Contacte Plaça Josep Pla, 4, 3r. 17001 Girona - Tel: 972 201 467 – Fax 972 222 726 info@ccbgi.org - www.ccbgi.org

Editorial

Els temps actuals són temps de canvis profunds i de nous reptes, també en la gestió del cicle de l’aigua. La situació actual a Catalunya demana un model més descentralitzat i proper als municipis i als ciutadans, un model en el qual la distància entre el que es recapta a través de les taxes i el que es gasta en la prestació dels serveis sigui curta. Juntament amb l’ACA i amb les altres administracions actuants catala-nes, al llarg de l’any 2012 el CCB ha estat treballant en una transició cap a aquesta mena de model, per intentar superar des d’una gestió local la situació d’impasse a la qual s’ha arribat després d’anys de f nançament insuf cient del model centralitzat.

Per tal de poder fer aquesta transició cap a un model de gestió similar al del període 1986-1993, en el qual el CCB recaptava els impostos del sanejament en els municipis de la Costa Brava i els reinvertia d’acord amb les seves neces-sitats i prioritats, el CCB s’ha anticipat al temps i ha fet els passos i gestions necessaris f ns a ser reconegut com a Entitat Local de l’Aigua bàsica (ELA bàsica).

Una ELA bàsica és, segons la def nició de la mateixa ACA, un “ens local o agrupació d’ens locals amb personalitat jurídica prò-pia i capacitat per gestionar un o més sistemes públics de sanejament d’aigües residuals i el sistema o sistemes d’abastament d’aigua en alta i de subministrament d’aigua en baixa dels municipis que el componen”. Resulta evident que les activitats del CCB al llarg de les seves quatre dècades d’història es corresponen precisament amb les que es descriuen en aquesta def nició.

En aquest procés hem fet valdre els mèrits demostrats i la voluntat ferma dels municipis de la Costa Brava per tal de consolidar-nos com a gestors idonis per a la prestació i la consolidació dels serveis que el CCB està oferint des de 1971. Aquest procés és bàsic per a l’adequació a la nova realitat que suposarà la devolució de competències de sanejament per part de l’ACA. Els avantatges del nou model es resumeixen en una major autonomia en la gestió, de manera que la recaptació feta en els muni-cipis de la Costa Brava revertirà en ells mateixos i permetrà l’establiment de criteris propis en l’explotació i manteniment de les instal·lacions.

Defensem la major autonomia municipal perquè volem assolir una més gran responsabilitat a tots nivells (tècnic, econòmic i ambiental). Sembla lògic pensar que cap nivell administratiu més llunyà no pot oferir un servei com el que es dóna des de la proximitat. I aquest nivell de responsabilitat i de servei és la base perquè els nostres municipis puguin continuar desenvolupant amb garanties l’activitat turística, base comuna de tots ells. El nostre deure serà treballar perquè aquests objectius i aquest s desitjos continuïn essent una realitat quotidiana a la Costa Brava.

Carles Pàramo i PonsetíPresident del Consorci Costa Brava

Foto: Agustí López

La constitució del CCB com a Entitat Local de l’Aigua (ELA): una nova etapa al servei dels municipis costaners gironins

Número 5NEWSLETTER MARÇ 2013

Contacte Plaça Josep Pla, 4, 3r. 17001 Girona - Tel: 972 201 467 – Fax 972 222 726 info@ccbgi.org - www.ccbgi.org

Notícies

Arran de l’aprovació de la Llei 5/2012, del 20 de març, de Mesures Fiscals, Financeres i Administratives i de Creació de l’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics, el dia 24 de març de 2012 va entrar en vigor el nou cànon de l’aigua de l’ACA, que introdueix canvis substancials en la taxació de l’aigua. A banda de l’important increment que representa per als usuaris domèstics que tinguin consums mensuals superiors a 18 m 3, als quals se’ls aplica el tipus municipal ordinari multi-plicat per vuit, també destaca que desapareix l’exempció relativa als “usos destinats a la prestació gratuïta, per part de les administracions titulars, dels serveis d’alimentació de fonts públiques i monumentals, neteges de carrers i regs de parcs, jar-dins i camps esportius públics i altres establerts per reglament”, que ha quedat modif cada en el sentit que aquesta exempció tan sols s’aplicarà en el cas d’utilització d’aigua no potable (p.e., aigua regenerada) sempre que no hagi estat distribuïda a través de les xarxes de subministrament d’aigua potable.

