Ara, quatre anys des-prés, estem fent els darrers passosper tal que, una vegada acabada larehabilitació, en definim els seususos. Amb la rehabilitació de l’edi-fici, explicada en aquest mateixnúmero per l’arquitecte que ha diri-git l’obra, el Sr. Joaquim Bover,preservem el nostre patrimoniarquitectònic i posem a disposiciódel municipi, a l’abast de tothom,un nou equipament destinat prefe-rentment a la gent gran, però obertal poble i a la seva col·lectivitat.D’alguna manera en tornem asocialitzar l’ús, ara públic, que faanys va perdre.

Construït com a reforma d’unmagatzem de vi i unes cavalleriespropietat de la família Ensesa el1924, “El Coro” és un cafè on con-flueixen diferents manifestacionsculturals i lúdiques, sobretot el tea-tre (hi havia un escenari), el cantcoral i el ball. El cafè i l’escenarieren a la planta baixa, la sala deball era a la planta de dalt. L’any1936 el Govern de la Generalitatadapta l’edifici perquè serveixid’escola, i l’any 1940 recupera la

funció de cafè, però sense la utilit-zació de la sala de teatre i amb l’es-poràdic ús de la sala de ball. L’any1963 l’edifici passa a ser propietatde l’Agrupació de Flequers deSarrià de Ter, Pont Major i SantJulià de Ramis, i passa a tenir un úsindustrial. En tots aquests canvisd’usos, l’edifici pateix diversesreformes parcials, sobretot pel quefa a les obertures (portes i fines-trals) i a l’interior.La reforma més important, però,l’està vivint ara, una rehabilitacióque farà que esdevingui un equipa-ment funcional, accessible, poliva-lent, un punt de trobada i dereferència per a la gent gran, on,quaranta anys després, podran tor-nar-hi a prendre un cafè, a fer tertú-lia, jugar a cartes, i gaudir d’altresserveis.

La rehabilitació del “Coro” s’ha fetpensant en la funció que com aequipament ha de tenir dins el nos-tre poble. “El Coro” no serà uncafè, no només serà un cafè; “ElCoro” serà el nou Casal per a laGent Gran de Sarrià de Ter, i anivell d’equipaments, el punt dereferència dels serveis per a la gent

gran. Després de la rehabilitaciól’edifici disposarà de més de qua-tre-cents cinquanta metres quadratsde superfície útil, dividits en lesdues plantes, repartits amb la cafe-teria (amb la cuina i el correspo-nent magatzem), un despatx, unasala de “cures” i una aula poliva-lent, a la planta baixa i amb unasala polivalent, una aula taller i unaaula d’informàtica a la planta supe-rior, a més dels corresponents ser-veis a les dues plantes; espais quemilloren amb serveis i confort elsactuals als baixos de l’ajuntament,i que sens dubte han de suposar unrevulsiu en la programació d’activi-tats i de serveis per a la gent gran.“El Coro” permetrà que es puguioferir el servei de menjador, l’aulad’informàtica permetrà l’accés a lagent gran a les noves tecnologies,així com la possibilitat que aquestaaula pugui servir per altres col·lec-tius; també estem treballant en lapossibilitat d’un servei de practi-cant, la dinamització d’activitats delleure, de manteniment físic, i for-matives, la programació de xerra-des, cursos, conferències, exposi-cions, ...i, naturalment, la sala poli-valent del pis de dalt permetrà que

Per Roger Casero Gumbau, regidor de Serveis Socials

Una imatge del“ Coro” l ‘any 1997, quan era la seu de l’Agrupació de Fle-quers de Sarrià de Ter, Pont Major i Sant Julià de Ramis. Foto: Pere Mir.


Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


5

també s’hi puguin programar balls.“El Coro” mantindrà una funcióassistencial, social, formativa i cul-tural activa, adreçada preferentmenta la gent gran, però oberta a tothom.

El Decret 180/1997 aprova els Esta-tuts dels casals de gent gran delDepartament de Benestar i Família,i descriu que aquests tenen perobjecte la promoció de la participa-ció com a membres actius de lasocietat civil. (...)Es tindrà especialcura en la realització de la persona,el foment de l’associacionisme, eldesenvolupament d’activitats queafavoreixen les relacions intergene-racionals i la valoració i promocióde les iniciatives de les personesusuàries .

Amb la perspectiva que l’any 2005entri en funcionament, des de l’a-juntament, i concretament des del’àrea de Serveis Socials, fa mesosque vam començar a treballar pervalorar el contingut que ha de tenir“El Coro”, una vegada finalitzat irehabilitat el continent. En aquestsentit està motivat, en part, unexhaustiu estudi de la realitat i lesnecessitats de la gent gran al nostrepoble, estudi que es va iniciar a latardor i que durarà encara unsmesos més, fins a completar les mésde vuit-centes entrevistes persona-litzades que des de l’àrea de ServeisSocials es fan a totes les personesmés grans de seixanta-cinc anys.L’objectiu de l’estudi va molt mésenllà del “Coro”, ja que ha de seruna eina vàlida per extreure’n con-clusions de cares a definir serveis,actuacions i mesures per a la millo-ra de la seva qualitat de vida. Benaviat podrem començar a valorar elsdiferents indicadors que conté l’es-tudi, amb la cautela necessàriatenint present que encara restarà untemps per culminar-lo, però sí queens permetrà fer una primera apro-ximació del que en podran ser elsresultats.

Amb l’horitzó del 2005, doncs, desde l’ajuntament abans de l’estiu ani-rem perfilant els aspectes organitza-tius i de funcionament d’”El Coro”;properament tindrem una trobada

amb la responsable dels ServeisTerritorials del Departament deBenestar i Família de la Generalitata Girona, la Sra. Pilar Heras; tambéens trobarem amb els responsablesde l’Obra Social de Caixa Catalun-ya per la possibilitat de signar unconveni per incloure del “Coro” enla seva xarxa de Clubs Sant Jordi.

Aquest nou equipament represen-tarà un impuls, però ni tot començaamb “El Coro”, ni tampoc tot s’hiacaba. Des de l’Ajuntament deSarrià de Ter som conscients quehaurem de seguir promovent inicia-tives que, més enllà del “Coro”,contribueixin també a millorar laqualitat de vida de la nostra gentgran, ja que segurament no tota lagent gran del municipi en seràusuària; de fet actualment ja pres-tem el Servei d’Atenció al Domicilii el Servei de Teleassistència icol·laborem i donem suport a acti-vitats preventives, com el Taller dela Memòria, i seguirem treballant anivell comunitari i preventiu desd’aquest equipament, des delsbarris i des de l’atenció a domicili.

“El Coro”, com a Casal per a laGent Gran, permetrà alliberar l’es-pai de l’ajuntament que actualmentés utilitzat per l’Esplai, de maneraque permetrà oxigenar l’espai d’al-tres serveis municipals. La salapolivalent del pis de dalt també ser-virà de sala d’actes, alliberant d’a-questa funció la Sala del Patronat, iper tant permetrà que aquesta puguidonar més servei a la bilbioteca.D’altra banda la recuperació del“Coro” també potencia l’equilibriterritorial a nivell d’equipaments,en el benentès que per bé que

alguns equipaments i usos que hihavia al carrer Major estan ara enaltres zones, aquest equipament esmanté a la zona del carrer Major, iamb la seva rehabilitació se suma ala del mateix carrer Major, i a la pos-terior de la placeta de la Font, contri-buint així a la millora urbanísticad’aquest sector.

Amb certa impaciència som moltsels que esperem que “El Coro” entrien funcionament; aquest és el verita-ble repte: que sigui un equipamentque funcioni, que hi hagi moviment,activitat, que el cafè sigui un punt detrobada, que cada setmana hi hagiball, que hi hagi una programaciód’activitats culturals i formatives,que es prestin serveis assistencials...en definitiva, que hi hagi vida, queens encomani vitalitat.

La Plaça de la Font i “El Coro” enobres. Foto: Quim Llunell.

Les columnes jòni-ques en fals marbrede la planta pis i lafaçana noucentistaes restauren i con-serven en el projectedirigit per JoaquimBover.Foto: Quim Llunell.


temps, el qual no guarda capcorrespondència de nivells amb elcos d’edifici principal, el que téfaçana a la plaça de la Font.

Des d’aquesta plaça hem pogutcontemplar la bellesa d’uns esgra-fiats a la façana de la casa del“Coro”, un disseny de l’arquitectemodernista Rafael Masó, que ambmolt bona traça i enginy va revalo-ritzar un casal destinat a la cultura,a l’ensenyança, a la música i allleure.

En el moment d’anàlisi i d’inventa-ri a escala real dels dibuixos esgra-fiats de façana, constatem coms’engruna pràcticament la totalitatdel revestiment de façana. Gràciesal bon treball que va fer com abecària, l'aleshores estudiant, avuiarquitecte, Mariona Llenas, ha estatpossible una rehabilitació total delsparaments de façana de l’edifici del“Coro”, obra que ja podem contem-plar pràcticament com acabada.

Amb l’esperit de rehabilitar i reci-clar tot el que fos possible del con-junt arquitectònic, el projecte ques’està executant conserva l’estructu-ra metàl.lica del sostre de plantabaixa, cal distingir els quatre pilarsde fosa amb capitell que aguantenles jàsseres metàl.liques estructu-rals. L’anècdota està en el fet quedos d’aquests quatre pilars, quan esva construir un forn de pa a la plan-ta baixa, es varen protegir i queda-ren dins del forn de pa. Una vegadadesconstruït el forn, es comprovaque la protecció que es va fer sobreaquests elements estructurals va serla correcta i no va quedar malmena-da.Dos elements arquitectònics de sin-gulars característiques s’han con-servat i es resituen en el mateix llocon estaven, són les dues columnesjòniques de la planta pis, construï-des amb pedra artificial per unartesà gironí que encara es dedica

La rehabilitació del “Coro”Per Joaquim Bover - Arquitecte

En el moment que l’ajuntamentproposa rehabilitar la casa del“Coro”, l’edifici es troba en un estatd’envelliment molt avançat. Elscoloms han envaït la planta pis. Elque va ser una sala destinada a l’es-plai i al lleure, la trobem infectadade deposicions i plomes de les ausque han pres el local com a domici-li habitual.L’estructura de la coberta, a based’elements metàl.lics, jàsseres i cai-

rons de fusta, són totalment obso-lets. Es fa difícil reconèixer eldibuix del mosaic de tonalitatsterroses. Tots els paraments interior,revestiments de parets, cels rasos,fusteria, estan en molt mal estat,pràcticament irrecuperables.El cos d’edifici situat a la part pos-terior presenta dependències total-ment ruïnoses, amb risc d’esfondra-ment. Constatem l’existència d’untram de forjat construït no fa massa

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


6


al treball de la pedra: MarbresSagrera

L’objectiu del Pla de Rehabilitacióde la casa del “Coro” és reconstruirun edifici per destinar-lo a la gentgran. S’ha previst que a la plantabaixa s’hi pugui instal.lar un bar-cafeteria. En la planta pis s’ha pro-jectat una sala per a tot tipus d’acti-vitats: ball, concerts, conferències,audiovisuals. A la part posterior del’edifici, en planta baixa i plantapis, hi ha quatre sales per activitatsespecífiques i serveis a la gent gran,per a treballs manuals, tallers deplàstica, multimèdia, serveis d’aten-ció a persones majors que necessi-ten assistència social.

Tot l’edifici està adaptat a lasupressió de barreres arquitectòni-ques i al compliment de prevenciód’incendis i estalvi energètic.Amb les obres de rehabilitació ques’han fet en aquesta primera fase, elprojecte ha assolit refer i recompo-sar les façanes principal i lateral,s’ha consolidat l’estructura i l’es-tanquitat a inclemències climatolò-giques és total.

La nova distribució dels espais delsnuclis de comunicació permet quesigui possible desenvolupar-hi acti-vitats ben diverses, separadament iamb horaris diferenciats.

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


7

Telèfon 972 17 11 51


Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


8

Que algun dia es plantejaria l'am-pliació de l'autopista amb un tercercarril ja ens ho esperàvem. M'atre-veixo a dir que el volíem, ja queaprofitant la construcció del tercercarril de l'autopista exigiríem que esfes el que no es va fer ara fa trentaanys, prendre mesures correctoresper la fressa i la minimització delsimpactes visuals i paisatgístics enles zones urbanes afectades deSarrià de Ter. El que no esperàvemera aquest despropòsit de fer unaautopista amb vuit carrils, quatred'anada i quatre de tornada. Enssembla excessiu i exagerat.

Hem d'acceptar que si continua elritme de creixement del consum ien concret el del consum de vehi-cles, per resumir-ho d'alguna mane-ra, no en tindrem mai prou, ni ambvuit carrils, ni amb setze, ni ambtrenta-dos. Per tant, ens hem de pre-guntar, igual que proposen fer vuitcarrils a l'autopista, per què no pro-posen fer-ne setze i així complimamb les expectatives de creixementfins al 2150, si hi arribem. Dic això

greus problemes de circulació devehicles. Les carreteres ens hanquedat petites i fa anys que s'estàreclamant al Ministeri el desdobla-ment de la N-II. La discussió pernosaltres ara passa per si hem d'ac-ceptar que el desdoblament es faciíntegrament per l'autopista amb elsvuit carrils o si el desdoblaments'ha de fer per Sant Daniel.

Ja sabem d'entrada que el desdobla-ment de la variant de Sant Danielno és ben vist ni pel Ministerio deFomento ni per l'Ajuntament deGirona ni pels naturalistes. Això novol dir que tinguin tota la raó. Laraó total ningú la té. Els de Sarriàde Ter segur que tampoc la tenim,però segur que tenim una part de laraó total, tenim les nostres parts deraó, tant vàlides com les del Minis-terio, l'Ajuntament de Girona i elsnaturalistes.

El Ministre de Fomento, el mateixdia de la inauguració de la variantde Sant Daniel, el 1993, va reconèi-xer que s'havia fet petita. Això va

per posar de manifest que és unaexageració plantejar avui una auto-pista de vuit carrils, potser arribarana ser necessaris, però abans d'arri-bar a ser-ho caldria que ens replan-tegéssim seriosament per on han depassar els vehicles.

En l'estudi del projecte s'han passatamb la mesura i com que el títol delprojecte és el de desdoblament de lacarretera N-II (avui A-2) han desdo-blat tota la carretera i la travessia deGirona. Com que no se segueix l'ac-tual A-2 que passa per Sant Daniel is'ha de fer nova, doncs apa, carrete-ra desdoblada per l'autopista, i elresultat és que s'afegeixen doscarrils nous als existents de l'auto-pista fins a construir una via de vuitcarrils. No s'ha comptat que un ter-cer carril afegit als existents a l'au-topista multiplica per dos la capaci-tat d'aquesta via, i que per tant nocal un quart carril per aconseguirels efectes que es pretenen desdo-blant la N-II.

A les comarques de Girona tenim

Josep Turbau i SerratAlcalde de Sarrià de Ter

Construcció del viaducte de l’A-7 sobre la riera Xuncla, l’any 1969. Foto cedida per Joan Suñer.

En defensa de les Valls de Xuncla, dela riera Guilana i Sarrià de Ter


Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


9

ser responent a les pressions delsecologistes que no volien que es fesla carretera per la Vall de Sant Daniel.Les nostres raons són que no es potcastigar novament el nostre poblefent-li suportar més infraestructuresviàries de les que ja tenim i les queja ens volen fer passar (AVE).Podem acceptar el tercer carril ambmesures correctores, però no elquart amb expropiacions, incrementd'efecte barrera, més fresses i reta-llada del menut territori municipal.

La variant de Sant Daniel es va fertan respectuosa amb el medi naturalcom es va poder, però al fer-se méspetita del previst, amb la reducciódel doble carril per les pressionsdels naturalistes, actualment tenimuna carretera molt perillosa ambuna elevada accidentalitat Amb eldesdoblament a quatre carrils de lavariant es reduiria en gran mesural'accidentabilitat, ja que s'elimina-rien els avançaments perillosos i elsxocs frontals.

Després de fer-se la carretera de lavariant de Sant Daniel es va decla-rar la zona per on passa com a

de Ter que és millor mantenir l'ele-vada accidentabilitat de la variant deSant Daniel i que aquesta carreteracontinuï passant per zones inunda-bles que resoldre aquests problemesi desdoblar-la. Cal que ens expli-quin i convencin als veïns de Sarriade Ter per què totes les infraestruc-tures viàries han de passar ambcalçador pel nostre poble, vuitcarrils d'autopista de peatge i untren d'alta velocitat que no passadels 200 km per hora. Si no ens hoexpliquen bé i no ens convencen,que s'ho treguin del cap, perquèestic convençut que una vegada méssortirem al carrer a fer-nos sentirper ser respectats com a ciutadans ievitar que un altre cop el nostrepoble sigui la víctima d'una novaagressió.Cal que tots plegats busquem solu-cions de consens que no acabinsempre de la mateixa manera. Sivolem el progrés del consum, enda-vant !, però siguem conscients que aSarrià de Ter ja hem pagat proupeatge, cal que Ministerio, Genera-litat, ajuntaments afectats i ciuta-dans trobem solucions consensuadesi no imposades per la raó de laforça.

PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natu-ral), així com una part del traçat dela carretera es va declarar que tran-sitava per zona inundable. Una deles raons que s'ha donat per no des-doblar-la és que com que passa perzona inundable podria resultar peri-llós el desdoblament de la variant deSant Daniel. En els deu anys que faque hi ha la carretera no hem llegitmai als diaris que s'hagi inundat. Sirealment passa per zona inundableés urgent modificar el traçat i fer-lapassar per espais que no ho siguin.No es pot deixar la carretera on és,perquè és una greu irresponsabilitatque hi continuï passant amb lesactuals circumstàncies.

Si els naturalistes ho diuen, probable-ment sigui cert l'indubtable interèsnatural de la Vall de Sant Daniel. Elsconvidem a passejar per la vall de lariera Xuncla i la riera Guilana i queens donin el seu parer sobre siaquests espais de Sarrià de Ter teneno no interès natural. Per nosaltres ésevident que en tenen tant com elsespais de la Vall de Sant Daniel.Cal que algú ens expliqui i convencials ciutadans i ciutadanes de Sarrià

Enderrocament de la masia de can Nadal per construir el viaducte de can Guilana. 1969. Foto: Joan Suñer.


Sarrià terra de pas...?

Des del desenvolupament, en elsegle II, de la xarxa de comunica-cions que unia les províncies del’Imperi Romà amb la seva Capital,amb la construcció de la Via Augus-ta de Roma a Gades (Cadis) passantpels Països Catalans, Sarrià de Ter jaera punt clau per aquesta importantvia romana.

Després, ja lluny de l’Imperi Romà,però no pas d’un sistema imperialis-ta, i amb l’aparició de l’automòbil,des de Madrid es veié la necessitatde la creació de la xarxa radial decarreteres espanyoles i per tant caliaconnectar Madrid amb Europa, icom no podia ser d’una altra manerala Carretera Nacional de Madrid aFrança, per la Jonquera (N-II), haviade passar per Sarrià de Ter. Els de lameva edat encara recordem ambnostàlgia aquella estampa del carrerMajor on arribaven els primers turis-tes francesos que amb el seu RenaultDauphine s’hi aturaven per compraruns souvenirs a la botiga de CanSirvent o de Can Singer.

Els anys passen i el progrés naturalde la societat i l’increment -potserdesmesurat- del turisme no deixenaltra opció que modificar el traçatde la N-II, i així és com a principisdels 70 es canvia el recorregut de laNacional al seu pas per Sarrià, cons-truint el tram de quatre carrils desdel Camp dels Socs fins a SantJulià. Trista memòria la d’aquesttram que tants sarrianencs hi varendeixar la vida o hi varen sofrir acci-dents amb importants lesions, incu-rables algunes d’elles.

Poc temps després, aquest creixe-ment sense aturador, motiva la cons-trucció de l’Autopista de peatge ialtra vegada, com si la intel·ligènciahumana no pogués anar més enllà,Sarrià de Ter torna a pagar el seutribut al -no sé si ben o mal entès-progrés. Certament un tribut moltalt el que hem hagut de pagar: ambunes quantes cases, la destrossa dela Plaça i la Font de Can Nadal, lesincalculables molèsties de sorolls ivibracions per a molts veïns i una

hipoteca insalvable per a tot elmunicipi.

No va ser fins a l’any 1990, quans’adonaren que el pas de la N-II pelbell mig de Sarrià era un error quecalia resoldre. I fou així com, nosense polèmica, el març de 1993 s’i-naugurava la variant per l’Est deGirona, coneguda per la variant deSant Daniel. Finalment, després dedivuit segles, la carretera que comu-nicava Espanya amb la resta d’Eu-ropa, ja no passava per Sarrià.

Tanmateix, tal i com s’hauria fet desde la Capital de l’Imperi per recor-dar a llurs vassalls la seva condició,des de Madrid ens volgueren deixarclar que, segons ells, Sarrià és ine-quívocament l’únic corredor viaripossible. Així és com ens ve el pro-jecte del Tren d’Alta Velocitat inovament Sarrià ha de prestar tribut.I és tanta la miopia dels responsa-bles de les comunicacions que, tot ihavent de fer una nova via d’ampleibèric pel tren convencional que

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


10

Lluís Aymerich i ViñalsCap del Grup Municipal de CiU

Obres per la trinxera de la muntanya de can Tomàs. 1969. Foto: Josep Palau.


continua pel mateix traçat, peròsoterrat, per darrera Pedret, PontMajor i Campdorà, se’ls acut fer unaltre pas per l’Alta Velocitat amb untúnel per sota Girona i el riu Ter, totpujant de cota fins arribar a Sarriàon surt a la superfície per acabar dedestrossar els pocs paratges queencara ens resten sencers. No seriamés senzill que la línia del TGVcontinués paral·lela a la del trenconvencional aprofitant el mateixcorredor de Pedret i Campdorà?

És cert que el nostre municipi té unasituació geogràfica que convida a ferdel seu territori l’escenari mésadient pel pas de totes les infraes-tructures viàries. Peròtambé és cert que la sevaformació orogràfica compri-meix el possible corredorque ha d’encabir les sevesxarxes.

Per acabar-ho d’adobar,quan encara no hem acabatde refer l’espai urbà delnostre municipi i quan jaens pensàvem que la Nacio-nal II havia estat definitiva-ment desterrada de Sarrià,se’ns anuncia que el seuexili ha arribat a la fi.

Si finalment prospera qual-sevol de les alternatives pro-posades en l’estudi de des-doblament de la N-II, araamb la nova denominaciód’A-2, els sarrianencs hau-

rem de tornar a patir altra vegada lesgreus conseqüències de l’acollimentd’una infraestructura d’aquest tipus.Efectivament, l’alternativa que sem-bla tenir més possibilitats pel malanomenat desdoblament de la N-IIés la que projecta construir doscarrils més per banda a l’A-7 (vuiten total) i fer-ne gratuït el tram desde l’Aeroport fins a Medinyà.Aquesta proposta no seria pas tandolenta, si no fos per la seva proxi-mitat al poble de Sarrià de Dalt isobretot a algunes cases que les faràdel tot inhabitables.

Apel·lo novament a la intel·ligènciadels responsables del Ministerio de

Fomento i que, oblidant-se per unmoment de tots els prejudicis, pres-sions i idees preestablertes, analitzinfredament els veritables perjudicis iimpactes socials, urbans i mediam-bientals de les quatre alternativesproposades en l’estudi, incloent-n’hiuna de nova, que seria el desdobla-ment de la variant de Sant Daniel.Dubto que fet aquest estudi deforma totalment objectiva i sospe-sant tots el perjudicis, resulti capaltra opció millor (o si voleu menysdolenta) que la del desdoblament deSant Daniel.

Per altra banda, tenint en compteque la variant Est va ser construïdadurant el Govern del PSOE i lesactuals propostes han estat realitza-des pel del PP, és d’esperar que percoherència política es continuï apos-tant per aquella alternativa i no pasper cap de les de l’Oest que passenper Sarrià de Ter.

Finalment, demanaria a tots elsveïns de Sarrià, des dels més direc-tament afectats fins als que s’hi con-siderin més allunyats, que abando-nin qualsevol passivitat i que endefensa dels seus interessos, pren-guin una postura activa i, si cal, esmobilitzin en protecció dels interes-sos de tots. En aquesta tasca ens hitrobaran.

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


11

L’autopista A-7 passa encaixonada entre la residència Torras i les cases de Sarriàde Dalt. Foto Quim Llunell.

Imatge actual de l’A-7 al seu pas per Sarrià de Ter, molt a prop de les cases de Sarrià de Dalt. Foto: Lluís Aymerich.


