Parlem de sexe a casa

EUMO EDITORIAL

Parlem de sexe a casaGUIA PER A UNA BONA

EDUCACIÓ SEXUAL I AFECTIVA

Parl

em d

e se

xe a

cas

aE

len

a C

resp

i i A

sen

sio

Elena Crespi i Asensio

L’educació sexual i afectiva s’ha d’entendre com una edu-cació per a la vida. Per això és tan important que els adults sapiguem donar resposta a la curiositat, els dubtes i les in-quietuds dels infants i adolescents que tenim a casa.

Aquest llibre ens fa refl exionar sobre les nostres actituds i habilitats psicològiques i socials a l’hora de gestionar el co-neixement de la sexualitat i tractar el tema amb els fi lls. Hi trobareu informació sobre els aspectes més rellevants de la sexualitat infantil i adolescent i sobre aquelles qüestions —homosexualitat, embarassos en adolescents...— que hem d’aprendre a abordar sense prejudicis, amb naturalitat i, sobretot, amb molt d’afecte.

Elena Crespi i Asensio és psicòloga, directora d’InterPersonal-

Vic i sotsdirectora de l’Institut d’Estudis de la Sexualitat i la Pa-

rella de Barcelona. Es dedica a l’assessorament d’adolescents,

parelles i famílies, i a la divulgació de temes de salut sexual,

sobretot a través dels mitjans de comunicació.

www.eumoeditorial.com

10095395

ELENA CRESPI I ASENSIO

PARLEM DE SEXEA CASA

Pròleg de Pere Font

Eumo Editorial

062-116384-PARLEM DE SEXE.indd 3 29/09/14 16:01

© 2014, Elena Crespi i Asensio© del pròleg: Pere Font

© d’aquesta edició: Eumo EditorialC. de Perot Rocaguinarda, 17. 08500 Vic

www.eumoeditorial.com - [email protected]—Eumo és l’editorial de la Universitat de Vic—

Primera edició: octubre de 2014

Foto de la coberta: © doble. d- Fotolia.comDisseny de la coberta: Eumogràfic

Maquetació: Víctor IgualImprès a Limpergraf

Dipòsit legal: B. 22.017-2014ISBN: 978-84-9766-523-0

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevolforma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació

d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei.Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos,

www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragmentd’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47).

Tots els drets reservats.


Índex

Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

1

Què hi trobareu, en aquest llibre?

Com està pensat aquest llibre? . . . . . . . . . . . . . . . . 17Anècdotes, aprenentatges i reflexions . . . . . . . . . . 19

2

Bases de l’educació afectiva i sexual

«Hem de parlar de sexe amb els nostres fills?» . . . . . . 23Quan es fa educació afectiva i sexual? . . . . . . . . . . . . . 23«És o no és important la sexualitat

per a l’aprenentatge de la canalla?» . . . . . . . . . . . . 32L’educació afectiva i sexual: un pilar més de l’educació

dels fills . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32«L’educació afectiva i sexual només inclou el sexe?» . 36Els ingredients bàsics de l’educació afectiva i sexual . . 36

3

Infantesa: l’inici de tot plegat

«Què passa quan els nostres fills són petits?» . . . . . . 46


6 parlem de sexe a casa

Fases de la infantesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46«Cada cosa pel seu nom» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51Ser clars amb ells des de ben petits . . . . . . . . . . . . . . . . 51I si això passés amb una nena? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53«La meva filla petita es toca» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55La descoberta de la sexualitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56I si això passés amb el teu fill? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58«Els nens juguen a metges amb els amics» . . . . . . . . . . 61La curiositat sexual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61«Ens ha enxampat al llit» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65El joc de l’amor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66I si això passés amb un nen? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69«Com li explico... d’on vénen els nens?» . . . . . . . . . . . 71La reproducció, una de les funcions de la sexualitat . . 72I si això passés amb un nen? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74«No agafis caramels d’un desconegut» . . . . . . . . . . . . 76Prevenció dels abusos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77I si això passés amb un nen? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80

4

Adolescència: quan la sexualitates vol compartir

«Tinc un adolescent a casa... Què passarà ara?» . . . . . 86Pubertat i adolescència van agafades de la mà,

però no són el mateix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86I els canvis de l’adolescència . . . quins són? . . . . . . . . . . 88«Si li parlo de sexe... començarà abans?» . . . . . . . . . . 93Diàleg i educació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94I si això passés amb una noia? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97«He vist la meva filla fent-se petons amb algúal portal de casa...» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99De la incredulitat a la comprensió . . . . . . . . . . . . . . . . 100I si això passés amb un noi? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104


