Diari NacionalDISSABTE · 4 de novembre del 2017. Any XLII. Núm. 14450 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13320 - EL PUNT

1,50€

1751

68-1

1495

81w

1344

05-1

1753

17w

Demà ambEl Punt Avui

PROPÒSIT · El president delgovern diu en una entrevista auna televisió belga que aniria ales llistes, “que potser és única”

JUSTÍCIA · Creu que la políticapressiona el poder judicial i queno hi ha garanties “per tenir unjudici amb una sentència justa”

Puigdemont, disposat a ser candidat el 21-D

P6-22

Ordre de detenciócontra el presidenti quatre consellers

NACIONAL P7-8

L’advocat dels consellers d’Esquerradenuncia maltractaments durant el trasllat policial fins a la presó Santi Vila, ahir ■ V. LERENA / EFE

Vila paga la fiançade 50.000 eurosi ja és en llibertat

Una imatge de la concentració celebrada ahir al vespre a la plaça Sant Jaume de Barcelona ■ ALBERT SALAMÉ

Milers de persones protesten arreu contra la justícia espanyola

Crit de llibertat als carrers

Barcelona reclama ques’alliberi tot el govern

Vaga pels presospolítics el dia 8i manifestació l’11

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 4 DE NOVEMBRE DEL 2017

a literatura interlo-cutòria és la que

m’ocupa més darrera-ment. Com a tot unpaís que ha vist coms’empresona el seu go-

vern, mentre el seu president i quatreconsellers fan un exili de denúncia per lasituació de trepig que patim tots ple-gats. És clar que la jutgessa de l’Audièn-cia de Madrid Carmen Lamela beu delque redacta el fiscal general de l’Estatmés que de mestres de la sintaxi comJoan Solà. Ell s’enfrontava al relatiu i eracapaç de donar-nos lliçons de vida. Itant que tenim per aprendre. La lecturad’aquests textos que han enviat a la pre-só preventiva, primer Jordi Cuixart i Jor-di Sànchez, i després el vicepresidentJunqueras i més de mig govern, tambéés una altra lliçó. I mira que si repassesla història ens l’han llegida manta vega-des i sota la mateixa fórmula i rància es-sència. Només cal agafar el Decret deNova Planta i podeu tibar del mateix fil.És clar que ara hi posen links que ho fatot plegat més modern. Hi posen enlla-ços a notícies publicades per versions

digitals de diaris, o hi posen tuits com aprova incriminatòria. Hi donen aquestaire de modernor, per bé que hi escriuenTurul, per comptes de Turull, o diuenque la consellera Bassa s’adhereix a“l’atadura” del dia 3 d’octubre, percomptes d’aturada. Deu ser que la justí-cia ràpida admet els errors de frapa.Aquesta literatura feixuga, i maldestra,té un regust amarg. On ser soci d’Òmni-um o de l’ANC t’envia de pet a l’infernpenitenciari. Et priva de llibertat. Sortiral carrer sense trencar un vidre és tu-multuari. Formar part d’un govern quefa anys que té aquest mandat electoralal cap, diu la jutgessa, no en deslliura elsque s’hi han incorporat els últims me-sos, com Jordi Turull, o Joaquim Forn,però sí que en deslliura, amb una fiançade 50.000 euros algú que fa molt mésn’ha format part, però que en va sortirvuit hores abans que s’aprovés la decla-ració d’independència, com Santi Vila.

Buscar els delictes de rebel·lió, sedi-ció i malversació, equiparant l’1 d’octu-bre amb el 23-F i en una instància on nopertoca, no ho aguanten ni aquests pa-pers. Papers d’estrassa.

L

Keep calmXavier Graset

Paperd’estrassa

Buscar delictes de rebel·lió,sedició i malversació,equiparant l’1-O amb el 23-F ien una instància on no toca, noho aguanten ni aquests papers

La vinyetaFer

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

n la concentració humana da-vant l’ajuntament en protestaper l’empresonament de mig go-

vern de la Generalitat, hi havia gentque plorava. Ho feia ostensiblementuna senyora que s’havia hagut d’asseu-re en la cadira d’un bar. A la taula delcostat, una parella de peruans, home idona, que s’havien trobat en aquellasituació sense pensar-s’ho, se la mira-ven entristits i amb cara d’entendre-ho tot. S’ha acabat “la revolució delssomriures”. Algú m’explica que en elscentres sanitaris s’han multiplicataquests dies els pacients afectats decontractures musculars. “No perquèhagin aixecat un pes sinó per efectedels nervis i la tensió.” L’endemà delreferèndum, s’hi va presentar gentque havia mantingut l’urna a casa.Ara, gent que no pot aguantar ambcalma la situació repressiva. Fractura?Ja ho dirà la sociologia. De moment, lamedicina parla de contractures.

Els que no eren a la concentraciós’havien quedat a casa parlant de pro-porcions, com Fídies davant el Parte-nó. L’empresonament de mig govern“és una mesura desproporcionada”. Ja

E

ho havien estat la càrrega policial deldia del referèndum i la presó per a Jor-di Sànchez i Jordi Cuixart. Despropor-cionada per fluixa o per excessiva?Quina és la mesura justa? Una mica depresó? Una mica de cops? L’absènciade presó i de porres, també seria des-proporcionada? Els peruans del barem sembla que ho tenen més clar queels nostres conciutadans equidistants,nyèbits i esporuguits. Diuen “despro-porcionat”, i es queden molt tranquils.Com quan deien “ni DUI ni 155”. Aixíno hi ha perill de contractures.

La proclama que es va llegir en laconcentració havia estat redactada

quan la presó per a mig govern era no-més una possibilitat. Es va corregir aúltima hora per adaptar-la a la presóefectiva, però algunes frases van man-tenir el condicional. Les acceleracionsde l’octubre han passat al novembre, iahir era Dia de Difunts. Els cants vanser els de sempre. N’hi ha prou ambels cants, les concentracions, les con-signes? El president Puigdemont, enuna al·locució des de Brussel·les, aca-bava de dir que s’acostaven dies enca-ra més repressius i recomanava man-tenir la pau i la calma i assistir enmassa a les eleccions del 21 de desem-bre. Sí, però l’Estat, que és qui les con-voca, ja maquina il·legalitzar els par-tits més acusadament independentis-tes. El penalista Joan Queralt diu:“Hem de mantenir el cap més quefred: congelat.” M’hi apunto, és clar.Però què més hem de fer davant tantaignomínia, davant les llàgrimes de lasenyora humiliada? He dit “president”Puigdemont. Els equidistants ja li hanllevat el tractament pel motiu que Ra-joy l’ha desposseït del càrrec. “Senyor”Puigdemont, diuen, perquè no se’ls en-rampi el clatell o el tou de la cama.

“Els CAP atenengent afectadaper la tensiód’aquests dies

Manuel CuyàsVuits i nous

Contractures

ustificava el president espanyoll’aplicació de l’article 155 per re-cuperar la normalitat institucio-

nal a Catalunya, que veia suposada-ment perduda arran del procés inde-pendentista. Era el 20 d’octubre. L’en-demà el Consell de Ministres activariaun botó d’efectes desconeguts ambquè el PP ha aprofitat, amb total su-port de Ciutadans i del PSOE –tambédel PSC– per fulminar el govern elegitdemocràticament a les urnes. Unsdies després, Mariano Rajoy convoca-va eleccions per al 21 de desembre. Elscomicis seran de tot menys normals.Excepcionals i en estat d’excepció.

Per més que s’hi esforcin, i ahir Íñi-go Méndez de Vigo i Enric Millo ho in-tentaven, ningú pot parlar del 21-Dcom unes eleccions més, primer per-què han estat imposades per MarianoRajoy, però sobretot després que lajutgessa de l’Audiencia Nacional Car-me Lamela hagi decidit enviar a la pre-

J “Estem davantd’una anomaliademocràtica quepocs a l’Estat i tambéa fora s’atreveixen areconèixer

só vuit dels consellers de l’executiu ca-talà: Oriol Junqueras, Jordi Turull, Ra-ül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa,Meritxell Borràs, Joaquim Forn i Car-les Mundó. S’afegeixen a Jordi Cuixarti Jordi Sànchez. Deu presos políticscatalans, a Europa i en ple segle XXI. Iencara haurem d’aguantar que els po-

pulars insisteixin que anem cap a lanormalitat. I que els socialistes –hannotat que tant Pedro Sánchez com Mi-quel Iceta estan oportunament callatsdes de fa dies?– es posin de perfil fentveure que tot plegat no els afecta i con-tinuïn referint-se al 155 com “de mí-nims”. Cinisme a granel.

Estem davant d’una anomalia de-mocràtica que molt pocs a l’Estat es-panyol i també a fora s’atreveixen a re-conèixer. Una vergonya europea quefa inviable cap suposada quotidianitatcom pregonen els de Mariano Rajoy.Ells i els seus còmplices en són els cul-pables. Si passat el referèndum de l’1-O dèiem que després de la violènciapolicial res tornaria a ser igual, la vio-lència judicial ho referma. Amb l’horit-zó d’uns comicis enrarits, mobilitza-ció constant i treballar per a la victò-ria de l’independentisme. I que no pas-si un dia sense reclamar #Llibertat-presospolítics.

De tot menys normalsAnna Serrano / aserrano@elpuntavui.cat

A la tres

No per esperada va resultarmenys sorprenent la decisió

de la jutgessa Carmen Lamela de ferempresonar sense fiança el vicepre-sident, Oriol Junqueras, i set conse-llers més del govern. Sorprenentperquè, donada la gravetat dels de-lictes que se’ls imputa, la jutgessahauria pogut donar més temps perpreparar la defensa, tal com sí va ferel seu col·lega del Suprem en relacióamb Carme Forcadell i la mesa delParlament. La jutgessa va raonarque l’empresonament no vulneravaaquest dret, però dijous va obrir laporta que es plantegessin seriososdubtes sobre l’enaltit sistema de ga-ranties judicials espanyoles.

Des de fa anys, alguns jutges nos’han resistit, ans al contrari, a parti-cipar en una politització de les sevescompetències, fet que algun diapassarà factura: la mateixa celeritati vara de mesurar que s’utilitza con-tra un govern legítim serà exigidaquan entomin altres casos que pro-bablement seran més incòmodesde portar. Ahir mateix, en una novaprova de la interdependència de po-ders, el ministre portaveu va avan-çar l’emissió de l’ordre de detenciócontra el president Puigdemontquan la jutgessa encara n’estava va-lorant la procedència.

El procés serà llarg i, dotat comestà el nostre govern de la legitimi-tat de les urnes, servirà per posar enevidència i davant de tot el món eldèficit democràtic d’un Estat auto-ritari que intenta solucionar amb elstribunals, quan no amb amenaces iamb interpretacions abusives de laConstitució, el que hauria de ser pa-per de la política. El moment éscomplicat. Per això mateix, l’esperitcívic que caracteritza el procés perla República s’ha de mantenir mésque mai. El 21 de desembre els cata-lans tornaran a demostrar la sevavoluntat democràtica.

El civismeés la força dela República

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El consistori d’Ada Colau no va demostrar cap en-tusiasme amb el 25è aniversari dels Jocs de Bar-celona i tampoc el té per protegir de la degradacióla icònica i turística plaça dels Campions, a la VilaOlímpica, on les plaques de tots els medallistess’estan fent malbé sense que ningú hi faci res.

EXCOMISSARI DE POLICIA

Negligència olímpica

El comissari jubilat, condecorat per diversos go-verns espanyols, i presumptament relacionat ambels informes falsos i altres gestions de l’operacióCatalunya de les clavegueres de l’Estat, va ser de-tingut ahir acusat de corrupció, suborn i blan-queig de diners.

-+=

-+=

Propietari de les paraulesJosé Manuel Maza

El caçador caçatJosé Manuel Villarejo

-+=

Janet Sanz

El diccionari defineix clarament què és la violèn-cia. Però, en opinió del fiscal general de l’Estat, taldefinició ha quedat curta i, per tant, cal enquibir-hiaccions d’“abans i després” de l’1 d’octubre”. Siles manifestacions i les cassolades són violència,exercir els drets fonamentals també ho és?

FISCAL GENERAL DE L’ESTAT

TINENTA D’ALCALDE D’URBANISME

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/rmuhnj

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

EL PUNT AVUIDISSABTE, 4 DE NOVEMBRE DEL 2017 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

Oh! Europa

n plena onada repressiva de l’Estat, el movimentsobiranista ha de començar a tocar de peus a terra:

Europa, l’entitat suprema en la qual havia dipositatl’esperança per trobar la sortida al conflicte ambEspanya, no farà res que trastoqui els seus interessos,essencialment econòmics. Des de la bancada unionistas’ha retret la ingenuïtat dels independentistes, i s’ha dedir que en el cas de les suposades complicitats de lesinstitucions europees n’hi ha hagut massa. Què es potesperar d’algú que ha sigut indiferent amb la crisi

humanitària dels refugiats? Fa pocha vençut el termini per acollir els160.000 migrants amb els qualss’havia compromès Europa: nomésse n’han reubicat una quarta part. Elpassotisme d’Espanya encara ésmés escandalós: ha donat asil al’11% de refugiats que li pertocaven.He subratllat amb cursiva la paraula

reubicar perquè és el vocabulari que fan servir els líderseuropeus per tractar un material tan vulnerable comsón les persones. Per ells són pura mercaderia que esmou d’un lloc a un altre com qui col·loca els productesen els prestatges d’un supermercat sense fer nosa alsclients. Si Europa no reacciona quan s’ofeguen milers depersones al Mediterrani, tampoc no reaccionarà per vuitpolítics empresonats per les seves idees, com no hareaccionat per l’empresonament dels Jordis. Per tocarla fibra sensible d’Europa, que la té a la butxaca, caldranestratègies més contundents.

E

L’únicafibra sensiblede lesinstitucionseuropees: labutxaca

1any

Rajoy manté set ministres enels llocs clau i només incorporasis cares noves. Sáenz deSantamaría s’encarregarà deles relacions amb Catalunya.

10anys

20anys

El govern marroquí descartafutures reunions d’alt nivellamb Espanya per la visita reial.Tots els partits alauites insten arecuperar Ceuta i Melilla.

La vaga dels camionersfrancesos no bloca tot eltransport estranger. La granpatronal ajorna lesnegociacions amb el govern.

Poca remodelació Espanya-Marroc Vaga de camionersTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 4 DE NOVEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

a s’ha dit i escritmoltes vegades

que cap procés d’in-dependència no ésigual a d’altres. Éscert. També és cert,

però, que hi ha aspectes d’altres episo-dis de la història que ens serveixen perentendre on estem situats. El camídels irlandesos cap a la seva llibertat,durant el primer quart del segle XX,ens permet establir alguns paral·lelis-mes interessants. Després de l’Aixeca-ment de 1916, que la majoria d’irlande-sos van mirar-se amb escepticisme, elgovern britànic va respondre amb l’ex-ecució d’alguns dels seus líders i l’em-presonaments de la resta. Aquesta ac-ció va provocar un gir radical de l’opi-nió pública, que va acabar d’acceptarque només la independència podia as-segurar la supervivència de la nació. Éscuriós veure que el separatisme irlan-dès va fer servir l’estratègia de partici-par en les eleccions convocades pelsbritànics per triar els seus represen-tants, sense renunciar a la declaraciód’independència de 1916 (que no s’ha-

via arribat a aplicar mai, car el paíscontinuava sota control britànic). Enla convocatòria de desembre de 1918,més de la meitat dels diputats electesper Irlanda al Parlament de Westmins-ter eren a les presons britàniques.“Put them in to put them out” era l’es-lògan de campanya. “Feu-los entrar(al Parlament) per fer-los sortir (de lapresó)”. Entre ells, l’únic cap viu de larevolta de 1916, Eamon de Valera, queacabaria sent president de la Repúbli-ca d’Irlanda.

Sortosament, el segle XXI no per-met que l’Estat espanyol executi els lí-ders del moviment d’autodetermina-ció català, com van fer els britànicsamb els irlandesos. En canvi, han aca-bat empresonats per les seves ideespolítiques, i és indubtable que això tin-drà el mateix efecte que a Irlanda: laconsolidació definitiva de la indepen-dència catalana. Allà van trigar unsquants anys a fer-la efectiva, i van ha-ver de lliurar una guerra bruta i salvat-ge. Aquí no sabem el que trigarem. Elque sí sabem, però, és que ho faremde forma pacífica i ferma.

J

Full de rutaGermà Capdevila

Com a Irlanda

Fa un segle, el separatismeirlandès va participar en leseleccions convocades pelsbritànics sense renunciar a ladeclaració d’independència

“L’únicainstitució que podràdefensar plenamentl’escola dels atacsinjustificats seràl’Estat català

n les darreres setmanes, coinci-dint amb els esdeveniments polí-tics que s’estan succeint a Catalu-

nya, han aparegut acusacions, per partde determinats agents polítics i medià-tics interessats, de possible adoctrina-ment per part de les escoles catalanes.Des de moltes instàncies, aquesta difa-mació ja ha rebut un conjunt de respos-tes que han ressaltat la dignificació de lafeina que es fa en els nostres centres edu-catius, sempre respectuosos amb la plu-ralitat i allunyats de consignes manipula-dores, dogmàtiques o adoctrinadores.Tanmateix, hem de tenir en compte queno existeix ni un sol estat que renunciï aexercir el disseny bàsic del currículum i elcontrol sobre el seu sistema educatiu.L’educació és un dret i un bé públic peraccedir a una ciutadania plena i elsgoverns, amb fórmules diferenciades isegons les tradicions politicosocials decada territori, influeixen de manera méso menys explícita sobre les escoles per-què l’alumnat es faci seu el país.