Per als abastaments en alta com els que realitza el CCB el tipus de gravamen general liquidat l’any 2012 ha estat de 0,1498€/m 3, el qual ve afectat per dos coef cients: a) C1, aplicable als volums captats i/o comprats però no lliurats (les anomenades “pèr-dues”, que inclouen conceptes com l’aigua de procés), amb un factor de 0,20; i b) C2, aplicable als volums lliurats procedents de fonts pròpies, amb un factor de 0,07. Els volums comprats a tercers per a ser subministrats en alta no estan afectats pel cànon, de manera que tan sols tributen per les esmentades possibles “pèrdues”, és a dir, per aquella aigua comprada però no subministrada. S’estima que en un any complet i amb demandes mitjanes la repercussió d’aquest nou cànon sobre el servei d’abastament en alta ofert pel CCB pot situar-se a l’entorn dels 200.000 €/any.

Abastament

Aplicació del nou cànon de l’aigua

Estat de les concessions d’abastament

R+DReutilitzacióSanejament

Després d’anys sense accions relacionades amb aquest tema, l’estiu de 2011 es van poder reprendre els tràmits per a l’obtenció de la concessió d’aigües super f cials del riu Muga per a l’abastament en alta a la Costa Brava nord. Durant aquest darrer any i mig s’han seguit les indicacions rebudes des de l’ ACA i des del Departament de Salut i en aquests moments la tramitació sembla estar propera a la seva f nalització.

Paral·lelament, i com a tràmit concessional iniciat dins dels acords del conveni de 15 d’abril del 2008 entre l’ACA, el CCB, l’Ajuntament de Girona i la Mancomunitat Intermunicipal dels Ajuntaments de Palafrugell, Begur , Pals, Regencós i Torrent per al f nançament de l’actuació de reforçament de l’abastament en alta a Costa Brava centre, el 31 d’agost de 2012 l’ACA va aprovar l’atorgament de la concessió al CCB, la qual va ser notif cada via carta rebuda el 5 d’octubre de 2012. Aquesta concessió permet la potabilització d’un cabal màxim instantani de 720 litres/segon a l’ET AP de Montfullà f ns a un màxim de 16 milions m3/any, per ser subministrats a Caldes de Malavella, Calonge, Campllong, Cassà de la Selva, Castell-Platja d’Aro, Llagostera, Llambilles, Montràs, Palamós, Riudellots de la Selva, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, V all-llobrega i Vidreres (màxim 545 litres/segon) i a la Mancomunitat Intermunicipal dels Ajuntaments de Palafrugell, Begur, Pals, Regencós i Torrent (màxim 175 litres/segon). La durada d’aquesta concessió és de 50 anys.

A la Costa Brava sud, el CCB ha rebut per part de l’ACA l’autorització per a la construcció d’un pou en terrenys propis al tram baix de la Tordera, per a l’extracció d’un cabal mitjà de 31,71 litres/segon i f ns a un total d’1 milió de m3/any. Aquest pou s’afegirà als ja existents, de titularitat dels municipis de Tossa de Mar i Lloret de Mar, i reforçarà la seva garantia d’abastament de cara a l’època estival. Aquest permís també comporta la represa dels tràmits concessionals de l’abastament de la zona, amb els quals es pretén articular una solució que contempli les particularitats d’aquest abastament.

Els màxims representants polítics i tècnics del CCB es van reunir amb l’ Ajuntament de Girona per fer una primera reunió sobre la situació en què ha de quedar la titularitat de les obres de reforçament de l’abastament a Costa Brava centre. El president del CCB va exposar a l’alcalde de Girona la voluntat de protegir la inversió feta pel CCB i donar-li la utilitat per a la qual va ser projectada i construïda, tot deixant de ser un simple client de la potabilitzadora de Montfullà per passar a ser-ne soci. Conscient de la magnitud de les inversions que el CCB i la Mancomunitat de Palafrugell, Begur , Pals, Regencós i Torrent han realitzat en aquesta obra, es preveu que l’ajuntament de Girona proposi en breu una fórmula que reconegui aquesta situació.

Reunions sobre el lliurament de les obres de reforçament de l’abastament a Costa Brava centre

Contacte Plaça Josep Pla, 4, 3r. 17001 Girona - Tel: 972 201 467 – Fax 972 222 726 info@ccbgi.org - www.ccbgi.org

Notícies

Tal com queda recollit en les previsions recollides en la concessió de l’abastament en alta a Costa Brava centre, durant l’any 2012 s’ha iniciat l’abastament en alta d’aigua provinent de l’ET AP de Montfullà a Caldes de Malavella i a la Mancomunitat Intermunicipal dels Ajuntaments de Palafrugell, Begur, Pals i Regencós i Torrent.

La signatura del conveni entre l’ Ajuntament de Caldes de Mala-vella i el CCB es va fer el dia 29 de maig de 2012 i just un mes des-prés, el dia 29 de juny, es va posar en servei l’abastament. Aquesta actuació ha permès complementar els recursos locals amb una aportació addicional de f ns a 1.250 m3/dia a mitjans d’agost que ha millorat la garantia de servei i la qualitat de l’aigua subministrada en aquest municipi.