índex 7

«La meva filla ha tancat la porta de l’habitació,i no està sola...» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106La intimitat dels adolescents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107I si això passés amb un noi? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111«He trobat preservatius a la motxilla del meu fill» . . . 113La confiança entre pares i fills . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114I si això passés amb una noia? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119«El meu fill no vol parlar de sexe amb mi» . . . . . . . . . 121Els límits de l’educació afectiva i sexual . . . . . . . . . . . . 122«La meva filla s’ha quedat embarassada» . . . . . . . . . . 128La gestió de situacions inesperades . . . . . . . . . . . . . . . 130I si això et passés amb un noi? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137

5

Estereotips i prejudicis:situacions fora de l’habitual?

«Al meu fill no li agraden ni el futbol ni les motos» . . 142Estereotips de gènere . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143I si això passés amb una nena? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151«El meu fill m’ha dit que és gai» . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153Orientació sexual dels fills . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154I si això passés amb una nena? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 164«La parella de la meva filla és d’una culturamolt diferent» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165L’amor i les relacions interculturals . . . . . . . . . . . . . . . . 168I si això passés amb un noi? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174I si la parella fos d’un país europeu? . . . . . . . . . . . . . . 174

6

El perquè de tot plegat

«Per a què ens serveix la sexualitat?» . . . . . . . . . . . . . 180



«Per què homes i dones vivim la sexualitatde manera tan diferent?» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184El factor biològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185El factor fisiològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186El factor social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187«Els pares i mares hem de predicar amb l’exemple» . 190«El xoc de trens: la sexualitat d’avui i d’ahir... tandiferents?» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193Un aclariment: la virginitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193Tornem al xoc de trens . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 194Els mitjans de comunicació, les xarxes socials

i la sexualitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 195«Els mateixos dubtes de sempre» . . . . . . . . . . . . . . . . 197«A quina conclusió arribem?» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 203


1

Què hi trobareu, en aquest llibre?


Aquest llibre pretén ser una petita guia de supervivènciaper encarar una faceta de la vida dels nostres fills que alspares, sovint, se’ns fa feixuga i per a la qual ens sentiminexperts: la seva educació afectiva i sexual.

A mesura que creixem, anem aprenent, de mica enmica, a fer tot allò que ens pertoca, però no tenim capllibre d’instruccions. I això fa que ens sentim poc hàbilsper enfrontar-nos a algunes àrees de la nostra vida, sobre-tot aquelles més íntimes.

La sexualitat forma part d’una d’aquestes esferes mésíntimes de la nostra vida. Primer, com a persones, enstoca aprendre a moure’ns per aquest terreny d’arenesmovedisses pel qual no ens ha ensenyat a moure’ns ningú.Un terreny en què juguen moltes parts del nostre cosperò també del nostre cap. Després, hem d’ajudar elsnostres fills a navegar-hi quan, molt sovint, nosaltres en-cara no hi sabem caminar amb pas ferm.

Aquí parlarem d’educació afectiva i sexual perquè in-tentarem mostrar que la sexualitat no només està forma-da per allò més explícitament sexual, sinó que també hiha una part important dels nostres afectes barrejada enaquest còctel.

Com està pensat aquest llibre?

El llibre el construeixen cinc blocs que ens ajudaran a en-tendre com hem d’enfocar la sexualitat i l’afectivitat a



casa per tal que els nostres fills les visquin amb naturalitati aprenguin a integrar el seu món afectiu i sexual de lamillor manera possible. Els blocs que hi trobareu són:

• Bases de l’educació afectiva i sexual. On n’assen-tarem les bases: reflexionarem sobre la seva impor-tància i parlarem dels ingredients més importantsque la configuren.

• Infantesa: l’inici de tot plegat. On enfocarem lesprimeres etapes de la sexualitat dels fills: la seva in-fantesa. I veurem quines coses ens poden passar icom les hem d’encarar per ajudar-los a superaraquesta fase.