EL NACIONALISME BANAL del qual parlaMichael Billing ja ens ha descrit les for-

E mes subtils, que no innocents, que pos-seeixen els estats nació per a poder sereficaços en aquesta tasca. Hi ha estatsmés barroers o més subtils, però tots pre-tenen que el seu sistema educatiu contri-bueixi a fer francesos si es tracta de Fran-ça, alemanys si és el cas d’Alemanya,nord-americans si són els EUA, etc. Algús’estranya, doncs, que l’Estat espanyolvulgui utilitzar el seu sistema educatiuper a fer, senzillament, espanyols? El mi-nistre Wert ho explicità sense manies. Elproblema apareix quan nacions sense es-tat propi com Catalunya, però amb àm-plies competències en educació, influeix

en l’imaginar col·lectiu dels escolars al’introduir-los en la llengua i cultura delpaís, tot i que no obviï els referents esta-tals (bona part del currículum prescrip-tiu català el dicta l’administració cen-tral). Aquesta influència contribueix aarrelar l’alumnat en el context cultural,social, històric, simbòlic i polític de Cata-lunya. Així, doncs, allò que a tot el mónresulta ser el més habitual aquí és vistcom un intent de manipulació o adoctri-nament, senzillament perquè, entre d’al-tres molts factors, fruit de la influènciaeducativa molts ciutadans –encara queno tots– esdevenen, en diferents graus,catalans.

L’ESCOLA CATALANA, per tradició i perqualitat, mereix tot el respecte però, noens enganyem, l’única institució que lapodrà defensar plenament enfront atacsinjustificats serà l’Estat català. I això pas-sarà quan ningú li discuteixi la seva facul-tat, com a qualsevol altre estat, de contri-buir a formar els seus ciutadans des delcurrículum comú que hagi acordat la so-cietat mitjançant la seva representaciópolítica escollida democràticament.

Enric Roca Casas. Director d’Edu21 i professor d’educació a la UAB

Adoctrinar, nacionalitzarTribuna

Únicsresponsablesb El deteriorament en les re-lacions entre Catalunya i Es-panya i la terrible situaciócreada amb la DUI i l’aplicaciódel 155 té un únic responsa-ble, que és el govern del PP.Un bon directiu o un bon polí-tic ha de saber actuar en elmoment adient, quan es trobadavant d’un problema que calresoldre. En tots els casos,s’han de solucionar els pro-blemes, mai deixar-los podrir.Això és el que ha fet el PP enels últims anys, des que va im-pugnar, davant d’un TC par-cial, un Estatut que havia es-tat aprovat per les dues cam-bres, catalana i espanyola, i re-ferendat pel poble català. Lamanipulació de la justícia perpart del PP ha fet la resta. Capproposta, ni de Mas, ni dePuigdemont ni del Parlamentcatalà, ni tan sols han estatestudiades pel govern espa-nyol. Recordem la proposta de

pacte fiscal solidari, les duesllistes de temes a resoldre aCatalunya que van proposarMas i Puigdemont, la peticiódel Parlament al Congrés pertraspassar la competènciaper poder fer un referèndum,la consulta del 9-N, etc. Mais’han dignat a fer cas de cappetició. Una actitud indignad’un govern europeu. I ara, alsegle XXI, violència de tot ti-pus per tractar de resoldre-ho.Són els responsables del queha passat i també ho serandel que pugui passar.DIONÍS BEL LÓPEZBarcelona

No ens podranempresonar atots!b Després de massa diesd’empresonament delsJordis, coratjosos capdavan-ters del dos moviments sobi-ranistes més destacats de ca-sa nostra, podríem demanar-nos què estan fent en terra

hostil injustament tancatsper una sentència judicialsense escrúpols ètics ni fo-naments legals ni jurídics decap mena i totalment contrà-ria a dreta llei i recta raó uni-versal. Lluny del sotasignat lamés mínima intenció facecio-sa en les paraules que seguei-xen: els dos Jordis potser ensestan picant l’ullet entre qua-tre barrots com per recordar-nos: “No ens podran empre-sonar a tots.” I esperonant-nos: “Endavant, conciuta-dans! La vostra llibertat ens‘tornarà’ la nostra! I ens retro-barem plegats en la RepúblicaCatalana!”JOSEP JUST SABATER RODRÍGUEZLa Bisbal de Falset (Priorat)

Rajoy i Aznar

b A la vista de l’actitud ul-traespanyolista i autoritàriadel president del GobiernoEspañol, Mariano Rajoy, sobtaque el seu avi Enrique RajoyLeloup fos precisament un

polític republicà i galleguista,promotor el 1932 de l’Estatutde Galícia, motiu pel qualfou represaliat pel règim deFranco i expulsat de la sevacàtedra a la Universitat deSantiago.

Semblantment, és signifi-catiu el procés de ManuelAznar Zubigaray (l’avi de JoséMaría Aznar del PP), el qualva començar de jove essentmilitant del Partit NacionalistaBasc i redactor del diari Euz-kadi, i després de la guerra ci-vil va passar a la Falange; vaacabar essent polític i diplo-màtic molt destacat durant ladictadura de Franco, és a dir,en el període de la “democra-cia orgánica”. Fins i tot va arri-bar a ser director de La Van-guardia Española.

De fet, el procés evolutiud’algunes famílies és invers alde la gramàtica llatina, on pri-mer es declina i després esconjuga.JOSEP MORAN OCERINJAUREGUIBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 4 DE NOVEMBRE DEL 2017

Carles Puigdemont, PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Estic disposat a ser candidat”La frase del dia

“El que hem deresoldre en tots elscasos amb victòriadel sobiranisme ode l’unionisme éscom eviteml’enfrontamentsocial de les duesmeitats del poblecatalà

l gener de 1923 Francesc Cambó vapronunciar una conferència ambel títol Per la concòrdia. Deia: “L’as-

censió d’un poble només d’un gran idealpot provenir. Pot algú somniar que aquestideal serà la política assimilista fracassadadesprés de quatre segles d’actuació? Pot al-gú voler que Espanya pugui invertir un al-tre segle en lluites interiors? Jo no puc ad-metre que a Espanya la inconsciència pu-gui ser tan general i pugui ser eterna.” Afe-gia Laín Entralgo seixanta anys més tard:“Si fuese así acaso no termine el siglo XXIsin que ningún historiador escriba, comoquien escribe un epitafio, Hispania fuit.”Per Cambó, “l’assimilisme vol destruir elfet diferencial català, el separatisme vol su-primir el fet de la unitat espanyola. Com to-tes les solucions radicals l’assimilisme i elseparatisme són idearis essencialmentsenzills i lògics”, aquesta era la dicotomiade Cambó. Pensava Cambó que la dictadu-ra de Primo de Rivera donaria pas a un go-vern civil després de la victòria d’Alhuce-mas. No va ser així. La idea de Cambó no vaprosperar i la monarquia va donar pas a larepública. La reforma del règim monàrquicva fracassar des de la dreta, Maura, des del’esquerra, Canalejas, i des del centre polí-tic i autonomista, Cambó.

DIT AIXÒ, EL PROBLEMA més important deCatalunya ara no és com llavors la concòr-dia amb Espanya, és la convivència entreels catalans, els d’aquí i els d’allà, d’un ori-gen i un altre, unionistes i separatistes...Un poble pot difícilment viure quan uns esmanifesten un diumenge i els altres el pro-per amb una visió contraposada del que hade ser el país on uns i altres viuen i han decontinuar vivint. Més enllà que les elec-cions del 21 de desembre decantin l’orien-tació de la política catalana, ens hem depreparar perquè ningú, independentistes iunionistes, podran orientar-la i guiar-la enun o altre sentit de manera absoluta per-què cap d’ells tindrà la força política neces-sària per fer-ho. Si no fos així, el problemaes plantejaria en altres termes, però també

E estaria present la necessitat de conviure dedos grups de ciutadans que pensen de ma-nera diferent respecte del que és l’essènciade la nació.

CATALUNYA JA VA TENIR UN PROBLEMA, si-milar però menys greu, amb la immigracióespanyola a partir dels anys cinquanta. Esva resoldre a través d’una integració a lacultura catalana sense que ningú haguésde renunciar a la pròpia. Aquell era el puntcomú de trobada, però tots retenien i prac-ticaven la seva cultura i llengua d’origen. Laidea d’en Candel, i dos segles abans d’enBaldiri Reixac, l’educació a través de la llen-gua... Ara, quan la immigració és d’arreu i lavarietat de llengües i cultures és més gran idiversa, això és encara més útil i necessari.Es va resoldre sense trencament, amb in-tegració, sense grups separats i paral·lelsde cultura i ensenyament diferents. Va serun èxit, la paraula xarnego ha desaparegutdel diccionari... Va ser l’esquerra a travésdel PSC qui va fer la feina donant suport a lapolítica d’ensenyament de la Generalitat.

ÉS ARA NECESSARI que recuperem uns i al-

tres l’esperit inclusiu i que respectem l’al-tre. La política d’integració va ser un èxit, lad’exclusió, si es fes, seria amb tota certesaun fracàs. Els partits unionistes de la dre-ta defensen l’elecció de l’escola per llenguai el desenvolupament separat i paral·lel. Ésaquí on pot estar la ruptura de la convivèn-cia. És per això important el resultat de leseleccions del 21 de desembre més enllà del’èxit del sobiranisme, que si ho fos hauriade ser generós, inclusiu i obert. Recíproca-ment el mateix es pot dir de l’altra part.

AMB EL “PROCÉS” ens pensàvem que fa-ríem un gran pas endavant a Catalunya iara temem que la situació actual desembo-qui en un retrocés de l’autonomisme i l’au-togovern, “para que lo que ha pasado novuelva a pasar”. Catalunya necessita recu-perar l’estabilitat política i social, és aquestun element necessari per al creixementeconòmic i el benestar de la ciutadania, peratreure talent i inversions, per donar con-fiança a les empreses i sectors econòmicspioners de la recerca i la tecnologia o dequalitat i eficiència dels serveis. Per tant,les eleccions del desembre no s’han de re-soldre amb vencedors i vençuts, sinó ambl’estabilitat que porta el respecte per l’ad-versari polític.

A ESPANYA HI HA DEMOCRÀCIA, certamentimperfecta, però acceptada a escala inter-nacional. Per tant, si Catalunya vol serindependent i vota això el 21 de desembreen el marc de la UE en el qual estem, ningúho podrà aturar. El que hem de resoldreen tots els casos amb victòria del sobiranis-me o de l’unionisme és com evitem l’en-frontament social de les dues meitats delpoble català. Com més desdibuixats esti-guin els límits d’uns i altres, millor... Evi-tem el frontisme.

EN CAMBÓ volia concòrdia entre Catalunyai Espanya, ara també els catalans la volem,però el que imperiosament necessitem ésque la convivència entre nosaltres siguiamb pau, amb sincera pau.

Joaquim Coello Brufau. Enginyer

Per la convivènciaTribuna

SísifJordiSoler

mb un altre Juntspel Sí no n’hi ha

prou. Per anar bé, i perfer evident que el 21-Dno hi ha unes eleccionsnormals sinó que hanestat convocades il·le-

gítimament i que es faran enmig degreus distorsions democràtiques, l’idealseria una àmplia llista conjunta que in-tegrés tots els grups que el 27-O van vo-tar la declaració de la República, a mésdels que defensen la sobirania del Parla-ment i, per tant, accepten aquell resultatderivat de l’1-O. Podria ser, fins i tot, unacandidatura ciutadana, amb els repre-saliats però sense partits. Una llista quefos un veritable front de defensa de laRepública i que apostés per començar-

la a fer efectiva. I que exigís, òbviament,l’amnistia dels presos polítics i impedís idenunciés al món el segrest de les insti-tucions per part de l’Estat espanyol.

Si algú només es troba a gust enaquestes últimes premisses, i per tant liestà bé tornar al clam pel dret a decidirdel 2012, cap problema. Que hi concorria banda i acordi aquests mínims amb lallista conjunta, per garantir que el frontdel 155 mai pugui governar Catalunya.Perquè el cert és que, si implica renún-cies, no tothom podrà acceptar una llis-ta de país. No s’entendria que tothomdefensés un simple retorn a l’autono-mia. Si aquest és el mínim comú deno-minador entre llistes, que serveixi pergarantir la victòria sobre el 155. Però ésevident que la majoria del país l’1-O vasuperar aquesta pantalla, i no acceptaràcap pas enrere. Si algú vol sortir del con-sens del 27-O per renunciar on s’ha arri-bat, que ho faci. Però que en el nom dela unitat no obligui tothom a fer-ho.

A

De set en setÒscar Palau

Llista de país ode república?

Un acord per garantir que noimperi el 155 hi ha de ser, peròno es pot renunciar al 27-O

EL PUNT AVUIDISSABTE, 4 DE NOVEMBRE DEL 20176 |

L’exalcalde deFigueres admetque no va prepararestructures d’estatestant al govern

Diverses ciutatsviuen clams per lallibertat unasetmana desprésde la proclamació

L’exconsellerSanti Vilasurt de lapresó

Mobilitzaciócontra lesdetencionsNacional

Carles Puigdemont estàdisposat a ser candidat el21-D. El president de laGeneralitat va deixar anarahir des de Bèlgica que po-dria encapçalar una llista,fins i tot des de l’estranger.El president català va con-cedir una entrevista a latelevisió pública belga,RTBF. Mentre s’emetia, lajutgessa de l’AudienciaNacional Carmen Lamelava dictar una ordre de de-tenció europea i una ordrede busca i captura espa-nyola i internacional ambl’ingrés a presó per a Puig-demont i els quatre conse-llers que són a Brussel·les;els titulars de Salut, Anto-ni Comín; d’Ensenya-ment, Clara Ponsatí; deCultura, Lluís Puig, id’Agricultura, MeritxellSerret, pels delictes de re-bel·lió, sedició, malversa-ció, prevaricació i desobe-diència a l’autoritat. La fis-calia belga va rebre a la nitles ordres europees de de-tenció, però va avisar quehavia de traduir-les en unade les llengües oficials del’Estat i, un cop les haguésestudiades la fiscalia, se-rien enviades a un jutged’instrucció. Tot el procéses pot allargar durant unsdos mesos, com a conse-qüència de les formalitatsque comporta. A més, du-rant aquest període, el jut-ge belga pot decidir quePuigdemont estigui detin-gut o pot deixar-lo en lli-bertat amb condicions.Lamela també va rebutjarla proposta que el presi-dent i els consellers decla-rin per videoconferència.

Puigdemont va assegu-rar que col·laborarà amb la“vertadera justícia” (és a

dir, amb la justícia belga,tal com havia anunciat elseu advocat, Paul Be-kaert) i va insistir que noconfia en els tribunals es-panyols. En aquest con-text de possible detenció iextradició, assegurava es-tar disposat a ser candidatdes de la capital europea.La raó: Puigdemont consi-dera que els que han lide-rat el procés s’han de com-prometre en la defensa dela democràcia en les elec-cions del 21-D, i es va refe-rir a la possibilitat de con-córrer-hi junts. El presi-dent sosté que pot fer cam-panya des de Brussel·lesperquè vivim en un món“globalitzat”. És més, sos-té que aquests comicis nosón un afer intern espa-nyol sinó una crisi europeaque aflora amb la diferèn-cia d’interès que genera elconflicte en l’opinió públi-ca i la insistència de les

institucions de no interve-nir-hi.

El moviment de Puigde-mont obre un nou escena-ri en ple compte enrereper a la formació de lescandidatures. Abans de ladeclaració d’independèn-cia, el president de la Ge-neralitat havia descartatreiteradament, tant públi-cament com internamentdins del PDeCAT, la possi-bilitat de concórrer a leseleccions com a cap de car-tell. Amb vuit membresdel govern en presons es-panyoles i amb la voluntatd’internacionalitzar elmàxim possible el conflic-te català, Puigdemont feiaun pas endavant que pottenir diverses conseqüèn-cies. La primera, sobreERC. Amb Junqueras aEstremera, i amb MartaRovira al capdavant delpartit, els republicans re-uneixen aquest matí elconsell nacional. Fontsd’Esquerra preveuen queen sortirà la proposta deformar una gran candida-tura al voltant d’ERC ambaliances i la voluntat d’ei-xamplar les fronteres elec-torals de la formació. LaCUP té consell polític perabordar el format de l’as-semblea nacional, l’òrganque prendrà la decisió so-bre la candidatura del 21-D, el diumenge 12. Demò-crates de Catalunya con-sultava ahir les seves ba-ses. El termini per a les co-alicions s’acaba dimarts.

Abans del pronuncia-ment públic del presidentde la Generalitat, el PDe-CAT va advocar per la for-mació d’una “gran llista depaís” formada per “tots elsespais polítics” sobiranis-tes per exigir l’allibera-ment dels presos polítics,posar fi a la repressió de

l’Estat espanyol i en defen-sa de les institucions.Aquesta és l’opció mésavalada dins de la direccióde la formació, que va re-unir ahir l’executiva i el co-mitè nacional al Parla-ment sota l’impacte “emo-cional” de la detenció delscompanys de partit i de go-vern. La formació s’haviapreparat per afrontar unscomicis en solitari, però lallista unitària tenia un su-port ampli entre les bases-L’empresonament delsmembres del govern vaacabar d’empènyer els ex-convergents a plantejar lallista conjunta.