Desdoblament de la N-IISarrià no hi pot tornar a perdre

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


12

Els dèbils esperen l’ocasió,els forts la provoquen (O.S. Madem)

Sarrià de Ter és un poble moltestratègic, es diu quan es presentael poble als que no en són. “Moltestratègic” s’assegura amb solemni-tat i no amb menys orgull. Situat enaquesta mena de vall fluvial que fael Ter quan passa entre la SerraladaTransversal Catalana i la Serra deles Gavarres, és un corredor naturalque resegueix l’eix del mediterrani icomunica amb amb la resta d’Euro-pa. De fet, els romans, que erensavis en gairebé tot, ja hi feien pas-sar la seva Via Augusta. I ja se sapque tots els camins porten a Roma,però n’hi ha que ho fan més ràpidque d’altres.

especialment amb els gironins. Per-què la majoria de les infraestructu-res de l’estat a la nostra circums-cripció no estan en condicions d’e-quiparar-nos a la resta d’Europa, oencara més greu, a la resta de l’es-tat.

Ens pertoca inversió. I no la volemperquè sí, per ganes de reclamar. Sila volem és precisament perquènecessitem bones infraestructures,perquè ens hi juguem molt. Ens hijuguem la competitivitat de les nos-tres empreses, unes bones comuni-cacions personals, a vegades lafeina i tot, però sobretot, moltesvegades ens hi juguem fins la vida.

Així doncs, des del més elementaldels sentits comuns, és evident queens fan falta bones carreteres, bonstrens, bons aeroports, etc. És clarque ens és necessària més inversiópública a les nostres comarques, alsnostres municipis, al nostre poble.Volem que les administracionsinverteixin, sí, però que, si us plau,ho facin amb racionalitat, sensatesai respectant el territori. Perquè si noés així, si no es fa tal com diem,l’efecte pot ser exectament el con-trari del que es pretén: en comptesd’ajudar, perjudiquen. I precisamentaixò és el que ens passa ara a nosal-tres, els sarrianencs i sarrinanques.

Anem per parts: sembla normalaixò que des de sempre s’ha recla-mat: que la N-II que és una carrete-ra desproporcionada (en petit), enmal estat i desfaçada s’arregli. És adir, que es millori i molt especial-ment en aquells trams en què estàen pitjors condicions. També sem-bla lògic que es demani que l’auto-pista sigui capaç d’absorbir tota la

És per aquesta situació excepcional,coses de la geografia física, que pelnostre poble ens hi passa l’Autopis-ta A-7, hi passa la N-II i propera-ment el TGV. Els sarrianencs isarrianenques, doncs, veiem passarper davant de casa totes les infraes-tructures que ens han de connectar ala resta del Món.

I siguem sarrianencs o no, tots, coma xòfers, com a treballadors o coma empresaris, com a ciutadans endefinitiva, volem que totes aquestesinfraestructures siguin adequades.Volem bones carreteres. Com a ciu-tadans de Catalunya volem, simple-ment el que ens pertoca, és a dir,una inversió pública equivalent aallò que paguem. I és que ja sabemque l’Estat té un deute amb nosal-tres, amb els catalans, però molt

Roger Torrent i RamióRegidor d’ERC a l’Ajuntament de Sarrià de [email protected]

La construcció de l’A-7 va suposar l’enderrocament de 4 cases de la colònia Torrasi de 3 masies de Sarrià de Dalt (can Nadal, can Riuró i can Mariano Gelada).Foto: Joan Suñer


Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


13

demanda de trànsit que té i que pottenir en un futur no massa llunyà. El problema per tant, quin és? Peruna banda és cert que l’autopista nopot ser com l’actual, en què paguempeatges per a circular en una viaestreta i poc competitiva. Per altrabanda, no és menys cert que laNacional II per la variant de Girona(per Sarrià ja té dos carrils per sen-tit), s’estreny massa. Aquestes sónles dues qüestions elementals, d’unalectura amb la qual hi podríem estard’acord tots. Ara bé, allà on discre-pem és en les solucions.

Vist el problema anem per les solu-cions: La N-II i l’autopista són dostraçats, dues denominacions i pertant, dues qüestions diferents. ElMinisteri, però, no ho veu així, jaque determina que els desdobla-ments de la N-II i l’ampliació del’A-7 han de coincidir en el temps il’espai. Han de passar per allàmateix i concretament suposa cons-truir fins a 4 carrils més (tercer iquart) 8 carrils en total! El dobleque en l’actualitat des de Medinyàfins a Vilablareix. I això és (posem-nos al cap el viaducte de Sarrià deDalt) una extremada agressió pelnostre ja prou malmès territorimunicipal. El que dèiem, aquestainversió en comptes de beneficiar,ens perjudica.

Dit això, no és que Sarrià no vulguiafrontar les preguntes. Fem-ho:

debat pertany més al passat. El quepertany al present és la realitatactual: una carretera inadequada iperillosa, fins i tot m’atreviria a dirque mortal.

En definitiva, no desdoblar l’auto-pista. Aquesta és la nostra opció, lade Sarrià, dels seus veïns i veïnes.És difícil i perillós voler donarlliçons de racionalitat a ningú, noho volem fer. Simplement volemque s’ escolti els veïns de Sarrià.Que se’ns escolti perquè nosaltreshi estem molt interessats a trobarsolucions adequades perquè ens hijuguem molt, ens hi juguem el futur

i si no que ho preguntin als veïnsdel Carrer del Bosc, del Pi de laBateria, del capdamunt del carrerautopista, per exemple.

Que se’ns escolti, perquè ara tenimuna veu. Un veu que va més enllàde l’Ajuntament i que comprèn totsels veïns i veïnes que a través de lesseves entitats i associacions hancreat la plataforma “Salvem Sarrià”per defensar el nostre poble. Iaquest és de moment el gran mèrit,no dels partits, no dels polítics sinóde la ciutadania. D’una ciuatadaniaque ha estat capaç de signar més de1.500 al·legacions, això és demoment el més positiu que demoment hem aconseguit. Aquest ésel gran mèrit, els èxits vindran des-prés quan aconseguim que es res-pecti el territori i la qualitat de vidaal poble. Perquè aquesta vegada,no hi podem tornar a perdre.

S’ha de millorar l’A-7? Segurament, peròno pas amb l’enverga-dura amb què es plan-teja ara. Podem accep-tar una adaptació per atenir un tercer carrilper costat. I dic accep-tar perquè aquestasolució permetriamodernitzar i descon-gestionar aquestainfraestructura senseprovocar la destrossaamb què ara se’nsamenaça a Sarrià. Aquesta soluciópermetria fins i tot que l’impacte alpoble fos menor que ara, ja quepodríem aprofitar per fer-hicol·locar pantalles acústiques ialtres mesures correctores.

S’ha de desdoblar la Nacional II?Sí, però no per Sarrià. Ja hem ditmés amunt que no pot ser que unapota bàsica de la circulació interna-cional i de circumval·lació de laciutat de Girona, com és la Nacio-nal II presenti les característiquesque té a la variant est de Girona.Unes característiques que la fan aracom ara, extremadament inadequa-da. La Nacional II, doncs, s’ha dedesdoblar per allà on passa, per lavariant de St. Daniel. No discutiremara si en el moment de la seva cons-trucció aquesta era la millor opció,si era adequat o no, fer-la passar peraquesta vall de les Gavarres. Aquest

Obres de la construcció de l’autopista A-7, cap a 1969.Foto: Joan Suñer

Els camions passen per sobre el viaducte decan Guilana, a tocar les cases de Sarrià de Dalt i la

plaça de can Nadal. Foto: Quim Llunell.


13-MPongamos que hablo de Madrid

Per la transcripció: Àngel Garcia

Aquest és un document pescat a laxarxa, escrit per una jove anònima,sobre els transcendentals fets esde-vinguts la nit del 13 de març aMadrid. Pel seu valor documental itambé per la seva emotivitat, m’hasemblat oportú traduir-lo i trans-criure’l.Tant de bo molta gent com ella s’a-costumi a manifestar la seva opiniólliurement.

Passa’l. Així acabava el missatgeque vaig rebre al voltant de les tresde la tarda anunciant una concen-tració silenciosa per la veritatdavant la seu del PP al carrer deGènova. Així començava allò queamb el pas de les hores anava difo-nent-se minut a minut. Per cadamissatge que la gent rebia, se n’en-viaven deu, quinze, vint missatgesmés. Hi havia gent que rebia fins adeu missatges de grups de gentdiferent: família, treball, lloc d’es-tudis, gent del col·legi, del barri, iaquests missatges es multiplicarenfins a l’infinit, propagant-se comles flamarades d’un incendi per l’e-fecte del vent.A les sis de la tarda un desplega-ment policial protegia la seu del

partit i els seus efectius demanavenla documentació a tothom que hiarribava. Mitja hora després, tan-mateix, la concurrència de tantsmadrilenys va sobrepassar la capa-citat policial i una hora més tard elcarrer Gènova era un formiguer degent cridant de ràbia i demanantexplicacions al govern de la nació.Hi havia gent que plorava, d’altresexpressaven la seva indignació acrits, “mentirosos”, “asesinos”, “tedijimos no a la guerra”, “vuestraguerra, nuestros muertos”, “noestamos tosos, faltan doscientos”,“vosotros tenéis chófer, nosotroscercanías”, “lo sabe todo el mundomenos nosotros”, “los muertos nose utilizan”, “basta de manipula-ción” i “queremos salir en la Pri-mera”.

La premsa que s’estava al darreradel cordó policial era majoritària-ment estrangera, i hi havia un grandesplegament d’antenes parabòli-ques de cadenes europees. Delscarrers adjacents i de les boquesdel metro, sortia cada cop més gentde totes les edats i races que s’u-nien a la concentració que de silen-ciosa al final no en tenia quasi res,

perquè se’ns feia difícil romandrecallats quan es pretenia fer unminut de silenci. Sempre algú eltrencava amb algun crit: “mentiro-sos, asesinos”. Les llàgrimes i laindignació es propagaven igual quela informació. La gent estavaenganxada als seus transistors i elsmòbils no paraven de sonar pertransmetre la informació que corriade boca en boca.Quan Rajoy declarava als mitjansque la concentració era il·legal iil·legítima i va acusar a sectors delPSOE d’haver-la organitzat, la mul-titud bramava i contestava: “noshan convocado los asesinos” i “lavoz del pueblo no es ilegal”. ¿Compodíem ser il·legals, quan el governseguia mentint, ocultant informaciói violant els drets més elementalsdel poble?: el dret a la llibertatd’expressió i el dret a la informa-ció. Mentrestant, a TVE1, Cine deBarrio.

A Gènova passaven les hores i elsànims s’anaven encenent cada copmés. Continuava arribant gent i noes veien banderes ni pancartes departits polítics ni sindicats. Noméspancartes improvisades amb car-

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


14


trons i bolígrafs. Tampoc la gent nocantava; tot eren crits de dolor iindignació. El cap dels antiavalotsconfessava a un reporter de la SERque no podien dissoldre la concen-tració per la força perquè érem jamés de cinc mil persones i no eraqüestió de carregar contra una mul-titud on hi havia vells i nens.Seguien arribant notícies de con-centracions espontànies a totes lesciutats d’Espanya. Les nou de la niti ningú es movia d’allí malgrat elfred. Ens va arribar una nota quecirculava en mans de tothom: a lesdotze, a Sol, passa-ho. De sobteuna altra notícia que es propagaentre la gent: dos hindús i tresmarroquins detinguts per la sevarelació amb els atemptats. Els ser-veis d’intel·ligència per una banda,i el govern per una altra.Amics de tots els punts del planetaseguien enviant-nos notícies de lesprincipals cadenes televisives delmón: Bush lamenta que el suportd’Espanya a la seva guerra contral’Iraq hagi tingut aquestes conse-qüències per Madrid. En canvi elgovern no ho lamenta, sinó queoculta tota la informació i crida a lacalma insistint que en la jornada dereflexió el poble no pot sortir alcarrer per expressar-se. Bramenencara més: “no nos vamos”, “PPresponsable”, “vosostros, fascistassois los terroristas”. Les deu de lanit i la gent comença a caminar capa sol prenent els carrers sense per-mís. Jo me’n vaig a Lavapiés asopar una mica i a abrigar-me per-què ja no em sento ni les mans delfred que fa. La plaça està buida i alpassar pel carrer Cabeza ens tro-bem una noia jove que davant laporta de casa seva colpeja una cas-sola amb el cap ben alt i la caragreu. Tímidament surten als bal-cons altres veïns amb les seves cas-soles. Primer és un suau dringar,després comencen a obrir-se mésbalcons de tots els carrers icomença un brogit eixordador ques’estén per tot el barri. Baixem a laplaça, que comença a omplir-se degent amb les seves cassoles i altresinstruments casolans. Apareix unacàmera alemanya, mentre a la plaçai els carrers estan plens de gentprotestant sense paraules, i en unmoment preciós sembla que totsseguim el mateix ritme. Un ritmefúnebre i contundent, sec, dur, plede ràbia i solemnitat. I caminemtots cap a Sol, on ni tan sols podem

entrar perquè Madrid està al carrer.Continuen volant les notícies, con-tinuen multiplicant-se els missatgesde solidaritat amb les protestesd’altres ciutats, continuen propa-gant-se les notícies. La policia hacarregat contra la gent a Saragossa.Estan estudiant suspendre les elec-cions. Ha aparegut en mans del PP,de sobte, un vídeo en què Al-Qaedareivindica l’atemptat, i la gentcomenta astorada i indignada queno sortim als mitjans de comunica-ció. A la SER comenten que tot i lapresa del carrer per la ciutadania,no seguiran retransmetent el fet pertal de mantenir la calma i no escal-far més els ànims. És la censura delsegle XXI. Les càmeres, els micrò-fons i els llums desapareixen;només els reporters alemanys quetreballen a preu fet, i nosaltres cri-dant, i tots els carrers que van aSol, col·lapsats, no hi ha ordres. Lamultitud avança espontàniamentcap a Atocha i la policia es retiradiscretament. El carrer és nostre icaminem per on volem, tallant eltrànsit. Ningú no trenca vidres,ningú no destrossa el mobiliariurbà, Madrid avança cívicament ila policia apaga les sirenes. “Venidcon nosotros” crida algú als poli-

cies que no s’atreveixen ni a mirar-nos els ulls. La ràbia està en el crit,en els paraules. La gent exigeix queel govern assumeixi la seva respon-sabilitat i que deixi de mentir a totun país que gràcies a Internet i elsmòbils va connectant-se amb tot elmón. Els mitjans nacionals treuenimportància a la protesta i deixenclar de quin cantó estan. La gentaixeca els seus mòbils perquè elsqui estan a l’altra banda sentinl’ambient que hi ha a Madrid. Mésd’un milió de persones baixen capa Atocha pel carrer del Prado i pelcarrer Atocha. I circula una altracita: a les dues en punt, cinc minutsde silenci. Passa-ho. Tots a terra.Silenci sepulcral, no hi càmeres.Milers d’espelmes cremen i es tren-ca el silenci amb un crit ple d’or-gull: “Viva Madrid!”, i tots cridem“Viva”, “Aznar escucha, el puebloestá en lucha” i les riuades huma-nes avancen cap al Congrés. A laràdio només se sent música i elresum del partit del Reial Madrid.Les veus, ja rogalloses pel pas deles hores, els peus adolorits, i no hiha por, no hi ha policia, nomésl’helicòpter voltant per sobre delsnostres caps, i una sensació d’eufò-

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


15


ria en veure que som tants, quesom incomptables.

Davant del Congrés les “lecheras”protegint el sagrat recinte on unsquants prenen decisions sense con-sultar. La gent torna a cridar: “diji-mos no a la guerra”, “vuestra gue-rra, nuestros muertos”, “un pozo depetóleo por un pozo de sangre”,“TVE-NODO”. Passem del Con-grés i arribem a Gran Via, seguimper Hortaleza. La gent surt delsbars, els pubs, les discoteques.Alguns s’uneixen a nosaltres i d’al-tres pregunten què passa, i Madridavança imparable sota l’atentamirada de l’helicòpter. Els portersde les discoteques, d’on surt músi-ca evasiva i alegre, ens mirenal·lucinats, intentant protegir elsimperis de l’alcohol i la músicaentretinguda. Arribem altre cop a laseu del PP, i la gent, malgrat elcansament, continua bramant. Lesquatre, les cinc del matí i la gentcrida “hoy protestamos, mañana oscesamos”, “a la hora de votar setiene que notar”.

Cansada, esgotada, torno a casa. ASol hi ha centenars d’espelmesenceses, i desenes de rams de flors icartells, cartes, crits de paper on lagent demostra la seva solidaritat i elseu afecte. La gent s’agenolla iencén més espelmes, i tot està ensilenci. Continuen penjant pancartesper tots els racons de la Puerta delSol, els serveis de neteja respectenel dolor d’una ciutat que plora elsseus morts. Banderes de tot el móni escrits en àrab, no al terrorisme,missatges de les famílies delsmorts, prou d’horror, volem la veri-tat i quatre captaires en un racó,voltats d’espelmes, en silenci. Elpoble plora, el govern menteix.“Lucia, no te olvidaremos nunca”,“papa te quiero”. Aquesta no és lanostra guerra. Esgotada, no pucmoure’m d’allí. Si la gent expressa-va la ràbia davant la mentida alcarrer de Gènova, allí es concentrael dolor, el silenci, espelmes ence-ses i flors congelades del fred que fa.

Això és el que va passar a Madridla vigila de les eleccions. I si en elsmitjans no es va voler plasmar

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


16

aquesta presa del carrer per part delpoble madrileny, almenys que espugui difondre per la xarxa allò quevol ser callat o amagat. Perquè algu-na cosa ha canviat des d’aquesta nit:ja no tenim por. Ni a Madrid ni a laresta de ciutats, i no necessitem par-tits polítics que organitzin manifes-tacions: ja sabem que a Internet i elsmòbils expliquen allò que no expli-quen els mitjans oficials, i ja sabemque tenim una eina de comunicacióper expressar-nos. Se’ns han negatels drets fonamentals que reconeixla nostra constitució, i el poble hapagat cara la incursió del seu governen una guerra de petroli. Un pobleque mai no ha tingut problemes ambel món àrab, un poble que s’indignadavant la mentida i els insults delcandidat del PP a la presidènciad’Espanya. Madrid va demostrarque és plena de gent de totes lesnacionalitats, edats i condicionssocials que són sensibles i va seraquesta nit la veritable democràcia,la de la sobirania del poble en què lagent s’expressava lliurement.

Passa-ho.

GIRONÈS

confia en nosaltres,refia-te’n!

és un altre estilGIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14

FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52

AUTOESCOLA


Acta del Ple en SessióOrdinària de 27 de gener de2004

Debat sobre el pressupost de l’any2004.El primer punt del Ple era la pro-posta d’aprovació del pressupost pera l’exercici 2004, xifrat en2.424.920¤. L’alcalde, Sr. JosepTurbau, va explicar que aquest ésun pressupost auster i de transició,on no es contempla cap partidad’inversió a l’espera que es consoli-din dues expectatives d’ingressosextraordinaris: per una banda, elconveni amb Caixa Catalunya per ala rehabilitació de l’edifici del“Coro” i, per l'altra, l’import quefarà efectiu el promotor de l’actua-ció urbanística del sector de l’antigafactoria de Cobega, una vegada s’a-provi definitivament la modificacióde les Normes Subsidiàries.

Pel que fa als ingressos, es recullenles previsions de les dades del l’e-xercici anterior, l’increment del’IPC i de les Ordenances fiscals,així com les incidències amb reper-cussió pressupostària.

En el debat sobre el pressupost, elSr. Roger Torrent lamenta que espresenti un pressupost on només escontempla una inversió de l'1,67% ique les inversions s’hagin de pro-gramar en funció d’unes expectati-ves d’ingressos extraordinaris. Esposa de manifest altra vegada lamanca de previsió per part de l’e-quip de govern quant a l’establi-ment de serveis, ja que la despesacorrent suposa un 90% del pressu-post, i amb bona lògica tendirà aincrementar-se. Destaca, una vegadamés, la manca de participació delssarrianencs en la preparació delpressupost. En conseqüència ambtot el que ha exposat, el seu vot ésnegatiu.El Sr. Lluís Aymerich troba elspressupostos austers però confor-mistes. Esmenta el fet que s’in-clouen en aquest pressupost partidesde despesa compromesa en l’exerci-

Acords de l’Ajuntament

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


17

ci anterior i que no es va poderpagar per manca de consignació iaixò s’evidencia en la Fira delPaper, on aquest any es consignenmés diners que l’any passat malgratque es va celebrar el CongrésNacional del Paper. Destaca lamanca de participació del poble enl’elaboració dels pressupostos itambé lamenta que no quedi margeper a la inversió. Per altra banda, alseu parer hi ha una manca de con-trol de la recaptació i esmenta unexemple de la recaptació de la taxaper entrada de vehicles. Tot i noestar d’acord amb el pressupost, elseu vot serà d’abstenció.

L’alcalde va contestar al Sr. RogerTorrent dient que si s’inclogués enla previsió d’ingressos l’aprofita-ment mitjà de la urbanització delsector Cobega i l’ajut de la CaixaCatalunya per rehabilitar el “Coro”,que en conjunt sumen 510.000¤, elpercentatge d’inversions seria del20% del pressupost. També va con-testar a d’altres preguntes, com lacomposició de la plantilla de perso-nal i la finalitat de la partida de per-sonal de cultura, alhora que va des-tacar que es planteja fer uns pressu-postos participatius per la confecciódel pressupost proper.En resposta al Sr. Lluís Aymerich,va aclarir les partides pendents de laFira del Paper per l’excepcionalitatde la despesa del Congrés, alhoraque també va esmentar les subven-cions que aquesta activitat rep cadaany, però va aclarir que no hi ha respendent de la Festa Major, però percontra encara no s’han rebut les sub-vencions que ens pertoquen per alfuncionament de la Llar d’Infants. La proposta és aprovada amb elsvots favorables de l’equip degovern, el grup municipal de CiUs’absté i el d’ERC hi vota en contra.

Arxiu del Fons de DocumentacióMunicipalLa regidora de cultura, Sra.Assumpció Vila, va explicar lesraons tècniques que motiven la pro-posta de signatura del conveni entre

la Generalitat de Catalunya i l’Ajun-tament de Sarrià de Ter pel dipòsitde la documentació de l’arxiu histò-ric administratiu de Sarrià de Ter al’Arxiu Històric de Girona. Per unabanda, en l’actualitat l’Ajuntamentno disposa de mitjans materials, ins-tal·lacions adequades ni personaladient per mantenir l’arxiu. Per l'al-tra, l’arxiu s’ha d’inventariar i had’estar a l’abast dels investigadors iaquesta funció la compleix a la per-fecció l’Arxiu Històric de Girona. Sies preveu l’espai suficient en el nouCentre Cultural, en un futur es potplantejar el retorn del fons.El Sr. Lluís Aymerich va discrepard’aquesta proposta en el sentit quecreu que l’arxiu es pot instal·lar al’edifici de les antigues escoles icontractar un becari per arxiver. Peral seu grup, el trasllat suposa unapèrdua d’identitat i té els seus dub-tes sobre la clàusula de retorn deldipòsit. En resposta, la regidora va contestarque les condicions estructurals del’edifici Rafel Masó no permeten lainstal·lació dels armaris compactesque necessita un bon arxiu. I si mésendavant aquest fons documentaltorna, ho farà inventariat i conservat.La proposta es va aprovar amb elvot favorable de 8 regidors, PSC iERC, i 3 vots en contra del grupmunicipal de CiU.

Moció sobre el transportmetropolitàPer iniciativa del grup d’ERC, esproposa que l’Ajuntament de Sarriàde Ter, mitjançant aquest Ple, s’afe-geixi a un procés que, conjuntamentamb el Consell Comarcal delGironès, la Generalitat de Catalunyai tots els ajuntaments de l’ÀreaMetropolitana de Girona, permeticrear l’Autoritat del TransportMetropolità de Girona, perquè, ambla coordinació de tots els organis-mes implicats, les empreses públi-ques i privades de transport de l’à-rea, aconsegueixin la màxima eficà-cia i eficiència en el sistema detransport dels ciutadans i ciutadanesde la comarca del Gironès.


Aquesta A.T.M. tindria entre lesseves funcions,-Planificar les infraestructures deltransport públic de viatgers en elseu àmbit territorial.-L’establiment de l’àmbit geogràficdel seu funcionament.-L’establiment de tarifes.-La proposta de carrils-bus alsmunicipis de l’àrea.-Aconseguir els acords de finança-ment amb les administracions públi-ques per sufragar els possibles dèfi-cits dels serveis en funció de lescapacitats, els usos i la realitatfinancera de cada un dels ens parti-cipants.

