JUSTIClíVSOCIALNum. 133 -Any IV • Epoca III Número »otti 15 CU.

O r g a n de la Un ió S o c i a l i s t a de C a t a l u n y a

Catalunya, avançada de laSi hagués estat

de la Lliga.!•••Les dretes parlen molt que aques-

tes eleccions, perquè Ics han perdu;des ,han estat un cúmul de falsifi-cacions i d'arbitrarietats.

Però que nosaltres sapiguem, l'ar-bitrarietat màxima ha estat la comesaen la persona d'un candidat socia-lista davant una Secció del districtequart.

Aquest candidat és l'avui regidorsocialista de Barcelona, Marià Mar-tine/ Cuenca, que en ús del seu dretde comprovar la marxa de l'elec-ció es va evure barrat el pas pelsvalents del requête, secundats perla parella de Seguretat que hi haviaa la porta.

No hi valgueren raons. La docu-mentació que identificava la persona-litat del nostre camarada fou consi-derada papers mullats i sense capdret. Tant és, així que MartínezCuenca i el company Mussoles, quel'acompanyava, van ésser portats EM-MANILLATS com dos vulgars atra-cadors a la Delegació de Policiadel districte.

S'al·legarà que això fou una con-fusió que amb unes satisfaccions for-mularies queden enllestides i sensecap conseqüència. Però dóna la pe-tita casualitat que en aquest palsaquell que es passa la vida treballanti no vesteix de senyor no hi ha agentd'autoritat que sàpiga avenir-se queun home que porti espardenyes és tandigne de respecte com el miserableestiracordetes de la Defensa Social.

Ara que l'Ordre Públic és a mansd'homes d'esquerra, bo serà que amolts dels subalterns a les ordres di-rectes del senyor Selves se'ls facidonar una repassada a la Urbanitati no es deixin escapar tants d'atra-cadors.

La falòrma del'abstenció!

S'ha dit que les dretes no hanvotat amb tant d'entusiasme.Que hi hagut molta abstenció en-tre la gent de sotana.

No és cert del tot. Allò que hapassat és ben senzill. Que la in-tervenció rigorosa dels esquer-rans ha imposibilitat que la Lli-ga posés en joc els milers de fitxesque té triplicades de minyonesde servei i el que no són minyo-nes de servei que el 19 de novem-bre van votar amb una unanimi-tat que acredita la Liga de moltneta precisament. Aquesta vega-da se'ls ha fet la injustícia enor-me de deixar-los votar només queun cap.

Les darreres eleccions a dipu-tats a més de les combinacionsfetes sobre un centenar d'actesia Lliga tenia més de quinze milvots que ens agradaria que el se-nyor Vallès i Pujais ens expli-qués d'on els va treure.

A la Lliga li han fallat precisa-ment aquests quinze mil vots. Ve-geu si no :

La Lliga treia el novembre130.425 vots. Ara amb l'afegitódels que van votar la Coaliciónde derechas a les eleccions a di-putats, que van treure uns vintmil vots, n'hauria hagut de treu-re 150.000 i no n'ha tret més que133.885. Tres mil més que l'elec-ció anterior, que algun n'hi hau-rà procedent de l'aristocràcia ler-rouxista que capitaneja el Piqui-pon.

Revolució!Catalunya continua essent el

reducte de la República i de laRevolució hispànica. Una micaque vigilin els homes representa-tius de les organitzacions obreresi politiques d'avançada, la reac-ció no podrà res contra les míni-mes conquistes de dos anys deCorts Constituents. Creiem queels errors de no haver fet la re-volució l'abril del 1931 ha estatuna entrebancada que encara ensfarà passar més d'una angúnia,però si la classe obrera, senseabandonar aquelles posicions deles quals avui, després de milmalvestats segueix portant-ne elcontrol, Catalunya serà l'illot desalvació en mig de la tempestuo-sa mar reaccionària que amenaçaofegar-nos a tots.

La responsabilitat que pesa da-munt de la classe obrera és enor-me. De nosaltres depèn que elfeixisme, que tantes manifesta-cions té donades de la seva exis-tència a Espanya, no arreli nitriomfi.

I aquest perill, tal com estanavui les organitzacions polítiquesde la classe obrera, solament po-drà salvar-lo una organitzacióforta com som nosaltres els socia-listes. La revolució a Espanya,

per la correlació de les forces enpugna, solament poden encendre-la dues forces, dos estats d'opi-nió, dos estadis ben claramentdelimitats de la política penin-sular : La burgesia agrària, alia-da amb la Banca i, després de to-tes les polèmiques, amb l'indus-trialisme de la perifèria ibèrica,i el marxisme d'altra banda.Tota posició intermitja és unaentelèquia i ganes de lligar allòque no admet aleaoió. D'una ma-nera episòdica, ateses raons d'or-dre que solament al partit pot do-nar-se compte detallat, a Catalu-nya els socialistes continuemaquella coalició qué a Espanya estrencà anticonstitucionalment envulnerar l'article 75 de la Consti-tució i amb l'assassinat subse-güent de les Corté Constituentsabans que acabessin la tasca queel país, —els republicans, qued'altra banda érem els únics quehavien de tenir la paraula— encomanà que portessin a terme.

No ha estat pas culpa dels nos-tres camaraaes^ts&atttpats' pelsquatre punts cardinals de la Pen-ínsula que la República hagi es-tat conculcada i les seves essèn-cies, destenyides. De la pujada

de Lerroux al Poder ençà, cadadia sovintegen més els atemptatsa l'obra i a l'edifici republicà ila reacció esquerrista de diumen-ge passat a Catalunya encara ac-centuarà més la seva fúria contrael règim per tal de desvirtuar l'a-tuïment passatger de les colles ibandes de la carlinada a Catalu-nya i dels mercenaris que orga-nitza per Espanya el Gil Robles.

Com diu molt bé el nostre col-lega «El Socialista», el resultatd'aquestes eleccions és un avís se-riós per a les dretes espanyoles.Una intimidació a cessar la sevaacció destructora i un toc d'aten-ció als que en la fosca maniobra-ven amb fins ben coneguts.Aquest ha estat un dels valorsd'aquestes eleccions. Perquèaquestes eleccions no es limiten atenir un valor, sinó molts. Sónunes eleccions farcides d'ense-nyaments i de significacions detot ordre per a republicans i so-cialistes. Per exemple aquesta,que aquestes eleccions no podenésser interpretades, com es vol,com les del 12 d'abril ; que no éspossible, com es diu, començarde nou. Però d'això en parlaremun altre dia perquè el tema s'hoval.

Una segona edició de Guadalhorce

La Lliga hi ésde mós

La passada campanya electoral, quetan baixament havia menat Lliga Mo-nàrquica Catalana, s'havia fet sotael signe i el propòsit ulterior de con-vocar un plebiscit dels Ajuntamentsde Catalunya per tal de demanarla dissolució del primer Parlamentcatalà.

Confiaven que les trampes posadesen joc el 19 de novembre haviende prosperar també diumenge passat.Però no han prosperat perquè Cata-lunya és un poble viu i no hi podenles bandarrades si a mans del pobleestà el poder desfer-les.

Lliga Monàrquica Catalana no con-vocarà cap plebiscit, perquè els quees van vendre Catalunya el 13 desetembre a l'embriac Primo de Ri-vera tothom els coneix. Puig i Ca-dafalc és i serà per temps el darrerpresident de Catalunya que hauranfornit els enganyapobres de la Cucu-rulla. Per què ? Perquè no repre-senten ni de bon tros allò que volenfer veure que representen.

Serà qüestió de començar a dema-nar què hi faran a les Corts pre-feixist.es de Madrid els diputats dela Lliga. Car si galdosa és la sevasituació després dels resultats de leseleccions, més ho és encara la situa-ció en què posen Catalunya en de-tentar unes actes que tothom sap ob-tingudes per coaccions i suborns in-dignes, -i-,,

Fer respondre a la mateixa inten-ció de la Lliga cal que Catalunya,d'un cap a l'altre, els exigeixi elretorn d'aquelles actes robades el 19de novembre.

Renuncieu les actes, traïdors 1

Les dretes es daleixen per po-der fer tornar Guadalhorce a Es-panya, el magnat de les obres pú-bliques dictatorials.

No cal. Lerroux els ofereix unsubstitut que l'iguala i àdhuc elsupera en la seva fantasia tarta-rinesca d'home de govern impro-visat. Qui és? Cal dir-ho? |EsEstadella, l'home dels mil mi-lions !