• Adolescència: quan la sexualitat es vol compartir.On treballarem una de les etapes més importantsen la vida d’una persona, sobretot quan parlem dedescobriments sexuals. Veurem situacions que enspoden resultar familiars o que poden aparèixer quanels fills són adolescents, i donarem pautes per ferfront a tot allò que està passant.

• Estereotips i prejudicis: situacions fora de l’ha-bitual? Bloc que reservem per a situacions que en-cara són especials o delicades i de les quals, sovintper la nostra mirada d’adults, en fem un judici quepot ser precipitat. Prejudicis o estereotips que ensespanten i que, si aprenem a encarar-los millor, po-den ajudar-nos a entendre més bé els nostres fills.

• El perquè de tot plegat. Bloc final on valoraremtot el recorregut fet, reflexionarem sobre la utilitatde la sexualitat i avaluarem per què és un terrenytan important en les nostres vides i en les dels fills.


què hi trobareu, en aquest llibre? 19

Anècdotes, aprenentatges i reflexions

Una de les eines que utilitzarem seran les anècdotes, col-leccionades al llarg de la meva experiència i la de l’equipde l’Institut d’Estudis de la Sexualitat i la Parella de Bar-celona. Veient què pot succeir en cada etapa tindrem encompte com la podem viure sense por i amb pas ferm.

Hem recollit dubtes que ens han expressat mares i pa-res sobre l’educació afectiva i sexual dels seus fills, i elshem utilitzat per donar nom a alguns dels capítols i sub-apartats. Pensem que aquestes frases, que trobareu entrecometes, reflecteixen les pors i els interrogants de moltesfamílies.

A més, entre les anècdotes i les explicacions, us pro-posem algun exercici de reflexió. Aquest llibre pretén serinteractiu i cal mobilitzar les vostres ganes d’aprendremés coses sobre l’educació dels vostres infants i adoles-cents. Per això és important reflexionar sobre les propos-tes que no fem i valorar com les podríeu aplicar en lavostra vida quotidiana i amb els vostres fills. Us deixemespais en blanc per als que vulgueu anotar les reflexionsal llibre mateix i, per als qui no vulgueu guixar els fullsd’un llibre, us recomanem que busqueu paper i bolígraf iho anoteu igualment. De vegades, quan apuntem les co-ses, les tornem a llegir, les repensem i millorem allò quehavíem pensat i apuntat per primer cop. A més, el fet dedeixar alguna cosa per escrit, ens permet recordar-la mi-llor. Per tant, us convidem a personalitzar el llibre i fer-loúnic amb les vostres reflexions, aprenentatges i les pro-postes que vosaltres mateixos, com a pares i mares, vul-gueu fer per als vostres fills.

Desitgem que gaudiu de la lectura i que en pugueutreure profit.


2

Bases de l’educació afectivai sexual


«Hem de parlar de sexe amb els nostres fills?»

Quan es fa educació afectiva i sexual?

La resposta a aquesta pregunta és molt senzilla: sempre.L’educació afectiva i sexual va molt més enllà d’allò se-xual. La sexualitat forma part de les nostres vides i qual-sevol cosa vinculada amb la nostra vida pot ser un apre-nentatge per a la nostra sexualitat.

Si en qualsevol moment, nosaltres aprenem sobre se-xualitat i afectivitat... els nostres fills fan el mateix. I ésque tot allò que ens va passant, tot el que succeeix en elnostre entorn, ens ajuda a fomentar la nostra educacióafectiva i sexual.

Què vol dir això? Doncs que aprenem gràcies a la bar-reja de:

• Coneixements explícits que se’ns donen sobre lamatèria.

• Valors, judicis i opinions que el nostre entorn tésobre un tema en concret.

• Tot allò que no es diu, que és implícit, sobre el temaen qüestió.

Per als nens i nenes, el pes important de l’educacióformal rau en l’escola. És l’escola qui s’encarrega d’ense-nyar i facilitar l’aprenentatge de les matèries del currícu-lum escolar. Els pares i les mares, pel que fa a aquesta



educació formal, són el suport més important que té l’es-cola per tal que els fills aprenguin.

Pel que fa a l’educació no formal, en la qual podemincloure l’educació afectiva i sexual, el pes important re-cau sobre els pares, sobre la família. I és aquí on l’escolafa, senzillament, de suport. Per tant, tot allò que passa oque no passa a casa, ajuda a construir les bases que nens inenes tindran sobre el que entendran per sexualitat.