-L’establiment de les seves com-petències i dels seus òrgans degovern.-El control dels ingressos, els costosi les inversions de les empreses.La naturalesa, els motius, les fun-cions i l’estructura d’aquesta Auto-ritat estarien regulats pels seus esta-tuts aprovats per totes les adminis-tracions i òrgans integrants.La proposta és votada per unanimi-tat.

Acta del Ple en SessióOrdinària de 30 de març de2004

Avanç del Pla Especial de Protec-ció del Patrimoni i Béns CulturalsEn el primer punt del Ple es va feresment de l’aprovació per decretd’alcaldia de l’Avanç del Pla Espe-cial de Protecció del Patrimoni iBéns Culturals encarregat a l’arqui-tecte Joaquim Bover. La regidora deCultura va explicar les directrius delpla, és a dir, la protecció dels ele-ments d’interès no només arqui-tectònic o artístic sinó també histò-rics, i les categories de proteccióque preveu el pla: integral, morfolò-gica, parcial, arqueològica i paisa-gística. Alguns dels elements que ara es

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


18

PRESSUPOST DE DESPESESOrgans de Govern 69.300,00Administració General 299.124,00Despeses per Serveis a l'Administració 48.827,00Area dinamització local 74.169,00Seguretat 175.400,00Acció Social 160.834,00Promoció Educativa 2.500,00Escola Bressol Confetti 239.020,00Ensenyament 98.995,45Centre Cultural Rafel Masó 8.230,00Centre Exposicions c/Petit 1.950,00Local Joventut CEIP Montserrat 300,00Urbanisme i Arquitectura 55.824,00Enllumenat Públic 80.000,00Jardineria 25.000,00Brigada-Obres-Vies 147.888,00Recollida Escombraries-Insursa 272.705,00Medi ambient 4.200,00Biblioteca 33.600,00Local Pla de l'Horta 4.000,00Edifici El Cau 300,00Edifici El Coro 60,00Serveis Culturals 74.819,00Emissora municipal 31.743,00Festetjos 70.000,00Centre Cívic Cooperativa 35.879,00Promocio de l'Esport 30.959,00Equipament Esportiu La Rasa 13.176,71Local Social La Rasa 2.700,00Instal·lacions Esportives Sarrià de Dalt 41.111,00Repetidor Mas Moliner 806,00Pavelló Municipal 54.674,84Camins 5.000,00Vialitat 5.900,00Administració Financera 255.925,00Total Despeses ¤2.424.920,00

PRESSUPOST D'INGRESSOSIBI Rústica 485,00IBI Urbana 538.000,00Impost vehicles 234.000,00Impost s/Increment valor terrenys 120.000,00Padró IAE 282.545,00Impost s/Construccions, Insta. I Obres 120.000,00Expedició de Documents 2.000,00Tramitació Llicències Urbanístiques 3.000,00Plaques, patents i distintius 100,00Llicències d'obertura 12.000,00Ocupació V.P. Taules i cadires 500,00Ocupació V.P. Bastides 1.500,00Utilització Instal·lacions Esportives 100,00Entrada de Vehicles 16.500,00Mercat periòdic 6.200,00Ocupació ambulant, indústria, carrer 2.000,00Ocupaciñó subsól i vol Elèctriques 58.000,00Ocupació sól, vol i subsól gas 72.000,00Ocupació Subsól i vol, telèfon 12.000,00Abonaments piscina municipal 19.400,00Taxa R.C.M. Clavegueram 29.700,00Ingressos Cursos Hivern 6.000,00Llar Matrícula+ quotes Mensuals 93.000,00Brossa 150.000,00Multes 2.200,00Recàrrecs de Constrenyiment 1.600,00Grues, dipòsit de vehicles 100,00Imprevistos 2.000,00Participació en els tributs de l'Estat 450.000,00Transferències Diputació 8.500,00Transferències Generalitat, Fons Coop. 13.200,00Transferències Generalitat AODL 26.550,00Transferències Ensenyament 55.000,00Transferències Admó de l'Estat 100,00Subvencions Diputació 36.000,00Interessos per Fraccionaments 100,00Interessos Dipòsits Bancàris 3.000,00Dividends Aigües Girona 3.000,00Explotació Bar Centre Cívic 18.540,00Concessions aigua Potable 20.000,00Venda Patrimoni 6.000,00Total Pressupost Ingressos ¤2.424.920,00

PRESSUPOST D'EXERCICI CORRENT 2004


protegeixen poden estar afectats perles obres d’ampliació de l’autopistai el pas del TGV, com el Cau, laplaça de can Nadal i la residènciaTorras. El pla definitiu s’haurà deredactar en el termini d’un any, perposar-lo a informació pública. Men-trestant, se suspenen les llicènciesd’obres per als edificis inclosos enaquest precatàleg, si no contemplenel manteniment dels elements a pro-tegir, en cas d’enderroc, o de modi-ficació de la composició de façana.Tal com es contempla en les actualsnormes subsidiàries, per al carrerMajor i Carrilet es pot aixecar unasegona planta pis i fer les rehabilita-cions necessàries per garantir l’ha-bitabilitat de les cases.

Comptes generals del 2002S’acorda aprovar amb caràcter defi-nitiu els Estats i Comptes Generalscorresponents a l’exercici 2002, unavegada informats favorablement perla Comissió Especial de Comptes idesprés del període d’informaciópública.

Subvenció de la Diputació S’acorda sol·licitar a la Diputacióde Girona, la subvenció correspo-nent al Fons de Subvencions 2004per import de 35.481¤ amb destí afinançar les obres incloses en elprojecte d’adequació del carrerMajor, 2a fase.

Adhesió al Consorci de les ViesVerdesA proposta del grup municipal CiU,el Sr. Lluís Aymerich va presentar alPle la moció per sol·licitar l’adhesióde l’Ajuntament de Sarrià de Ter alConsorci de les vies verdes. En l’actualitat, les rutes existentssón “la ruta del ferro” entre Ripoll iSant Joan de les Abadesses, “la rutadel Carrilet”, d’Olot a Girona, i “laruta de la via del tren” entre Gironai Sant Feliu de Guíxols. Des delconsorci promouen “la ruta del trenpinxo o del tren petit” que seguirial’antic traçat del Carrilet que uniaGirona amb Palamós i Girona ambBanyoles. Per tal d’anticipar-nos aaquesta connexió, caldria arranjar oconstruir un camí que, passant perla riba del Ter, enllacés el nostremunicipi amb Girona des del pontde la riera Xuncla fins a can Salva-tella, de manera que es donaria con-

riera Xuncla i moltes cases quedendins de l’àrea de l’autopista, senseque el projecte parli d’expropiar. En la reunió informativa amb elsveïns es podran formular al·lega-cions i suggeriments.

El Sr. Sergi Torrentà, del grupmunicipal d’ERC, pregunta per larenúncia de l’Ajuntament d’unasubvenció que va atorgar el ConsellCatalà de l’Esport per als vestidors,a la qual cosa, el regidor d’esports,Sr. Àngel Mesas, va contestar ques’ha demanat que s’ampliï fins al’octubre el termini per tenir adjudi-cades les obres subvencionades.

El regidor per CiU Sr. Lluís Ayme-rich va demanar quina serà la parti-cipació de la Caixa de Catalunya al’edifici el “Coro”, i quin és l’estatde la modificació urbanística delsector Cobega, ja que té entès ques’han d’introduir modificacions alprojecte. L’alcalde respon que laxifra que aportarà la Caixa Catalun-ya serà de 120.000¤ i que en elspropers dies se signarà el convenieconòmic. I respecte a les modifi-cacions formulades pel consellerJoaquim Nadal, els promotors leshan d’estudiar, i en el seu cas, for-mular la petició a l’Ajuntament, iara per ara no es pot precisar el seucontingut.

El Sr. Lluís Aymerich també vademanar si es podien pintar decolors els edificis de la colònia deSarrià de Dalt, i també va demanarinformació sobre la tala d’arbres dela Rasa. El regidor d’urbanisme, Sr.Nicolas Pichardo, va contestar quequant als colors de les cases deSarrià de Dalt es definiran en lanova revisió del pla d’ordenació ques’està estudiant, i que els arbrestallats de la Rasa eren baixos i peri-llosos, i calia esponjar la zona.L’actuació s’ha fet sota la direcciótècnica de la jardinera municipal.El regidor per CiU Sr. Jordi Costademana uns comptes més completsde la Festa Major, ja que els que lihan facilitat són uns comptes par-cials, a la qual cosa, el regidor deFestes, Sr. Joaquim Massegú, con-testà que els comptes que li vandonar corresponen a les aportacionsfetes per l’Ajuntament i la resta estroben a la seva disposició a laComissió de Festes.

tinuïtat a “la ruta del Carrilet” desde Salt, passant per Santa Eugènia,Fontajau i arribés al nostre munici-pi.La moció es va aprovar per unani-mitat.

Pla de Xuncla, sector IS’acorda aprovar la proposta d’ele-vació a escriptura pública de l’Actad’adjudicació de superfícies resul-tants de la urbanització de la Unitatd’Actuació Pla de Xuncla I, quant ala cessió dels terrenys de titularitatpública descrits en la mateixa, quese segreguen de les finques origi-nals components de la Unitat d’Ac-tuació.

Modificació dels horaris delsPlensS’acorda per unanimitat, avançarl’hora de celebració del Ple, quefins ara era a les 21h de l’últimdimarts dels mesos senars, a les20,30h.

Precs i preguntesEl Sr.Roger Torrent formula un precreferent a l’estudi informatiu i estu-di d’impacte ambiental que es trobaen tràmit d’informació públicasobre el desdoblament de l'A-2,tram Girona-França, tot i que l’en-demà està convocada una reunióinformativa amb els veïns. Atesa laimportància d’aquest tema, proposaque es busqui el consens entre elsgrups municipals i entre els munici-pis afectats que tinguin una mateixavisió d’aquesta problemàtica. És elmoment d’insistir davant Fomentoen la resolució dels temes pendents:la cessió de l’avinguda de França,dels terrenys dels antics accessos del’autopista i el soterrament del TGVper Sarrià. Demana que tant el seugrup com els veïns de Sarrià de Tersiguin informats de tot el que esfaci.L’alcalde va contestar que en unarecent reunió d’alcaldes al ConsellComarcal del Gironès ell va defen-sar l’opció del desdoblament del’A-2, però que tots els alcaldesdefensaven la construcció del tercercarril de l’autopista, i Fomento nitan sols presenta l'opció de SantDaniel, ja que la muntanya estàinclosa en el PEIN de les Gavarres. Afegeix que la incidència a Sarriàde Ter és important ja que afecta la

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


19


defotos

Àlbum

Cavalcada de Reis.Foto: Lluïsa Taulé

Carnestoltes. Foto: Quim Llunell

Cavalcada de Reis:Foto: Lluïsa Taulé

Carnestoltes. Foto: Quim Llunell.

Diumenge de Rams.Foto: Roger Casero


Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


21

En aquesta diada es commemora unjorn tràgic, la mort d’un nombreimportant de dones del sector tèxtilper defensar els seus drets a laigualtat en el món social (dret avot) i laboral (igual treball-igualsou).

A Sarrià aquesta data fou celebradaper primera vegada l’any 2002.“Dones més que mai” encetava laprimera celebració d’aquest 8 demarç històric amb un dinar i unaxerrada. Una festa i un interrogant:¿com estem les dones ara en el nos-tre món actual?

El 2003, juntament amb l’Àrea deCultura de l’Ajuntament, sorgirenles primeres Jornades de la DonaTreballadora amb una exposició defotografies de dones de Sarrià endiferents vessants: treball, família,estudis, lleure,… al llarg dels anysen el nostre poble. També celebrà-rem xerrades, cursos i un dinar dedones, tot amb molta participació.

D’aquí sorgí el projecte d’organit-zar en un proper any aquesta jorna-da conjuntament amb les diferentsentitats del poble i per això va néi-xer la “Comissió per la Dona”.Hem estat divuit les entitats quel’hem format i el treball portat aterme en comú ha estat molt positiu.Cal remarcar que tots els actes rea-

un futur sense discriminació", coml'exposició de cartells realitzats pelsalumnes del CEIP Montserrat:"Dona, et reconeixes?", als qualsestem molt agraïdes pels dibuixosde la seva visió del món de la dona.Va venir novament aquest any laSra. Joaquima Tomàs, de la Secreta-ria de la Dona, per parlar de la donai del món del treball, ja que l'anypassat van agradar molt les sevesparaules.

L'últim acte de les Jornades, elSopar de Dones, va tenir una granassistència i va ser una bona cloenda.

Per tot això hemorganitzat aquestesJornades, perseguir celebrant el“Dia de la Dona”,que ha de ser elrecordatori i elpunt de partidade la feina quecal anar fentdurant tot l’any.

litzats, quant a la forma i el contin-gut, s’han decidit de forma conjun-ta entre totes les entitats durant lesdiverses reunions realitzades alllarg de l’any.

Creiem que el resultat ha estat moltpositiu i això ha permès augmentarla relació entre les diferents enti-tats, ja que han estat moltes les reu-nions per poder tirar endavantaquestes Jornades i totes hi hemposat de la nostra part. En acabar la cercavila ens va que-dar al tinter fer un manifest reivin-dicatiu, va ser una celebració méslúdica, però no podem oblidar lesdones vídues que no cobren prouper viure amb dignitat; la mancade drets de la dona per gaudir de lamaternitat i poder seguir-se realit-zant professionalment; la falta dereconeixement del treball de “mes-tressa de casa” amb tota la sevadignitat i tot el seu valor econòmic;la violència contra les dones; lesguerres i les seves víctimes.

Van tenir molt bona assistència degent els diferents Tallers que es vanfer a l'aire lliure i en els quals lesdiferents entitats ens hi vam dedi-car amb un gran esforç i il·lusió.

Van ser molt interessants les expo-sicions, tant la de cartells editatsper CCOO: "Un present amb feina,

s

Per la Comissió de la Dona de Sarrià de Ter

Jornades de la Dona Treballadora8 de març 2004

Cercavila i actuació del grup muntanya Percuter’s. Fotos: Quim Llunell.


El 21 de març d’enguany, el Casald’Avis de Sarrià va organitzar unaexcursió per visitar “Catalunya enMiniatura”, l’atractiu espai ubicat aTorrelles de Llobregat. Va ser unasortida molt agradable en tots elsaspectes, en primer lloc per la bonaharmonia, la gran germanor i com-panyonia que regne sempre enaquestes sortides que sovintegem, undels puntals que manté en peuaquesta entitat.

Evidentment és molt interessantpoder veure tots reunits els edificisi monuments arquitectònics mésimportants de Catalunya : el PontVell de Besalú, La Catedral deGirona, Sant Pere de Galligans,Sant Pere de Roda d’estil romànic,construït el 1022, Sta. Maria deTaüll de l’any 1123, la Catedral dela Seu D’Urgell del 839, Santa M.de Poblet del 1152, la seu vella deLleida del 1203 i tants d’altres, és

Casal d’Avis de SarriàPer Jordi Carlos

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


22

LA TRADICIÓ DE “L’ESTANC” AMB UNA OFERTA RENOVADAAL SERVEI DELS SARRIANECS

· TABACS · LOTERIES · FOTOGRAFIA · CAVA· REGALS· PAPERERIA· PREMSA

NOU SERVEI DE FOTOCÒPIES

i FAX

Carrer Major, nº 7 - 17841 Sarrià de Ter - Tel. i Fax 972 17 01 98 - [email protected]

a dir que s’hauriende fer molts quilò-metres per poderveure al naturaltotes aquestes mera-velles.

Tema a part va sertota la gran obra deGaudí, com el ParcGüell, el Palau Epis-copal d’Astorga, laCasa Batlló, laPedrera, el Col·legide les Teresines, imolt especialment“La Sagrada Famí-

lia”, en la confecció de la qual vantreballar sis maquetistes, durant15.000 hores .

En la contemplació de tot això vampassar dues hores molt agradables,tot gaudint d’un temps esplèndid.A l’hora convinguda vam dirigir-nosal restaurant, on ens fou servit unbon dinar, després d’una sobretaulaben amena, cap a casa falta gent ifins a la propera.

Sortida per visitar “Catalunya en miniatura”.


Ràdio Sarrià, en la seva programa-ció, dedica els dilluns de cada set-mana, de nou a deu del vespre, aun programa esportiu, on tenencabuda tots els esports que normal-ment tenim a Sarrià. En què consis-teix el programa Ràdio Esport?.Doncs simplement, a difondre lesúltimes novetats quant a resultats,classificacions i comentaris, del’esport preferit dels nostres oïdors.

En començar el programa, femesment del que ha sigut el cap desetmana esportiu, pel que fa al’handbol, futbol, bàsquet, muntan-yisme i gimnàstica rítmica. Unavegada fetes les presentacions,l’Artur Mutos fa la seva dissertaciósobre l’handbol, parlant des de laprimera divisió i passant per totesles categories, fins arribar als pre-benjamins. L’Artur, he de dir, que amés de seguir el primer equip alsdesplaçaments, també segueix lescategories inferiors, amb la sevacàmera i filmant els partits.A continuació donem pas al futbol,que com sabeu molt bé, a Sarrià,tenim un equip a 3ª regional i totuna sèrie d’equips inferiors que

estan jugant en diferents categories,perquè els oïdors de Ràdio Sarrià iels aficionats al futbol tinguinàmplia informació d’aquest esport.Crec que tenim la persona escaientja que en José Fuentes és un granconeixedor d’aquest esport i a més,és jugador del primer equip i tambéporta un equip de categoria inferior,això fa, que cada setmana tinguemamb en José una amplia informacióen totes les categories del que és elfutbol a Sarrià.Donem pas al bàsquet, que comsabeu els aficionats d’aquest esport,hi ha un equip de fèmines a segonacatalana i un altre de júniors, tambéhi ha categories inferiors, com unequip masculí. Per parlar-nos debàsquet tenim l’Anna Fuentes, quea més de fer un acurat resum delque ha sigut el cap de setmana,també és jugadora d’aquest esport,per tant, sempre parla del que haviscut.

Una de les modalitats que aquestany hem incorporat al RàdioEsport, és la gimnàstica Rítmica,aquest apartat el comanda en ToniLópez i ens parla de les diferents

categories que hi ha i de les compe-ticions que es desenvolupen al llargde la temporada.Deixo per últim el muntanyisme, noper menysprear-lo, sinó tot el con-trari, heu de saber que la personaque té la responsabilitat de fer elscomentaris d’aquest esport, és undels locutors més veterans de RàdioEsport, ell no és altre que en QuimCarreras, gran esportista en la mun-tanya i millor persona. Té cura quecada setmana coneguem la seccióde muntanya i el que ens depara,quines són les fites dels muntan-yencs, tant si van al GRA DEFAJOL per als més menuts com sipugen fites molt més altes.Aquest programa no seria possiblesi les vies de so no fossin comanda-des per un tècnic d’alçada com ésen Josep Oliveras.M’atreveixo a dir que els que for-mem part del programa RàdioEsport, si poguéssim jugar en unequip, sens dubte, jugaríem a pri-mera divisió.

Ràdio Esport Per Salvador Tixis

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


23


Per Joan Casals i Solés

Natural de les Serres (Sant Martíde Llémena), va néixer el 17 demarç de 1943. El seu pare era enJosep Llach i Vila, d’Amer, i la sevamare la Lluïsa Farrés i Pons, de St.Medir.El dia 7 de setembre de 1967 es vacasar amb la Trinitat Salló i Turon,nascuda a Vilanna. Al cap de dosanys va néixer el seu fill Josep, i alcap de deu anys més, la seva fillaMaria Lluïsa (1979).Li agrada jugar a la botifarra i alfutbolín, veure partits de futbol ihandbol. Encara que no hi vagaire, és soci de la UES de fa moltsanys, i diu que li agrada anar-hi.

Quan va obrir el negoci?

Vaig venir a treballar a Sarrià deTer quan tenia 18 anys, l’any 1961.El meu cunyat, en Lluís Ribas, vaagafar un taller de motos, finsaquell moment era del senyor Roc,al número 114 del carrer Major queen aquell temps es deia carrer JoséAntonio. En Ribas era el cap deltaller i jo un treballador. Vam treba-llar junts fins l’any 1965, quan ellva optar per dedicar-se a un altrenegoci. Jo encara era molt joveperò vaig decidir quedar-me eltaller i així començar la meva tascacom a empresari.

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


24

temps que hi participàvem. Era unamanera de fer espectacle i festamajor. Es posaven obstacles comara passar un tauló al cim d’un bidóde 200 litres, passar escales ajagu-des a terra, cons...

Motoristes de Sarrià van partici-par en moltes curses, ¿quantestemporades hi van participar?,quins records en té?

Es van començar a fer curses anivell d’Espanya. La primera enquè vam participar va ser la copaOSA 250. Jo vaig preparar la Osa250 del pilot Paco Berengena. Vaquedar classificat 3r en una cursa ien una altra 5è, resultats brillantsper l'època.A continuació s’organitzen, tambéa nivell d’Espanya, curses deresistència de 3 i 6 hores en Vespesprototipus 125, protas 200, sèries125 i sèries 200.El jovent de Sarrià i comarques vatenir molt d’interès a participar-hi ijo com a mecànic preparant les ves-pes. Pilots com Josep Daranes,Enric Xargay, Lluís Xargay, elsbessons Aymerich, Joaquim Sais,Joaquim Bassols, Sia, Jordi Nico-lás, Victorí, Alfredo Vilanova, SantiTarrés, Edu Ponsa, Parri, Edu

L’any 1969 vaig comprar aquestacasa que era cal Carboner a la famí-lia Pijoan, tot i que hi vivia la famí-lia Frigolé, i vaig traslladar el tallerdel carrer Major, 114, al carrerFiral, 64, i Petit, 16, que en aquellsmoments es deia General Queipode Llano 12. Actualment encara hiestem treballant.

Mecànic de bicis o de motos? Ode cotxes?

De cotxes no!, jo aleshores tenia 23anys, ja sabia que al llarg de la vidahem sortirien molts imprevistos enel món de la mecànica. Ara bé, vaigcomençar a treballar en aquest oficia l’edat de 14 anys i durant aquelltemps vaig rebre molts bons con-sells, els quals a vegades he recor-dat. El primer mestre que vaig tenirva ser el senyor Manel Roura, deBonmatí.Tot seguit vaig treballar en el tallerde tèxtil Armengol, també de Bon-matí, i al mateix temps treballavaen el taller de motos Quintana,d’Anglès.Els anys compresos entre el 1960 i1968 es feien moltes gimcanes demotos pels pobles. A Sarrià, enRibas i jo, juntament amb més gentdel poble, les muntàvem al mateix

Pere Llach i Farrés

Pere Llach davant la seva botiga del carrerPetit


Morés i algun altre, pilotaven perl’equip de Sarrià. Vam tenir lacol·laboració de Vespa Casademont.Amb l’ajuda dels companys i delpúblic vam aconseguir quedar cam-pions d’Espanya dos anys, subcam-pions dos anys més i un seguit d’è-xits excel·lents a totes les catego-ries.Durant les competicions, que vandurar cinc o sis anys, vam ajudaraltres equips com per exemple JosepMaria Cairó-Antunez i Joan Casals-Carles Güell.Un cop s’acaben les carreres de ves-pes s’organitza el Critèrium SoloMoto, on vam preparar una Rieju74cc pilotada per en Joaquim Sais.El primer any va quedar segond’Espanya i el segon any va quedaren vuitena posició.Després participem en les cursesCopa RD 350, aquí ja es tractavad’un nivell molt més elevat, i elpilot, que també era en JoaquimSais, va quedar vuitè en la classifi-cació general del campionat.Durant la trajectòria de la meva vidahe aconseguit la confiança del poblede Sarrià i això m’ha portat a tenirmolta feina al taller, fer vendes demotos i bicicletes noves i d’accesso-ris.Aproximadament cap als anys1986-87 vam demanar a l’Ajunta-ment de Sarrià de Ter, en un campde la seva propietat, poder muntarun circuit de cros, on es van cele-brar algunes curses gràcies a l’amicÀngel Ponsatí, que hi va col·laboraramb molt d'interès. Ara serveix perfer-hi entrenaments als joves delpoble i molts nens petits comencena aprendre a fer cros.A la Festa del Pedal de Girona hihem anat moltes vegades amb lafamília, els amics i la colla. Quanarriba la festa major de Sarrià,també col·laborem donant assistèn-cia a la sortida en bicicleta que es facada any. A les curses de mountainbike també hi hem col·laborat mol-tes vegades.Han passat més de 45 anys, elsquals he dedicat a la mecànica i almeu negoci, ara vaig cedint el pas almeu fill, en Josep. Ja no tardaràgaire a arribar la meva jubilació.Tot el que he fet al llarg de la mevavida ho he fet amb molta il·lusió i

amb molt d’agraïment al poble deSarrià de Ter.