Per altra banda, a inicis de juliol de 2012 la Mancomunitat Intermu-nicipal dels Ajuntaments de Palafrugell, Begur, Pals i Regencós

i Torrent, el segon principal benef ciari de l’actuació de reforçament de l’abastament en alta a Costa Brava centre, va manifestar al CCB el seu interès a poder rebre aigua en alta al llarg del mes d’agost de 2012, a poder millorar la garantia de l’abastament que f ns aleshores es realitzava exclusivament amb pous que exploten l’aqüífer del Baix Ter. Per fer viable aquesta petició, el 18 de juliol de 2012 es va signar un conveni entre la Mancomunitat i el CCB per al subministrament provisional d’aigua entre el 28 de juliol i l’11 de setembre de 2012, amb un volum màxim diari de 2.500 m3 i un volum màxim total de 100.000 m3 durant tot el període. El subministrament f nalment realitzat va ser de 33.000 m3 i es va concentrar entre els dies 3 i 26 d’agost. Per als pro-pers mesos s’espera poder procedir a la redacció i signatura del conveni que reguli de forma estable aquest subministrament.

Foto: Lluís Sala

Abastament

Nous abastaments en alta a Costa Brava centre

Resum de les millores realitzades durant l’any 2012

R+DReutilitzacióSanejament

A la Costa Brava nord, les principals millores realitzades a l’ET AP d’Empuriabrava han estat la reposició d’una bomba de recuperació de rentat de f ltres i la reforma de les instal·lacions de baixa tensió en el quadres elèctrics de l’ET AP i dels pous de La Gallinera. Altres actuacions remarcables són la redacció del projecte bàsic per a la co-bertura dels f ltres i decantadors, que servirà per millorar la qualitat de l’aigua, i la instal·lació d’una planta pilot de diòxid de clor, amb la qual es valorarà l’aplicabilitat d’aquest reactiu com a substitut del clor gas de cara a minimitzar a escala real la formació de trihalometans (THM). Alhora, durant aquest any ha calgut efectuar reparacions importants a la canonada d’alimentació a l’ETAP provinent de Vilanova de la Muga, així com substituir el cabalímetre de la captació de V ilanova de la Muga, del qual per la seva antiguitat ja no es trobaven peces de re-canvi. En l’apartat de les millores de riscos laborals, s’han realitzat modif cacions de quadres elèctrics i s’han adquirit equips i materials de protecció per als treballadors.

A la Costa Brava centre la principal millora pel que fa al seu import ha estat la substitució de la vàvula d’entrada al dipòsit de Platja d’Aro, tot i que també cal destacar la modif cació del telecontrol a l’estació de bombament central de Calonge i l’adequació de la nau d’ABASTEM situada en aquest mateix terme municipal.

A la Costa Brava Sud cal destacar la reposició d’urgència del cable elèctric d’alimentació del pou núm. 4, l’estat del qual podia posar en perill l’abastament estival de Tossa de Mar i Lloret de Mar . Altres actuacions han estat la substitució de la bomba d’impulsió a la torre de neutralització de l’ET AP, el canvi de condensadors en el quadre elèctric dels pous, la millora en les vàlvules dels f ltres de carbó actiu i diverses actuacions per a la prevenció de riscos laborals. També cal esmentar l’encàrrec de redacció d’un projecte per a la construcció d’un taller-magatzem a l’ET AP, del qual la instal·lació n’està mancat .

L’import total d’aquestes millores en el conjunt de la Costa Brava per a l’any 2012 ha estat d’uns 220.000 €, IVA a part.

Foto: Lluís Sala

Contacte Plaça Josep Pla, 4, 3r. 17001 Girona - Tel: 972 201 467 – Fax 972 222 726 info@ccbgi.org - www.ccbgi.org

Notícies

En virtut de la Disposició Addicional 27 de la Llei 5/2012, l’ACA ha transferit a Aigües Ter-Llobregat ATLL la titularitat dels béns de la seva propietat a la baixa Tordera, entre els quals destaca la dessalinitzadora de Blanes. En aquests moments s’està negociant el contracte entre ATLL i CCB pel qual s’haurà de regir el futur reforçament de l’abastament a la Costa Brava sud i que convertirà el CCB en un nou abonat de la seva xarxa en alta.