El nostre flamant ministre deTreball s'ha adonat, tot de sobte,que tots els governs del món fanalguna cosa per als seus parats,si més no per tenir-los tranquils,i ha cregut que un govern de tan-ta categoria internacional com elde Lerroux, no podia estar en in-ferioritat de condicions respecteals seus comfrares. (Diguem depassada que els malaurats prole-taris sense feina no haurien me-rescut cap atenció d'aquest go-vern si Lerroux no s'hagués sen-tit vexat pel pla que les dreteshavien elaborat a la seva campa-nya demagògica.)

I superant els agraris i supe-rant-se ell mateix, Estadella,llança als quatre vents d'Espanyael seu pla. ¿Què cent, dos cents,cinc cents milions? Mil! ¿Però,com, d'on sortiran? Estadella ensdiu, amb to dogmàtic que no liescau gaire, que el sistema del se-gur o de la subvenció ha fracas-sat a tot arreu j cal bandejar-loper inútil. No diu, però, que elque es tracta és de fugir de totsistema que pugui representar unimpost sobre la burgesia, sobrellurs utilitats o sobre llur riquesa.

I en el seu desig, molt naturalen un lerrouxista, d'aprofitar to-tes les ocasions per servir elsamos que paguen, anuncia el seu

projecte d'emissió de deute demil milions per a la realitzaciód'obres públiques, especialmentd'arranjament i construcció d'e-dificis públics. Així, el decretconfessa, potser més sinceramentque el que voldrien, que alhoraque es remeiarà l'atur forçós espropulsarà extraordinàriamentl'economia nacional.

¡ Ah els gran negocis de la dic-tadura, que semblaven acabatsper sempre! [Ah les fructíferescompanyies promotores d'obrespúbliques que neixien a l'escalfdel favor ministerial i es desen-rotllaven ubèrrimament a profitde l'un i dels altres! Tot renaixe-rà i els bons espanyols ens troba-rem novament en l'època daura-rà de les Exposicions universalsi de les gegantines obres d'engi-nyeria. ¿Per què ha de tornarGuadalhorce?

El projecte anunciat no és altracosa que els preparatius d'un ne-goci o d'una sèrie de negocis de

A !•• Sección»forane»

Tote* les Seccions foranes dela Unió Socialista de Catalunyason prefades de trametre ur-gentment al Comité Executiuuna nota del resultat de leseleccions municipals amb elsdetalls sergents per cada Ajun-tament:

•Nombre de Consellers elegits.Noms 1 cognoms de cadascun

d'ell«.Filiació política a la qual per-

tanyin.Kecomanem la tramesa im-

mediata d'aquestes notes que enscalen per tal d'ordenar el nostreRegistre de la situació politicaparticular de cada Municipi.

EL COMITÈ EXECUTIU

vasta escala, a benefici de ban-quers i grans contractistes. Seràla ruïna d'Espanya i el pas deci-siu en el camí d'empobrimentprogressiu que ve seguint la clas-se obrera espanyola.

L'emissió d'aquests mil milionsde deute hauran de provocar fa-talment una depreciació de lanostra divisa, que reduirà al nores el valor nominal dels salarisi dels recursos de la classe obre-ra. El sistema d'emprèstit és elsitema car a tots els règims fei-xistes, perquè beneficia els granscapitalistes en detriment del pro-pi Estat i de la població. I el Go-vern Lerroux, l'única missió delqual és la de preparar la implan-tació del feixisme a Espanya,adopta ja els procediments pecu-liars a aquest règim.

Avui dia, l'única solució, lanostra, per al problema de l'aturforçós, és l'impost progressiu so-bre el capital i la confiscació. Totel que no sigui així, és, per dir-ho gràficament, treure aigua ambun cistell. I en el cas present,una befa sagnant a la classeobrera.

En efecte, ¿no és curiós, deveure que mentre el Govern va adestinar milions de pessetes acrear unes il·lusòries possibilitatsde treball, permet tranquilamentque propietaris i industrials dei-xin ermes les seves terres i tan-quin les seves fàbriques i comer-ços, no per una exigència abso-luta de la situació econòmica,sinó 'per ajudar el movimentreaccionari en la seva campanyade demagògia? Que l'obrer lec-tor, especialment si es troba sen-se feina i en perspectives de tro-bar-s'hi, contesti.

Rectificaciódel Cene Electoral

Des del proper dia 38, la Sec-ció d'Estadística de l'ajuntamentde Barcelona obrirà el périodede rectificado i inclusió al CeniElectoral.

Cal vigilar-ho. Tots els com-panys són pregat* ¿Informar-««a la Casa del Poble, Frimer deMaig, numero 7. Oficines electo-rals.

La U.S.C, a leseleccions

Les eleccions de diumenge hanportat als Ajuntaments de Cata-lunya un gran nombre de com-panys nostres i han assenyalat unconsiderable avenç del nostrePartit dintre el quadro polític dela nostra terra.

Ultra els casos en què el nos-tre Partit ha anat coalitzat ambaltres esquerres en els quals lavictòria ha estat gairebé general,cal assenyalar els casos en què,per exigències de la política lo-cal o bé per absència de partitsesquerrans, la U. S. G. s'ha pre-sentat sola a les urnes. Entre ellss'ha de destacar en primer termeel magnífic triomf dels nostrescompanys de Molins de Rei, quehan obtingut en una brillant vo-tació la majoria de l'Ajuntament,fent així de Molins de Rei el cap-davanter de la llista de Municipisrojos .que han de seguir. A Ri-poll el nostre Partit aconseguíuna important-votació i han estatmolts els pobles en els quals laU. S. C. obtingué les minorie»,establint el «copo» amb l'Ea-querra.

8 — JUSTICIA SOCIAL

ftSAme' Notes post-électoralscontra els di-

nersEls feu quotidians demostren,

d'una manera perceptible fins i totper a les persones més poc observa-dores, la influència que un ús escaientdels diners té en el que un revolu-cionari català diu la fabricació del'opinió pública

Seria pueril de creure, per exem-ple, que el devessall de propagandaelectoral amb què aquests darrersdies la Lliga ha at ui t els ciutadansbarcelonins, no li ha fet obtenir ungran nombre de vots que no hauriaobtingut si s'hagués limitat a unapublicitat discreta.

Una propaganda comia que ha fetla Lliga només pot fer-la un partit demilionaris.

La Unió Socialista de Catalunya,que no té altres ingressos que lesquotes dels seus militants, obrers, co-alitzada amb , els partits liberals ca-ordinàriamen inferiors als de la Lli-talans, de recursos econòmics extra-ga, s'ha hagut d'acontentar amb do-nar una rèplica modesta a la propa-ganda de tota mena emprada per laLliga.

La Lliga ha utilitzat els seus di-ners.

La Unió Socialista de Catalunya iels seus aliats han utilitzat la disci-plina, la tenacitat i l'entusiasme.

Però cal fixar-se que la votacióaconseguida per la Lliga és excessivaper a un partit que va contra la raói contra la justícia, que obra impulsatper l'egoisme dels seus components.

Un gran nombre de vots aconse-guits per la Lliga són vots falsos quereïx a filtrar gràcies a la seva mà-quina electoral maquiavélica, que licosta també una milionada.

Però hi ha un gran nombre de votsde persones sensibles a la propa-ganda. Una propaganda que noméspot fer la gran burgesia i que dónaper. resultat que una gran massa dela població, en un moment donat,actuï alegrement contra els seus inte-ressos propis,

Si cada elector votés, com lògica-ment hauria de votar, d'acord ambel que és dins la societat, nosaltresobtindríem una majoria aplanadora,però hi ha grans masses d'opinió /a-bricada a. gust de la gran burgesia.

A Catalunya no ha estat possible,encara, de publicar un diari obrer.La Premsa està monopolitzada perla burgesia que pot fabricar lliure-ment l'opinió a la conveniència delsseus interesos.

La literatura catalana és una lite-ratura burgsa.

La T. S. F., les agències tele-gràfiques, el cinema, el teatre, etc.,depenen del capitalisme.

L'ensenyament, fins no fa gaire,era un ensenyament sotmès a unainstitució podrida com és l'Esglésiacatòlica.

El gran capitalisme compta ambmitjans per a influir sobre l'opiniópública que no són a l'abast delfobrers. .

La influència del capitalisme sobreaquesta opinió no podrà impedir, endefinitiva, la victòria del proletariat,però la retarda.

Contra la propaganda francamentantiobrera dels diaris polítics de lesdretes i contra la latent propagandaburgesa que fan amb llur conformis-me, amb llur pretesa independència',la Premsa d'informació, el cinema,la T, S. F., la literatura verda, oblanca o blava, etc., cal oposar lanostra combativitat irreductible.

