1

Al·legacions del Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal al Reglament de règim d’ús dels horts urbans ecològics de titularitat municipal, sotmès a informació pública i anunciat en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, el dilluns, 15 d'abril de 2013

Sumari: RESUM OPERATIU, p. 1. SELECCIÓ DELS ADJUDICATARIS, p. 4: Antecedents, p. 4 ; Actualitat, p. 3; Lectura social, p. 4 ; Lectura

política, p. 4 ; Criteris de selecció, p. 5. NORMATIVA INTERNA DE CADA ZONA D'HORTS, p. 7 : Autogestió interna, p. 7 ; Funció social dels horts, p. 8. NORMATIVA DE CONTROL PER PART DE L'AJUNTAMENT, p. 10 : Esmenes bàsicament formals al Reglament, p. 10 (Redundàncies, p. 10 ; Redactats perfectibles, p. 12) ; Modulació de la normativa, p. 15. PUNTS DEL PROJECTE EXTERNS AL REGLAMENT, p. 16: Ubicació dels horts, p. 16 (Riscs naturals, p. 16 ; Incertesa cívica, p. 17 ; Incertesa pedològica, p. 18; Incertesa sobre la pertenencia municipal, p. 16 ; Inseguretat cívica, p. 17 ; Incertesa jurídica, p.18 ; Incertesa quant a l’acceptació per part dels hortolans potencials, p. 19). Alternatives, p. 19 ; Xifra d’horts, p. 20. Execució i avaluació, p. 21: Pressupost, p. 21. BIBLIOGRAFIA, p. 22. ANNEXOS, p. 23: Documents, p. 23 ; Valoracions de la vulnerabilitat, p. 25.

Resum operatiu

El resum operatiu recull tots els nostres plantejaments en positiu. La resta del document els intenta argumentar i justificar.

Pressupòsits bàsics de les nostres al·legacions. Els HUE comporten un ús privatiu d’un bé públic, fet que d’entrada comporta una distorsió de l’ordre jurídic i fins i tot ètic. La justificació s’ha de basar en què l’ús privat comporti un benefici públic. Davant d’això s’obre la disjuntiva següent:

el benefici sigui de caire social, en nom de la solidaritat, l’equitat i la justícia distributiva el benefici sigui de caire urbanístic, amb horts endreçats talment jardins.

(Que el benefici sigui mediambiental sembla que és garantit en qualsevol de les dues opcions, com tal que els horts siguin veritablement ecològics.) En el moment actual prioritzem la primera opció: és peremptòria i important. Quant a al segona opció, sempre hi som a temps (a condició de disposar de pressupost) de fer-la realitat. En la primera opció si no actuem ara, demà faríem tard. A situacions urgents, respostes urgents. Selecció dels adjudicataris. (1) El procés ha de ponderar la situació global dels sol·licitants : enllà de la situació de destret econòmic són més greus els trastorns psíquics, que comporten isolament, marginació, i en definitiva, vulnerabilitat. (2) Un dels requisits és que els candidats han d’estar associats en alguna entitat del Tercer Sector andre-uenc, manera d’implicar la societat civil i alhora garantir que el candidat compta amb una mínima xarxa social que l’avala, li dóna suport i el controla. (3) La Plataforma Solidària de Sant Andreu de la Barca farà la selecció dels candidats:

(i) amb la implicació de la Plataforma garantim el consens social a l’entorn del projecte ;

2

(ii) encarrilem el projecte dels HUE en el marc de la democràcia participativa. El que afecta a tothom, per tothom ha de ser decidit ;

(iii) el criteri principal per concedir un hort serà el grau de vulnerabilitat, però la Plataforma pot tenir en compte altres factors ;

(iv) encara que en principi els adjudicataris seran individus o famílies, també poden ser-ho col·lectius (entitats, grups d’amics, etc.). Normativa interna de cada zona d’HUE. Abonem que es basin en l’autogestió o governança interna:

(1) L’autogestió forja comunitat, envigorint una xarxa de relacions humanes que han de permetre als adjudicataris la plena reinserció social, encloent-hi la laboral. (2) La Comunitat d’Hortolans ha de redactar les seves pròpies normes. Les regles han de ser conegudes, enteses i validades pels participants, a fi d’interioritzar-les. Fent les normes, les coneixen de debò. (3) Les desavinences internes entre hortolans que no siguin solucionats per la Comunitat, ho han de ser per Jutjat de Pau; els conflictes externs, per la Regidoria de Medi Ambient. Normativa de control per part de l’Ajuntament. (1) La responsabilitat municipal és subsidiària a la de cada Comunitat d’hortolans de cada zona d’HUE. (2) La gestió municipal recau en la Regidoria de Medi Ambient, que participa en les assemblees de cada Comunitat d’hortolans com a observadora. (3) El reglament municipal, en la seva versió electrònica, ha d’incloure hipervincles que explanin tot el lèxic jurídic, i connexors intratextuals que remetin a l’articulat de la mateixa temàtica. (4) El reglament municipal ha de preveure una aplicació circumstanciada, sospesant els factors concurrents. Així, el criteri estètic pot tenir major o menor rellevància segons la zona d’HUE.

Punts del projecte extern al Reglament Ubicacions de les zones d’HUE. (4) L’Ajuntament ha de preveure prestament més zones d’HUE, fins a poder oferir un mínim de 50 horts. (1) Han de satisfer els requisits de seguretat física i jurídica (2) Han d’estar escampats pels diferents barris. Execució i avaluació. La normativa global ha de preveure: (1) el pressupost necessari ; (2) una avaluació global passat un temps determinat, que obligui al replantejament dels aspectes no reeixits plenament. Remarca final: cal tirar endavant el projecte al més aviat possible.

La Plataforma Solidària pot endegar el seu procés de treball ara mateix. Abans de dos mesos, el reglament definitiu pot estar aprovat i l’Ajuntament pot haver condicionat

les parcel·les destinades a HUE. Abans de tres mesos, el hortolans poden estar feinejant en les parcel·les.

Nota metodològica: totes les remissions a l’articulat del Reglament l’indiquem amb text en aquest color.

3

Selecció dels adjudicataris (cf. pàgines 17-22, Títol IV. Règim d’adjudicació i

formalització de les llicències d’ús privatiu) Antecedents. Els primers horts urbans arreu del món sorgeixen als EUA com a forma de proporcionar recursos als aturats, en resposta a la depressió econòmica de 1890, i com resposta de la Progressive Era (1890-1920). Els primers horts són creats a Detroit el 1894, seguit d’altres ciutats dels EUA. A Europa, sota l’ombra de la Revolució de Novembre alemanya (1919), va assolir una gran popularitat el moviment dels Schrebergarten, que va promoure la creació d’horts urbans com a espais pedagògics, de lleure i descans, especialment útils i segurs per als nens. Durant la II Guerra Mundial, als EUA, el programa Liberty and Victory Gardens estimulà els horts familiars i comunitaris: com a resultat, el 1943, el 40% de les fruites i vegetals frescos consumits en aquell país provenia d’aquesta horts ; a Anglaterra, la campanya Dig for Victory instruí el poble a produir el seu propi nodriment i els jardins públics es transformaren en hort. A Catalunya, sembla ser que el primer hort col·lectiu cedit per l'Administració que va començar a funcionar a Barcelona va ser l’Hort de l’Avi, al barri de Gràcia, l’any 1986, fruit de la iniciativa d’un grup de gent gran del barri. A Sant Andreu de la Barca, el projecte neix d’una proposta de l´AssembleaSab del 2011. Els horts urbans han estat molt de temps orientats cap als jubilats que tenien arrels rurals, i que es trobaven estranys en la urbs. Els horts ocupaven àrees desendreçades o de caràcter marginal o periurbanes. Fins fa poc, els horts solien vehicular una resposta espontània al dèficit d’espais verds i a la manca de contacte directe amb la natura. Actualitat. Amb la crisi econòmica actual, i l'elevació fins a xifres rècords de l'atur, els horts urbans catalans han recuperat com a eix principal l’orientació social i d'economia domèstica amb que originalment foren creats. Són horts de subsistència. (cf. pàgines 24-5, Documents 1, 2, 3, 4 i 5) Lectura social. Explicitat obertament, sense eufemismes ni circumloquis, cal tenir ben clara la problemàtica. La marginació social, consubstancial amb l’atur, pot agreujar-se fins arribar a la situació de vulnerabilitat, punt extrem que cal que la societat civil i l'Administració local evitin de totes totes. I el principal factor concomitant (causa i efecte alhora) de la vulnerabilitat és la desvinculació de les xarxes socials presencials. Sobre aquesta certesa, demostrada empíricament, fefaentment per totes les ciències socials, no podem abonar el model proposat d’horts socials que estableix una relació bis a bis entre l’estructura jeràrquica de l’Ajuntament i el sol·licitant, que lluny de ser considerat com un actor social, un nòdul de relacions socials, se l’individualitza i aïlla fins al paroxisme. Una societat sana és una societat on l’individu participa, integrat en una societat de societats, on les persones se socialitzen a través d’un entramat de relacions denses. Hem d’induir tots els membres de la societat a relacionar-se i més que més, ho hem de fer amb els qui estan en risc de caure en la vulnerabilitat a causa de la seva manca de relacions. En aquesta direcció, creiem indispensable demanar als sol·licitants que estiguin integrats en alguna associació sense afany de lucre, i que aquesta associació l’avali, i per tant, també s’impliqui en els HUE. I també abonem que els hortolans, s’autoorganitzin al màxim, sense que hagin de ser monitoritzats pas a pas per cap Administració Pública. D’aquesta manera si els candidats a hortolans ja són membres de l’associació que els avalat, els hortolans en funcions són membres, alhora, de la comunitat d’hortolans, que s’organitzen autogestionadament. El factor xarxa social és bàsic: els Serveis Socials de de l’Ajuntament ho poden ratificar. Endemés una cerca a Google presenta els resultats següents:

"Vulnerabilidad" combinat amb "redes sociales" 1.660.000 aparicions. Si hi afegim la condició que el format sigui en pdf (que sol correspondre a documentació més elaborada) dóna 430.000 resultats. Una consulta a Google Books fa aparèixer 5.140 resultats (22/4/2013)

"Vulnerability" combinat amb "social networks" dóna 3.950.000 resultats, dels quals en pdf són 573.000. La consulta a Google Books dóna 40,500 resultats.

