Revista de Vidreres · 70 · estiu 2015

Terra Nostra Lluís Hernández TractoristesParlem de... Parlem amb ... Actualitat

EL R

EC C

LAR

70 ·

EDIT

ORIA

L

3

EDITORIALTaula de Serveis

El Rec Clar no acaba al paper, pots visualitzar-lo al web de

l’Ajuntament i opinar i dir-hi la teva a través de les xarxes socials.

SERVEIS 02EDITORIAL 03

PARLEM DE... 04PARLEM AMB... 06

DES DE LA CASA DE LA VILA 09ACTUALITAT 12

ANEM A ESTUDI 37ESPORTS 43

CURAR-SE EN SALUT 44OPINIÓ 45

PLOU I FA SOL 48FEM UNA QUEIXALADA 49

ENTRETENIMENTS 50EL REC CLAR PEL MÓN 51

Una mirada a les eleccions municipals

+ REC CLARI like

Emergències Centre d’emergència de Catalunya ................. 112Informació ciutadana.................................................. 012Mossos d’Esquadra......................................................112Bombers................................................................................... 112

AjuntamentOficines municipals.............................972.850.025Fax oficines municipals...................972.850.050Vigilants.................972.850.000 /670.067.740Assistent social........................................972.850.170Llar de jubilats...........................................972.850.907Jutjat de Pau..............................................972.851.870Biblioteca Joan Rigau.......................972.851.285Centre cívic Francesc Llobet.....972.850.067Piscina municipal...................................972.850.027Pavelló municipal (oficines).............972.851.445Pavelló municipal (públic).................972.851.214Deixalleria......................................................637.759.060

EnsenyamentLlar d’infants Sant Iscle..................972.850.917

Llar d’infants El Sorrer.....................646.571.809Col·legi Sant Iscle..................................972.850.103Preescolar Sant Iscle.........................972.850.836Col·legi Salvador Espriu..................972.850.808IES.........................................................................972.850.711

SanitatCAP(Centre d’Assistència Primària)...972.850.156Farmàcia Vilardell..................................972.875.009Farmàcia Adzet........................................972.875.666Farmàcia Moré.........................................972.850.575

Consell comarcalOficines.......................................................... 972.842.161 Fax oficines...................................................972.840.804Recaptació....................................................972.840.178Recaptació (oficines Vidreres)........... 972.851.094Protectora animals (Tossa de Mar)...972.342.030

TransportsSAGALES........................................................902.130.014TEISA..................................................................972.260.196SARFA...............................................................972.850.157

Taxi Rafael Vico..972.851.139 /609.316.932Renfe.................................................................. 902.240.202

Altres serveisFunerària (24 h.)

La Selva de germans Blanquera i AlbarracínTelèfon......................972.850.663/699.460.133

Rectoria......................................................... 972.850.061ENHER (avaries)......................................900.770.077Comissaria Sta.Coloma de Farners Telèfon.............................................................. 972.181.675Fax........................................................................972.842.201Bombers Maçanet Selva..............972.858.828Veterinari (consultes privades)

Telèfon....................972.850.114 /972.858.785Correus i telègrafs............................... 972.851.133Oficina de treball de SaltTelèfon............................................................. 972.942.950Fax........................................................................972.942.953Notaria VidreresTelèfon.......................972.875.957 / 72.875.958Fax........................................................................972.875.959e-mail............... notariavidreres@notariasilviamartinez.com

Oficines municipalsDe dilluns a divendres, de 8 del matí a 3 de la tarda

Biblioteca municipalMatins de dimarts a divendres de 9.30 a 13.30 h i tardes de dilluns a divendres de 16 a 20 h. Dissabtes de 10 a 13 h

Serveis tècnicsArquitecte: David Calvo i Coromina, dijous d’11 a 14 hArquitecte tècnic: Jordi Llinàs i JoanaEnginyera: Anna Arnau i Planas de Farnés, dimarts i dimecres de 8 a 14 h (prèvia hora)

Serveis SocialsAssistència social, dijous de 9 a 14 h

Jutjat de PauDilluns, dimecres i divendres de 9 a 14 h

DeixalleriaDimarts, dimecres, dijous i divendres de 9 a 13 i de 15 a 18 h, Dissabtes de 9 a 14 h

Recollida de trastos vellsSegon i últim dimecres de cada mes

RegidoriesRegidor d’Urbanisme i Hisenda: Jordi Camps i Vicente

Regidora de Benestar Social, Sanitat i Esports: Margarita Solé Ferrer

Regidora de Turisme i Cooperació Ciutadana: Maria Artigas Ruhí

Regidor d’Ensenyament, Cultura i Fires, Festes i Serveis: Francesc Baltrons Lloveras

Regidor de Governació i Recursos Humans, Urbanisme, Sostenibilitat Medioambiental i Urbanitzacions: Antonio Fernández García

Regidor de Sostenibilitat Energètica, Joventut i Festes: Marc Carreras Barnada

Regidor de Territori (Món Rural i Patrimoni) i Sostenibilitat Medioambiental: Pere Raset Miquela

Regidor de Reactivació Econòmica, Joventut i Festes: Lluís Galobart Vilamitjana

Farmàcia Moré C/ Catalunya, 48....................................972.850.575Farmàcia VilardellCarrer de Girona, 37..........................972.875.009Farmàcia Isabel AdzetCarrer Josep Pla, 60..........................972.875.666

Farmàcies de guàrdiaAgostVilardell .........................................................del 1/8 al 2/8Adzet ...........................................Setmana del 10 al 16Moré..............................................Setmana del 22 al 30

SetembreVilardell ........................................Setmana del 31 al 6Adzet ...........................................Setmana del 14 al 20Moré........................................Setmana del 28 al 4/10

Tothom que vulgui pot enviar la seva col·laboració a la revista, sempre i quan l’article en qüestió no superi els 3300 caràcters, inclosos els espais, el que representa unes 40 línies a cos 12 a El Rec Clar, c/Catalunya, 29, 17411 Vidreres, o a elrecclar@gmail.com. Una altra norma és que els articles han d’estar signats, amb el nom i els cognoms de l’autor i un telèfon o adreça de contacte. En el cas d’entitats o associacions legalment constituïdes, poden signar amb la seva denominació oficial. Els articles poden acompanyar-se amb fotografies i en aquest cas el Consell de Redacció es reserva el dret de publicar-los o no, en funció de l’espai disponible. El Consell de Redacció no s’identifica necessàriament amb els articles que apareixen firmats.

Telèfons d’interès

Horaris de serveis

Farmàcies

Normes per a les col·laboracions

Crèdits:Edita: Ajuntament de Vidreres

Consell de Redacció: Ramon Garriga,Joan Martí, Anna Viader, Lluís Gascons,

Arnau Call, Helena Xirgu i Francesc Aldrich

Col·laboradors: Josep Formiga, Ángel Teixidor, Eduard Adrobau, Jordi Presas,

Josep Borrell, Assumpció Moré, Júlia Vilardell, Joaquim Bayé, Isabel Adzet.Producció, coordinació periodística,

disseny i maquetació i correcció lingüística:

Estudi de Comunicació Intus S.L.Carrer Blancafort, núm.7, local 1

08530 La Garriga (Barcelona)Foto portada: Jaume Mos

Impressió: Anman, Gràfiques del Vallès S.L.Dipòsit legal: GI-235-98

Per a més informació: www.cofgi.com

Les recents eleccions municipals del nostre poble ens han portat un nou mapa polític que destaca per la seva novetat i claredat.

Poques vegades en la història democràtica de Vidreres havia hagut un ajuntament amb majoria absoluta d’algun partit polític. L’última vegada va ser el 1999, quan el PSC va obtenir 6 dels 11 regidors. Es revalidava la mateixa victòria del 1995. Encara abans, el 1979, el PSC va guanyar les primeres eleccions democràtiques després de la llarga nit del franquisme.

Per tant, les recents eleccions són les primeres que Convergència i Unió les guanya per majoria absoluta. L’equip dirigit per Jordi Camps ha passat de 5 a 8 regidors. La segona força al consistori passa a ser el grup Vidreres som tots – ERC. Encara que ha augmentat lleugerament en nombre de vots passa de 3 a 2 regidors. La tercera força passa a ser el grup dels socialistes. Han perdut la meitat de regidors i més de 300 vots, quedant-se amb 2 regidors. El darrer grup que ha aconseguit representació és Vidreres per a tothom – Entesa que ha aconseguit 1 regidor. Cal apuntar que aquest grup ha sigut l’únic capaç de guanyar a CiU en 1 de les 7 meses electorals. En les altres 6 taules el grup convergent ha guanyat amb molta diferència la resta de partits polítics. Cal destacar que el PP perd el regidor que tenia perdent quasi la meitat dels seus vots. I en darrer terme, Plataforma per Catalunya amb 76 vots es queda fora del plenari de l’ajuntament.

Un tret a destacar és l’augment en la participació. Ha millorat en poc més de 10 punts, arribant al 57%. Representa un punt d’inflexió respecte les darreres eleccions municipals. Encara però és un nivell de participació més baix que el de 2003 i queda molt lluny dels registres dels anys 90, quan s’arribava a nivells de participació superior al 70%. Cal apuntar que els nivells de participació han sigut diferents en cada zona del municipi, amb una major participació en el nucli urbà i més discreta a les zones més allunyades del nucli urbà. Ho podeu comprovar en el quadres de dades de les eleccions que hi ha publicats en aquest número. Mirant aquestes dades es pot concloure que ha sigut CiU el partit que ha capitalitzat l’augment de la participació. Allà on hi ha més participació Convergència guanya amb més rotunditat.

Per acabar, i encara que els analistes aconsellen no comparar eleccions diferents, resulta interessant apuntar que la suma dels vots de CiU i ERC en les municipals és de 2220 vots. I en la consulta del 9 de Novembre l’opció del sí-sí va aconseguir 2263 vots. Suposant que la resta de partits estan en contra de la independència de Catalunya, la suma dels seu vots arriba als 809. Esperem però que en els propers mesos tots plegats sortim de dubtes respecte quin és el futur polític què vol el conjunt de la societat catalana.

El Consell de Redacció

EL R

EC C

LAR

70 ·

PARL

EM D

E...

EL R

EC C

LAR

70 ·

PARL

EM D

E...

4 5

PARLEM DE...

El vint-i-u de juny comença l’estiu, però a la Costa Brava no se li dóna la benvinguda fins el primer dis-sabte de juliol quan des de Calella de Palafrugell es fa la tradicional cantada d’havaneres, segurament us ve la imatge de cantaires d’havaneres a dalt d’un es-cenari fent que els qui els escolten des de les barques bressolades pel mar o des de la platja preparant rom cremat, els segueixin moguent els mocadors al ritme de la Bella Lola o vibrant i emocionant-se quan so-nen les primeres notes del Meu Avi. En aquestes can-tades havia actuat un grup d’havaneres de la nostra vila, el Terra Nostra.

La història d’aquest grup comença en un dimarts de carnaval de l’any 1977 quan grup d’amics format per: Josep Basté, Ramon Ruhí, Joaquim Font i Miquel Massa, reunits al voltant d’una taula del Casino fe-ien petar la xerrada i van tenir la pensada de fer un grup d’havaneres per anar actuar en els restaurants dels voltants de Vidreres per amenitzar els àpats i fer algun cèntim. El mig de la conversa engrescada d’aquells amics hi va passar en Joaquim Fàbrega i li van comentar la idea que havien tingut. En aquell mateix moment, li van demanar si el seu sogre, el Mestre Mas estaria disposat a dirigir-los?

Aquella idea que havia nascut en una conversa de cafè es va anar fent realitat. D’aquell petit grup d’amics es van anar afegint gent del poble que tenien interès en formar-hi part, com: Francesc Mas (director), Fran-cesc Balmanya (Contrabaix), Jaume Figueres (Pia-no), Dídac Gázquez, Miquel Vergés, Joaquim Fàbre-ga, Francesc García (primeres veus), Maria Bassas, Isabel Barranco, Anna Mas, Adelaida Peidró (sego-nes veus), Miquel Cantó, Ernest Ribera, Narcís Gas-cons, Jaume Colls (baixos), també en van formar part en algun moment de la vida del Terra Nostra: Àngel Bancells (piano), Jaume Burjachs (acordió), Mariona Fabregas, Antoni Guerrero, Ramon Mor, Adolf Ra-mos (guitarra); així la nit de Nadal d’aquell mateix any van fer la primera actuació al Casino Unió. El llarg de la vida del grup van oferir sempre un concert per les nits de Nadal.

El Terra Nostra va actuar per tota la geografia del país, la primera va ser a Lloret de Mar i en van se-guir d’altres com: Palamós, Mora d’Ebre, Sant Pere Pescador, Girona, Barcelona, Puigcerdà i molts més. En una actuació del grup van conèixer el composi-tor del Meu Avi , Josep Lluís Ortega Monasterio que havia seguit en gran interès l’actuació del grup i li va

agradar molt la sonoritat del Terra Nostra i els hi va proposar si volien estrenar una nova havanera escrita per ell, titulada Nadala Marinera. Van quedar molt sorpresos per aquell oferiment i van acceptar el repte d’interpretar la nova havanera, que la van cantar en un dels concerts de Nadal al Casino, amb la presència del compositor que va quedar impressionat de la in-

terpretació.

El Terra Nostra va te-nir molts seguidors, alguns d’aquests els hi van dedicar poemes. Com el poema d’en Jo-sep Puigdemunt pel

desè aniversari del grup o el poema de la Dolors Selis explicant la formació del grup vidrerenc d’havaneres i les bones sensacions que feien tenir en escoltant-los.

I el 1993 van fer una última actuació a la Sala del Ca-sino per acomiadar-se del públic que els havia anat se-guint. Qui sap? Si en un futur uns nous cantaires d’ha-vaneres agafaran el relleu del Terra Nostra. Per últim agrair la col·laboració d’en Joaquim, l’Anna i en Miquel.

Terra Nostra de Vidreres Lluís Gascons i Clarió

El Terra Nostra actuant en la Pista Jardí del Casino Unió. El Terra Nostra actuant a Can Pou en una celebració de la Penya Blaugrana de Vidreres

L’any 1993 van fer l’última actuació a la

Sala del Casino per acomiadar-se del

públic de Vidreres

AL GRUP “TERRA NOSTRA”

Quant temps fa?. Ja no ho recordo.-Tant se val set anys com dotze-que Vidreres, bressol de músics,veié néixer “Terra Nostra”.

Els cantaires de la Selvaa molts llocs us anomeneni a vegades solamentus diuen......”els de Vidreres”.

Varen ser forts puntalsd’eixa bella agrupacióel molt anyorat Miquel Massa.....l’Adolf Ramos i en Quimet Font.

En seguir la seva tascavosaltres n’heu estat ferms.Cançons, records i alegriaescampeu als quatre vents.

I quan l’enyor d’un companyla veu trenca i els ulls s’entelen,demaneu al “Noi de l’Estanc”que faci voltar la “berra”.

Els veieu entre vosaltres-es fa més viu el record-No creieu que en siguin fora,doncs Terra Nostra en són tots.

Del mestre Mas Jenécrec que no cal ni parlar-ne.....Ell ha estat de Terra Nostraquasi en podríem dir...... el pare.

I qui dubti de la ditade que la cançó els cors acostaque vingui fins a Vidreres i.....Silenci.... està cantant Terra Nostra.

Dolors Selis i MasnouDesembre 1985

TERRA NOSTRA, 10 ANYS

Avui ja fa deu anysque com el nostre gran Clavé,alça un cant, aquí a Vidreresel mestre, en Francesc Mas i Jené.Amb un grup de nois i noiesd’un coratge indefinit,ens canten cançons de la terrasortides de dins el pit.Canten sardanes i havaneresi quasi sempre en català,per això es posaren “Terra Nostra”que es terra de bon cantar.Canten cançons d’amor,del bressol i de la mar,com canta la mare i el pescadora dins de la seva llar.Saben cantar amb alegriai també amb sentiment,segons si és una Ave Maria o una cançoneta del moment.Canten cançons del pla i de la mun-tanya,també del cel i de la terrai ens agrada d’en Balmanyaquan fa voltar la “berra”.Canten a la fe i a l’esperança,a n’el pobre i a n’el malalti també a la nostra Vergeaquest dia de Nadal.Hi ara per acabarus demanem amb afany,no deixeu mai de cantar.....dons, tindríem un desengay.Vidreres cantant ets i seràs,en tenim una bona mostraamb el mestre Francesc Masi el seu grup “Terra Nostra”.

Josep Puidemunt i CollDesembre 1988

EL R

EC C

LAR

70 ·

PARL

EM A

MB.

..

EL R

EC C

LAR

70 ·

PARL

EM A

MB.

..

6 7

PARLEM AMB...

Més info a:www.institutvidreres.cat

De petit havies estudiat a Vidreres?Sí, vaig anar al Sant Iscle fins a 8è. Fins i tot he estat com-pany de feina d’algun dels professors que havia tingut ales-hores, com en Salvans o en Llorenç.

I què tal és la relació?Molt bona, la veritat és que no m’ha cos-tat res. Amb en Salvans no vaig coincidir gaire temps però amb en Llorenç, com que ha tingut sempre el mateix caràcter, tant és la posició que ocupis d’alumne, company o de director, que la relació amb ell sempre ha estat la mateixa. 

Quants anys portes a Vidreres?14 cursos. Sempre deia que canviaria cada 7 set anys i mira, m’he acabat quedant.

Has notat gaire canvi en aquests catorze anys?Sí, molt. Abans l’institut era sociològicament molt més ho-mogeni del que és ara. Actualment hi ha molta més diver-sitat cultural, social, socioeconòmica i això es nota. A més, era un institut de barracons i ara estem a un edifici nou.

Quin propòsit de futur teniu?Volem ampliar la base post obligatòria. Considerem que si amplies la base post obligatòria - i això ho tinc en el projec-te de direcció- pots oferir un altre tipus d’ensenyament que s’aparta una mica de la secundària obligatòria. La idea seria

intentar assolir cicles formatius de més famílies, i fins i tot, cicles de grau superior, i transportant-los a la tarda. Així tindríem el centre en ple rendiment i aprofitaríem la in-versió forta que s’hi va fer. Això també donaria molta més vida al poble.

Ja oferiu un cicle de grau mitjà en Sis-temes microinformàtics i xarxes. Què més us agradaria oferir?Sé que és difícil però si alguna persona té poder de decisió i és coneixedora del

sistema, aquí hi a unes instal·lacions esportives que dubto molt que cap poble les tingui. Hi ha un camp de futbol, pis-cina, pavelló, pistes de tennis, de pàdel. Aleshores, alguna cosa relacionada amb el tema esports, jo crec que estaria molt bé. El grau mitjà és complicat però amb un grau su-perior es podria aprofitar l’entorn. I a partir d’aquí, doncs mirar també de treure suc del teixit industrial agroalimen-tari de la zona. El problema és que a Hostalric han obert un cicle nou fa poc i hi topem. A més, s’ha de pensar en instal·lar un cicle que després tingui sortida a nivell de fer pràctiques a l’entorn, i a vegades és una mica complex.