Com s’hi viu, a Sarria de Ter?Com veu la remodelació delcarrer Major?

Estic molt content de Sarrià. Elpoble està ben situat, hi passa l’au-tobús cada mitja hora per anar a

Girona, tenim tots els serveis iequipaments que es necessiten.Ara que s’arregla el carrer Major, elpoble es veurà més interessant. Potcontribuir a refer una mica la zona iel comerç de Sarrià. Jo crec queaquest carrer quedarà molt bé, araens hi planten unes magnòlies decategoria que li donaran una bonaimatge.

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


25

Pere Llach en una gimcana de motos cap els anys 60.

Pere Llach en la gimcana de la Festa major de 1963, a la “pista”,l’actual pavelló de la UES.

Pere Llach amb Lluís Xargay en un campionat d’Espanya de vespesprototips 125cc., amb els colors groc i blau a la vespa


Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


26

La família Ensesa a Sarrià deTer i Girona (segles XIX i XX)

Els Ensesa són originaris de Grano-llers de Rocacorba, població de lavall de Llémena. Cap als anys vinto trenta del segle XIX, la família esva traslladar al poble de Sant Gre-gori, on van adquirir algunes terres is’hi instal·laren. Segons algunsdocuments del fons del Registred’Hipoteques, els Ensesa (o Ansesa)es dedicaren a l’ofici de fuster i esvan especialitzar en la fabricació debótes per a vi1. Més tard, i per raóde matrimoni, una branca de lafamília s’instal·là a Sarrià de Ter.“Pel que he sentit a dir d’aquestafamília, -comenta l’escriptor JosepPla- no crec pas que els vells Ense-sa fossin purament pagesos; tambéels movien tendències comercials2”.

Pere Ensesa Bastons, nascut a Gra-nollers de Rocacorba el 20 d’abrilde 1815, es casà el 14 d’agost de1837 amb Anna Jordi Martí, que eranatural de Sarrià de Ter on havianascut el 25 de gener de 1814. Enaquell moment, Pere era un jove

criptori segons lo estil del dia, unllit amb capsalera, un matalàs, doscoixins amb ses coixineres, dosllençols, un cobrellit i una conxa”.

D’altra banda, Josep Jordi li va lle-gar a Anna tots els seus bénsmobles i immobles a condició que

fuster, ofici que havia après del seupare, i vivia a Sant Gregori. Annaera la filla primogènita de JosepJordi, menestral. Amb motiu del seucasament, Pere Ensesa va llegar alseu fill la quantitat de quatre-centescinquanta lliures, moneda barcelo-nesa, a més de “una calaixera d’es-

Helena Benito Mundet, titular del Departament d’Empresa a la UdG

La casa familiar dels Ensesa al carrer Major, que fou enderrocada l’any 1975 per obrir el carrer Joan Pallach.Foto cedida per Josep Casas.

Detall de la reixa del magatzem Ensesa al carrer Major.,amb les inicials Agustí Ensesa. Foto: Helena Benito.


Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


27

en el seu moment havia de satisfer acada una de les seves germanes lalegítima que els corresponia. Aixímateix, també llegava a la futuraparella, i de forma irrevocable, unnegoci de fustes i de construcció debótes per a vi.

Pere Ensesa Bastons i Anna JordiMartí van tenir vuit fills, tots ellsnascuts a Sarrià de Ter: Maria(1838-1854), Josep (1840), Agustí(1842-1906), Josep (1843-1845),Francesc (1845), Dolors (1847-1849), Francesca (1850) i Mercè(1852-1854)3.

Pere va treballar en el negoci que lihavia llegat el seu sogre. A l’abrilde 1865 es va associar amb els sen-yors Pere i Josep Arbat per a crearuna companyia que es dedicaria alcomerç de fustes i productes deri-vats, com la llenya i el carbó, queva funcionar almenys fins al juny de1866. En el cens electoral de 1890hi figura com a la seva professió lade pagès.

El tercer dels fills, Agustí, es vacasar el 8 de juny de 1862 ambDominga Pujadas Badia, que eranatural de Vic. La contribució deDominga al matrimoni va ser dedues-centes lliures moneda barcelo-nesa, que el seu pare va constituircom a dot. Agustí va seguir,almenys durant uns anys, l’ofici defuster que havia après del seu pare,

però més tard l’abandonà per fer-secàrrec del negoci familiar, una peti-ta botiga de vins i vinagres situadaa la planta baixa de l’edifici delcarrer Major número 130, on viviala família. Els terrenys sobre elsquals es va edificar la casa familiarels va adquirir el mateix Agustíl’any 1875.

D’aquest matrimoni en van néixersis fills, tots nascuts a Sarrià de Ter:Maria Dolors (1863-1943), Josep(1865-1940), Àngela (1868), Antò-nia (1870), Raimon (1873) i Agustí(1876)4. Curiosament dos d’aquestsgermans, Josep i Agustí, que vantreballar conjuntament en el negocifamiliar, es van casar amb dues ger-manes, Mercè i Carme CuatrecasasTrinxant. Els Cuatrecasas eren unafamília que provenia de Sant Martíde Provençals, població propera aBarcelona que a finals del segleXIX i principis del XX va constituirun dels centres industrials farinersmés importants del país5. MariaDolors es va casar amb Lluís BatlleDarna, de Girona i dedicat alcomerç; Àngela va entrar al con-vent, i a partir d’aquell momentpassa a anomenar-se Sor Esperança;i Antònia es va casar amb Benvin-gut Tor Mercadal, també de Gironai de professió adobador de pells.

Josep Ensesa Pujadas, igual quedevien fer els seus germans, va cur-sar els seus estudis elementals aSarrià. Als tretze anys va entrar d’a-prenent a una petita fàbrica de pas-tes per a sopa de Girona, i uns anysmés tard deixarà aquesta feina peranar a ajudar els seus pares en elnegoci familiar.

Són els darrers anys del segle XIX.La fil·loxera, la plaga més devasta-dora del món vitivinícola, hacomençat a fer estralls entre les vin-yes del nord de la província, i a par-tir d’aquí s’estén cap al sud. La pro-ducció de vi decau de manera dràs-tica i afecta al desenvolupament delnegoci familiar . Al 1883, ambdivuit anys, Josep Ensesa Pujadesagafa part del petit capital familiar ise’n va a València amb l’objectiu decomprar vi directament als produc-tors, i estalviar-se així tots els inter-mediaris, que inevitablement enca-rien el producte.

Davant l’èxit obtingut, a aquest pri-mer viatge en seguiran d’altres.Cada vegada inverteix un capitalmés gran, de tal manera que quatreanys després ha aconseguit conver-tir el negoci familiar en un delsmagatzem més importants de laprovíncia. Al comerç del vi s’hi afe-giran altres productes, com els cere-

Magatzem de vins i grans construït l’any 1888 per la família Ensesaal carrer Major, avui planxisteria Colomer. Foto: Helena Benito.


als, el pinso i la farina, que va abuscar directament al seu lloc deproducció. Amb aquesta ampliacióla botiga s’ha quedat petita; llavorscompra un terreny al mateix carrerMajor de Sarrià on el 1888 s’hiconstruirà un gran magatzem.

Amb els guanys obtinguts, AgustíEnsesa Jordi inverteix en bénsimmobles: una casa amb plantabaixa i pati a Sant Julià de Ramis,que compra el 5 de maig de 1887per 500 ptes.; una terra de conreu aSarrià de Baix anomenada feixatorta, que compra l’11 de desembrede 1891 per 1.500 ptes.; un altretros de terra també de conreu alcarrer de Sarrià, que compra el 4 dejuliol de 1894 per 3.000 ptes.; unterreny amb casa i hort a l’antigacarretera de Banyoles a Sarrià, quecompra el 9 de juny de 1896 per1.250 ptes.; i el camp de les Comesi Bateria a Sant Julià de Ramis quecompra el 27 d’agost de 1896 per2.000 ptes.

Aquests béns s’afegiren als que

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


28

Agustí havia rebut en herència,entre els que hi havia una casa deplanta baixa i pis situada a la plaçade la Creu (ara plaça de la Font).Aquesta propietat, que va rebre dela seva mare amb motiu del seucasament amb Dominga, es va ferservir durant un temps com amagatzem i quadra per als animalsque s’utilitzaven en el negoci fami-liar.

El 8 d’abril de 1889 Josep EnsesaPujadas es casa amb Carme GubertPla, originària del Pont Major, quellavors tenia vint-i-tres anys. Carmeva aportar al matrimoni la quantitatde deu mil ptes. i la part que licorresponia de l’herència del seudifunt pare: una casa amb hort alPont Major, i un tros de terra deconreu a Montjuïc. D’aquesta unióen varen néixer dos fills, tots dos aSarrià de Ter, Josep (1892-1981),que continuarà amb el treball delseu pare, i Anna (1894), que vamorir pocs anys després de néixer6.

En el seu afany per ampliar els

negocis familiars, al 1893 Josepparticipa en la fundació de la socie-tat col·lectiva Vilaplana, Ensesa iTeixidor, amb seu a Sarrià, que esdedicarà a la compra de cereals i ala fabricació de farines. Amb aquestobjectiu els socis van llogar un molíd’elaboració de farina per cilindres,sistema Ganz austrohúngar, mogutper la força de l’aigua, i situat aCampdorà, que en aquell momentpertanyia al terme municipal deCelrà. El molí era propietat deJosep de Viñals, i fins aquellmoment el tenia llogat Genís Puig-dollers, amb qui realment van fer elcontracte de subarrendament.Aquesta societat es va crear amb uncapital de 21.000 ptes., de les quals10.000 va ser aportades per JoanVilaplana Batallés, 10.000 per JosepEnsesa Pujadas, i 1.000 per AlfonsTeixidor Saguer, tots tres veïns deSarrià de Ter.

Sembla ser que una sèrie de desgra-cies familiars i calamitats mercan-tils van allunyar Josep Ensesa de ladirecció de la societat i de la seva

L’edifici del “Coro”, o de l’Orfeó Joventut a la placeta de la Creu, fou la casa pairal de la família Jordi, onels Ensesa tenien la vivenda i el taller de boter, abans de construir la casa del carrer Major. La foto és unaimatge de cap a 1925, després de la reforma dirigida per l’arquitecte noucentista Rafel Masó. Foto: ArxiuHistòric- Centre de Documentació del COAC (Col·legi d’Arquitectes de Catalunya), Demarcació de Girona.


feina a la fàbrica: la mort de la sevaesposa el 13 de maig de 1896d’una febre infecciosa gripal, quanels seus fills només tenien quatre idos anys; el patiment d’una malal-tia que el deixa cec per un certtemps; i l’incendi de la fàbrica defarines, al cap de poc d’haver-lallogada.

Un cop superats aquest entrebancses reintegra als seus negocis. Lla-vors els seus socis li presenten ladissolució de la societat i el dilemade quedar-se amb la fàbrica deCampdorà o d’abandonar la fabri-cació de farines7. Finalment JosepEnsesa decideix deixar la societat,que es dissol el 20 de juliol de1897, i a canvi va rebre, pel capitalque hi havia aportat i pels beneficisque li corresponien, la quantitat de100.496,90 ptes. Sembla, doncs,que llavors el negoci de moldrefarines per cilindres era un negocimolt rendible.

Aquell mateix any 1897, es casàamb Mercè Cuatrecasas Trinxant,que llavors tenia vint-i-un anys, laqual va aportar al matrimoni unadot de 10.000 ptes. D’aquesta unióen van néixer quatre fills: Dolors(1898), l’única que va néixer aSarrià de Ter, Joaquim (1900),Mercè (1904) i Montserrat (1910),nascuts tots tres a Girona8. Dolorses va casar amb Federic MariaRoquet Jalmar, propietari de Giro-na; Joaquim amb Assumpció Bri-llas Oliveró; Mercè amb FernandoFaixat Pla, metge i propietari deCornellà de Terri; i Montserrat ambJosep Maria Valls Volart.

Tan bon punt la societatVilaplana, Ensesa i Teixidores va dissoldre, Josep Ensesava començar a pensar enfundar una nova societat quetambé es dedicaria a la fabri-cació de farines, procedint ala construcció d’una novafàbrica als afores de Gironaon instal·laria el sistema demolta per cilindres austro-húngar, i que tindria unacapacitat inicial per moldre20.000 quilos de blat al dia.

La nova societat, que s’anomenaràJosep Ensesa i Cia., Sociedad enComandita, es constitueix a Barce-lona el dia 1 de febrer de 1898 ambun capital de 375.000 ptes., aportata parts iguals pels tres socis: JosepEnsesa Pujadas; el seu sogre Joa-quim Cuatrecasas Diumaró, veí deSant Martí de Provençals; i JosepCanal Freixa, veí de Girona; totstres dedicats al comerç. Aquestasocietat es farà càrrec de la gestióde la fàbrica de farines fins a finalsde 1917, any en què es procedeix ala seva dissolució, i en el que la

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


29

La farinera de Campdorà es troba actualment en un estat ruïnós. Foto: Helena Benito.

Josep Ensesa va participar en la societat col·lectiva “Vilaplana, Ensesa i Teixidor”que tenien llogada la farinera de Campdorà o d’en Viñals. Foto: Helena Benito


fàbrica passa a ser propietat exclu-siva de la família Ensesa.

Durant un temps Josep EnsesaPujadas alternà la seva feina a lafarinera amb el negoci familiar,amb el permís dels altres dos socis.Aviat es traslladà a viure a la fàbri-ca de farines a Girona, on en unextrem de l’edifici havien construïtun annex de vàries plantes, on ins-tal·laren les oficines a la plantabaixa, i la resta es destinà a habitatge.

Al 1906, després de la mort del seupare, Josep acorda amb el seugermà Agustí que aquest últim esfaci càrrec de l’empresa familiar. Elcapital que hi havia invertit es divi-dí entre ells dos, corresponen aJosep la quantitat de 90.000 ptes. ia Agustí la de 82.865,71 ptes.També es va establir el lloguer dela casa familiar, el magatzem i lesquadres d’animals del negoci, aixícom els terrenys conreats pel pare,que per herència eren propietat delgermà gran, pels quals el germàpetit pagaria un lloguer de 1.250

ptes. al mes. A més, Agustí s’haviade fer càrrec de l’alimentació, elvestit i manutenció de la seva marevídua.

La casa familiar dels Ensesa aSarrià de Ter, així com la botiga,van ser ocupats per Agustí Ensesafins que aquest va traslladar el seunegoci a l’avinguda Santa Eugèniade Girona, cap a 1919 o 1920. Al1921 el local va ser llogat a JosepAgustí Juan, i al 1934 a FrancescPla Dalmau. En morir Josep EnsesaPujadas, l’edifici va passar perherència a Joaquim Ensesa Cuatre-casas. Finalment, l’Ajuntament deSarrià de Ter va adquirir l’edificil’any 1975 i el va derruir perpoder-hi fer un vial9.

El magatzem es va llogar a ManuelColomer Sayol, que era carrosser,primer de tartanes i després de cot-xes. Aquest el va adquirir alnovembre de 1961, juntament ambla seva esposa Encarnació CostalGelada. Avui es pot contemplar l’e-difici al carrer Major, on encara en

queden vestigis de la propietat delsEnsesa en els forrellats de les fines-tres superiors10.

L’edifici de la plaça de la Creu (araplaça de la Font), es va utilitzarcom a magatzem fins que a princi-pis dels anys vint Josep EnsesaPujadas el va cedir a l’Orfeó Juven-tud. Al juny de 1923 l’Orfeó va feruna emissió de títols, de 25 ptes.cada un, per poder equipar l’edificii comprar el mobiliari i el servi-ment de cafè per al nou hostatge.Un any més tard, el 24 de juny de1924, es va procedir a la formalit-zació del contracte de lloguer del’edifici, on van intervenir en nomde l’Orfeó Juan Cos Capell, com apresident, Pere Omedes i BaudiliBusquets. En aquest document elpropietari donava autorització a ferles reformes necessàries per adap-tar el local per a cafè, sala de teatrei saló de ball, però aquestes s’ha-vien de fer sota la supervisió del’arquitecte Rafael Masó.

L’any 1936 l’edifici va ser confis-cat pel Govern de la Generalitat perinstal·lar-hi les escoles del Comitède l’Escola Nova Unificada(CENU). Després de la GuerraCivil, la família Ensesa va recupe-rar l’edifici, que a partir de 1940 estornà a utilitzar com a cafè. La pro-pietat passà per herència a JosepEnsesa Gubert i a Joaquim EnsesaCuatrecasas. Al novembre de 1960va ser adquirit pels senyors SalviFàbregas Pineda, Josep AymerichTixis, Josep Llausàs Vila, JoaquímRiera Ruhí, Joan Besalú Costa iPere Fornells Viñas, que a l’octubrede 1963 el van vendre a l’Agrupa-ció del Flequers de Pont Major,Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter,S.A. Finalment, l’edifici anomenat“el Coro” va ser adquirit per l’A-juntament de Sarrià de Ter al maigde 200011.

Josep Ensesa Pujadas va deixarSarrià de Ter i es va instal·lar aGirona. Des d’allà va fer moltsnegocis i va participar en moltesaltres empreses. Al 1908 participaen la fundació de la societat Batlle,Solés i Cia. de Girona, una fundi-ció que inicialment es va especialit-

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


30

Títol de soci honorari i soci protector que l’Orfeó Joventutconcedí a Josep Ensesa Pujades.Foto: Arxiu Històric de Girona. Fons Ensesa de Girona.


zar en la fabricació demaquinària per a la fabri-cació de pa. Al 1920funda la societat Indús-tries Químiques Tartàri-ques, S.A. de PalauSacosta, que es va con-vertir en unes de les prin-cipals empreses europeesde fabricació d’àcid tartà-ric.

En els anys de la primerapostguerra mundial, varealitzar diversos negocisa l’estranger a través delseu fill Josep. A Françava assistir a les subhastesde productes procedentsdels estocs americans,principalment camions ialtres elements de trans-port, que portava a Giro-na on els venia un copreparats. A Alemanyacomprava diversos pro-ductes que es fabricaven allà, commàquines de fotografiar, ganivets,material quirúrgic i maquinària,per vendre després a Girona i Bar-celona. En aquell moment l’eco-nomia alemanya es trobava en unasituació molt precària, però tot i elprocés hiperinflacionari que esvivia en aquell país amb el canvide moneda, se’n podien treure

bons beneficis invertint allà.

Com a conseqüència d’aquestesactivitats va crear l’any 1919, junta-ment amb d’altres socis, l’agenciade duanes, importació i exportacióUnió Comercial Espanyola S.A.(UCESA) de Barcelona, a través dela qual realitzaria la major part deles adquisicions de productes ale-manys. Una altra conseqüència va

ser l’adquisició a finals de l’any1921 i principis de 1922 de setzeblocs d’apartaments, tots ellssituats al centre de la ciutat de Ber-lín.

També va adquirir una participaciódel 20% del balneari “La Puda” deBanyoles, del que també n’eren elspropietaris Josep Canal Freixa,Pere Pagans Lladó, Dolors CanalCollell i Juana Canal Cullell. L’any1921 els propietaris van acordardur a terme la reforma del balneari,amb millores en les habitacions,banys, etc.12

Entre altres inversions tenim lesaccions de Cinematografia Nacio-nal Espanyola (CINAES) i les par-ticipacions en el Garatge Callicó deGirona, en la societat dedicada alcomerç de cereals J. Cruz i Cia. deGirona, i en Construccions MasóFerragut de Sant Feliu de Guíxols.També va ser accionista i consellerdel Banc d’Espanya; i soci funda-dor i conseller del Banc Comercialde Barcelona. El Banc Comercialde Barcelona va fer una fallidaarran de les grans pèrdues acumu-lades per operacions amb monedesestrangeres, especialment en marcsalemanys. Va ser absorbit pel

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


31

La casa Ensesa a Girona, obra de l’arquitecte Rafel Masó, en una imatge de 1916. Foto extreta delllibre “Rafel Masó, arquitecte noucentista, de Joan Tarrús i Narcís Comadira , del COAC. 1996.


Banco Hispà Colonial, que alhoratambé va ser absorbit al 1950 pelBanc Central.

Amb els beneficis obtinguts va fergrans inversions en immobles com-prant terrenys i cases a Sarrià, SantJulià de Ramis, Palol de Revardit,Fornells de la Selva, Aiguaviva,Girona, Pau, Santa Cristina d’Aro,Sant Feliu de Guíxols, Castelld’Aro, Tordera, Montcada i Rei-xach, i Ripollet. També va adquiriruna casa a Sant Hilari Sacalm, alcamí de la Font Vella, on la famíliahi passava temporades, i dos cas-tells, el de Foixà i un altre aFrança, a la regió de la Dordogne,al poble de Sant Pierre de Chignac.

Una part de les inversions enterrenys es varen urbanitzar i esvan vendre com a parcel·les.Aquest és el cas del conveni Ense-sa, que es va firmar l’any 1924 perals terrenys que tenia en el pla deGirona (zona de l’eixample)13, itambé el de la urbanització delcarrer del Firal de Sarrià de Ter14.La urbanització del Firal es va dura terme al 1958 i es va conèixeramb el nom de “Urbanización Her-manos Ensesa Pujadas”; precisa-ment un dels seus carrers porta elnom de Germans Ensesa Pujadas.En aquest darrer projecte es va con-templar la construcció d’una pista

esportiva, que actualment és elpavelló esportiu de la Unió Espor-

tiva Sarrià.

Una de les inversions mésconegudes de la famíliaEnsesa va ser la que aques-ta va fer a S’Agaró. JosepEnsesa Pujadas va comprara l’agost de 1916 una par-cel·la de terreny àrid irocós d’uns cinc milmetres quadrats entre laplatja de Sant Pol i la de Sa

Conca, on volia construir-hiuna casa d’estiueig, que s’i-

naugurarà el dia de SantJaume de 1924, i que anomena-

ren Senya Blanca15.

L’agost de 1925 es varen obtenirels permisos per ocupar una part dela platja de Sant Pol i instal·lar-hiun establiment de banys de mar.L’empresa encarregada de la gestiódel negoci s’havia constituït unsanys abans, el 28 de juny de 1920,amb un capital de 15.000 ptes.Temps després s’afegirien a aquestsserveis un restaurant que anomena-ren la Taverna del Mar. També esvan aconseguir les concessions pelservei de transport en “Auto-Pull-man” de Barcelona a S’Agaró i deSant Feliu de Guíxols a S’Agaró.

La iniciativa de construir una urba-nització de luxe, selecta i privada,amb edificis homogenis i d’estil

modernista, va ser del seu fill JosepEnsesa Gubert. Les idees es varenanar materialitzant a partir de lesconverses d’aquest amb l’arquitectenoucentista Rafael Masó Valentí.Amb els anys, en el terreny com-prat al 1916 i en d’altres que esvaren comprar després, es va cons-truir una urbanització formada perdiversos xalets i un hotel de màxi-ma categoria. Per aconseguir que hihagués harmonia entre tots els edi-ficis, es redacta un plec de condi-cions que els compradors han d’ac-ceptar per poder comprar les par-cel·les, en el qual bàsicament s’es-tableix que tot es farà sota la super-visió de l’arquitecte de la urbanit-zació.

Al 1927 la urbanització es batejaamb el nom del rierol que passavaper la platja de Sant Pol, S’Agaró.Uns anys més tard, a principis de1932, s’inaugurava l’hotel Hostalde la Gavina, que inicialmentcomptava només amb 11 habita-cions.

A S’Agaró s’hi ha allotjat una llar-ga llista de personalitats, polítics,artistes, etc. Entre ells VincentAuriol, president de la IV Repúbli-ca Francesa; Selwyn Lloyd, Minis-tre d’Assumptes Exteriors anglès;Joan Antoni Samaranch, OrsonWelles, Ava Gardner, Frank Sina-tra, Sean Connery, Peter Sellers,John Wayne, Liz Taylor i Sir Law-

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


32

Josep Ensesa Gubert.

Plànol del projecte d’urbanització dels arquitectes Masrramon- Duixans del sectordel Firal de Sarrià de Ter de 1958, promogut per Joaquim Ensesa Cuatrecases.

Arxiu Ajuntament de Sarrià de Ter.


rence Olivier, Montserrat Caballé,Victoria dels Àngels, Xavier Cugat,Xavier Monsalvatge, Federic Mom-pou, Narciso Yepes, la Begum AgaKhan, Gala i Dalí, Mario Cabré,Luis Miguel Dominguín i LucíaBosé.

La prosperitat dels negocis de lafamília es veu truncada per l’esclatde la guerra civil. Llavors JosepEnsesa Pujadas passa llargues tem-porades a S’Agaró i aquí es trobavael 18 de juliol de 1936. Des d’allí estrasllada a Barcelona amb la sevaesposa, lloc s’amaguen fins que el19 d’agost d’aquell any poden tras-lladar-se en vaixell fins a Marsella.Passen uns quants mesos entreFrança i Itàlia, durant els qualsintenten treure del país altres mem-bres de la família que no van poderanar-se’n amb ells. Després s’em-barquen cap a l’illa de Mallorca, onvan arribar-hi a finals de l’any 1936.