Lectura política. Ubicats en espai d’ús públic, els HUE no poden ser d’ús privatiu individual. Tampoc no avalem la relació directe Ajuntament-individus interessats, perquè l’asimetria entre les dues parts no garanteix una relació equilibrada ni harmònica. Els cossos intermitjos (associacions amb o sense finalitat

4

de lucre) són necessaris per mantenir una democràcia sana, fonamentada en les relacions i l’ajut mutu entre la ciutadania. Per això proposem un ús col·lectiu, extrem que concretem en la següent tipologia d’HUE:

Familiars, tradicionalment orientats a complementar els ingressos familiars o creats recentment arran de l’interès creixent per l’agricultura ecològica i l’oci lligat a la natura i la salut.

Pedagògics (horts escolars, escoles verdes) adreçats a infants o adolescents. Només s’estima el que es coneix i viceversa. Avancem ja que tindrien relació preferent amb els centres educatius públics o concertats i entitats de lleure infantils o juvenils (cf. pàgina 17, article 20, §2).

Socials, concebuts per a afavorir processos d’integració social en comunitats amb risc d’exclusió : desenvolupament de comunitats marginals, inserció per mitjà de l’economia solidària i foment de la creació d’un teixit social.

Veterans, adreçats a persones sèniors. Tindrien relació preferent amb les residències públiques o concertades i en les entitats de la tercera edat (cf. pàgina 5, §4)

Terapèutics, adreçats a persones amb disfuncions psíquiques o físiques, d’acord amb una prescripció facultativa que ho avali. Serien menats pels serveis sanitaris i socials de l’Ajuntament (cf. pàgina 19, punt 3)

Evidentment, en línia amb el que ja hem avançat, el moment actual exigeix prioritzar la tercera tipologia, és a dir, en els horts socials, tot marcant l’accent de la segona tipologia, horts pedagògics. Criteris de selecció. L'argumentació ens porta a tractar, doncs, ara, els criteris de selecció, tractat en l'esborrany en les pàgines 18-19, article 21. D'entrada hem de plantejar unes consideracions crítiques:

Per què és marca un estàndard arbitrari (40 m2) per al que es força una conformitat exacta? És

una grandària que no ha de convenir per igual a tots els sol·licitants potencials. (Val a dir, que en el Reglament no s’indica cap grandària).

Per què no es permet que els sol·licitants per una parcel·la siguin col·lectius (dues o més persones físiques que volen compartir-la) o una associació?

Per què s’estableixen quotes d’edat i no pas de sexe? (cf. pàgina 18, article 21, §3). En tot el document no hi ha la menor perspectiva de gènere, punt obligat per la legislació.

Per què no s’estableix cap criteri territorial per afavorir el veïnatge, element bàsic de suport? (per exemple, preveure que el possible HUE a la vora de la riera del Palau sigui per al veïnat del Palau i Vall-Palau i que el possible HUE a l’ esplanada propera a la plaça 11 de Setembre sigui per al veïnat del Pla de l’Estació i del Carme).

Tampoc s’entén els trams d’edat: els 35 anys no marquen cap fita concreta en la vida. El 65 anys, fins fa poc, remetien a l’edat legal de jubilació, encara que els canvis recents i els que sembla que vindran de manera immediata, apunten la conveniència que enlloc d’esmentar “65 anys” s’indiqui “l’edat de jubilació, segons la legislació vigent” (cf. pàgina 18, article 21, §3).

Però si el que volem avaluar és el grau de necessitat global del sol·licitant, les dificultats són extremes, perquè la marginació, l’exclusió, la vulnerabilitat no són situacions que es puguin ponderar a partir d’un sol paràmetre. En aquesta matèria l’analítica pot resultar fal·laç i cal una lectura sintètica de la situació de l’individu. Hi poden concórrer moltíssims aspectes, creant contrasinergies i factors agreujants. Aportem tot seguit els factors de ponderació de la vulnerabilitat que fa servir una unitat del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya (cf. pàgina 27, Valoracions de la vulnerabilitat). Davant d'això, assignar, segons els criteris actualment redactats que “Residir en habitatge plurifamiliar” atorga 2 punts (pàgina 19, punt 2), resulta com a mínim simplificador. L'habitatge unifamiliar pot ser molt vell, sobreocupat, sense ni un pam de terra, o aquesta estar a obaga i el seu sòl consistir en pedra nua. Davant d’això entenem que el concurs s’ha de resoldre per diàleg consensuat entre el jurat, i no pas a partir d’una mera gestió contable a partir de paràmetre mecànics.

5

Un projecte social: ha quedat apuntat que els sol·licitants han de formar part d'alguna entitat. Ara és el moment de complementar-ho, implicant la Plataforma Solidària de Sant Andreu de la Barca en la selecció dels sol·licitants. Entre els objectius específics de la Plataforma, integrada en el moment actual per 34 entitats, hi ha els següents:

Lluitar contra la pobresa Conscienciar a la població Establir llaços de col·laboració entre les diferents entitats de la ciutat Promoure el voluntariat

Dins de la Plataforma hi ha entitats (o hi poden entrar) amb més coneixement del tema –Associació d’Aturats Actius, sindicats, entitats de custòdia del territori, organitzacions ambientals o agrupacions de jubilats..- però paga la pena que totes s’hi impliquin. La nostra proposta no parteix de la malfiança envers l’esfera política, sinó que considera que un projecte social per antonomàsia com els HUE exigeix un plantejament social. La Plataforma Unitària pot sospesar amb criteris homogenis totes les demandes, però pot fer -si així li sembla- una excepció per a un discapacitat, i muntar en la seva parcel·la una taules de conreu elevades que li permetin treballar-hi. Da-vant de la impossibilitat d'establir uns criteris objectius, el millor és establir un jurat, integrat per un ampli ventall d'interessos i perspectives, perquè arribin a un acord intersubjectiu.

6

Normativa interna de cada zona d’horts El Reglament en el seu redactat actual estableix quatre nivells jeràrquics:

Nivell 0. El representant dels adjudicataris, “que actuarà d’intermediari entre l’Ajuntament i els hortolans” (pàgina 7, article 8, §1)

Nivell 1. “personal de l’Ajuntament” (pàgina 10, §2) Nivell 2. “Regidoria de Medi Ambient (vgr: pàgina 10, §2) Nivell 3. La Comissió de Gestió i Seguiment, amb membres de tres regidories (pàgines 14-15,

article 15, apartat 1). Nivell 4. La Junta de Govern Local (pàgina 16, article 19, §1)

Correspon al que hem definit com a nivell 3, integrat pel Regidor de Medi Ambient, el Regidor d’Urbanisme, Un tècnic del departament de Medi Ambient; Un tècnic d’urbanisme; Un tècnic d’Obres i Serveis; el President/s de la/les associacions d’hortolans o un representant seu i El Secretari de l’Ajuntament (pàgina 14-15, article 15, apartat 1): “Resoldre les incidències que pogueren aparèixer, els dubtes que sorgiren de la interpretació del les presents normes, qualsevol altra qüestió o incidència del projecte.” (pàgina 15, apartat 2 c, èmfasis afegit). El responsable municipal -en algun dels quatre nivells jeràrquics- en alguns casos queda ben determinat, però en d’altres passatges apareix definit de manera vague i es parla de "Ajuntament" sense més concreció. Així s'esdevé en la pàgina 6, article 5, §2 ; pàgina 9, § final ; pàgina 10, §1 ; pàgina 10, §2 “haurà de comunicar aquesta circumstància a l’Ajuntament” ; pàgina 12, §3 ; pàgina 14, §1 ; pàgina 14, article 14, §1 ; pàgina 14, article 14 §2 “personal de l’Ajuntament” ; pàgina 16, article 18, passim ; pàgina 16, article 19, §final. Tanta indeterminació pot ser font de malentesos polítics en el cas que la Regidoria de Medi Ambient -nivell jeràrquic més sovint esmentat- estigués en mans d’una formació política minoritària en l’Equip de Govern municipal. Creiem que la solució és fàcil: abonem que tota la responsabilitat municipal graviti en la Regidoria de Medi Ambient, i que el seu titular pugui delegar en el seu equip tècnic. (A Barcelona alguns dels Horts Urbans estan íntegrament gestionats per l'Institut Municipal de Parcs i Jardins.) Al costat d’aquesta simplificació de tasques en el si de l’estructura municipal, desenvolupem un sistema de governança –que anirem desgranant al llarg del document present- i que implica la societat civil de Sant Andreu de la Barca i els mateixos hortolans. Per contrast amb aquesta complicació, el mateix Reglament és a frec de proclamar el principi autogestionari d’aquest darrer col·lectiu esmentat, els hortolans, quan afirma que “els adjudicataris constituïts en una comunitat seran els responsables de la neteja de les zones comunes i el manteniment general del recinte. La vigilància i el bon estat del mateix seran a càrrec exclusivament dels usuaris així com l'obertura i tancament del recinte (pàgina 7, article 8, §2). En l'article que segueix a continuació, per las seva banda, afirma que "l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, no es responsabilitzarà de la vigilància del recinte cedit i en concret del que pogués succeir en cada hort cedit més enllà de la supervisió necessària per al compliment d'aquest reglament (pàgina 7, article 8, §3) Entenem que cal un doble plantejament. Abonem que cada zona d'hortolans s'autoorganitzin, és a dir, legislin ells mateixos la normativa -escrita o oral, formal o informal, tant se val- per la qual s'autogestionaran, i abonem, també, que l'Ajuntament disposi d'un reglament (del qual, el Reglament al que ara fem les al·legacions ha de ser-ne el canemàs). per aturar les possibles extralimitacions dels hortolans. Autogestió interna. Els HUE estan gestionats per un grup humà vinculat per interessos comuns entorn a l'hort, que té una voluntat explícita d'organitzar-se i gestionar l'hort (tant la terra com els diferents recursos) conjuntament, en major o menor grau. No es tracta d'organitzar una societat amb interessos específics (com pot ser una "Comunitat de propietaris", on el punt d'unió són la confluència d'interessos particulars, sinó que es tracta d'impulsar una comunitat, amb interessos comuns a l’entorn dels HUE, però que lluny de limitar-s’hi s’obre a les relacions interpersonals en la seva riquesa. En una societat