L’opció de candidatures

separades va portar l’ex-conseller d’Empresa SantiVila a presentar-se di-marts passat, abanderantuna candidatura a les pri-màries del partit amb du-res crítiques a la gestió delgovern de Puigdemont. Vi-la, que ahir va sortir de lapresó en pagar la fiança, vafer aquestes declaracions,abans de l’empresona-ment de vuit membres delgovern i de l’aclariment del’escenari belga. Ara li handeixat poques possibili-tats internes d’aconse-guir, primer, els avals i,després, els vots necessa-ris. A més, el pas endavantde Puigdemont deixa

oberts molts dubtes sobrela materialització de laproposta, tenint en comp-te que la complexa situa-ció judicial en què es trobaimpediria que poguésprendre possessió de l’es-có i ser investit. Si el presi-dent de la Generalitat volser candidat, difícilmentes presentarien candidatsalternatius a les primàriesdel PDeCAT, que preveuproclamar el seu cap dellista coincidint amb unaconferència política i unconsell nacional el dissab-te 11. En el consell nacio-nal de demà, acabaran defixar el calendari. Dins delpartit també sonen amb

Odei A.-EtxearteBARCELONA

MANDAT El president considera que els que han liderat elprocés han de comprometre’s amb el 21-D CAPTURA Lajutgessa de l’Audiencia Nacional decreta una ordre de detencióeuropea internacional per a Puigdemont i els quatre consellers

Puigdemont s’obre a se

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Si les forcesindependentistesguanyen, l’Estatrespectarà el resultat?Insisteixo a dir-ho”Carles PuigdemontPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Tots els que hemliderat aquest procésens hem d’implicar [enel 21-D], especialmentsi hi ha la possibilitatde poder anar junts”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“És possible serindependentista aEspanya? Presentar-sea les eleccions?Aplicar el programaelectoral?”

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 4 DE NOVEMBRE DEL 2017

Ràbia, tristesa ideterminació

L’APUNT mig govern. Esclata a plorar i deixa els qui l’envoltenamb un nus a l’estómac. Ho deixarà aquí. Doncs no. Nohe acabat –diu– i continua parlant també amb ràbia,també amb determinació. Dues imatges i dues donesque, com bona part del país, estan en estat de xoc,tristes i desconcertades, però més decidides que maia fer valer la democràcia.Raül Garcia i Aranzueque

Dues imatges. 1 d’octubre: una dona ferida, amb la ca-ra plena de blaus, Pantone Porra Policial, es dirigeix ala mesa. Hi va a corre-cuita, com si s’hi jugués la vida.Introdueix la papereta a l’urna amb ràbia i determina-ció. Aixeca el puny i rep l’aplaudiment de tothom. 2 denovembre: Marta Rovira, secretària general d’ERC. De-claracions als mitjans per valorar l’empresonament de

L’advocat dels tres conse-llers d’ERC empresonats alcentre penitenciari d’Es-tremera –Oriol Junqueras,Carles Mundó i Raül Ro-meva–, Andreu van denEynde, va anunciar ahir,després de visitar-los, quepresentarà una denúnciaper les condicions en quèvan ser traslladats dijous ala nit des de l’AudienciaNacional. Junqueras,Mundó i Romeva van pas-sar la primera nit a la pre-só madrilenya, com elsseus companys del governde Junts pel Sí Jordi Tu-rull, Josep Rull i JoaquimForn, tots del PDeCAT.Meritxell Borràs, tambédel PDeCAT, i Dolors Bas-sa, d’ERC, van passar tam-bé la primera nit empreso-nades, elles a Alcalá Meco.

Van den Eynde va expli-car que les condicions deltrasllat no havien estat“les correctes”, tot i que nova concretar els termes enquè es podrien haver pro-

duït els maltractaments.“Això és una cosa que hau-ran de dir ells, i no cauremen l’error d’avançar-hofins que no hàgim presen-tat la denúncia per no do-nar-los aquest avantatge;però, si el trasllat va ser fetper gent valenta, tambétindran la valentia de dir elque van fer”, va senten-ciar. En aquest sentit, vaindicar que el trasllat és“un espai de bastanta im-punitat per a conductesno gaire regulars de trac-tament o de maltracta-ment a detinguts i presos”.

Aquestes denúncies demaltractament en el tras-llat van coincidir amb lapublicació, per part de La

Vanguardia, d’un vídeoen què es veu tres agentsde la Policía Nacional fentbefa de Junqueras en elmoment de ser traslladata la presó. La direcció ge-neral de la Policia va afir-mar ahir que obria unainvestigació per aquestsfets. Van den Eynde va de-fensar que l’actitud delpresident de la Generali-tat, Carles Puigdemont,“no ha influït per a res” enla decisió de la magistradai ha reiterat que presenta-rà recurs contra la decisióde la jutgessa de l’Audien-cia Nacional Carmen La-mela d’ordenar presó in-condicional.

Junts a les cel·lesEls directors de les duespresons madrilenyes vandecidir ahir, segons Efe,que Junqueras i Mundó,Turull i Rull, i Bassa i Bor-ràs comparteixin cel·la, enmòduls menys conflictius.Forn i Romeva estan encel·les separades del mò-dul tres, també consideratdels menys conflictius. ■

a L’advocat fa públiques irregularitats en el trasllat al centre a Un vídeo mostra policies fent befa de Junqueras

Tres consellers d’ERCa la presó denuncienmaltractament

RedaccióBARCELONA

“El trasllat és unespai de bastantaimpunitat per aconductes no gaire regulars”

Andreu van den EyndeADVOCAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Una de les furgonetes en què es va traslladar els consellers a la presó ■ EFE

força noms com ara el deMiquel Buch, alcalde dePremià de Mar i presidentde l’ACM, i Mercè Conesa,alcaldessa de Sant Cugat ipresidenta de la Diputacióde Barcelona.

A banda de l’articulacióde les candidatures, elspartits independentisteshauran de determinaramb quin programa elec-toral es presenten. La de-fensa de la llibertat delspresos polítics, el rebuig al’aplicació de la suspensióde l’autonomia en aplica-ció de l’article 155 de laConstitució i a la repressiósón punts compartits, finsi tot, amb els comuns. Pe-

rò el PDeCAT i ERC no hanprecisat com desplegaranla declaració d’indepen-dència que, justamentahir, feia una setmana queva aprovar el Parlament. AMadrid insisteixen que noaixecaran la intervencióde l’autonomia si els inde-pendentistes perseverenen la secessió després del21-D. Per això Puigde-mont va tornar a demanara Mariano Rajoy, aquest

cop des de la televisió pú-blica belga, que es compro-meti a respectar els resul-tats que surtin de les ur-nes. El president català vaargumentar que Catalu-nya ha de ser el que els ciu-tadans vulguin que sigui, iva recordar que el progra-ma electoral amb què JxSíva guanyar les eleccionsdel 27-S culminava ambuna declaració d’indepen-dència. Quant a la seva si-tuació judicial, Puigde-mont va reiterar que a Es-panya “no hi ha les garan-ties per una sentència jus-ta, independent” i va de-nunciar la inexistència deseparació de poders. ■

er candidat

El president de la Generalitat,Carles Puigdemont, ahir, a latelevisió pública belga ■ REUTERS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El PDeCAT i ERCno han precisatcom desplegaranla declaració

EL PUNT AVUIDISSABTE, 4 DE NOVEMBRE DEL 20178 | Nacional |

ai vaig donar ins-truccions alsmeus departa-ments per pre-

parar la independència perquè noveia aquesta jugada.” La frase és deSanti Vila, dimarts a RAC1. Com?Un conseller del govern indepen-dentista de Carles Puigdemont nova treballar en la construcció de laRepública perquè “no veia la juga-da”? El que va ser el seu secretarigeneral en l’últim departament queva ocupar, Empresa i Coneixement,Pau Villòria, el desmentia a Twitteraquell mateix matí: “Es van rebreindicacions i es va fer la feina. Dem-peus. Cadascú al seu lloc. Al costatde Puigdemont i del govern.”

Hi ha hagut contradiccions evi-dents entre les paraules de Vila i elsfets de Vila. Quan van plegar NeusMunté, Jordi Jané i Meritxell Ruiz,es va interpretar que els consellersque quedaven al govern eren elsmés fidels a Puigdemont i que ac-ceptaven arribar fins al final, assu-mint les últimes conseqüències delprocés d’independència, que s’havist que són presó o exili. “Estic ab-solutament compromès amb el pro-cés”, deia a la mateixa emissora no-més tres setmanes abans.

En un míting celebrat durant lacampanya del referèndum a Figue-res, va sorprendre amb un abran-dat discurs de compromís inequí-voc amb l’estratègia del govern.“Com ens hem de veure, especial-ment qui us parla... ¿No havíeu sen-tit anys i anys la cantarella «És queSanti Vila és un tou, és un moderat»,en el sentit despectiu? «Aquest,quan arribi l’hora greu ens fallarà,quan arribi l’hora difícil, que noes tracti només de remenar la cua,d’anar a fer discursos i quedar béamb aquests i amb els altres.» EnSanti Vila, aquí el teniu, i aquí eltindreu. Si la setmana que ve hemd’anar uns dies a la presó, hi ani-rem! I si ens hi hem de jugar el pa-trimoni, ens el jugarem!”, arengava.Efectivament, dijous va haver d’in-gressar a Estremera, però nomésper passar-hi una nit. La vigília de ladeclaració de la República se’n vadesmarcar amb l’argument que eldiàleg havia fracassat, i el gest li haestalviat la presó incondicional. Pa-gant 50.000 ha pogut quedar en lli-bertat. “50.000 monedes de plata.Recordeu-li-ho sempre”, piulava lacupaire Mireia Boya. A Figueres sesentien crits de “botifler” contra el

“M

seu exalcalde en la concentració desuport al govern empresonat.

Per què no va plegar quan hi vahaver la remodelació del govern, aljuliol, i va esperar fins a l’últim mi-nut? Fonts pròximes a l’exconsellerdibuixen una crua imatge de perso-natge ambiciós, capaç de fer les gi-ragonses polítiques que calguin permantenir-se viu en política. “Massaambició per deixar un govern”, afir-men. “Ho calcula tot en funció delseu benefici personal. No plega per-què així manté un micròfon percontinuar parlant, però sí que ho fael dia abans de la declaració per noanar a la presó”, hi afegeixen.

Altres veus certifiquen que no vadonar instrucció per preparar la in-dependència, assenyalen la falta depressupost i justifiquen la seva pre-sència en l’executiu després de laremodelació al·ludint a la insistèn-cia del seu entorn polític perquè ac-tués de pont entre els governs cata-là i espanyol per redreçar la situa-ció, sobretot a través de la presiden-

ta del Congrés, Ana Pastor, amb quimanté una amistat des de l’etapa aTerritori i Sostenibilitat i a Foment,respectivament. Però el contacteno era només amb ella: també hihavia fil directe amb el ministre deJustícia, Rafael Catalá. “[Vila] vaser lleial fins a l’últim moment ambl’encàrrec del partit d’intentar arre-glar la situació. Va fer exactamentel que li van demanar”, defensen.Tanmateix, hi ha qui en discrepa iqüestiona la convicció real de fer depont, més enllà de “poder dir quehavia vist aquest o aquell altre.”

Sovint s’explica que Vila i Puig-demont són –o eren– bons amicsi que la confiança personal hauriacontribuït a mantenir el conseller algovern. Tres fonts diferents recor-den que el president va casar Vila.“El president li demanava més con-sells personals que polítics”, remar-quen uns. “No he entès mai, si re-presenta que eren tan amics, comés que el va mantenir al govern: eldevia conèixer prou per saber que

no aguantaria”, observen uns al-tres. “Amics íntims, no ho són.Puigdemont en té pocs”, detallendes de l’entorn del president.

Les fonts coincideixen que Vilafeia temps que sospesava abando-nar i que tenia la carta de dimissiódamunt la taula. El dia que el grano-llerí va comunicar al gironí que ple-garia se’ls va veure baixant l’escaladel Parlament. Puigdemont, dosesglaons al davant. Les personesconsultades convenen que la relaciópersonal n’ha quedat ressentida.Vila estaria molest perquè li hau-rien demanat que s’ho jugués totper bastir un acord amb Madrid perretirar el 155 a canvi de la convoca-tòria d’eleccions i finalment el pre-sident va escollir un altre camí. “Noestic segur que Puigdemont no hagibuscat prendre mal”, hauria retretVila en petit comitè.

El cas és que, cinc dies desprésde dimitir, amb el president ja aBrussel·les i mig govern a l’estran-ger, va aparèixer a RAC1 per oferir-se com a cap de llista del PDeCAT icriticar l’executiu: “He tingut moltscompanys de govern que han exhi-bit una ingenuïtat impròpia del’edat que tenen.” L’advocat de Vilava assegurar fa dos dies que ja esveuria si l’exconseller pagaria lafiança com a gest per “manifestarla solidaritat” amb els seus com-panys. Al partit va generar moltmalestar el to i el fons de l’entrevis-ta, fins al punt que hi ha qui la des-criu com el seu suïcidi com a candi-dat del PDeCAT.

En el seu llibre Un moment fun-dacional, del maig de l’any passat,Vila escriu: “És lògic i humà que elgovern mateix, amb un punt d’idea-lisme, hagi centrat gran part delsseus esforços a dibuixar un futurestat català.” També subratlla que“el projecte d’estat propi per a Cata-lunya permet viure i protagonitzarun veritable moment fundacional”.I encara més: “L’Estat espanyol novol reformar-se i segurament ni tansols sap com fer-ho.” Totes aquestesafirmacions contrasten amb la vo-luntat actual de presentar-se com acandidat de l’independentisme mo-derat dins de la legalitat espanyola–“el meu programa electoral inclou-rà la independència de Catalunyaajustada a dret”–. Santi Vila, el con-seller que va defensar que la culturacatalana “és espanyolíssima” i vadesitjar l’obertura d’un nou ciclequan el Partit Popular va guanyarles eleccions a Galícia. “No intentistrobar-hi una lògica, és incompren-sible”, reblen. ■

“En l’hora greu ens fallarà”GIR · Santi Vila diu ara que mai va donar instruccions als seus departaments per preparar la independència perquè “no veiaaquesta jugada” AMISTAT? · “Puigdemont li demanava més consells personals que polítics”, afirmen fonts pròximes al’exconseller DIÀLEG · L’exalcalde de Figueres feia dies que sospesava dimitir, però es va quedar per fer de pont amb Madrid

“Si lasetmana queve hem d’anaruns dies a lapresó, hianirem! I siens hi hemde jugar elpatrimoni, ensel jugarem!”Santi VilaEXCONSELLER

Emili BellaBARCELONA

Santi Vila, ahir, en sortir de la presó madrilenya d’Estremera ■ EFE / VÍCTOR LERENA

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDISSABTE, 4 DE NOVEMBRE DEL 2017

Els líders de les entitats so-biranistes continuaran enpresó provisional. La salasegona penal de l’Audien-cia Nacional va desesti-mar ahir la petició dels ad-vocats dels presidents del’Assemblea Nacional Ca-talana (ANC), Jordi Sàn-chez, i d’Òmnium Cultu-ral, Jordi Cuixart, que fos-sin posats en llibertat, enno existir cap dels tres ris-cos legals que va argumen-

tar la magistrada CarmenLamela, per fer-los empre-sonar el 16 de setembrepassat, davant la gravetatdel delicte pel qual se’ls in-vestiga: la sedició, castigatamb fins a 15 anys de pre-só. Des de llavors, Sànchezi Cuixart continuen a lapresó de Soto del Real, aMadrid, i en mòduls dife-rents.

Un dels cinc magistratsdel tribunal va emetre unvot contrari a mantenir-los en presó preventiva. Lainterlocutòria i la motiva-ció d’aquest jutge es redac-taran i es donaran a conèi-xer en les setmanes vi-nents. En la vista, l’advo-cat de Sànchez, el penalis-ta Jordi Pina, va reiterar

que no hi ha risc de fugidaperquè Sànchez té famíliai feina a Barcelona. I hi vaafegir que ara, a més, desde la intervenció de la Ge-neralitat per part del go-vern del PP encara menyspot haver-hi risc de reite-ració de delicte, ja que s’haprohibit el procés d’inde-pendència. Davant la ne-gativa de l’Audiencia Na-cional, la defensa de Sàn-chez presentarà un recursd’empara al TribunalConstitucional per vulne-ració de drets fonamen-tals, segons va informarl’ANC. Per la seva banda,l’organització AmnistiaInternacional ha conside-rat “un pas en la direccióequivocada” la decisió de

l’Audiencia Nacional demantenir a la presó elspresidents de l’ANC id’Òmnium. L’entitat hamostrat “preocupació”per aquesta decisió i ha re-cordat que dos dies des-prés que els empresones-sin ja va indicar que la pre-

só provisional era una res-tricció “excessiva” als seusdrets a la llibertat d’ex-pressió i de reunió. Per ai-xò, va demanar que es reti-ressin els càrrecs pelsquals se’ls investiga i quees posés fi a la presó, duespeticions que va reiterar

ahir. El director d’Amnis-tia Internacional, EstebanBeltrán, ha subratllat queles restriccions a l’exercicide la llibertat d’expressiós’han d’aplicar “sempre”de manera “proporciona-da” i usant l’instrument“menys intrusiu”. ■

Deneguen la llibertat alslíders d’Òmnium i l’ANC

M. PiulachsBARCELONA

a Un dels cincmagistrats del’Audiencia Nacionalhi està en contra

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart,el primer cop que van anar a l’Audiencia Nacional ■ ACN

La investigació penal delreferèndum d’autodeter-minació de Catalunya con-tinua ben viva en tres ins-titucions judicials: un jut-jat de Barcelona, l’Audien-cia Nacional i ara al Tribu-nal Suprem en lloc del Tri-bunal Superior de Justíciade Catalunya (TSJC). I en-cara més: la investigacióde l’1-O que ha fet la unitatjudicial de la Guàrdia Civilés usada per la fiscalia itres jutges instructors al-hora. Precisament, el titu-lar del jutjat d’instrucció13 de Barcelona, que in-vestiga onze càrrecs pú-blics i tècnics, ha reclamatara a la Generalitat quantha costat el referèndum ales arques públiques. Unaresolució que sobta, ja queabans-d’ahir la magistra-da Carmen Lamela del’Audiencia Nacional, amés de decretar presó pro-visional per a 8 consellersdel govern, va imposar-losuna fiança de 6,2 milions

d’euros, a petició del fiscal.En concret, en l’ordre,

del 18 d’octubre passat, elmagistrat Juan AntonioRamírez reclama a la Ge-neralitat l’import d’infor-mes previs al referèndum;la publicitat en mitjans decomunicació; materialelectoral, com ara urnes i

paperetes, “almenys rea-litzades per Unipost”, onse’n van trobar algunes; lacreació de webs per difon-dre el referèndum; els cos-tos del trasllat d’observa-dors internacionals i el pa-gament a actors pels actesde Tàrraco Arena i la clau-sura a Montjuïc.