Abastament

Traspàs a Aigües Ter-Llobregat de la dessalinitzadora de Blanes

R+DReutilitzacióSanejament

Contacte Plaça Josep Pla, 4, 3r. 17001 Girona - Tel: 972 201 467 – Fax 972 222 726 info@ccbgi.org - www.ccbgi.org

Notícies

Quan funciona correctament, el sanejament de les aigües residuals és una tasca invisible als ulls de la societat. Els residus líquids generats per les poblacions són recollits pel clavegueram municipal, que els fa arribar a estacions de bombament i col·lectors en alta, cada vegada de diàmetre superior . A través d’aquests col·lectors, les aigües residuals acaben arribant a les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR), on són tractades biològicament f ns a un nivell que permet el seu retorn al medi, o bé segueixen un tractament addicional que en possibilita la seva reutilització. Quan aquestes instal·lacions funcionen amb normalitat, que és la major part del temps, pocs ciutadans són conscients de què passa amb les seves aigües de rebuig un cop s’ha estirat la cadena del vàter. Les canonades van enterrades, les EDAR solen estar en llocs discrets i es procura, d’acord amb les instal·lacions existents en cada lloc, de minimitzar les molèsties als veïns, de manera que aquestes infraestructures i els esforços humans, tècnics i econòmics que es fan en la seva explotació acaben passant pràcticament inadvertits. No obstant això, les coses no sempre són idíl·liques i com totes les infraestructures, les de sanejament també són sensibles a rebre pertorbacions i a la Costa Brava les principals són de dues menes: l’entrada d’aigües pluvials i marines a la xarxa de sanejament i la producció de gasos en els col·lectors.

El creixement de les àrees urbanitzades de les darreres dècades ha comportat un gran augment de la superfície de sòl im-permeabilitzada, la qual cosa genera, en èpoques de pluges, uns cabals d’escorrentia que poden arribar a unes magnituds formidables. Malgrat que la tendència dels darrers anys és la de recollir les aigües pluvials en xarxes separatives, aquestes encara tenen una extensió proporcionalment reduïda, de manera que volums importants d’aigües de pluja acaben arribant a les infraestructures de sanejament. Habitualment aquestes infraestructures estan dimensionades folgadament per recollir i transportar els cabals màxims d’aigües residuals que es generen en una zona, però l’entrada massiva d’aigües pluvials que se sol produir en períodes de tempesta (xàfecs de curta durada i gran intensitat que generen cabals d’escorrentia elevadís-sims) o durant pluges de llarga durada en conques de recepció extenses fa que aquests volums ocupin unes infraestructures pensades per a una altra f nalitat i que n’alterin el seu normal funcionament. Com a exemple de les dimensions d’uns i altres cabals, podem posar el del sobreeixidor la Feneia, en el col·lector d’aigües residuals que connecta Palafrugell amb l’EDAR, que està dimensionat per poder evacuar cabals instantanis de f ns a 4 m3/s a la riera en episodis de pluges, quan en temps sec el cabal d’aigües residuals que la canonada transporta sense sobreeiximents és de 0,2 m3/s. Excepte en casos puntuals de ruptures o avaries, en els darrers anys les principals queixes a nivell municipal han estat per sobreeiximents en períodes de pluges en unes instal·lacions que en temps sec han funcionat amb normalitat, la qual cosa és indicadora de la necessitat d’evitar de fer connexions de pluvials a la xarxa de sanejament. A més, evitar l’entrada d’aigua pluvial comporta també una reducció paral·lela en els costos de sanejament, ja que es produeix un estalvi en el transport i en el tractament de l’aigua.

L’entrada d’aigua de mar al clavegueram també afecta de manera notable alguns sistemes de sanejament de la Costa Bra-va. Aquesta intrusió es produeix en parts del clavegueram o dels col·lectors situats arran de mar que presenten un estat de conservació def cient, o que senzillament han patit esquerdes o trencaments, i acaba fent pujar de forma notable la salinitat de l’aigua residual. Tot i que el tractament biològic se’n veu relativament poc afectat, l’increment de la salinitat de l’aigua suposa un increment de cost del sanejament, tant pel que representa de transport i tractament d’una aigua que mai no hauria d’haver entrat en la xarxa de les aigües residuals, com pel que representa de pèrdua de la capacitat de regeneració i reutilització de l’aigua.