Contra els diners, cal posar ladisciplina, la tenacitat i l'entusiasme I

En les eleccions municipalsque acaben d'ésser celebrades haquedat demostrat, una vegadamés, que que Catalunya és l'eixde la política espanyola. Diu-menge darrer, dia de les elec-cions, tot Espanya tenia la vistafixa sobre Catalunya. Tots elssectors politics esperaven la res-posta nostra, a la consulta sobrel'opinió que ens mereix la polí-tica de traïció a la República, ini-ciada per les dretes monarquit-zans.

Catalunya ha contestat : Nopasarèu !

Cal fer Demarcar que eltriomf esclatant de la coaliQiód'esquerres catalanes significaun advertiment seriós i definitiu.La gent de dreta se n'ha donatcompte però fan el cor fort i dis-simulen com si res no hagués suc-ceït.

1 el que ha succeït té tanta im-portància que, al menys per ara,la República espanyola està as-segurada.

El lerrouxisme s'acaba de des*inflar a Catalunya, i comença adesinflar-se a la resta d'Espanya.

A Catalunya ja només li que-den uns quants vividors amb llursamics, uns grupets de gent agra-ïda, perquè en altres temps ha-vien rebut favors del caudillo, iuns centenars d'empleats a lescorporacions públiques, que nosaben com desertar del partitque va assegurar-los el pa. Totsplegats, amb llurs familiars sónprou, no obstant, per a esgarra-par la darrera minoria de l'A-juntament de Barcelona.

Es de doldre que el lerrou-xisme tingui quatre oonsellers alMunicipi. Des del nostre punt devista calia que n'hi tingués méso que no n'hi tingués cap.

Si n'hi tingués més, com queaplicarien el sistema Lerroux,patentat com a aranya, troba-ríem pasta per atacar-los. Si noni tingués cap podríem cantarles absoltes al partit d'una mane-ra definitiva.

Però quatre sols no podran ferres de mal. I no fent lerrouxis-me no destacarà l'actuació delsaltres consellers.

. 4t^í _

La Lliga ha guanyat les elec-cions només en un nombre moltreduït d'Ajuntaments de Cata-lunya.

Ha estat precisament als llocson les esquerres no s'han coalit-zat. Han pogut més les exigènciesde la política local que no pas lavisió de l'enemic comú que,efectivament, d'aquesta maneraha pogut triomfar.

Una definició del feixismeNo hem sentit mai de llavis de

ningú, si hem pogut trobar en capllibre, una definició concreta del fei-xisme. Ni els mateixos feixistes sabende què va, ni els cap-iicames comMusolini i Hitler ens en poden do-nar una explicació concreta j clara.

Uns i altres barregen mots i con-ceptes per arribar a un resultat la-mentable. Ens diuen, en essència,que és una deïficació de l'Estat sobrel'individu, que és una modalitat novade govern a favor d'interessos col-lectius, i e ns amaneixen llurs elucu-bracions amb insípides fanfarronadesàries o romanes i abstraccions de pà-tria, de racisme, d'irrédentisme, d'i-deals corporatius, etc., etc. Però des-prés d'haver llegit una dotzena dellibries que tracten d'explicar el fei-xisme, us quedeu sense saber quècosa és el feixisma d'una manera

Havíem sentit a dir, per exemple :El feixisme és la dictadura d'un

imbècil.El feixitme és la força bruta alEl feixisme -és ei govern d'un home

servei del capitalisme,que vol, aconseguir l'austeritat delsaltres.

El feixisme és el govern del terrorimposat per un grep de degenerats(eexmple, Alemanya).

El feixisme és la tirania bruta]de l'espectacularitat (exemple, Itàlia).

Etc., etc.I heus ací que he mtrobat final-

ment la definició concreta del feixis-me en llavis del propi Musssolini.entre altres persones, un nebot seu

Diu que un dia Mussolini convidà,a dinar amb ell. Durant l'àpat, imentre la conversa es descapdellavasobre coses indiferents, tot d'una elnebot preguntà a Mussolini :

—Escolta, onde, què és el feixis-me ?

Mussolini féu el distret. Continuàmenjant i parlant com ni no haguéssentit la pregunta del seu nebot.Però, aquest tornà a la càrrega.

—Oncle, què és el feixisme ?Nova indiferència de Mussolini, ja

mal dissimulada perquè la insistèn-cia del nebot l'havia molestat unxic. Era inaudit que aquell petitpersonatge es permetés interrogar-loa ell, al Duce. Però el nebot .tossut,tornà per tercera vegada a repetirla pregunta :

—Digues-me, oncle, què és el fei-xisme ?

I aleshores, de llavis de Musso-lini, sorgí la gran i definitiva defi-nició :

—Meaja i calla.

Si no hagués estat per les min-ses polítiques de campanar, laLliga només hauria guanyat aVilanoveta del Cim i a Vilanove-ta del Pla.

A no ésser que, per pietat, lesesquerres l'hagin deixada gua-nyar, com per exemple a Girona,on la tradició d'encarcarament ila pàtina inquisitorial van en lespedres i en els cervells dels ho-mes.

La victòria de la Lliga a Giro-na és de doldre perquè hi haviamanera de parar-hi el pas.

Allà on no hi ha manera és aVic.

Vic ós la fàbrica més impor-tant d'eclesiàstics a Catalunya.D'allà eh surten capellans, cape-llanets i capellanassos a trom-pons. N'hi han tants que van aramats.

Vic té, a més, una allau de con-vents, d'on surten les monges acolles els dies d'eleccions, i con-tra tants balandrans i tantes cò-fies no hi ha resistència possible,

Es corrent de dir que a Vic tot-

hom porta sang de capellà a lesvenes.

Canviem aquesta afirmació po-pular per aquesta altra : tots elsque porten sang de capellà a lesvenes és natural que votin la Lli-ga.

Recomanem als companys detot arreu, que hagin sortit elegitsconsellers municipals, que facinfeina de profit.

Cal portar als Ajuntaments deCatalunya el sentit social-i avan-çat dels nostres temps.

La República ha aribat a estaren perill gràcies a la innocènciai a l'infantilisme dels republi-cans que semblaven estar ja con-tents amb un canvi de nom a lafaçana del país.

Gal treballar ferm í a fons per-què als municipis no els ocorriel que ha ocorregut a la Repúbli-ca. Que cada Municipi sigui unbaluard de la llibertat ciutadanai un fogar de laïcisme, perquèno hi entri mai més ni la Lligani el seu esperit.

JOVENTUT SOCIALISTA DE CATALUNYA

D e s f e n t e l c a m íFins no fa gaire, les joventuts socia-

listes i amb elles grans sectors del pro-letariat espanyol, havien tingut con-fiança en l'eíicàcia de la Institució de-mocràtica, convençudes que les qües-tions essencials plantejades entre duesclasses enemigues, la. burgesia 1 elstreballadors, podien ésser resoltes be-nignament, amb pau i harmonia, mit-jançant la lliure discussió.

Ningú havia dipositat més confian-ça que nosaltres en la democràcia.Ningú, més que nosaltres l'havia de-fensada amb braó. Recordem avui, iel record és amarg, les cUiríssímes llui-tes entaulades amb companys comu-nistes a l'entorn'de la famosa i bes-cantada democràcia í la seva antíte-si ; la dictadura del proletariat. Segonsestàvem aleshores que els treballadorstenien en la institució parlamentà-ria, suprema expressió de la democrà-cia, un instrument eficaç i exempte deviolències infrahumanes. Avui, però,ens cal rectificar encara que això enscausi dolor. L'experiència republicanaés altament alliçonadora. Avui podríemassenyalar fil per randa, tota la trajec-tòria del nostres desenganys. Però tam-bé podem assenyalar els més greuserrors d'apreciació comesos, abans idurant eï moviment republicà. L'errormés greu, potser, fou el de creure quel'explosió popular republicana del 14d'abril podia ésser encarrilada en elseu aspecte totalitari, en una sola di-recció.

I no erts donàvem compte que tots icada un dels ciutadans espanyols, quetotes i cada una de les classes espa-nyoles, que totes i cada una de lesinstitucions' espanyoles, ambicionaven,desitjaven, sentien 1& SEVA Repúbli-ca i lluitarien ferotjament per a do-nar al nou estat, l'accent que els afa-vorís. L'error fou creure que la Repú-blica venia a donar satisfacció al po-ble. I no veure que el poble és unaabstracció. Una vaguetat. Una impre-cisió. Que el poble és la resultant dediversos sectors —classes— amb inte-ressos distints i contradictoris. La Be-pública fou portada per grans massesde treballadors de diversa i antagòni-ca, a voltes, ideologia, per la burgesiamitjana i petita, més o menys libe-ral, per amples sectors intel·lectuals,per cortisans caiguts en desgràcia, perun sector del catolicisme humanitzat iper arriblstes de tota mena que cer-quen en els períodes convulsius una po-sició situaeionista.