El Departament d’Eco-nomia, responsable d’or-ganitzar el referèndum,no tenia constànciad’aquesta ordre judicialahir, que, a més, hauriad’autoritzar de respondre-la el Ministeri d’Econo-mia, després de la inter-venció de la Generalitat

per part del govern del PP,des de fa una setmana, enl’aplicació de l’article 155.

En la querella contra elgovern, la fiscalia denun-cia que hi ha hagut malver-sació de fons públics enl’organització de l’1-O, pe-rò no detalla cap partida,tal com li copia la jutgessa

Lamela, la qual ho atri-bueix a la disposició addi-cional 40 de la llei 4/2017de la llei de pressupostosde la Generalitat, suspesapel Constitucional. Aques-ta partida mai va tenir di-ners en concret. La fiscaliainfla la querella amb xifresde l’activitat de la conselle-ria d’Afers Exteriors, comara en haver augmentat elseu pressupost de 3 a 6,5milions el 2017.

Ordinadors dels fillsPer la seva, Mercedes Mar-tínez Martos, una de lespersones detingudes el 20de setembre, ha demanatal jutge de Barcelona quese li tornin dos ordinadorsportàtils, un Ipad i dos lla-pis de memòria que vancomissar agents de laGuàrdia Civil a casa seva,perquè són dels seus fillsde 15 i1 7 anys i els neces-siten per als estudis. La se-va defensa es queixa que sien l’ordre d’entrada i re-gistre del seu domicili sel’hagués deixat estar assis-tida per un advocat (la lleipermet que només hi siguila comitiva judicial) po-dria haver estar millor as-sessorada i reclamat la vi-sualització del material in-formàtic i si calgués el seubolcat, que era fàcil, en llocque se l’emportés la Guàr-dia Civil. D’altra banda, elConsell de l’Advocacia Ca-talana demana mesurescautelars “menys costosesper a la llibertat de les per-sones”. ■

M. Piulachs / O. PalauBARCELONA

El jutge pregunta ara quantva costar l’1-O a la Generalitata Reclama despeses en publicitat, webs i material electoral a La magistrada de l’AudienciaNacional, per contra, ja ho xifra en 6,2 milions d’euros, fiança que exigeix als membres del govern

Ciutadans durant la votació del referèndum de l’1-O en un institut del barri de Sant Andreu de Barcelona ■ ORIOL DURAN

EL PUNT AVUIDISSABTE, 4 DE NOVEMBRE DEL 201710 | Nacional |

e divendres a divendres ide Sant Jaume a Sant Jau-me. Ahir va fer una setma-na el centre neuràlgic de la

capital de Catalunya es va omplirdes de mitja tarda fins ben entradala nit per celebrar la proclamacióde la República catalana per partdel Parlament, i ahir el mateix corde la ciutat va tornar a quedar pe-tit per encabir els milers de perso-nes que van secundar la convoca-

Dtòria per reclamara l’alliberamentde Jordi Sànchez, Jordi Cuixart iels consellers Meritxell Borràs, Do-lors Bassa, Oriol Junqueres, RaülRomeva, Jordi Turull, Josep Rull,Carles Mundó i Joaquim Forn. Elque fa una setmana va ser una fes-ta amb alcohol, música i ganes demolta gresca que va deixar la plaçasembrada de llaunes de cervesa,ahir es va convertir en un acte car-regat de gravetat i crits d’indigna-ció contra la justícia espanyola i lasordesa d’Europa davant el conflic-te català.

Com a la resta de ciutats i pobles

del país, la convocatòria era davantdels ajuntaments; per això la gentque anava arribant a la plaça SantJaume se situava donant l’esquenaa l’edifici del Palau de la Generali-tat, protegit per tanques metàl·li-ques i presència policial, i mirant lafaçana de la casa consistorial delbalcó principal de la qual hi penjauna gran pancarta blanca amb unllaç groc en un costat i el lema Lli-bertat presos polítics. Aquesta ma-teixa proclama és la que s’ha escriten unes pancartes de mà, amb apa-rença de bufanda, i també de colorgroc, que els concentrats desplega-

ven alçant els braços, tenyint laplaça del color amb què molts ciu-tadans del país ja s’han tenyit el pitamb petits llaços amb els quals esreclama l’alliberament dels presospolítics.

Precisament les proclames enfavor de la llibertat van ser, una ve-gada més, les més corejades pelsconcentrats, que van proferir tam-bé crits favor del president Puigde-mont i, com ja va passar dijous da-vant de l’edifici del Parlament, con-signes convocant la població a se-cundar la vaga general que s’haconvocat per dimecres de la setma-na vinent.

L’acte estava convocat per a lesset de la tarda, però molt abans del’hora prevista la plaça de Sant Jau-me ja s’havia omplert i ja feia esto-na que la gent picava rítmicamentamb les mans acompanyant elscrits de llibertat. A dos quarts devuit voler entrar a la plaça pel car-rer Ferran o Princesa era impossi-ble, i pel carrer del Bisbe l’aglome-ració de gent arribava fins a sota elpont gòtic que comunica la Casadels Canonges amb el Palau de laGeneralitat.

L’èxit de convocatòria de Barce-lona es va repetir a molts altresmunicipis de la regió metropolita-na, com Badalona, on es van con-centrar milers de persones, i alconjunt de Catalunya.

Jordi Panyella / C. Filella / ACNBARCELONA

‘L’estaca’, unavegada mésEn Francesc és un delsbarcelonins que nos’han perdut cap con-centració a favor de laindependència. Diven-dres passat era a laCiutadella i ahir, a SantJaume. Hi acudeixsempre amb la sevaguitarra i fa cantar‘L’estaca’ a la gent. Ahirel seu cant de protestano va fallar.

INCANSABLES · Milers de persones tornen a concentrar-se davant dels ajuntaments de totCatalunya per reclamar la llibertat dels presos BARCELONA · La mateixa plaça on es va celebrarla proclamació de la República va clamar ahir, una setmana després, contra la justícia espanyola

De Sant Jaume aSant Jaume

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDISSABTE, 4 DE NOVEMBRE DEL 2017

A Tarragona, s’hi van reunirmés de 4.000 persones. L’exvice-president de la Generalitat JosepLluís Carod-Rovira va ser un delsconvidats a parlar davant de lamultitud que es va congregar a laplaça de la Font de Tarragona. Quiva estar empresonat l’any 1973,durant la dictadura franquista, vademanar “l’alliberament imme-diat” dels Jordis i dels consellersempresonats, i l’anul·lació de l’arti-cle 155: “Un article que s’ha carre-gat l’autonomia que tants anys ensva costar d’aconseguir. Però ja nosom aquí per l’autonomia; ara no-més podem fer que sortir-ne, dei-xar-la.” A Reus, prop de 4.000 per-sones van fer cap a la plaça delMercadal amb les mateixes peti-cions de llibertat.

Crides a la vaga generalA les Terres de l’Ebre, unes 400persones es van concentrar a laplaça de l’Ajuntament de Tortosaper reclamar l’alliberament delsconsellers del govern i dels presi-dents de l’ANC i Òmnium. “Estemtristos, però continuem sortint alcarrer”, va dir la presidenta d’Òm-nium a les Terres de l’Ebre, DolorsRóo. Molts dels manifestants por-taven imatges dels consellers queestan empresonats i les consignesmés repetides van ser “llibertat” i“vaga general”. Allà, es va viure un

moment de tensió quan un dels as-sistents va cridar que el govern erail·legal. L’alcalde de Tortosa, Fer-ran Bel, es desplaçarà amb altresalcaldes catalans dimarts que ve aBrussel·les per traslladar la situa-ció que viu el país.

A la Lleida, unes 2.000 personesvan tornar a omplir la plaça Paeria.Com també va passar dijous a latarda, la plaça es va omplir tantque molts dels manifestants vanhaver de seguir la concentraciósense poder entrar a la plaça, ocu-pant zones de l’Eix Comercial i laplaça Sant Joan. Els assistents vancomençar la manifestació amb deuminuts sense parar de crits de “lli-

bertat”. Després van seguir amb al-tres consignes com ara “Lluitaremfins al final”, “Visca Catalunya lliu-re” o “Vaga general”. També vandemanar la dimissió de l’alcalde,Àngel Ros. La concentració va fina-litzar amb el cant d’Els Segadors.

A la resta de capitals de comarcade Ponent també es van produirconcentracions per denunciar elsempresonaments dels membres

del govern i dels líders de les duesprincipals associacions de la socie-tat civil del moviment independen-tista. Uns centenars de personeses van aplegar a la plaça Mercadalde Balaguer, i es va fer un parla-ment en defensa dels membres delgovern empresonats i contra l’es-tratègia repressiva de l’Estat con-tra Catalunya, les institucions i elsrepresentants civils i democràtics.

A Girona, la plaça del Vi es vaomplir de nou per exigir la llibertatdels vuit consellers destituïts i elslíders d’ANC i Òmnium, que se-gueixen empresonats. Els exdipu-tats Benet Salellas i Magda Casa-mitjana van demanar a les 4.000persones que van assistir a l’acte“unitat d’acció”, de cara a les pro-peres setmanes. “Jo tinc molt clarque no vull viure en un estat que tégent innocent a la presó”, va reblarSalellas. Magda Casamitjana va cri-ticar el PSC –el seu antic partit– iva deixar clar que “ningú ha enga-nyat els independentistes”. “Quediguin el què vulguin, Junts pel Síha complert”, va exclamar l’exdi-putada, que ha assegurat que “totestà a punt per a la República”. Elsecretari general del sindicat UGTa Catalunya, Camil Ros, es va mos-trar afectat per l’empresonamentde Dolors Bassa, de qui ha assegu-rat que és “una bona persona”. “Noés normal que un estat tanqui algú

com la Dolors”, va lamentar.

A Palma: “No esteu sols”Milers de persones també es vanmanifestar ahir a la tarda, convo-cats per la Coordinadora d’Entitatsper la Democràcia a la plaça de laCort de Palma a favor de la llibertatdels presos polítics. La manifesta-ció, segons va informar EuropaPress, va començar entre aplaudi-ments i amb expressions com “pre-sos polítics llibertat” i “no esteusols”.

El portaveu de MÉS per Mallor-ca al Parlament illenc, David Abril,va anunciar que el seu grup és i se-rà “a totes les mobilitzacions per adefensar la democràcia i denunciarla gravetat de tot el que està pas-sant”. “Això apropa Espanya moltmés a Turquia o al Marroc que auna democràcia moderna”, va dirAbril, que va afegir que confia queles institucions escoltin “totesaquestes mobilitzacions, perquèquan no s’escolten les veus del car-rer ja no hi ha democràcia”. La con-centració es va desenvolupar deforma pacífica i sense incidents.L’única anècdota es va produirquan durant uns minuts de silencique havien iniciat els manifes-tants, algú va aprofitar per cridar“Viva España”, cosa que va sercontestada amb una escridassadade rebuig. ■

Un paísa carrerMilers de personesvan sortir als carrersahir a la tarda permanifestar la sevaindignació perl’empresonament delsconsellers del governcatalà. A l’esquerra, laconcentració a laplaça Sant Jaume. Alcentre, una imatge deBarcelona i la plaçadel Vi de Girona. A ladreta, mare i filla a laconcentració a laplaça de la Paeria deLleida ■ FOTOS: ALBERT

SALAMÉ / QUIM PUIG /

LAURA CORTÉS (ACN)

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Carod-Rovira va dir desde Tarragona: “Ja no somaquí per l’autonomia, sinóper deixar-la”

EL PUNT AVUIDISSABTE, 4 DE NOVEMBRE DEL 201712 | Nacional |

Carreteres tallades, car-rers sense vehicles i trensaturats. La protesta perl’empresonament dels lí-ders de l’Assemblea i

d’Òmnium, del vicepresi-dent del govern i set conse-llers va sortir ahir al carrera diferents hores i diversospunts de Catalunya. Elsprotagonistes, els comitèsde defensa de la república(CDR) i grups d’estu-

diants, molts dels qualsconvocats al voltant d’Uni-versitats per la República.Les mobilitzacions, inter-pretades des d’algunesfonts com una preparacióper a una possible futuraaturada de país, van pro-vocar problemes puntualsde circulació a les zonesfrontereres al nord i tam-bé d’entrada i sortida deBarcelona ciutat, sobretota primera hora del matí, almigdia i a mitja tarda.

Així, a Barcelona laGran Via va ser tallada a lazona del carrer Llacunaentre un quart i tresquarts de nou del matí, imés o menys a la mateixahora es va interrompre lacirculació de trens delsFerrocarrils de la Genera-litat a Sant Cugat del Va-llès. Al migdia, els estu-diants van tallar la rondade Dalt, carrers de l’Ei-xample i la Diagonal.

A Girona, una cinquan-

tena llarga de personesvan bloquejar a la tarda lesvies a l’estació del trenconvencional durant unahora. Els manifestants,convocats pel Comitè deDefensa de la República(CDR) Girona-Salt, vanpujar fins a les andanes ivan asseure’s a les vies capa les tres de la tarda. Da-vant la cada cop més granacumulació de passatgersque esperaven els seus res-pectius combois, els ser-veis de seguretat de l’esta-ció van fer anar els usuariscap a un extrem de les an-

danes, apartant-los aixídels manifestants. Agentsde Mossos van intentar endues ocasions que es des-convoqués la protesta. Hovan aconseguir, final-ment, uns minuts desprésde les quatre de la tarda.En una assemblea impro-visada, els manifestantsvan acordar posar punt fi-nal a la concentració tot ique van decidir repetir-laal vespre un cop acabadala manifestació convocadaa les 19 h davant l’ajunta-ment de Girona.

Membres del CDR Se-

grià Sud-Garrigues Altesvan tallar abans de les 8del matí l’accés a l’AP-2d’Alfés (Segrià) i la C-12 aMaials-Flix-Seròs. Hi vanparticipar una seixantenade persones amb el suportd’una dotzena de tractorsi altres vehicles. En el casde les Terres de l’Ebre, uncentenar de manifestantsvan tallar l’N-340 a les Ca-ses d’Alcanar. El tall de lavia va durar una hora i esva desfer amb dues mar-xes lentes, una en direccióa Amposta i l’altra cap a Vi-naròs (Baix Maestrat).També a la Terra Alta, unsquaranta veïns van tallarla T-333 a Arnes, al límitamb la franja aragonesa,precisament al mateixpunt on fa uns dies vanaparèixer pintades a l’as-falt unes tisores gegants.

Al Maresme, l’N-II es vaconvertir en l’escenari deles protestes. Al llarg deldia hi va haver talls aMontgat, el Masnou i Pre-mià de Mar. I també a Pala-folls, Tordera, Calella i Pi-neda, on centenars de ve-ïns es van concentrar aldavant de la caserna que laGuàrdia Civil manté ope-rativa.

A la Catalunya Centraltambé hi va haver algunsproblemes durant tot eldia i es va bloquejar durantuna hora l’autovia A-2 aCastellolí. ■

Talls en carreteres i trenscontra els empresonamentsa Els comitès de defensa de la república (CDR) i els estudiants escalfen motors per a una possiblefutura aturada de país a Es va bloquejar la circulació en diversos punts del territori al llarg de tot el dia

RedaccióBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

“Des dels comitès dedefensa de larepública fem unacrida a la mobilitzacióconstant, contundenti pacífica”Comunicat CDR

13carreteres es van tallar ahira tot el país, segons les xifresoficials. Deu durant el matí itres durant la tarda.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Veïns pintant cartells en el tall a la carretera T-333, entre Arnes i Vall-de-roures. A dalt, bloqueig a les vies a Girona i, a sota, tall a l’N-2 al Maresme ■ ACN / JORDI NADAL / EL PUNT AVUI

1215

03-1

1690

10w

EL PUNT AVUIDISSABTE, 4 DE NOVEMBRE DEL 201714 | Nacional |

L’Assemblea Nacional Ca-talana (ANC) i Òmniums’han proposat donar una“resposta contundent” auna situació que conside-ren “d’extrema gravetat”.Davant l’aplicació de l’arti-cle 155 i l’empresona-ment, primer, de JordiSànchez i Jordi Cuixart i,després, del vicepresidentdel govern i set consellersmés, les entitats sobiranis-tes han engegat l’anome-nada Setmana de la lliber-tat, que culminarà l’11 denovembre amb una mani-festació de país que prete-nen que es converteixi enuna nova Diada.

Les actuacions de l’Es-tat espanyol contra el pro-cés català “posen el país enuna situació límit”, segonsel vicepresident de l’ANC,Agustí Alcoberro, un fetque “confirma la necessi-tat de mantenir la mobilit-zació i entrar en una novafase”. Així doncs, la Set-

mana de la llibertat propo-sarà fer un seguit d’ac-cions pacífiques com a“campanya de denúncia”.La primera ja es va fer ahir,quan la ciutadania es vaconcentrar davant elsajuntaments per reclamarl’alliberament dels empre-sonats. La pròxima seràdemà, quan es farà una en-cartellada amb el mateixobjectiu. A més, l’ANC iÒmnium han anunciatque se sumen a l’aturadageneral convocada per laIntersindical-CSC aquestdimecres. Paral·lelament,les entitats criden a re-prendre les casseroladescada nit.