S’ha notat la crisi a l’institut?S’ha notat moltíssim. Hi ha situacions econòmiques molt complicades que han provocat grans dificultats. L’entorn és molt més complex ara que abans del 2007 i la crisi ha in-cidit molt en el tipus de família que tenim. Això, vulguis o no, genera  un clima complicat dins les famílies. Moltes ve-

gades això es porta al centre i a la convivència. Hem hagut de lluitar per intentar que la cohesió social es mantingués i que les oportunitats estiguessin més anivellades. Hem  estat molt flexibles a l’hora d’intentar trobar mesures perquè les famílies no haguessin de renunciar a pagar llibres o dur els fills a excursions. On no arribaven elles hem intentat arribar-hi nosaltres d’una manera o una altra, tant per part de l’institut com de l’AMPA. 

O sigui, us trobàveu famílies que us deien que el seu fill no podia anar d’ex-cursió ?Sí. En aquest aspecte jo he aplicat alguns sistemes novedo-sos aquests anys. Per exemple, el cas d’un pare a l’atur i no pot pagar l’excursió del seu fill. Doncs nosaltres li paguem i a canvi, el pare ens arregla unes pissarres. Però això es produeix en casos molt concrets. I és clar, això també t’obliga a diferenciar qui té realment la ne-cessitat del que no. 

Alguna família us ha demanat l’educació en caste-llà?Aquí a Vidreres mai. Des que jo sóc director i ara he finalitzat el setè any, no he trobat cap família. He tro-bat famílies que m’ho han manifestat però he dialogat amb elles, hem parlat i els he comentat que els pro-

blemes no es poden generar. El problema lingüístic el portem relativament bé, malgrat hi ha  moltes dife-rències lingüístiques. I amb això sí que aplico el meu sentit mediador que les coses vagin per on han d’anar. 

A l’IES us hi venen els nens del Sant Iscle i el Salvador Espriu. Ve-nen amb nivells diferents o estan força igualats?És molt cíclic, depèn una mica de la promoció. Som conscients d’aquest problema i també que les escoles es-

tan fent una tasca fantàstica. Ara bé, mai informem a les famílies de quina escola és millor. Aquí el que ens interessa és rebre’ls a tots; quan formem els grups de primer d’ESO els formem sota tres criteris molt clars: grups heterogenis, equilibris entre nois i noies i equi-libri entre escoles.

Creus que hi hauria d’haver més relació entre l’ins-titut i les escoles, ja sigui entre els alumnes o amb activitats?Si, nosaltres de fet això ja ho estem fent. Nosaltres com a centre tenim diferents objectius, tres concreta-ment. Un d’ells és incrementar el nivell de coordina-ció que tenim  a les escoles. És un dels aspectes dels

Un alumne no és un currículum amb cames

sinó quelcom més

Vull fomentar el departament

d’atenció orientativa i psicopedagogia

Vidreres ha canviat molt en pocs anys i l’institut també. Els alumnes de fa 14 anys enrere són molt diferents dels actuals, i en Lluís n’és un testimoni com a director de l’IES. La crisi econòmica o l’arribada de les noves tecnologies són només alguns aspectes que han incidit en l’educació dels joves del poble. Una educació que segons en Lluís s’ha d’encarar sobretot en el tracte humà vers els alumnes.

Lluís Hernández Helena XirguIl·lustració de Cristina

EL R

EC C

LAR

70 ·

DES

DE L

A CA

SA D

E LA

VIL

A

9

EL R

EC C

LAR

70 ·

PARL

EM A

MB.

..

8

PARLEM AMB...

quals n’estic més satisfet. S’ha treballat molt a través de les coordinacions pedagògiques de cap d’estudis de les escoles i l’institut. Pot ser bo que algunes de les estratègies que utilitzem nosaltres les coneguin les escoles. 

Alguna cosa a millorar?Crec que una de les coses que hem de millorar és que la gent sigui coneixedora del que es fa aquí dins. Molts es queden amb una visió molt parcial del pro-blema a partir de la mirada que tenen els seus fills. Altres coses a millorar són els diferents processos pedagògics. Per exemple, jo sóc partidari de fer anar entrant les noves tecnologies a l’aula i abandonar el llibre de text, utilitzar els nostres propis materials elaborats per nosaltres, incrementar la coordinació entre els diferents professors i aplicar un concepte que jo crec que és fonamental, l’educació integral. Un alumne no és un currículum amb cames sinó quel-com més. Crec que un alumne requereix ser diferen-ciat de la resta, saber què necessita.

Relacionat amb les noves tecnolo-gies, deu ser completament dife-rent l’educació que tu vas rebre de petit a la que es dóna ara.Sí, no té res a veure. Jo em sento cò-mode amb el model actual però no es poden oblidar les bondats del model anterior. Els canvis, si estan bé, són interessants i la nostra obligació és adaptar-nos al que viuen als joves. Sense oblidar tot el tema d’in-tel·ligències múltiples, una cosa en què crec molt. De fet, vull singularitzar aquest centre en fomentar el departament d’atenció orientativa i psicopedago-gia. Això pot servir, precisament, per detectar aquells problemes que impedeixen el bon desenvolupament curricular i afavorir el concepte educatiu final que busquem.

Potser és una percepció personal però sembla que ara els nens i joves tenen més problemes que abans?Jo vaig ser un nen molt feliç. On hi ha l’institut jugava a cabanyes i a la riera anava a buscar granotes. Jo re-cordo arribar a casa d’escola a les 5 de la tarda, deixar la maleta i anar a jugar. Això ara és molt més difícil. L’estructura familiar era molt més constant, ara les es-tructures familiars són molt variants, tenim tipologi-es de famílies molt variades. La incidència de separa-cions és alta, es fan moltes extraescolars, esports... Els nois i noies van tan pressionats que moltes vegades se’ls dificulta tot. I per altra banda, hi ha molt casos que passen moltes hores sols.

Tots els alumnes tenen mòbil, i en ell el Facebook, Whatsapp. Com afecta això a les classes?Hem de vigilar molt. Nosaltres aconsellem no portar el mòbil, en el sentit que si volen una trucada, el cen-tre disposa de telèfon i poden utilitzar-lo però som conscients de la realitat. El que demanem és que no l’utilitzin quan no toca. Hem tingut problemes de persones que són molt amigues, van d’excursió i al sortir de la dutxa es fan una foto. Llavors deixen de ser amigues i tot l’institut té la foto d›una noia des-pullada; també s’han donat casos d’escarni al profes-sorat. Moltes vegades ho fan des de la inexperiència i no són conscients que això té conseqüències penals.

Consideres que els alumnes que vénen a l’institut estan contents amb l’educació que reben?Jo crec que quan acaben la seva vida en el centre la gran majoria tenen un gran record, el que passa és que quan estàs al mig de la batalla a vegades et fi-xes més en els patiments que en les bondats. És quan ja has recorregut el trajecte que dius, ostres, doncs

això m’ha anat bé i sento que sóc d’aquest institut. Veus les persones que surten de 4t d’ESO i que van a treballar o a fer la formació profes-sional, o de batxillerat amb carre-res, i jo estic molt content. Aquest

any hem tingut resultats molts bons, tant a 4t d’ESO com a la Selectivitat, però el que més m’interessa és el sentiment de pertinença al centre. I això és molt més meritori ara perquè som una població molt dissemi-nada. Quan jo vivia a Vidreres érem 3000 persones i ara en som 8000. Hi ha procedències molt diferents, amb perfils sociològics molt diferenciats i aconseguir que tothom en un mateix centre, que és l’espai comú, pugui conviure i se’l senti seu és un fet molt valorable. 

La nostra obligació és adaptar-nos al que

viuen els joves

web: www.ciuvidreres.com fb: ciu.vidrerestw.: @ciuvidreres

Grup de CiU Vidreres

Jordi Camps

Governem gràcies a l’amor i no la “bayoneta”Frase popularGràcies per la força que ens heu donat per superar els obstacles durant aquests 4 anys, gràcies per la força que ens heu donat per continuar treballant per Vidreres. Ens podem sentir forts amb els 1670 vots que ens heu aportat, però us vull fer saber que en cap moment ens faran allunyar del costat de la gent de Vidreres. Hem guanyat gràcies a vosaltres. Gràcies, gràcies, gràcies.Durant la campanya electoral dèiem que un vot ens podia fer guanyar un carrer, un vot podia fer guanyar un barri, un vot ens podia donar un regidor i un re-gidor l’alcaldia. 1670 vots van representar una marea que ens va portar a fer història amb un resultat de 8 regidors, i tots hem rebut el vostre encàrrec de treba-llar de valent i junts per Vidreres.

Des de l’endemà mateix de les eleccions, ja vam co-mençar a embastar els projecte que hem de tirar en-davant i fer realitat durant aquesta legislatura. Són els 100 compromisos que vam plasmar sobre paper, els que ens anireu dient i els que apareixeran durant el mandat. Nosaltres ens vam presentar per continuar fent realitat els somnis de la gent de Vidreres, dient que treballaríem junts, perquè la nostra forma de ser i de fer, és estar al costat del poble.

Temes pendentsVoreres carretera de Lloret. Tirarem endavant l’ade-quació de les voreres amb una subvenció que ens ha atorgat la Diputació de Girona. Continuarem amb la imatge del carrer Costa Brava. Obra que realitzaran els industrials de Vidreres.

Pressupost. Després d’estar treballant durant tres anys amb el mateix pressupost, aquest més de Juliol aprovem el pressupost de 2015, on es contemplaran les necessitats del moment.

Enllumenat. Durant aquest 2015 començarem a executar l’obra del Pla Director Lumínic, l’hem estat treballant durant molt de temps i que donarà feina a industrials de Vidreres.Centre de Dia. El serveis tècnics ja estan treballant en el projecte constructiu del nou edifici tan demanat per la gent de Vidreres.Casc Antic. Tenim tres propostes diferents per arre-glar els carrers del casc antic, però abans de res, les

facilitarem als veïns de la zona perquè puguin decidir quina volen. Cartipàs municipalA finals de juny vam aprovar les regidories que por-tarien els membres de l’equip de govern i que queda-ran de la següent manera. Margarita Solé (Benestar,-Família, Salut, Esports). Maria Artigas (Cooperació ciutadana i Turisme), Francesc Baltrons (Serveis, En-senyament, Cultura, Fires i Festes), Antonio Fernán-dez (Barris i Urbanitzacions, Sostenibilitat Medi ambiental, Urbanisme i Governació i RR.HH), Marc Carreras (Festes, Joventut i Sostenibilitat energètica) Pere Raset (Món rural, Patrimoni i Sostenibilitat Me-diambiental), Lluís Galobart (Recuperació econòmi-ca, Festes i Joventut) i Jordi Camps (Alcaldia, Hisen-da i Urbanisme).Retribucions Les retribucions econòmiques s’han congelat, totes són les mateixes que la passada legislatura excepte les aportacions per Juntes de Govern que s’han reduït i també una disminució de l’alcaldia que passa a tenir dedicació parcial del 95%. Volem deixar clar que no hi ha cap increment, tot el contrari congelació i re-ducció.Diputació de GironaEl fet de que l’Alcalde estigui a la Diputació, ha co-mençat a ser criticat per part d’algunes persones properes a certs partits polítics, oblidant-se de quan els seus representants formaven part del Consell Co-marcal. Volem fer saber que estar a la Diputació, no representa està menys hores a l’Ajuntament o que ja no estarem als actes, com alguns han dit de forma intencionada, ja que estar a la Diputació ha de ser positiu per Vidreres. Formar part d’aquest organis-me, representa la possibilitat d’estar més assabentats de les subvencions que es puguin donar, i mirar de treballar de valent per poder aconseguir-les.Primer per sobre de tot, és VIDRERES.Un poble es governa ignorant les paraules plenes d’odi de persones que no pensen amb el cor ni amb el poble, sinó que pensen amb les ganes que tenen de fer mal perquè si, un poble es governa amb dedicació, esforç, passió i amb compromís. Un poble es governa treballant en positiu, estant al costat de la seva gent i creient amb les capacitats que té el municipi. Si es treballa conjuntament i amb amor es pot arribar molt lluny. Visca Vidreres!!!!

Fe d’errades de l’anterior edició del Rec Clar número 69: Les fotografies de l’article de l’Escola Sant Iscle no eren de Mari Dominguez sinó de Dolors Iborra.

EL R

EC C

LAR

70 ·

DES

DE L

A CA

SA D

E LA

VIL

A

EL R

EC C

LAR

70 ·

DES

DE L

A CA

SA D

E LA

VIL

A

10 11

ESPECIAL ELECCIONS

web: www.vidreressomtots.cat a/e: vst@vidreressomtots.catTel.: 608.188.432

Vidreres SomTots - ERC-AM

Si bé els últims mesos hem estat centrats sobretot en la construcció del projecte republicà, d’esquerres i inde-pendentista a nivell local, ara és l’hora de bolcar tots els esforços cap al procés constituent nacional, Vidre-res no en pot ser una excepció i no ho serà. Deia Jun-queras en un acte al Fòrum: «Mai no havíem arribat tan lluny i mai no havíem tingut tanta força ni havíem tingut una oportunitat com aquesta». I és  ben cert, amb l’arribada de la «democràcia» a Espanya, es va do-nar per entès un pacte no firmat entre les diferents for-ces polítiques. Aquesta entesa consistia en constituir una unitat democràtica per modernitzar i europeitzar Espanya tot respectant les particularitats «regionals» o nacionals no estatals, bàsicament basques i catalanes, a canvi de deixar aparcades les aspiracions d’autode-terminació que poguessin tenir aquestes dues nacions.

Aquest pacte va restar més o menys estable fins a l’ar-ribada d’Aznar. Amb el nou president del govern es-panyol del PP, recolzat per CiU, retornava un discurs i una sociologia camuflada neofranquista, centralitza-dora, conservadora, nacionalista espanyola i catòlica.

Tots sabem les conseqüències de la nova política az-narista que perdura fins a l’actualitat: sentència del TC al nou Estatut, polítiques re-centralitzadores, menys-preu a l’autogovern català, atac a les expressions cul-turals i lingüístiques catalanes, absoluta inflexibilitat, incapacitat de diàleg, etc.

Amb aquest gir de timó del govern central, es co-mençava a esquerdar el “pacte de la transició” entre les forces espanyoles i les catalanes. Davant la miopia política del govern de l’Estat Espanyol  l’independen-tisme ha anat guanyant adeptes i s’ha transversalitzat.

En fou protagonista d’aquesta transversalització les consultes populars locals on les bases de tots els par-tits catalanistes s’uniren per treballar plegats, per un objectiu comú, deixant enrere les picabaralles sorgides en el si dels partits nacionalistes durant i després del tripartit.

Amb la mobilització constant de la societat civil, refle-xada de forma indiscutible amb les grans manifestaci-ons dels onzes de setembre a partir de l’any 2011 i amb la culminació de la consulta del 9N-2014, el procés s’ha dotat d’una majoria social favorable, consolidada i amb arguments.

El discurs independentista és sòlid i no només això, sinó que és seriós i és inqüestionable intel·lectual-ment. Hem aconseguit vincular independència amb benestar social, amb progrés i democràcia i no només són paraules o valors, sinó que són una realitat i han esdevingut indestriables dotant de contingut la inde-pendència. Hem de deixar-nos la pell fent campanya, fent pedagogia entre els indecisos i animar-nos en-tre tots nosaltres. Hem d’estar en campanya constant, ja sigui amb ERC o amb les diverses organitzacions i d’altres partits polítics compromesos amb el procés. Si no ho fem ara i nosaltres, qui i quan es farà? És cert que estem cansats, però com diu la dita popular, els cansats fan la feina. Aquest 11 de setembre tornarem als carrers, a Vidreres i també a la capital del país, Bar-celona i també farem un èxit indiscutible la jornada del 27S, on decidirem democràticament, amb la fór-mula més adequada, el futur col·lectiu del  país. Així doncs, ara és l’hora, via fora, que tal i com deia l’avi Macià, «guanyarem perquè tenim la raó i perquè te-nim la força!». 

VidreresSomTots!

Guanyarem!Després de les eleccions del passat 24 de maig de 2015 Vidreres per Tothom vol agrair als seus 240 votants la confiança dipositada en el nostre partit, que ha fet que aconseguim poder representar-nos amb el regidor aconseguit. Us volem transmetre el nostre agraïment i que treballarem aquests quatre anys per fer una oposi-ció positiva transparent i seriosa. Transcorregudes aquestes eleccions, hem de dir que ha estat una experiència agradable i positiva el fet de poder participar en unes eleccions municipals. Hem de dir que embarcar-se en un projecte d’aquesta en-vergadura és difícil però ens ha servit d’experiència, ja que Vidreres per Tothom no ha vingut de pas, sinó que treballarem per fer realitat i perquè es portin a terme tots els projectes que hem presentat en el nostre pro-grama. Farem propostes de projectes, tot i que sabem que el partit guanyador governa una majoria absoluta, nosaltres creiem i venim a treballar conjuntament amb la resta de partits polítics. Creiem que treballant junts podem arribar a realitzar els millors projectes per a Vi-dreres. D’això se’n diu venir a sumar, que exactament

és l’origen i l’objectiu de Vidreres per Tothom.Tenim clar que Vidreres per Tothom mantindrà les se-ves propostes i els seus ideals presentats als ciutadans en assembles. Durant aquests quatre anys hi haurà decisions importants i realitzarem les comunicacions pertinents perquè tots els interessats estiguin infor-mats de tots els nostres moviments i de les decisions preses en benefici de tots. Per acabar, dir que Vidreres per Tothom està molt con-tenta d’estar i haver arribat on ens trobem i de tenir l’oportunitat de tenir representant en la política mu-nicipal de Vidreres. Ens sentim orgullosos de tenir re-presentació en el poble que ens ah vist créixer i per això no us defraudarem. Finalitzem, donant-vos de nou les gràcies pel vostre recolzament i dient-vos que durant aquests quatre anys seguirem informant de la nostra evolució i escri-bint més àmpliament de la política municipal que es desenvolupi a Vidreres. Gràcies VPT-E

fb: Vidreresperttohom

Vidreres per tothom

ZONES DEL MUNICIPI CORRESPONENTS A CADA TAULA:

1 A Nucli Urbà (A-K)1 B Nucli Urbà (L-Z)2 U Les Serres + C/ Ponent, C/ Maçanet, C/ Mercè Rodoreda, C/ Lloret, C/ Eres, C/ Barcelona, C/ Quirze Jordà, part esquerra C/ Dr. Deulofeu, C/ Angel Guimerà, C/ La Cellera, C/ Nou, part C/ Pompeu Fabra, C/ Sense Sortida + Pla de la Font3 A Mas Flassià, Urb. La Goba, els Salzes, Les Bòries (AK)3 B Mas Flassià, Urb. La Goba, els Salzes, Les Bòries (L-Z)4 A Aiguaviva Parc, Puig Ventós, Terrafortuna, Santa Ceclina, diseeminats (Caulés i Cartellà) (A-K)4 B Aiguaviva Parc, Puig Ventós, Terrafortuna, Santa Ceclina, diseeminats (Caulés i Cartellà) (L-Z)

RESUM ELECCIONS LOCALS 2015

Secció 1 A 1 B 2 U 3 A 3 B 4 A 4 B VOTS REGIDORS

PxC 14 11 16 8 5 5 17 76 0

PxV-CP 79 69 68 45 63 32 30 386 2

CiU 322 295 337 255 285 72 104 1670 8

VpT-E 9 11 21 17 21 83 59 221 1

VST-ERC-AM 83 78 104 86 78 62 78 569 2

PP 6 6 7 12 15 6 7 59 0

PxC Plataforma per Catalunya

PxV-CP Progrés per Vidreres- Candidatura de Progrés

CiU Convergència i Unió

VpT-E Vidreres per a Tothom-Entesa

VST-EERC-AM Vidreres som Tots-Esquerra-Acord Municipal

PP Partit Popular

Cens Electoral 5.463Total vots a candidatures 3.029Votsa en Blanc 59Vots nuls 26Participació 57%

PARTICIPACIÓ PER TAULA

1 A 69,48 %1 B 63,68 %2 U 61,50%3 A 57,05 %3 B 61,15 %4 A 40,25 %4 B 43,01 %

EL R

EC C

LAR

70 ·

ACTU

ALIT

AT

EL R

EC C

LAR

70 ·

ACTU

ALIT

AT

12 13

ACTUALITAT

Durant el mesos d’estiu us oferim diferents tallers re-lacionats amb la lectura, els contes i les biblioteques. A la segona edició del «Juga, crea i llegeix!!!» us oferim tallers pensats per als més petits, i aquest any, la proposta lúdica dirigida al públic infantil i familiar de Vidreres, us ofereix les següents activitats:

Dimecres 15 de juliol a les 17.30 hTaller de “Figures mòbils amb Cds reciclats”Una activitat infantil que estimula la creativitat i la imaginació dels més menuts endinsant-los en el món màgic de les de les figures mòbils amb la creació de personatges ben divertits i originals. Amb la possi-bilitat de adequar-les al nostre gust, i després diver-tir-nos inventant històries.