La formació de gasos en els col·lectors és funció de l’elevat contingut de matèria orgànica de l’aigua residual, però també de la temperatura de l’aigua, que regula el grau d’activitat microbiana, i del temps de residència de l’aigua dins del col·lector o sistema de col·lectors, que alhora és funció de la seva extensió i dels cabals màxims a transportar. Així, col·lectors exten-sos i amb gran capacitat de transport per a períodes punta tindran un elevat temps de residència hidràulica que facilitarà la degradació anòxica de la matèria orgànica i l’aparició de gasos. Per la naturalesa reductora dels ambients de les aigües re-siduals sense tractar, la producció d’aquests gasos comporta problemàtiques greus i diverses, que van des de les molèsties per olors desagradables en l’entorn dels punts d’emissió, f ns al risc de mort per als operadors de les instal·lacions, passant per la corrosió i posterior degradació de les infraestructures. A més, gasos com el sulfhídric i el metà, molt abundants en aquestes circumstàncies, tenen un potent efecte hivernacle (23 vegades més que el CO 2 en el cas del metà), la qual cosa esdevé una altra poderosa raó per evitar-ne la seva formació en la mesura del possible. Ara bé, com que cap dels factors que incideixen en la formació d’aquests gasos no és fàcilment modi f cable, la manera d’atacar-los és a base de dosi f car reactius a nivell de col·lectors, amb els quals o bé segrestar les molècules produïdes (per exemple, amb ions ferro en el cas de l’àcid sulfhídric) o bé, millor encara, estimular la proliferació de poblacions bacterianes que no els produeixen (per exemple, amb l’addició de nitrat càlcic, que afavoreix que les poblacions de bacteris desnitrif cadors desplacin les de bacteris sulfat-reductors i metanogènics), de manera que a l’arribada a l’EDAR les emissions tòxiques hagin desaparegut o s’hagin reduït f ns a nivells mínims. La complexitat d’aquesta tècnica i les múltiples possibilitats existents (reactius a dosi f car, llocs on fer-ho, freqüència de les aportacions i dosis a aplicar) ha dut al CCB a establir un acord amb l’ICRA per tal de treballar amb el Dr. Oriol Gutiérrez i el seu equip en el projecte d’investigació “Emissions de sulfhídric i gasos d’efecte hivernacle en col·lectors mediterranis (SGHGEMS)”, que tindrà el sistema de sanejament de l’Escala com a lloc on realitzar els assajos de camp. En l’apartat d’R+D d’aquest Newsletter trobareu més informació sobre els objectius d’aquest projecte i els resultats obtinguts després del primer any de treball.

Abastament

Principals incidències en les infraestructures de sanejament a la Costa Brava

R+DReutilitzacióSanejament

Contacte Plaça Josep Pla, 4, 3r. 17001 Girona - Tel: 972 201 467 – Fax 972 222 726 info@ccbgi.org - www.ccbgi.org

Notícies

Al llarg d’aquest 2012 s’han renovat totes les autoritzacions de l’ Agència Catalana de l’Aigua (ACA) relatives als aboca-ment de les EDAR al medi receptor . Això ha permès actualitzar els expedients, tenir legalitzats els abocaments i f xar els paràmetres d’abocament segons la normativa vigent.

Abastament

Actualització del permisos d’abocament de les EDAR

Reparacions urgents en el sanejament de L’Escala i a Palamós

R+DReutilitzacióSanejament

Durant l’any 2012 han calgut fer intervencions urgents en el sanejament de L ’Escala i en el de Palamós. En el primer cas s’ha hagut de reparar tant la canonada d’impulsió a l’EDAR com la canonada de baixada, a través de la qual es retorna l’aigua de-purada al mar, a la primavera i de nou a la tardor , en diferents punts d’ambdues. En el segon cas, el novembre de 2012 es va dur a terme la reparació de l’estació de bombament de la zona de la platja de la platja de la Fosca, a Palamós, la caldereria de la qual presentava un avançat estat de corrosió.

Fotos: Empresa Mixta d'Aigües de la Costa Brava, SA

L’estiu de 2010 va entrar en servei el sistema de cogeneració energètica de l’EDAR de Blanes amb la f nalitat d’aconseguir produir energia elèctrica a partir dels gasos del digestor anaerobi d’aquesta instal·lació. Des d’aleshores, s’ha treballat per tal d’aconseguir-ne el màxim rendiment, a f d’estalviar una part de l’energia elèctrica necessària per al procés de depuració de les aigües residuals.

L’any 2012 ha estat el primer any sencer amb la instal·lació optimitzada i la dada més rellevant és que l’estalvi energètic ha arribat f ns al 45% de l’energia elèctrica consumida en el conjunt de l’EDAR. Així, la digestió anaeròbica permet no sols reduir la quantitat de fangs produïts i fer-los aptes per a la seva aplicació en agricultura i per al compostatge, sinó que també possibilita un aprof tament energètic del biogàs altament interessant i en clara línia d’una major sostenibilitat del procés.