De moment, només s’haconcretat que la manifes-tació serà dissabte que ve,a les 17 hores, però el re-corregut encara s’ha de di-buixar. La mobilització,però, aspira a ser com lad’un 11 de setembre i, defet, l’ANC i Òmnium espe-ren que tingui “unes di-mensions similars a les deles diades dels darrers

anys” i que, per tant, hiparticipin al voltant d’unmilió de persones. “Volemdesbordar els carrers deBarcelona perquè tot elmón vegi que som un poblede pau que l’únic que recla-ma és la llibertat dels seuspresos polítics i que vol seruna república”, va explicarel portaveu d’Òmnium,Marcel Mauri. Per aconse-guir-ho, la manifestaciótindrà una “logística i or-ganització potents” i s’or-ganitzaran autocars perdesplaçar els ciutadanscap a la capital catalana.

“Per un poble, el fet queel seu govern sigui a la pre-só és un repte terrible”, vadenunciar Alcoberro, queva apostar per “transfor-mar el dolor i la indignacióen un missatge de lluita”.En la mateixa línia, Mauriva criticar la “incapacitatde l’Estat de trobar solu-cions polítiques”, davantla qual vol respondre amb“més democràcia”.

Pel que fa a les eleccionsconvocades pel govern es-

panyol pel 21 de desem-bre, l’ANC defensa que lesforces independentistess’hi han de presentar: “Toti que aquestes eleccions te-nen alguns componentsque les fan clarament il·le-gítimes, s’han de convertiren una revalidació i, si potser, en un augment de la

majoria parlamentària deles forces partidàries de larepública”, va indicar Al-coberro, que va apostarper una “unitat d’acció fer-ma”. Òmnium sosté la ma-teixa posició assegurantque “les urnes mai ens hanfet por” perquè poden “di-rimir un conflicte demo-

cràtic”. Tot i això, Maurino va voler entrar en el de-bat sobre la manera coms’han de configurar les llis-tes: “Deixarem que siguinels partits els que busquinla millor fórmula, però en-tenem que hi haurà volun-tat de seguir una estratè-gia compartida”. ■

Judit LariosBARCELONA

L’ANC i Òmniumvolen fer de lamanifestació del’11-N una Diadaa Les entitats impulsen la ‘Setmana de la llibertat’ perprotestar contra els presos polítics i el 155 a Defensen queles forces independentistes es presentin a les eleccions

“El govern votat pelpoble és a la presó perla decisió personal dela jutgessa, sensecelebració de judici”Agustí AlcoberroVICEPRESIDENT DE L’ANC

“Respondrem a laincapacitat de l’Estatper trobar solucionspolítiques amb mésmobilitzacions”Marcel MauriPORTAVEU D’ÒMNIUM CULTURAL

11.11.17dissabte vinent, l’ANC iÒmnium convoquen unamanifestació per exigir lallibertat dels empresonats.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Òmnium i l’ANC convoquen una gran manifestació l’11 de novembre ■ EUROPA PRESS

L’Ajuntament de Vilanovade Sixena ha sol·licitat alTribunal Suprem queemeti una ordre europeade detenció i entrega con-tra el conseller de Cultura,Lluís Puig, perquè respon-gui judicialment sobre ellitigi de l’art del monestir.

Puig és a Brussel·lesjuntament amb el presi-dent, Carles Puigdemont,i altres membres del go-vern. Segons l’advocat delmunicipi d’Osca, Jorge Es-pañol, l’estratègia del con-seller forma part d’un “plaocult” per independitzarCatalunya d’Espanya i nohaver d’obeir les ordres decap tribunal espanyol.

L’Ajuntament de Sixe-na va presentar el 25 de se-tembre al Suprem una de-núncia per desobediènciacontra Puig i el seu prede-cessor, Santi Vila, perquèno han lliurat les 44 obresoriginàries del monestirde Sixena que estan dipo-sitades al Museu de Lleida.L’alt tribunal va demanara la fiscalia que avalués

tant la seva competènciacom el contingut de la de-núncia com a pas previ al’admissió d’aquesta. Lafiscalia s’hi va pronunciarfavorablement el dia 10passat. Però falta encaraque el Suprem es pronun-ciï finalment sobre l’ad-missió de la denúncia itambé sobre la seva com-petència. ■

Sixena sol·licita una ordre europeaper a la detenció de Lluís PuigRedaccióBARCELONA

El conseller Lluís Puig ■ AGÈNCIA ACN

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDISSABTE, 4 DE NOVEMBRE DEL 2017

1787

62-1

1751

11w

El portaveu del govern es-panyol, Íñigo Méndez deVigo, és l’únic membre delgabinet que inicialment vainstar Carles Puigdemonta presentar-se de candidata les eleccions del 21-D encontra del corrent oficial aLa Moncloa de presentarel president com a futurimputat davant la justícia.Una setmana després defer la seva invitació, però,no només ha arribat unaquerella d’un particulardemanant la il·legalitzacióde la CUP sinó que vuitconsellers dormien ahir ala presó per segon cop. Enaquest nou context demés convulsió, Méndez deVigo va mantenir que el21-D “es podran presentartots els partits que ho de-sitgin”. “Totes les forma-cions han dit que es pre-sentaran i això és una bo-na notícia”, va reiterar.

La legislació vigent noimpedeix a un empreso-nat ser candidat si no téuna condemna ferma quevagi acompanyada d’unapena d’inhabilitació. Aixòés el que va invocar Mén-dez de Vigo per fer enten-dre que la presó preventi-va d’Oriol Junqueras i vuitconsellers o una eventualordre contra Puigdemontno s’han d’interpretarcom a alteració del 21-D.

La Moncloa, al mateixtemps, admet que la citaamb les urnes s’adreça auna població habituada avotar els últims anys i, enel seu recompte, Méndezde Vigo va citar ahir leseleccions catalanes del2010 i del 2015, les espa-nyoles del 2016 i, sorpre-nentment, també el 9-Ndel 2014 i l’1-0 del 2017,que segons la versió oficialno s’han celebrat però queahir ell va incloure com a“dues consultes il·legals”.

Amb el 21-D a l’horitzó,

el Consell de Ministres vadedicar la reunió a refer elpressupost català per ferfront als 25 milions quecostaran unes eleccionsimprevistes i que es paga-ran entre el 2017 i el 2018.

Puigserver, al timóEl Consell de Ministres, al-hora, envia Juan AntonioPuigserver, secretari ge-neral tècnic del Ministeride l’Interior i home deJuan Ignacio Zoido, al ti-mó de les funcions de se-cretari general d’Interior i

de l’àrea de processos elec-torals de la vicepresidèn-cia en l’operatiu del 21-D.L’encarregat d’explicar-neels detalls va ser de nouEnric Millo, convertint enhabitual el fet insòlit que ladeliberació secreta delConsell de Ministres siguiexposada per un absent.

Amb la premsa editadaa Madrid molt preocupadaperquè l’empresonamentde mig govern dispari l’in-dependentisme a les ur-nes, Méndez de Vigo vaafirmar que la justícia “es-capa al govern”. “Les con-seqüències que pugui te-nir jo les ignoro, però el go-vern serà respectuós amb

elles”, va reblar. Dit això, idesprés de presumir de laseparació de poders, Mén-dez de Vigo va relliscar enel seu propi lapsus donantper feta “l’emissió d’unaordre de cerca i captura”contra Puigdemont que lajutgessa Carmen Lamelano havia dictat. “Ah, no?Encara no? Apel·lo a la pa-ciència de Sant Job que te-nen amb mi com a porta-veu, doncs, però el que hefet és anticipar-me a unanotícia que es produirà se-gur”, pregava més tard jafora de micròfon i sense al-terar-se pel lapsus. “La se-paració de poders a Espa-nya és vigent des de laConstitució de Cadis de1812”, havia dit Méndezde Vigo abans, tot obviantels parèntesis històrics. ■

El govern de Rajoy sosté quetothom es presentarà el 21-D

David PortabellaMADRID

a Méndez de Vigo avisa que els presos poden ser candidats a Rajoy refà el pressupost per pagar els 25milions dels comicis a El portaveu dona per feta l’ordre contra Puigdemont que la jutgessa no ha fet

Tot i haver desembarcat a laGeneralitat per controlar lesconselleries a distància, elConsell de Ministres no ha re-nunciat a combatre les lleisque emanen del Parlament iahir va formalitzar tres nousrecursos al Constitucionalcontra lleis catalanes: la deconsumidors i usuaris; la decomerç, serveis i fires i el de-cret llei de mesures urgentsper a l’ordenació de serveis

El portaveu Méndez de Vigo exposant ahir els acords del Consell de Ministres a La Moncloa ■ CHEMA MOYA / EFE

de transport de viatgers envehicles de fins a nou places.

Mentre que a Catalunya liensenya el camí del TC, en elcas del País Basc el Consellde Ministres aprovava la novallei de la quota basca i la lleidel concert econòmic per alperíode 2017-2021. “L’acordentre institucions que pen-sen diferent és possible”, vadir Montoro, com a elogi dellehendakari Íñigo Urkullu.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

3 recursos més al TC i premi al PNB

“La separació depoders a Espanya ésvigent des de laConstitució de Cadisdel 1812”Íñigo Méndez de VigoPORTAVEU DEL GOVERN ESPANYOL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

EL PUNT AVUIDISSABTE, 4 DE NOVEMBRE DEL 201716 | Nacional |

8154

05-1

1749

75w

Una delegació d’alcaldesde l’Associació de Munici-pis per la Independència ide l’Associació Catalanade Municipis viatjarà di-marts a Brussel·les per de-nunciar a Europa la re-pressió estatal sobre lesinstitucions catalanes desdel punt de vista munici-palista. La concreció dequi hi va i l’agenda, que jatemen que voldrà boicote-jar el govern espanyol, esperfilarà en els pròximsdies, si bé la idea principalés afegir-se al clam davant

la comunitat internacio-nal perquè deixi d’obviarla vulneració de drets d’unEstat que dijous “va deixarde ser democràtic”, se-gons la presidenta del’AMI, Neus Lloveras. Veu-re’s a la capital belga ambel president Puigdemont“no és un objectiu”, deia encanvi el president del’ACM, Miquel Buch. “Ex-plicarem que això no es vainiciar l’1-O i que des de lla-vors l’Estat ha multiplicatla repressió”, avançava.

Aquest és el principalacord de l’executiva con-junta d’urgència que vanmantenir ahir totes dues

entitats arran de l’empre-sonament dijous de la ma-joria de consellers, de quivan demanar l’immediatalliberament. “Només re-coneixem el nostre governlegítim”, proclamava Llo-veras, que també recorda-va que en qualsevol mo-ment es podria convocaruna reunió de l’assembleade càrrecs electes, de quija es va crear un registre famesos per si era necessari.

Totes dues entitats, amés, van fer una crida aformar una “taula de coor-dinació” per sumar esfor-ços des de tota l’adminis-tració local amb les ac-

cions de defensa de les ins-titucions que puguin im-pulsar l’ANC, Òmnium o laTaula per la Democràcia.En aquest sentit, Buch noen descartava cap. Elsajuntaments, així, dona-ran suport a “qualsevolaturada general de paísque es convoqui”, i fins itot a una vaga general,sempre que tingui un“gran consens”. A més, do-naran suport dijous alsmembres de la mesa del

Parlament que tornen adeclarar a Madrid, i parti-ciparan en la gran mani-festació del dia 11 a Barce-lona. Al·ludint a l’autono-mia municipal, les enti-tats van evitar donar capconsigna als ajuntamentssobre quines han de ser lesseves relacions amb la Ge-neralitat intervinguda, jaque cada cas pot ser unmón. “Ara, massa de gustno ve”, reconeixia Buch.

L’altra gran entitat mu-

nicipalista del país, la Fe-deració de Municipis deCatalunya, va demanar enuna nota ahir l’allibera-ment dels vuit consellersempresonats, tots “triatsdemocràticament” recor-dava, ja que això “afebleixel marc de convivènciaque el marc polític ha deprotegir”. Per la FMC, “elrespecte a les decisions ju-dicials no pot ser mai unobstacle” per valorar-les idemanar que es revisin. ■

Òscar PalauBARCELONA

Els alcaldes tambéaniran a denunciarl’Estat a Brussel·lesa L’AMI i l’ACM hi envien una delegació dimarts a Proposenuna taula per coordinar accions amb altres entitats

Els alcaldes de les executives de l’AMI i l’ACM van exigir la llibertat dels detinguts ■ D. RIOS

EL PUNT AVUIDISSABTE, 4 DE NOVEMBRE DEL 201718 | Nacional |

Per segon dia consecutiu,l’Ajuntament de Barcelo-na es va significar ahir con-tra l’aplicació de l’article155. Aquest cop, amb unadeclaració institucional enquè exigia, com ja va ferAda Colau el dia abans,“l’excarceració immediatade tots els presos polítics”,en referència als consellersempresonats dijous. La de-claració reitera el suportmunicipal al Parlamentdissolt per Mariano Rajoy,als membres de la mesaara investigats i al que tor-nava a qualificar, com ja vafer dijous, com “el governlegítim de la Generalitat deCatalunya”, destituït tam-bé en aplicació del que lamajoria del consistori defi-neix com “l’aplicació indig-na de l’article 155”, que esdemana que es desactivi.En el mateix text es rebut-ja “l’escalada repressiva”,s’exigeix “la fi de la judicia-lització de la política cata-lana” i es condemna “l’arbi-trarietat i l’ús partidista”amb què, en opinió delsgrups que el subscriuen,“s’estan aplicant les lleis,tot pervertint la separacióde poders”. L’Ajuntamenttambé insta la Unió Euro-pea i “la resta d’institu-cions internacionals” a fermediació per trobar una“solució política”.

La declaració es va llegiren un ple extraordinari enquè, amb el Parlament i elgovern de JxSí desmante-llats, Colau va assumir peral consistori el rol de “prin-cipal institució catalana enfuncionament i escollida ales urnes”. L’exconvergentXavier Trias va demanar al’alcaldessa que faci arribarel text “a totes les capitalsperquè sàpiguen el quepassa aquí i que aquestajuntament defensa la lli-bertat i la democràcia”. Elsedils del PDeCAT van dei-xar buit el seient que fins

que va assumir fa uns me-sos la conselleria d’Interiorhavia ocupat Quim Forn,un dels reclusos ara a Sotodel Real.

La declaració correspona la institució, no al governmunicipal, on els dos socisdiscrepen en la qüestió. Lavan subscriure els 29 edils(d’un total de 41) que su-men el bloc independentis-ta (integrat pel PDeCAT,ERC, la CUP i el regidor noadscrit Gerard Ardanuy)més BComú. El PSC, però,se’n va desmarcar. El seucap de files, Jaume Collbo-

ni, va llegir una propostaalternativa –que va dir queno hi havia hagut temps dedebatre– en què tambés’advocava pel diàleg, l’alli-berament dels empreso-nats i la fi de la judicialitza-ció de tot l’afer, però sensecap vindicació del Parla-ment dissolt ni del governdestituït, i vinculant l’an-hel de recuperació de l’au-togovern a la celebració deles eleccions del 21-D, nopas a la retirada prèvia del155.

ERC i la CUP van insistira reclamar a Colau que

trenqui el pacte amb Coll-boni. Un pacte “entre elsque encara els queda unamica de dignitat i el PSC”,va dir la cupaire Maria Ro-vira, que també va dema-nar “als socialistes que en-cara no s’han manifestatamb l’extrema dreta” que“estripin el carnet, com hafet l’alcalde de Terrassa”. Ellíder d’ERC a Barcelona, Al-fred Bosch, va dir que hau-ria volgut “un documentmés rotund, més sincer,més digne, que defensés laproclamació de la repúblicacatalana”, i també va fer es-

ment a la renúncia de JordiBallart a l’alcaldia de Ter-rassa, dirigint-se directa-ment als edils socialistes:“Teniu exemples entre lesvostres files de gent dignís-sima que ha pres decisionsdigníssimes”. “Més enllà deles opcions binàries hi hamolt més i, de fet, allà hi hala solució. Si anem plante-jant opcions de sí i no, denosaltres o contra nosal-tres, no ens en sortirem”,va replicar Collboni.

El PP i Cs, que no vansubscriure la declaració,van coincidir a qualificar lajornada com “un dia trist”,però van responsabilitzarde la situació l’executiu deCarles Puigdemont i la ma-joria independentista alParlament. Ho van fermentre regidors del sectorindependentista esgrimiencartells demanant la lliber-tat dels empresonats. “Vantenir l’ocasió d’evitar-ho,van ser molts els que els hovan advertir: molts partits,el Consell de Garanties Es-tatutàries, els lletrats delParlament i el TribunalConstitucional, i també elvan ignorar”, va recordar lapresidenta del grup de Cs,Carina Mejías, que va al·le-gar que “complir la llei no ésuna opció, sinó una obliga-ció”, i que “les decisionsdels tribunals no són unavenjança”.

El popular Alberto Fer-nández va criticar que eltext aprovat no esmenti nila declaració d’indepen-dència ni el procés inde-pendentista, que són, va ar-gumentar, el que ha origi-nat la situació actual. “Ata-quen les conseqüències pe-rò ometen les causes, unasèrie d’actes que podrienser contraris a llei”, va dir, iva acusar Colau de sumar-se “a l’argumentari i al llibred’estil dels independentis-tes”. ■

a Reitera el suport al Parlament i el govern destituïts a Colau vindica el consistori com “la principalinstitució catalana en funcionament i escollida a les urnes” i rebutja el 155 a esquena dels socis del PSC

Iván VilaBARCELONA

El ple de Barcelona reclamal’excarceració dels presos

El seient que ocupava Forn en la seva etapa a l’Ajuntament, que en el ple d’ahir el PDeCAT va deixar buit i va decorar ambun llaç groc en senyal de solidaritat amb l’ex edil ara empresonat ■ EUROPA PRESS

La Intersindical-CSC haconvocat una vaga gene-ral pel dimecres 8 de no-vembre per la defensadels drets laborals i enprotesta per la situació deprecarietat. També ho faper demanar la derogaciódel decret del govern del

PP per facilitar el trasllatde seus de Catalunya, queafecta en darrera instàn-cia, diu el sindicat, l’ocu-pació. La Intersindical-CSC ha evitat vincular laconvocatòria a la situaciópolítica i al recent empre-sonament de part del go-vern de la Generalitat. Lallei estipula que les vaguesgenerals no poden res-

pondre a motivacions po-lítiques i, de fet, aquest vaser l’argument que va afa-vorir que Foment del Tre-ball denunciés davant elTSJC la darrera convoca-tòria del sindicat (del 10al 16 d’octubre). La patro-nal presentarà recurs di-lluns també contra aques-ta.