Dimecres 12 d’agost a les 17.30 hTaller “Decorem la biblioteca” En aquest taller, els nens i nenes posen a prova la seva imaginació en la creació d’un espai personal a la seva biblioteca. El principal objectiu és crear i fomentar l’interès i l’apropament per part dels més petits al món dels llibres i a la biblioteca, i despertant també

les seves actituds creatives. Serà una manera fàcil i divertida de potenciar la imaginació i les manualitats artístiques en general, i a més a més, deixar la sala infantil engalanada per a tot l’estiu.

Dissabte 5 de setembre a les 11.00 h “Hora del Conte en anglès”

Des de l’APA de l’Escola Sant Iscle, s’ha organitzat una Storytime a la Bibli-oteca de Vidreres.

Kids&Us ens repre-sentarà un conte “Gina Ginger’s Bir-

thday Party”, que és una representació d’una història a través de diferents personatges, cançons, etc., per fer que els més petits gaudeixin de l’espectacle en an-glès.

Els contes estan pensats i desenvolupats per oferir als petits històries divertides i fàcils d’entendre.

Aquesta activitat va dirigida a nens i nens de 3 a 10 anys.

Biblioteca de VidreresJoan Rigau i Sala c/ Orient, 18Telèfon 972.85.12.85a/e: bibvidreres@gmail.comJuga, crea i llegeix!!!

La Bibliopelu continua! I també, Bibliopiscina!!!

Novetats a la Biblioteca!!! Neix la nova plataforma ebiblio de préstec de llibres digitals

Marta Cuesta Puche Biblioteca Municipal Joan Rigau i Sala

Biblioteca

eBiblio Catalunya és un servei del Sistema de Lectu-ra Pública de Catalunya que fa possible el préstec de continguts digitals a tots els usuaris amb carnet de les biblioteques públiques catalanes.La plataforma permet agafar en préstec les principals novetats editorials en format de llibre electrònic per llegir-los en diferents dispositius, com ara: ordina-dors de taula, portàtils, tauletes, mòbils o lectors de llibres electrònics. Per fer ús d’aquest servei has de ser usuari de qualsevol de les biblioteques públiques de Catalunya.El servei està disponible a l’adreça http://catalunya.ebiblio.cat.També s’hi pot accedir descarregant l’aplicació eBi-blio Catalunya, disponible per a Android.eBiblio ofereix als usuaris una col·lecció de novetats editorials de diverses temàtiques:-Obres de ficció per a públic adult i per a públic in-fantil i juvenil, que inclouen còmic, narrativa, poesia i teatre.

-Obres de no-ficció per a públic adult i per a públic infantil i juvenil, que inclouen obres de ciències soci-als, desenvolupament personal, esports, informàtica, viatges, etc.La Biblioteca de Vidreres t’ofereix informació sobre com donar-te d’alta al sistema, i també t’oferim su-port sobre la nova plataforma de llibres electrònics. Entra a l’enllaç http://catalunya.ebiblio.cat, registra’t com a usuari de la biblioteca i descarrega’t el llibre que més t’agradi. Ara ja no tens excuses!!!

EXPOSICIÓ “Els colors de Moçambic”, del 22 de Juliol al 31 d’Agost, a la sala d’actes en horari de biblioteca.TALLER Juga, crea i llegeix!!! Dimecres 12 a les 17:30 Taller de manualitats relacionat amb la lectura, els contes i les biblioteques. BIBLIOPISCINA de l’1 al 15 d’Agost, a la Piscina Municipal de Vidreres.

HORA DEL CONTE en anglès “Gina Ginger’s Birthday Party», a càrrec de Kids&Us. Dissabte 5 de Setembre a les 11:00 h.ACTIVITAT INFANTIL “Contes musicats i taller de xapes», a càrrec de la companyia La Sal. Dimecres 23 de Setembre a les 17:30 h.EXPOSICIÓ «El llegat dels contes de fades». Obres pictòriques basades en els contes del Germans Grimm, del 29 de Setembre al 19 d’Octubre, a la sala d’actes en horari de biblioteca.SESSIÓ DEL CLUB DE LECTURA. Dimecres 30 de Setembre a les 20:30 h.

Agos

tSe

tem

bre

Èxit del projecte de l’extensió de la Biblioteca a les perruqueries de VidreresDurant tot aquest mes de juny aquest nou servei, la Bibliopelu, ha estat oferint-se a quatre de les perru-queries del poble. Després d’una petita avaluació i de l’èxit en el préstec de llibres, hem decidit continu-ar aquest nou projecte variant l’oferta de llibres a la vostra disposició. Les obres més prestades han estat les novel·les no massa voluminoses i els llibres per a infants. El servei consisteix en un petit aparador a cadascuna de les perruqueries de la vila, on s’exposen una mos-tra de novel·les recomanades per poder començar a llegir allà mateix, o endur-se el llibre a casa, durant tot un mes. Per tornar-lo només caldrà que el porteu a la bibli-oteca, on podeu deixar-lo a la bústia 24 hores o tor-nar-lo a la mateixa perruqueria. A més del préstec de llibres tindreu a l’abast un fulle-tó amb els serveis i les programacions socioculturals que ofereix l’equipament.

És l’activitat que organitza cada any la Biblioteca, amb la col·laboració indispensable de la Piscina Municipal de Vidreres. La Bibliopiscina estarà en funcionament de dilluns a diumenge, de l’1 de juliol al 15 d’agost a la piscina mu-nicipal de Vidreres. La Bibliopiscina és un servei totalment gratuït de con-sulta i lectura dels documents a la mateixa piscina. Si algun banyista vol algun document en préstec per en-dur-se a casa seva, ho podrà demanar personalment a la Biblioteca. La Bibliopiscina està pensada perquè tothom trobi la seva lectura més refrescant. Els adults i joves trobaran aquí una selecció de revistes actuals de moda, bellesa i cuina, així com una tria de còmics i novel·la. Els documents dels quals podreu gaudir són llibres, contes i revistes per adults. Els nens i les nenes, per la seva banda, podran fullejar els seus contes preferits i jugar amb els llibres d’imaginació i curiositats de la Biblioteca.

L’objectiu de la BiblioPelu és apropar la Biblioteca a la població i donar a conèixer els serveis i recursos disponibles, mitigant qualsevol barrera física, social o cultural; posicionar la Biblioteca com un agent di-nàmic dins la seva àrea d’influència, i donar a conèi-xer la seva oferta de serveis d’informació, formació i lleure.Agraïm la col·laboració de les perruqueries de Vi-dreres:Anna Muns Perruquers, Perruqueria Neri, Perru-queria Raquel i Perruqueria “Y yo con estos pelos”. Tornem a donar les gràcies per la implicació en el projecte i la difusió de la cultura i la lectura al poble de Vidreres.

A l’estiu, llegeix!Vols llegir més? Xerra menys. Tingues un lli-bre a la tauleta. Lleva’t quinze minuts abans. Llegeix en veu alta un poema cada nit, abans de sopar. No pots dormir? No comptis xais, llegeix. Tanca la tele. Sintonitza un llibre. Obre els teus horitzons. Llegeix per divertir-te. Lle-geix per informar-te. Vine a les biblioteques1.

1 Traduït i adaptat d’un anunci de l’ALA (American Library Association) pel Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona.

EL R

EC C

LAR

70 ·

ACTU

ALIT

AT

EL R

EC C

LAR

70 ·

ACTU

ALIT

AT

14 15

ACTUALITAT

Carrer Ponent, 29 Telèfon: 972 85 09 07 casalvidreres@gmail.com

Casal del Jubilat i Pensionista “La Llar” de Vidreres

DIADA DE SANT JORDIEl dijous dia 23 d’abril, Sant Jordi, com cada any, es va regalar una rosa vermella a totes les sòcies que van venir al nostre Casal a recollir-la. Si alguna sòcia no va poder venir i ens ho va fer saber, se li va portar a casa seva.

BERENAR- BALL ABRILVa ser el divendres dia 24 d’abril. El músic que va animar la vetllada va ser Chus.

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE SO-CIS ANY 2015Va tenir lloc el dissabte dia 25 d’abril a les 5 de la tar-da, entre altres punts es van aprovar els comptes de l’exercici 2014 i el pressupost per a l’any 2015. Aquest any va ser més concorreguda de socis.

EXCURSIÓ DEL MES D’ABRIL A MONTSER-RATClàssica excursió que fem cada any per poder visitar la Basílica, escoltar l’escolania i pujar al cambril per adorar la Verge. Un dinar Els Brucs amb sobretaula i ball i cap a casa. XXIII FIRA DE MANUALITATSEs va celebrar el diumenge dia 17 de maig a la locali-tat de Breda. Hi van participar cinc Casals de la Gent Gran de la comarca de La Selva. Els treballs que van presentar el nostre Casal varen ser molts i de molta qualitat. La diada va estar molt lluïda.

REUNIÓ JUNTES CASALS VEÏNSVa tenir lloc al Casal de Riudellots el dimarts dia 19 de maig a les 5 de la tarda.

EXCURSIÓ MES DE MAIGEl dimarts 19 de maig vàrem anar cap a Berga a visi-tar el Santuari de Queralt. La Mare de Deu de Que-ralt, fou trobada per un pastor el segle XIV, és un centre de gran devoció comarcal. És anomenat el “balcó de Catalunya”, per la gran panoràmica que es pot admirar. Seguirem camí per anar a dinar a Sant Corneli amb animada sobretaula i ball.

TROBADA DE CASALS VEÏNSCom cada any, el mes de maig, ens vam reunir els set Casals veïns de la comarca de La Selva. Aquest any ens tocava organitzar-ho el casal de Vidreres. El matí del dijous dia 21 de maig ens vàrem trobar a Platja d’Aro on es va oficiar una missa en sufragi dels socis difunts dels set Casals. La missa va ser cantada per la coral “La Veu de la Gent Gran”. El dinar de germanor va ser al restaurant “La Terrassa”, Hi va haver ball, comiats i tornada cap a casa. Tot molt animat i con-corregut, ja que érem més de 300 persones.

CANTADA DE PRIMAVERA 2015 La nostra coral “La Veu de la Gent Gran” ens va oferir el dissabte dia 23 de maig, a la tarda, el seu variat repertori de cançons. Va ser molt aplaudit i participat per a tots els assistents. Després hi va ha-ver un aperitiu de germanor.

Activitats del nostre Casal

EXCURSIÓ JULIOLLa tenim programada pel dimarts dia 14 de juliol. Anirem a Tavertet, Rupit, La Gleva.

CANTADA D’HAVANERESA finals de juliol la Coral” La Veu de la Gent Gran” ens oferirà la seva cantada d’havaneres d’estiu.

BERENAR-BALL JULIOLSerà el divendres dia 31 de juliol. Músic Duet Ciclon.

BERENAR-BALL AGOSTSerà el divendres dia 28 d’agost. Músic Parry.

DIADA DEL SOCI 2015Està programada per divendres dia 18 de setembre. Per aquest motiu el mes de setembre no es programarà cap excursió.

BERENAR-BALL SETEMBRESerà el divendres dia 25 de setembre. Músic Leo i Rosemari.

NOTA: Les activitats del Casal corresponents als mesos de juliol i agost queden suspeses per vacances.

...I demà…

XXII trobada de gimnástica Grup de jubillats jugant a petanca

CANTADA DE NADALESEl dimarts dia 30 de desembre a les 5 de la tarda, la nostra coral “La Veu de la Gent Gran” ens va oferir la cantada de Nadales d’enguany. Un bon grup de socis vam sentir més de prop el Nadal a l’escoltar el seu tra-dicional repertori.

BERENAR-BALL MAIGVa tenir lloc el divendres dia 29 de maig. Músic Fran-cesc Mas.

REUNIÓ DELEGATS A SANTA COLOMA DE FARNERSEl Consell Consultiu de Sta. Coloma i els delegats dels diferents Casals de la comarca de La Selva ens vàrem reunir el divendres dia 29 de maig.

XXII TROBADA DE GIMNÁSTICAAquest any s’ha celebrat a Vidreres, el dimecres dia 3 de juny. Els set Casals participants: Caldes de Ma-lavella, Hostalric, Breda, Sta. Coloma de Farners, Riudellots, Sant Hilari i Vidreres, varen presentar les seves actuacions amb una gran precisió i entusiasme. A l’acabar es va lliurar un record a cada Casal i un dinar de germanor va posar el punt final a la nostra festa esportiva.

ACTIVITATS INTERGENERACIONALSEl dimarts dia 9 de juny uns 80 nois i noies de l’IES de Vidreres varen venir a conèixer el nostre Casal. Els vam explicar les activitats que fem.

Desprès els dies 16 i 18 de juny vàrem anar a l’IES, igual que l’any passat, a compartir durant quasi dues hores amb els alumnes de 2n d’ESO les nostres activi-tats, jocs de dominó i bingo, pintura, francès, mante-niment de la memòria, ballar sardanes i country i jocs varis. Va ser molt gratificant sobre tot per a nosaltres.

EXCURSIÓ MES DE JUNYEl dimarts dia 16 de juny entràrem a França pel Ro-selló cap el llac de Salses, on trobàrem la Fortalesa de Salses. Baluart defensiu, declarat monument històric, visita guiada per veure, pati d’armes, capella, torre de l’homenatge, etc. acabada la visita cap a Roses per di-nar a un conegut restaurant i després cap a casa.

BERENAR-BALL JUNYVa tenir lloc el divendres dia 26 de juny. Músic Parry, molt concorregut i animat.

Bon estiu a tothom !!!

EL R

EC C

LAR

70 ·

ACTU

ALIT

AT

EL R

EC C

LAR

70 ·

ACTU

ALIT

AT

16 17

ACTUALITAT

El passat 10, 11 i 12 d’abril vam celebrar la 2a edició de les Jornades Breyting a Vidreres, sota el lema In-formació,Coneixement i Xarxa, amb el comissariat de Joan Manuel Tresserras, exconseller de cultura. Les Jornades Breyting són un congrés anual, divul-gatiu, gratuït i obert a tothom per aprendre, refle-xionar i discutir sobre els problemes, inquietuds i fenòmens socials més rellevants, amb la presència de personalitats intel·lec-tuals, acadèmiques o socials de refe-rència.

Quan es tracta de reflexionar sobre les vicissituds de la societat contem-porània no és possible parlar de con-clusions i certeses. Al contrari, al final d’unes jornades com aquestes, el que sorgeixen són moltes més preguntes. Però és en aquesta distància entre el desconeixement i el qüestionament on les activitats culturals prenen tot el seu sentit, això és, en servir d’invitació vers la “docta ignorància”.

Una primera impressió té a veure amb l’eix polític, que és transversal i omnipresent. Cal dir, d’entrada, que a l’endinsar-nos en les problemàtiques de la so-cietat de la informació un descobriment important que cal compartir és que quan parlem de qüestions polítiques no ens referim merament a la típica es-tructuració partidista, el repartiment entre eixos socials i nacionals, etc. Aquí la política es redueix a una qüestió de relacions de poder i de dominació. Explicar el món que sorgeix de les xarxes socials, les

legislacions sobre el copyright o la transformació de les possibilitats de l’art és explicar com el progrés tècnic ha reconfigurat el mapa i els actors rellevants dels espais de poder. No es tracta d’un moviment només subversiu (Twitter com a catalitzador revolu-cionari, Reddit com a font de participació democrà-tica) ni d’un moviment només reaccionari (major

vigilància digital, control social a tra-vés de l’estructuració de l’espai públic). Estem davant d’una transformació en procés, on alguns punts no fan sinó reforçar les jerarquies preestablertes, però on molts d’altres poden resultar certament esperançadors.

Aquesta és, precisament, la segona impressió: que la societat digital ha de definir-se més per les possibilitats futures que per les realitats passades. L’enorme desenvolupament de les TIC i les seves diferents apropiacions cul-turals ens porten a pensar en formes

originals de relació amb aquest univers tecnològic. Com vam veure, el cas d’Àfrica és paradigmàtic. Però sense moure’ns del nostre imaginari cultural, la recerca centrada en l’anàlisi i utilització de les xarxes complexes resulta una fita científica amb im-plicacions enormes, des de l’epidemiologia fins a la crítica socioeconòmica.

Però si tot això ens sembla un perillós vol d’Ícar, que per voler acostar-se massa al sol del progrés corre el risc de cremar-se, hem de recaure també en una ter-cera dimensió, molt més pedestre: els usos socials

Jornades Breyting: impressions i conclusions Activa 21

Aquestes segones Jornades Breyting van ser

una invitació a prendre

consciència del nostre paper

d’actors

i pràctics d’aquesta anomenada “revolució digital”. Les diferents institucions culturals han reaccionat diferent davant l’apocalipsi 2.0, originant una nova querella entre acadèmics. Però sembla que ja resul-ta inevitable escapar a les forces centrífugues d’in-ternet. El món de l’audiovisual, així com el literari, busquen sinèrgies constants per amplificar les possi-bilitats creatives del nou medi. I les institucions, pú-bliques i privades, capegen com poden el temporal: la producció i distribució cultural viu un dels seus moments més tensos.

El mapa que es va presentar va ser, doncs, necessàri-ament incomplet i contradictori, però incomparable-ment fascinant. De la mateixa manera que davant el sublim s’alterna el terror a l’abisme i l’aclaparament més absolut, també aquesta gran transformació ens genera emocions paradoxals. No obstant, a diferència de l’astorament del sublim, l’evolució constant i multi-direccional de la societat de la informació demana de nosaltres un paper actiu i compromès. I les segones Jornades Breyting van ser precisament això: una invi-tació a prendre consciència del nostre paper d’actors.

D’esquerrra a dreta: Salvador Sunyer, Joan Manuel Tresser-ras, Ferran Mascarell, Vicenç Villatoro i Bru Rovira.

Presentació de Güelfa Garriga Gregorio Luri té la paraulaSergi Valverde, ponent, i Andreu Encinas, d’amfitrió

MOTS ENCREUATS

SOPA DE LLETRES Solucions: Amic Frederic, Belladansa, Blancaflor, Burjachs, Colomer, Deuanyera, La gitana, Mas, Mas Bellveí, Nualart, Ravalet alegre, Rosa de Vidreres, Rosell, Va de tenor.