La família Ensesa es troba dividida illuny de casa, uns a Palma deMallorca, altres a Pasajes (JoaquimEnsesa Cuatrecasas) i altres a l’es-tranger (Josep Ensesa Gubert). Men-trestant, a Catalunya la majoria deles fàbriques queden en mans delsobrers, que assumiran les funcionscorresponents a la direcció.

Acabada la guerra, els Ensesa vanrecuperant les seves propietats,incloses les indústries, però semblaque els seus problemes no s’acaben.Josep Ensesa Pujadas és acusat pelnou règim i sotmès a procés judicialdavant del Tribunal de Responsabili-tats Polítiques. Aquestes acusacionsno tenien res a veure amb les incli-nacions polítiques dels Ensesa, que

sempre havien estat vinculats a laLliga Regionalista i per tant erenhomes de dretes, sinó amb el fet quedurant la guerra s’havien quedat al’estranger durant més de dosmesos. L’expedient de Josep EnsesaPujadas va arribar al tribunal nacio-nal de Madrid, on finalment el vanabsoldre, segons sentència del 20 de

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


33

juny de 1940. Malauradament ell nova saber el resultat del recurs quehavien presentat a Madrid, ja que vamorir a Girona el 28 de febrer d’a-quell mateix any.

Josep Ensesa Pujadas va ser el queva tenir la iniciativa i la clara visióde negoci para arriscar la petita for-tuna familiar en la seva primeraempresa industrial. Segons paraulesde l’escriptor Josep Pla: “JosepEnsesa i Pujadas va tenir una ideamolt clara respecte a l’ampliaciódels negocis. És molt probable que,dins d’aquest camp, hagi estat el pri-mer home d’aquest país amb ganesd’escapar-se de la mediocritat habi-tual i que recollís els fruïts de l’en-cert de la seva gran expansió comer-cial”16.

Hostal de la gavina de S’Agaró. c.a. 1934

Interior de l’Hostal de la Gavina

Camí de Ronda de S’Agaró.


Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2003

34

PERE ENSESA BASTONS* Granollers de Rocacorba, 20-04-1815 ANNA JORDI MARTÍ† Sarrià de Ter, 06-03-1902 * Sarrià de Ter, 25-01-1814

† Sarrià de Ter, 18-08-1883

∞ 14-08-1837Maria Ensesa Jordi * Sarrià de Ter, 20-09-1838 † Sarrià de Ter, 06-09-1854

Josep Ensesa Jordi * Sarrià de Ter, 30-03-1840 † entre 1840 y 1843

Agustí Ensesa Jordi * Sarrià de Ter, 15-01-1842 † Sarrià de Ter, 30-10-1906∞ 08-06-1862Dominga Pujadas Badia * Vic † Sarrià de Ter

Josep Ensesa Jordi * Sarrià de Ter, 03-09-1843 † Sarrià de Ter, 05-07-1845

Francesc Ensesa Jordi * Sarrià de Ter, 27-03-1845

Dolors Ensesa Jordi * Sarrià de Ter, 08-04-1847 † Sarrià de Ter, 22-12-1849

Francesca Ensesa Jordi * Sarrià de Ter, 02-06-1850∞ 1870?Pedro Farró Ferrer * Sarrià de Ter

Mercè Ensesa Jordi * Sarrià de Ter, 24-04-1852 † Sarrià de Ter, 24-09-1854

AGUSTÍ ENSESA JORDI* Sarrià de Ter, 15-01-1842 DOMINGA PUJADAS BADIA† Sarrià de Ter, 30-10-1906 * Vic

† Sarrià de Ter

∞ 08-06-1862Mª Dolors Ensesa Pujades * Sarrià de Ter, 26-06-1863 † Girona, 25-02-1943

∞ Lluis Batlle Darna * Girona, 1861?

Josep Ensesa Pujades * Sarrià de Ter, 12-10-1865 † Girona, 28-02-1940∞ 08-04-1889, primeres nupcies

Carme Gubert Prat * Pont Major, 1866? † Sarrià de Ter, 13-05-1896∞ segones nupcies

Mercè Cuatrecasas Trinxant * Sant Martí de Provençals, 1876? † Barcelona

Mª Àngela Ensesa Pujades * Sarrià de Ter, 14-02-1868Sor Esperança

Antònia Ensesa Pujades * Sarrià de Ter, 01-12-1870∞ Bienvenido Tor y Mercadal * Girona, 1885?

Raimon Ensesa Pujades * Sarrià de Ter, 10-01-1873

Agustí Ensesa Pujades * Sarrià de Ter, 01-02-1876∞ Carme Cuatrecasas Trinxant * Sant Martí de Provençals, 1883?

FAMILIA ENSESA - JORDI

FAMILIA ENSESA - PUJADAS

JOSEP ENSESA PUJADAS* Sarrià de Ter, 12-10-1865 CARME GUBERT PRAT† Girona, 28-02-1940 * Pont Major, 1866?

† Sarrià de Ter, 13-05-1896

∞ 08-0418891es nupcies

Josep Ensesa Gubert * Sarrià de Ter, 20-04-1892 † S'Agaró, 01-01-1981∞ Josefina Montsalvatge Iglesias * Olot, 1895?

Anna Ensesa Gubert * Sarrià de Ter, 22-02-1894 † Sarrià de Ter

FAMILIA ENSESA - GUBERT


Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


35

1 Foli núm. 736 del Llibre núm. 90 del Registre d’Hipoteques de Girona.2 Pla, J. (1972, reed. 1998), “Josep Ensesa Pujadas. Els orígens de S’Agaró i els seus resultats”, p. 47. Número especial de la Revista ElCarrilet. Platja d’Aro.3 Llibres de Bateig i Óbits de la Parròquia de Sarrià de Ter.4 Llibres de Bateig i Óbits de les Parròquies de Sarrià de Ter i del Mercadal de Girona.5 Nadal, J. i Tafunell, X. (1992), “Sant Martí de Provençals, pulmó industrial de Barcelona”. Barcelona,Editorial Columna. 6 Llibres de Bateig i Óbits de les Parròquies de Sarrià de Ter i Platja d’Aro.7 Segons les paraules del seu fill Josep Ensesa Gubert, recollides en el fullet de celebració dels cinquanta anys de la farinera La Montserrat.8 Llibres de Bateig de les Parròquies de Sarrià de Ter i del Mercadal de Girona.9 Segons acta del Ple de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, de 24 d’abril de 1975.10 Finca núm. 278 del Registre de la Propietat de Girona, Llibre de Sarrià de Ter11 Finca núm. 263 del Registre de la Propietat de Girona, Llibre de Sarrià de Ter12 Martí Salló, L. (2001), “La Puda i el seu balneari”. Banyoles.13 Alberch, R. i Aragó, N.J. “75è Aniversari de la Caixa de Pensions a Girona: 1909-1984”. Girona, Fundació Caixa de Pensions. Fabre, J. (1990), “Girona entre 4 rius”. Girona, Ajuntament de Girona.14 Finca núm. 2.224 del Registre de la Propietat de Girona, Llibre de Sarrià de Ter15 Varis autors. (1949), “S’Agaró XXV Aniversario”. Barcelona i S’Agaró. Moldoveanu, M. (1996), “S’Agaró. Ciutat Jardí de la Costa Catalana. 1916-1996”. Girona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.a16 Pla, J. (1972, reed. 1998), “Josep Ensesa Pujadas. Els orígens de S’Agaró i els seus resultats”, p. 47. Número especial de la Revista ElCarrilet. Platja d’Aro.

SIMBOLOGIA: ∞ matrimoni * naixement, † defunció

JOSEP ENSESA PUJADAS* Sarrià de Ter, 12-10-1865 MERCÉ CUATRECASAS TRINXANT† Girona, 28-02-1940 * Sant Martí de Provençals, 1876?

† Barcelona?

∞ 1897?2es nupcies

Dolors Ensesa Cuatrecasas * Sarrià de Ter, 22-02-1898 † Tarragona?∞ 08-02-1923Federic Maria Roquet Jalmar * Girona † Tarragona?

Joaquim Ensesa Cuatrecasas * Girona, 26-06-1900 † Barcelona?∞ 19-10-1927Assumpció Brillas Oliveró

Mercè Ensesa Cuatrecasas * Girona, 25-06-1904 † Barcelona?∞ 15-10-1925Ferran Faixat Pla

Montserrat Ensesa Cuatrecas * Girona, 31-10-1910 † Barcelona?∞ Josep Maria Valls Volart

FAMILIA ENSESA - CUATRECASAS

AGUTÍ ENSESA PUJADAS* Sarrià de Ter, 01-02-1876 CARME CUATRECASAS TRINXANT† Girona? * Sant Martí de Provençals

∞Carme Ensesa Cuatrecasas * Sarrià de Ter, 11-06-1900∞ 27/04/1927 Joan Darder Rodés

Agustí Ensesa Cuatrecasas * Sarrià de Ter, 07-05-1903 † Girona, 12-08-1981∞ 12/12/1935 Joaquima Bonet Reig

Joan Ensesa Cuatrecasas * Girona, 28-04-1909

FAMILIA ENSESA - CUATRECASAS


Els anys quaranta, els de la mésimmediata postguerra, al nostrepoble devien ser tan durs com a totarreu del país. A la commoció de laGuerra Civil s’hi afegí la derrotarepublicana, la repressió, l’exili, lesvíctimes, les famílies trencades, lamisèria …La vida, però, continuava,i els sarrianencs de l’època, en lamesura de les possibilitats delmoment, havien d’anar recuperantla convivència amb una relativa nor-malitat, encara que aquesta normali-tat fos d’allò més anormal. D’opor-tunitats per distreure’s, en unapoblació com la nostra, ben poquesn’hi devia haver, sobretot en aquellmoment en què qualsevol menad’associacionisme podia ser sospi-tosa de desafecció al règim, quanels casals, orfeons i centres d’abansde la guerra havien quedat ben des-mantellats. El “Movimiento” també

pretenia fer-se seu el lleure i l’es-barjo de la població sota aquellsepígrafs de “Educación y Descan-so” que, convenientment adornatsamb jous, fletxes i àligues impe-rials, encara ara molts lectors deuentenir presents.

La festa major, algun aplec, balla-des de sardanes, algun partit de fut-bol … eren activitats esperades i degran seguiment per part de la pobla-ció, sobretot pels sectors més joves,per l’atractiu lúdic que podien ofe-rir i també per la possibilitat de seruna eina de relació social amb elsveïns, els amics i l’entorn. No ensoblidem de les funcions religioses,que a part de ser obligatòries perl'oficialitat nacional-catòlica, mis-ses, oficis, processons i ofrenes,també jugaven una funció social.No pas per encabir-ho en el sac dels

espectacles o entreteniments, peròtambé tenien un lloc en l’agendadels dies festius dels sarrianencs.

Dins la grisor d’aquells anys, unestabliment del carrer Major contri-buia a la distracció i a l’entreteni-ment: el Cafè Xargay. Cafè, cine-ma, sala de ball ocasional, centre dereunió … va complir en aquellsanys una funció important. Anysendarrera, aquesta revista ja li vadedicar un interessant article, cen-trat en la seva faceta de sala de pro-jeccions cinematogràfiques. En l’e-ditorial d’aquell número ( nº 9-Agost-Setembre-Octubre de 1995)es deia “Can Xargay era cine, eracafè, era tertúlia, eren duros per-duts en la màquina dels milions,era el pastisset de pa negre de CanLlausàs, que costava dues peles imitja”. S’associava aquell establi-

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


36

Vetllades de lluitaPer Josep M. Sansalvador i Provensal

El cafè Xargay del carrer Major, en una imatge dels anys 60. Foto cedida per Joan Sirvent.


ment a festa, a distracció, a trobada,a reunió.

Dintre de les variades activitats ques’hi arribaren a dur a terme durantaquells anys, hi ha la que us presen-taré tot seguit, a cavall entre lahistòria i l’anècdota, que a moltslectors els semblarà extravagant oinsòlita però que em consta queencara hi ha gent de certa edat d’a-quest poble o dels voltants que horecorda.

Al cafè Xargay, el dissabte 15 dedesembre de 1945 s’hi celebrà unavetllada de boxa i lluita lliure,que va constar de 2 combats decada modalitat. Tal com indica elcartell anunciador que s’ha recupe-rat del fons dels arxius i que repro-duïm en aquestes pàgines, en boxas’enfrontaren, en pesos lleugers,Rigau, de Campdorà, un boxadorque encara té família al Pont Major,contra Planella (“Pegador”); enpesos semimitjans ho feren Vilacontra Perarnau, ambdós gironins ien un combat en què, tal com indi-cava la publicitat, lluitaren la joven-tut contra la veterania. (A aquestboxador Perarnau, jo l’havia arribata conèixer i en tinc el record deveure un senyor d’edat, però queconservava un marcat aire esportiuamb una fesomia tallada per moltessessions d´entrenament.) Pel que faa lluita lliure, competiren en pesosmitjans Soler, del G.E.i E.G., con-tra el lluitador basc “d’acer” Ortú-zar, i en un segon combat Barba(“El Tigre del Ring”) contra elbadaloní Salvador. Els resultatsesportius d’aquests enfrontamentses desconeixen, però segurament ésel que menys rellevància deu tenir.Atenció als preus: variables segonsla distància al “ring”, però fixos pelque fa a “soldados, niños y seño-ras”. Pel mòdic preu de dues pesse-tes, qualsevol nen o senyora podiadisfrutar dels combats. (!)Hem de pensar que la boxa, finsgairebé als anys 50, era un esportque atreia moltíssim públic a tot elplaneta i que disposava d’un crèdit iun prestigi social del qual no enqueda res. Va patir una davalladaque el va dur gairebé a l’exclusió i

a la prohibició en segons quinsàmbits. Eren els anys de glòriad’una de les majors figures en lahistòria d’aquest esport: l’americàJoe Louis (“el Bombarder deDetroit”) fou campió mundial delspesos pesants entre 1937 i 1949. Unautèntic mite. Al nostre país, laboxa era un dels esports més seguitsi també practicats. Personatges tanpoc sospitosos de marginalitat comel cineasta Luis Buñuel, companyde Dalí i de García Lorca, i elmateix doctor Josep Trueta, cirur-già insigne, foren boxadors a nivellamateur, si més no. Tal vegada ésl’esport que ha omplert més pàginesliteràries i una bona mostra n’ésl’obra de Julio Cortázar, plena dereferències a la que fou una de lesgrans passions de l’escriptor.Tot això ve per mirar de justificaruna mica la celebració d’un combatd’aquelles característiques en el

Sarrià d’aquells anys. A Girona hihavia molta afició, i el G.E.i E.G.impulsava una secció dedicada aaquest esport que acollia diferentsjoves practicants, entre els quals hihavia el meu pare, Mariano San-salvador i Carbonell. En paral.lel ala pràctica de la boxa i la lluita lliu-re, amb dos socis més (els senyorsLluís Alabert, fill de Salt i que feiatambé funcions d’àrbitre i represen-tant de la Federació, i el periodistaque arribaria a director de LosSitios, Jaume Sureda Prat) crea-ren una mena d’agència d’organit-zació de vetllades i combats i escuidaven de la difusió d’aquestsesports per totes les comarques. Elsseus serveis organitzatius erenrequerits des de comissions de festamajor, per celebrar uns combats enun envelat, fins a empresaris d’es-pectacles “estables” que els con-tractaven per programar vetllades

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


37


en cinemes, teatres o sales de festa,tal és el cas de can Xargay, malgratque en aquella ocasió el meu pareno hi va combatre. L’estructura dequè disposaven era mínima: habi-tualment el transport del “ring”, leslones i els accessoris es feia en uncarro, o bé, si el desplaçament hopermetia, eren els mateixos de lacolla qui portaven els “trastos” entren. Sovint, algun dels mateixoslluitadors era l’encarregat de lavenda de les entrades a la taquilladel local, mentre els altres es cuida-ven del muntatge del quadrilàter.Temo que en l’aspecte empresariald’aquesta iniciativa s’hi van fermés savis que rics, però em constaque es divertien d’allò més. Erenjoves, feien el que els agradava irebien la resposta favorable delpúblic. Devia ser un autèntic feno-men mediàtic, ja que quan hi haviacombats al teatre Albéniz de Giro-na, posem per cas, des de Salt s’or-ganitzaven autobusos per assistir-hiexpressament. Complementària-ment a la boxa s’hi afegia un apar-tat de lluita lliure, potser menysviolenta, però més espectacular ivistosa, amb descarades incursionsdins el camp de la comèdia, perme-tent així el lluïment personal delslluitadors i la satisfacció del públic.

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


38

donen fe de totes aquestes facècies: en una crònica publicada a “LosSitios” diu textualment : “…el árbi-tro se viera obligado a hacerlesuna advertencia en el segundoasalto, al caer ambos fuera delring y desoyendo las pitadas delárbitro, continuar luchando en elsuelo y entre los espectadores. Otraadvertencia les fue hecha, al sufrirel ligero error de tomar al árbitrocomo otro luchador y pelearsedurante unos momentos con él. Enel segundo combate de lucha libre,contendieron Sansalvador contraSoler (campeón de Cataluña),ganado este último en el tercerasalto. A Soler también le fuehecha una advertencia por intentar

ahogar, utilizando las cuerdas delConservo retalls de premsa que

Mariano Sansalvador i Carbonell,preparant-se al ring.

Mariano Sansalvador, al saló Gran-Price de Barcelona, en els campionats del tor-neig Tomàs Cola, l’any 1944.

Mariano Sansalvador després d’un combat de boxa.A la dreta, el Sr. Lluís Alabert, àrbitre i manager


Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


39

ring, a su contrincante en el segun-do asalto y no querer soltarlo apesar de las pitadas del árbitro y dela longitud de la lengua que salíade la boca de su antagonista. Comofinal, Soler hizo unas demostracio-nes de fuerza, doblando con lasmanos unas barras de hierro. Todoslos luchadores fueron muy aplaudi-dos por el numeroso público queasistió a tan interesante velada.” Japodem imaginar-nos, doncs, que elscombats de lluita lliure tenien moltmés de teatre d’humor que no pasde rigor esportiu i que tota aquellaorganització era una font inesgota-ble d’anècdotes que jo havia sentitexplicar en boca del meu pare, decompanys seus o de gent que n’havien estat seguidors i, molts anysdesprés, encara en conservaven elrecord. Sembla que una vegada, enuna població propera, per desavi-nences econòmiques amb algunorganitzador, van haver de fugir acops de roc corrent cap a agafar eltren, perseguits per la comissió defestes en pes i un nombrós grup deveïns d’aquell poble, enfurismats…En una altra ocasió, van haver debuscar un substitut per a un boxadorlesionat, d’entre una cartera de can-didats disponibles. L’escollit va serun xicot que no tenia cap qualitatestilística, però que era molt comba-tiu. Era un gitano català, membred’una família arrelada a Girona i

entre el públic català del seu temps.Fou finalista del trofeu “TomàsCola” en pesos mitjans, en un com-bat celebrat al Price de Barcelona.Debutà en el món pugilístic dinsl’escuderia del G.E. i E.G. on es vaformar com a esportista. El serveimilitar com a voluntari a Artilleriaa Girona li va permetre de presen-tar-se a molts combats com a repre-sentant i abanderat del seu regi-ment. Després d’uns anys de pràc-tica de la boxa i havent assimilat laduresa d’aquesta disciplina, vaencaminar-se cap a la lluita lliure,una modalitat que exigia molta méstècnica i representava un risc físicmenor, i que el va convertir en unafigura ben popular i coneguda arreud’aquestes comarques. El punt ifinal de la seva carrera esportivacomençà en una vetllada de lluitalliure a Blanes, on va ser protago-nista d’ una anècdota sonada: Comja he explicat, els combats de lluitatenien més d’espectacle que no pasd’esport, i sembla que aquell ves-

que encara ara té parentela que fande marxants pels mercats ambu-lants. El problema de cercar-li unnom de batalla escaient per fer-nepublicitat als cartells anunciadorsva ser resolt per la via de la semia-mericanització, sense fer-li perdreels orígens ètnics: Kid Calé. Notot eren rialles, però. El meu pareno ho reconeixia obertament, peròalguna vegada arribava a casaamb un bon ull de vellut. Elsavis, que es negaven en rodó aseguir-li els combats però hihavien de fer la vista grossa,resignats, en donaven fe.

MARIANO SANSALVA-DOR i CARBONELL(Torelló, 1924 – Sarrià deTer, 1997): una crònicamai publicada.

Arribada la família a Giro-na el 1930, de ben jove vaaficionar-se a aquestesport. (Val a dir quetampoc hi havia massaalternatives: futbol, atle-tisme, gimnàstica, inci-pient hoquei ….).Compaginant-ho ambel treball al negocifamiliar i amb moltsacrifici i entrena-ment, va aconseguiruna certa notorietat i popularitat

El cinema Xargay, a la plaça de l’Església, on tenien lloc els combats de boxa elsanys 40. Foto: A.Vila


Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


40

RESTAURANTMAS NOU

MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUSBANQUETS • COMUNIONS • CONVENCIONS

Ctra. Palamós, km.1 • CAMPDORÀTel. 972 21 70 43

“perillós element subversiu”, iposar-lo a disposició de la Federa-ció Esportiva, que era la responsa-ble, en darrera instància, de l’esde-veniment. Em consta que no va tor-nar a posar mai més els peus enaquella vila costanera …

Vet aquí que la crònica d’aquellsfets s’ha acabat d’escriure gairebéseixanta anys després que tingues-sin lloc. Qui li havia de dir al meupare que tants anys després, aques-tes històries de joventut podrien serpublicades a la revista del pobleque el va acollir els darrers anys dela seva vida. És allò que deien aSoldados de Salamina: mentre elteu record quedi en la memòriad’algú, la teva absència no serà deltot definitiva.

pre la cosa pintava bé. El públicresponia amb tant d’entusiasme quel’autoritat competent considerà queallò ja fregava el desordre públic iera el moment d’ intervenir-hi: unnúmero de la Guàrdia Civil vapujar al “ring”, pistola en mà, iamb la decidida intenció de posarordre, va donar al meu pare, perl’esquena, un cop al clatell amb laculata de l’arma reglamentària. Queningú vulgui veure-hi cap menad’intencionalitat que no sigui pura-ment l’enrabiada i el dolor produïtper aquell cop, però la reacció dellluitador va ser fulminant i instinti-va: amb un ràpid gir de cintura, vaengegar un directe de dreta, sec, ala mandíbula del guàrdia que el vaestabornir a l’acte ! K.O. a la pri-mera ! Guàrdia i pistola, tots perterra! Diuen que, en aquellmoment, semblava que el recinte

on se celebrava la vetllada s’ haviad’ensorrar. El meu pare, encara norefet, inconscient del que passava,però dolgut i furiós per l’injust copmetàl.lic que havia rebut al clatell,veient la pistola per damunt de lalona, i animat pel bramar eufòricdel públic, encara es va veure ambcor de donar una puntada de peu al’arma, que va anar a parar dalta-baix. El deliri! La situació es vacomplicar. Els lluitadors van que-dar voltats de guàrdies civils furio-sos i se’l volien endur al “cuarteli-llo”, amenaçant-lo de fer-li caureun bon paquet, potser amb Consellde Guerra i tot. La vetllada hauriaacabat malament de debò si nohagués estat pel pare d’un dels dela colla, home de cert pes dins el“Movimiento”, que va aconseguirconvèncer la força pública, enre-dant-los per fer-se càrrec d’aquell


les diferents entitats culturals delmunicipi, polítics de tots els grupsde l’ajuntament i persones ambinquietuds culturals. Es reuneixcada trimestre per avaluar la progra-mació del trimestre següent i fer unrepàs a les activitats dutes a terme.Les diferents visions ajuden a millo-rar el contingut de la programació.

Cursos d’hivern a La CooperativaS’ha concentrat tota l’activitatdocent al Centre Cívic de “La Coo-perativa”, amb la idea de crearsinergies, ambient d’estudi i com-partir informació. Des de l’octubres’ha iniciat un grup de català, pri-mer el nivell B1 i després el B2,amb professors del Consorci per laNormalització Lingüística. Els cur-sos d'informàtica, tant el bàsic nivellI i II, com els bàsic especial per aentitats, els segueixen un bon nom-bre de persones, dirigits per lesprofessores Belén Arribas i DolorsSegura, pacients i excel·lentspedagogues. Es pretén programartot atenent les necessitats de cada

grup, segons el nivell il’horari que prefereixin.D’aquesta manera, gaire-bé “a la carta”, aconse-guirem que la majoriadels sarrianencs s’animina utilitzar Internet comuna eina de consulta i detreball, i a perdre la pora l’ordinador.