¿I com havia d'ésser possible que d'a-questa amalgama multicolor en sortísun fruit en benefici d'un dels sectorsque la constituïen? ¿Es que per ventu-ra. Maura podia governar en socialis-ta? ¿I Azafia en lerrouxista? ¿I Prietoen conservador?

Les masses treballadores confiarenen els primers moments en tots els re-publicans. Però quan passats els mo-ments revolucionaris arribà l'hora d'or-ganitzar, de crear, de legislar i apli-car aquesta legislació, es presentarenles diferències que eren de preveure.

El poble productor vegé amb pro-fund disgust, que les seves aspira-cions trobaven la resistència inflexi-ble de determinats sectors republicans,que limitaven el seu programa a unsimple canvi de decorat, que limitavenllurs aspiracions a empaperar la ins-titució politica, tot deixant, però, dar-rera el virolat paper, tots els forats i

totes les esquerdes del règim anterior.I els treballadors vegeren, com mal-grat la voluntat, la tenacitat i l'ener-gia desplegada pels seus representantsen la direcció del pafs, la resistènciaassassina del capitalisme espanyol, feiainoperants totes les conquestes i llen-çava dia darrera dia grans massesd'obrers a l'atur forçós. I hem vistcom en el transcurs del temps, indife-rent a les nostres lluités, les institu-cions de Testat —magistratura, buro-cràcia— frenaven i sabotejaven l'obrademocràtica governamental, convençu-des <iue tot el nostre esperit revolucio-nari se n'anava en paraules més omenys llampants 1 que ens mancarial'energia violent —antidemocràtica—per a escombrar-les de manera fulmi-nant. I vetérem com la conseqüènciaimmediata d'aquest sabotatge, era elreviscolament dels poders militars,eclesiàstics i caciquils, que tenien a lamà, mil i un procediments per eludirles lleis que els eren perjudicials. Peraixò avui la classe treballadora nocrea pas en la democràcia. ¿I desprésdel terrible I no desitjat desengany, en-cara vénen els líders republicans ambla cantarella democràtica? ¿Es que fouper ventura, democràcia, l'evasió decapitals? ¿I l'obstrucció parlamentàriaradical i agrària? ¿I la fugida parla-mentària de Maura? ¿Pou democràciatambé el pacte de la fam? ¿I el 10 d'a-gost? ¿i el tancament de manufactu-res? ¿I la consulta parlamentària pre-sidencial als homes escombrats el 14d'abril? ¿I l'entrega del govern al cana-lla Lerroux? ¿I la dissolució de Corts?¿I el falsejament de les eleccions del 19de novembre passat? ¿Es que democrà-cia vol dir misèria en el poble? I final-ment, si ela nostres enemics emparatsen la nostra democràcia, imposen laseva antidemocràcia ¿podem continuarnosaltres sentint-nos demòcrates?

No. Rotundament, no. Guardem lademocràcia per quan els homes, des-prés d'una acurada educació, la com-prenguin i estimin i quan la indepen-dència econòmica els la pugui fer val-dré. Mentrestant això no arribi 1 pre-cisament perquè pugui arribar, aban-donem-la i adaptem l'altre instrumentque ens resta. La vibració revolucio-nària. La presa del poder pels treballa-dors.

Cal, doncs, desfer el camí.

NotesEXCURSIONISME

Diumenge vinent, dia 21, es por-tarà a cap una excursió á SantaFe, passant per Gualba a l'anadar per Sant Celoni a la tornada, Elpressupost complet de l'excursió ésde 5 pessetes. Lloc i hora de reunió :Les 5'15 del matí, a l'Estació deFrança.

» » »CURS D'ECONOMIA POLÍTICA

Avui, dia 10, tindrà Hoc lanovena lliçó del curs d'Economia Po-lítica, a l'aula n.o 4, a càrrec delcompany Folch i Capdevila.

TREBALLDIARI DE IA U S. C.

LES ACTIVITATS BE L'ATENEUENCICLOPÈDIC

Un manifest iun concurs

La Secció de literatura i BellesArts de l'Ateneu Enciclopèdic Po-pular de Barcelona, tot just cons-tituïda, sent el neguit de portar acap una gran tasca per aquest cursde 1933-34-

Ens tnjbem que, a Catalunya,no tenim encara anà literatura es-crita de cara a les inauietuds so-cials, que reflexi els problemes obrersi les grans jornades històriques Queel nostre proletariat ha viscut. Calposar la • primera pedra del granedifici de la literatura obrera queé» necessari crear1 i impulsar a Ca-talunya.

Per tots aquests pobles hi ha unsens fi d'escriptors joves que oferei-xen formidables possibilitats en l'as-pecte social de la literatura, i queavui es troben mancats de tots elsmitjans per tal de trobar .la. sevaobra l'acolliment i-l'orientació neces-sàries. Cal omplir aquest buit.

La Secció de Literatura i BellesArts de l'Ateneu Enciclopèdic Po-pular, anirà a ajudar tots els es-criptors cjue sentin en ells l'entu-siasme r>eri a la nova literatura. Dinsde pocs dies llançarà les base» d'unConcurs de Contes Socialst 'destinata fer ressaltar els seus valors queara resten inèdits o poc coneguts.

Aquesta Secció de Literatura i Be-lles Arts, davant el problema de lesnoves concepcions de l'art, organit-zarà polèmiques sobre les diversesteories artístiques, donant lloc a unveritable intercanvi de valors i d'i-dees. Els pintors, escultors í altresseguidors de les arts, tindran aquíun motiu de gran interès i una oca-sió marcadíssima per tal de poguerpolemitzar sobre els punts més inte-ressants de les arts plàstiques, da-vant de personalitats autoritzades icompetents.

Se celebrarà un Curs de Confe-rències, la primera del qual tindràlïoc molt aviat, on s'estudiaran elsdiversos aspectes de la literatura ca-talana i universal i els escriptors entant que homes i artistes.

Aiximateix s'examinaran amb de-tenció i amb competència la vida il'obra d'altres conreadors de les artsen els diversos caires que aquellesofereixin.

En un mot, la Secció de Litera-tura i Belles Arts de l'Ateneu Enci-clopèdic Popular constituirà un ba-luard per a l'escriptor i l'artista jo-ves que observin els seus temes através d'un ample sentit progressiu,i crearà també una tribuna lliure desde la qual no s'exercirà la més mi-*nima coacció ni es deturarà mai da-vant de cap prestigi. •

Aquesta Secció invita tots els es-criptors i artistes cjue simpatitzin ambels corrents obreristes a sumar-se aaquesta creuada.

Barcelona, novembre de 1933.La Junta de la Secció de Litera-

tura i Belles Arts, Baptista Xurígue-r&i Jttfln Vallespliiósi JJuís ftransaela,loàn M usté, Josep forres i JosepTort.

» * *

Amb el fi de donar gran impulsa la literatura obrera a Catalunya,la Secció de Literatura i Belles Artsde l'Ateneu Enciclopèdic Popular or-ganitza un concurs de contes socials,el qual .es regirà d'acord amb lessegüents bases :

i.* Els "treballs que es presentin,mecanografiats p escrits en una solacara de paper en lletra clara í lle-gible, tindran una extensió màximade dotzè a quinze quartilles,

2.»' Podran optar al Concurs deContes Socials escriptors catalans . ícastellans,

3.» El Jurat qualificador estaràcompost per Joan Bitínguez, EnricLluelles, Jordi Arquer, Andreu Nin,Julian G. Gorkín, Joan Muster, JoanVallespinós, Lluís Bransuela, JosepM.» Farrés, Josep Tort i BaptistaXuriguera.

4.« Els treballs s'enviaran en unsobre tancat sense signatura, la qualanirà tancada en un sobre on s'hillegirà el títol de l'escrit.

5.» El terme d'admissió dels con-tes quedarà tancat el dia 31 de generde 1934, i el veredicte es farà pú-blic per mitjà de .la Premsa, totel més tard el 28 de febrer.

6.8 Totes les obres que vulguinoptar al Concurs de Contes Socialshauran d'ésser adreçades a no.tn dela Secció, que té el domicili al ear-rer del Carme, 30, Barcelona.

7.» El conte premiat serà publi-cat en un fullet, el producte de lavenda del qual, cas que hi hagimarge econòmic, serà abonat aquestíntegrament al seu autor. Els altrescontes premiats també seran publi-cats, en les mateixes condicions, enla mateixa col·lecció.

Barcelona, desembre de 1933.El President, Bapltista Xuríeue-

ra.—'E.l Secretari, Joan Vallespinós.