7

l’interès és immediat; en una comunitat l'interès és mediatizat: hi ha un espai per a la generositat i l’economia del do. És un grup humà, recordem-ho, constituït per persones ja integrades en la vida associativa santandreuenca. Per tant, cada hortolà té, pel cap baix, una doble xarxa social de suport: l’entitat del Tercer Sector que el va avalar per presentar-se com a candidat i el Col·lectiu d’Hortolans. L'experiència de molts dels horts urbans autogestionats de Catalunya és que són una xarxa social que interactua reforçant-se. Si bé és cert que en tots hi ha una component de recuperació del vincle amb la terra, preocupació per la salut i experimentació entorn a l'horticultura ecològica, no en són, ni molt menys, els objectius principals (tot i que alguna d’aquestes finalitats és bàsica en algun dels projectes). Aquests projectes són espais de participació que pretenen reconstruir el teixit social local, comunitats de base, per refer des d'aquest fonament noves formes de relació i de creació. I que per a fer-ho, obren espais de trobada, descobreixen interessos i necessitats comuns, que volen resoldre o afrontar des de la col·lectivitat. Són un projecte social, no són horts individuals i/o privats sinó que hi ha una finalitat de compartir, de treballar i prendre decisions de forma horitzontal i participativa, assumint els avantatges i inconvenients que això suposa. Són projectes no jeràrquics, basats en una organització assembleària i una gestió comunitària dels recursos (aigua, adobs, eines, llavors i planter, etc.) i de la terra, en la majoria dels casos. Inclús en casos de parcel·lació de la terra, la gestió d'aquesta (delimitació i adjudica-ció) segueix essent comunitària en bona part, tot i que el treball i la collita siguin individuals, familiars o en petits grups. El repartiment de la collita és també informal: qui va a treballar a l'hort s'emporta el que hi hagi, i si n'hi ha molt ho porta a les cases de la resta de la gent del grup. Alguna vegada s'ha fet algun dinar (en dia d'assemblea) amb les verdures de l'hort. En general però, hi ha força entesa dins el grup; bones amistats i companyonia. També hi ha desencontres recalcitrants que s'han aconseguit neutralitzar dins la vida del grup, i que es porten de tal manera que són sostenibles per a tothom. Funcions socials dels HUE (cf. pàgines 4-5, article 3). Són bàsicament espais de participació, on els hortolans s'autoorganitzen i creen els seus propis sistemes de gestió i funcionament. També són espais de creació, on la comunitat decideix el disseny de l'espai i el construeix de forma col·lectiva, però respectant la individualitat (normalment cadascú participa en aquelles tasques que més li agraden i se-gons la seva disponibilitat). La satisfacció d'aquestes necessitats contribueix alhora a satisfer la necessitat de llibertat (d'expressió, d'opinió i d'acció) i també la d'identitat, pel fet de formar part d'un col·lectiu amb uns objectius i formes de fer comuns: construir una cultura que produeixi llibertat, no benefici econòmic, i la proposta és fer-ho des del col·lectiu, des de la comunitat, entenent per comunitat l'associació voluntària d'individus que comparteixen experiències, valors o interessos comuns, que generen relacions de tipus igualitàries i que es preocupen pel benestar mutu i col·lectiu (i és que sense el primer, no pot existir el segon). Si enfoquem els HUE des d'aquesta perspectiva, veiem que aquests són, en major o menor grau, satisfactors sinèrgics de moltes d'aquestes necessitats, si no de totes.

Les relacions que es creen entorn a aquest tipus de projecte, on totes les opinions són escoltades i on el que es vol treballar per damunt de tot són les interaccions humanes (més que no pas la productivitat o altres objectius secundaris), acostumen a crear vincles afectius que poden satisfer les necessitats d'afecte i protecció, si més no parcialment.

Si bé l'hort cobreix parcialment les necessitats de subsistència, ja que satisfà part de les necessitats alimentàries dels seus usuaris, també fomenta la responsabilitat (l'horticultura no admet dilacions), envigoreix la capacitat de treball, i, tot i no ser el principal objectiu en la majoria dels casos també serveix com esbarjo evitant problemes domèstics i obsessions pròpies dels aturats de llarga durada.

Finalment, en quant a l'enteniment, un dels aspectes més valorats dels horts urbans comunitaris és la seva funció com a espais d'intercanvi de coneixements, ja sigui a través de l'educació ambiental per a infants i joves del barri, dels centres educatius, o per a col·lectius amb risc d'exclusió social, com per la transmissió intergeneracional de coneixements entorn a l'agricultura.

8

Cal una voluntat política real de fomentar aquest tipus de projectes i aportar els recursos (econòmics i materials) necessaris per a la seva creació i desenvolupament. No es tracta de crear projectes d'horts urbans dissenyats per a “embellir” i “pintar de verd” la ciutat o els seus voltants, sinó de facilitar el funcionament d'experiències que ja estan en marxa o que estan en projecte, i que reuneixen les ca-racterístiques abans esmentades. En concret les seves funcions haurien de ser les següents :

Fomentar la gestió comunitària dels HUE, tot garantint la participació activa tant dels usuaris com de l’Administració. La Regidoria de Medi Ambient, a través d’algun representant, sempre ha de poder participar en les assemblees ordinàries, i facultativament, en les extraordinàries, però com a observador: el ritme i el contingut l'han de marcar els mateixos adjudicataris.

Promoure l’associacionisme entre els usuaris i el foment d’una cultura cooperativa. Encoratjar -enllà de la mera tolerància- que els horts siguin dissenyats i construïts pels mateixos hortolans (així no només satisfan les necessitats alimentàries sinó també d'altres necessitats fonamentals) preveient la presència d'espais adequats per a la trobada i realització de diferents tipus d'activitats (lúdiques, educatives, de reunió, etc.). Les trobades internes de caire festiu són obligades per millorar la cohesió de grup i no veure's les cares només a l'assemblea o treballant a l'hort.

Impulsar estratègies participatives per implicar diferents agents socials en els projectes d’HUE i per a promoure aliances entre els propietaris dels terrenys, els usuaris i les entitats d’usuaris i, en un altre ordre de coses, potenciar les relacions intergeneracionals, que no només afavoreixen la transmissió de coneixements a nivell hortícola, sinó un munt d'intercanvis interessants a nivell humà.

Les experiències estudiades ens demostren que no cal una regulació externa per tal que un hort urbà funcioni i produeixi, tant a nivell hortícola com a nivell social. L'experiència acumulada internacionalment palesa que en alguns casos on el projecte d'hort comunitari ja té més anys d'experiència o una trajectòria d'organització important s'hi han creat tota una sèrie d'estructures organitzatives i s'han desenvolupat sistemes de gestió d'acord a les complexitats dels recursos compartits –l'aigua, la terra, les aportacions monetàries, i/o el temps en forma de treball, entre d'altres– i a les expectatives i motivacions dels participants. Es troben diferents normes d'ús relacionades amb la gestió de un bé col·lectiu. En alguns casos es troba una clara definició de qui i com entra i surt del grup, una de les més importants normes d'ús en sistemes de gestió col·lectiva de recursos i béns. En altres casos, es troben mètodes de monitorització i sanció, instàncies de resolució de conflictes i, gràcies al funcionament assambleari, les regles són conegudes, enteses i validades per els participants. Les normes cobreixen els aspectes següents:

Vetllar per l’ús adequat dels horts, amb les inspeccions que es creguin convenients. Proposar a l’òrgan municipal competent (alcaldia) la revocació de les llicències d’autorització

d’ús. En cas de renúncia, caducitat o revocació, fer la proposta d’adjudicació de les parcel·les. Resoldre problemàtiques que no estiguin previstes en la normativa i fer propostes de millora. Impulsar el foment de l’agricultura ecològica i l’ús responsable de l’aigua entre els hortolans.

En definitiva, la normativa interna ha de ser el precipitat de la seva pròpia interacció, a través de l’assaig i error. Els conflictes menors els han de resoldre per ells mateixos. Pels conflictes de més volada sempre hi ha recurs d'apel·lar al jutge de pau. I la resolució dels possibles conflicte entre Ajuntament i hortolans queda en mans del mateix Ajuntament, que disposa de prous eines -normatives, sancionadores, pressupostàries, etc.- per fer-les complir.