Solucions dels entreteniments

SUDOKU936578241

752641983

841293657

514789362

367124895

683457129

479812536

479812536

125936478

JUBILACIONSUUDOLAUARREUSSFILLUSESUMOTERESRAMERESAMISTARUJUSTLINUONEJARUEARANTIUARAINFAUEUSECULBIUTERIURISSEMSUIVNACNEURETAXIUSATURINAMASSENUSUAT

www.activa21.comfb: activa21oficial

EL R

EC C

LAR

70 ·

ACTU

ALIT

AT

EL R

EC C

LAR

70 ·

ACTU

ALIT

AT

18 19

ACTUALITAT

Escola Municipal de Música de VidreresEsther Carrillo

EMMV

I l’escola un any més va celebrar el festival de fi de curs, el primer de la “nova etapa”. Cares velles, ca-res noves... però mateix objectiu: el culte a l’art de la música, que sempre suma, mai resta.

El festival comença mesos abans, quan es comença a planificar: com tot espectacle, al darrere hi ha una gran feinada invisible que el fa sostenible.

L’Alba assaja amb els grups de coral les cançons de la cantata; la Yolanda fa mans i mànigues perquè els petits s’aprenguin la lletra i afinin les cançons una mica com-plicades. L’Esther tragina amb les culleres amunt i avall practicant la polirítmia. En Marc haurà d’acompanyar al piano, i ja cal que s’aprengui bé les entrades perquè si no l’Alba trinarà! La Deni amb els nens de l’EOC ha de triar tema i coreografia a l’alçada dels seus alumnes.

La noia d’acollida de l’EOC (que ara no recordo com es diu) ens retalla 1000 estrelles de colors per llançar-les al final de la cantata. L’Iñaki emprenyant als poc amics de la música amb els seus assajos de combos per tancar el festival i de postres en Marc amb tots els “Pitus de la Big Band”.

Sort que l’orquestra de guitarres de la Judit és més silenciosa, a l’igual que l’orquestra de pianos de l’Al-ba, que no han irritat la orella insensible a l’art in-temporal. L’orquestra Va de sons, amb en Joan Co-zar, varen perdre més de la meitat de les partitures durant els assajos d’última hora! Ai, quins nervis và-rem passar....Tancarà la primera part del festival la Coral Veus de caulés, que un cop més demostraran que a les mans de l’Alba poden fer “meravelles”.

Ui! s’han de repartir els certificats de grau elemen-tal als 10 alumnes que han superat la prova aquest curs (100% !!!!), en Jaume ràpid a preparar els do-cuments oficials. El regidor de cultura Francesc Bal-trons serà l’encarregat de repartir-los als alumnes i farem la foto oficial de rigor. En Jordi Pagès, la Ruth, en Manolo, la Marce, en Joan....allà els tenim sempre al peu del canó, formant part d’aquest “hàbitat” que és el centre cívic de Vidreres. Un cop allà professors voluntaris per ajudar: la Judit farà de narradora i la Neus suport logístic. Altres profes també hi eren, i segur que m’he deixat a algú. Munta i desmunta, porta i transporta....tot és part del festival, per tant: un fort aplaudiment a tots els alumnes i professio-nals que aquest curs heu col·laborat en aquest final de curs. Moltes gràcies!!!

Arribem altre cop a fi de curs

EL R

EC C

LAR

70 ·

ACTU

ALIT

AT

EL R

EC C

LAR

70 ·

ACTU

ALIT

AT

20 21

ACTUALITAT ACTUALITATVine a l’Assemblea!twitter: acnvidreresHashtag: #11s2012fb: acnvidweb: www.assemblea.cata/e: vidreres@assemblea.cat

ANC VidreresEnviem aquest article el dia 6 de juli-ol, aquest cap de setmana un 96% dels membres de ple dret de l’ANC hem de-manat unitat, transversalitat i anar ple-gats a les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre. Quan llegim aquest escrit ja haurem resolt incògnites i entrebancs que ens trobarem per articular aquesta llista que haurà de concórrer a les elec-cions, i potser no haurem aconseguit fer una llista i en seran dos o tres. Avui di-lluns 6 de juliol en cara no ho sabem...El que sí que hem de saber, però, tots els independentistes, és què hem de votar el 27-S. I per saber la resposta tan sols ens hem de fer una pregunta: Votem per començar el procés d’independència o votem per canviar o ratificar el govern autonòmic? És ben clar que el nostre propòsit és votar perquè aquestes elec-cions es converteixin en un referèndum, un plebiscit, sobre la independència. Per tant, tan sols podem votar aquesta llista unitària i transversal o alguna de les llis-tes que presentin la independència com a objectiu principal. Aquesta vegada qui decidirà si les eleccions són per escriure en majúscules, som nosaltres, cada un dels votants del país. Aquesta vegada, a les eleccions del 27-S els votants decidi-rem molt més que no hem decidit mai. Amb la nostra tria convertirem les elec-cions en el plebiscit que obre la porta a la independència o ens limitarem a decidir qui presi-deix l’esquifida i cada cop més inservible autonomia que tenim.

Per tant, rumieu molt bé el vostre vot, aquesta vegada el camí cap a la llibertat només depèn de nosaltres.

Fragments extrets de l’editorial de Vilaweb del 19 de juny de 2015

La independència és a les nostres mans

La flama de teatre és viva a Vidreres El Grup Teatral Vidrerenc

L’activitat del Grup Teatral continua durant l’estiu a Vidreres. En aquests moments està preparant l’espec-tacle dels Pastorets per a les festes de Nadal. Treballa també per a la consolidació del grup amb la incorpo-ració de nous membres, ja sigui com a artistes o com a socis. D’altra banda, dins dels convenis signats entre l’Ajuntament de Vidreres i la Diputació de Girona, el Grup Teatral Vidrerenc farà d’amfitrió de nous grups i espectacles teatrals: FITAG - 2015 i Campanya de teatre amateur – 2015.

FITAG – 2015Trobareu referència d’aquest conveni en un article d’aquest mateix número de la revista RECCLAR, on s’explica la celebració d’aquest festival de teatre en di-ferents llocs de la demarcació gironina. Pel que fa a l’actuació a Vidreres el grup internacional convidat serà la Companyia An-danda-ra d’Andorra la Vella, creada l’any 2002, que ha presentat un seguit d’espec-tacles de creació pròpia i d’altres autors. L’any passat en el FITAG -2014 es va presentar La casa de Bernar-da Alba de Federico Garcia Lorca en català. L’espec-tacle d’aquest any a Vidreres serà la comèdia Bruixes de l’autora Irina Robles. L’obra estarà dirigida per la pròpia autora. Es tracta d’una creació que presenta en format teatral les llegendes tradicionals més conegu-des del nostre país.

La representació de l’ obra tindrà lloc el 28 d’Agost.

Des del G.T.V. els donem per endavant la benvinguda i la col·laboració en el que puguin necessitar mentre estiguin entre nosaltres.

FESTA MAJORHem estat convidats a fer el pregó de la Festa d’en-guany.

CAMPANYA DE TEATRE AMATEUR 2015.Es tracta d’un altre conveni entre el G.T.V., la Casa de Cultura de la Diputació de Girona i la Federació Teatral Amateur de Catalunya pel qual s’ oferirà una Mostra de Teatre a la tardor amb l’ actuació de quatre grups diferents en un interval de sis setmanes.

No disposem encara dels quatre grups actuants, però sí de les dates de les representacions acordades, que seran el 25 d’octubre, en que també es farà un acte de presentació de la Mostra, i els dies 1,8 i 15 de novem-bre per a la resta de representacions.

Tots els interessats a participar com a socis, actors o

col·laboradors del

Grup Teatral Vidrerenc

informeu-vos a:

grupteatralvidrerenc2015@gmail.comgrupteatralvidrerenc2015 facebook.com

Cens de la PoblacióDel 16 de març de 2015 al 15 de juny de 2015

La població de Vidreres ha disminuït en 49 habitants. Ha passat dels 8.100 del 15 de març de 2015 als 8.051 del 15 de juny de 2015.

D’aquests habitants, 4.270 són homes i 3.788 són dones.FONT: Padró Municipal d’Habitants

facebook

Fotografia del grup An-danda-ra d’Andorra

EL R

EC C

LAR

70 ·

ACTU

ALIT

AT

EL R

EC C

LAR

70 ·

ACTU

ALIT

AT

22 23

ACTUALITAT ACTUALITAT

FITAG

El Festival Internacional de Teatre Amateur de les Comarques Gironines (FITAG) ha signat un conve-ni amb l’Ajuntament de Vidreres per portar la seva proposta de teatre al municipi. Amb la incorporació de Vidreres, de moment ja són sis els pobles adherits a la proposta “Fitag als municipis”, un dels baluarts de l’organització del festival per fer extensible la seva oferta de teatre a tot el territori gironí. El altres muni-cipis on, de moment i a l’espera de noves incorpora-cions, també hi haurà Fitag són Lloret de Mar, Pala-mós, Maçanet, La Jonquera i Figueres.Amb aquest conveni, l’Ajuntament de Vidreres vol impulsar sistemes de col·laboració amb els grups de teatre amateur locals, conscients de la importància del seu treball com a element de dinamització cul-tural del territori. La intenció de l’Ajuntament és col-laborar amb el teatre amateur vidrerenc com a eina motivadora per un cantó, i per l’altre, retre l’home-natge merescut a una bona colla d’anys i de vidre-rencs dedicats al teatre a casa nostra.Adjuntem imatge de la signatura del conveni entre el director del Fitag, Martí Peraferrer i l’equip de govern de Vidreres.D’acord amb el conveni establert amb Fitag, les re-presentacions es faran al Casino la Unió, un equi-pament remodelat amb més de cent anys d’història. Una de les intencions que es reflecteixen en el con-veni és la de connectar el grup de teatre convidat amb el teatre local i, en aquesta línia, s’han fet uns primers passos per lligar l’estada dels actors que ve-nen amb el Grup Teatral Vidrerenc que col·laborarà com a grup local acollint a un grup de teatre d’An-dorra divendres 28 d’agost, la Cia: An-danda-ra que

presentarà l’obra: “Bruixes.” A les 20 h al teatre del Casino.El proper FITAG, patrocinat per la Diputació de Giro-na amb el suport de la Casa de Cultura i l’Ajuntament de Girona, tindrà lloc del 25 al 29 d’agost d’enguany. Com ja és habitual, s’ubicarà en diferents escenaris de la ciutat i es beneficiarà, a més, de la complicitat de diversos municipis gironins que formen part de la xarxa FITAG als Municipis.En el FITAG 2015 hi participaran un total de vint-i-sis companyies, que presentaran fins a trenta espec-tacles, repartits en set escenaris diferents. El festival tindrà deu propostes de grups amateurs de les co-marques gironines, amb dues coproduccions pròpies (una amb Mèxic i una altra amb Israel) i posarà en escena fins a dos-cents vuitanta actors amateurs.El director del festival vol destacar la presència de grups d’arreu del món, però sobretot de Llatinoamè-rica, així com la col·laboració, per primera vegada, del festival amb la campanya de teatre amateur de la Diputació de Girona. En aquest edició, la major part dels espectacles tindran un caràcter festiu, «amb una tria d’espectacles més vistosos i amb molta energia positiva. És una programació plena d’espectacles que conviden a la festa».Ens trobem davant d’un festival viu, com ho demos-tra que cada any incorpora noves propostes i es va estenent com una taca d’oli per tot el territori.La inauguració del FITAG es farà al Teatre Municipal de Girona i serà a càrrec de la companyia Quantus Te-atre de Lloret de Mar, que presentarà l’espectacle Lisís-trata, obra que es va presentar recentment a Vidreres.

FITAG 2015arriba a Vidreres

FESTIVAL DE FESTIVALSÉs una de les novetats que presenta el FITAG i consisteix en unes jornades de treball a les quals s’ha convidat dotze personalitats, orga-nitzacions o directors de festivals de prestigi per debatre sobre el teatre amateur d’arreu del món. A partir d’aquest debat s’elaborarà un document-declaració final que es presentarà públicament el dissabte 29 d’agost al matí.

PETIT FITAGContinua la proposta del FITAG per als més menuts de la casa gràcies a la bona entesa del festival amb l’escola de teatre El Galliner, i s’obren les inscripcions per presentar propos-tes curtes i divertides al FITAG de Nits (fitag-denits@fitag.cat).

FITAG ALS MUNICIPISCal destacar l’increment de municipis dins del projecte FITAG als Municipis, els quals pro-gramaran espectacles internacionals del FI-TAG durant els dies del festival. Els municipis que acolliran aquesta proposta són Figueres, Vidreres, Lloret de Mar, Sant Gregori, Sant Pere Pescador, Palamós, la Jonquera i Maça-net de la Selva.

web: www.fitag.cat/2015A/e: fitag@ddgi.catTel. 972 226 822Casa de Cultura de Girona, Plaça de l’Hospital, 6 17004 Girona

PROGRAMA D’ACTIVITATS 2015-2016 CLUB OLÍMPIC VIDRERES

ATLETISME: Nens i nenes de 3 a 6 anys Nens i nenes de 7 a 12 anys

VOLEIBOL: Escola per a nens i nenes de pri-mària (1r a 6è)VOLEI PER ALS MÉS GRANS (ESO i BATXILLERAT )

PREU: 25€/mes | INSCRIPCIONS: es podran fer via: Mail: clubolimpicvidreres@gmail.com | Telèfon: Martin 629.802.781 | Personalment: pavelló Municipal de Vidreres.

SETMANA

GRATUÏTA!

Torneig de Volei platja Girona

Fitag 2015“Festival Internacional De Teatre” Divendres 28 d’agosta les 20 h al Teatre del CasinoEntrada Lliure La Cia. An-Danda-Ra, D’andorra La Vella,Presenta la comèdia Bruixes

EL R

EC C

LAR

70 ·

ACTU

ALIT

AT

EL R

EC C

LAR

70 ·

ACTU

ALIT

AT

24 25

ACTUALITAT

El 17 de febrer del 2015, dimarts de Ranxo a Vidre-res, representava una fita històrica per la nostra fes-ta. Era el 50è Ranxo d’en Carles Sais, el 4t membre del selecte grup de Ranxers en actiu cinquantenaris encapçalat per l’Enric Llinàs i seguit per en Josep Deulofeu (“Niell”) i en Josep Martorell. A tots ells els agraïm l’esforç, voluntat i dedicació, durant tants i tants anys, per mantenir viva la tradició més nos-trada de Vidreres.És un orgull per la nostra entitat dis-posar de 4 jugadors històrics en actiu, però com fan els grans clubs de futbol, cal reforçar la plantilla conscients que la mitjana d’edat augmenta, i no haurí-em pogut fer millors fitxatges. En Jau-me Call i en Josep ‘Pitu’ Dalmau han passat a formar part de la Comissió del Ranxo, i han superat amb escreix les expectatives esperades en el seu debut en partit oficial.Enguany, durant el matí de Ranxo, el Mossèn Lluís ens esperava a casa seva per regalar-nos el privile-gi de pujar a dalt de tot del campanar de l’Església de Santa Maria de Vidreres, per immortalitzar amb unes imatges d’alçada l’elaboració del nostre àpat tra-dicional. Moltíssimes gràcies Mossèn. Volem aprofitar aquest escrit per agrair al “Show del Caulès” per fer-nos protagonistes del “Show” de Carnaval i per inventar-se un himne del Ranxo tan collonut. També volem transmetre que hem re-but la seva crítica constructiva, on se’ns deia que la nostra entitat és sectària i l’entrada dins de la Co-missió és molt difícil ja que ho escollim els mateixos

integrants de la Comissió. Entenem que ser Ranxer és un orgull vidrerenc, però també és una gran res-ponsabilitat mantenir viva una tradició bicentenària i marca d’identitat del poble, i cal assegurar que tots els integrants sentin el Ranxo i estiguin completa-ment compromesos amb la tradició. Prenem nota de la crítica constructiva i ens comprometem a debatre internament aquest assumpte per ser una entitat més transversal i propera al nostre poble.

Un cop més, la Comissió del Ranxo ens sentim afortunats de la implicació de tot el poble amb aquesta festa, des de l’ajuntament fins a l’últim vidre-renc que ha col·laborat. Perdoneu que ens permetem el luxe de personalitzar una part dels agraïments que farem a continuació. Moltes gràcies a les Pubi-lles i Hereus per tot l’esforç que heu fet aquests dies, heu fet un treball excel-lent. També volem agrair l’ajuda de la

brigada municipal que ens facilita molt la nostra tas-ca sobretot en el muntatge i desmuntatge de la plaça. Gràcies a l’Emilia Garriga i família per deixar-nos un local en una situació privilegiada per guardar-hi tots els estris i també la família de la carnisseria Gar-riga per deixar-nos el seu garatge entre moltes altres coses. Per últim, volem agrair en Josep Boada i a tothom que ens ajuda amb l’exposició del Ranxo de forma altruista.

Compromesos amb la nostra tasca de mantenir i potenciar el Ranxo de Vidreres, des de la Comissió del Ranxo volem crear un arxiu històric amb tots els documents escrits i visuals relacionats amb la nostra

festa. És per aquest motiu que estarem molt agraïts de qualsevol vidrerenc que tingui algun document relacionat amb el Ranxo i el comparteixi amb nosal-tres. De cara al Ranxo de l’any que ve ens agradaria fer una exposició amb fotografies del Ranxo des de la més antiga que trobem a la més moderna. Aquest és un dels nostres objectius de cara al Ranxo del 2016 i esperem la vostra col·laboració. Tampoc desistirem en la recerca d’algun document que ens ajudi a esbri-nar l’origen exacte del Ranxo a Vidreres, si algú en coneix informació, estarem molt agraïts de saber-la.

Un record especial també mereix la trobada de Ran-xos que va tenir lloc a La Seu d’Urgell. Per segon any consecutiu (després de Vidreres), el gran àpat vi-drerenc va ser presentat al cor dels Pirineus! Com a Vidreres, les vuit principals colles ranxeres del país (Albons, Capmany, Castellterçol, Gelida, La Seu d’Ur-gell, Ponts, Verges i Vidreres), es van trobar per oferir a l’Alt Urgell i a la gent que va venir d’altres punts de Catalunya, les antigues receptes que avui en dia enca-ra mengem per Carnaval (o altres dates) en aquests esmentats pobles. Va ser una gran experiència de germanor entre les di-ferents generacions ranxeres i altres vidrerencs i vidre-renques que no es van voler deixar perdre un partit fora de casa, perquè de feina, aquesta vegada, n’hi va haver ben poca... Si amb tota l’alineació titular de ran-xers i ranxeres vam fer tan sols una perola, això vol dir que el que vam fer no era ranxo, sinó passar-ho molt bé! No podem passar per alt el gran esforç or-ganitzatiu que va fer la gent de La Seu per aconseguir l’èxit de la trobada i una gran germanor entre totes les aficions. A dia d’avui, estem encara pendents d’on serà

la trobada catalana de l’any... ja us convidarem a venir quan ho sapiguem! Volem dedicar les últimes línies del nostre escrit a la Creixença i la Mercè, ambdues jubilades com a aju-dants oficial de la Comissió del Ranxo. Enguany era el primer any que no col·laboraven activament amb el Ranxo i les hem enyorat moltíssim.Finalment, qualsevol dubte, crítica, comentari i do-cuments escrits o visuals del Ranxo que vulgueu compartir amb nosaltres els podeu enviar al nostre correu electrònic: comissiodelranxo@gmail.comMolta salut, visca Vidreres i visca el RANXO!!