JUSTICIA SOCIAL - 3

TEMES SINDICALS

El calvari dels flequersL'estat llastimós en què es troben

els obrers flequers de Barcelona, ensempeny una vegada més a ocupar-nos de les causes que el produeixen.Fa un any, aproximadament, que elsanarco-sindicallstes, d'acord amb elsburgesos del nostre ofici, iniciaren unatac a fons contra el Jurat mixt delnostre ofici per tal de fer ineficaç laseva actuació. Amb aquesta unió elsprimers cercaven poder tenir el dominiabsolut sobre tots els obrers flequers dela nostra ciutat; i els segons, o siguiels burgesos, l'alliberar-se de l'únic es-tament que podia obligar-los al com-pliment de les lleis socials establertesper la República. Per tal de poder inu-tilitzar els burgesos, el Jurat mixt quetant havia costat als només de «La Es-piga», posaren en Joc tots els seus re-cursos, que no són pocs, degut més quea altra cosa als diners de què disposen,i una de les coses que de primer antuviintentaren fou posar obstacles a laaprovació de les bases de treball ela-borades pel Jurat mixt. En veure quede res no els han valgut els esforços perimpedir que al ministeri del Treballaprovessin les bases en qüestió, deguta què en aquell temps era ministre delTreball el nostre company Largo Caba-llero, els burgesos cregueren oportúintentar de nou la maniobra que tantexplèndids resultats els donà entemps del funest Sindicat Lliure, queconsitia a, fer intervenir en contrade les bases els mateixos obrers quehavien de beneficiar-se'n. No existintllavors ni rastre de l'odiós Sindicat quecreà el malvat Anido, i veient els bur-gesos com eren d'inútils tots els esfor-ços per fer-nos claudicar a nosaltres, esdirigiren vers determinats individus del'anarco-sindicalisme i els donarenentenenet — no sabem a canvi de quèencara que no ignorem que als delSindicat Lliure per una martingalasemblant els carregaren de diners —de fer unes contrabases que per tal depoder-les fer acceptar als associatsdel Sindicat Únic eren aparentmentàdhuc més avantatjoses que les apro-vades pel Jurat mixt.

La majoria dels components del Sin-dicat Únic, sense donar-se compte del'engany de què eren objecte, accepta-ren a ulls clucs les bases redactadespels mateixos patrons 1 que els pre-sentaren i defençaren els subjectes dequè es valgué la burgesia per tan in-digna com criminal maniobra. Ha pas-sat Ja gairebé un any des de la traïcióque als obrers flequers de Barcelona fe-ren objecte uns quants farsants de l'a-nomenat Sindicat de l'Alimentació, i decom han estat acomplertes les bases dequè ens ocupem, dient que, ni en elspitjors temps del desaparegut SindicatLliure estigueren pitjor els obrers delnostre ofici, Ja estaria tot dit. Cal, pe-rò, fer remarcar en què ha consistitla traïció de què foren víctimes totsels obrers flequers de la nostra ciutat.

Els van fer la promesa, i així cons-ta en les bases que comentem, queuna vegada aprovades les bases ia canvi de renunciar al treball de dia,que tant costà conquerir als lluitadorsde l'any 1919, no quedaria cap obrersense feina i que ningú no faria ja mésjornades excessives de treball i ens tro-bem als onze mesos llargs d'estar envigor, com els sense feina del nostreofici lluny de disminuir encara hanaugmentat: es féu constar també ales famoses bases la prohibició de ferels obrers vida interna a les cases i .desuprimir els aprenents, i mai com arano hi havia hagut tants aprenents nitants obrers que fessin vida interna ala casa on treballen. S'obligava tambéels patrons a posar dutxes als obradorsper tal de poder rentar-se els obrers,així com facilitar roba neta per a tre-

Crèdit iP » • r

revisió

SOCIETAT COOPERATIVAC«*,̂ !." TJ.ií»7i

TL'obJecU de to Societates practicar to coope-ració en el crèdit,l'estalvi I la previsiósuprimint el lucre enaqnestcs act iv i tats

ballar i en cap forn no s'ha posat dut-xa ni a cap obrer s'ha donat la robapromesa.

A més, fiaren també els dissortatscompanys que militen a l'Únic de l'A-limentació en què pel sol fet de cons-tar a les bases els donarien els setdies de descans que marca la llei, i haresultat que han estat en nombre moltreduït els companys que han gauditdurant aquest any de la tal millora.Aquest és el resultat de la fellonia fetaper uns quants homes del SindicatÚnic, que encara tenen, a més el cinis-me de dir-se «comunistas libertarios».No cregui pas ningú que ço que diemsigui inventat per nosaltres-; ho digue-ren els mateixos obrers del SindicatÚnic que, donant-se a la fi compte dela traïció de què els feien víctimes elsindividus que negociaren amb els pa-trons flequers aquell vergonyós pacteel nom del quals ja publicàrem tempsenrera en aquestes planes, els destituï-ren de tots els càrrecs que ocupavenal sí del Sindicat 1 segons ens digue-ren faltà poc perquè no els fessinsortir per la finestra. Volem afegir en-cara, que tot això ha passat durantaquest any que els burgesos han gua-nyat els diners a cabassos. Demostratqueda com s'ha jugat amb els interes-sos dels obrers del nostre ofici i elpitjor és que encara s'hi juga actual-ment, ja que estem ben assabentatsque la Junta que els de l'Únic nomena-ren en destituir la que els entralligatsde peus i de mans a la burgesia, no faaltra cosa que passar-se totes les tar-des als salons de les entitats de laburgesia rebent complaguts i satisfetsles promeses i rialles que els fan elsburgesos mentre els obrers es morende gana esperant la feina que elsportaran els seus representants propde la Patronal Flequera. Ens constatambé que alguns dels que formen lacomisió qUe en nom del Sindicat Únics'entrevistà amb els patrons flequers,la primera cosa que feren fou procu-rar-se feina per a ells passant per da-munt dels qui de molt de temps es-peraven torn. Així estan de moral elsque sempre se la posen en boca.

Si els obrers flequers volen veure'slliures de l'esclavitud que sofreixen ac-tualment per culpa dels anarco-sindi-calistes cal que es decideixin a can-viar de tàctica; la que han seguit finsara ja han vist com no els haportat cap ' resultat. Recordin tots elpànic que s'apoderà de la nostra bur-gesia en el breu temps de la nostra ac-tuació des del Jurat mixt. Llavors noes feien acomiadaments'capriciosos nis'imposaven jornades inhumanes ni estreballava en diumenge com es ve fentdes que els anarcos s'apoderaren, permanca de visió dels obrers del pa,de la direció del nostre moviment. Moltcriticar «La Sspiga», molt difamar elsseus homes, gran interès a destruirla força que representava, però unavegada la deixaren fora de combat,per no haver volgut nosaltres entaularuna guerra civil entre germans, no po-gueren substituir-la i els obrers queda-ren sense defensa de cap mena. Da-vant de tot això cal afirmar una vega-da més com tan sols emprant les tàc-tiques de la Unió General de Treballa-dors podran els'obrers tots i particu-larment els del nostre ofici, fer com-plir el que en favor seu estableixenles lleis de la República i veure respec-tats els contractes de treball lliurementestablerts amb les respectives burge-sies. Hi ha oficis, i el nostre n'és un,que mai no podrà donar cap resultatallò de l'acció directa que tant enlluer-na molts treballadors. Que, es fixi tot-hom en els vint anys darrers i es con-vencerà de la, veritat de les nostres afir-macions. I per acabar, Ja hem deixatdit com, per evitar una lluita estúpidaentre germans, ens posarem els asso-ciats a «La Espiga» al marge de totaactuació. Que, eh vista de les immora-litats comeses pels que es creien amosde tots els obrers flequers de Barcelo-na i veient a més com cap de les lleisque afavoreixen els obrers del nostreofici són complides, novament anem aactuar en una o altra plataforma. Novolem consentir per niés temps que elspatrons flequers es burlin de tot i atro-pellin tant a la descarada els obrersque tenen sota el seu domini. Volemi així encaminarem tots els nostresesforços, que la llei del treball diürnsigui complida i que el descans domi-nical sigui respectat i que no hi hagicap obrer que estigui obligat a realit-zar jornades de quinze i setze horesdiàries mentre centenars d'ells no po-den treballar.

Adolf SIMÓ

Avís als subscriptor»Els subscriptors són pregats d'enviar

ràpidament l'Import de Hurs abona-ments a l'Administració de JUSTÍCIASOCIAL. Tot retard en la liquidaciód'aquests comptes origina greus per-torbacions a la marxa administrativadel periòdic que està a l'abast dels nos-tres subscriptors poder evitar.