9

Normativa de control per part de l’Ajuntament A partir del què portem redactat queda clar que el Reglament necessita una reorganització global, amb canvis majors quant al procés d’adjudicació i la normativa interna de cada zona d’HUE. Com a normativa externa, o dit altrament com a normativa de control i seguiments per part de l’Ajuntament abonem les esmenes i addendes que es detallen en els epígrafs següents:

Esmenes bàsicament formals al Reglament Les notes que segueixen tenen per finalitat millorar el redactat de manera que el text sigui el més entenedor possible. En aquest sentit diferenciem dos aspectes:

Redundàncies. Caldria eliminar-les tant com fos possible per no allargassar la normativa. Redactats perfectives. Convindria esmenar-los a fi de guanyar en claredat i evitar possibles

malentesos. Aprofitant els recursos que aporten els textos electrònics es pot redactar amb la màxima precisió jurídica i amb la màxima economia sense que això signifiqui que el lector llec romangui sense comprendre. Els termes tècnics, de difícil comprensió pels que no tenen estudis de dret han de portar un hipervincle que remetin a l’explicació pertinent. Aquest fóra el cas, per exemple, de l“expedient contradictori” (pàgina 16, article 19, §1), tecnicisme legal escassament conegut entre el gran públic. D’igual manera tots els articles del Reglament que es relacionen amb altres de semblants, també han de portar connexors intratextuals. Redundàncies

L’apartat 1 de l’article 4 “Normativa general i supletorietat” (pàgina 5) repeteix alguns apartats de l’apartat 2, que hi ha tot seguit. (En un altre ordre de coses, l’apartat 1 constitueix una única frase de 6 línies on el verb se situa a l’inici, dificultant-ne la comprensió).

“[ ] la parcel·la [ ] continuarà essent propietat de l’Ajuntament [ ] tant respecte del terreny com respecte a totes les instal·lacions [ ] que els diferents usuaris [ ] realitzin, que quedaran unides de forma permanent a la parcel·la” (pàgina 2, §2).

“les obres i plantacions que tinguin el concepte de millora efectuada per l’usuari i que no puguin ser retirades sense dany al terreny municipal, quedaran en propietat de l’Ajuntament sense que això generi un dret a indemnització” (pàgina 17, §2).

Els adjudicataris “no tindran dret a cap tipus d’indemnització per pèrdua de collites per millores de la parcel·la o per altres incidències que es derivessin de l’extinció o resolució de la llicència” (pàgina 17, §4).

“REGLAMENT DE RÈGIM D’ÚS DELS HORTS URBANS ECOLÒGICS DE TITULARITAT MUNICIPAL” (pàgina 1, títol d’entrada).

“Els horts urbans ecològics són terrenys destinats a l'oci i esbarjo dels ciutadans mitjançant l'exercici en ells de l'agricultura ecològica. Això implica que caldrà respectar les normes de l'agricultura ecològica [ ] l'ocupació de fertilitzants orgànics i l'ús de productes sanitaris respectuosos amb el medi ambient, destinant els productes de la mateixa a l'autoconsum familiar” (pàgina 1, article 1, §2).

“recuperació i manteniment d'una agricultura respectuosa amb el medi ambient a través de la creació i manteniment dels horts ecològics” (pàgina 4, article 3, §1).

“Cultivar l’hort de manera respectuosa amb l’entorn, seguint les tècniques de l’agricultura ecològica: es prohibeix l’ús dels adobs de síntesi química i dels pesticides (fungicides, insecticides i herbicides) de síntesi química” (pàgina 8, §4).

10

“El tipus d'agricultura a practicar als hort urbans serà ecològica, estant expressament prohibit l'ús de productes fitosanitaris i fertilitzants químics de síntesi” (pàgina 12, article 11, §1).

“La Regidoria de Medi Ambient organitzarà seminaris tècnics de formació sobre qüestions específiques relatives a bones pràctiques de cultiu ecològic i compostatge, d’interès general per als hortolans, i proporcionarà assessorament en aquestes matèries” (pàgina 12, article 11, §3).

“Finalitzat el termini de cessió pel seu propi venciment, per causes imputables al cessionari o per qualsevol altra causa no imputable a l’Ajuntament, el cessionari perdrà els drets sobre els productes hortícoles no recollits o aprofitats, sense que per això pugui exigir cap indemnització i sense detriment de les responsabilitats que puguin exigir pels danys i perjudicis causats” (article 5 §4).

“En aquells horts en què en el moment d’extingir l’autorització demanial existissin collites pendents de recol·lecció, aquestes s’entendran lliurades als nous adjudicataris” (pàgina 15, article 16, §2) .

“Queda prohibit l’ús de foc a totes les zones dels horts, tant en barbacoes portàtils com en altres instal·lacions” (pàgina 7, article 7 §final).

“accions no permeses [:] “la realització de qualsevol tipus d’obra, i, en concret, la instal·lació de tanca o separació, barbacoes, taules fixes o bancs, així com la modificació de l’interior o exterior de la caseta o armari d’eines, o la construcció i instal·lació de nous elements o modificació dels existents [ ]” (pàgina 8, article 9, §3).

“En cap cas s’admetrà cap tipus de construcció ni fixa ni mòbil, ni barbacoa ni similar al recinte de l’hort corresponent” (pàgina 14, §1).

“No estan permeses les acumulacions ni de deixalles, ni d’altres materials que no estiguin relacionats amb l’activitat pròpia de l’horta” (pàgina 8, §1).

“Accions no permeses [:] “L’acumulació o abandonament de qualsevol material o deixalla, ja sigui dins o fora de l’hort, així com l’aportació de qualsevol tipus d’objecte [ ] aliè a la funció de l’hort i susceptible d’alterar l’estètica del lloc” (pàgina 9, §3).

“[L]’abandonament d’una superfície superior al 50 per 100 del total o la no participació en la cura dels límits i zones comunes per un temps superior a dos mesos donarà lloc a la revocació de la cessió” (pàgina 10, §3).

“La llicència [ ] pot ser revocada [ ] per haver cessat en el conreu de l’hort municipal durant més de 2 mesos sense causa justificada” (pàgina 16, article 18 b)

“Accions no permeses [:] Circular per l’interior de l’hort amb vehicles de motor” (pàgina 10, §4). “Només es permetrà aparcar els cotxes a la zona exterior, quedant prohibit aparcar a les zones de

les portes, amb motiu que aquestes quedin lliures perquè el personal de vigilància o manteniment pugui accedir a l’interior amb vehicles quan sigui necessari” (pàgina 13, §3).

“L’adjudicatari solament tindrà la possessió precària de l’hort municipal que se li assigni, pel termini que es determini i en els termes que preveu la llicència o document de formalització de la adjudicació i la resta d’articles d’aquest reglament” (pàgina 4, §2).

“Les llicències d’ús privatiu de cadascun dels horts s’atorgaran per un període de tres anys sense possibilitat de pròrroga. Finalitzat aquest període, caldrà acudir a una nova adjudicació. L’adjudicació d’un hort no dóna cap preferència o avantatge a l’adjudicatari per a futures adjudicacions” (pàgina 6, article 5, § 1).

“En el cas que un hort quedi sense treballar més de 2 mesos per l’adjudicatari, sense que hi hagi una comunicació expressa i motivada a l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, aquest quedarà

11

lliure i podrà ser adjudicat novament, una vegada resolt el títol administratiu” (pàgina 6, article 5, §2).

“L’adjudicatari s’obliga a executar el seu treball personalment, llevat de casos de força major que haurà d’acreditar davant l’Ajuntament, i llevat de l’ajuda mútua entre hortolans” (pàgina 10, §1).

“Deixar l’hort sense treballar. En cas d’impossibilitat temporal, que no es podrà allargar més de 2 mesos, l’adjudicatari haurà de comunicar aquesta circumstància a l’Ajuntament. En el cas que l’adjudicatari no pugui atendre l'hort de manera temporal (malaltia, vacances, etc.) i delegui les cures en una altra persona, aquesta haurà de presentar, si així li és requerida pel personal de l'Ajun-tament, la corresponent autorització signada pel titular de la llicència, o comunicar-ho per escrit a la Regidoria de Medi Ambient” (pàgina 10, §2).

“[L]'abandonament d'una superfície superior al 50 per 100 del total o la no participació en la cura dels límits i zones comunes per un temps superior a dos mesos donarà lloc a la revocació de la cessió” (pàgina 10 §3).

“La llicència d’us privatiu pot ser revocada per l’Ajuntament en els supòsit contemplats en altres disposicions d’aquest Reglament i pels següents motius: Per haver cessat en el conreu de l’hort municipal durant més de 2 mesos sense causa justificada” (pàgina 16, article 18 b).

Aquests articles repeteixen alguns preceptes, però també comporten, al combinar-lo amb el fet que l’adjudicatari “podrà anar acompanyat a l’hort” (pàgina 11, article 10, §4) que l’adjudicatari i l’acompanyant extern no poden treballar mai alhora, extrem que considerem excessivament primmirat.

“La realització de qualsevol tipus d’obra, i, en concret, la instal·lació de tanca o separació, barbacoes, taules fixes o bancs, així com la modificació de l’interior o exterior de la caseta o armari d’eines, o la construcció i instal·lació de nous elements o modificació dels existents, sense autorització expressa i per escrit de l’Ajuntament” (pàgina 8, article 9, §3).

“En cap cas s'admetrà cap tipus de construcció ni fixa ni mòbil, ni barbacoes o similars al recinte de l'hort corresponent. Es necessitarà autorització expressa de l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca per a qualsevol actuació al recinte general o comú” (pàgina 14, §1).

“Per a tot allò que el cessionari desitgi realitzar al seu hort o en les zones comuns que no quedi contemplat en les presents bases s'haurà de comunicar amb la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament i sol·licitar permís per escrit per a dur a terme aquesta actuació. No es pot dur a terme sense el permís preceptiu de la Regidoria de Medi Ambient cap actuació no prevista en aquest Reglament” (pàgina 11, §2).

“Només es poden autoritzar les infraestructures especificades en aquest Reglament” (pàgina 13, article 13, §1).