Digestió anaeròbia i cogeneració energètica a l’EDAR de Blanes

L’Institut de Recerca de l’Aigua de la Universitat de Barcelona (UB) va organitzar el dia 5 d’octubre de 2012 una jornada per debatre els reptes actuals de la gestió dels biosòlids. Sota el títol de “Biosòlids: un repte ambiental, una oportunitat te c-nològica”, la sessió va ser coordinada pels doctors Anicet Blanch i Francisco Lucena, del Departament de Microbiologia de la Facultat de Biologia de la UB, i va comptar amb les ponències d’experts tant a nivell jurídic com tècnic i de diferents àmbits geogràf cs. Tota la documentació de la jornada, des del programa f ns a les diferents presentacions, es pot descarre-gar de la web de la UB. [Descarregar la documentació] Alhora, els organitzadors van enregistrar i editar un vídeo de resum de la sessió que es pot visualitzar a través del canal Youtube de la UB. [Veure el vídeo]

Assistència a la jornada “Biosòlids: un repte ambiental,una oportunitat tecnològica”

Contacte Plaça Josep Pla, 4, 3r. 17001 Girona - Tel: 972 201 467 – Fax 972 222 726 info@ccbgi.org - www.ccbgi.org

Notícies

En data 5 de juny de 2012 i en el número 108 del Butlletí Of cial de la Província de Girona es va anunciar l’aprovació def nitiva de l’ordenança reguladora dels preus públics de l’aigua regenerada en l’àmbit Costa Brava. Aquesta ordenança distingeix els preus en funció dels volums a subministrar i de la tipologia d’usos d’acord amb les directrius del RD 1620/2007. [Consultar el contingut de l’ordenança]

Abastament

Aprovació de l’ordenança reguladora dels preus públics de l’aigua regenerada en l’àmbit Costa Brava

Signatura de convenis de subministrament d’aiguaregenerada a ajuntaments

R+DReutilitzacióSanejament

A f nals de la primavera de 2012 es van signar els dos primers convenis entre el CCB i ajuntaments consorciats (El Port de la Selva, 24 de maig, i Lloret de Mar 28 de juny) per al subministrament d’aigua regenerada a les seves respectives xarxes mu-nicipals. Aquests convenis, juntament amb els tràmits concessionals, signi f quen el reconeixement legal de la gestió de l’aigua regenerada que s’ha anat plani f cant i desenvolupant en aquests àmbits al llarg dels darrers anys. L ’esquema organitzatiu en què es treballa té el CCB com a productor i distribuïdor en alta, els ajuntaments com a usuaris i també com a distribuïdors en baixa i f nalment els usuaris f nals, de manera similar al model de gestió de l’aigua potable.

En data 28 de setembre de 2012 el CCB va rebre la noti f -cació de l’ACA per la qual s’atorgava la concessió de l’aigua regenerada produïda al tractament terciari de l’EDAR de Tos-sa de Mar per un termini de 5 anys. Els usos aprovats en la concessió són els de serveis municipals no potables, usos agrícoles, usos industrials, usos recreatius i usos ambientals. En el cas de Lloret de Mar , el 9 de novembre de 2012 es va rebre de l’ACA la carta per a l’acceptació de les condicions imposades en la resolució de la concessió, que va ser contes-tada positivament. Per tant, en breu s’espera rebre una no-tif cació similar a la de Tossa de Mar anunciant l’atorgament def nitiu de la concessió. Finalment, en data 4 de maig de 2012 el CCB va presentar formalment a l’ACA la sol·licitud de la concessió marc d’aigua regenerada per a El Port de la Sel-va, en la qual a banda dels usos esmentats anteriorment es demana també el permís per atendre demandes no potables domiciliàries (reg de jardins privats) i la recàrrega d’aqüífers.

Foto: Lluís Sala

Estat de les concessions marc d’aigua regenerada

Contacte Plaça Josep Pla, 4, 3r. 17001 Girona - Tel: 972 201 467 – Fax 972 222 726 info@ccbgi.org - www.ccbgi.org

Notícies

Abastament

L’experiència en reutilització del CCB explicada a nivell nacional i internacional

R+DReutilitzacióSanejament

En els darrers mesos s’han atès tres peticions per explicar a diversos nivells l’experiència en matèria de reutilització d’aigües del CCB. Així, el dia 4 de juny de 2012, i com a conferència convidada en la International Conference on Recycling and Reuse celebrada a Istanbul, es va fer la presentació “Main Trends and Challenges in Water Reuse” (‘Principals tendències i reptes en la reutilització de l’aigua’). Dins del marc del cicle de conferències Cercle de l’Aigua, el 16 d’octubre de 2012 es va celebrar a V ic la jornada “Aigua, usos i coneixement”, organitzada per la Fundació Agbar i la Universitat de V ic. En aquesta sessió es va fer la presentació “La integració de la reutilització de l’aigua en la gestió dels recursos hídrics dels municipis de la Costa Brava”, en la qual es va fer una exposició breu del perquè de la reutilització i dels passos que s’han anat fent per a la seva consolidació. Finalment, el 28 de novembre de 2012 i en la sessió titulada “Reutilización del agua: la tecnología española, garantía de calidad y seguridad” del Congreso Nacional de Medio Ambiente (CONAMA) 2012 es va fer una presentació específ ca sobre les darreres novetats relatives a les xarxes municipals d’aigua regenerada sota el títol de “La gestión local del agua regenerada“.