COMARCALS

PinedaLA BILIS DE LES DEETES

Les eleccions municipals s'han cele-brat en un magnífic ambient d'entu-siasme. £1 poble s'ha llançat al carrerdisposat a què les eleccions tinguessinel caire de civilitat a què estàvem jaacostumats i que en les penúltimeseleccions fou trencat per les coaccionsbarroeres, intolerables dels botiguers ialtres forces «vives» de la nostra vila.

La majoria asolida fou de 134 vots,i si es té en compte que la Lliga vaobtenir en les eleccions a Diputats148 vots de majoria, es comprendrà, ladoble importància de la victòria. Calencara remarcar que la votació dels lli-guers s'ha vist aquesta vegada aug-mentada per 48 vots, que corresponenals sufragis radicals i a les suades quea darrera hora ens dedicà el líder dela Lliga.

Per tal de tenir una idea de l'actualbilis dels dretistes, cal només llegir laresenya de «La Veu» del 17 del cor-rent, en la qual un anònim correspon-sal fa una descripció gairebé terrorífi-ca de la nostra actuació. Vots falsos,coaccions, amenaces, compra de'vots,«escamots», 90 apoderats, feixisme, etc.

Com a cosa inèdita ens obsequienamb les amenaces a mort de què forenobjecte els senyors Tuto i Ripoll. Ce-lebrem que tot tingués un bon acaba-ment.

La conclusió és que qualsevol caragruixuda pot ésser corresponsal men-tre pugui guardar l'anònim.

Lamentem que no hagin sabut per-dre. El pateleig és una cosa molt llas-timosa i no arriba mai a justificar unadesfeta.

El que creiem possible inspirador dela xiroia crònica es veu que vol tiraraigua al vi. Potser en sap prou...

JOSEP M. VIL·LARRUBIA

SOBRE LA CREACIÓ DE LA CO-OPERATIVA GENERAL DE CONSUM

Una tesi con-firmada

tïan estat bastants els companyspertanyents ja a, cooperatives de -Bar-celona que han cregut, si més no-,inoportuna la creació de la Coopera-,tiva General de Consum a Barcelona.Han cregut veure en els iniciadorsd'aquesta entitat la intenció de crear,en una ciutat on ja existeixen mésde quaranta, una nova Cooperativaper satisfer un ridícol desig d'in-dependència. No han vist, malgratles explicacions que no han rega-tejat els seus iniciadors i organit-zadors, que la creació de la Co-operativa General de Consum res-ponia a la necessitat urgent de dotard'una organitzaci ócooperativa eficientgrans masses obreres de Barcelonaque encara ignoren els avantatgesdel sistema cooperatiu que les Coope-ratives existents, pesi als bons desit-jós de molts dels seus actuals, direc-tors, no poden proporcionar-les pelsdefectes d'origen de què estan taca-'des gairebé la totalitat d'elles, cosaper la qual és totalment indispensa-ble, en l'interès del propi movimentcooperatiu i de la classe obrera bar-celonina, completar la lenta acció detransformació i expansió que s'estàoperant avui en algunes Coopera-tives barcelonines, per una acció pa-ral·lela, més ràpida, que serveixi deguia i d'orientació en l'acció de con-junt.

Aquesta tesi, que a pesar d'éssertan racional ha tingut la virtut d'aixe-car la crítica d'algú, acaba de rebreuna plena l'esclatant confirmació perpart dels cooperadors anglesos, elsmés experimentats en l'organitzaciócooperativa, si no per altra cosa,pels anys d'antiguitat del seu mo-viment.

En efecte, segons veiem en l'ediciódel 3 de gener d'enguany de «TheLink», el servei d'informació inter-nacional de la Cooperativa MajoristaAnglesa (C. W. S.), dimecres pas-sai, dia 20, fou so.tmés en l'Assem-blea trimestral de delegats d'aquestaCooperativa, un pla, que ha trigatcinc anys en ésser acabat, per a lacreació d'una empresa filial de laC. W. S. que emprengui directamentel comerç al detall «en aquells llocsen els quals hi ha encara petits nu-clis de cooperadors entusiastes i unapoblació comparativament nombrosaque esdevindria soci d'una Coopera-tiva si veiés en ella un bon exemplepràctic». Aquesta empresa projectadadurà el nom de «Societat Cooperativade Detall C. W. S.» (The C. W. S.Retail Co-operative Society Ltd.], itindrà facultat per a obrir sucursalsen les regions o indrets que sigui ne-cessari.

Aquest projecte ja ha merescut l'a-provació de la Unió Cooperatista Bri.tánica i es considera descomptat tam-bé el de l'Assemblea de dimecres.Portat a la pràctica, se n'esperengrans resultats.

Vèncer la lligano basta!9 Cal dMtrulr tota l'organlt*zaeló •eonòmle· qua cons-titueix la aava baat I la atvaraó d'existència

• Cal crear al aau lloc unaeconomia col·lectiva qua au-prlmelxl radicalment als mo*tlua permanents de feixisme Ireacció que hi ha en el capi-talism«

0 Cal donar a la massa obrerabarcelonina un Instrument eco-nòmic que II permeti lluitaramb èxit contra l'exèrcit din-termedlarla I comercianta quel'exploten

0 Cal Ingreaaar a la

Cooperativa Ge-neral de Consumde Barcelona iComarcaMontmany, 24 - Tel. 81444

R e p a r t i m e n t a Domici l i

L a g r a i\ b a t a l l aTot allò que a Espanya representa

el seu esperit secular d'eendarreri-ment —conservadurisme, catolicisme,monarquisme, caciquisme, etc.— 1 queel 14 d'abril de 1931 semblava quequedava arraconat per a sempre, estanovament, descaradament, retadora-ment en peu de guerra.

I és com un crit pregon d'angoixa,que els ciutadans conscients i oprimitsclamen per l'existència de la Repúbli-ca i, sobretot, pel seu contingutpolític i social, aconseguit a força detants d'afanys i sacrificis.

Hom veu el perill cara a cara i cons-tata dolorosament la desigualtat d'ar-mes amb què cal combatre'l

La República ha caigut en mansde la reacció. Preparem-nos a sor-tir al carrer... o a empassar moltasaliva, perquè l'ofensiva i l'esforç deles dretes seran durs i intensos car estracta per a ells d'una gran ocasió pera impedir l'avenç revolucionari del po-ble, i anullar d'un cop tots els progres-sos aconseguits en els dos anys de rè-gim republicà.

Diem tot'això no perquè temem perCatalunya, puix al nostre pals malgrattot, la gent es va desensunyant, 1 nobada. Ho diem especialment per la res-ta d'Espanya, millor dit, per l'Espanyade llengua castellana, que encara viusota l'ombra sinistra d'un enfarfec decatedrals gòtiques, de reis i de cava-llers llampants; d'aquella Espanyaque encara sommia amb «las veintenaciones que nos llaman madre» l queté paciència i resignació per a escoltarals" politics desvergûnylts 1 xarlatansqué per a caçar vots han tingut la bar-ra de prometre (?) la derogació de la

llei de Reforma Agrària i de l'Estatutde Catalunya.

Via fora, lladres! cridem com els an-tics. La República, amb tots els seusdefectes de règim capitalista, repre-senta i és la garantia de la democrà-cia, de la dignitat civil i de la llibertatciutadana. La República d'esquerres,s'entén. Del que serla una Repúblicade dretes, ens en comença a donarcompte el govern Gil Robles-Lerroux.

El plebiscit de diumenge ha estatdecissiu per a la massa treballadora.Defensem les conquestes obtingudes 1,el que és pitjor, les que s'apropen. Esqüestió de vida o mort, doncs, perdreo guanyar les posicions. *

Que alcin el cap i el cor les classesobreres de tota mena, els homes d'a-vançada, i vegin en la batalla que s'a-nuncia aquest dilema fulminant:

o l'esclavitud,o la llibertat!

J. M. ROIG

Mussolini, bonprofeta

Un dia del 1914, Benet Mussolini es-crivi : «Imagineu-vos una Itàlia de 36milions, on tots pensessin de la matei-xa manera, com si els seus cervellsestiguessin formats amb el mateix mot-ilo, 1 tindreu a la vostra vista el reg-nat de l'avorriment i de la imbeoili-del seu Estat totalitari!