“Les funcions de la Comissió de Gestió i Seguiment seran: [ ] Resoldre les incidències que pogueren aparèixer, els dubtes que sorgiren de la interpretació del les presents normes, qualsevol altra qüestió o incidència del projecte” (pàgina 15, apartat 2 c).

Com hem suggerit abans, jutgem el tercer article ara esmentat com a excessiu i considerem que amb la Regidoria n’hi ha prou i de sobres. Redactats perfectibles S’hi observa un triple enfocament lleument incongruent: en clau individual, en clau familiar i en clau unitat de convivència:

“Destinació a l’autoconsum” (pàgina 3, article 1, §1) ; “caràcter personalíssim (pàgina 4, §3) ; “L’adjudicatari s’obliga a executar el seu treball personalment” (pàgina 10,§1).

“destinant els productes de la mateixa a l'autoconsum familiar” (pàgina 3, article 1, §2) ; “l’adjudicatari o els seus acompanyants” (pàgina 11, article 10, §4) ; “L’accés al conreu dels horts es limitarà a les persones de la unitat familiar autoritzades d’entre les incloses en la sol·licitud de cessió de cada hort” (pàgina 13, article 12, §1 - entenem que aquest redactat vol dir que “Només podran conrear l’hort els membres de la unitat familiar de l’adjudicatari”) ; “[E]ls familiars autoritzats per l’Ajuntament podran recollir els fruits de la collita en curs” (pàgina 17, §3) ; No

12

haver-se adjudicat una altra parcel·la o hort a un membre de la mateixa unitat familiar” (pàgina 18,

§3). (pàgina 19, requadre) ; “Tenir a càrrec del sol·licitant algun integrant de la unitat familiar que sigui minusvàlid psíquic i/o físic incapacitat per al treball. Per cada membre que compleixi aquesta condició” (pàgina 19, apartat 3). Cal tenir clar que en totes les relacions familiars s’hauria d’indicar en quin grau, altrament queda buit de contingut : pàgina 3, article 1, §2 ; pàgina 13, article 12, §1 ; pàgina 16, §3 ; pàgina 18, §3 ; pàgina 19, requadre ; pagina 19, punt 3.

“Només es podrà concedir un hort per unitat de convivència i domicili, entesa aquesta com aquelles persones que convisquin en el mateix domicili, sigui quina sigui la relació de parentiu existent entre ells” (pàgina 17, article 20, §2).

Al nostra parer l’enfocament preferible, si bé no excloent, és el familiar. S’hi observa doble enfocament lleument incongruent: en clau intergeneracional i en clau tercera edat.

“Aquesta normativa pretén organitzar una activitat lúdico-educativa enfocada a persones de totes les edats [ ]” (pàgina 4, article 3, §1) ; “Els sol·licitants seran dividits en tres trams d'edat per assegurar la participació de tots i de totes” (pàgina 18, article 21, §2).

“[ ] aquesta iniciativa té com a objectius primordials [ ] Proporcionar a la gent gran una activitat socioeducativa, on a més de les tasques pròpies de l’activitat, podran enriquir amb consells propis de la seva experiència” (pàgina 4, article 3 §2 i pàgina 5, §4).

Al nostre parer l’enfocament ha de ser intergeneracional. Una possible impropietat d’una figura personal surt de confrontar els dos paràgrafs següents :

El “representant”dels adjudicataris apareix esmentat diverses vegades : pàgina 7, article 8, §1 ; pàgina 13, article 12, §2 ; pàgina 15, §2.

El “President/s de la/les associacions d’hortolans”, just és esmentat un sol cop : pàgina 15, §2. Al nostre parer la segona figura ha de ser substituïda per la primera. Hi ha una possible inseguretat en la denominació de la Comunitat d’Hortolans, car es parla d’una pluralitat d’”associacions d’hortolans” (pàgina 4, §1), “Comunitat d’hortolans” (pàgina 12, article 11, §final ; pàgina 13, article 13, §2), “comunitat d’hortolans” (pàgina 14, §2); “Comunitat de Cessionaris” (pàgina 13, article 12, §2). Al nostre parer la denominació més exacta és la de Comunitat d’Hortolans. Sobre la base que “la llicència d’ús privatiu caducarà pels següents motius: [ ] per mort o per incapacitat sobrevinguda a l’adjudicatari, abans del venciment del termini” (pàgina 16, article 17 c) entenem que possiblement hi ha una contradicció entre els tres textos següents:

“Finalitzat el termini de cessió pel seu propi venciment, per causes imputables al cessionari o per qualsevol altra causa no imputable a l’Ajuntament [que al nostre entendre inclou la mortis causa] el cessionari perdrà els drets sobre els productes hortícoles no recollits o aprofitats, sense que per això pugui exigir cap indemnització i sense detriment de les responsabilitats que puguin exigir pels danys i perjudicis causats” (pàgina 6, article 5, §4).

“En aquells horts en què el moment d’extingir l’autorització demanial [que al nostre entendre inclou la mortis causa] existissin collites pendents de recol·lecció, aquestes s’entendran lliurades als nous adjudicataris” (pàgina 15, article 16, §2).

“Respecte a les collites, davant l’extinció de la llicència d’ús privatiu per causa de mort o incapacitat sobrevinguda de l’adjudicatari, una vegada resolt l’expedient administratiu corresponent, els familiars autoritzats per l’Ajuntament podran recollir els fruits de la collita en curs” (pàgina 17, §3).

13

Nogensmenys, valorem que d’acord amb la importància que atorguem a l’autogestió interna de cada zona d’HUE, la solució és eliminar aquests tres passatges. Hi ha un traspàs de responsabilitats entre actors, en un mateix article:

“Les escoles del municipi que sol·licitin visites als horts, disposaran de l'accessibilitat per a l'activitat programada. Amb aquesta finalitat hauran de mostrar la seva acreditació, quan ho sol·licitin els representants de la Regidoria de Medi Ambient o de la Comunitat de Cessionaris” (pàgina 13, §2 ab initio)

“El compliment d'aquestes normes és responsabilitat dels adjudicataris” (pàgina 13, §2 in fine). Entenem que cal eliminar aquesta cloenda. En general creiem que l’articular és excessivament prolixa i baixa massa al detall, però en els passatges que esmentem tot seguit valorem que l’opció millor fóra simplement eliminar-los :

“Actuacions no permeses: [ ] Caçar, la captura d’ocells en viu, talar arbres, l’eliminació de marges o talussos arbustius o qualsevol altra activitat susceptible de causar un dany en la fauna i flora que pugui existir a l’hort” (pàgina 9, §2).

“Queda prohibida la utilització d'equips de música o maquinària que generi sorolls molestos”

(pàgina 11, §1). S’ha de recordar que la zona d’HUE actualment projectada està situada en el punt municipal on el volum del soroll diürn i nocturn arriba al màxim (entre 70 i 75 decibels, segons les bases de l’ICC, reproduït en els mapes 3.9.1.1. i 3.9.1.2 de l’Atles de la información urbanística ambiental, del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Andreu de la Barca). També hi ha articles solts, la redacció dels quals podria millorar:

“la Comunitat ha de designar a un representant del manteniment del compostador” (pàgina 14, §3).

“Actuacions no permeses [:] circular per l’interior de l’hort amb vehicles de motor, quedant limitada aquesta prohibició a la utilització d’eines agrícoles de motor” (pàgina 10, §4).

“l'ocupació de fertilitzants orgànics i l’ús de productes sanitaris respectuosos amb el medi ambient”

(pàgina 3, article 1, §2).

“Les autoritats municipals realitzaran visites periòdiques als "Horts Ecològics" per verificar si es compleixen les normes establertes respecte a les tècniques de cultiu ecològiques i, en cas d’incompliment, podent adoptar-se per l’Ajuntament les mesures adients a l’hort inspeccionat fins que no es corregeixin degudament les circumstàncies que causen l'incompliment de la normativa, o bé donar-lo definitivament de baixa del projecte pel mateix motiu” (pàgina 14, article 14, §1).

Sembla com si les visites serveixen per controlar les normes referents a les tècniques de conreu, i no pas per controlar la normativa en el seu conjunt. Hi ha algun article al que convindria afegir-hi més supòsits:

“La Comunitat d’hortolans designarà un “voluntari-educador”. Aquest serà una persona que, de forma voluntària, col·laborarà amb l’Ajuntament quan hi hagi visites escolars a la zona d’horts. Aquesta col·laboració, consistirà en acompanyar i donar suport a l’educador ambiental durant el desenvolupament de la visita en dies i hores concertades” (pàgina 12, article 11, §4).

Convindria ampliar aquesta mesura amb un Dia de portes obertes. Cal esmentar, finalment, que convindria que tot el text fos revisat pel Centre de Normalització Lingüística.

14

Modulació de la normativa Entenem que la normativa proposada és de màxims. En general no hi ha cap necessitat d'arribar fins als extrems sancionadors que esbossa. Amb tota probabilitat els horts no s’atindran a cap disseny formal ni seguiran els criteris estètics que desitjaria un tècnic de la Regidoria de Medi Ambient, però és indiscutible que són iniciatives reals, participatives, i que, a més d'abastir de part del consum d'hortalisses als seus usuaris, s'insereixen i tenen una bona rebuda dins el teixit social. Posarem l'exemple, per exemple, de la degradació paisatgística a causa de l'aprofitament de materials de rebuig. La solució és elemental: permetre-ho quan no fereixi a la vista. Això significa que a l’indret on per ara s’han projectat els HUE, amb plantar un rengle d’arbres per la banda de l’autopista (banda nord de la zona), ja n’hi hauria prou, perquè per la banda del camí d’accés, entre els arbres plantats, la mota i els hivernacles, no es veu res. Per contra, un altre plantejament paisatgístic totalment exigent, caldrà, si per exemple es projectés una zona d’HUE al Sot de l’Amigó (Font de l’Hermano, la Cova i tram final de la riera de Cobrbera), ja que l’espai en la seva integritat és visible des de tot el seu entorn, a més altura.