Un Ranxo d’alçada, 4 històrics i 2 fitxatges!

tw: @ranxo_vidreresfb: ComisiódelRanxoVidreres

Comissió del Ranxo

En Carles Sais és nou membre del selecte grup de

Ranxers en actiu cinquantenaris encapçalat per l’Enric Llinàs

EL R

EC C

LAR

70 ·

ACTU

ALIT

AT

27

ACTUALITAT

TRACTORISTES2015

Fotografies de Vicente José Mateos Pizarro

Fotografies de Vicente José Joan Martí Castelló

Festa de les Flors

Amb la voluntat de promoure el jazz a Vidreres i ro-dalies, i alhora que es ret un sentit homenatge als fundadors del club de jazz de Vidreres que es va fun-dar a la dècada dels 50 i que va presenciar en directe concerts de figures memorables com Amstrong, en Lionel Hampton, o que va organitzar vetllades jaz-zístiques inoblidables com la del Tete Montoliu, la regidoria de cultura de l’Ajuntament de Vidreres or-ganitza amb força la 2a edició del Festival de jazz a la fresca de Vidreres.Aquesta edició que com sempre es farà al pati de Can Xiberta té un fil conductor: fer tribut a la veu, a Frank Sinatra. Atès que és el centenari del seu naixe-ment, i per això, el lema del festival és: CENTENARI SINATRA...1915-2015.Totes les agrupacions faran les seves actuacions i tin-dran uns moments per dedicar a Sinatra, tot versio-nant alguns dels seus temes. Aconseguint fer créixer l’ambient Sinatra fins al punt àlgid que serà diumen-ge, dia de cloenda del festival amb una mostra com-pleta dels seus millors temes.A part del fil conductor no podem obviar la quali-tat dels grups que en podrem gaudir a partir del 28 d’agost a es 22 h amb CSCC QUARTET, en el qual actua un músic vidrerenc, Josep Colls, que va comen-çar els seus estudis a l’escola de música municipal i actualment és un reconegut baixista i músic profes-sional. CSCC és un grup format per Saphie Wells a la veu, Carles Cruz a la guitarra, Santi Colomer a la ba-teria i Pep Colls al baix. Interpretaran temes que els han influenciat del món del jazz, la música brasilera, el blues i el rock. Aquest grup entén la música d’una manera viva, on la improvisació i les sorpreses for-

men part de cada concert. També comptarem amb l’actuació de la SBB JAZZ ORQUESTRA, amb la col·laboració de la Carme de Can Tinus, una jove de 16 anys molt vinculada a Vidreres i les seves festes. La Selva Big Band (SBB Jazz Orquestra) és una agru-pació musical fundada pel seu director Ramon Al-sina l’any 1990 i integrada per músics professionals reconeguts per la seva experiència dins el camp de la música moderna. La Big Band va néixer a causa de l’interès mostrat pels músics fundadors d’interpretar la música de “l’Era del Swing”. El concert està for-mat per temes dels grans intèrprets d’aquesta època: Duke Ellington, Count Basie, Benny Goodman, Ella Fitzerald, .... així com versions amb ritme de swing de Frank Sinatra, Ray Charles i The Beatles.El dissabte 29 d’agost a les 21 h arriba NUS QUAR-TET. Iñaki Caparrós i la Maia Kanan en són els fun-dadors. NUS va néixer fa aproximadament tres anys, amb la intenció de poder compartir amb el públic les cançons que els agradaven. Per aquest motiu, el re-pertori és extens i tan variat que fa incursions des del jazz acaronant-se amb altres gèneres com la bossa i el blues fent que la proposta sigui fresca, agradable i variada. En el concert de Vidreres el duet s’acompa-nyarà del percussionista i bateria Fidel Cuentas (Bo-livia) i el baixista Josep Colls (Vidreres).L’última jornada, el diumenge 30 d’agost a les 19.30 començarà l’actuació d’ANDREA MOTIS & JOAN CHAMORRO TRÍO, considerats la revelació del jazz català. En aquesta ocasió, el conegut tàndem jazzístic oferirà un espectacle ple de matisos on es podran escoltar grans estàndards del jazz passats pel filtre Motis-Chamorro. Molt ben acompanyats per Josep Traver a la guitarra, tindrem la sort d’escoltar a qui ja ha actuat a les grans cites europees i interna-cionals com la gala You & The Night & The Music a l’Olympia de París o l Cape Town International Jazz Festival de Ciutat del Cap (Sud-àfrica).Per acabar, un tancament de luxe amb els millors te-mes de Sinatra per tal de retre-li l’homenatge que es mereix, amb AGUSTI BURRIEL sings FRANK SINA-TRA. Agustí Burriel és una de les veus més reconegu-des i sol·licitades entre les formacions de swing i blu-es que circulen pel país. Apropiar-se del repertori de Frank Sinatra i defensar-lo amb solvència i personali-tat pròpia no es troba a l’abast de qualsevol. Conscient del repte que això suposa, Burriel s’ha envoltat d’un grup de músics de primera perquè el particular tribut que recorda a ‘la Veu’ tingui els honors que es mereix.

Festival de Jazz

Festival de Jazz a la fresca de Vidreres

Gran acollida de la segona edició de la Festa de les Flors de Vidreres a finals del mes de maig

Divendres 28 d’agost “Cscc Quartet” | “Sbb Jazz Orquestra”Dissabte 29 d’agost “Nus Quartet”Diumenge 30 D’agost “Andrea Motis & Joan Chamorro Trío”“ Agusti Burriel Sings Frank Sinatra”

EL R

EC C

LAR

70 ·

ACTU

ALIT

AT

EL R

EC C

LAR

70 ·

ACTU

ALIT

AT

28 29

ACTUALITAT

el que em va ensenyar a fer-los sense l’ajuda de mà-quines que em facilitessin la feina, ja que allà en el concurs no les tindria.

La peça artística la vam deixar pel final, i mal fet per-què és el que crida més l’atenció a l’hora de muntar “l’aparador”, nosaltres vam decidir fer mitja peça de caramel i mitja de xocolata, una paleta de pintor feta amb sucre i un cavallet de xocolata.

Amb totes les receptes, ingredients pesats, el materi-al que necessitava, la roba i no sé quantes coses més carregades el cotxe vam enfilar camí cap a Madrid, havia de ser a “Ifema” a les sis de la tarda del diumen-ge per deixar-me les coses preparades i a punt pel dia següent, allà ens vàrem conèixer amb els altres tres concursants i junts vam sopar a l’hotel. El dilluns ha-via de fer les postres, els bombons i el pastís, tot va anar rodat i sense cap imprevist vaig poder entre-gar tot a temps, el problema va venir dimarts, quan mentre cremava la paleta de sucre es va esquerdar i d’una paleta, en vaig treure quinze trossos, un cop dur i inesperat perquè en cap prova feta a casa m’ha-via passat. Vaig fondre més sucre i la vaig fer de nou, semblava que havia quedat bé, però als deu minuts s’esquerdava de dalt a baix, als cinc minuts de dreta a esquerra...jo no sabia que fer, realment va ser un moment molt frustrant, tant de temps preparant-ho tot perquè a l’hora de la veritat se’t trenqui no un, sinó dos cops seguits i aquí és on vaig haver de treure el poder de la imaginació i oblidar tots els esquemes que tenia de com havia de ser la figura final, tenia sis trossos i amb allò havia de lluitar fins al final, em van venir al cap els rellotges desfets d’en Dalí i ja ho tenia, havia de fer que la paleta semblés que es fo-

nia i ho vaig aconseguir, si més no, havia aconseguit que partint de trossos em quedés una figura bastant maca i vistosa.

I tant temps de feina, de quedar-te les tardes treba-llant per anar fent proves, de veure com les receptes cada cop evolucionen cap a millor, que tot va tirant endavant i si al final tens la sort de guanyar...realment te n’adones que tot esforç té la seva recompensa.

I només em queda agrair tota la paciència als com-panys de feina, a l’Abraham Balaguer i la Irene, a la família pel suport, als amics i amigues, als tres con-cursants que ens vam ajudar entre tots quan alguna cosa ens faltava, als comissaris, jurat i membres de la CEEAP, als alumnes de l’escola de pastisseria de Ma-drid per la seva gran ajuda, al gremi de pastissers de Girona pel seu suport i a tots els que varen fer possi-ble que el concurs tirés endavant tot i les dificultats.

P.D: Una abraçada molt forta a tots el que em vareu felicitar per les xarxes socials, gràcies Vidreres, grà-cies Vidrerencs.

Tot va començar uns dies després de reis, un cop ha-via passat tota la feina de fer torrons i tortells, quan de cop i volta a mig esmorzar em diu l’Abraham: “Ei, què et sembla apuntar-te al “CANJOP”?”, jo no sa-bia quina mena de concurs era, però vaig acceptar. A partir d’aquell dia vàrem començar a buscar antics guanyadors del concurs, quines receptes havien fet, com els hi havia anat, quin patró havien seguit... aquest any el tema del concurs era la pintura i a partir d’aquest tema vàrem anar acostant totes les elaboracions a la pintura.

Havia de fer quatre bombons, dos de motlle i dos de banyats, unes postres on l’ingredient principal fos el format-ge, un pastís que pesés entre 900 i 1100 grams, una peça de pastisseria típica de la regió a la qual representava, i que no passés de 80 grams, i una peça artística de caramel o xocolata.

El més complicat de tot va ser a l’hora d’escollir els gustos, combinacions, textures, colors...vam comen-çar pels bombons, vaig fer els quatre bombons però alhora de provar-los vàrem veure que el de “tofee i albercoc” no es notaven gustos i directament va ser descartat; el de gintònic tenia massa pols de soda i era una mica massa “explosiu”; el “green” dedicat als famosos batuts verds a base de cogombre, llimona i gingebre, no hi havia nassos d’emulsionar la trufa, sempre se’ns tallava, sort que al final vàrem trobar les proporcions correctes i va quedar ben quallada en un altre bombó vam decidir versionar un “ferrero”, aquest des de el primer moment va agradar, aquest

no podia fallar, i com últim bombó vam fer una trufa d’oli d’oliva, amb una compota de tomàquet i una ga-leta de cacau...ah, i si mai no heu provat un entrepà de pa amb tomàquet i xocolata, ja podeu córrer a la nevera a preparar-lo, us asseguro que no tornareu a menjar la xocolata sola, amb pa.

Vam canviar quatre cops el pastís, cada cop que el provàvem li trobàvem alguna cosa i final-ment van ser els mateixos gustos però to-talment diferent al primer, els punts im-portants en un pastís són: el tall (colors i formes que es veuen un cop tallat), el gust (com més gustos té un pastís, millor, sempre i quan combinin entre ells i no es matin), les textures (mentre mengem, gaudim dels cinc sentits, el del tacte sem-bla que sigui el menys important alhora de menjar, però és molt més divertit tro-bar trossos cruixents, esponjosos, cre-mosos... a que tot sigui monòton i sense “sorpreses”), finalment vaig decidir fer-lo

de cinc gustos i sis textures, avellana, cacau, xocolata torrada, llimona i poma.

Per les postres, amb l’ajuda del “jefe, amic i company” vam voler sorprendre el jurat amb un “trampantojo”, per fora sembla un tomàquet però per dins és una mousse de formatge i una gelatina de fruits vermells i el que simulava la sorra era una galeta d’espècies i una esponja d’avellana al microones.

En quan a la pastisseria típica no ho vaig dubtar, què més gironí que un “xuixo”? A més ho tenia senzill, l’Abraham és un crack amb els xuixos...i ell va ser

El vidrerenc Elies Guari guanyador del concurs CanJop Elies Guari

La trajectòria de l’Elies Guari

l’ha dut a ser el guanyador

d’enguany del prestigiós

concurs CanJop de postres

EL R

EC C

LAR

70 ·

ACTU

ALIT

AT

EL R

EC C

LAR

70 ·

ACTU

ALIT

AT

30 31

ACTUALITAT ACTUALITAT C/ Orient 122Tel.: 972 85 00 67a/e: centrecivic@vidreres.catInscripcions online:http://civic.enginydigital.com/vidreres/

Centre Cívic

Un dia vam tenir un somni. Vam somiar en l’estiu. Un estiu de somriures i moltes fefes!

Cada matí ens trobàvem tots a les 9 h del matí per passar el matí junts jugant, aprenent, creixent, fent nous amics, descobrint nous móns, creant nous ho-ritzons...

Calor d’estiu, aigua fresqueta i ganes d’anar a la pis-cina! Vam somiar que cada matí d’aquell estiu era espectacular! Però l’estiu de somnis no tan sols era durant els matins! Vam so-miar que dinàvem junts i fins i tot que les tardes les compartíem! Que el cas-tell de Vidreres rebia tot de gent d’ar-reu del món que amb ganes de recons-truir-lo passaven els matins recuperant la memòria històrica del nostre castell! I fins i tot, vam somiar en una colla de monitors i monitores ben engrescats amb ganes de fer-ne de l’estiu un estiu de somnis!

Després de tota la nit somiant, vam despertar-nos! «-Uau! Quin somni més bonic!» Va dir un dels monitors, «Què us sem-bla si lluitem per fer-lo realitat?»

I uns mesos més tard ens complau fer-vos saber que aquí estem, vivint un estiu de somnis! El nostre estiu de somnis fet realitat!

Els matins d’aquest estiu els estem passant jugant i aprenent al Casal-Casalet, ens els passem cantant i ballant al Casal Musical i ens els passem al Castell de Sant Iscle reconstruint la memòria històrica d’una part molt màgica de Vidreres!

Els matins s’acaben amb l’entrada d’un dinar d’allò més bo per carregar forces i finalment els dies d’estiu acaben amb les tardes més punkis-hippies d’enlloc, on les ganes de riure i ser feliços s’acaben de fer re-alitat!Diuen que els somnis sempre es poden fer realitat! Aquest estiu estem aprenent que per a fer el somnis realitat tan sols cal un atrapa-somnis ple de colo-

raines que els atrapi i alguna cançó per poder-los-hi cantar!Tots volem que es compleixin els nos-tres somnis, és per això que aquí us dei-xem la lletra de la nostra cançó d’estiu! Si la canteu sota un atrapa-somnis que hagi caçat al vol els vostres somnis, els somnis se us faran realitat.A somiar !«Una oreneta volant, volant, ens fa sa-ber que l›estiu ha començat.Mosquits al riu i ocells que fan el niu, piulen contents que ja som estiu!Volant, somiant, s’acomiada la prima-

vera,volant, volant, somiant, somiant, ja és estiu que tot ho alegra!Que qui busca, busca, troba, troba, flors d’estiu en un cel viu.Que qui busca, busca, troba, troba, fefes, rialles, somnis d’estiu!El Sol badalla però la Lluna encara té més ganes de rauxa,els dies s’allarguen, les nits s’escurcen, somiant que el temps mai s’atura!»

Un estiu de somnis!

Aquest estiu estem aprenent

a realitzar somnis tot

jugant, aprenent, creixent, fent nous amics, descobrint nous mons, creant

nous horitzons

www.grupesplaividrerenc.com

Grup Esplai Vidrerenc

EL R

EC C

LAR

70 ·

ACTU

ALIT

AT

EL R

EC C

LAR

70 ·

ACTU

ALIT

AT

32 33

ACTUALITAT ACTUALITAT

web: www.vitraris.blogspot.com-esa/e: vitraris@gmail.com

Ja fa uns anys que des del Grup Vitraris impulsem l’edició d’un calendari amb imatges antigues vincula-des a la nostra població. Així, a partir de les aportaci-ons i la col·laboració de nombroses famílies, entitats i empreses locals, la nostra associació ha pogut recollir i digitalitzar un munt de fotografies que ens perme-ten resseguir l’evolució històrica de Vidreres des de diversos punts de vista (l’urbanisme, els paisatges, les modes, les tradicions, el treball, les festes...). Però a partir de l’edició dels calendaris (amb un màxim de dotze pàgines) es feia di-fícil difondre el voluminós fons d’imat-ges que hem anat aplegant al llarg dels anys; i és per això que vam propo-sar-nos l’edició d’un llibre de fotografi-es antigues que ens permetés compartir amb tots vosaltres aquest esplèndid pa-trimoni fotogràfic.

Així, el dia 23 de maig, es va poder presentar a la sala d’actes de l’Ajuntament el llibre “Vidreres: una mira-da enrere”, una publicació de 200 pàgines i 350 foto-grafies que abraça un període cronològic ben ampli: del 1880 al 1980 (cent anys d’història gràfica de Vi-dreres). Les diferents imatges les trobareu aplegades en diverses temàtiques i estructurades en capítols i subcapítols. Per a cada fotografia hem elaborat un text explicatiu on identifiquem les persones, els llocs, les dates aproximades i el context històric en què es va realitzar cadascuna. Sens dubte, creiem que aques-ta és la millor manera per entendre-les, gaudir-les i valorar-les. També hem volgut ser molt respectuosos amb la indicació de la procedència de les fotografies i és per això que al peu de foto hi trobareu el nom de la persona o família que ens la va cedir.

Però, a banda d’explicar-vos l’estructura del llibre, també voldríem fer-vos alguna reflexió al voltant de les fotografies i de la seva vinculació amb el patrimo-ni documental. En aquesta qüestió cal tenir present els objectius generals que es volen aconseguir en el moment de fer una fotografia: hi poden haver mo-tivacions periodístiques, artístiques, de denúncia, de comunicació social o, simplement, hi pot haver un interès pel record, per a deixar constància d’un acte

o d’un fet específic. Per aquesta darre-ra motivació, la del record, la fotografia passa per dues fases diferenciades. En un primer moment, la imatge només interessa a l’esfera privada (familiars i coneguts); però en una segona fase, la fotografia pot transcendir el marc pri-vat i pot convertir-se en un document que pot interessar a un àmbit social

molt més ampli.

La major part de les imatges que generosament ens heu cedit per a l’elaboració d’aquest llibre es conser-vaven en àlbums temàtics, en capses o en calaixos de casa vostra. Òbviament, totes aquestes fotografies es trobaven en la primera fase d’interès social perquè només concernia a l’àmbit privat; però sens dubte, algunes tenen un valor afegit pels personatges que hi apareixen, els edificis o locals que s’identifiquen, o l’acte que representa i, per tant, el seu interès va més enllà de l’estrictament familiar. És llavors quan la fo-tografia antiga pren més valor i es converteix en un document que pot passar a formar part del patrimoni fotogràfic del municipi; perquè esdevé un testimoni històric que ens permet conèixer com eren els edificis de la nostra vila, com eren els carrers i les places, com

vestien els nostres avantpassats, com es divertien, com treballaven... És per això, doncs, que cal protegir les fotografies antigues, conservar-les adequadament i, si és possible, descriure els personatges, els llocs i les dates de cadascuna. Afortunadament, encara ara hi ha molta gent gran que pot ajudar-nos en aques-ta tasca d’identificació; però, sens dubte, cal fer-la el més aviat possible, perquè, tal i com s’ha demostrat en determinades experiències, a partir de la tercera generació, si no són capaços d’identi-ficar els protagonistes de les imatges o els indrets que hi apareixen, augmenta considerablement el risc de què les fo-tografies s’acabin destruint.

També cal destacar per a la fotogra-fia antiga una funció terapèutica ben interessant que permet estimular els records i que ens ajuda a reconstruir episodis puntuals del nostre passat. En aquest sentit, la observació d’una imat-ge ens pot transportar a una època determinada de la nostra vida i, tot seguit, es poden desencadenar un conjunt d’estímuls del nostre cervell que ens fan re-viure fets o anècdotes relacionades amb la imatge que apareix en aquella fotografia.