Com es pot veure, el geni mussoli-nià, que ho preveu tot, preveié tambéd'una manera .fidelíssima, l'espectacledel seu Estat, «alitarli

Dades eloqüentsPerquè els enemics de la República i del Socialisme puguin

parlar amb fonament de causa els brindem que recordin aquestaresultats de les quatre eleccions darreres :

Data d'eleccions Votants Vots Esquerra Vots Lligai U. S. de G. i Carlins

28 de juny de- 193120 novembre 193219 novembre 1933

„Í4 de gener de 1934

25,30934i*0V

166,836 98,631148,108 59,268365,792 126,909323,521 162,457

; -Dedueixin les trampes posades en joc el 19 de íwNSteafere..i'-després f acni el favor de seguir dient que el senyor Cambó re-presenta Ja' Catalunya autèntica. • , ' • . •

PRIU8 Dl 8U8CRIPCIÔTrimestre. . . 2'50 pta«.S«m««tr«. . . 4'6OAny. . . . . 8*00

nn JUSTICIfcSOCIAL Radacelo i Administració:

Primar da Maig, num. 7T t l è f o n num. 11482B A R C E L O N A

La resistènciadels sindicats

austríacsEl terror i ia violència, l'opres-

sió i cl restabliment de la penade mort (aplicable sense distincióa qualsevol amenaça contra lapropietat), han produït durant al-gun temps els efecte que d'aixòs'esperava, en intimar alguns es-perits porucs. Amb tot i això, l'es-tat d'ànim dels obrers sindicatsés millor que mai i se'ls veu fercua davant les oficines sindicalsper a pagar les seves cotitzacionsi els seus endarreriments.

Les eleccions per als Consellsd'Empresa són tan favorablesals nostres camarades, que, en uncas típic,,els nazis han cregut pre-ferible no presentar llistes. A lesfàbriques d'electricitat de Viena,en les eleccions per al consell d'em-pleats, els sindicats lliures (i) queobtingueren 45,6 per cent delsvots per l'abril, han obtingut arael 74,4 per cent. La llista nazi,disfressada (que guanyà moltsvots oposicionistes, vots que noeren de cap manera nazis) recollíel 37,6 per cent l'última vegadaen abril i aquesta vegada ha bri-llat per la seva absència (invitàque es votés en blanc i sols hi ha-gué 126 paperetes blanques). Elscristians-socials, pels quals Dol f ussent tant apreci, cregueren quehavia arribat la seva hora i pre-sentaren novament candidats —per primera vegada des de fa sisanys — i obtingueren en tot i pertot 98 vots i un lloc ; el nombredels vots que han obtingut no ar-riba al dels vots nuls. En la vo-tació hi prengué part el 98,2 percent del cens.

En les eleccions dels Consellsd'Empresa de les fleques «An-ker», el resultat fou el següent:1,534 electors, 1,461 votants; lallista sindical lliure obtingué1.323 vots i 14 llocs, mentre quela llista dels Heimwehren obtin-gué 138 vots i un lloc.

Heus ací com es presenta la((destrucció dels sindicats lliu-res», anunciada tan sorollamentpel Govern Doll fuss, quan es de-mana als treballadors que expres-sin la seva opinió.

(1) A Àustria es dóna aquest nomals sindicats de tendència socialista.

Horitza f f a ILS MOSTRIS RIOIOOM

ons socials lemenms PWB52ü?-l·l

J u s t í c i aS o c i a l

Oriun de la V. S. C.

Director:R. Folch i Capdevila

Administrador :Joan Rull

Secretari de Redacció:Amadeu Bernadó

Redactors i Collaborators:Ardiaca, Lluí«.—Carques, Carles.Codó, Josep M.» — Coloma,Joan. — Coll Creixell, Josep.—Costal, Cassia—Espanyol, Pere.Fàbrega, Abelard. — Forment,Joan. — Fronjosà, Joan.—Gra-nier-Banora. — Gerhard, Car-le«.—Jover, Ramon.—Masseras,Alfons. — Mira, Emili. — Miret,Josep. — Morello, Antoni. — Oli-vella, AntonL-W de Folch. Ma-ria. — Recasens i Mercadé, J.—Bofes, Cosme.—Roseli Montane,Francete.—Rosset Sala, Manuel.Roure i Torrent, Josep.—RuizPonseti, Eitonislau. — Santolo,Joaep.—Serra i Moret, Manuel.Simó, Adolf,—Torres Ibern, En-

ric. — Xlrau, Joaquim

En les eleccions del proppas-sat novembre les dones confir-mant les temences dels que s'in-quietaven de les conseqüènciesde llur vot, contribuïen en granpart a l'avenç de les dretes; enles eleccions del passat diumengela unió de totes les esquerres sal-vava l'escull del vot femení.Aquest vot, però, tan just com in-prudent, seguirà essent encaraper temps un escull franc per alas forces d'esquerra si la donano pren consciència de la sevarealitat en tant que dona.

La realitat femenina pul·lula deparadoxes. La dona, vilipendiadaper la religió, inductora bíblicadel pecat pel qual sofreixen totesles generacions des del paradísterrenal, segons les sagrades es-criptures ; la dona estigmatitza-da dels pares de l'Església coma culpa de tot el mal dels homes ;la dona, de la qual la condicióde persona humana amb possibi-litats de vida eterna duta adiscussió en el concili de Macón,aquella dona a la qual només unspocs vots li atribuí una ànima, ésla gran, la màxima defensora dela religió.

La dona, en pitjors condicionseconòmiques que el més míseresclau ; la dona, més asservidaque no fou l'ésser més en ser-

vitud ; la dona, més explotadaque el més explotat dels proleta-ris, creu interès seu defensar elsque posseixen, els que tenen enllurs mans tots els mitjans de do-minació, els que només merca-degen amb la força de treballdels homes, ¡ella!, la força mésmenyspreada de totes les forcesde treball que es duen al mercat,de la lluita per la vida.

I així, mentre en el terrenymoral la dona creu defensar-se,defensant la moral estandardit-zada dels dogmes de la Eeligió,en el terreny econòmic la donacreu defensar-se defensant elsinteressos dels poderosos, delsforts, ella, la gran desvalguda,la feble entre les febles.

Aquestes constatacions tan fà-cils, però no menys paradoxals,no tindrien explicació plausible,si bé la dona hagués viscut al-gun moment una vida de lliber-tat i per tant de possible cons-ciència. Però la dona no sap resd'aqueixa llibertat per a la qualhan glatit i glateixen tots els ho-mes; la dona no sap res de lariquesa de vida que significa l'e-xercici de la pròpia decisió, elsentiment de dictar-se un mateixnormes i lleis a les quals volobeir. El seu esperit és pastat ensec de servitud, ignora l'opció,

és neòfit en escollir, mancat pera la pròpia deliberació i així esfa possible en ella el fet parado-xal de vibrar del mateix esperitque la vilipendia i de defensarla mateixa mà que li pega.

I també, defora estant, si lavolem mirar bé, la realitat feme-nina ens sorgeix aureolada deparadoxes. ¿Com podria ésserd'altra manera?

Mentre en la realitat de la vi-da econòmica, ella és la primeraforça viva, gairebé decisiva, elseconomistes l'ignoren. Mentre en-tre els factors de civilització, ellaconstitueix un element bàsic, elshistoriadors l'obliden. Mentre laseva realitat està vinculada a laterra, al treball, a la llar, a lesforces primàries de la societat,només la coneixem per la litera-tura, la poesia, en el terreny deles imatges, dels símbols, de lafantasia.

Dona ! Companya ! Vindrema tu des d'aquestes pàgines i mi-rarem de fer una mica de llumen el panorama confús que se'nsofereix en ésser cridades a esco-llir, a optar, a pronunciar-nossobre les lleis a les quals volemobeir.

MARIA PI DE FOLCH

Els detractors del Socialisme

ja us heu subscrit1

ò I emissió de

TREBALL

Amb aquest mateix títol publicàvemen el número 63 de JUSTÍCIA SO-CIAL un article rebutjant les doctri-nes de Lluïs Sturze, el fundador delpartit popular o demòcrata cristià dl-tàlia.

Avui novament hem de fer-ho per acontestar com cal certs argumenta amolts cars als satèlits de Dom Sturzoque s creuen renunciar el món ambaspergís d'aigua beneita.

Per als demòcrates cristians el libe-ralisme econòmic ha fracassati En aixòestem d'acord. Però el que no capim degaires possibilitats és la doctrina queell en diu liberal-socialista, que «estimalegitima la propietat de tota classe,ordenada, però, per l'Estat, encamina-da a un fi, que és l'Interès social, através d'un mitjà, que és la interven-ció del treball, i justificada per un tí-tol, que és la plus-vàlua que adquireixla terra en passar del seu estat im-productiu originari al seu estat demàxima producció per mitjà del tre-ball i de la intel·ligència.»