15

Punts del projecte externs al Reglament

Ubicació dels horts

Crítica de la proposta actual Riscs naturals. L’espai triat actualment per instal·lar-hi HUE correspon a una zona d’inundació (o està just al seu límit: l’escala de la cartografia disponible no permet una afirmació conclusiva), amb període de retorn de 50 anys (segons el mapa 3.2.1. Hidrologia superficial, reproduït a l’Atles de la informació urbanística ambiental, del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Andreu de la Barca). Això equival a una ocupació de la zona fluvial, quan resulta imperatiu evitar-hi impactes negatius. Les directrius de l’Agència Catalana de l’Aigua determinen que no s’ha d’actuar sobre la zona fluvial i que ha de restar lliure de qualsevol possible actuació antròpica. Ocupar-la suposaria un impacte crític sobre l’ecosistema i el funcionament hidrodinàmic del riu i comportaria la destrucció periòdica de l’espai i un risc per als seus usuaris. Fins i tot assumint que la lectura del mapa és incorrecta i la zona d’HUE s’ubica en el sistema hídric (és a dir la zona de l’espai fluvial necessària per a preservar el règim de corrents en cas d’avinguda, i que té com a referència la línia de cota d’inundació de l’avinguda de període de retorn de cent anys), fóra aleshores compatible amb l’existència dels HUE, però caldria assumir el risc periòdic d’inundació (i el beneficiós augment de fertilitat que comporta) a condició de no bastir-hi edificacions ni aixecar-hi instal·lacions rígides de cap tipus (casetes, tanques, etc.) que alterarien el règim natural dels corrents. Això ja desdibuixa bona part del plantejament actual que s’ha presentat. Incertesa sobre la pertenencia municipal. El territori entre l’aiguabarreig de la riera de Corbera amb el Llobregat i l’empresa Novalum Sistemes no ens queda clar que sigui territori santandreuenc, ja que el curs del riu s’ha desplaçat molt al llarg del segle XX. Pot servir de prova d’aquesta incertesa el mapa publicat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona que segueix a continuació.

16

O el mapa “Municipis veïns de Sant Andreu de la Barca” que apareix, talment un lapsus freudià, en una web del mateix Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, sota el títol prou explícit “El discutit territori de Sant Andreu de la Barca”.

Inseguretat cívica. Una bona localització és un factor de partida estratègic per a garantir una correcta integració paisatgística de la nova peça en l’entorn. A la zona actualment triada s’hi accedeix per un vial sense nom (almenys segons el “plànol urbà i industrial” de 2008, que distribueix l’Ajuntament entre el veïnat), expressió definitiva de la seva marginalitat. És un camí sense ombra (el rengle d’arbres està al costat nord de la via), sense enllumenat públic (el que en cas d’emergència no s’hi pugui treballar bé). És un via sense sortida, un atzucac, el que fa que no hi circuli ningú, llevat dels que volen expressament anar-hi. Això facilita el vandalisme, com ho palesa les tanques de l’altra banda del camí d’accés a la ubi-cació triada, que han estat rebentades.

17

Incertesa jurídica. Estem d’acord que “L'Ajuntament podrà canviar la ubicació dels horts o bé cancel·lar el projecte, que comportarà l'anul·lació de la llicència per raons d’interès públic, prèvia comunicació a l’adjudicatari” (pàgina 6, article 5, §3). En el que desacordem és en el fet que “Els horts hauran de [ ] garantir que les mínimes obres que es realitzin permetin al finalitzar els terminis que es puguin reutilitzar als efectes de jardineria” ja que “D’acord amb les determinacions del planejament vigent a l’àmbit de referència és d’aplicació el PLA

GENERAL D’ORDENACIÓ DE SANT ANDREU DE LA BARCA, aprovat l’any 1981, la 10A MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL

D’ORDENACIÓ aprovada definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en la sessió de 28 d’abril del 1999 i la 13A MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ aprovada definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió de 12 de desembre del 2001. El sòl està qualificat de sistema, en concret de zona P-Parc.” pàgina 4 de DOCUMENTACIÓ TÈCNICA per a la construcció d’HORTS ECOLÒGICS al sector 12. Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, Març 2013. Entenem que les zones dedicades a HUE no poden ser espais amenaçats de forma permanent. Aquest aspecte, tot i no ser obligatòriament imprescindible, facilitaria considerablement l'evolució d'aquests projectes exigeixen la seva protecció legal i un reconeixement efectiu en les regulacions de l'ús del sòl: Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) o Pla especial urbanístic. Incertesa pedològica. Anys enrere la partida on el projecte actual vol crear la zona d’hora era de camps de presseguers i no pas d’horta, o sigui que les seves condicions edàfiques no semblen les més adients. Els estudis edàfics han de ser efectuats per professionals. Cal prendre mostres de punts significatius de l’espai on es planifica l’ús hortícola per a avaluar paràmetres com la textura (proporció de les diferents fraccions granulomètriques), l’estructura (disposició de les partícules i porositat entre elles) i la qualitat agronòmica (riquesa en nutrients essencials del sòl i fertilitat general d’aquest mateix sòl). Si la qualitat no és suficient, és imprescindible implementar mesures de millora abans de l’inici de l’activitat. Es poden introduir esmenes de textura o estructura del sòl (addició de sorres, palla o matèria orgànica, subsolatge, llaurat o escarificat) dirigides essencialment a millorar l’airejament, la permeabilitat i el drenatge de l’hort o aplicar un sistema de millora de la fertilitat del sòl (addició de terra vegetal, humus, adobs químics). Incertesa quant a l’acceptació per parts dels hortolans potencials. L'hort sempre ha estat prop de la casa (a diferència del camp de fruiters, que pot estar més lluny). Per tal que en sigui eficaç el seu cultiu, i per tal de mantenir al màxim la coherència entre la proximitat entre el la producció i el consum de les hortalisses. És important poder accedir a l’àmbit d’HUE amb facilitat, tant si és dins una població com si se situa a la perifèria. Cal preveure’n una connexió fàcil mitjançant transport públic, però també hi ha d’haver una mínima disponibilitat d’estacionament als voltants, que poden comportar un augment o una disminució relatius del temps de desplaçament. D’altra banda, és important protegir els HUE del trànsit i de les molèsties que genera (contaminació, soroll, olors) i, per consegüent, convé evitar localitzacions adjacents a les vies de comunicació de més trànsit. La zona triada correspon al punt més allunyat de la zona residencial santandreuenca. En el mapa adjunt dibuixem les tres rutes més directes des dels HUE en el seu disseny actual, fins a l’entrada a la zona residencial municipal – a aquest desplaçament per la zona industrial caldria afegir-hi, doncs, el desplaçament per la zona residencial fins arribar al domicili de cada hortolà. En els tres casos significa un recorregut de 1.400, 1.500 i 1.300 metres, respectivament. Per arribar-hi resulta obligada una caminada per la zona industrial, que com és sabut, cap santandreuenc tria per anar-hi a passejar. Punt addicional a tenir en compte al càlcul del temps, és que en aquests desplaçaments l'hortolà sovint va carregat de materials diversos: estris, compost, productes de la collita... D’altra banda, la zona proposada –tal com ja hem enunciat abans- correspon a l’indret municipal on el volum del soroll diürn i nocturn arriba al màxim (entre 70 i 75 decibels, segons les bases de l’ICC, reproduït en els mapes 3.9.1.1. i 3.9.1.2 de l’Atles de la información urbanística ambiental, del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Andreu de la Barca).

18

Alternatives Tot plegat obliga o bé a cercar una alternativa, o bé considerar que la ubicació oficialment proposada és un mer pilotatge -d'abast molt limitat i que nosaltres no abonem- sense que se'n pugui extreure cap conseqüència quant a sol·licituds, abandonaments, èxits agrícoles, satisfacció dels hortolans i de les visites escolars, etc. Històricament, la ubicació de les hortes ha estat sempre condicionada per factors naturals (un sòl fèrtil, una topografia plana o un accés fàcil a l’aigua) i a factors antròpics (fàcil accés des de les poblacions o proximitat a l’habitatge familiar). El 16 de novembre de 2011, l'Assemblea d'Indignats en el seu web escrivia: "detallem els diferents espais que pensem podrien ser utilitzats per aquesta finalitat: hivernacles la Colònia, jardins la Clota, jardins carrer Priorat, jardins d’heura entre pisos c/Anoia nº63, 65, 67, voltants Club Petanca, esplanada propera a la plaça 11 de Setembre, Avinguda Argentina, esplanada Parc Central”. (Assembla Sab. Bloc de l’assemblea de Sant Andreu de la Barca. PROJECTE PER LA REALITZACIÓ D’HORTS LÚDICS MUNICIPALS.) Per la nostra part, no aportem cap proposta concreta perquè la supeditem als estudis edàfics, encara que queda clar que s’hauran d’ubicar en els espais que el POUM classifica com a 6a-zona verda o P-parcs i jardins.