Per ara, CCOO, segons

la seva portaveu, DolorsLlobet, ho descarta: “Novolem portar aquest con-flicte al si de les empreses,i la situació de l’economiano ho aconsella.” La UGTha convocat reunionsdels seus òrgans i dillunsexplicarà la seva posició, ila CGT ha optat perquècada afiliat triï si s’hi afe-geix. ■

La Intersindical-CSC fa una crida ala vaga general el 8 de novembreB. R.BARCELONA

El 3 d’octubre el país ja va viure una aturada general enprotesta per la violència policial de l’1-O ■ ARXIU

| Nacional | 19EL PUNT AVUIDISSABTE, 4 DE NOVEMBRE DEL 2017

8011

75-1

1749

87w

Els govern de Terrassa i elgrup municipal del PSCs’esmicolen. L’endemàque el ja exalcalde JordiBallart anunciés que dei-xava el partit i l’alcaldia,les baixes no s’han fet es-perar. Fins a cinc regidorsmés dels nou que el PSC téal consistori van anunciardesprés del ple d’ahir quefaran efectiva la seva re-núncia. Es tracta de qua-tre independents, tres delsquals estaven en els pri-mers llocs de la llista elec-toral tan personal que arafa dos anys va presentarBallart: Rosa Maria Ribe-ra, Maruja Rambla i NoelDuque i Jordi Flores. A ellsse suma la socialista LluïsaMelgares, que havia estatregidora amb Pere Navar-ro d’alcalde.

Tots ells continuaranfins que el partit designi elsseus successors en la llistaelectoral i abans del ple perescollir nou alcalde –el ter-mini és el 17 de novem-

bre–, feina que no els seràgens fàcil perquè moltseren una aposta personalde Ballart i en alguns casostambé són treballadors alconsistori, com és el cas deXavier Cardona –càrrec deconfiança del grup munici-pal– i Eva Candela, direc-tora de l’àrea de Territori iSostenibilitat.

Els que es mantenensón la vella guàrdia forma-da per Alfredo Vega –araalcalde accidental i que tétots els números per ser elcandidat–, Amadeu Agua-do i el també independentMarc Armengol, que demoment ha decidit conti-nuar. Com a substituts po-drien entrar Javi García,actual secretari d’organit-zació del partit, o Núria Es-cudé. Sembla clar que elperfil del PSC serà mésbel·ligerant en la defensade la unitat d’Espanya, co-sa que difícilment farà pos-sible una altra aliança queno sigui amb Cs (3) o el PP(1) i sense sumar majoria.Vega assegurava que par-laran amb tots els grups

“amb serenitat i generosi-tat”.

L’expulsió del PDeCATdel govern dilluns passatva reactivar la demandad’ERC-MES d’intentar for-mar un quadripartit, coma l’inici del mandat, per ge-nerar un canvi i fer fora elPSC del govern després de

36 anys, amb la suma delsseus quatre regidors, elssis de TeC, el PDeCAT (3) ila CUP (1). Aleshores es vafrustrar perquè el PSC vaoferir càrrecs als demòcra-tes, mentre que ERC i TeCels demanaven un xec enblanc amb el suport a la in-vestidura, però sense en-

trar al govern. Ara veuremsi es torna a repetir la his-tòria o si les quatre forma-cions són capaces de dei-xar a banda els interessosde partit i personals. Unaopció que pren força des-prés que el portaveu delscomuns, Xavi Matilla, ac-ceptés que havien de lide-

rar el nou govern desprésde la renúncia de Ballartque “desacredita” el PSCper governar, com TeC elshavia proposat ara fa unany. Matilla demanava alPDeCAT fer autocrítica iels recordava que, si ha-guessin tingut el seu su-port el 2015, “no seríem onsom ara”.

Retrets de NavarroAmb un PSC molt debilitati dividit, el també exalcal-de socialista Pere Navarrova aprofitar per carregaramb una piulada contra ladecisió de Ballart: “Quanels adversaris t’aplaudei-xen apassionadament voldir que has traït les ideesdels milers de personesque et van fer confiança.”Ballart li va replicar: “Elsmeus únics adversaris hanestat els que m’han fet lavida impossible fins al dar-rer moment per haver fetpolítiques d’esquerres.”L’exprimer secretari delPSC va rebre un munt decrítiques a Twitter, tambédel seu partit, com per ex-emple la de la regidorad’Ullastrell Mercè Rodò ola del regidor Noel Duque:“L’enveja és tan prima igroga perquè mossega i nomenja”, afegint-hi: “Ningúet troba a faltar i, malgrataixò, estàs desitjant tor-nar.” Navarro, consultatper aquest diari, descarta-va amb rotunditat aspirara ser alcaldable a Terrassaen les pròximes munici-pals. ■

a Cinc dels nou regidors també pleguen i deixen el govern tocat quan agafa força el pacte TeC,ERC-MES, PDeCAT i CUP a L’exalcalde Navarro carrega contra Ballart, però descarta tornar el 2019

Jordi AlemanyTERRASSA

Desbandada del PSC alconsistori en marxar Ballart

Ballart i Navarro, el 2012, després de l’assemblea on van oficialitzar el relleu a l’alcaldia ■ J.A.

EL PUNT AVUIDISSABTE, 4 DE NOVEMBRE DEL 201720 | Nacional |

“Ens dolem dels empreso-naments d’ahir [dijous]:dificulten la construcció deponts de diàleg. Hem detreballar per la convivèn-cia.” És el missatge que vadonar ahir el pare abat deMontserrat, Josep MariaSoler, l’endemà de l’em-presonament del vicepre-sident del govern, OriolJunqueras, i set consellers.També es va pronunciar elbisbe de Girona, FrancescPardo, que a través d’unanota va denunciar “el mo-ment crític que està vivintel nostre país”, i va fer unacrida a respectar “els dretsfonamentals de les perso-nes i de les institucions”.Pardo va demanar a totsels membres de les comu-nitats parroquials i religio-ses del seu bisbat “que pre-guin per les persones que,per les seves conviccions,es veuen allunyades deles seves llars”, una refe-

rència clara al fet que elspresos del govern, de l’ANCi d’Òmnium són polítics.

Hores abans, dijous, co-incidint amb l’entrada a lapresó de mig govern cata-là, l’arquebisbe de Tarra-gona i president de la Con-ferència Episcopal Tarra-conense, Jaume Pujol,s’havia mostrat “profun-dament preocupat i tristper la situació que s’ha ge-nerat”. El comentari, através del seu compte deTwitter, el va fer a títolpersonal i en cap cas va seruna nota del bisbat català,que encara no ha dit resamb relació a aquesta si-tuació de setge judicial perpart de l’Estat espanyol.

Els bisbes catalans coma tals romanen en silenci,decisió que molts cape-llans no comparteixen.El grup de preveres queabans de l’1 d’octubre vanpromoure un manifest afavor del referèndum, quevan acabar firmant 400capellans i diaques, creu

que ara mateix “hi ha lanecessitat que l’Esglésiaes manifesti sobre la situa-ció que viu el país”. Und’aquests capellans, CintoBusquet, considera queaquesta situació extremaque estem vivint “ha posaten evidència l’Estat espa-nyol i ha deixat clar que lesseves pràctiques són d’es-tat opressor, que tergi-versa el relat i que no res-pecta els drets fonamen-tals”. Busquet, no obstantaixò, creu que l’Estat “faun plantejament que estàdestinat al fracàs” i que“està mostrant la debilitatdel seu projecte”.

“Evidentment, és moltdecebedor veure que la po-sició de l’Església catalananomés demana diàleg ob-viant que hi ha una partque vol dialogar i una altraque només dona argu-ments que fan dubtar siestem o no en un estat de-mocràtic”, va dir ahir Jo-sep Torrens en nom d’Es-glésia Plural, entitat de fi-dels de base de caire pro-gressista. “Nosaltres cre-iem que, quan hi ha perso-nes empresonades injus-tament i hi ha violènciapolicial contra gent inno-cent que l’únic que voliaera votar, l’Església nopot fer breus comunicatsapel·lant només al diàleg.”

El monestir de Mont-serrat ha estat en les úl-times setmanes un alta-veu del malestar del país.L’abat de Montserrat hainsistit en la via del diàlegper solucionar el conflictepolític català i “sortir dela situació en què estemsense que ningú en surtihumiliat”, i tres monjosen les seves homilies hancondemnat la violència del’Estat i l’empresonamentde Jordi Cuixart i JordiSànchez. L’últim a fer-hova ser, diumenge passat,el pare Bernabé Dalmau,que, davant d’una basílicaplena, va anunciar: “Ensho poden prendre tot, pe-rò mai no ens hem de dei-xar prendre la pau, el ci-visme i la dignitat. Com acreients i com a catalans.”Així mateix, Dalmau vavoler donar “una paraulad’encoratjament, encaraque sigui difícil, davantdel desencís amb què viugran part del nostre po-ble”, i va destacar que,com a cristians, s’ha de“practicar el doble mana-ment d’estimar Déu i elproïsme”. Per això, va dir,“com a ciutadans hem dedefensar les legítimes as-piracions mantenint lacalma i la no-violència”. ■

Mireia RoureraBARCELONA

L’Església, contra l’opció depresó que dificulta el diàlega L’abat de Montserrat denuncia que els empresonaments de dijous dificulten el diàleg a El bisbede Girona, Francesc Pardo, parla de presos polítics i demana que es respectin els drets fonamentals

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, fa uns dies, durant l’ordenació d’un capellà de la seva diòcesi ■ NÚRIA ASTORCH

“Ens dolem delsempresonamentsd’ahir [dijous]: dificultenla construcció deponts de diàleg”Josep Maria SolerABAT DE MONTSERRAT

“Profundamentpreocupat i trist perla situació ques’ha generat”

Jaume PujolARQUEBISBE DE TARRAGONA

“Preguem per lespersones que, per lesseves conviccions,es veuen allunyadesde les seves llars”Francesc PardoBISBE DE GIRONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Fins a 37 capellans i diaquesdel Bisbat de Vic han denun-ciat a través d’un comunicat“la violència, la mentida, lapresó, la persecució de les lli-bertats de reunió i d’expressiói la supressió de les nostresinstitucions, el Parlament i elgovern”, que suposa l’aplica-ció de l’article 155. També la“utilització política dels jut-jats amb l’amenaça de penesextraordinàries” que, diuen,“han trasbalsat la convivèn-cia”. Els preveres fan una cridaa tots els ciutadans i a les for-

ces polítiques perquè utilitzin“el diàleg i mitjans semprepacífics a l’hora de promoureels drets històrics del nostrepoble” i diuen que esperen “elretorn dels drets fonamentalsi de les més altes institucionsde govern, l’abolició dels judi-cis polítics, l’alliberament delsempresonats i el respecte a lapluralitat de pensament i a leslegítimes aspiracions del po-ble català”. Entre els signants,hi ha Joan Torra, rector deSant Feliu i de la parròquia dela Mare de Déu de Montserrat

de Torelló; Ramon Bufí, rectorde Roda de Ter; Jordi Caste-llet, rector de Calldetenes;Jordi Vila, rector de Sant Paude Manlleu; Joaquim Ciuró,de Manresa, i Fèlix Guàrdia,de Vic. Recorden que l’Esglé-sia avala el dret a l’autodeter-minació i que Joan Pau II hova legitimar dient que “ni unestat, ni una altra nació nicap organització internacio-nal no tenen mai dret a afir-mar que una determinadanació no és digna d’existir”.■ ANNA AGUILAR

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els capellans de Vic, contra “la violència i la mentida”

| Nacional | 21EL PUNT AVUIDISSABTE, 4 DE NOVEMBRE DEL 2017

l setmanari Le Nouvel Ob-servateur, també conegutcom a L’OBS, que es publicades del 1964, de tendència

política de centreesquerra i un delsmés importants de França, ha feli-citat el president Puigdemont perl’estratègia aplicada amb el viatge aBèlgica perquè ha aconseguit euro-peïtzar les aspiracions polítiquesdels catalans i la “manca crònicad’independència de la justícia espa-nyola” denunciada pel president.

Segons Jean-Baptiste Naudet,un dels reporters estrelles del set-manari, “Carles Puigdemont mos-tra als europeus i als seus líders queel precedent català no és el preludid’una balcanització, una atomitza-ció de la Unió Europea (que condui-ria a la seva desintegració), i que elmoviment independentista catalàno està en contra d’Europa. I ésque, al contrari, és favorable a Eu-ropa. Fins i tot són més proeuro-peus que a Madrid”. I el suport en-cara va més enllà: “Puigdemont,president d’un territori de les di-mensions de Bèlgica, ha fet una ju-gada ben pensada, ben organitza-da, ben preparada per endavant”.

Naudet reprodueix la visió dePuigdemont sobre que el seu “crimés haver declarat pacíficament i de-mocràticament la independència”.

Altres diaris, en format digitalL’edició digital de The Guardiananalitza les opcions d’extradició dePuigdemont de Bèlgica i obre laporta que es pugui refugiar al Reg-ne Unit en un futur. “L’extradiciódel líder català pot trigar anys i ésun cas que podria posar a prova els

E

límits de confiança entre els socisde la UE”. El rotatiu britànic evi-dencia que l’extradició del presi-dent es podria allargar durant me-sos o, fins i tot, anys. Per AndrewSmith, especialista en extradiciódel despatx d’advocats Corker Bin-ning, “és probable que les qüestionsclau per al tribunal d’extradició bel-ga siguin si les denúncies criminalstenen una motivació política i si lesautoritats espanyoles actuen demanera abusiva”. The Guardiantanca la informació amb una supo-sició: “Potser el Regne Unit, que en-cara no ha aconseguit formalmentel seu lloc dins d’un sistema d’ordrede detenció europeu post-Brexit,podria ser una destinació atractivaper als fugitius catalans?”

El diari israelià Hurriyet va reco-llir en l’edició d’ahir la sortida depresó de l’exconseller Sant Vila, uncop va fer efectiva la fiança.

Al-Jazeera, la cadena de televisióqatariana i referent informatiu detot el món àrab, va repassar la si-tuació, començant per l’empreso-nament de Jordi Cuixart i JordiSánchez, la del vicepresident OriolJunqueras i els consellers, les decla-racions d’Ada Colau demanant, ennom de l’Ajuntament, l’allibera-ment immediat dels presos políticsi, també, les declaracions d’Andrewvan den Eynde, advocat belga dePuigdemont.

Van den Eynde va declarar, se-gons Al Jazeera, que la jutgessa,Carmen Lamela, estava “mirant el

seu telèfon mòbil”, mentre el seuequip jurídic va presentar les pro-ves. “Quan un jutge mira cap avall,quan no importa la quantitat de do-cumentació que presentem, etsents com si la decisió estigués pre-sa per endavant”, va afegir-hi Vanden Eynde.

Finalment, el rotatiu alemanyBild va fer un balanç de les opcionsde Puigdemont de sortir ben paratpel que fa a l’extradició des de Bèl-gica. “Bèlgica és un dels pocs païsosde la UE on es pot sol·licitar asil po-lític.” Segons Bild, el ministre belgad’immigració, Theo Francken, haopinat que “no seria inversem-blant, en vista de la situació. Per-què, fins a quin punt Puigdemonttindrà un judici just?” ■

‘L’OBS’ felicita Puigdemont

Dues portadesmonogràfiquesDels diaris en for-mat paper d’ahirdos van dedicar laportada de maneramonogràfica alconflicte català.L’escocès ‘The Na-tional’, que fins itot va afegir unaestelada a la lletra“o”, i el diari basc‘Gara’, que demanala llibertat delspresos polítics ca-talans en anglès iamb un dissenyque incorpora lesquatre barres.

REGNE UNIT?· El diari ‘The Guardian’ tanca l’article suggerint que el Regne Unit seria una opció d’asil factible MÒBIL ·L’advocat de Puigdemont es queixa que la jutgessa Carmen Lamela mirava el mòbil mentre li presentaven les proves

RedaccióBARCELONA

Les portades de les edicions de paper de ‘The National’ i ‘Gara’ i dues imatges de ‘The Guardian’ i ‘Le Nouvel Observateur’ ■ EPA

La direcció estatal de Po-dem va acordar ahir con-vocar una assemblea ciu-tadana a Catalunya per re-novar la direcció de la for-mació, però supedita ladestitució del seu líder, Al-bano Dante Fachin, al re-sultat de la consulta a les

bases sobre el 21-D, queacaba dimarts. En unareunió d’urgència, el mà-xim òrgan de direcció en-tre assemblees va respon-dre així a la petició de 34cercles de Podem a Catalu-nya que reclamaven que esconvoqués una assembleaextraordinària per posar fial mandat de Fachin.