Què més influeix en l’educació dels fills?

Tot influeix, de moltes maneres, totes vinculades a allòque pensem sobre una cosa en concret; en el nostre cas,sobre la sexualitat i el món de la parella. Per tant, els nos-tres valors, judicis i opinions es traslladen de manera ex-plícita o de manera implícita als nostres fills:

• Amb allò que diem. També amb allò que callem.• Amb allò que fem. I, també, amb allò que deixem

de fer.

Posem alguns exemples que ens serviran per entendremillor com la canalla aprèn d’allò que els seus pares fande manera evident o de manera més subtil...

1 . La relació de parella dels pares

És un dels primers exemples que veuen els nens i les nenes,i el veuen a casa. Com es relacionen els pares entre ells, coma parella, ajuda a crear les primeres idees sobre com funcionael món de la parella. Món que engloba, dins seu, la sexualitati l’afectivitat. Per tant, una parella que sigui molt afectuosapermetrà que el fill o la filla entengui que l’afecte és impor-tant quan ens relacionem amb els altres. Sobretot si aquest


bases de l’educació afectiva i sexual 25

afecte es mostra de manera natural i amb mesura. Evident-ment hi ha uns límits que els adults han d’establir: una cosaés la intimitat afectiva i l’altra és la intimitat sexual. És boque els fills vegin un bocí de la intimitat afectiva que tenenels seus pares, la resta d’afectivitat i la part més explícita-ment sexual ha de quedar reservada només als progenitors.

Imagineu dues famílies diferents:

La família d’en Jan. En Jan té set anys i té dues mares:la Marta i la Glòria. Quan les seves mares van pel car-rer, s’agafen de la mà, de vegades per la cintura i tot.Quan són a casa, de tant en tant, s’abracen i es fan algunpetó als llavis. Mostren el seu afecte sense problemesdavant d’en Jan. Es diuen que s’estimen. I també l’hidiuen a ell. En Jan viu l’amor que hi ha entre les sevesmares de manera molt natural i també és un nen afec-tuós. La Marta i la Glòria tenen els límits clars i hi hacertes mostres d’afecte que no ensenyaran a en Jan,però aquesta part del contacte que implica petons,abraçades i agafar-se de la mà la mostren sense capmena de dificultat.

La família de la Lara. La Lara té sis anys i té un pare iuna mare: en Marcel i la Sílvia. Els seus pares són molttendres amb ella però entre ells no solen tenir mostresd’afecte. No s’agafen quan van pel carrer, no se solen fergaires petons ni abraçades. No es diuen que s’estimendavant d’ella. No sabem com són en la seva intimitatperò davant de la Lara són més aviat distants i freds en-tre ells.

Reflexionem?

Penseu que en Jan i la Lara tindran la mateixa idea sobreles relacions de parella? Les viuran de la mateixa manera?



Quines diferències penseu que hi haurà?... Reflexioneu lavostra resposta i anoteu-la.

Possiblement, i només tenint en compte la influènciaque poden tenir els pares sobre els fills, en Jan viurà d’unamanera molt més natural el fet que dues persones s’acos-tin i es mostrin afectuoses, i construirà la idea, ja des depetit, que l’afecte forma part de la relació de parella. I, toti que la Lara rep mostres d’afecte del seu pare i de la sevamare, és molt possible que comenci a formar-se la ideaque en les relacions de parella l’afectivitat no hi és presentdel tot i percebi que la fredor o la distància són caracterís-tiques de les relacions de parella.

Evidentment, el concepte que la canalla es creï sobreel funcionament de les parelles i de l’afectivitat que hi haentre elles es veurà influït per moltes més coses, i no no-més pel tipus de relació que tenen els seus progenitors,però el primer exemple de relació de parella que coneixuna criatura és el dels seus propis pares i, per tant, és unexemple molt important i que es té molt en compte.

Segons la vivència de l’afectivitat que s’aprengui acasa, també es desenvoluparà una idea de com funciona lasexualitat dins del món de la parella.



2 . La nuesa i la intimitat, a casa

El nostre cos és una de les eines amb què juguem dins delnostre món afectiu i sexual. I això és important per a l’enfo-cament de la nuesa i de la gestió de la intimitat personal dinsde la llar. Què significa això? Doncs que no és el mateix créi-xer enmig d’una família on el pudor sobre el propi cos impe-ra que en una on és natural veure’s els uns als altres nus. Dinsd’uns límits, és clar.