19

A banda d’això cal recordar que hi ha particulars que tenen parcel·les destinades a residència, actualment sense ús (però susceptibles de construir-hi d’acord amb POUM), de les quals ni ells ni la societat en treuen cap profit. Perquè ambdues parts en surtin beneficiades establirem un acord amb la Xarxa de Custòdia del Territori (integrada per més de 160 organitzacions, incloent-hi diversos ajunta-ments i diputacions) perquè actuï d’intermediària entre la propietat d’aquests terrenys en desús i les persones i/o col·lectius que vulguin fer-los servir com a hort urbà i perquè doni plenes garanties a les dues parts. S’ha de tenir en compte que hi ha una gran varietat tipològica d’acords de custòdia del territori (ultra els contractes de lloguer, els convenis de col·laboració poden prendre formes diferents com ara un acord de custòdia, una cessió temporal, etc. D’aquesta manera, un acord establert entre particulars afavorirà a la col·lectivitat, en tant que finques ermes i abandonades passaran a tenir vida. (cf. pàgina 24, Document 1 i 2). Aquestes parcel·les, encaixonades entre parcel·les amb cases ja construïdes, tenen conduccions d'aigua properes, raó per la qual l’adequació per a la pràctica hortícola ha de resultar fàcil i econòmic. Amb independència si les zones d’HUE seran periurbanes o plenament urbanes, cal tenir clar que si el problema principal per engegar el projecte són els costos en l’acondicionament i la preparació de les parcel·les proposem d’estalviar-ne utilitzant espais lliures de terrenys, parcs i jardins que ja disposen d’una presa d’aigua propera. No són necessàries macro instal·lacions amb sistemes de reg, aspersors, etc., simplement seria necessari dur l’aigua mitjançant una mànega des de la presa d’aigua més propera a les parcel·les. Endemés si la zona d’HUE és més a prop de la zona residencial podria acondicionar-se el punt de recollida de brossa orgànica que hi hagi més a la seva vora, per tal que pugui ser aprofitat pels hortolans per a fer-ne compost. Al marge de consideracions edàfiques, si el projecte dels HUE vol emfasitzar el factor demostració (de manera que l’existència dels HUE encoratgi el veïnat perquè en vulgui més) o del factor publicitat (demostrant que Sant Andreu és una població solidària i ecològica) la primera parcel·la a estudiar-ne la possibilitat de dedicar-la a zona d’HUE, hauria de ser la de cantonada del carrer Priorat i l’antiga carretera N-II de Madrid a França, just quan aquesta és a punt d’entrar en la zona comercial d’Àtrium. És una parcel·la en forma de L, per on hi circulava el canal Sedó, i on encara s’hi veu un tram descobert. La seva llarga façana a la carretera de Barcelona dóna una magnífica possibilitat per oferir als visitants que arriben per aquesta via, una imatge de Sant Andreu compromesa amb la seva tradició agrícola, amb l’ecologia... Només caldrà posar-hi un cartell que informi que els conreus són “horts urbans ecològics”. Endemés serviria per embellir aquest tram que actualment es presenta abandonat. La irregularitat del terreny, lluny de ser un obstacle, és un factor positiu, car permet una organització en bancals, més pintoresca, qui impressionarà positivament als vehicles que hi circulen.

Xifra d’horts De fet el nombre d’HUE en oferta és totalment insuficient, ja que les 10 proposades només representa menys del 0,001% sobre les més de 7.000 unitats familiars santandreuenques potencialment sol·licitants. A títol de prova inicial suggerim que s’elevin a 50, en direcció vers un horitzó indeterminat, però que de segur representarà una xifra bon punt més alta.

20

Execució i avaluació Pressupost. El caràcter social dels horts no ho considerem compatible amb el fet que la instal·lació del reg per degoteig vagi a càrrec de l’usuari (pàgina 3, article 1, §2), i més encara, quan aquest és una persona física, un individu. Comporta una despesa forta i el programador és molt fàcil de robar, circumstància que obligaria a duplicar el desemborsament. Entenem que s’ha de permetre altres formes de reg (excloent, nogensmenys, el reg a manta) proporcionar el material o donar ajuts econòmics als usuaris pot contribuir a la implementació eficaç d’aquestes mesures. I no necessàriament s’ha d’afegir més despeses als pressupostos de l’ajuntament sinó que es pot plantejar la reestructuració i redistribució de la partida referent a parcs i jardins. Seguiment i avaluació. És imprescindible preveure mecanismes de seguiment continuat que garanteixin el manteniment de la qualitat paisatgística de l’àmbit i el compliment dels objectius fixats. Cal implementar un programa de seguiment del bon estat dels horts. Un apartat del reglament hauria de preveure una avaluació una vegada transcorregut un termini concret, que suggerim sigui als dos anys, amb la qual cosa, tenint en compte que les concessions són per períodes de tres anys, encara en romandrà un per reconduir el projecte. Evidentment, si quan es procedeix a l’avaluació els resultats no concorden amb els esperats, s’haurà d’aplicar-hi mesures cor-rectores.

Pressupost En la Documentació tècnica per a la construcció d’horts ecològics al sector 12, en l’apartat de pressupost, la “caseta prefabricada” és avaluada en 3.450 € (pàgina 7). En l’antiga carretera de Barcelona de Sant Andreu, l’empresa Algeco Construcciones Modulares S.A.U., ofereix mòduls d’ocasió, sinònims de casetes prefabricades, des de 700 €.

21

Bibliografia

Horts urbans i periurbans / direcció i coordinació general: Jaume BUSQUETS i FÀBREGAS ; coordinació tècnica: Cinto HOM SANTOLAYA ; equip de redacció: Júlia RUBERT i TAYÀ. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques ; [Girona] : Ajuntament de Girona, 2009. 2a ed. 147 pàg. (Guia d'integració paisatgística ; 2)

Paisatge i salut / edició a cura de Joan NOGUÉ, Laura PUIGBERT i Gemma BRETCHA. Olot : Observatori del Paisatge de Catalunya ; Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Salut, 2008. 450 pàg. (Plecs de Paisatge. Reflexions ; 1).

FOLCH MONCLÚS, Rafel. ”Els horts del Barceloní i del Callet de Tàrrega : horts urbans i canvi social”. A: Revista d'etnologia de Catalunya, núm. 27 (2005), pàg. 143-147 .

Continuous productive urban lanscapes : designing urban agriculture for sustainable cities / André VILJOEN, Katrin BOHN, Joe HOWE. London : Architectural Press, 2005. xxii, 280 pàg.

“Orti agrari: [monogràfic]”. A: Rivista di Storia dell'agricoltura Anno XXXVI, N. 1 (Giu. 1996) Orti urbani a Torino : un esperimento di autogestione / a cura di Giovanni BRINO ; collaborazioni di:

Giorgio GNOCCHI ...[et al.] ; presentazione di Diego NOVELLI ...[et al.]. Firenze : Alinea, 1983. 55 pàg. (Architettura del paesaggio ; 1)

QUEROL, Marta. “Els Horts urbans : una iniciativa que millora la salut i les relacions socials dels avis”. A: Barcelona verda Núm. 100 Especial (Juny 2005), pàg. 28-29.

Horts urbans i centre cívic a París [Recurs electrònic] / Mariona FIGUERAS NART. 2012 1 disc òptic (CD-ROM). Tesi Projecte final de carrera - Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, 2012.

Els Horts urbans a la ciutat de Barcelona [Recurs electrònic] : les experiències d'horts urbans comunitaris com a formes d'intervenció social i ambiental : [projecte de final de carrera, llicenciatura] / ARAGAY ESMERATS, Addaia. Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2010. http://www.recercat.cat//handle/2072/87740

Màster en antropologia visual, 2011-2012 [Enregistrament de vídeo] : curs realitzat a la Universitat de Barcelona. [Barcelona] : [Universitat de Barcelona], 2012. 2 videodiscs (DVD) (240 min)

Nota Memòria de Màster en Antropologia i Etnografia, 2011-2012. Tesi Màster, Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. Departament d'Antropologia Social i d'Història d'Amèrica i d'Àfrica, 2012.

Huertos urbanos [Recurs electrònic] : elementos de regulación y administración de huertos urbanos comunitarios en el municipio de Rubí. 2011. 1 recurs electrònic. Projecte final de màster (universitari) -- Universitat Politècnica de Catalunya. Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat, 2011 (Màster en Sostenibilitat) http://upcommons.upc.edu/pfc/handle/2099.1/13615

Huertos urbanos, microrrevoluciones verdes del siglo XXI. Natural de Aragón : revista trimestral del Departamento de Medio Ambiente del Gobierno de Aragón, No. 40. 20, pàg. 31.

“Huertos urbanos : un pequeño campo en la ciudad”. lnterempresas : lardinería v Paisajismo. N' 13, 2011, pàg. 63-65.

ZAAR, Miriam Hermi. Agricultura urbana: algunas reflexiones sobre su origen e importancia actual. Biblio 3W : Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, 16(944): 25 pàg. http://www.ub.es/geocrit/b3w-944.htm

BRIZ, Julián; de FELIPE, Isabel. “Enverdecimiento y agricultura en el mundo urbano”. Agricultura, 2010, (925), pàg. 36-39.

Atentament, Jordi Albert i Caballero Regidor i portaveu grup municipal ERC-AM A L'ATENCIÓ DE L'IL.LUSTRÍSSIM ALCALDE DE SANT ANDREU DE LA BARCA

22

Annexos DOCUMENT 1, Regió7, 24 d’abril de 2013, pàgina 12.

“Berga posa en marxa horts socials per ajudar famílies necessitades “Nou famílies cultiven les seves hortalisses en cinc parcel·les cedides pels propietaris “... en les parcel·les ... que els ha facilitat el consistori berguedà a través de la Taula d’Entitats de Serveis Socials, formada per l’Ajuntament i diferents col·lectius. aquests horts socials estan destinats a famílies necessitades, que amb els productes que obtindran de la terra que conreen s’estalviaran de comprar-ne. “’Són horts de subsistència per a gent que no té cap ingrés’,. diu la regidora de Benestar Social ..., diferenciant-los dels horts urbans ... ... “A més de servir per donar un cop de mà a les persones necessitades, cultivar un hort també serveix per guanyar autoestima i fer salut”. “El consistori fa una crida per obtenir sòl gratuït per conrear ... tenen una llista d’espera ... de persones que han sol·licitat poder-ne tenir un [d’hort]. Tanmateix, no és possible perquè l’Ajuntament, actualment, no disposa de més terrenys per oferir-los. Per això des de les entitats que impulsen aquest projecte cerquen que algun propietari, gratuïtament, els cedeixi terrenys.”