Com en anys anteriors,es manté el curs de pin-tura a l’oli i enguanys’ha iniciat el de plàsticaper a infants, amb l’ar-tista Finucha Prats.També es realitza untaller de manualitatsorganitzat pel grupDones més que Mai.

El significat etimològic de culturaés conreu. A l’enciclopèdia hi troba-reu aquesta definició: “La cultura ésel conreu dels coneixements i facul-tats de l’home”Sota aquesta premissa, hem orientattota l’activitat cultural del municipicap a la formació continuada, sobre-tot en les àrees no cobertes per laformació formal (que es dóna a lesescoles, als instituts i a les universi-tats) i dirigida a les persones ambinquietuds, però que, per manca detemps, no poden seguir una progra-mació anual i multidisciplinària. Nopodem abraçar tampoc tota l’ofertad’una escola d’adults, però estem enaquesta línia.També apostem per programarxerrades, debats d’actualitat, con-ferències i actes diversos per a per-sones amb curiositat i ganes d’a-prendre.

Creació del Consell de CulturaUna de les primeres actuacions del’àrea ha estat constituir el Consellde Cultura, obert als components de

Cultura versus conreuPer Assumpció VilaRegidora de Cultura

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


41

El grup que segueix els cursos deformació per adults, amb coneixe-ments de llenguatge, història ientorn social, progressa. PresentacióSerrano intenta que les classessiguin dinàmiques, poc acadèmiquesi programa sortides per veure expo-sicions i llocs d’interès, com ladepuradora, la biblioteca, la ràdio....L’objectiu és que els alumnes perdinla por a sortir, aprenguin a moure’s,fer gestions, tenir autonomia iconèixer el seu entorn més proper.Com a novetat, enguany hi ha ungrup que segueix els cursos de pre-paració d’examen per l'ESO.

S’ha realitzat un curs de Comunica-ció oral, preparat pel filòleg ToniRuscalleda, per aprendre a expres-sar-se en públic. En canvi no s’haaconseguit fer el curs d’Història deCatalunya que promou l’Accat, perl’enorme demanda que té. Davant


Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


42

l’interès que ha suscitat aquest curs,pensem que si no es fa per aquestavia es podrà programar amb un pro-fessor contractat directament.

La Cooperativa s’ha estrenat a miggas. Tots coneixem com ha de serun centre cívic, un espai que cana-litzi i dinamitzi la cultura al poble,però la manca de personal adscrit alcentre per gestionar-lo fa que esdepengui de la bona predisposiciódels professors, i no sempre surt totbé. Per posar un exemple, cal quel’aula d’informàtica estigui obertatot el dia i no només quan hi haclasses, ja que s’està perdent l’opor-tunitat d’utilitzar-la com a espaiInternet, tal com ja funciona a labiblioteca, sobretot tenint en compteque no tothom té ordinador a casaseva, ni molt menys línia ADSL.

Per altra banda, s’han fet algunesfeines de manteniment, refent elselements que es varen treure peradaptar el Centre Cívic com a esco-la bressol i petites millores perreduir la despesa energètica: unaporta automàtica a la planta primeraque també servirà per millorar l’a-cústica de la sala gran, condensa-dors per reduir la reactiva de la fac-

tura elèctrica, i un aparell autòmat,regulador de la temperatura.

MúsicaEl grup dels Cantaires de Sarrià,sota la direcció d’Ester Castelló jacompta amb més de 20 components,provinents de tots els barris deSarrià. Assaja cada dissabte, i detant en tant ens ofereix un concertamb el repertori renovat. Un grupmés reduït, amb la professora RosaIsern, segueix classes de solfeig i demúsica a l’aula del carrer Petit.

Teatre: Escenari d’hivern El cicle de teatre d’hivern s’haacabat amb uns resultats discu-tibles. Es varen programarnomés 5 actuacions, per inten-tar limitar la despesa, però, detenir en compte el seguimentdel públic, ens hauríem d’espe-cialitzar en teatre infantil.El cicle va començar el 15 defebrer, amb l’actuació delshowman Marcel Tomàs, quesota el nom Cascai, la plantamediterrània que calma eldolor en petites dosis i enexcés transforma la realitat, ensva fer passar unes estones ino-blidables, de les de riure de

valent, amb la participació activadel públic fent d’ajudant del còmic. El següent espectacle, el 29 defebrer amb els Contes al Terratd’Anna Roca, ens va sorprendre perl’excel·lent qualitat de l’artista, laqual, amb els objectes que es trobenen un terrat, com roba penjada, pin-ces o bé cubells, narra contes popu-lars coneguts, "Els tres porquets” o"El cargol d’en Patufet” i mantél’atenció de la mainada, sense quees moguin de la cadira.

Marcel Tomàs, el showman de Cascai, amb la complicitat del públic. Foto: Quim Llunell


Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


43

Amb les Històries de polacs i polo-nesos de la companyia “El que maqueda de teatre”, el diumenge 7de març, vàrem punxar. L’es-pectacle, en la línia del teatrede l’absurd, no va enganxarel públic, ja que el text, unseguit de contes breus dePere Calders i SlawomirMrozek que es cabdellen is’enllacen, presentava unacerta dificultat per seguir-lo. Tot i el ganxo i la quali-tat de l’actor mediàtic, JoanFernàndez, va assistir-hi pocagent i, malgrat que els actorsens varen dir que ja estan acostu-mats a treballar en petit comitè,prevèiem que vindria més públic.Realment costa programar tenint encompte els compromisos de certesentitats o tanmateix que el F.C.Bar-celona està en ratxa.

Amb la companyia Xirriquiteulateatre, el 14 de març, jornada d’e-leccions generals, es va tornar aomplir la platea de quitxalla perveure Els contes del cel, un especta-cle acompanyat de núvols, el sol, lalluna, arbres i tota mena de titellesacolorides que desfilen per l’escena-ri segons es va explicant el conte.La cloenda va anar a càrrec de lacompanyia Teatre a la Llauna i LaTroca, amb l’estrena el 21 de març,d’un espectacle original, basat enuna història de pirates, de les que

volen fer por i no ho aconse-gueixen. Pirata vol ser unahistòria plural, de lloros i cor-saris, i de petits trucs, perexemple, com fer-se passar lagana en una illa del Carib.

El teatre de Sarrià de Dalt(Centre Cultural Parroquialmossèn Domingo Casanellas)té un bon escenari, bona acús-tica i bona visibilitat, sobretotsi el comparem amb una salacom La Planeta de Girona, laqual, tot i les seves mancan-ces, es troba dins del circuitde teatre metropolità. Què vol

dir això?. Que el que falla no ésl’espai, sinó el contingut i la pro-

moció. Tenim el restaurant, enscal encertar el menú i el cuiner.

El teatre ha d’arrelar al poble,ha de fer la seva funció edu-cativa com a aula de teatreper a nens, i ha de servird’estímul als joves, pertreballar la comunicació il’expressió oral. També hade servir de plataforma per

donar suport els grups ama-teurs del poble i això vol dir

fer-los costat, com a mínim,el dia de l’estrena. Però també

s’ha d’obrir a l’exterior, fer-nepartícips els municipis veïns, SantJulià i Girona, i treballar en la recer-ca d’un públic potencial més ampli.

Això demana programar en unalínia constant, de qualitat i creure enles possibilitats del teatre.

Sortides culturalsL’objectiu d’aquestes sortides cultu-rals és apropar la gent de Sarrià alsnous escenaris de Barcelona, el Tea-tre Nacional de Catalunya, l’Audito-ri, el Liceu, el Mercat de les Flors, od’altres ja tradicionals com el Palaude la Música, on sovint s’ofereixenobres i concerts de qualitat, peròque ens queden lluny per la incomo-ditat d’haver de conduir de nit.

L’anada al TNC el 29 de gener, per

Històries de polacs i polonesos de la cia. “El que ma queda de teatre”Foto: Quim Llunell


Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


44

veure Dissabte, diumenge i dilluns,l’obra de l’italià Eduardo De Filip-po que gira entorn l’elaboraciód’un ragú, l’àpat que fa festa aNàpols, i els malentesos del matri-moni format per Anna Lizaran(Rosa) i Jordi Bosch (Peppino Prio-re), va ser tot un èxit, tant per l’as-sistència del públic de Sarrià, comper l’encert en la tria. El directorSergi Belbel va jugar escenificantun teatre dins d’un altre teatre, imentre a la cuina s’hi feia un sofre-git que ens omplia les narius, seguí-em les trifulques a la italiana, l’atacde gelosia del Sr. Peppino i la ven-detta de la seva dona, la indiferènciaamb què el pagava.. En paraules del’autor, “al final de la comèdia, nohi haurà ningú que no entengui quenomés l’Amor pot mantenir juntesdues persones, i no evidentment elmatrimoni, i encara menys els fills”.

Xerrades i Col·loquisAmb la presentació de l’escriptorJosep M. Navarro Santaeulàlia, el21 de gener es va iniciar un cicle dexerrades i debats mensuals, convi-dant un autor per parlar de llibres ide literatura. L’entranyable profes-sor, autor de novel·les com Bulbs,Ulls d’aigua, l’Absent, Terra Negra,i la novel·la de viatges Pagodes iGratacels, ens va endinsar en elmón de la creació literària, parlantde les claus que donen emoció,intriga, suspens i cos a una novel·la.

Amb l’excusa de la presentació delnúmero 47 de la revista Parlem deSarrià el 28 de febrer, el professor icatedràtic de literatura de l’InstitutSantiago Sobrequés, Josep Rodrí-guez Molar, ens va iniciar en elcomplex món de Salvador Dalí, cen-trant-lo sobretot en la seva joventut,quan es va convertir en un destacatartista de surrealisme, abans que escasés amb Gala i derivés cap a unart més mercantil. La seva conferèn-cia es va recolzar amb la presenta-ció d’un muntatge audiovisual, fent-la molt amena i entenedora.

Tot aprofitant l’actualitat del debatCosta Brava, es va presentar el dis-sabte 20 de març, el documentalcreat per Antoni Martí, Els límits dela Costa Brava. El cineasta preténamb aquesta obra retre un homenat-ge a la geògrafa Ivette Barbazza, laqual va realitzar la seva tesi doctoral“El paisatge humà de la CostaBrava” cap als anys 60, i alhora

A l’Auditori, el dissabte 27 demarç, l’espectacle era de luxe, ambla presència de Marta Argerich, lacèlebre pianista argentina quecol·laborava per primera vegadaamb l’OBC, l’Orquestra Simfònica iNacional de Catalunya, dirigida perFranz-Paul Decker. El repertoriincloïa obres d’autors argentins,d’Alberto Ginastera, Glosses sobretemes de Pau Casals preludiades pelcant dels ocells, i d’Astor Piazzolla,amb Tangazo. Variacions sobre Bue-nos Aires. La professionalitat deMarta Argerich es va notar amb lainterpretació del Concert per apiano i orquestra en la menor, op.54de Robert Schumann. L’Auditori,ple a vessar, retrunyia en aplaudi-ments. Un espectacle molt emotiuque a tots ens semblà breu.

Anna Lizaran i Jordi Bosch, en una escena de “dissabte, diumenge i dilluns”

La pianista argentina Marta Argerich.


Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


45

recuperar imatges, pel·lícules i filmsantics, que ens permeten copsar labellesa i la raresa dels espais vergesdel litoral en els inicis del boomturístic. Les reflexions de Joan Cals,Narcís-Jordi Aragó, Josep Vicente,Juli Esteve, ens aporten elementsper entrar de ple en el debat.Rosa Fraguell, professora de Geo-grafia a la UdG, va aprofundir en elmodel turístic que se segueix, i vaemfasitzar en el fet que encara arano es preveu la càrrega de turistesque admet cada paratge o cadapoble, és a dir, que no es calcula,per exemple, quants turistes cabenen una platja, avaluable amb elnúmero de tovalloles esteses,quants cotxes poden entrar en unazona, quantes cases es poden cons-truir, etc. Encara que Sarrià de Terno és un municipi turístic, el debatha suscitat interès perquè, en parau-les del mateix Antoni Martí, el

poble es troba just al límit, és adir, en el perímetre del que s’en-tén per Costa Brava.

L’activitat de l’Àrea de Culturade l’Ajuntament de Sarrià de Terte un important component admi-nistratiu que va més enllà de laprogramació d’actes. En aquesttrimestre s’han dut a terme duesactuacions d’especial rellevància:l’inventari i catalogació de l’arxiuadministratiu i el seu dipòsit al’Arxiu Històric de Girona, i l’i-nici de la catalogació del Patri-moni del municipi.

Conveni de dipòsit de Docu-mentació a l’Arxiu Històric deGironaEl contracte signat amb la Gene-ralitat de Catalunya permetràdipositar el fons documental del’arxiu històric municipal a l’Ar-xiu Històric de Girona. L’objectiud’aquest contracte és ordenar,conservar i difondre l’arxiusarrianenc, que fins ara estavadispers en diverses dependènciesmunicipals. S’ha considerat tra-

metre a l’Arxiu Històric el fons queva des dels inicis fins a l’any 1983,data de la independència de Girona,llevat dels llibres d’actes, i d’altrescontractes i documents específics.Amb aquest conveni s’aconsegueix:

a- Ordenar el fons de l’arxiu iposar-lo en mans d’arxivers pro-fessionals per tal que el classifi-

quin, inventariïn i tinguin curadels documents que necessitenrestauració i conservació espe-cial.b- Alliberar espai per encabir ladocumentació més recent i reor-denar els diferents serveis admi-nistratius.c- Posar el fons a l’abast delsestudiosos i investigadors en unedifici que reuneix l’arxiu delsprotocols notarials, d’empreses,de serveis territorials de l’admi-nistració pública i d’altres ajun-taments del Gironès, com Celrà,Quart i Sant Julià. L’horari deconsulta és molt ampli, dissabtesinclosos, i el mateix arxiu s’en-carrega d’emetre certificats delsdocuments dipositats. L’arxiu estroba en l’antic convent de SantJosep, al barri vell de Girona, ies pot visitar. Amb motiu de lesIV Jornades del Paper i del 50èaniversari de la institució, l’any2002, ja es va organitzar unasortida guiada des de Sarrià deTer.

Aquest servei és gratuït, però sem-

pre tindrà el caràcter de dipòsit. Ésa dir, que es podrà restituir tan aviatcom l’Ajuntament de Sarrià de Terho sol·liciti. Ara per ara, l’Ajunta-ment no disposa de cap local quereuneixi les condicions per encabirels armaris compactes que necessitaun bon arxiu, tot i que es preveureservar un espai en el nou Centre

Josep Rodríguez, en un moment de la seva conferència sobre “Dalí, els anys joves”.Foto: Quim Llunell

L’escriptor Josep M. Navarro Santaeulàlia.Foto: A. Vila


Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


46

Cultural del polígon Coca-Cola, itampoc té contractat cap arxiver.Cal recordar que els ajuntamentstenen l'obligació de mantenir unarxiu propi a partir de 10.000 habi-tants, i per tant, no es rep cap trans-ferència de recursos econòmics, finsque no s’assoleix aquesta xifra. Enqualsevol cas, un ajuntament potorganitzar-lo pel seu compte, ambcàrrec als recursos propis.

Avanç del Pla Especial de Protec-ció del Patrimoni i Béns culturals

El catàleg del Patrimoni Històric deSarrià de Ter era un dels temes pen-dents que s’havia anat posposant.Les darreres actuacions al carrerMajor i la dinàmica constructora almunicipi feien urgent la redacciód’aquest Pla Especial. L’avanç presentat recull les teoriesmés actuals i novelles quant a laconservació d’elements patrimo-nials. Ja no es té en compte nomésla protecció dels elements arqui-tectònics o artístics, sinó també elseu conjunt i la seva importància enun context històric. A Sarrià, notenim edificis notables pel seu valorartístic, però són importants perquèsón els únics al poble. L’Església deSant Pau no és el millor exponentdel romànic català, però no entenim cap més d’aquest estil i laseva ubicació és envejable. Les res-tes arqueològiques de la vil·laromana del Pla de

pasta de paper de tot Espanya. Elsmolins de la riera Xuncla, són ele-ments del patrimoni etnològic, i lesllindes de pedra del carrer Major,ens expliquen retalls d’història delsnostres avantpassats, els homes idones que al llarg del temps han fetel municipi.

L’arquitecte Joaquim Bover, redac-tor del projecte de reforma delcarrer Major i de l’edifici del Coro,té l’encàrrec de determinar els ele-ments arquitectònics que s’han depreservar. El marc d’actuació d’a-

l’Horta no tenen res a veure ambEmpúries, però expliquen l’ori-gen del municipi. Els edificisnoucentistes de Rafel Masó(antigues escoles, El Coro,casa Pòrtules) no són els mésbonics que construí l’arquitec-te, però suposen un conjuntnotable en un sol carrer. Lafàbrica Mitjans, tot i no sermassa afavorida, téimportància per haver estatla primera indústria alpoble i per haver encabit laprimera desfibradora de

Rosa Fraguell, professora de geografia de la UdG, en un moment de la seva con-ferència sobre la Costa Brava. Foto: Roger Casero.

El públic durant la conferència de Rosa Fraguell. Foto: Roger Casero.


Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


47

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Responsable Tècnic: Xavier Sayols i Bellapart

Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

quest Pla Especial és el carrerMajor, Placeta de la Font, carrerCarrilet i les masies de caràcterhistòric de Sarrià de Dalt i dissemi-nat.

S’estableixen 5 criteris de cataloga-ció:

1. De protecció integral, peraquells edificis protegits en laseva totalitat, i que per fer obresde reforma hauran de sol·licitarel vistiplau de la Comissió dePatrimoni del Departament deCultura de la Generalitat deCatalunya. S’inclouen els edifi-cis religiosos, Església de SantPau, Ntra. Sra. De Misericòrdia,edificis públics com les antiguesescoles, i el Coro, obres de l’ar-quitecte Rafel Masó, l’ajunta-ment i edificis privats com lafàbrica Mitjans, les torres del’aigua de Sarrià de Baix, elmolí de Xuncla, el molí d’enTomàs, les masies aïllades ialgunes cases pairals del carrerMajor.

2. De protecció morfològica,per aquells edificis amb unafaçana consolidada, amb ele-ments arquitectònics a conser-var, sobretot en el seu conjunt.La majoria són façanes de casesdel carrer Major que permetenactuacions de reforma i rehabili-tació, mentre no s’alterin lescaracterístiques formals de lafaçana.

3. De protecció parcial, peraquells edificis amb elementsarquitectònics a protegir, mante-nir o recuperar, com el para-ment de pedra de portes, bal-cons i finestres, baranes de bal-cons de terracota i ferro forjat,façanes amb sòcol de pedracarejada, o cornises fent undibuix. Per la rehabilitació ireforma d’aquests edificis estindrà en compte la reposiciódels elements que s’han de pre-servar i ordenar la composicióde les façanes a través d’eixosverticals, aplomant les oberturessegons la centralitat i verticalitatde l’eix regulador.

4. De protecció arqueològica,en concret per l’àrea arque-ològica de la vil·la romanadel Pla de l’Horta.

5. De protecció paisagísti-ca, o d’interès geològic,com el volcà de can Gui-lana.

Com a mesura preventiva,mentre es redacta el pladefinitiu, se suspenen lesllicències per aquellesobres que suposin l’en-derroc d’elements ques’han de protegir, o estiguin encontradicció amb els criteris derehabilitació que s’estableixen enles ordenances i el pre-catàleg.

La rehabilitació de l’edifici “ElCoro” per a Centre d’avis, la refor-ma urbanística del carrer Major iaquest Pla Especial de protecció delPatrimoni de Sarrià de Ter, impulsa-ran els particulars a embellir i reha-bilitar les cases antigues del carrerMajor, de manera que es converteixien un carrer residencial i de serveis,sense perdre el seu caràcter històric.


Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


48

El Codi da Vinci / La pell fredaEl plaer de llegirPer Àngel Garcia

El codi Da VinciDe què riu la Gioconda? Quin enig-ma amaga el quadre La Verge de lesRoques? Què tenen en comú DaVinci, Newton, Botticelli i VíctorHugo? Sabíeu que a l’Últim Soparde Da Vinci no hi ha tretze homessinó dotze i una dona? Sabíeu que hiha una mà de més? Coneixeu elnúmero Fi i la successió de Fibonac-ci? Té algun significat la piràmidede vidre del Louvre? Quin secretmissatge ens vol transmetre Leonar-do Da Vinci en les seves pintures?Totes aquestes preguntes i moltesmés planteja Dan Brown en la sevanovel·la El codi Da Vinci. El conser-vador del Museu del Louvre apareixassassinat en una sala a prop d’ons’exposa la Monna Lisa i al seu vol-tant hi ha diverses pistes codificadesque conduiran un professor americàde simbologia religiosa i una agentdel departament de criptografia de lapolicia francesa, a través d’un llargrecorregut, fins a descobrir un delssecrets més ben guardats de la histò-ria, el del Priorat de Sió: el secretdel Sant Graal. Per aconseguir des-fer-ne l’entrellat hauran de resoldrenombrosos enigmes i s’hauran d’en-frontar a diversos enemics, entre ellsun d’ocult i molt poderós: l’OpusDei.El ritme trepidant de l’acció,d’autèntic trhiller, no és obstacleperquè el llibre molt ben documen-tat, amb profusió de referències aDa Vinci i a suposats missatges enles seves pintures, tingui unexcel·lent nivell literari i es llegeixiamb autèntica passió: a mesura quees van resolent alguns dels enigmesen sorgeixen de nous i alhora es vaestrenyent cada cop més el cercledels enemics que els persegueixen.En certa manera m’ha recordat Elúltimo Catón (que també vamcomentar en aquestes pàgines), perla trama, el ritme, el nivell d’erudi-

ció i també per la presumpta impli-cació de l’església catòlica en afersno gaire nets.Més enllà de la trama policíaca, hiha també en certa forma un elogi oreivindicació de la feminitat (o delfeminisme) llargament bandejadaper l’església oficial.Dan Brown, un escriptor nord-ame-ricà quasi desconegut aquí, fa unanarració intel·ligent i documentada,amb un esquema que recorda molt(potser massa) un guió cinematogrà-fic, i que aconsegueix atrapar-te desde la primera pàgina fins a la resolu-ció final de la trama. El llibre hagenerat per Internet un fenomencuriós consistent a fer córrer algunesde les pistes amagades en els qua-dres, despertant així una gran expec-tativa, disparant-ne l’interès i tambéles vendes.

La pell fredaDos homes obligats a conviure enuna illa, en una petitíssima illa onnomés hi ha un far i una casa migdesmanegada. Dos homes sotmesosals atacs d’uns estranys monstres

marins dels quals n’ignoren la natu-ralesa. Dos homes obligats a enten-dre’s.Aquest és el punt de partida d’a-questa novel·la d’Albert SánchezPiñol. Però un dels dos homes (elprotagonista; l’altre és un talòs quenomés ha estat capaç de domesticarun monstre com qui ensinistra ungos), intueix un cert graud’intel·ligència en els monstres iaquest és el gran repte: conèixer lanaturalesa de l’enemic. Només aixípodran combatre’l, si és que calcombatre’l...Una interessant novel·la publicada ala tardor del 2002 que té la raracapacitat de créixer després d’haver-la llegit, i que amb el temps ha anatguanyant adeptes i prestigi. Inquie-tant, cru, i amb situacions moltdramàtiques, és fonamentalment unllibre sobre la por, però és tambémolt més que això i ens planteja unaqüestió de fons tan difícil comactual: com fer entendre al teu aliatocasional, del qual depèn la tevasupervivència, que s’equivoca, i quel’enemic contra el qual s’està llui-tant a mort, no és el que sembla;només cal posar-se en el seu lloc,només cal donar-li la possibilitat,l’oportunitat d’expressar-se. Moltes lectures són possibles a par-tir d’un plantejament com aquest,però tenint en compte que el prota-gonista és un irlandès decebut de lalluita per la independència del seupoble, jo no vaig poder evitar llegir-lo ara fa més d’un any, pensant en lasituació viscuda els darrers temps aEuskadi, en com n’és de fàcil per aalguns servir-se de l’enemic i man-tenir-lo com a tal, abans que mirard’entendre-s’hi.Potser la versió cinematogràfica queja s’està pensant, traurà protagonis-me a les persones per donar-lo alsmonstres i ens quedaríem nomésamb una pel·lícula de monstres.