Durant aquest període també s’han atès visites de procedència internacional, com la d’una delegació mexicana que el dia 17 de maig de 2012 va visitar per segona vegada instal·lacions de tractament d’aigües residuals de la Costa Brava sud, fent especial èmfasi en el coneixement detallat de l’EDAR de Blanes i en el tractament de regeneració i l’aprof tament de l’aigua regenerada per a usos municipals de Tossa de Mar. El dia 23 de maig de 2012 la visita es va produir per part d’una delega-ció de tècnics provinent de Gaza (Palestina) a Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes. El motiu de la visita era el de conèixer instal·lacions que no sols tractessin aigua residual, sinó que en permetessin l’apro f tament per a diferents usos, com és el cas de les instal·lacions visitades. El cas que va generar més interès va ser el de Blanes, on l’aigua regenerada té un apro-f tament per a reg agrícola a través de la Comunitat de Regants de Mas Rabassa , que des de l’any 2005 la utilitza per al reg de camps de blat de moro i de plantes ornamentals

Fotos: Lluís Sala

Contacte Plaça Josep Pla, 4, 3r. 17001 Girona - Tel: 972 201 467 – Fax 972 222 726 info@ccbgi.org - www.ccbgi.org

Notícies

Izasa, l’empresa que ostenta a Espanya la representació de la companyia holandesa Microlan, va organitzar el dia 30 de maig de 2012 un workshop a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona (UdG) dedicat a explicar les novetats tècniques sobre la mesura en línia de la toxicitat en instal·lacions de tractament d’aigües. La presentació va córrer a càrrec de Joep Appels, propietari de microLAN BV On-line Biomonitoring Systems, el qual va exposar el principi amb què funcio-nen els seus sistemes, basats en l’alteració de la capacitat de producció de llum per part de cultius de bacteris luminiscents (Vibrio fi scheri) davant de la presència de substàncies tòxiques en l’aigua. Davant de personal científic i acadèmic de la uni-versitat, però també davant de personal tècnic de les principals empreses del sector de l’aigua de les comarques gironines, Joep Appels va desenvolupar quines són les principals aplicacions dels seus productes, que estan centrades principalment en el control de la qualitat en aigües superf cials (p.e., embassaments), plantes d’aigües potables i d’aigües residuals i en les aigües de procés del sector agroalimentari.

Abastament

Workshop sobre mesura en línia de la toxicitat en instal·lacions de tractament d’aigües

Presentació a l’ICRA dels resultats del projecte de recerca sobre emissions de sulfhídric i gasos d’efecte hivernacle en col·lectors mediterranis

R+DReutilitzacióSanejament

Tal com es va explicar en el número 3 d’aquest Newsletter , l’any 2011 l’ICRA i el CCB van signar un conveni de col·laboració per tal de contribuir a desenvolupar els objectius del projecte d’investigació “Emissions de sulfhídric i gasos d’efecte hivernacle en col·lectors mediterranis, SGHGEMS, 201 1-2015”, f nançat pel 7è Programa Marc de la Unió Europea. Aquest projecte té com a objectiu estudiar i controlar la producció i emissions d’aquesta mena de gasos i dur a terme la primera quanti f cació simultània de sulfhídric i metà en col·lectors ubicats en una zona de clima típicament mediterrani. El coneixement i la magnitud d’aquestes emissions permetrà després dissenyar i aplicar les millors estratègies de control, la qual cosa també redundarà en una optimització dels costos de la dosif cació de reactius i una minimització dels problemes que generen, que essen-cialment són de corrosió dels materials de la xarxa de sanejament i de perill per a la salut dels operadors.

Fruit de l’acord entre ICRA i CCB, en el qual hi participa també de manera signif cativa l’Empresa Mixta d’Aigües de la Costa Brava, SA, el mateix estiu de 2011 es van iniciar els treballs de camp en la xarxa de sanejament de L’Escala, on les distàncies que ha de recórrer l’aigua residual f ns a arribar a l’EDAR i la seva càrrega orgànica generen aquesta mena de gasos en unes quantitats apreciables. Aproximadament un any després, l’1 d’agost de 2012, el grup investigador , liderat pel Dr. Oriol Gutié-rrez, va exposar en una sessió matinal a la seu de l’ICRA l’evolució del projecte f ns aquell moment i els resultats assolits. A tall de resum, durant aquest primer any s’han instal·lat els aparells de mesura, s’han dut a terme dues campanyes de mostreig i s’ha provat la metodologia de treball, a través de la qual s’han determinat les concentracions de sulfhídric i metà, alhora q ue s’ha realitzat la calibració especí f ca del model matemàtic per a la realitat del sistema de sanejament de l’Escala. Amb aquest model i a mida que es vagin generant dades es podrà establir quina és la millor estratègia de control de producció d’aquests gasos, incloent-hi la tria del producte, la seva dosi i el lloc de dosi f cació més adients. [Descarregar la presentació del Dr. Oriol Gutiérrez]