DOCUMENT 2. La Vanguardia, 29 abril 2013, “Vivir”, pàgines 4-5

“Los otros payeses “Lo que apareció como una corriente ecologista y una moda urbanita en época de vacas gordas se convierte en una necesidad. ... “La crisis ... ha convertido lo que surgió como una afición ecologista en una necesidad también social y económica. Parados y jubilados han encontrado en los huertos urbanos una forma de reducir gastos, mantenerse activos y sentirse útiles. ... “’Nos lo hacemos todos nosotros, somos 100% autosuficientes’”... Los nuevos inquilinos rurales comparten conocimientos, habilidades y también las herramientas”. ... “Josep Álvarez se ha asociado con un amigo para alquilar una parcela...” “Los pioneros. Nueva York, Londres y Alcarràs” “...los huertos surgen ahora como una forma de autobastecimiento de primera necesidad. Algunos consistorios han detectado la demanda creciente. El Ayuntamiento de Tàrrega (Urgell() acaba de poner en marcha un proyecto para alquilar 28 huertos sólo para el autoconsumo ... pensando precisamente en la horticultura como una forma de autosuficiencia. En Alcarràs (Segrià), el Ayuntamiento ha presentado un plan para facilitar el arrendamiento de 82 huertos, dando prioridad a las familias con las rentas más bajas, a un precio de 30 euros cada seis meses”. “La Sénia promueve un banco de tierras de alquiler” ... Entre las iniciativas, el llamado banco de tierras, un punto de encuentro entre los propietarios de tierras abandonadas y los interesados en cultivarlas. El Consistorio actúa de mediador entre los propietarios de fincas inproductivas dispuestos a arrendarlas y los que quieren cultivarlas.

DOCUMENT 3. La Vanguardia, 30 abril 2013, “Viure”, pàgina 7

“Horts socials per als solars sense ús.

23

“Catorze espais avui desaprofitats en barris de Barcelona tindran una nova utilització a partir de l’estiu. “Nou horts urbans, amb diferents variants però amb el tret comú que els gestionaran i aprofitaran persones amb necessitats o discapacitats especials. ...El pla Buits, que buscava un ús temporal a aquests solars, ha escollit catorze projectes d’entitats sense ànim de lucre que es desenvoluparan al llard de dos o tres anys. L’àrea d’Hàbitat Urbà a l’Ajuntament condicionarà els solars ... perquè a l’estiu ja hi hagi activitat. “Així, un hort urbà amb menjador social i pista esportiva de sorra, amb activitats per a persones vulnerables, ocuparà un solar actualment buit al carrer Roger de Flor, a la Dreta de l’Eixample.... Un ‘hort de l’ametller’ portat per persones sense llar és el destí triat per al solar ... al costat de l’avinguda de Vallcarca, a Gràcia. ... “Un solar al carrer del Ferro es destinarà a un hort i un jardí dirigits a escolars de Sant Andreu i la Sagrera, especialment als adolescents del Centre Residencial d’Acció Educativa ... Un altre hort urbà per a gent amb discapacitat intel·lectual serà al carrer Cristóbal de Moura, a Sant Martí.”

DOCUMENT 4. FAO, Departamento de Desarrollo Económico y Social. Informes de Política : agosto 2010. La lucha contra el hambre y la pobreza ¿Cual es el papel de la agricultura urbana?

La agricultura puede ayudar a amortiguar los efectos de estas crisis. Si bien la agricultura es en su mayor parte un fenómeno rural, la agricultura urbana puede ayudar a incrementar la capacidad de resistencia a los impactos externos de parte de la población urbana pobre y mejorar su acceso a las frutas y hortalizas frescas y a los productos animales. Este mecanismo tendrá particular importancia en zonas en las que la infraestructura inadecuada y las elevadas pérdidas durante el transporte se añaden a la escasez y alto coste de los productos agrícolas. Algunos agricultores urbanos podrían además ofrecer sus productos en los mercados locales, generando ingresos para ellos mismos y sus familias”

DOCUMENT 5. FAO. Cuestiones de agricultura urbana

Las especies hortícolas tienen un rendimiento potencial considerable y pueden dar hasta 50 kg de productos frescos por metro cuadrado al año, según la tecnología aplicada. Además, debido a su breve ciclo, permiten responder rápidamente a las necesidades urgentes de alimentos (diversas especies pueden recogerse de 60 a 90 días después de sembrarlas). Las hortalizas de hoja proporcionan ganancias rápidas para cubrir las necesidades diarias de efectivo de la familia con el fin de comprar alimentos. Dado que son productos especialmente perecederos, las pérdidas postcosecha pueden reducirse considerablemente cuando la producción está emplazada cerca del lugar de consumo. Los productores urbanos pueden lograr una eficiencia real empleando con fines productivos recursos insuficientemente utilizados, como terrenos baldíos, aguas residuales tratadas, desechos reciclados y mano de obra desempleada. La productividad puede ser hasta 15 veces superior a la producción por acre de la agricultura rural, aunque los rendimientos se resienten a menudo por el uso de insumos inferiores o insuficientes, la utilización de variedades deficientemente adaptadas, una ordenación insatisfactoria del agua y la falta de conocimientos agrícolas.

DOCUMENT 6. London.gov.UK. Capital growth Capital Growth is a partnership between London Food Link, the Mayor of London, Boris Johnson, and the Big Lottery’s Local Food Fund. It aims to create 2,012 new food growing spaces in London by 2012 and to engage a whole army of Londoners to initiate community food growing projects. Capital Growth offers practical help, grants, training and support to groups wanting to establish community food gro-

wing projects as well as advice to landowners. cf. 100,000 green-fingered Londoners deliver Mayor's 2012 food growing target

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar Social i Família Direcció General per a la Immigració

c/ Calàbria 147, 08015 – Barcelona Tel. 93 270 16 80 Fax 93 270 30 72

Pàgina 1 de 2

Valoracions de la vulnerabilitat La puntuació només és aproximativa, supeditada sempre a la valoració global. (Puntuació a priori: 0, importància nul·la � 5, importància màxima) codi dificultats de salut punt s quadre depressiu o d’angoixa

Es

deriv

a a

Cre

u R

oja

problemes de salut mental malalties cròniques que necessiten atenció de diferents especialitats clíniques malalties terminals discapacitat física discapacitat mental malalties greus i/o que suposen dependència drogodependència minusvalidesa : persona amb discapacitat (amb certificat) ≥33% ≥66%

A1 <33% 3 A2 manca de cobertura sanitària 2 dificultats econòmiques B1 inseguretat alimentària 5 B2 pobresa extrema : manca de recursos econòmics per cobrir les necessitats bàsiques 5 habitatge a precari B3 habitatge sense infraestructures bàsiques (inclou barraquisme) 2 B4 subarrendament d’una habitació 2 B5 deambulació per habitatges d’altri = sense domicili fix 3 B6 llit calent 3 B7 dorm sota cobert però sense llit 3 B8 situació de carrer : indigència 5 B9 desnonament : a punt de prduir-se o s’acaba de produir 4 B10 resideix en una institució d’acollida 3 B11 sobreocupació de l’habitatge 2 dificultats laborals C1 sense formació qualificada 1 C2 aturat de llarga duració 3 C3 feina sense contracte 3 C4 feines discontinues 1 C5 feina precària (temporal / puntual) 2 C6 explotació laboral extrema 3 dificultats familiars D1 famílies nombroses 3 D2 famílies amb gent gran (> 65 anys i malalts o ≥80 anys) 3 D3 monoparentalitat 2 D4 relacions deteriorades familiars o del nucli de convivència 3 familiars de primer grau en el país d’origen D5 amb invalidesa ≥33% 4 D6 amb invalidesa ≥66% 5 D7 amb malaltia terminal, o greu, o crònica amb invalidesa 5

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar Social i Família Direcció General per a la Immigració

c/ Calàbria 147, 08015 – Barcelona Tel. 93 270 16 80 Fax 93 270 30 72

Pàgina 2 de 2

dificultats socials E1 analfabetisme d’adult total 2 E2 analfabetisme d’adult funcional 3 E3 situació irregular (manca de PRT) 3 E4 antecedents penals no caducats 5 E5 antecedents penals caducats 3 manca de xarxes socials de suport E7 manca de xarxa familiar 5 E8 manca de xarxa d’amistats 5 E9 pertinència a minories ètniques o culturals 1 E10 incompetència lingüística : no coneix cap llengua oficial 2 Vulnerabilitat de col·lectius específics dones F1 prostitució 4 F2 víctimes de tràfic il·legal 5 F3 maltractes 5 F4 dependència absoluta d’un home 3 F5 període postpart 3 F6 part múltiple (inclòs el doble) 4 grups d’edat menors G1 portadors de VIH [dada con fidencial ] 4 G2 sobre els que s’han adoptat mesures de protecció 5 G3 en compliment d’una mesura judicial, cautelar o ferma

tant si es troba en el seu medi familiar com en règim d’internament 3

G4 desatenció o maltractament 5 G5 pares consumidors de drogues 4 G6 reclutament en una banda juvenil (o risc) 5 G7 prostitució (o risc) 5 G8 en un entorn de delinqüència d’adults 5 51-65 anys = sèniors H1 feines discontinues 3 66-79 anys = tercera edat I1 maltractes 5 I2 malalties 5 I3 discapacitats sobrevingudes 5 ≥ 80 anys = ancians J1 tot el col·lectiu 4