La direcció catalana,

però, va emetre un comu-nicat per recordar que eldocument organitzatiu deVistalegre II estipula que“les decisions de l’assem-blea ciutadana podran te-nir caràcter de consultarevocatòria transcorregutun termini de 18 mesosdes de l’elecció de la perso-na o l’òrgan que s’hagi derevocar”. Fachin va pren-

dre possessió del càrrec desecretari general el julioldel 2016 i subratlla que,per tant, fins al gener del2018 “no es pot celebrarcap assemblea ciutadanaen forma de consulta revo-catòria”. Els plans d’Igle-sias són que Podem es pre-senti amb els comunsd’Ada Colau en les pròxi-mes eleccions. ■

Fachin recorda a Iglesias queno se’l pot destituir fins al generRedaccióBARCELONA

Fachin és el secretari general de Podem ■ ALBERT SALAMÉ

EL PUNT AVUIDISSABTE, 4 DE NOVEMBRE DEL 201722 | Nacional |

POLÍTICA POLÍTICA

El director d’‘ElJueves’, citat adeclarar

Europa estudiaràel tancament dewebs durant l’1-O

La presidenta del Parlamentde Catalunya, Carme Forca-dell, va ser rebuda entreaplaudiments ahir al matíquan va arribar al Parlament,com a mostra de suport delstreballadors d’aquesta institu-ció. Ha agraït el gest al seucompte de Twitter: “Orgullosade presidir el Parlament delnostre país, orgullosa delsseus treballadors. Gràcies perla vostra feina i el vostre es-calf.” ■ REDACCIÓ

El director de la revista satíri-ca El Jueves, Guille Martínez-Vela, haurà d’anar a declarardimecres al jutjat d’instrucciónúmero 20 de Barcelona per-què la policia espanyola li hainterposat una denúncia perinjúries. La revista va publicarel 4 d’octubre, tres dies des-prés del referèndum de l’1-O,que a Catalunya no quedavenexistències de cocaïna a cau-sa de la forta presència poli-cial. ■ REDACCIÓ

POLÍTICA

La Comissió Europea va reite-rar ahir que no té “res” a dirsobre l’empresonament delsvuit consellers catalans. Laportaveu Annika Breidthardtes va limitar a dir que és “unaqüestió de les autoritats judi-cials”. “Respectem la seva in-dependència”, va dir, i hi va afe-gir que la CE no pot “interferir-hi” ni intercedir-hi. Al vespre,un centenar de persones s’hivan concentrar per denunciarl’engarjolament. ■ REDACCIÓ

La ComissióEuropea continuasense dir res

L’Ajuntament de Sant Cugatva anunciar ahir a la tarda queel PDeCAT i el PSC van decidirtrencar el pacte de governdesprés de deu mesos i“d’acord mutu”. L’alcaldessa,Mercè Conesa, i el socialistaPere Soler, tenen previst do-nar les explicacions pertinentsdilluns vinent. Els darrers diesERC i la CUP havien pressio-nat perquè es produís el tren-cament arran de l’aplicaciódel 155. ■ REDACCIÓ

La Comissió Europea va ac-ceptar ahir una denúncia delpartit Pirates de Catalunyacontra la Unió Europea (UE)pels intents del govern espa-nyol de tancar rèpliques dellloc web del govern català so-bre el referèndum de l’1 d’oc-tubre i per les denúncies a mi-litants del Partit Pirata per ha-ver col·laborat a replicar-les. Elpartit considera la clausura dewebs com un atac a la lliber-tat d’expressió. ■ REDACCIÓ

POLÍTICA

Forcadell rep elsuport delParlament

El PDeCAT i el PSCtrenquen el pactea Sant Cugat

POLÍTICA

Carme Forcadell, ahirarribant al Parlament ■ EFE

a només un mes que els pro-fessionals i voluntaris de l’as-sociació contra l’anorèxia i labulímia (ACAB) atenen no

només presencialment, per telèfoni en línia sinó que també ofereixenla possibilitat de parlar via Skipe.“És una manera d’acostar-nos alsmalalts que són de fora de Barcelo-na i no es poden desplaçar, però so-bretot de posar les coses fàcils, jaque les persones que pateixen untrastorn de la conducta alimentàriamolts cops demanen una visita i fi-nalment no venen, no pas perquèse n’oblidin sinó perquè a l’hora dela veritat no s’hi atreveixen”, expli-ca Sara Bujalance, directora gene-ral de l’ACAB. “Així podem parlaramb ells però des de casa seva, onse senten més segurs”, reflexiona.Pel mateix motiu, per lluitar contrales pors i les reticències i donar elmàxim de facilitats, l’ACAB obriràl’any que ve un nou canal d’atenció,el de WhatsApp, amb el qual espe-ren ajudar sobretot els més joves.

Acompanyar els malalts i tambéles seves famílies és la gran missióde l’associació, que va néixer el1992 impulsada per familiars i es-pecialistes de l’hospital Clínic deBarcelona. L’entitat està ara pen-dent d’una subvenció de 30.000 eu-ros que de moment no arriba per-què Madrid la té bloquejada des queté intervinguts els comptes cata-lans. La partida ha de servir per fi-nançar dues línies: la dinamitzaciódels equips de voluntaris i el suporta afectats i el seu entorn.

F

Tal com explica Bujalance, lesunitats especialitzades dels hospi-tals, ja siguin públics o privats, s’en-carreguen del tractament que hande seguir els afectats d’anorèxia obulímia, però aquestes són malal-ties que “desgavellen tota la famí-lia”. “Els pares –relata– poden teniransietat o depressió i problemesper fer la seva vida normal o rela-cionar-se amb la parella.” És per ai-xò que l’ACAB intenta complemen-tar la teràpia mèdica i “donar lamà” a tots els afectats. Els ofereix elque necessitin en cada cas, ja siguiinformació, estar en contacte amb

gent que està vivint el mateix, pau-tes o un espai per expressar elsdubtes i les angoixes. “Les unitatsde cada hospital han de fer econo-mia dels seus recursos, i l’associa-ció el que fa és reforçar la seva fei-na”, resumeix la directora generalde l’ACAB. L’any passat van aten-dre unes 2.000 persones.

Actualment, cinc de cada centnoies pateixen un trastorn de laconducta alimentària i un 11% mésestà en risc de desenvolupar-la.Malgrat que la tasca que fan enti-tats com l’ACAB per rebaixar les xi-fres són essencials, és una de les

més de 500 associacions afectadesper la intervenció dels comptes dela Generalitat. Madrid manté blo-quejat un paquet de 10 milions des-tinat a subvencionar projectes so-cials. Dins d’aquesta partida, hi haels 30.000 euros que han d’anar al’ACAB. Com explica la directora derelacions exteriors de l’associació,Montserrat Conesa, l’associació viuen gran part de les subvencions dela Generalitat, que representen el80% del pressupost total.

Hora de reinventar-seLa resta del finançament prové dedonacions i d’activitats com ara elstallers escolars, que paguen elsajuntaments i serveixen per fer cai-xa. “Tenim clar que hem de fer méscoses per aconseguir fons propis,toca reinventar-se”, assegura Cone-sa.“Fa anys que veiem que la ten-dència de les administracions ésdonar menys diners i de maneramés inestable –afegeix Bujalance–,cosa que ens deixa en una situacióde molta fragilitat.” És per això quel’ACAB està buscant fonts més es-tables que “permetin fer previsionsmés sòlides”, entre les quals desta-quen les col·laboracions amb em-preses. Es volen encarregar d’orga-nitzar, per exemple, tallers de salutfamiliar destinats als empleats i fi-nançats per la companyia. En l’àm-bit professional, l’ACAB vol fer mésformació i oferir la seva experiènciai coneixements a professors, met-ges o monitors de menjador. “Seriauna via d’ingressos –remarca Buja-lance– i al mateix temps una mane-ra de complir amb la nostra missió:sensibilitzar la societat.” ■

TASCA ·L’associació contra l’anorèxia està pendent d’una subvenció de 30.000 euros que serveix per donar suport als malaltsi les seves famílies VIA · L’entitat es proposa fer més formació a professors, metges i monitors per augmentar els fons privats

ELS EFECTES DE LA INTERVENCIÓ. Associació contra l’anorèxia

Laia BrugueraBARCELONA

Recursos massa inestables

Una noia durantl’hora de dinar en elmenjador d’uninstitut deBarcelona■ ALBERT SALAMÉ

EL PUNT AVUIDISSABTE, 4 DE NOVEMBRE DEL 2017 LES ALTRES EDICIONS a www.elpuntavui.cat | Nacional | 25

1301

38-1

1754

10w

Ajuntament d’Aitona

EDICTESobre la modificació puntual de les Nor-mes subsidiàries de planejamentEl Ple de la Corporació, en sessió or-dinària de 31.10.2017, ha aprovat inicial-ment una modificació puntual de les Nor-mes subsidiàries de planejament urba-nístic d’Aitona per incorporar al sistemaviari una sèrie de solars municipals.La modificació puntual de les Normessubsidiàries se sotmet a informació públi-ca pel termini d’un mes, comptat des dela darrera inserció d’aquest edicte en elButlletí Oficial de la Província, al taulerd’anuncis i en el diari El Punt Avui, per talque tothom pugui examinar l’expedient ipresentar-hi al·legacions o suggeriments.Transcorregut aquest termini sense quese’n presentin, s’entendrà que l’acordd’aprovació inicial esdevé provisional i estrametrà l’expedient a la Comissió Territo-rial d’Urbanisme de Lleida perquè, si es-cau, l’aprovi amb caràcter definitiu.L’expedient es pot consultar a la Secreta-ria de l’Ajuntament, al carrer Major, 6d’Aitona, de dilluns a divendres i de les 8a les 15 hores, i al webhttps://tauler.seu.cat/inici.do?idens=2503870005.Les àrees del territori objecte del plane-jament les noves determinacions del qualsuposen la modificació del règim urba-nístic vigent, queden afectades per lasuspensió de llicències a què es refereixl’article 71 del Text refós de la Llei d’urba-nisme, pel termini màxim d’un any.Aitona, 2 de novembre de 2017L’alcaldessa, Rosa Pujol Esteve

1515

27-1

1754

09w

EDICTEEl Ple del Consell Comarcal del PallarsJussà, reunit en sessió extraordinària eldia 31 d’octubre de 2017, va adoptar l’a-cord d’aprovació inicial de la modificacióde l’Ordenança fiscal núm. 1, reguladorade la taxa del servei de recepció obligatò-ria de recollida, transport, tractament i eli-minació de residus municipals i altres resi-dus domiciliaris, residus comercials i reco-llida selectiva de paper-cartró, vidre, enva-sos i matèria orgànica, per a l’exercici2018 (Exp. 335/2017).De conformitat amb la normativa previstaen els articles 49 b i 70.2 de la Llei 7/1985,reguladora de les bases de règim local;l’article 17.1 i 17.2 del Text refós de la Llei39/1988, de 28 de desembre, reguladorade les hisendes locals, i l’article 178.1bdel Text refós de la Llei 8/87, municipal i derègim local de Catalunya, aquest acord i eltext de la modificació de l’Ordenança fiscalaprovada estaran exposats al públic a lasecretaria del Consell Comarcal durant elperíode de 30 dies, comptats a partir del’endemà de la darrera publicació d’aquestanunci en el BOPL o en el diari El PuntAvui, diari de màxima difusió de la provín-cia, perquè els interessats puguin exami-nar l’expedient i presentar-hi les al·lega-cions que considerin convenients.Si en aquest termini no se’n presenta cap,aquest acord esdevindrà definitiu sensenecessitat d’un nou acord i es procedirà ala publicació del text íntegre de la modifica-ció de l’ordenança.Tremp, Pallars Jussà,31 d’octubre de 2017El presidentSr. Constantí Aranda Farrero

En aparença és un indreterm, sense encís, tot i queno és estrany veure-hi tu-ristes que s’acosten a visi-tar-lo atenent la recoma-nació de la guia de torn.Malgrat això, però, l’as-pecte actual de la plaçadels Campions de Barcelo-na, un petit racó icònic dela Vila Olímpica concebutcom un llegat permanentdels Jocs del 1992, és mésaviat descoratjador. Elsdesperfectes d’alguns delsseus principals elementsarquitectònics, com arales 257 plaques incrusta-des a terra amb el nomdels medallistes dels JocsOlímpics barcelonins, sónmés que visibles i, ara perara, el consistori no esplanteja fer una interven-ció per reordenar la plaça,tot i les veus –veïnals i del’oposició– que defensenque ara, coincidint ambels 25 anys dels Jocs, és unbon moment per fer-ho.

L’encarregada d’expres-sar aquest recel pel que fa a

l’inici de l’obra va ser la ti-nenta d’alcalde d’Ecologia,Urbanisme i Mobilitat, Ja-net Sanz, durant una co-missió de la corporació ce-lebrada el 23 d’octubrepassat. “No compartim lanecessitat de transformaraquest espai, però sí deconservar-lo”, va manifes-tar Sanz, que, posterior-

ment, va assegurar que ac-tualment ja s’hi fan tre-balls de manteniment pe-riòdics per preservar, jus-tament, peces com ara lesplaques.

A l’hora, però, de plan-tejar un debat amb més re-corregut sobre quin ha deser el futur de l’indret, latesi del govern de Colau és

que, abans, s’han de resol-dre els problemes que pre-senta ara, com la presèn-cia de sensesostre. “I aixòvol dir fer polítiques so-cials i no urbanístiques”,va reblar Sanz. Aquest re-lat, però, no casa amb el del’Associació de Veïns de laVila Olímpica ni amb el delPP, la formació que va pro-

piciar el debat en la comis-sió i que defensa que unaeventual reforma de la pla-ça la dignificaria i ajudariaa resoldre la situació de lagent que hi dorm o que hifa botellón. “Ara com ara,és una plaça oblidada iamb una imatge desolado-ra”, assevera el regidor po-pular Javier Mulleras. Ara

mateix, doncs, no hi haconsens.

Inaugurada el 25 de se-tembre del 1992, i disse-nyada pels arquitectes Jo-sep Martorell, Oriol Bohi-gas i David Mackay, la pla-ça dels Campions va seruna iniciativa d’El MundoDeportivo, apadrinada pelconsistori barceloní i elCOOB. La idea era crearun enclavament que pre-servés la imatge dels Jocsa través de qui en van serles figures més mediàti-ques, els esportistes guar-donats. La fórmula per fervisible aquest homenatgeva ser una col·lecció de257 plaques, inicialmentde coure, amb el nom detots ells.

Els primers problemes,però, van aparèixer quanvan començar a ser roba-des, la majoria de vegadesarrencades de terra per laforça. Arran d’això, el2010 van ser reposades isubstituïdes per un modelnou fet de llautói amb un sistema d’anco-ratge a terra reforçat. Ai-xò ha provocat que ara si-gui més difícil arrabassar-les, però tot i això ja hi haqui ho intenta, a cops. Lesrajoles esberlades en do-nen fe. Més sort han tin-gut els altres dos ele-ments que estructuren lapersonalitat de la plaça:el podi dels campions i lesempremtes de les mansde deu llegendes –des deCruyff fins a Magic John-son– que decoren el pavi-ment de la plaça. ■

Francesc EspigaBARCELONA

a L’Ajuntament es resisteix a reformar la plaça dels Campions, convertida en reducte per alssensesostre i el ‘botellón’ a El vandalisme en castiga les plaques amb el nom dels medallistes

BARCELONA

Llegat a la Vila Olímpica deBarcelona, en l’oblit

Una vista general de la plaça, amb la porxada al fons, on acostumen a dormir els sensesostre ■ F. ESPIGA

Tres anys després ques’anunciés la posada enmarxa del projecte de bos-cos saludables i itineraristerapèutics, la Diputació,ajuntaments i l’AssociacióSèlvans van presentarahir el primer bosc que for-ma part d’aquesta iniciati-va. Es tracta d’un progra-ma que promou el turismede salut en boscos que re-

uneixen un seguit de ca-racterístiques, i en el pro-grama n’hi haurà set, tot ique de moment només co-mencen les visites a Can

Fornaca, de Caldes de Ma-lavella, i en dos boscos deVidrà i Girona. La presen-tació d’aquest primer iti-nerari es va fer ahir, pri-

mer a l’ajuntament de Cal-des i posteriorment a CanFornaca, on la terapeutaMontserrat Moya va feruna visita guiada.

El recorregut pels bos-cos és de dues hores, alllarg de les quals es practi-quen exercicis sensorialsamb un guia que té unaformació específica. Laidea és que siguin grups re-duïts, segons va explicarMoya, per a més grans dequinze anys, ja que es con-sidera que els nens podendistreure de l’atenció querequereix.