Per acabar, volem deixar constància que aquesta pu-blicació ha estat el fruit d’un projecte col·lectiu que han coordinat la Lídia Daranas, en Josep Formiga i en Quim Daban; que també ha comptat amb la par-ticipació d’en Quim Bayé per a la correcció final dels textos i per a la restauració de les imatges; que s’ha impulsat des de Grup Vitraris; que ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament (qui a través d’un

conveni assumeix les despeses d’edició i que, a can-vi, la nostra entitat s’ha fet càrrec de les despeses de maquetació i es compromet a cedir totes les imatges recollides a l’Ajuntament); però que, per sobre de tot, ha comptat amb la indispensable col·laboració de moltes famílies que ens han obert les portes de casa seva i que ens han deixat un munt de fotografies. Òb-viament, sense la darrera aportació, aquest projecte no hagués estat possible; i per tant, us volem agrair la

confiança i la generositat que heu tin-gut amb nosaltres. Moltes gràcies.

L’any vinent, si tot va bé, publicarem el segon volum de “Vidreres: una mirada enrere”. Mentrestant, podeu comprar el primer volum a l’Estanc de Vidreres, a la llibreria L’Avanç o a la Bibliote-ca Municipal, pel mòdic preu de 10 €. Pels que ja l’hàgiu adquirit, us recoma-nem que degusteu el llibre amb calma i tranquil·litat. Observeu les imatges, lle-

giu-vos els textos que les acompanyen, i deixeu-vos emportar pels records. Ah! I ho podeu fer sols o amb companyia, perquè els comentaris de l’un i de l’altre estimularan molt més la vostra memòria.

Vidreres: una mirada enrere

“Vidreres: una mirada enrere”,

una publicació de 200 pàgines i 350

fotografies

Podeu comprar el primer volum

a l’Estanc de Vidreres, a la

llibreria L’Avanç o a la Biblioteca

Municipal

Grup Vitraris: cultura i tradició

EL R

EC C

LAR

70 ·

ACTU

ALIT

AT

EL R

EC C

LAR

70 ·

ACTU

ALIT

AT

34 35

ACTUALITAT ACTUALITAT

Ja fa prop de dos anys que va néixer l’associació de músics de Vidreres, CREAMUS. Va néixer amb la intenció de crear una plataforma cultural on Músics, artistes en general o qualsevol persona amb inquie-tuds creatives pogués trobar el seu lloc.

El primer projecte que vam posar en marxa va ser la idea de recuperar la celebració del dia internacional de la música i amb aquest motiu vam muntar el pri-mer playmusic 2014.

El playmusic es tracta d’un concert que intenta invo-lucrar el màxim número de Músics de la nostra vila. Després de recollir les inscripcions dels Músics és re-alitza un sorteig per formar les diferents agrupacions que tocaran el dia del concert. Dos mesos abans del

concert les diferents agrupacions es comencen a re-unir per preparar el repertori que tocaran al concert.

Enguany hem celebrat la segona edició, Playmu-sic2015, i la companyonia, proximitat i col·laboració entre tots ha estat un èxit.

Fent honor a la llarga tradició de Músics a la nostra vila, volem continuar apostant per fer valer el valor cultural de la música.

Creamus encara és molt jove, però en poc temps ha realitzat més de nou projectes i col·laboracions que van fent prendre forma i consolidant el projecte CREAMUS com una alternativa per potenciar l’ofer-ta cultural de la nostra vila, tret identitari d’un poble.

CREAMUSl’associació de músics Gràcies donant

El campió vidrerenc Jesús Pla

Creamus

Josep: 608.357.633

fb: creamus

Foto: Vicente José Mateos Pizarro

Si tens fotografies de fenòmens meteorològics de Vidreres i les vols veure publicades a la revista El Rec Clar, envia nom de l’autor i la fotografia a elrecclar@gmail.com

Ass. Donants de sang

Sabies que... si dones sang a la primavera, estiu, tardor i hivern hauràs ajudat a salvar 12 vides?La sang és un teixit format per diversos elements amb característiques i funcions diferents. Per això diem que es transfonen per separat a malalts diferents i, en conseqüència, una única donació de sang pot benefi-ciar a més d’un malalt.Les donacions de sang es fraccionen per obtenir essencialment tres productes: concentrats d’hematies, concentrats de plaquetes i plasma.En una bossa es guarden els hematies i eritròcits, que són els encarregats de dis-tribuir l’oxigen per tot el cos i s’utilitzen en casos de pèrdues de sang, en casos greus d’accident o en intervencions complexes.En una altra bossa es separa el plasma, que és la part líquida de la sang. S’empra en els malalts que pateixen problemes de fetge, o bé en els infants que neixen amb manca de defenses i que gràcies al plasma poden créi-xer sense patir greus infeccions.

Finalment la tercera bossa s’hi guarden les plaquetes, que són unes petites cèl·lules de la sang molt neces-sàries per evitar les hemorràgies. De fet, molts dels transplantaments que actualment es fan, sobretot els de medul·la òssia, s’han pogut realitzar gràcies a la transfusió de plaquetes.Amb una sola punció, la donació de sang, que dura

aproximadament 10 minuts, fa que aquesta acte voluntari i altruista ajudi com a mínim a salvar tres vides. Fins i tot, depenen del donant, pot arribar a salvar-ne moltes més.Per tot això no ens cansem de donar-vos les gràcies. Gràcies donant, per salvar vi-des.

En la darrera donació del mes de juny a Vidreres hi van haver: 58 donacions, 4 oferiments (persones amb voluntat de donar, però que per algun motiu no han pogut) i 16 donants de medul·la, ja que excepcional-ment en aquesta ocasió s’ha pogut fer aquesta donació en el nostre municipi.

La propera donació serà el

dia 2 d’octubre de 17 a 20 h

El vidrerenc Jesús Pla aconsegueix el primer premi en modalitat de tractor antic i llaurada reversible en el 49è concurs d’arada celebrat a la Fira de Tractoristes de Vidreres d’enguany.A part dels premis del concurs a Vidre-res, en Jesús ha estat convidat a parti-cipar en el Campionat de Catalunya celebrat a Sant Vicenç de Castellet.

www.bancsang.net

EL R

EC C

LAR

70 ·

ANEM

A E

STUD

I

37

ANEM A ESTUDIEL

REC

CLA

R 70

· AC

TUAL

ITAT

36

ACTUALITAT

Feia setmanes que esperàvem que arribés aquest dia. Des de que ens van trucar del programa Fish and Chips del Club Súper 3 dient-nos que havíem passat el càsting, que ens en moríem de ganes!I per fi arriba el dia d’anar a la tele! L’Ampa de l’escola, molt generosament, es fa càrrec del cost de l’autobús per tots els nois i noies de cicle superior. Pels tres con-cursants tot són nervis i pels acompanyants emoció de pensar que serem en un plató de televisió i viurem en primera persona la gravació d’un concurs. De camí a Barcelona, a l’autobús, assagem els càntics, els crits d’ànim i també les proves: càlcul en anglès, lletrejar... Ho fem prou bé, però ara caldrà mantenir els nervis sota control i que la sort ens acompanyi.L’autobús ens deixa davant dels estudis de MediaPro. Esmorzem allà mateix mentre esperem que ens vin-guin a buscar. Tan bon punt entrem als estudis, s’en-duen la Laura, l’Hugo i la Cristina cap a maquillatge i perruqueria. La resta anem a una sala molt gran i a través d’una pantalla mirem el programa que estan gravant en aquell moment amb dues altres escoles. Ens anem ambientant però l’espera se’ns fa llarga i tenim ganes de que comenci tot. Finalment ens avisen que ja és l’hora i anem a plató. És tan gran! La decoració és espectacular i allà pentinats i maquillats hi ha els nostres companys. Encara nerviosos però concentrats ja per la tasca que tenen per endavant. Ens donen les instruccions. Ens expliquen com hem d’animar, aplaudir, somriure i ballar. Ens fan una munió de fotos. A les mestres les acompanyen a una saleta ad-junta, elles no poden ser amb nosaltres mentre es grava. Per fi arriben els presentadors i comencem. Nosal-tres som els Fish, de l’equip blau. L’escola Bonavista de

Bellcaire d’Urgell són els nostres adversaris, els Chips, l’equip taronja. Al presentador, que és anglès, li costa dir el nom de l’escola Sant Iscle i han de tallar dues vegades només començar. Després la càmera mòbil, la del braç articulat, en un moviment estrany que fa, tomba els polsadors del concurs. I tornen a tallar, i aquesta vegada una bona estona, ja que ho han hagut de muntar altre cop. Per sort no s´ha trencat res i hi tornem. El nostre equip comença perdent la primera prova però de seguida remuntem i els marcadors canvien. Guanyem la segona prova i ens posem per davant. Els adversaris ho fan molt bé però nosaltres també i anem sumant punts. Arriba el final del programa i tots volem guanyar. Ens sap greu pels de la Terra Ferma però la victòria és nostra! Ho celebrem amb crits i abraçades. El premi és una càmera Gopro, perfecta per filmar la festa de l’aigua de final de curs. Però el millor premi és haver-hi anat, haver viscut un dia que ens costarà molt d’oblidar. Ens sentim molt orgullosos de la Cristina, L’Hugo i la Laura per haver superat els nervis i haver estat uns concursants fabulosos, però també n’estem molt de tots els altres alumnes que els han acompanyat, animant-los i fent-los sentir que podien superar qual-sevol obstacle. Gràcies a tots per ser com sou.

Arnau Vilaplana Placis

First Lego League MORE THAN LEGOInstitut Vidreres al Concurs

First Lego League

El dia 24 de gener, alguns dels alumnes de 3r d’ESO de l’institut vam participar al concurs FIRST LEGO League.FIRST LEGO League és un programa internacional, amb la presència de 62 països, per a joves d’entre 10 i 16 anys. És un desafiament a la capacitat d’innovar: s’han de trobar solucions reals a problemes de la so-cietat actual mitjançant l’elaboració de projectes cien-tífics i la construcció i programació de robots autò-noms.La cosa va anar així...Després de moltes tardes de preparació, concentrats programant el robot, preparant el projecte i fent el cartell, va arribar el gran dia.En arribar, ens van donar les nostres acreditacions i ens vam dirigir cap a la zona del “PIT”, on hi havia el nostre racó de descans i zones per practicar. Un cop deixat els nostres objectes al “PIT”, vam anar a escol-tar la presentació. Hi havia dos presentadors; anima-ven molt i se’ls veia molt enrotllats.La competició consistia en què el robot, en tres assalts repartits en tot el dia, durant dos minuts i mig, resol-gués una sèrie de missions que nosaltres prèviament havíem programat a l’institut. A part de les missions del robot, també havíem de presentar un projecte ci-entífic, i el tema havia d’estar relacionat amb l’apre-nentatge dels alumnes. Nosaltres vam escollir el tema de com motivar els alumnes amb la geografia.Com que no ens agrada el mètode d’aprendre la geo-grafia amb el típic mapa que has de pintar i posar-hi els noms, vam crear el LEGO GEOGRAPHY, que

consistia en les comunitats autònomes d’Espanya fe-tes amb Lego. L’havies de construir, col·locar la ban-dera i el nom corresponent a cada comunitat.En el moment de la veritat, de cinc premis ja només en quedaven dos per lliurar. Pensàvem que tot esta-va perdut, però no! Quan aquell home va dir les dues primeres lletres del nostre nom, vam exaltar-nos i vam sortir cridant alegres, a recollir el nostre premi. Ens havien lliurat el Premi del Projecte Científic.Va ser un moment inoblidable; aquelles cares d’emo-ció i alegria no tornarem a veure-les mai més, a no ser que l’any que bé rebem un altre premi.Per poder realitzar aquesta activitat, vam contar amb el suport de l’AMPA de l’institut, i amb les empreses Disseny Gràfic i Web Bosco, Achon i Bar la Piscina Vidreres. Moltes Gràcies!L’any que ve, esperem tornar a participar, amb més il-lusió, alegria, treball, esforç... I millorant tots els errors que hàgim pogut cometre aquest any per aconseguir un millor rendiment i a ser possible un altre premi.Fins l’any que bé!

web: https://sites.google.com/a/xtec.cat/escolasantiscle/

Escola Sant IscleUn final de curs de tele!

EL R

EC C

LAR

70 ·

ANEM

A E

STUD

I

EL R

EC C

LAR

70 ·

ANEM

A E

STUD

I

38 39

ANEM A ESTUDI

mines de sal de Cardona, que a Vilafranca del Con-flent, que a Albí i a Cordes...formàvem una família. Jo penso que hi ha tres moments claus on vam po-der gaudir de la teva capacitat organitzativa i la teva tenacitat: la setmana del Marroc, la quina solidària i el pessebre vivent. Quan calia, no hi havia dies fes-tius que valguessin, hem treballat totes les hores i més per a tirar-ho tot endavant, mai no ens ha es-pantat la feina. Davant de les dificultats, mai no has declinat, hi dormies i l’endemà ja ens apareixies amb tot muntat i estructurat. Ets una organitzadora nata i una bona directiva. Per una banda, sempre has tingut clar què cal fer i cap a on cal anar i, per l’altra, tens un vessant humà que ens aixopluga a tots i totes sota les teves branques.Nosaltres no podem imaginar-nos arribar el setem-bre i no trobar-te, és tant el que hem viscut plega-des... ens faltaràs tu, aquella Rosa que ho soluciona tot, que t’escolta, que t’acull, que et mira a la cara i de seguida sap si et passa alguna cosa. Ens costarà renunciar a l’empatia que et caracteritza.Assumpta Valls

Rosa, com no podia ser d’una altra manera, en nom de l’AMPA i en el meu propi, vull deixar escrites unes lí-nies per a tu. El primer que cal dir és que ha estat un au-tèntic privilegi tenir-te amb nosaltres com a MESTRA, en majúscules. L’ensenyament és un treball vocacional i en el teu cas és quelcom que vaig notar des de la pri-mera vegada que vaig parlar amb tu. Els teus alumnes, la teva escola, els teus companys i fins i tot els propis pares ens hem sentit inclosos dins d’aquest projecte de construcció de vides amb què ens has embolcallat.

En l’exercici de la teva professió, el més significatiu ha estat que, qualsevol dels pares que hem tingut la sort de tenir-te com a professora dels nostres fills, estem plenament satisfets, i no només pel contingut dels coneixements transmesos, sinó també pels va-lors que, molt hàbilment, has aconseguit implantar en les seves ments.En la faceta de Direcció, la teva actuació ha estat im-pecable. En sobresurt el teu caràcter integrador amb què, utilitzant els teus dots de persuasió, has acon-seguit establir i mantenir un equilibri d’opinions on, d’alguna manera, tots ens hem sentit escoltats i, finalment, beneficiats. Els escassos conflictes que sóc capaç de recordar, en els darrers quinze anys de pertinença a l’AMPA, han estat resolts d’una forma eficaç i, sobretot, justa. A alguns de nosaltres, acos-tumats a treballar en estructures empresarials, ens agradaria poder comptar amb perfils directius com el que ens has mostrat com a Directora. Inspectors, companys, polítics i pares hem anat continuant i par-ticipant en els compassos de la sintonia que, com a mestra experimentada, has sabut dirigir. D’això se’n diu eficàcia i feina ben feta.La missió d’aquesta AMPA: intentar recolzar les ini-ciatives del quadre de professors, estar presents d’una forma discreta, però atents a les necessitats que ens han anat arribant, ha estat un treball fàcil i construc-tiu. Ens queda un sentiment de gratitud per tants anys de dedicació, tenint cura del millor que tenim, que són els nostres fills, i ajudar-nos en aquesta difí-cil tasca d’educar.Rosa, com tants cops t’he dit: la teva escola, l’escola que ens has regalat, és un luxe. Moltíssimes gràciesRamón Gracia, President de l’AMPA

CEIP Salvador Espriu

Web: www.xtec.cat/ceip-espriu-bdn

Comiat Rosa

Aquest acabament de curs a l’escola Salvador Espriu, no ha estat com els altres anys. Sí que hem fet la Festa de Fi de Curs, el comiat dels alumnes de sisè, la Fes-ta de l’AMPA... però també hem preparat diferents actes per a dir adéu a la Rosa, la nostra directora, i mestra de l’escola des dels seus inicis al setembre del 1983. Aquí us deixem unes paraules que han acom-panyat algunes d’aquestes emotives celebracions:“Quants moments compartits al llarg d’aquests tren-ta-dos anys de treball en comú. Juntes hem vist néixer i créixer aquest Salvador Espriu que tant esti-mem. Els records se’ns acumulen: Aquella primera reunió als serveis territorials per veure qui seria director.El camí de terra i els sotracs del cotxe per a arri-bar-hi: era una escola allunyada de la civilització. La no recepció oficial del centre (el senyor Sala, l’alcalde en aquells moments, ho volia tot ben acabat).El pati sense cap ombra, havíem d’aconseguir arbres d’allà on fos (encara recordem el que ens regalava cada any la Diputació de Girona).La lluita perquè ens construïssin el gimnàs, que apro-ven els pressupostos i ens diuen que el que s’aprova no cal que s’executi, i nosaltres cap als plens munici-pals a fer força.Les nits a casa de les famílies, a la recerca desespera-da d’alumnes que volguessin venir.Les festes, impensables avui dia, amb els nostres mestres cavallers cavalcant amb autèntics cavalls pel pati. Quan tots érem definitius, com una família, i el temps es mesurava per la caducitat dels iogurts.Aquella primera setmana de la Pau, amb manifesta-

ció inclosa, plena de pancartes fins al mateix Ajun-tament.Aquell primer dinar de mestres a l’Escala, que gaire-bé va acabar en un esmorzar. La lluita dels primers anys per treure’ns la fama de mestres joves i eixele-brats que només organitzàvem festes. I la setmana cultural sobre alguns països d’Europa, on varem en-galanar l’escola com mai.Aquelles plates de panellets corrent per tota l’escola i cotxes amunt i avall per portar-los a coure al forn del poble.Les primeres cantades de nadales i els Pastorets, i el vestíbul de l’escola convertit en atrezzo per fer els de-corats on, dia sí, dia també, veies la Nuri i la Clara enfilades. I aquells clixés plens de tinta!Els tallers de cuina, amb tu de xef i jo de marmitó, com que no hi havia Centre Cívic, nosaltres i l’APA organitzàvem totes les activitats extraescolars.Les primeres colònies, allò sí que era una feinada: ho preparàvem tot: jocs, àpats amb cuinera i cotxes carregats de menjar inclosos, i els nostres personat-ges fantàstics que ens acompanyaven cada any: la Tosquigeta, en Verdolaga, en Mohamed Fapaps, en Khindasvint, l’Escorça...i les fèiem dijous, divendres i dissabte, per no perdre tants dies d’escola.I l’organització dels racons a Cicle Inicial i dels ta-llers de Cicle Mitjà, cap a veure escoles de BCN per a obtenir informació.Els nostres gegants i capgrossos que ens acompanya-ven a la plaça per Carnaval.Les nostres excursions del dia 27 de novembre, dia de Sant Josep de Calasanç, el nostre patró: que a les

EL R

EC C

LAR

70 ·

ANEM

A E

STUD

I

EL R

EC C

LAR

70 ·

ANEM

A E

STUD

I

40 41

ANEM A ESTUDI ANEM A ESTUDI

un bernat pescaire) i alguns rapinyaires (dos aguilots, un xoriguer, mussols i alguna xibeca), de manera que constitueix, en conjunt, una bona representació de l’avifauna de les rodalies... i, amb l’avinentesa de poder disposar d’aquesta col·lecció, i amb el consegüent per-mís de la Generalitat, vam poder-hi afegir una fagina que jo mateix vaig trobar morta en una carretera i que ens va dissecar el taxidermista de Cassà.La utilitat de la col·lecció és aquesta: veure al natural l’aspecte dels ocells més comuns de les nostres contra-des, i aquesta és la finalitat principal a què dedicarem la col·lecció, tot i que també la utilitzarem per explicar les relacions de parentiu entre les espècies i les pirà-mides alimentàries que s’estableixen entre els diferents representants de la fauna avícola mediterrània.Agraïm a la Rosa que hagi pensat en nosaltres com a dipositaris de la col·lecció aplegada amb dedicació i esforç pel nostre company i amic l’Anicet Salvans.