Hi ha infants que no han vist mai els seus pares despu-llats i que han rebut el missatge que el cos no s’ha d’ense-nyar a ningú, ni als de casa. Si un nen conviu en un entornon la visió del cos nu sembla una prohibició i fins i totquelcom pecaminós, es formarà una idea molt diferentque un altre que convisqui amb el fet de poder veure laseva mare sortint de la dutxa sense que sembli un delicteveure-la nua.

Això no treu que hi hagi d’haver unes normes sobre laintimitat de cadascú dins de la llar. Per exemple: és moltnormal que els fills hagin de picar a la porta de l’habitaciódels seus pares si hi volen entrar. L’habitació de matrimo-ni pot formar part de l’esfera íntima dels pares. És més,ha de formar part de la intimitat dels pares.

En aquest sentit, hi ha canalla que viu dins d’un en-torn familiar on no hi ha pudor en el nu i el cos es viu ambtotal naturalitat, on es diu cada cosa pel seu nom i on esguarden moments d’intimitat, evidentment.

Els extrems (sentir gran pudor pel cos o no tenir capmena de límits) mai són bons; per tant, trobar l’equilibriamb la gestió de la nuesa i la privadesa dins de casa ésclau. El cos és una part molt important que entra en jocen la nostra afectivitat i sexualitat; per tant, és bo rebre’nun missatge positiu.



Reflexionem?

Proposo un exercici perquè mireu enrere. Quin missatgesobre el cos vau rebre a casa durant la infantesa? Hi haviaprivacitat? Es vivia el cos amb naturalitat?

Quin missatge esteu donant als vostres fills sobre elcos i la privacitat?



3 . Parlar de sexualitat en família

Es fa educació afectiva i sexual tant si es parla obertamentde sexualitat com si és un tema tabú dins de casa. Cadafamília escull l’opció que més s’ajusta al que poden o sa-ben fer. I això pot ser, entre d’altres:

• No parlant mai de sexualitat i obviant el tema.• Avançant aquelles situacions en què els fills es tro-

baran: aparició de la menstruació o les primeresejaculacions.

• Focalitzant les explicacions sobre temes repro-ductius.

• Obrint la porta a parlar de sexualitat sense proble-mes.

• Fent una xerrada puntual quan arriba l’adolescèn-cia.

• Regalant preservatius quan els pares intueixen quehi ha possibilitats que el fill o filla estigui tenintrelacions sexuals o s’ho estigui plantejant.

• Etcètera.

Reflexionem?

Hi ha moltes famílies que no s’atreveixen a treure el temaper vergonya o per inexperiència, i d’altres que confienque una capsa de preservatius ensenyarà als seus fills asaber tot el que cal saber. Però, quina és l’opció que cre-ieu més correcta?



Què més influeix en l’educació afectiva i sexual?

No només és l’educació afectiva i sexual rebuda a casa laque influeix en la concepció final que tindran els infantsquan siguin més grans. La resta de la societat també és unfactor important. El pilar essencial que permetrà enfocarmillor les influències de l’entorn és la família. Tot allòque ens envolta també pot ser recollit d’una manera od’una altra pels pares.

• La televisió. Com s’enfronten uns pares a una es-cena eròtica a la televisió quan el seu fill o filla, me-nor d’edat, hi és present?

• La ràdio. Com es reacciona davant de programes ocomentaris que apareixen en horari infantil?

• L’escola. Quina visió tenen els pares de les actua-cions que es fan des de l’escola en matèria d’educa-ció afectiva i sexual?

• El grup d’iguals, els amics. Una influència moltimportant durant la infantesa i, encara més, durantl’adolescència. Un grup tan o més inexpert que el



propi fill amb el qual es poden viure situacions moltvariades vinculades amb la sexualitat. Com s’enca-ren els pares amb les diferents situacions sexualsque es poden trobar amb els amics?

Això i molt més influeix en com la canalla es va for-mant el seu propi concepte sobre la sexualitat en generali la seva pròpia en concret. I, tal com dèiem anteriorment,els aprenentatges que es van assolint a casa formaran labase sobre la qual deixaran petjada les altres influències.


Parlem de sexe a casa

Documents

Transcript of Parlem de sexe a casa