A més, tampoc s’accep-ten animals de companyiapel mateix motiu, i el mò-bil s’ha de tenir apagat.L’experiència té un costque oscil·la entre els 15 iels 20 euros, i qui hi estiguiinteressat ja pot omplir unformulari a www.sel-vans.ong. ■

CALDES DE MALAVELLA

Primer bosc terapèuticcom a producte turístic

Nuri FornsCALDES DE MALAVELLA

a L’AssociacióSèlvans presenta elsprimers boscos ambitineraris saludables

La terapeuta Montserrat Moya, d’esquena, amb el grup queva fer l’itinerari ahir ■ M. LLADÓ

EL PUNT AVUIDISSABTE, 4 DE NOVEMBRE DEL 2017 | Apunts | 43

Agramunt III CINEMA CASAL D’AGRAMUNT Cars 3 (CAT) 18.15

La llamada 22.15

Carrer Mercadal, 7

Alpicat III JCA CINEMES LLEIDA-ALPICAT American Assassin 15.30 - 17.40 - 19.50 - 22.00

00.10

Amor a la siciliana 19.10

Annabelle 2 21.40 - 23.35

Barry Seal: El traficante 23.00

Blade Runner (V.O.S.E) 23.35

Blade Runner 2049 18.05 - 21.00

Canción de Nueva York 18.20 - 20.05 - 21.50

Deep 15.15 - 17.00 - 18.45

El diari de la Florentina 18.00

El muñeco de nieve 21.05 - 23.20

El secreto de... 16.10 - 18.20 - 20.30 - 22.40

00.50

El sistema solar 15.40 - 17.30 - 19.25 - 21.15

23.05

Enganchados a la muerte 17.45 - 19.50 - 21.55 - 00.00

Geostorm 16.30 - 20.15 - 22.20 - 00.25

It 23.55

Kingsman: El círculo... 22.30

La batalla de los sexos 15.50 - 18.05 - 20.20 - 22.35

00.50

La gran enfermedad... 16.15 - 18.30 - 20.45

La llamada 16.20

La montaña entre... 15.40 - 19.30

La piel fría 20.30 - 22.35 - 00.40

La suerte de los Logan 16.00

Operación cacahuete 2... 15.30 - 17.20

Tadeo Jones 2 18.35

The Crucifixion 15.50 - 17.35 - 19.20 - 21.05

22.50 - 00.35

Thor: Ragnarok 3D 15.30 - 17.55 - 22.40

Thor: Ragnarok 16.35 - 19.00 - 20.20 - 21.25

23.50

Toc toc 16.45 - 18.40 - 20.35

C. K. Pla Parcial 2 (Av. Alpicat). 973 70 63 50.

Balaguer III SALA D’ACTES DE L’AJUNTAMENT

DE BALAGUER Cars 3 (CAT) 17.30

Geostorm 22.15

Plaça Mercadal, 1

Bellpuig III CINEMA ARMENGOL It 18.15 - 22.15

Carrer Ramón Folch, 17

Lleida III JCA CINEMES LLEIDA-RAMBLA Annabelle 2 21.55 La pell freda 20.00 Tadeo Jones 2 16.45 Toc toc 18.15

C. Anselm Clavé, 6. 973 232 726.

III SCREENBOX FUNATIC Camina conmigo 11.00 - 12.30 - 12.55 - 13.00 Canción de Nueva York 11.00 - 14.00 - 19.15 El tercer asesinato 17.10 - 22.40 El último traje 11.00 - 17.40 En cuerpo y alma 11.00 - 14.00 - 19.15 En cuerpo y alma (V.O.S.E) 12.30 - 22.50 Estiu 1993 15.30 Handia 13.10 - 14.40 - 20.45 La piel fría 11.00 - 16.35 Las hijas de Abril 11.00 - 12.50 - 21.10 ¡Lumière!... (V.O.S.E) 12.30 - 13.00 Nuestra vida en la... 18.20 - 20.15 - 22.15 Nuestra vida... (V.O.S.E) 12.45 Una mujer fantástica 11.00 - 15.55

Pi i Margall 26 902 125 902.

III TEATRE PRINCIPAL DE LLEIDA Amor a la siciliana 18.00 - 19.45 La montaña entre... 16.00 - 21.30

Pl. Paeria, 7. 973 242 925.

Seu d’Urgell (La) III CINEMES GUIU Ballerina 18.00 Fantasia by Escribà 20.00 Handia 22.15 La llamada 22.15 Thor: Ragnarok 17.45 - 20.00

Av. Salòria, 55

Solsona III CINEMA PARÍS El nadó en cap 18.30 La piel fría 22.15

Carrer de Tora

Tàrrega III MAJÈSTIC Annabelle 2 22.30 El secreto de... 18.00 Estiu 1993 20.15 Gru 3, mi villano favorito 18.15 Thor: Ragnarok 20.10 - 22.30

Av. Catalunya 56.

Vielha e Mijaran III CINEMA ERA AUDIOVISUAU Operación cacahuete 2... 18.15 Thor: Ragnarok 22.00

Carrer Calbeto

Els cinemes de Lleida

tv locals

LLEIDA TV 07.30 Notícies vespre. 08.15 Aran TV resum setmanal. 08.59 Petons i moltes felicitats. 09.00 Club Banyetes. 10.15 La ba-ba. 10.30 Sindicats-UGT. 11.00 De Tee a Green. 11.30 Info Noguera. 12.00 Adolescents.cat. 12.30 7 dies. 13.30 Torna-la a tocar, Sam. 14.00 Procés creatiu. 14.30 Kastanya.cat. 15.00 El debat de Lleida Activa. 16.00 1món.cat. 18.00 Bàsquet en joc. 20.30 Teló de fons. 21.00 Gaudeix la festa. 21.30 Al dia. 22.00 DiS. 22.30 1món.cat. 00.30 Segre.com cercle.

PIRINEUS TV 09.00 Club Banyetes. 10.00 L’informatiu. 10.30 Boletgrafi es. 11.00 L’informatiu. 11.30 Orquestra’t. 12.00 L’informatiu. 12.30 Gaudeix la festa. 13.00 Serveis informatius. 13.30 Totrecordant. 14.00 Dosos amunt! 15.00 Art a l’Empordà. 15.30 Detot i més. 16.00 Carreteres. 16.30 Zona natural. 17.00 De Tee aGreen. 17.30 La clau de la nostrahistòria. 18.00 Cakes i pastissos. 18.30 Entre ceps. 19.00 El debat deLleida Activa. 20.00 Boletgrafi es. 20.30 Recull setmanal. 21.00 DiS. 21.30 Entre ceps. 22.00 Aventura’t. 22.30 Barcelonautes. 23.00 Recullsetmanal. 23.30 Teló de fons. 00.00 Recull setmanal. 00.30 De tot i més. 01.00 Recull setmanal. 01.30 Somde poble. 02.45 Rutes pel Pirineu.

‘La gran enfermedad del amor’

ConcertsESTACH� 20.30. Esgléisa. Actuació Saxo-fons Quartet. Dins els actes 10anys de Sons de Tardor.

LA POBLA DE SEGUR� 19.00. Cerverseria CTretze. Con-cert Mundo Chillón + Carlitos.

LES BORGES BLANQUES� 23.30. Cafeteria Slàvia. Actua-ció de Renaldol i Clara.

LLEIDA� 22.30. Cafè del Teatre. Actuacióde Ray Gelato & The Enforcers.Dins el Jazz Tardor.� 00.00. Sala Línia. Actuació de djJazz Sessions Cisco Kid.

FestesTORRE-SERONA� 19.00. Concert + sessió de ballamb el grup Café Trio.

FiresCERVERA� 10.00 a 14.00. Carrer Major. Re-troencants Cervera Market.

SORT� Fira de tardor. Tot el dia. 3r con-curs nacional i XIII mostra d’ovellaxisqueta. 8è concurs de ratafiadel Pallars. III mostra de cervesesartesanes. Fira de productesKm0, maquinària agrícola i auto-moció, mercat multisectorial, mú-sica en directe, balls tradicionals, iactivitats per a grans i xics.� 10.30. Plaça Major. Taller infantild’ovella xisqueta.� 12.00. Pl. Major. Conta contes dela Cambuleta a càrrec de NoemíBusquets.� 17.00. Pl. Major. Ballada de dan-ses pallareses i tradicionals.� 17.30. Església parroquial SantFeliu de Sort. XI Trobada de mú-sics pallaresos Sort Músics 2017,amb la participació de músicsamateurs i professionals.� 18.00. Cafè Pessets. 8è concursde Ratafia del Pallars. Recollida demostres, estand del projecte Re-cossira a la zona de productesKm0.� 18.30. Pl. Major. 1r concurs decerveses artesanes.� 20.00. Pl. Major. Música en di-recte amb el grup Motherfuckers.

TREMP� Fira del Codony. 08.00. Camina-da de Tremp a les Gesseres: 4 cu-riositats geològiques del nostreentorn, acompanyats per un guiaexpert. Recorregut: 7 kim. Sortidai arriba a la plaça de Capdevila.� 09.00 a 11.00. Carpa informa-ció. Recollida dels allioli de codo-ny participants al 16è concurs.� 09.00 a 11.30. Pl. de Capdevila.Esmorzar popular.� 10.00 a 13.00. Pg. de Pare Ma-nyanet. II Trobada d’intercanvi.� 10.00. C. de Dr. Roure i Pl. del'Església. Tallers participatius idemostracions d'artesans.� A partir de les 10.00 i fins a les14.00. Pl. de Capdevila. FutbolNet.� 11.00. Inauguració de la 16a edi-ció de la Fira del Codony amb enToni Massanés, director generalde la Fundació Alícia.� 11.00. Presentació de producteselaborats amb codony.� 12.00. Pl. de la Creu. Inici de lacercavila amb els gegants deTremp i els grallers de La Casa delSol Naixent.� 13.00. Pl. de Capdevila. TallerFes-te el teu allioli de codony, acàrrec de Badia Xarcuters.� 17.00. Pl. de la Creu. Batucadaamb la Colla Lo Peirot de Tremp,acompanyats per capgrossos.

� 17.00. Presentació de producteselaborats amb codony.� 17.45. Recinte de la Fira. Espec-tacle d’animació infantil Unad’aventures, a càrrec de FestucTeatre.� 18.30. Pl. de Capdevila. Lliura-ment de premis als guanyadors/es del concurs d’allioli.� 18.45. Pl. de Capdevila. Taller decuina Pallars, terra de corder, acàrrec de APAT.� 20.30. Tancament de fira.� 20.45. Correbars.� 22.00. Espai cultural La Lira. Es-pectacle de dansa Sin baile no hayparaiso, a càrrec de Pere Faura.

InfantilsAGRAMUNT� 11.30. Biblioteca Guillem Vila-dot. Atrapacontes a càrrec de Rà-dio Sió.

BELL-LLOC D’URGELL� 11.00 a 13.00. Esplai La Costere-ta. Activitats d’esplai per infants ijoves de 3 a 17 anys.

TÀRREGA� 18.15. Cinemes Majèstic. Projec-ció de la pel·lícula infantil Gru 3: elmeu dolent preferit.

TeatreLES BORGES BLANQUES� 22.00. Teatre Les trifulques d’unparell de dos, a càrrec del grup deteatre Vaderetro de Barcelona.

LLEIDA� 12.30. Teatre de la Llotja. Galajove de màgia.� 18.00. Teatre municipal de l’Es-corxador. Espectacle El Patufetvalent, a càrrec de la Cia. TaliaTeatre.� 18.30. Teatre de la Llotja. Espec-tacle Dolce Vita, amb el Mag Lari.

MOLLERUSSA� 21.00. Teatre l’Amistat. Repre-sentació de l’obra Infidelitat(s), acàrrec de Quarta Paret.

ConferènciesCERVERA� 18.00. Centre Obrer (sala Fabià).Conferència Les finances ètiques,una economia al servei de les per-sones, a càrrec d’Helga Rovira,membre de la junta directiva deFinançament Ètic i Solidari(FETS) i sòcia de treball d’Arç Co-operativa.

LA POBLA DE SEGUR� 11.00. Moli de l’Oli. Xerrada Fi-sioteràpia respiratòria, a càrrecd’Ariadna Verdeny. Dins les Jorna-des Fés Salut.

LLEIDA� 19.00. Aula Magna de l’IEI. Con-ferència amb el títol Els valors dela reforma a la societat, a càrrecde Guillem Correa Caballé. Dins elcicle 500 anys de la reforma pro-testant.

PONTS� 18.00. La Sala. Conferència Ca-talunya i Europa des de Suècia, acàrrec de Bodil Valero, eurodipu-tada.

JornadesLLEIDA� 1r Congrés Internacional IEI. Va-lors en una societat canviat: edu-car en xarxa. 09.30. Aula MagnaIEI. Conferència La personalitza-ció de l’educació, a càrrec de Cé-sar Coll de la Universitat de Bar-celona.� 12.00. Conferència de cloenda:Educar en xarxa, les TIC: Valors enuna societat canviant, a càrrec deMarina Subirats, de la UAB.� 13.30. Acte de cloenda.

GastronomiaL’ALBI� Mostra Gastronòmica de lesGarrigues. Restaurants partici-pants: Restaurant Ca La Margaa-rida (L’Albi); restaurant El Castell(La Floresta); restaurant La Place-ta (Arbeca); restaurant La Garbi-nada (Granyena de les Garrigues);restaurant Hostal Benet, Masiales Garrigues (Les Borges Blan-ques); restaurant El Drac (ElsOmellons); restaurant Els Fogonsde la Carme (Cervià de les Garri-gues), i restaurant La Llena (LaPobla de Cérvoles). Fins al 17 dedesembre.

LLEIDA� Mostra gastronòmica del porcPorc Passió. Restaurants partici-pants: Bar L’Antiquari. Tapes demercat, restaurant Aimia, restau-rant Celleret del Segre, restaurantLa Dolceta, restaurant Click Me-nú, restaurant La Fusta, hotelHostal del Carme, restaurant Am-brosia, restaurant Cràpula, res-taurant La Huerta, hotel HostalJaumet, restaurant Artapa 1224 -Gastrobar, restaurant Del Remei,restaurant La Masia, hotel La Fon-da del Nastasi, restaurant Blasi,restaurant El Bistrot, restaurantLo Ponts, hotel NH Pirineos, res-taurant Brassa d’Or, restaurant ElCeller del Roser, hotel Pessets,restaurant Cal Farré, restaurantFerreruela, restaurant Monestir deles Avellanes, pensió Fonda Farré,restaurant Cal Molí, restaurantGaudim, restaurant QR Cafè, pen-sió Hostal Roma, restaurant CalXirriclo, restaurant Genial, restau-rant Resquitx, pensió Hostal Valld’Àneu, restaurant Can Pere i res-taurant L’Hortet. Fins al 30 de no-vembre.

TREMP� Jornades gastronòmiques Cuinade Fira. 26 establiments del Pa-llars Jussà elaboren menús a basede plats tradicionals coincidintamb les fires. Ingredient principalés el corder. Fins al 19 de novem-bre.

InauguracionsLLEIDA� 11.00. Centre d’Art La Panera.Inauguració de l’exposició Sudan-do el discurso.

PresentacionsJUNEDA� 21.00. La Farinera. Presentaciódels llibres guanyadors del premiJoan Duch 2017 i del Premi dePoesia Carles Hac Mort, ambl’acompanyament musical deSanti Careta.

Donació de sangVILA-SANA� 11.00 a 14.00. Sala de plens del’Ajuntament.

DiversosARTESA DE SEGRE� 18.00. Cubtural. Projecció de lapel·lícula Operació Cacauet 2 i ales 21.30 projecció Estiu 1993.

BALAGUER� 11.00. Casal cívic. Laboratorisde lectura: Naturalistes, a càrrecde Marta Roig.

EL PALAU D’ANGLESOLA� 16.30. Biblioteca. Reunió delclub de lectura.

GUISSONA� 18.00. Fassina - Sala polivalent.Taller Cos creatiu, veu creativa.

LA SEU D’URGELL� Festival del Joc del Pirineu.10.00 a 18.00. Col·legi La Salle.Joc i educació al Pirineu.

� 10.00 a 20.00. Sala Sant Domè-nec. Ludoteca i activitats.� 11.00 a 12.30. Hospital de la Seud’Urgell. Taller formatiu Joc i dol,amb Mateu Ubach.� 11.00 a 17.00. Espai Ermengol.Partides exclusives.� 12.00 a 13.00. Biblioteca SantAgustí. Jocs familiars amb EugeniCastaño.

LA TORRE DE CAPDELLA� Sortida a la Sagrada Família, perdissabte, 18 de novembre. Sortidaa les 08.00. Visita a l’exterior de laSagrada Família, dinar i visita al’interior. Inscripcions al 973 663001.

LES BORGES BLANQUES� De 10.00 a 11.30. CAP. Taller deioga adreçat a persones que estanpassant o han passat per un pro-cés oncològic. Fins al 22 de de-sembre.

LLEIDA� 11.00. Museu del Clima i la Cièn-cia. Talles científics i tecnològics:La bicicleta elèctrica.� 12.00 a 14.00. Dipòsit del Pla del’Aigua. Jornada de portes ober-tes.

ROCALLAURA� 21.00. La Sala. Rocastanyada2017 amb sopar popular.

TORREBESSES� 17.00. Centre d’Interpretació dela Pedra Seca. Taller Artbrada, acàrrec de Salvador Rodés.

TORREFETA I FLOREJACS� 9a edició del Ral·li de Torrefeta iFlorejacs.

VisitesALTRON� Visita guiada gratuïta a la For-matgeria artesanal la Peça d’Al-tron. De divendres a diumenge, de10.00 a 14.00 i de 16.30 a 20.30.Més informació i reserva al telè-fon 973 621 732 / 608 392 904.

ESPOT� Visites a la Casa del Parc Nacio-nal d’Espot. Obert tot l’any, de09.00 a 14.00 i de 15.30 a 17.45.Diumenge i festius, a la tarda tan-cat.

ESTERRI D’ÀNEU� Visites guiades a l’Ecomuseu deles Valls d’Àneu Casa Gasia. Dis-sabtes, 11.00 a 14.00 i de 17.00 a20.00. Diumenges, 11 a 14.00. Mésinformació i reserva al telèfon 973621 798.

LLAVORSÍ� Visites a la Seu del Parc Naturalde l’Alt Pirineu. Obert tot l’any.Dissabte i diumenge, de 09.30 a14.30 i a la tarda dels dissabtes,de 15.00 a 17.00. Cal reserva prè-via al telèfon 973 622 335.

LLEIDA� 10.00. Castell Templer de Gar-deny. Visites de 10.00 a 13.30.� 11.00. Seu Vella i Castell del Rei.Visita guiada combinada Seu Ve-lla + Castell del Rei. Dissabte, di-umenge i festius. A les 11.00, (ca-talà) i 13.00 (castellà).� 18.30. CaixaForum. Visita gu-iada a l’exposició Pintura flamen-ca i holandesa.

LLESSUI� 09.00 a 14.00 i de 15.30 a 17.45.Ecomuseu dels Pastors de la Valld’Àssua. Obert tot l’any. Opció vi-sites guiades. Més informació altelèfon 973 621 798.

MONTSONÍS� 20.00. Castell de Montsonís. Vi-sita teatralitzada al Castell. Totsels divendres i dissabtes.

SORT� Visites a la formatgeria artesa-nal Tros de Sort.

L’agenda de Lleida