C/ de l’Institut, s/n · Telf: 972 850 711Web: www.institutvidreres.cata/e: institut@institutvidreres.cat

Xavier Viñas i Teixidor

INS Vidreres

La col·lecció d’ocells dissecats de l’Anicet Salvans, donada a l’Institut

A Vidreres, tothom d’una edat compresa entre els 25 i els 70 anys coneix l’Anicet Salvans. Tothom sap que era mestre, i molts dels vidrerencs i vidrerenques han coincidit, en la seva edat escolar, amb ell, sigui al col-legi o bé a l’institut. I molts l’han tingut com a profes-sor de ciències naturals.Jo el vaig conèixer el 1997, quan va decidir-se a fer el pas a l’institut, i vam coincidir com a companys del Departament de Ciències Experimentals de l’institut fins que es va jubilar, a final de curs, l’any 2003.Era un company entranyable i, a més, un home in-quiet i profund coneixedor dels llocs especials de les rodalies on hi vivia aquella espècie de tortuga, aque-lla rara petxina d’aigua dolça o bé dels indrets on s’hi podien trobar cristalls minerals especialment ben formats... Havíem fet unes quantes excursions i ha-víem gaudit plegats de molt bones estones, parlant de procediments recol·lectors (per exemple: com s’ha de fer per recollir bons motlles de petjades d’animals), de rareses i particularitats del món natural i, també, del canvi profund que ell havia vist en l’ensenyament des dels seus inicis com a mestre fins a les classes de l’institut.Tenia passió per les motos, això ja ho sabia; però el que no sabia és que també tenia afició per la cacera, i que havia après, de manera autodidacta, a dissecar ocells. Me’n va parlar un bon dia la seva esposa, la Rosa Vergés, professora com ell, però de francès i al Vedruna de Palamós. I me’n va parlar quan, després de la mort d’en Salvans, volia que la col·lecció d’ocells que havia anat confeccionant ell mateix al llarg de més de 40 anys, no es perdés, i per això havia pensat de fer-

ne donació a l’institut. La Rosa el recorda amb afecte, i sempre l’anomena pel cognom, com pràcticament tothom amb qui parlo d’ell; molt pocs l’anomenen pel seu nom de pila.L’estat dels ocells de la col·lecció que la Rosa ha donat a l’institut és impecable. En Salvans l’anava mantenint tan bé que el Taxidermista de Cassà va dir que, fet i fet, només calia treure’ls la pols per donar-los un as-pecte més lluminós... i va explicar la bona tècnica per fer-ho a la Rosa. De fet, en els últims temps de vida, en Salvans havia dedicat llargues estones a complemen-tar alguns detalls que faltaven per acabar de polir l’as-pecte d’alguns dels ocells que tenia a dissecats mitges: bases de suport i ulls de vidre, etc...De manera que la col·lecció ja la tenim a l’institut. Vam haver de demanar autorització al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Medi Natural, per-què hi ha una normativa de protecció dels animals i les plantes que prohibeix dissecar qualsevol animal si figura en una llista d’animals protegits, de manera que les col·leccions antigues, d’abans d’aquesta normati-va, s’han de donar d’alta en un registre i només n’és autoritzada la possessió en casos d’interès pedagògic. Que és el nostre cas. Vam buscar un lloc per ubicar-la i vam fer construir una vitrina per tal que fossin ben visibles i, al mateix temps, ben protegits de la claror del Sol i de la invasió de la pols.És una col·lecció gran, que consta d’uns 75 exemplars. Molts són espècies corrents (des de pardals i cardines fins a ànecs coll-verd, polles d’aigua, un gavià i fotges), però hi ha alguns exemplars rars (un bitó, una beca-da i un durbec), alguns exemplars de mida gran (com

En Xavier Viñas, la Rosa Vergés i en Lluís Hernàndez davant la col·lecció de l’Anicet Aguilot agafant un abellerol L’Enriqueta i l’Esteban en un moment de la festa

Becada

Comiat de l’Enriqueta El passat dilluns 29 de juny els membres de l’Ins-titut Vidreres vam celebrar la jubilació de la nostra companya Enriqueta Camps. Se’ns fa difícil escriu-re unes notes sobre el comiat, perquè el mateix dia l’Enriqueta encara era companya de feina i això fa que la paraula comiat no acabi de tenir sentit. Va estar però, un acte entranyable i ens atrevim a dir creatiu, com no podia ser d’altra manera, perquè és el que l’Enriqueta ens ha inspirat a tots i així ho vam fer palès els seus companys en el llibre de dedicatòries que li vam lliurar. Podríem dir que l’Enriqueta ha estat una professional entregada a la feina i en aquest sentit podríem dir, també, que una professora tradicional i complidora amb totes les tasques docents, com ella mateixa va manifes-tar durant el comiat, quan va dir que fins i tot li agradaven les reunions. Però alhora l’Enriqueta ha estat sempre una incessant innovadora. Ens ha esperonat sovint, tant a companys de feina com a alumnes, a ser crítics, lluitadors i creatius, quan, de fet, no calia que ho fes: només calia que seguíssim el seu exemple. Enamorada de l’art, de qualsevol manifestació artística i convençuda que tan im-portant és el contingut com la forma per arribar a com més persones millor, ens ha regalat excel-lents exposicions a la biblioteca, de la qual s’encar-regava, cuidades en la forma i el contingut, sobre treballs d’alumnes i professors, sobre aspectes crí-tics del món global o sobre llibres de diferents te-

EL R

EC C

LAR

70 ·

ESPO

RTS

43

ESPORTSEL

REC

CLA

R 70

· AN

EM A

EST

UDI

42

ANEM A ESTUDI

Web: www.atleticvidreres.coma/e: info@atleticvidreres.com

FSCE

La temporada s’ha acabat i ja n’hem fet onze a l’Atlè-tic Vidreres. Amb uns quants canvis, perquè ha estat la primera de la nova junta, i amb més il·lusió que mai. 

Durant tot l’any ens hi hem deixat la pell al camp i la gola tot animant i fent pinya. Amb els valors de sem-pre, que són el respecte, implicació, esforç i amistat.

Aquesta temporada vinent volem assolir l’objectiu en el qual hi treballem des de fa uns anys, comple-tar l’escola de futbol sala. Això vol dir tenir equips de totes les categories d’edat possibles: escoleta, prebenjamí, benjamí, aleví, infantil, cadet, juvenil, sènior femení, sènior masculí A i sènior masculí B (veterans).  És un objectiu ambiciós i engrescador, que sintetitza aquest afany de servei senzill al poble i de divertiment a través de la implicació que ens té robat el cor des de fa una dècada. Animem a petits i grans de tot Vidreres a que ells també s’engresquin amb nosaltres per gaudir de l’amistat i l’esport.

Gestionar el dia a dia de l’entrenament, la compe-tició, la federació i l’equipament d’un centenar de nens, adolescents, joves i adults al llarg de tota una temporada, provoca sempre que sorgeixin petits er-rors, i això ens ha passat aquest darrer any, però mi-rarem de corregir-los la temporada vinent.

Entrenadors i jugadors haurem de descansar du-rant l’estiu per gaudir de bon futbol i molta amistat

i companyerisme d’aquí a pocs mesos. Sense passió no hi ha plaer, així que la temporada vinent encara ens hi haurem d’esforçar més cada dia, amb discipli-na i alegria, per entrenar i jugar amb tot el cor i tot el cap. 

La satisfacció de posar-hi el coll en cada passada, en cada moviment de conjunt, en cada posició defen-siva que entrenem, als adults ens ajuda com a per-sones, però encara és molt millor si estàs en aquesta apassionant etapa de la vida que és l’escola, l’institut o la universitat. Són anys inoblidables, perquè cada dia és un món nou i excitant, ple de coneixements i creixement. 

El temps regalima màgia quan ets un nen o un ado-lescent. Somien què faran quan siguin grans, però aleshores sabran que el somni autèntic és el camí únic que han passat per arribar-hi, i sospiraran per cada esclat d’infantesa i joventut, pels dies en què agafaven la lluna amb les mans. Som dels que pen-sen que cada moment pot ésser una experiència vi-tal si ho encares amb desig i esforç, però, sobre tot, si ho comparteixes amb els altres. I un plaer màxim si aquesta experiència compartida ho és amb una pi-lota ben tractada amb els peus.

Bon estiu, bons banys, molta felicitat i ens veurem amb més empenta que mai en la nova temporada de l’Atlètic Vidreres. Atlètic, endavant!

L´Onze ideal màtiques, motivant tothom a gaudir de la lectura i el pensament. També en aquest sentit ha mirat sempre d’apropar-se als alumnes, de buscar com motivar-los arribant-hi des de les noves tecnologies amb els con-cursos de twits o els blogs amb què els feia treballar; de fer-los veure que hi ha més vida a part de l’institut, introduint-los, per exemple, en el festival Curt.doc o arribant a ells de manera més directa i emocional por-tant-los de primera mà testimonis propers d’exalum-nes que els explicaven les seves diverses feines i que els feien pensar ja en un futur proper i en la importància de ser-hi actius. Per tot això que ens ensenya l’Enriqueta i per tot el que ens l’apreciem, li vam dedicar un comiat entra-nyable amb un recital de cançons que sabíem que li agradaven, per part d’un altre company de feina, en Xevi, i també, un comiat creatiu amb la projecció d’un curtmetratge, La capsa indiscreta que vam filmar i de-dicar-li la resta de companys del centre i amb el qual vam riure tots plegats.Ja hem dit al principi que comiats com els de l’Enri-queta són difícils d’acceptar, haurien de ser graduals i sabem que així ho serà aquest, ja que comptem amb ella per a qualsevol activitat d’aquelles una mica dife-rents que fem a l’institut de cara al curs vinent. Així, només ens resta dir-te: Bon estiu ENRIQUETA!

Caràtula del curt que li vam dedicar

Comiat de l’Enriqueta

Santi Achón Angel

VOLEI PER A TOTS I TOTES!VINE A PRACTICAR AQUEST ESPORT AL PAVELLÓ MUNICIPAL DE VIDRERES, DOS DIES A LA SETMANA!

SETMANA GRATUÏTA!

MAIL: clubolimpicvidreres@gmail.comWHATSAPP : 695.382.399 - MaribelPAVELLÓ : en horari d’extraescolars Torneig Montessori

EL R

EC C

LAR

70 ·

OPIN

IÓ

45

OPINIÓ

EL R

EC C

LAR

70 ·

CURA

R-SE

EN

SALU

T

44

CURAR-SE EN SALUT

La diftèria. Consideracions generals Júlia Vilardell Fajula Francesc Bosch Arià Bayé Daranas

La diftèria és una malaltia infecciosa i contagiosa d’origen bacterià.

L’agent patogen responsable és el Corynebacterium diphteriae. És un bacteri grampositiu que elabora una exotoxina molt potent que s’aboca a la sang i en con-tacte amb diversos teixits pot afectar òrgans impor-tants com el cor, els ronyons…

L’hàbitat natural són les mucoses respiratòries i la pell dels malalts o dels portadors sans (que són l’1% de la població).

La font d’infecció cal cercar-la precisament en la con-centració del bacteri en les secrecions mucoses. Això, n’afavoreix la propagació i la dispersió per l’aire i faci-lita el contagi per via respiratòria. El període d’incuba-ció oscil·la entre dos i sis dies.

Els primers símptomes s’inicien amb una inflamació de les mucoses amb un quadre de faringitis, laringitis, febre, tos, ronquera i malestar general. Durant el pro-cés es formen unes pseudomembranes diftèriques que poden ocasionar l’oclusió més o menys pronunciada de les vies aèries. En aquest estadi fàcilment pot pro-vocar asfíxia i derivar en insuficiència cardíaca, arít-mies i abocar a un xoc cardiovascular. Es tracta, per tant, d’una afecció greu, S’estima que el percentatge de defuncions arriba al voltant del 20%.dels afectats. En conseqüència, la diftèria, és actualment una malaltia de DECLARACIÓ OBLIGATÒRIA.

La mesura profilàctica és l’aplicació del vaccí antidiftè-ric, és a dir, la vacunació. La de la diftèria forma part del vaccí DTP o triple antibacteriana juntament amb el tètan i la tos ferina.

Als països on la vacunació s’efectua de manera siste-màtica en infants, la malaltia es fa més aviat estranya i només es pronostica, molt de tant en tant, en casos aïllats..

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana la vacunació i argumenta dues raons fonamentals:

-protegir qui rep la vacunació

-protegir els qui l’envolten.

Cal advertir que, les malalties contra les quals s’està vacunant de manera sistemàtica i general tornaran a aparèixer si s’interrompen els programes de vacunació. En aquest sentit, és important recordar que, encara en ple segle XX i abans de les vacunacions massives, la diftèria, el tètanus, la tos ferina i la pòlio van esdevenir causa directa de mortalitat, especialment en infants, i, en molts casos de superació i supervivència a la malal-tia, van deixar seqüeles importants. En conseqüència, el nadó no vacunat s’exposa a un elevat risc de contagi que pot derivar en la mort o una discapacitat greu.

L’administració simultània de diferents vacunes repre-senta un gran avantatge, ja que redueix el nombre de visites mèdiques i facilita l’acompliment del calendari de vacunació recomanat per les autoritats sanitàries.

A casa nostra, el Departament de Salut de la Generali-tat de Catalunya, estableix el calendari vacunal que ha de rebre la població. Aquest es va modificant i adap-tant en base a l’evidència científica.

Bon dia: Em dic Francesc i soc un veí de la Goba. Fa ara uns mesos que estic fent poesia (jo dic poesia “Naif ”), i l’altre dia tot anant cap a casa, en veure el castell de sant Iscle, em van venir a la ment unes po-ques paraules, i he fet aquest poema.Us el passo, i si creieu que pot omplir algun espai de la vostra revista, doncs cap problema.Salutacions, FrancescCastell de SANT ISCLE, allà dalt encimbellat; pedres mudes, que ara sou;testimonis de vides viscudes,reconstruides, de bell nou.

Si parlèssiu, a les oïdes ens farieu mal.Guerres, lluites, amors, i desamors,a les portes, i muralles menystinguts,ferms, i en silenci, heu hagut de soportar.

Tota mena d’armes, us han volgut anorrear:Catapultes, bombardes, i canons,cordes i escales, en vosaltres recolzats,fletxes, i espases, vostra duresa, ha esmicolat.

Malgrat bretxes obertes, petites i grans,els vostres hostes, heu sabut guardar.Tot ho heu vist, tot ho heu escoltat:Cants de trobadors, i poncelles esperant.

Tota mena de comerciants, i venedors,als vostres peus, han fet negoci, i han medrat,cistellers, terrissaires, falconers, i indigents.D’altres, han dormit, o s’han eixuplugat.

No us mereixeu trobar-vos així,després de tantes experiencies viscudes,després de tant patiment soportat.Us hem de donar, després de segles, més valor;castell i pedres, resteu caigudes; sense restaurar.

Us veig, allà dalt, castell, i pedres de SANT ISCLE.Parleu-nos, com sabeu: Amb silenci, i valentia.Cloc els ulls, i penso que encara sou vius, Castell, i pedres, encimbellats, a la llunyania.

El poble és savi i com que en ell resideix la sobirania, cal respectar sempre les decisions majoritàries. Parlo de la ma-joria absoluta de CiU a Vidreres, una victòria aclaparadora i indiscutible que deixa molt d’esperar de la resta de partits polítics. No obstant, si bé d’una banda és innegable l’equip preparat, honest i capacitat per a l’exercici de la funció pú-blica que ha entrat al nou govern, més qüestionable és la voluntat de l’alcalde i les seves intencions; un polític que ha anteposat el benefici individual per sobre del bé col•lectiu i no entrarem en explicar casos concrets, alguns ben cone-guts, alguns que s’aniran coneixent i d’altres, diguem-ne, més de clientelisme quotidià.

Sembla ser que l’alcalde comença a crear marca política pròpia per afrontar el que podríem anomenar el cursus ho-norum de la política catalana, amb l’entrada com a diputat a la Diputació. Ara té el trampolí municipal; quan no el tenia, per irrompre amb CiU a l’ajuntament l’any 2011, va fundar una empresa «fantasma» quinze dies abans de la campanya electoral per tal de crear-se la imatge d’emprenedor, l’em-presa s’anomena Technologic Camps Solutions sl., amb seu social al carrer Azcona núm. 36 de... Madrid.

No són poques les males praxis que ha comés l’alcalde, des de dubtoses contractacions, a obres clientelars i populistes, fins a actes constitutius de presumpte delicte; em refereixo a l’intent d’amagar els requeriments de l’Oficina d’Antifrau amb registre de sortida de l’OAC: S-0224 de 17.04.2013, S-0317 de 17.05.2013, S-0460 de 29.07.2013 i S-0496 de 3.9.2013. Aquest acte només va poder respondre o bé a una actitud prepotent, a un abús de poder o a una ignorància inexcusable. Aquest fet és constitutiu d’un presumpte de-licte d’infidelitat en la custodia de documents i violació de secrets, establerts als articles 413 i següents del codi penal.

Les diverses pràctiques esmentades, així com les dutes a terme en campanya i precampanya electoral, com ara con-vidar a mig poble a entrar a llistes de CiU, capgirar tot el centre del poble, fer inauguracions massives i absolutament electoralistes com per exemple les de Can Torronet, centre social d’Aiguaviva, l’Escorxador... (equipaments inaugurats però inactius) o estar sempre a primera línia dels actes de les entitats per fer-se la selfie i intentar guanyar protagonis-me, semblen ser actituds polítiques de la vella escola, actu-alment ja transcendides.

En definitiva, només amb la perspectiva històrica que tot acte constitueix, podrem jutjar més de forma objectiva i clarivident, la intencionalitat de l’actual alcalde: Vocació pública política o carrera professional política?

I acabant pel principi, deia Aristòtil, deixeble de Plató: «Amicus Plato, sed plus magis amica est veritas», en lla-tí peninsular evolucionat: Plató és el meu amic, però més amiga és la veritat.