En el reconeixement de la propietatde tota classe, està la contradicciód'allò que veritablement hauria d'ésserl'economia dirigida. No entenem pereconomia dirigida aquella que està enpoder particular, individual o bé d'u-na empresa qualsevol. L'Estat, per mésque s'ho proposi, mai no podrà domi-nar ni l'especulació comercial i menysencara l'abús dels mitjans productors.Allà on la indústria està més controla-da — , Estata Units, Anglaterra, Fran-ça — l'explotació no deixa d'ésser quel-com violent i tràgic. Pitjor encara : elrefinament d'explotació de la mà d'o-bra ha estat tan estudiat, que hom nopot per menys que preguntar-se sino eren preferibles els antics mit-jans 1 règims de producció que els queimperen avui en algunes indústries.

Allò que la propietat ha de tenir unfi social és ben bé un dir. Aquell queté un capital — una fàbrica, un co-merç, una porció de terra — no l'ex-plota mai per a destinar la plus-vàluaa les necessitats de la col·lectivitat, si- 'no que ho fa amb l'esperit de pro-porcionar-se una vida ben lleugera icòmoda. ¿On és la funció social dela propietat?

Per a recolzar els seus arguments,algú ha volgut retreure que elcompany Serra 1 Moret va dir enel Parlament català que el socialismeadmetia la propietat, fruit de l'esforçde l'home i del seu treball.

En aquestes paraules de Serra 1 Mo-ret està precisament la condemnacióde la propietat privada en general.¿Quantes fortunes hi ha en el mónque siguin fruit purament de l'esforçpersonal? A més a més, l'home queposseeix unes feixes de terra o un ta-ller per al seu treball personal, no potconsiderar-se això com una propietat,sinó que és senzillament un mitjà devida, una eina de treball per aquellhome o aquella familia. La propietat,però, que un home posseeix per à ex-plotar a un altre, ¿questa no pot re-conèixer-se, no pot admetre's de capde les maneres. La propietat, per a te-

nir una funció netament social, hu-mana, ha d'ésser coUectivitzada. Heusaqui com el libéral-socialisme no ésres més que una. confirmació del libe-ralisme econòmic que els propis cris-tians reconeixen com a fracassat, ambtot 1 l'evolució de .la propietat...

• * "

Sostenen també els demòcrates, cris-tians la teoria de l'evolució de l'assa-lariat, o sigui l'accionariat, el partici-pacionisme de l'obrer en el govern dela indústria i el comerç, que Ossorioi Gallardo tant s'ha esforçat 1 s'es-força encara per introduir a Espanya,preconitzada a Itàlia pel partit demò-crata-cristlà, fundat, com hem ditabans, per l'Abat L'iuis Sturzo, i dela qual n'és autor un altre clergue,monsenyor Pottir. Com és natural,prêté contrarrestar el control obrer,institució eminentment socialista, pelque té de flscalitzadora i pel quesignifica en la lluita de classes.

L'accionariat intenta esmortuir lalluita entre obrer 1 patró, atorgant ac-cions de treball als productors, fins ala total amortització de les accions-capttal, quedant així en un terminimés o menys llarg — això comptantamb la bona fe del patró (!) — elsmitjans de producció en mans deiaobrers. La finalitat no pot ésser mésfictícia.

No creiem que hi hagin babaus quees deixin enlluernar d'aquesta manera.Més que res més. la teoria de l'accio-nariat obrer ha estat creada pels quetot ho confien 1 esperen de la bonafe, més ben dit, pels demòcrates-cris-tlans, avui convertits al feixisme ita-lià..,

MANUEL ROSSET SALA

Canvis en la Re-dacció de "Justícia

Social"NOU DIRECTOR

El company Folch i Capdevila, se-cretari del C. E. de la U. 8. c., s'hapossessionat definitivament del càrrecde director de JUSTÍCIA SOCIAL queja venia exercint interinament aquestdarrer temps per impossibilitat delcompany Oomorera.

Igualment, cessa aquesta setmana,per tal de poder atendre altres treballs,el company Ardiaca, com a secretaride Redacció, càrrec en el qual el subs-titueix el company Amadeu Bernadó.Tanmateix, el company Ardiaca conti-nuarà formant part de la redacció deJUSTÍCIA SOCIAL, de la qual s'encar-regarà de la secció cooperativa 1 eco-nòmica.

«^^a^^^··fe··j·a^si·^^aHsaiama·sBii«

AcciónCooperaiista

Òrgan de la Federació" deCooperativa de Catalnaya

S'ocupa dels problemes del progrésde la Cooperació a la nostra terra i alsaltres països i en general de tots elssistemes econòmics que tendeixen a lacol·lectivització de la riquesa nacional.

És, doncs, un document indispensa-ble d'estudi i informació per a totsaquells que s'interessen pels problemesdel Socialisme.

SUBSCRIVIU-VOS A

AcciónCooperati&ta

Redacció i Administració:Aurora, 11 bis - BARCELONA

i:»:;*:»;;«-K:«w»;̂ S::«^m;«!«äi«!«Si»:i«:«»H«

Dintre la mecànica del oop d'Estatfeixista és Imprescindible la passivitato la complicitat d'un Govern que elfaci possible o el deixi passar.

Giolito a Itàlia, el 1932.Von Papen a Alemanya, el 1933.Garcia Prieto a Espanya, el 1923.Lerroux altra vegada a Espanya, el

1934.

Publiquem avui les dades biogrà-fiques del nostre company electe, queens fou impossible publicar en elnúmero anterior :

Ei. company Roseli Montané nas-qué a Barcelona l'any 1889. Actual-ment és Perit mercantil i: Llicenciaten administració pública.

Inicià la seva actuació política alssetze anys, formant part d'un grupd'adolescents anarquistes concurrentsa les Classes de Comerç de l'AteneuObrer de Barcelona; Ingress àdesprésa l'Escolar Ramon Lluu, societat enla qual hi passaren molts dels ho-mes representatius d'avui.

Posteriorment ingressà a la «UnióCatalanista», formant part del grupque actuava al costat del Dr. Mrat!i Julià, junt amb els companys Ser-ra i Moret, Campalans i altres.

Des de la «Unió Catalanista»començà les seves campaneys socia-listes. En aquell temps, portar el so-cialisme al cor del Catalanisme, erafeina pròpia de gent que es jugavala seva carrera política. El Dr. Mar-ti i Julià i els seus fidels amics ha-gueren d'abandonar la «Unió Cata-lanista per impossibilitat 'de lluitar-hi. Actuant en aquest ambient, RoseliMontané fundà el senmanari Avant,i amb altres companys creà La Nació,primer periòdic socialista escrit encatalà. Fou redactor de la notabi-lissima revista Renaixement, on co-mençà a especialitzar-se en. qüestionseconòmiques i municipals. Escriví aLa Publicitat, El Poble Català i enla majoria de les revistes i periòdicsd'avançada de Catalunya; principal-ment a La Rambla. Roseli Montanéhi ha deixat publicats estudis moltinteressants. Fou una de les primeresvíctimes de la Llei de Jurisdicions.

En deixar «La Unió Catalanista»ell i un grup d'amics formaren unapenya amb el malaguanyat Cortio-posada en un bar del carrer de laLluna. Amb Lluís Companys i al-tres amics crearen en Centre Repu-blicà del carrer de la Creu, on s'hireunien moltes de les figures delmoviment obrerista (Noi del Sucre,Escorsa, etc.), i acabà aì 1919 ambun assalt de totes les forces policía-ques i de Guàrdia civil de Barcelona.

De bon principi, Roseli Montanéfigurà al costat dels amics que crea-ren la U. S. C. Escriví alguna ve-gada a JUSTÍCIA SOCIAL de la pri-mera època. Organitazda en partitla U. S. C., Roseli hi ingressà, fent-hi tot seguit vida activa.

Especialitzat en problemes muni-cipals, ha assistit a la majoria delsCongressos que des del 1919 s'hancelebrat arreu d'Europa per a estu-diar els problemes d'administraciópública.

$ tJti?.

S U BS C R I U - TE A

L ' E M I S S i O D E

TREBALL

Voleu comprar llibres ?

Demaneu-los a L0S LlefrCS SOCÌalÌStCSVoleu ajudar una organització que desti-

na els seus possibles excedents a la propagan-da dels nostres idelas?

Feu les comandes a 1.6S UCttCS SOCÍalÍStCSVoleu, amb la participació cooperativa en

els excedents, comprar llibres a preus asse-quibles ?

Feu-vos membre de L.6S LICUCS SOCÍalÍSteSHores d'oficina: De 5 a 7 de la tarda, tots els dimarts, di-

jous i dissabtes feiners. Casa del Poble, Primer de Maig, 7. Te-lèfon 11482. Barcelona.

ECOP. — Rosselló, 84. — Barcelona