Esperem que no sigui així, perquèallò que realment té valor, allò querealment té contingut, és com ensenfrontem als nostres dimonis, mésque no pas els dimonis en si.Amb tot, i malgrat la cruesa del lli-bre, hi ha fragments d’una granbellesa. N’he triat un:...”Encara em vaig quedar una esto-na més a la platja...La sorra teniatot l’aspecte de cendra d’encens,grisa i comprimida...Els escullsfeien que les onades arribessin migmortes...Per fragments, el cel patiauna trista coloració d’argentbrut...El sol no era més que unataronja suspesa a mitja alçada, petiti cobert per núvols perpetus que fil-traven la llum amb recances. Lameva descripció no és fiable. Aixòés el que jo podia veure. Però elpaisatge que un home veu, ullsenfora, acostuma a ser el reflex delque amaga, ulls endins.”

Aquestes són dues bones novel·lesque podreu trobar a la Biblioteca ique ens fan retrobar, un cop més, elplaer de llegir.

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


49

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 Tel. i Fax 972 17 15 5717841 SARRIÀ DE TER


La Unió Europea ve pressionantel Govern Espanyol per tal quecanviï l’actual Llei de PropietatIntel·lectual, en el sentit que lesbiblioteques públiques paguindrets d’autor pels préstecs quefan als lectors.

Tots els bibliotecaris espanyolss’estan mobilitzant contra la pos-sibilitat que s’apliqui la directivaeuropea de remuneració alsautors en concepte de préstec. Ésper això que expressem el nostreREBUIG amb una carta signadadels usuaris de biblioteques alDefensor del Pueblo, i sol·licitemque els responsables públicsdefensin el manteniment del límitactual del préstec EN ELSMATEIXOS TERMESACTUALS.

Amb la carta s’adjunta un Mani-fest expressant el nostreREBUIG a la possibilitat que elpréstec públic realitzat a lesbiblioteques i centres similarsque actualment es beneficien del’excepció que contempla la lleide propietat intel·lectual quedisubjecte al pagament d’una com-pensació econòmica, i sol·licitemque el responsables públicsdefensin el manteniment actualdel préstec a favor d’aquests tipusd’institucions EN ELS MATEI-XOS TERMES ACTUALS.

NOVETATSSANT JORDI 2004

“L’Afinador de Pianos“ deDaniel Mason. És unatrama refinada i fascinantque submergeix el lector enun món que ja no existeix.Ens evoca cap als espais,les olors i les textures dela Birmània del segleXIX.

“Qui Va Matar el Flo-quet de Neu” de JoanCarreras. Novel·la d’in-triga burlesca barrejadaamb una història d’amor, ambl’encontre de dos universos: elde final de mil·lenni i el de lainfantesa.

“Tan lluny com els peus emportin” de Josef Martin Bauer.És el relat d’una llarga sèried’entrevistes amb el protagonis-ta, un oficial alemany que des-prés de la segona guerra mun-dial, va ser condemnat a 25 anysde treballs forçats en una minade plom de Sibèria.

“Que no me’l toquin” deMarta Sabaté. Llibre guanyadordel Premi Pere Quart d’Humor iSàtira 2003. Són històries queplantegen possibilitats insòlitesen les relacions humanes i queaborden amb humor els inci-dents de la vida quotidiana,sense perdre mai un toc de ten-dresa pels personatges.

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


50

FlorsEmíl ia Cris t ina

A SARRIÀ DES DE 1970Gràcies per la seva confiança

Carrer Major, 917840 SARRIÀ DE TER

Tel. 972 17 04 47

BibliotecaPer Anna Fornells


No sé què deu passar en d’altresllocs, però a l’ oficina on treballosom una colla de companys i com-panyes que anem, en general, prouben avinguts. Passem moltes horesjunts i mirem que la nostra relacióquotidiana estigui presidida per lacordialitat. És una pura i elementalqüestió de convivència: celebremaniversaris, onomàstiques, casa-ments i maternitats/paternitats…Aquest bon rotllo també es posa demanifest quan algú fa vacances ise’n va de viatge. És de rigorenviar una postal des de la desti-nació als que han hagut de que-dar-se a treballar, com a record i(aneu a saber!) per fer dentetes.Cada temporada, en una menade panell, s’hi van enganxant lesque es reben, a mesura que laplantilla va corrent món. Se’nsol fer una bona col·lecció. Afinal d’any es desenganxen i esdesen en un calaix: el panellqueda a punt per tornar acomençar. És com un variat apa-rador d’agència de viatges. Comque hi ha gent ben jove, ambescassa càrrega familiar, ( i quegraneja ), les postals mostrenindrets llunyans certament pin-torescos: Finlàndia, Cuba, lesIlles Maurici, els Estats Units,Brasil, els Emirats Àrabs, laCapadòcia, Kènia, Tanzània,Bangkok, Mèxic…Sobre unimaginari mapa-mundi podríemanar-hi clavant aquelles xinxetesde cabota acolorida, certificantaixí la presència en tals coordena-des d’algun company viatger.

A casa no som gaire viatjats. I nopas per falta de ganes, però cir-cumstàncies personals i domèsti-ques no ens han possibilitat gens nimica l’aportació de postals d’ori-gen exòtic. Llevat d’alguna esca-pada escadussera, d’alguna fugidamolt ben programada i concreta, lanostra contribució pot limitar-se aunes vistes de Roses que es solenrepetir estiu rera estiu. I quan algunany toca fer vacances en època

intempestiva, sense possibilitat demarxar de casa, tinc un problemaservit de mides considerables. Dequina manera puc demostrar alsmeus companys que penso en ellsmentre frueixo del meu descansinstal·lat a Sarrià de Ter? La reali-tat és ben dura: no cal cercar pos-tals del poble. Simplement no se’ntroben. A quina instància municipalpodria adreçar-me a fi que es posésfil a l’agulla i s’edités una col·lec-ció de postals de temàtica local?Seria competència de Cultura, de

Desenvolupament Local, o de qui?La línia directa amb l’Alcaldia,funcionaria en aquests casos?

Siguem realistes: Sarrià no és, ni debon tros, cap destinació turística,però una bona selecció de targetespostals, distribuïda des de quioscosi llibreries, des d’establimentsd’hostaleria i restauració, podria serben acollida per un col·lectiu tanheterogeni com el que formaríemels poc viatjats, els forasters que hifan una breu estada o els simplesvilatans que volen escriure unes

ratlles a algú recordat. De materialn’hi ha, i d’alta qualitat: des de lespostals antigues del mestre Fargnoli,fins a les obres premiades en lesdiferents edicions del concursfotogràfic de les Jornades del Paper,des de vistes panoràmiques i paisat-ges locals fins a detalls o elementsarquitectònics singulars d’aquestpoble com els que recollí la Sra.Elisa Llenas en el programa de laFesta Major de l’any passat. Del lli-bre d’imatges de Jordi S. Carrerapublicat fa uns anys fins a l’obra

actual de l’infatigable QuimLlunell, hi ha molt bones ins-tantànies per reproduir sobrecartolina. Quin goig faria, men-tre estic de vacances el mes denovembre, poder enviar unapanoràmica del pla de Sarrià vistdes del Pi de la Bateria, unaspecte del Passeig del Riu enesplendor primaveral o una vistade la riera d’en Xuncla baixant atot cabal pel Timbarro. Què emdiríeu d’un detall amb encantde l’edifici de Rafael Masó?Què tal una perspectiva delcarrer Major una vegada refor-mat? O una imatge de la Marede Déu de la Misericòrdia, tangraciosa, tan menuda, que sem-bla sortida d’un llibre de contesinfantils… Si aquí tenim uncatàleg de singularitats i llocsplens d’encant, bona cosa seràque fem mans i mànigues perdonar-los a conèixer. Hem desaber-nos vendre!

Diuen que ara que l’amenaça de laGran Velocitat és tan present, pot serbon moment per començar a retratar,abans no haguem de penedir-nosd’algun disbarat que ens acabi d’es-patllar el patrimoni i l’entorn. Detotes maneres, com que amb les tèc-niques fotogràfiques digitals actualsels brunyols paisatgisticourbanísticssempre es poden arribar a camuflaro corregir, potser la urgència no éstanta. Però aquest tema, el delsbrunyols, serà millor que el deixemper un altre dia.

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


51

PostalsPer Josep M. Sansalvador i Provensal

Imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia.Foto: Quim Llunell


Discòrdia entre “wachalals” (*)

El poble d’Aguacatán, el nostrepoble “germà” de Guatemala, viuactualment una situació de conflic-te. Ja fa molts anys que a Aguaca-tán existeix un perillós estira iarronsa entre dues de les cinc1

ètnies que habiten al municipi.Chalchitecos i awakatekos, i espe-cialment els líders d’aquestes duescomunitats, mantenen des de fatemps una disputa pel control polí-tic i econòmic, però ha estat en lesdarreres eleccions quan s’ha desta-pat el sac de la discòrdia.

El 9 de novembre de 2003 es vancelebrar eleccions a Guatemala,presidencials i municipals, i durantles últimes setmanes de campanya,a Aguacatán es respirava ja unclima de tensió creixent. Fins quees van fer públics els resultats: elComité Cívico de Mi Pueblo “LaBalanza”, liderat per Pablo Esco-bar, alcalde ja durant la darreralegislatura, va guanyar per tan sols18 vots de diferència respecte delsegon partit més votat. Aquestavictòria tan ajustada va fer esclataruna onada de protestes violentes perpart de milers de persones de lescomunitats, liderades pels màximsrepresentants de l’oposició, que

sentar una al·legació davantel Tribunal Supremo Electo-ral denunciant els fets fraudu-lents i exigint la nul·litat delsresultats, però aquest organis-me va desestimar la peticióal·legant falta de proves.

Els partidaris de “La Balan-za”, en canvi, defensen lagestió del seu líder i sostenenque és un conflicte generatper la rivalitat ètnica, ja queels awakatekos no han sabutacceptar que un líder chalchi-teco arribés al poder.

En definitiva… unes 40 per-sones ferides, la Municipali-dad tancada durant mesos,amenaces de mort, intimida-cions i la població greument

enfrontada en una crisi de difícilsolució.

Actualment, la Municipalidad hareobert les seves portes però no hapogut fer en el seu indret habitual, sino que s’ha hagut de traslladar a unaltre edifici d’una aldea veïna, l’al-dea del Ríos San Juan, on els meuscompanys treballen ara en condi-cions que ja s’havien superat fatemps. “Hem tornat enrera”, comen-tava don Pablo en un correu electrò-nic que em va enviar a principis defebrer.

Però, malgrat tot, voldria deixar lloca l’esperança i pensar positivamentque aquest conflicte se superarà. Laclau ara està en establir un procés dediàleg, de negociacions i d’acordsentre els grups enfrontats, i per això,caldrà que don Pablo i el seu equiprendeixin comptes de la seva gestió.

I… la cooperació, què?

Efectivament, aquest conflicte faplantejar algunes qüestions que, coma poble agermanat, ens poden sorgir.Què passa amb la cooperació inter-nacional davant d’un conflicte d’a-

acusen “La Balanza” i el seu prin-cipal dirigent de frau electoral i decorrupció.

Els mesos següents a les eleccions2

van estar marcats per violents actesde protesta en contra de l’alcalde idels seus partidaris. Els manifes-tants, organitzats en un bloc ques’autoanomena “Movimiento SocialPacífico”, van posar en pràcticamesures coercitives i intimidatòriesper tal d’evitar que el novamentalcalde i els seus regidors entressina la Municipalidad per prendre pos-sessió del seu càrrec. Val a dir que,en un informe redactat pels coordi-nadors del “Movimiento”, s’acusadirectament alguns dirigents de “LaBalanza” com a provocadors decerts aldarulls i enfrontaments quees van saldar amb desenes de ferits.

Durant mesos s’han succeït les acu-sacions mútues de provocació i a mim’han arribat diverses versions delsfets maquillades en funció de lesfonts. Els opositors insisteixen enquè les eleccions van ser fraudulen-tes i exigeixen una auditoria “con-table y física” de la gestió de DonPablo i el seu equip de govern.També en el seu moment van pre-

Per Pilar MartínezCooperant a Aguacatan

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


52

Un dels veïnats d’Aguacatan. Foto: Josep Turbau.


questes característiques? Podemtenir garanties que les aportacionsque vénen de fora, com és el cas deles que procedeixen del nostre ager-manament, són utilitzades correcta-ment?

Personalment, com a cooperant queha viscut a Aguacatán tres anys imig, m’atreveixo a assegurar que sí 3.

Si ambdues parts han estat cautelo-ses en un aspecte, aquest ha estat elde no foragitar l’ajut extern quereben. Entre altres coses, perquèestà en joc una quantitat de recursosmolt important i dels que, malaura-dament, depèn, en part, el futurdesenvolupament d’un poble.

Però, a part d’aquest aspecte més

pràctic, val a dir que, fins almoment, s’ha mantingut el contacteentre els dos representants d’aquestagermanament (els dos alcaldes, eld’aquí i el d’allà) i la voluntat,mentre el poble de Sarrià de Ter nodecideix el contrari, és manteniraquests vincles amb un poble quenecessita més que mai el suportd’un altre poble amic.

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


53

L’Agermanament en números

Des que es va signar oficialment l’agermanament, l’Ajuntament de Sarrià de Ter ha destinat el seu fons de coo-peració a dos projectes:

Voldria aclarir algunes qüestions referents a això:a- En primer lloc, val a dir que ha estat la part receptora la que ha decidit el destí d’aquestes aportacions.

b- En el cas de l’edició de material didàctic s’ha de dir que els chalchitecos estaven en desavantatge quant amaterial escrit, ja que no va ser fins al mes de juny de 2003 que l’Academia de Lenguas Mayas deGuatemala, va reconèixer el chalchiteco com a 23a llengua maia, després d’una dura batalla legal empresa perpart dels “intel·lectuals” chalchitecos, i per tant, no havien rebut fons governamentals per a l’elaboració dematerial propi.

c- Quant a la compra de l’ambulància, l’aportació de Sarrià s’ha fet conjuntament amb fons procedents de laDiputació de Còrdova, amb qui la Municipalidad de Aguacatán, a través de l’ONG cordovesa MAIZCA,manté una estreta relació de cooperació des de fa molts anys.

CONCEPTE QUANTITAT 1- Edició de material didàctic en llengua Chalchiteca 9.990€ (2001)2- Compra d’una ambulància 22.960€ (2002/2003)

Nens vestits a l’estil tradicional de Guatemala. Foto: Josep Turbau Els mercats a Guatemala són una explosió de color,olor i sabor. Foto: Josep Turbau.


Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


54

1 A Aguacatán conviuen cinc ètnies o grups lingüístics: els k’ichés, els chalchitecos, els awakatekos, els mams i els ladinos. Els quatre pri-mers pertanyen a la gran família maia, o sigui que són indígenes, mentre que els ladinos són els descendents dels antics colonitzadors,espanyols majoritàriament.2 Escric aquest article a finals de febrer i encara ara s’estan produint greus aldarulls.3 Si arriba al meu coneixement que part dels fons procedents de Sarrià de Ter s’estan desviant o malversant, no dubteu que informaria degu-

dament, i es prendrien les mesures adequades.

Molt agraïda

Per aquells veïns i veïnes de Sarriàde Ter que encara no s’han assaben-tat o que no ho recorden, els diréque el nostre poble es va agermanaramb el municipi d’Aguacatán en unacte oficial celebrat a finals d’octu-bre de 2002 aprofitant la visita del’alcalde, Pablo Escobar.

A aquest acte van assistir nombro-sos representants de diferents orga-nitzacions de la societat civil sarria-nenca i, tot i que ja fa gairebé unany i mig d’això (admeto que sem’ha “anat l’olla” i que aquestescrit el tinc pendent des de fatemps), vull aprofitar aquest espaiper expressar el meu més sinceragraïment a les nombroses mostresde suport rebudes per part delsmeus antics conciutadans i encaraamics i amigues.

Haig de dir que va ser una moltgrata sorpresa veure la bona rebudaque va tenir entre molts de vosaltresla iniciativa de l’agermanament. Emva causar una profunda emoció par-ticipar en un acte on els interlocu-tors eren antics veïns meus del barride la Rasa, professors i professoresque vaig tenir al Montserrat, com-panys i companyes del col·legi,coneguts i conegudes del poble…Va ser realment emotiu i és per aixòque, a tothom que s’ha interessatper la meva feina a Aguacatán i queha donat suport a l’Agermanament,els vull dir: Milers de gràcies!!!.Espero que, malgrat els darrersesdeveniments, aquesta iniciativacontinuï viva.

Com que quan llegiu aquestes rat-lles jo estaré (si tot va bé) a Guate-mala, em comprometo a informarde la situació a tothom que hi esti-

gui interessat i, si algú de vosaltresté inquietud per conèixer el nostrepoble germà “en vivo y a todocolor”, que m’ho faci saber. Confioque en uns mesos la situació estaràmés calmada i, sense voler pecard’innocent, espero que Aguacatánretornarà a la normalitat amb l’hos-pitalitat que caracteritza aquestpoble.

(*) Wachalal és una paraula K’ichéque significa “germà”, “el meuigual”, “l’autòcton”, “l’origina-ri”… i que s’ha convertit en partdel nostre vocabulari habitual entreels companys de la municipalidad ientre les meves amistats. Si se’mpermet el “farol”, a mi em diuen“la Wachalala”, cosa que m’ompled’orgull, tot i que no oblido d’onsóc, és clar

l’Alcalde de Sarrià de Ter, Josep Turbau, el cònsul de Guatemala, a Barcelona, i Pablo Escobar, alcalde d’Aguacatan, al balcóde l’Ajuntament de Sarrià de Ter, durant la seva visita al nostre poble, l’octubre de 2002. Foto: Roger Casero.


a més d'una jornada laboral com-pleta fora de la llar. Beuker (Nobel92) va estimar mitjançant fórmulesaproximatives que la riquesa gene-rada pel treball domèstic representaun tant per cent considerable delPIB (producte interior brut) nacio-nal dels països. L'Organització deles Nacions Unides va situar aquestpercentatge al voltant del 40%.Aquesta riquesa que no està quanti-ficada en cap estimació del PIB ésprou significativa per valorar, abanda de com repartir les tasques,la capacitat productiva de lesdones.

Avui en dia, ningú nega els benefi-cis que l'educació té per les noies ila societat en el seu conjunt. Peraquest motiu, assegurar l'accés deles noies a l'educació de qualitats'ha convertit en una prioritat anivell mundial.Els beneficis d'una educació dequalitat no es queden només en lesnoies; està comprovat que tenen unmajor abast. Les noies educadestenen més oportunitats i opcions

No sorprèn que encara un granpercentatge de nens i nenes repre-sentin la dona realitzant treballsdomèstics, ja que el treball domès-tic està en un 90% en mans de lesdones.

La majoria de dones treballen unamitjana de 6 hores cada dia, 365dies a l'any, per procurar un benes-tar familiar a la resta de la societat

Si ets dona i has passat per la SalaPatronat durant el mes de març pot-ser t’hauràs reconegut en algundels dibuixos que s’exposaven ique reflectien els models de donaque transmet la societat actual atots els nens i nenes de l’escolaMontserrat en l’àmbit familiar,social i laboral.

La Comissió de la Dona de Sarriàde Ter es plantejava el disseny d’uncartell prou impactant i significatiuper difondre les activitats que esdurien a terme durant les II Jorna-des de la Dona Treballadora. Perpart de l’escola es va proposar laparticipació de tots els nens i nenesfent servir els seus dibuixos en laseva elaboració.

Donat que al cartell només enpodien sortir uns quants, vam voleraprofitar tota aquesta creativitatfent una exposició durant el mes demarç a la Sala Patronat per poder-los mostrar tots.

Dona, t’hi reconeixes?

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


55

Per Loli Fernández Herrera i Montserrat Xandrich i Francisco


na discapacitat, a causa d'una malasalut o estat nutricional, per situa-cions de conflicte o inestabilitat, perla manca de suport de les sevesfamílies, per la manca de protecciólegal, per una excessiva distància del'escola, etc.Però quan es tracta d'una nena, atotes aquestes raons se'ls afegeix elsimple fet de ser una noia i així ladiscriminació és doble. Només elfet de néixer noia, fa que milions depetites vegin negat el seu dret a unaeducació de qualitat.

L'educació de la persona és essen-cial per al ple desenvolupament dela personalitat. De fet, quant mésalta és la formació de la ciutadania,més pròsper i desenvolupat esdevéun país.Pel que fa a la formació de lesdones, es plantegen necessitats dife-rents en funció del col·lectiu gene-racional al qual s'adreça. Per a lesdones joves de casa nostra, la prio-ritat no és accedir al món de l'edu-cació, ja que l'escolarització de lesdones està plenament normalitzadai, fins i tot, a les universitats catala-nes la presència de les dones ésmajoritària. Tanmateix, hi continuahavent una gran diferència en la triadels estudis: en les carreres tècni-

de vida. Tenen més veu en els afersfamiliars i de la comunitat i és mésprobable que participin en la presade decisions en l'àmbit polític,social i econòmic.Tenen més habilitats i recursos perprotegir-se contra el VIH/la SIDA iper mobilitzar-se contra les pràcti-ques perjudicials per la seva salut,com ara la mutilació genital femeni-na.Si són mares, és més probable queenviïn tots els seus fills i filles al'escola. A més, solen tenir fills ifilles més sans i sanes, i tenenembarassos més saludables, reduint-ne així la mortaldat materna.Tenen més oportunitats en el futurd'aconseguir una feina i contribuir al'economia formal. Això beneficiaels ingressos individuals i de lescases, i ajuda a estimular el creixe-ment econòmic.

A més, l'atenció a les noies tambébeneficia els nois, ja que l'educacióde les noies ajuda a assegurar igual-tat entre nois i noies fent visiblesactituds i comportaments que man-tenen les disparitats i la discrimina-ció. Tot això contribueix a assegurarsocietats més justes, igualitàries,

no-violentes i centrades en les per-sones. Tots i totes finalment ensveiem beneficiats.Avui en dia, més de 120 milions denois i noies en edat escolar no assis-teixen a l'escola, i la majoria, gaire-bé dos terços (més de 70 milions),són noies. Per què aquesta diferència? Els nois

i noies poden veure negat el seuaccés a l'educació per diferentsmotius: pel seu origen ètnic, a causadel VIH/la SIDA, per un excés defeina que els impedeix anar a l'es-cola, pel seu origen urbà o rural, acausa de la pobresa, per patir algu-

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


56


ques i científiques, en elscamps més innovadors, la parti-cipació de les dones és encarareduïda. Per això cal continuar poten-ciant una informació adequadadels continguts acadèmics i deles sortides professionals d'a-questes carreres, perquè lesnoies les puguin triar amb unbon coneixement de la situació.Establir línies de col·laboraciópermanent amb les associacionsde mares i pares d’alumnes, pertal de fomentar els valors de laigualtat d'oportunitats dins de lafamília. Promoure la inclusiódel coneixement dels DretsHumans, de manera explícita,en el currículum escolar per tal

de promoure la convivència, lacohesió social i la superació detot tipus de desigualtats. Fomen-tar la incorporació dels valors dela igualtat d'oportunitats en l'àm-bit de l'educació en el lleure.Incorporar la perspectiva degènere i les noves necessitatsformatives de les dones en l'ofer-ta de programes de formació depersones adultes.

A l’Afganistan, per exemple,durant l’època dels talibansOrzala Ashraf, presidenta del’associació HAWCA (Humani-tatrian Assistance for the womenand children of Afganistan), vacrear una xarxa d’escoles clan-

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


57

destines on d’amagat s’ensenyavai instruïa nenes i dones, en contradel precepte talibà que prohibial’educació a la població femeni-na.

És imprescindible reconèixer idonar valor a les experiències iaportacions de les dones, per tald'eliminar els obstacles que enca-ra avui té el col·lectiu femení peraccedir lliurement i en igualtatd'oportunitats a molts espais dela nostra societat.

Fonts: Institut Català de laDona


Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


58

972 17 04 24Carrer Escoles, 5SARRIÀ DE TER

AV. de França, 1317481 SANT JULIÀ DE RAMIS

Tels. 972 17 00 62 - 972 17 05 21

RESTAURANT

EUGÈNIA


El pati de l’escola bressolmunicipal Confetti

Per Mònica Singla, directora EBM CONFETTI.

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


59

Co

nfettiQuan fa un any de la inaugura-

ció de l’Escola Bressol Munici-pal Confetti us volem ensenyarla reforma del pati, fruit delprojecte de l’equip d’educado-res, el recolzament de l’AMPA,el suport de l’Ajuntament deSarrià de Ter personalitzat en elregidor d’ensenyament Sr.Roger Casero, l’assessoramentde Ma. Àngels Roura (tècnicaaparelladora de l’Ajuntament) iles feines de l’equip de la Bri-gada de l’Ajuntament.