Farmacèutica titular de Farmàcia Vilardell

Amicus Plato, sed plus magis amica est veritasPoema

EL R

EC C

LAR

70 ·

OPIN

IÓ

EL R

EC C

LAR

70 ·

OPIN

IÓ

46 47

OPINIÓ OPINIÓ

Benvolgut senyor i amic director del Rec Clar de Vidreres: Malgrat no sóc vidrerenc, llegeixo aquesta publicació local, gosaria dir des dels seus orígens. El felicito. Sense ampul·lo-sitats i amb exquisida presentació, llambreja les vivències i tarannà de la vila, tot i les diferències i diversitats de llurs ciutadans. Amb motiu de les votacions municipals del pro-ppassat 24 de maig li ofereixo a vostè i lectors, dos fets a guisa d’agenda-dietari. Divendres 22/05/2015A Girona, un bon amic, m’obsequia amb un exemplar d’ “El Punt Avui” senyalant-me flemàticament la pàgina 52: “Comèdia, tensió i retrets al Teatre del Casino de Vidreres”Dono per descomptat l’atenció analítica de llur lectura: “... les intervencions i interaccions dels sis alcaldables i el pú-blic van tenir tots els elements de comèdia, drama, tensió i un desenllaç que no acabarà fins al diumenge 24, dia de les eleccions”.Estimo Vidreres i la gent que conec. Companyolment atents i humans escolten i es fan escoltar. Per això, semblant des-cripció em va decebre i doldre. No puc esmorteir-ho amb la dita “tot queda a casa”. Avui qualsevol reportatge corre, no en el paper sinó per l’infinit i difital espai mediàtic. En-cara ho estic palesant... Per què aquestes conductes?... La paraula de mosa és “crisi”! Oblidant els subjectivismes de “grup” (el “jo”, posseïdor de tota veritat)...; la possibilitat de valors humans minsos o les desorientacions en les idees, o les inseguretats d’ambients socials transversals... Però, no és aquest el moment d’exposar una lliçó de Filosofia de la Història, ans de centrar-me en l’objectiu d’aquest escrit: LA FESTA DE LES FLORS, a Vidreres per 2a vegada.Dissabte 23/5/2015 Origen d’una festa:-Se celebrava a Roma, a finals d’abril en honor de la Deessa Flora-1323: a Tolosa, i en llengua occitana es fa menció d’uns Jocs Florals o conurs, amb la participació de 7 trobadors-1393: Són oficialitzats amb el nom de “Gaia Ciència”-1854: A Catalunya, per pressions socials, es demana el seu restabliment titulant-los “Pàtria, Fides i Amor”-1859: El Consell de Cent de Barcelona reforma l’estructura literària (Jocs de Gaia Saber) i Florals (premis: l’Englantina, la Viola i la Flor Natural)-1936-30: Guerra Civil-1940-1970: Certàmens literaris l’1 de maig anual; i con-curs Florals en festivitats religioses, p.e.: Catifes de Corpus en es carrersPreparatius de Vidreres:-En 2014, emmillarant-se en “Temps de Flors”, a la a ciutat de Girona (setmana famosa internacionalment) es féu una ex-periència en el pati de Can Xiberta. Resultat: positiu i exitós).

-Enguany l’any 2015, sense sorolls i amb abundosa volició, foren els vilatants qui s’engrescaren més. Es posaran a tre-ballar institucions i famílies. Centenars de flors artificials, dotzenes de naturals i plantes exòtiques amb notable ori-ginalitat de domicilis particulars, tot de cop van aparèixer 24 hores abans de la festa. no em correspon a mi la des-cripció d’aquest esclat de formosor... prou que serà objecte d’exposicions, filmacions i milers de fotos recordatori... em cenyeixo a unes breus dades per perfilar aquesta efemèride.A mitja tarda del dissabte vaig atrevir-me a fer-hi un breu recorregut. -Enderrocament del “Cementiri vell” per convertir-lo en una plaça ben abillada, pacte del municipi (propietari del solar) i Plàstics González (patrocinador del jardinatge). La meva enhorabona per la dignificació de l’antiga Seu Histò-rica dels difunts de Vidreres. Hi Havia anat per recordar i pregar per persones conegudes i estimades.-C.J.Ferrer. M’ho va aconsellar un amic: “Des de la Casa de la Vila contempli el llarg carrer que baixa fins a la biblioteca i l’entrada a l’exposició de Les Flors a Can Xiberta” Només cal al·lucinar-se contemplant una de les múltiples fotogra-fies fetes.-Exposició, vaig contabilitzar 18 parcel·les reservades a institucions: UEC, MOTOS, CASINO, CFS, JOVES, GEGANTERS, TRACTORISTES, RANXO, GRUP TE-ATRAL, JUNTA CÀNCER, MANS UNIDES, PENYA BARÇA, CAULÈS, VITRARIS, AIRSOFT, ASO, MÚSICS, GENETS, ACESV, CAÇADORS. -A l’interior: EXPOSICIÓ CERÀMICA CENTRE CÍVIC.-Zona BIBLIOTECA: exposició “BONSAIS, CACTUS, FLORS, RAMS, TORRETES exòtiques i RAMS PRIVATS LLIURES...-Nou pati vidrerenc a l’entrada de la Biblioteca amb “mani-quis! i MODELS de vestits.Diumenge 24/5/2015-DIA DE LA FESTA DE LES FLORS!-Programa complet publicat per a tota la població-Molts domicilis “repintaren llurs façanes col·locant en llurs entrades “macetes! amb flors de les seves “eixides” o jardins privats-I els aparadors dels comerços... ofertes dels seus articles guarnits amb la seva flor...-Visitants? una sola paraula: Multitud al llarg de la jornada.Corol·lariFinal del trajecte, fit a fit amb la façana de la parròquia i gravat en marbre blanc: “El Vent de nostres banderes abri-ga el cor de tothom. el cor de Déu, el seu nom, manté la fe de Vidreres. Llar de Déu ,divina brasa, aquesta És la nostra casa” Mn. Pere Ribot

J.M . Nicolau

El mes de març es va estrenar en els cinemes del país la pel·lícula Selma. Aquest film parlava de la lluita que van portar els afroamericans dels EEUU pel seu dret al vot i per l’abolició de la segregació racial. Aquesta lluita va ser liderada per un dels personatges històrics més importants del segle XX: Martin Luther King. Qui va ser Luther King? Va néixer a Atlanta el 15 de gener de 1929, va ser pastor de l’església baptista, president de la Conferència de Dirigents Cristians del Sud i dirigent de l’Associació per al Progrés dels Afro-mericans. Durant el seu període d’activitat va ser em-presonat vint vegades. Participà en tots els moviments mundials per a la Pau, com la Conferència “Pacem in Terris” a Ginebra el 1967.Aquesta tasca a favor de la seva comunitat i per la pau mundial li fou reconeguda amb varis premis com ara el “Premi John Kennedy” del Consell Catòlic per a la col·laboració interracial al 1964 i, el mateix any, el Premi Nobel de la Pau. També va ser designat “Home de l’any” per la revista americana Time.Morí assassinat a Memphis, Tennessee, el 4 d’abril de 1968 a l’edat de trenta-nou anys. A títol pòstum li fou concedit el Premi Nehru. El 1986 el Congrés dels EEUU va declarar el dia 15 de gener, coincidint amb l’aniversari del seu naixement, la diada nacional “Mar-tin Luther King” per retre-li homenatge.Per entendre o descobrir el pastor King, una bona ma-nera és fer la lectura del seu llibre La força d’estimar que és un recull de sermons que escrigué durant la campanya de protesta contra la segregació en els au-tobusos o quan fou empresonat. Fent la lectura podem descobrir els valors humans i evangèlics que Luther King tenia com ideari de vida.Tot i la distància en el temps, podem fer algunes si-milituds amb l’actualitat. Potser les èpoques canvien, però els problemes de la humanitat són sempre els ma-teixos. Ens podem fixar en les primeres paraules que escriu en el prefaci del llibre:En aquests dies revolts, d’incertesa, els genis malignes de la guerra i de la injustícia econòmica i racial ame-nacen fins i tot la supervivència de la raça humana. Certament, vivim en un moment de crisi greu. Els ser-mons d’aquest volum tenen com a fons la crisi actu-al, i han estat seleccionats per a aquest volum perquè, d’una forma o altra, tracten dels problemes personals i col·lectius que la crisi presenta.El final del llibre té un capítol dedicat a la lluita no-vi-olenta amb el títol : Pelegrinatge a la no-violència . En

aquest capítol descriu el seu camí cap a la no-violèn-cia i com va descobrir l’actitud que va tenir Mahatma Gandhi en la lluita per la independència de la Índia dels britànics. King a mesura que entrava en la vida i en la doctrina de Gandhi, va anar comprenent el concepte de satyagraha (satya és la veritat equivalent a l’amor, i graha és la força; de manera que satyagra-ha significa “veritat-força” o “amor-força”) i li resultà fondament significatiu. Després d’entendre això, se’n va adonar que la doctrina cristiana de l’amor, operant a través del mètode gandhià de la no-violència, és una de les armes més potents de què disposa un poble oprimit en la seva lluita per la llibertat.Segueix explicant l’aplicació de la lluita no-violenta quan arriba de pastor a Montgomery el 1954 amb el conflicte dels autobusos. Aclareix que aquest princi-pi li ha estat la llum guiadora al llarg del moviment. Ho resumeix així: Crist fornia l’esperit i la motivació i Gandhi fornia el mètode.Si us decidiu a fer-ne la lectura, coneixereu més a Mar-tin Luther King i us pot ajudar a entendre les notícies sobre discriminació que ens arriben amb freqüència des dels EEUU.

Lluís Gascons ClarióA propòsit de SelmaAgenda dietari de Vidreres

EL R

EC C

LAR

70 ·

FEM

UNA

QUE

IXAL

ADA

49

FEM UNA QUEIXALADA

EL R

EC C

LAR

70 ·

PLOU

I FA

SOL

48

PLOU I FA SOL

Llom farcit amb préssecPa de pessic amb xocolata

ELABORACIÓ: Tallem el llom per la meitat sense obrir-lo del tot, com si fos un llibre. A continuació, el préssec tallat finet, el posem dins del llom, tanquem el “llibre” i el cosim amb un fil. Després hem d’embolicar tota la canya de llom amb un drap de fil i ho lliguem amb un cordill.Agafem una cassola gran, que hi càpiga tota la canya de llom, l’emplenem d’aigua i hi afegim un polsim de sal, el sucre, la canyella, la vainilla i el llom. Tot junt ho posem a bullir uns 45 minuts. Per saber si està ben cuit s’ha d’agafar una agulla i punxar el llom, si l’agulla surt calenta és que ja està cuit. Un cop cuit, retirem el llom, i deixem reduir l’aigua fins que quedi com un xarop.Una vegada el llom s’hagi refredat, el tallem a rodan-xes i per sobre hi tirem una mica de xarop.És un plat per menjar fred, apropiat per l’estiu. Barre-jar carn i fruita és molt freqüent en la cuina catalana, occitana, italiana i també en la magrebí.

ELABORACIÓ: En un bol posem la mantega i la xocolata i ho escalfem fins que es desfaci i es pugui remenar bé. Per una altra banda batem els ous, el sucre i la vainilla fins que quedi ben esponjós. Hi afegim la farina, ho remenem tot fins que quedi ben lligat. Després hi afegim la barreja de mantega i xocolata, i les nous. Finalment, un cop ho tinguem tot ben barrejat, ho aboquem en un motlle que prèviament haurem folrat amb paper film. Tapem el motlle amb paper d’alumini i ho posem al forn a 180º de 35 a 40 minuts. Quan s’hagi refredat el podrem desemmotllar i ja estarà llest per menjar.

Josep M. Oller LLadó

Llom farcit amb préssec ½ canya de llom200 g de sucre½ branca de canyella1 culleradeta de vainilla amb pols200 g de préssec en almívar1 polsim de sal

Pa de pessic

amb xocolata

100 g de mantega

200 g de xocolata negre

4 ous100 g de sucre

1 culleradeta de Café

de bicarbonat

80 g de farina

100 g de nous

Resum de la primavera del 2015La primavera que ens ha deixat, ha passat amb més pena que glòria, gairebé no ha existit, ja que ha sigut un clar avançament de l’estiu en temperatures i en precipitació.

D’entrada, les temperatures han estat bastant per sobre a la mitja (+2ºC a maig i +1,5ºC a juny respecte les tempe-ratures de l’any 2014), i és que, malgrat tenir un hivern que tot i no ser intens sí que va ser llarg, va deixar-nos per entrar en aquesta estació amb temperatures d’estiu avançat des de mitjans d’abril. El mes de maig ja vam fre-gar diversos dies els 30ºC, i durant juny, 10 dies hem su-perat aquesta xifra, i molts altres dies hi hem estat a prop. Així doncs, d’hivern tardà, vam passar a estiu avançat en poques setmanes, i hem patit fins i tot algun dia pràcti-cament d’onada de calor fora de temporada (que seria normal a juliol/agost, però no a maig/juny).

Pel que fa a les precipitacions, les coses han anat encara pitjor. Si s’imagina que a la primavera les pluges són ge-neroses per afrontar els mesos de canícula, enguany no n’hi ha hagut ni per garantir la bona qualitat dels conreus de secà, i és que hem rebut la quantitat total de 57 l/m2 en els 3 mesos. Bé que l’any 2014 va ser un any anormal-ment plujós i ens va deixar una primavera amb 403 l/m2, però enguany la diferència ha estat un 86% menys.

Així doncs, i partint ja d’un hivern fresc i sec amb 152 l/m2 i la present primavera amb tan sols 57, portem una acumulació de 209 l/m2 en mig any del 2015, i encarem l’estació més càlida i seca de l’any amb un dèficit hídric molt elevat i unes temperatures disparades anticipada-ment. Veurem com el passem, si segueix aquesta tendèn-cia canicular, o ens prepara alguna sorpresa...

Jordi Presas

GENER FEBRER MARÇ

VALO

RS

MIT

JAN

SVA

LOR

S EX

TREM

S TEMPERATURA MÀX.

TEMPERATURA MÍN.

HUMITAT MÀX.

HUMITAT MÍN.

PRESSIÓ MÀX.

PRESSIÓ MÍN.

VELOCITAT MÀX. VENT

PRECIPITACIÓ MÀX.

TEMPERATURA

HUMITAT

PRESSIÓ

VELOCITAT DEL VENT

DIRECCIÓ

PRECIPITACIÓ MENUSAL

13,2ºC 17,8 ºC 22,2ºC77% 71% 66%

1013,2 hPa 1010,3 hPa 1010,6 hPa

0,7 m/s 0,8 m/s 0,9 m/s

70º (ENE) 75º (ENE) 78º (ENE)

25 l/m2 23 l/m2 9 l/m2

24,9ºC dia 14 29,8ºC dia 3 32,4ºC dia 29

0,2ºC dia 7 6,9ºC dia 22 10,6ºC dia 6

98% dia 20 98% dia 11 97% dia 17

26% dia 15 23% dia 22 22% dia 4

1025,1 hPa dia 7 1019,1 hPa dia 10 1015,9 hPa dia 3

985 hPa dia 27 999,3 hPa dia 5 1001,4 hPa dia 12

8 m/s dia 30 8,9 m/s dia 2 9,8 m/s dia 22

17 l/m2 el dia 19 12 l/m2 el dia 20 6 l/m2 el dia 8

PLUJA EN L/M2 TEMPERATURES DE LA PRIMAVERA

EL R

EC C

LAR

70 ·

EL R

EC C

LAR

VA P

EL M

ÓN

51

EL R

EC C

LAR

70 ·

ENTR

ETEN

IMEN

TS

50

ENTRETENIMENTS

Fem poble tot entretenint-nos

Solucions a la pàgina 11

Joaquim Bayé

Horitzontals 1. La Rosa i l’Enriqueta se les tenen ben guanya-des (per molts anys, companyes!). 2. Ho fa el llop, però també el vent. Feien suar els cavalls abans de l’arribada dels tractors. 3. N’hi poses a les sopes. Innocents. Una mica de moderació. 4. Reté maldestrament una noia. Ram de Margarites. 5. Re-conciliar. Cal ser-ho per anar al Cel. 6. Anant et porta a la Xina però torna per Egipte. Per fer-ho, cal el vent. S’interposa entre en Curial i la Güelfa. 7. Una garantia sense cap ni peus. Tor- SOPA DE SARDANES

Trobeu-hi el nom de cinc compositors vidrerencs i el de nou sardanes seves, algunes de les quals podreu sentir a la Nit de la Sardana el 29 d’agost vinent.SUDOKU. Cal omplir les caselles amb els números de l’1

al 9 sense repetir-ne cap en una mateixa fila, columna o qua-dre interior. Hi ha més d’una solució.

nant d’orient, pararà el piset dalt d’un arbre. 8. Es passa la vida sota el sol. Condemnada a ser sempre la segona. El Rec Clar a l’estiu. Inicialment accepteu-me la bona intenció. 9. Referent a la primera llar de tothom. Disminuïm la superfície d’una vela. 10.També cal per fer samfaina. Contràriament en la direcció contrària (dues paraules). Provoca repeticions. 11. Alça la bandera en senyal de llibertat (definició clàssica del gran Tís-ner). Cal que s’aturin quan arribin al límit. 12. Preparen el pa de cada dia. Està en condicions perquè li facin vores.

Verticals 1. L’has encertat de ple amb tres paraules. 2. És la fi de l’H-titud. L’habitació del fill de la Montse i l’Ibu. La part inferior d’un ram. 3. Difumina una mica els contorns. S’ha perdut entre aquesta i aquella. 4. L’aigua les limita del tot. Són d’aquellles coses que val més no perdre. 5. Apareix amb la ma-laltia. Es refereix a qualsevol cosa creada o imaginable. Nega per naturalesa. Fa sortir el sol. 6. Mira, la que condemna a aquella d’abans a ser la segona. Pedres radioactives. Acostumat a rebre els cops 7. Uniré amb una hipoteca. Surt, iridescent, del fons del mar. 8. No ens quedarem aquí. Podria ser una de les Flors del Calvari. 9. Anar contra direcció sense ser una infrac-ció, sinó un mèrit. Per sort, aquests no són els meus greixos. 10. No gaire neta. Els entorns de Vidreres ho són, tot i que no tant com abans. Obren el mot anterior. 11. Dos i dos fan quatre, tres i tres fan sis. Al principi, sobrevolava només la pell de brau, de qui va agafar el nom. 12. S’oposa a la força de la gravetat o del desànim.

T R A L A U N O R A R U L R R

A P M F T J R O I O I I B O Q

Q Y A H R B N O L U J Y A S L

U E S Q W E H F S Q Y N J A R

H L K O T G A B G E A J R D W

M N F E E C Q G I T L E Y E P

J N D Z N T E C I J Y L R V M

K A T A Y C L G Z N Q B P I B

V G L B R F A K A S Y X L D U

F B Q O J L N U I A O V S R R

N C I R E D E R F C I M A E J

B E L L A D A N S AH H F R A P

P R A V A L E T A L E G R E C

O I E V L L B E S A M V Q S H

Y C O L O M E R J B G O O R S

6

4 8

3

2 6

7 46 8 5

6 3 4

4 7 8

2 5

4

4

3

5

5

8

8

2

2 6

7

Maria Vila, Alba Gómez, Vero Sureda, Manu Corbetta, Anna Figueras, Jordi Bosch, Carles Pasqual i Saül Pérez a Pamplona

L’Enric i la M.Dolors a Paris , de viatge de Noces d’Or

La Lara i la Dana Cornellà a Disney

J U B I L A C I O N S UU D O L A U A R R E U SS U I L L U S E S U M OT E R E U U A M E R E SA M I S T A R U J U S TL I N U O N E J A R U EA R A N T I U A R A I NF A U E U S E C U L B IU T E R I U R I S S E MS U I V N A C N E U R ET A X I U S A T U R I NA M A S S E N U S U A T

Foto

: VIC

ENTE

MAT

EOS