Per a l’equip docent, el pati ésun espai educatiu on els infantspoden construir/destruir, vèncerobstacles, enfilar-se, fer equili-bris, saltar, córrer... ara podengaudir d’un espai exterior natu-ral i ric amb estímuls.Un entorn que ofereix un marcidoni per a una sèrie de neces-sitats i activitats que els nens inenes han de desenvolupar:moviment/repòs,socialització/individualització,relació amb l’adult/distància del’adult, recreació/creació, expe-rimentar sensacions/actuarsobre els objectes, construcció iordre/destrucció i desordre.

Us mostrem amb fotografiescom s’han aconseguit els dife-rents espais:En les fotografies A i B, podemveure un mosaic dissenyat perNarcís Cufí, on oferim un espaide diferents textures tant a terracom a la paret, els nens/espoden saltar, tocar, posar sorra iexperimentar els tactes delsmaterials.

A la fotografia C observeml’Antonio Rivas amb la cons-trucció d’un espai d’equilibris i

desequilibris fet amb provetesrodones de formigó en formade “S”. Aquestes provetes tenendiferents alçades per fer salti-rons i passar per sobre.

A la fotografia D, veiem comen Jose Durán ha creat demanera artesana a partir d’unstroncs uns bancs i taules pre-ciosos, aquests formen un espaique potencia la socialització, lacomunicació i el joc simbòlic.

Gràcies a la intervenció delregidor d’urbanisme Sr. NicolásPichardo, que ens ha cedit unsegon sorral, podem oferir dosespais separats per una baranade nova instal·lació, que permetrespectar els diferents tipus dejocs adaptats a les edats delsnens i nenes.A principis de maig tindremuna pèrgola, que la situarem al’espai central per crear ombra.I a la zona dels petits (grup 1-2anys) la Brigada farà un turó desauló amb troncs incrustats cre-ant així un petit espai de desni-vells.Amb aquests canvis l’equipd’educadores hem pogut obser-var que les estones de pati sónmés tranquil·les, no hi ha bara-lles perquè els infants tenendiferents propostes per triar. Laseparació dels dos grups ens haajudat molt, sobretot per poderprotegir els més menuts del’Escola.Si després de llegir aquest petitarticle teniu curiositat, l’EscolaBressol té les portes obertes.

(C) Antoni Rivas

(D) José Duran

(B) Narcís Cufí

(A) Narcís Cufí


El Couloir de Gaube és una canalde neu de 600 metres situada almassís del Vignemale, al Pirineucentral, està considerada una via degel llegendària, per ser la més llar-ga, difícil i austera dels Pirineus iper la seva sortida en gel a vegadesincerta.

El Couloir de Gaube és el somni dequalsevol amant de la muntanya, detots aquells que setmana rera setma-na recorrem els Pirineus. Per algunsde nosaltres només feia un parelld’anys que s’havia perfilat la possi-bilitat d’anar-hi, per altres, feia anysque hi havia el desig d’escalar-lo.

A n’en Pep no li va costar gaireesforç convèncer-me. Ràpidaments’hi va afegir l’Estel i més tard enLluís també s’hi va interessar. Des-prés de dos hiverns buscant un dia,finalment es va presentar l’ocasió.Les previsions del temps havienmillorat molt els últims dies i sem-blava que la canal podia estar enbones condicions, si més no el tramfinal tindria el gel suficient perpoder-lo escalar.Així doncs, a principis de març femunes quantes trucades per posar-nosd’acord i sortim cap a Pont d’Es-pagne, on ha de començar l’aventu-ra. Després d’informar-nos delperill d’allaus, comencem a remun-tar la vall amb els esquís als peus,una manera d’avançar més còmoda-ment per neu tova sense enfonsar-nos.

Després d’una primera zona bosco-sa, amb un fort pendent la vall sesuavitza i va guanyant alçada lenta-ment, la neu tova i el llarg recorre-gut de la vall fa que tardem més delque havíem previst i que se’ns fafosc poc abans d’arribar al refugi.Estem força cansats, fa molta fred ise’ns ha posat boira, tot i això, no

gressió més lenta i difícil. La canalés un indret fosc i lúgubre. Després d’uns 300 metres d’escala-da mixta arribem al peu de la casca-da de gel final, potser massa cansatsi fa molt de fred. A més el vent fortque bufa ens llança la neu a la cara ila paret de gel, l’única sortida, nopresenta massa bon aspecte, però notenim alternativa, l’haurem d’esca-lar.

Estem quasi a 3.000 metres d’alçadai la dificultat de l’escalada d’aquestacascada de gel fa que haguem de fermés d’un intent per poder-la supe-rar, el gel és molt dur i la paret degel totalment vertical. És una esca-lada molt exigent i arribem a dalttotalment esgotats.

triguem gaire a arribar alrefugi, que esperàvem tro-bar tancat. Afortunada-ment i davant la nostrasorpresa el trobem forçaple de gent. El refugiobria la setmana següent iels guardes, amb tota unacolla d’amics havien anata fer neteja.

Sopem, i abans d’anar adormir sortim a fora onquedem meravellats delpaisatge, la boira ha desa-paregut i la llum de lalluna plena il·lumina lamuntanya i el couloir quevolem pujar l’endemà. Ensn’anem a dormir, i ensaixequem a les quatre dela matinada. Intentemmenjar alguna cosa, peròno és l’hora d’esmorzar iens és impossible. Sortima la nit freda, amb elsesquís als peus en direccióal couloir i pugem les for-tes pendents que hi con-dueixen. Tot just arribem al peu delcorredor quan comença a clarejar.Aquí ens traiem els esquís i els lli-guem a la motxilla, ens posem elsgrampons i agafem els piolets.

Quina ràbia! L’inici de la canal ésd’una neu tant tova que ens enfon-sem fins al pit i només després demoltes dificultats aconseguim supe-rar-ho. Al couloir la neu millora tot ique no deixa de ser massa tova.Anem pujant obrint traça, fa diesque no puja ningú.

Quan arribem al punt on la canals’estreny i el pendent augmenta ensencordem. Ara la dificultat augmen-ta. La neu, el gel i la pedra es barre-gen, és el que es coneix com a esca-lada en terreny mixt, això fa la pro-

Una escalada exigenten ple hivern

Per Gerard Suñer

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


60

En Pep, en Lluís i l’Estel amb el pic del Vignemaleal fons i el Couloir de Gaube a la seva esquerra


Aquest corredor desemboca a laglacera est del Vignemale. L’agra-dable claror del sol, la calma i lasuavitat de la glacera contrastenamb la foscor, el soroll del vent iles formes escarpades del Couloirde Gaube que deixem al darrera.

Després de descansar una estona,ens posem els esquís i comencem agaudir de la baixada per la glacera,la neu esta en bones condicions i elpaisatge és fantàstic. En poca esto-na arribem al punt on hem de pujaruns 300 metres per arribar fins uncoll que ens permet tornar a la vallon hi ha el refugi.

La neu és molt tova i la pujada altravegada sobre terreny mixt, junt ambel cansament que portem acumulat,fa que aquests 300 metres es facineterns, quan arribem al collcomença a fosquejar. Intentem bai-xar esquiant amb els últims raigs dellum, però quan és totalment fosc jano sabem distingir els pendents icaiem constantment. Ens veiem

Sopem i anem a dormir de seguida,l’endemà ens aixequem a les 6 isense estar recuperats del tot, bai-xem esquiant entre els arbres i lespedres cap a Pont d’Espagne onarribem a dos quarts de 10 del matí.Hem fet bé, arribem abans que l’he-licòpter comenci a buscar-nos.

obligats a treure’ns els esquís iseguir baixant a peu. Finalmentaconseguim arribar al refugi moltcansats. Són les 9 del vespre, por-tem 16 hores caminant i escalant.Lògicament de nit i tant esgotats, noens veiem capaços de baixar les mésde quatre hores que ens queden finsal cotxe i decidim quedar-nos a dor-mir al refugi.

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


61

ATENCIÓ PAPER-VIUAv.de França, 183 - 17840 Sarrià de Ter

Tel/Fax. 972 170 970

VINE TAMBÉ I VEURÀS ELS NOUS SERVEIS QUE US OFERIM:

● SAMARRETES AMB ESTAMPACIÓ● ULLERES DE SOL● FOTOS CARNET● RECÀRREGA MÒBILS● PREMSA I REVISTES● ENQUADERNACIONS I PLASTIFICACIONS● TARGETES DE VISITA● FOTOCÒPIES BLANC I NEGRE I COLOR, I SERVEI DE FAX● MARCS A MIDA● MARCS I ÀLBUMS DE FOTOS● MATERIAL FOTOGRÀFIC I REVELATS● MATERIAL D’ OFICINA I ESCOLAR● JOGUINES I REGALS● CONTES I LLIBRES INFANTILS● MOTXILLES, CARTERES, PARAIGÜES, …● PILES I LOTS● DETALLS COMUNIONS, ANIVERSARIS, ETC…

DE DILLUNS A DISSABTES DE 8,30 a 13,30 i 16,30 a 20,30 - DIUMENGES I FESTIUS DE 8,30 a 13,30

Fem poble!

SI ETS SOCI D’ALGUNA D’AQUESTES ENTITATS:

F.C. SARRIÀ,U.E.SARRIÀ,

AMPA (ASSOCIACIÓ DE PARES)C.E. JOVENTUT CELRÀ

ESTÀS DE SORT...

TINDRÀS UN 10 % DE DTE. EN LES TEVES COMPRESEN PAPERERIA I REGALS.

I UN 5 % EN MATERIAL FOTOGRÀFIC...

VINE I COMPROVA-HO A:

LLAA LLLLIIBBRREERRIIAA DDEE SSAARRRRIIÀÀ

En Pep assegurant a la sortida del Couloir de Gaube


Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


62

FERRETERIA DECOFER■ FERRETERIA■ JARDINERIA■ PINTURA■ REGALS

TOT EL QUE NECESITES PER CASA TEVAESTEM AL TEU SERVEI!!

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”

■ PARAMENT PER LA LLAR■ PETIT ELECTRODOMÈSTIC■ MATERIAL ELÈCTRIC… ■ TAMBÉ FEM CLAUS

A SARRIÀ DE TER, LA TEVA FERRETERIAEns trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

Plantes i florsUs explicaré algunes coses de laplanta ornamental anomenada SIN-RIVAL. És una planta arbustiva nogaire alta, originària de Sudamèrica,pròpia d’interiors. Es pot conrear al’exterior sempre que el clima siguitemperat. És molt ramificada i téfullatge abundant, les fulles ovala-des o lanceolades són alternes, sim-ples i enteres, i el seu color verdfosc fa un agradable contrast amb ladelicada coloració de les flors. Es faservir com a planta de test i, en eljardí, per fer massissos i plantaban-des. És una planta anual.Les seves flors són axil·lars i fentuns grups terminals amb els seussèpals enganxats i la corol·la tubu-lar. El color varia segons les espè-cies, la Sinrival elata presenta florsamb el tub groguenc i el limbe blau.

els capolls fins que hagi florit deltot. Es poden sembrar llavors ambcaixoneres o safates amb una barre-ja de turba i perlita en un lloc càlidi fora dels raigs directes del sol.Canviar al test quan les plantetestinguin dues fulletes, col·locant qua-tre plantetes a cada test. Si la sem-bra té lloc a ple estiu, la floracióserà a l’hivern. Si se sembra a laprimavera, començarà a fer flors al’estiu. També es pot reproduir peresqueix a la tardor. No és gaire exi-gent quant al substrat.Plantar amb terra normal o lleugera-ment àcida.

La Sinrival grandiflora dóna florsamb el calze blanc o blau clar. LaSinrival speciosa té abundants florsde color violeta fosc amb el centrede color blanc. Tant aquesta Sinrivalcom la varietat “ESPHIR”, viscosa id’aspecte molt compacte, dóna bonsresultats a l’interior. La floració esprodueix pràcticament durant totl’any, depèn del seu començament,de com s’hagin conreat les llavors.S’han de retirar de la planta lesflors pansides.Pot estar a ple sol o ombra parcial.Requereix un clima bastant tempe-rat, que no sigui inferior als 15º enl’època hivernal. Els recs han de sermoderats, però evitant que la terras’assequi, incrementant-lo una micadurant la floració. Convindrà abonarcada quinze dies des que li surten

Per Victòria Padrosa


Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


63

El nostre equip de benjamins,s’està formant per l’any que vecomençar a disputar campionats encompeticions oficials. I vist elmaterial que hi ha, segur que gau-direm amb ells.

El nostre equip d’ alevins, dirigitsota la batuta d’en Jordi Palome-ras, està fent una campanya sensa-cional, estan a hores d’ara segons ala classificació, mantenint un inte-ressant frec a frec amb el handbolBordils.

El nostre equip d’infantils, és ellíder indiscutible de la seva catego-ria, per sobre del Bordils, H. Garbí,GE i EG.

El nostre equip de cadets, queestà disputant la 1a Fase del grupA, de 1a catalana, tot i els arbitrat-ges que estan patint a Barcelona, ésprimer del seu grup, fent unexcel·lent campionat, estan persobre d’equips com La Salle Bona-nova, H Sant Quirze.

El nostre equip de juvenils, a laprimera fase de la lliga catalana,també està primer del grup, peròamb una notòria superioritat sobretots el seus rivals, demostrant unnivell molt alt en el seu exquisitjoc.

El nostre equip sènior de 3a, estacolze a colze amunt de la taula,

per molt de temps. Només faltariaun bon suport econòmic, per aca-bar d’arrodonir... l’esperança esl’últim que es perd.

Estem treballant per fer unapàgina web del club, que us tinguiinformats dels resultats, classifica-cions i novetats dels nostres equips,i que temporalment podeu consul-tar a l’adreça següent, www.telefo-nica.net/web/handboluesarrià.

junt amb el Fornells,lluitant per aconseguirla primera posició.

El nostre equip deveterans, està tenintmolta mala sort, i no ésjusta la posició que ocu-pen en l’actualitat, és adir, quarts.

El nostre primerequip, a la primera divi-sió masculina, està fentuna lliga molt bona, res-saltant que s’ha guanyatequips complicats, comara el Barça, l’IberiaCorazonistas, i si no fosper algunes decisionsarbitrals bastant dubto-ses, com per exemplecontra el Port Sagunt ialgun altre més, a horesd’ara estaríem moltmillor situats. No obs-tant, la nostra posició, al mig de lataula classificadora, es molt digna ihem d’estar orgullosos del nostreequip.

Veient com van els nostresequips, a les seves respectives cate-gories, podrem arribar a la conclu-sió que estem en un moment espor-tiu immillorable, i que hi ha moltbona base en el planter com percontinuar nodrint el primer equip

Electrodomèstics i Lampisteria

Josep ComasMOBLES BANY, MIRALLS I AIXETES

Carrer Major, 146 • Tel. 972 17 02 52

SARRIÀ DE TERGirona

Sabies que...U.E.S. SARRIA DE TER

La U.E. Sarrià en un partit contra el Sant Quirze.Fotos: El Punt.


Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


64

Un dia, vaig convidar un amic meude Lleó, (soci de l’Ademar) queestava per motius de feina a Gironaa que vingués al pavelló a veure unpartit d’handbol de la U.E.Sarrià.Va coincidir que aquest partit eracontra el FC. Barcelona, no cal dirque el partit en qüestió era d’a-quells forts i difícils de sortir guan-yador. Al començament del partit, el meucompany no deia ni “piu”, això síamb uns ulls com dos fanals, no esperdia detall del que estava veient.Mirava cap una banda de la grada,mirava cap a l’altra, veia l’ambientque allà es respirava, hi havia ungrupet de gent amb tambors i gra-lles tocant i animant, la resta delpúblic també esperonava l’equip,quan aquest defallia un xic.I l’equip a la pista, ho brodava. Erauna perfecte comunió públic -equip.

A mesura que el partit anavaavançant, l’home s’anava animant ifinalment va acabar saltant, feste-jant els gols del Sarrià. Finalmentvàrem guanyar el Barça.

En sortir del pavelló, em va dir queallò era increïble, que teníem lasort que a Sarrià cada quinze diesteníem espectacle i del bo, i que elque guanyés aquí segur que seria

Per això, en aquest nou any quehem encetat, hem de continuar totsplegats fent pinya. La junta treba-llant, l’equip tècnic del club ensen-yant, preparant i formant als nos-tres jugadors, els jugadors posant-hila il·lusió i les ganes que fins ara hihan posat, i si es pot una mica més,i la resta que hi col·laborem posant-hi ganes, moltes ganes, i nomésaixí farem que a Sarria hi hagiespectacle cada quinze dies i que lapista de la U.E. Sarrià sigui unapista inexpugnable i poder parlaramb orgull del nostre club, la UnióEsportiva Sarrià.

campió, perquè creia que amb l’e-quip que tenim i el públic que elrecolza, aquí pocs equips guanya-rien.

No cal que us digui, que la mevasatisfacció per aquestes paraules vaser enorme. Però perquè tot aixòsigui possible, perquè cada quinzedies tinguem espectacle a Sarrià, ésimprescindible el treball, la dedica-ció i la il·lusió que la gent del clubaporta (i quan dic gent del club emrefereixo a tothom, des del jugadorbenjamí més petit, fins al soci mesgran).

Un amic visitantPer Jordi Garcia

C/. Major, 100 • Tel. 972 17 04 48 17840 SARRIÀ de TER

U.E.S. SARRIA DE TER

Foto: El Punt


Bé, ja tornem a ser unaltre cop al mes de gener.Què vol dir això?, doncsque l’entitat i els esportis-tes tornen a engegarmàquines per tal d’iniciaraquesta nova temporada,la qual no acabarà fins elproper mes de desembre.Deixem enrera el Nadal,és a dir, aquell sopar de fide temporada en què anyrera any ens trobem totsels pares i mares de l’enti-tat. El club ha volgut con-tinuar equipant a totes lesesportistes i aquest any haestat el canvi de malla,però on hi continua estantels colors del nostre poble,que esperem que ens con-tinuï representant per totsels indrets del nostre terri-tori.

Cal fer esment que el passat mes de desembre s’haviaorganitzat el Festival de Patinatge, però va haver de sersuspès per problemes tècnics del club i es va convocarper al diumenge 8 de febrer al Pavelló Nou de Sarrià.

Des d’aquestes línies agraïm la presència al sopar de fide temporada del Sr. Josep Xargay i Sra. I l’esforç rea-litzat per Promocions Sarrià pel recolzament a la nostraentitat esportiva.

També voldríem donarla benvinguda a totesles patinadores que enaquests moments pro-vant aquest esport. I ales patinadores queteniu per endavant latemporada: salut, forçai il·lusió!

Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


65

PatinatgePer Pere Palomares RodríguezPresident del CPA Sarrià


Parlem de Sarrià. . . . . . . . . . . . . . . . . . .


66

LA FRASE DEL DIA: Déu ha mort, Marx ha mort, i jo tampoc no em trobo gaire bé. WOODY ALLEN

The Sarrià NewS

EditorialEl PP (Partit Pèrfid) ha perdut les elec-cions. Per poc, sí, però les ha perdut.S’ha acabat el PUES: Pueden UstedesEstar Seguros, amb què ens han colattantes mentides.Enrera queden la prepotència i fatxen-deria d’uns pinxos que amb la sevaxuleria ens han humiliat fins l’últim dia,però l’herència que deixen no és preci-sament dolça.Ara caldrà que el PSOE (Partit SemiObrer Espanyol) es posi les piles perdesfer tants greuges i que en ZP tinguiprou dallonses per fer-ho.Que la santíssima trinitat catalanal’il·lumini!

Sam Enfot,Redactor sense cap

Cançó de comiat per a JosemariNo trobarem a faltar el teu bigoti,Dius que ens deixeste’n vas lluny d’aquí,

Però el record dels mals tràngols queens has fet viure,No l’esborra la pols del camí,Ni la mare que et va ...

PP (Poema Popular)

InternacionalA l’Afganistan, amb l’excusa d’atraparen Bin Laden, les tropes de l’Imperi vanfer fora els taliban, que eren uns salvat-ges, van construir un oleoducte perl’Imperi i van deixar els país en mansdels senyors de la guerra, que són unsaltres salvatges. A l’Iraq amb altresexcuses i els mateixos objectius, les tro-pes de l’Imperi han massacrat la pobla-ció i qualsevol dia marxaran deixant-hotot en mans d’alguns ineptes.En G. Bush necessita sortir, distreure’suna mica. Sempre he cregut que, en ellloc oportú, una becària podria canviarel rumb de la història. Entre altrescoses.

Llàtzer Arafart,TSN,Analista internacional

Fòrum 2004Èxit sense precedents del Fòrum de lesCultures, entre altres coses perquè maino s’havia fet abans: d’aquí que no hihagi precedents. D’una banda algunaempresa de carburants com ara Repsol,

(vinculada al PP Partit Petroler) s’hanegat a donar-hi suport. A més l’aquarique s’hi volia construir tampoc no vaser autoritzat per la en aquell momentministra de Medi Ambient (suposemque a València sí que l’autoritzarien).De l’altra banda, algunes rellevantspersonalitats del món de l’antigloblalit-zació com Jose Bové o NoamChomsky s’han negat a participar-hiadduint que entre les empreses promo-tores n’hi ha una que fabrica armament.El que dèiem: èxit sense precedents.

Pasqual Clos, TSN, BCN

El diari de Maria, PijaNenes! Ara resulta que la Leti no sabiaesquiar! Cafort, no? Molt de glamour,mucho fashion, però no sap esquiar i hahagut d’anar a que li donin quatre clas-ses a corre-cuita per no fer el ridi.Súpertotal de la mort, ossigui. Pero sihoy saben esquiar hasta los paletas!S’ho juro que no m’ho puc creure.Suposo que anar a visitar malalts iinaugurar museus sí que en sap, perquèsi no ja em diràs què farà quan siguireina? Sí o no?

Maria Pija,TSN, Diari íntim

Obres i ServeisAvancen a bon ritme les obres del“Coro”. En la primera fase es va ende-rrocar l’interior tot respectant les faça-nes pel seu interès arquitectònic. Enuna segona fase s’han refet la majorpart de les façanes perquè no s’aguan-taven dretes.Deu ser allò que en diuen “restauraciósostenible”.

Anselm Clavé, TSN,Sarrià del Mig

EconomiaMentre el ministre d’Economia dema-nava moderació salarial per aconseguirno sé què del dèficit zero, i algunaempresa com Nissan, rebaixava elssous als seus treballadors per desprésfer-los fora, els bancs i caixes van ferpúblics els resultats de l’exercici anualamb l’increment d’un 10, 15 o 20%dels beneficis respecte l’any anterior enquè també els van incrementar un per-centatge similar.

Mai no acabarem d’entendre com fun-ciona això del capitalisme i el lliuremercat.

Carles Marcs, TSN,1r d’Econòmiques

La cortina de fumDurant la campanya electoral, un presi-dent autonòmic titllava de borratxo unaltre; a la Sra. Valdecasas se li escalfa-va la boca i el Sr. Trillo feia acuditsgrollers. La premsa en va parlar durantuna setmana. Mentrestant es feia públici passava desapercebut l’informe de lesgreus negligències de l’avió Yak-42estavellat amb desenes de soldatsespanyols.Apa que no en sabien aquests d’amagarl’ou!

Mònica Kevinwy, TSN, Becària

DesmentitsNo és cert que davant l’onada de deslo-calització d’empreses a Catalunya, elssindicats hagin proposat als treballa-dors traslladar-se a viure a Polònia oEslovàquia.No és cert que el túnel de Bracons esdigui així per la forma en què s’hadecidit fer-lo.No és cert que en ZaPatero, en senyald’agraïment, hagi decidit rebaixar lestarifes dels missatges SMS dels mòbils.No és cert que en PePe Bono pensi fergrans canvis en el ministeri de Defensa.Fins i tot no sembla que n’hi hagi hagutcap. ¡Viva Honduraj!

Pere Piula, TSN, Becari

El tempsSembla que la ponentada que durantmolt de temps ha fet tan de mal, amai-na i una plàcida calma es va imposantpoc a poc. Veurem el que dura.

Alfred Molina, TSN,Radar de Puig d’Arques

La reivindicacióPortem anys dient-ho. Han canviat elsajuntaments i els governs, tant d’aquícom d’allà, i ningú no ens fa cas: lagallina tenebrosa continua presidint elPont. Però no ens cansarem de repetir-ho: La gallina a la cassola!

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE


GRUPIMMOBILIARI TRAVESAS

Promotor - Constructor

carrer Lorenzana, 33 - Tel. 972 41 28 19 - Fax 972 22 03 37 - 17002 GIRONA

en venda

PROPERA CONSTRUCCIÓ:CASES APARELLADES, ADOSADES i PISOS“Pla dels Socs” SARRIÀ DE TER

Urbanització “Sarrià Park”


Parlem_de_Sarria_48

Documents

Transcript of Parlem_de_Sarria_48