Foto: Lluís Sala

Contacte Plaça Josep Pla, 4, 3r. 17001 Girona - Tel: 972 201 467 – Fax 972 222 726 info@ccbgi.org - www.ccbgi.org

Notícies

El Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona (UdG) participa actualment en el projecte LIFE anomenat SHOWW (puShing aHead with fi eld implementatiOn of best fi tting WasteWater treatment and management solutions) juntament amb tres entitats italianes, que són el Dipartimento di Ingegneria Civile e Ambientale (DICEA) de Università di Firenze, liderat pel professor Riccardo Gori , el consorci de recerca Utilitatis, liderat pel doctor Lorenzo Bardelli, i la consultoria privada Physis srl, amb seu a Florència. El projecte SHOWW és considerat “Il progetto dei progetti”, atès que els seus objectius són compilar en una base de dades la informació relativa a anteriors projectes LIFE relacionats amb el medi ambient i difondre les experiències ja existents, per tal de donar rellevància a aquelles que es con-sideren positives i evitar repeticions en les propostes i f ns i tot en les adjudicacions. Instituït l’any 1992, el programa LIFE ha atorgat 2.800 milions d’euros que han estat canalitzats cap als estats membres a través d’uns 3.700 projectes per a la protecció i millora ambiental.

El 13 de desembre de 2012 a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona es va dur a terme la primera reunió de l’anomenat Focus Group, al qual hi van ser convidats membres dels serveis tècnics del CCB i de l’ ACA, així com de les empreses Depuradores d’Osona S.L., Telwesa i Inima. Després d’una breu presentació del projecte, entre els assistents es van debatre qüestions relatives als principals problemes i reptes del tractament de les aigües residuals, a les limitacions existents per a les millores tecnològiques i d’ef ciència de les instal·lacions, i a les possibilitats per dur a terme una divulgació ef caç sobre aquelles tecnologies que hagin demostrat la seva viabilitat en projectes de demostració.

Abastament

Reunió del grup de discussió del projecte SHOWW a la UdG

Reunió inicial del projecte Water Fate

R+DReutilitzacióSanejament

La seu de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) va acollir el dia 18 de desembre de 2012 la reunió inicial del projecte “ Water Fate”, liderat per aquesta institució i al qual el CCB hi havia donat suport el gener de 2012. El nom complet del projecte és “ The fate of micropollutants and disinfection by-products in integrated mem-brane systems followed by disinfection. The potential of indirect and direct potable reuse” i a través d’ell es preveu estudiar la manera de reduir la formació de subproductes de desinfecció i de millorar l’eliminació de microcontaminants orgànics de cara a la reutilització potable directa i indirecta de l’aigua. La sessió va ser presentada i coordinada per l’investigador principal del projecte, el Dr. Ignasi Ro-dríguez-Roda, i va comptar amb la presència d’altres investigadors de l’ICRA i de l’A dvanced Water Management Centre de la Uni-versitat de Queensland (Austràlia) , així com amb representants de les empreses Isolux-Corsan, Inima, Telwesa i Adiquímica, SA. Des del CCB s’hi va participar amb la presentació titulada “ Calidad microbiológica del agua regenerada: marco legal y estado del arte” [veure la presentació], amb la qual es va aportar informació sobre els tractaments de desinfecció que es realitzen a les estacions de regeneració d’aigües de la Costa Brava i dels controls que es realitzen per assegurar la seva f abilitat. Aquesta informació de base hauria de servir per ajudar a plantejar experiments concrets en el marc d’aquest projecte.

Foto: Lluís Sala

Col·laboració entre ICRA, CCB i Universidad para la Paz per a la realització d’untreball sobre la sostenibilitat de la gestió dels recursos hídrics en zones costaneresA través de l’ Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) , a la primavera de 2012 el CCB va rebre una proposta de col·laborar per tal de tenir durant l’estiu del mateix any un/a estudiant en pràctiques provinent de la Universidad para la Paz (Costa Rica) amb el/la qual desenvolupar un treball pràctic relacionat amb la gestió de l’aigua. Atesa la naturalesa de l’activitat del CCB, la temàtica escollida va ser l’anàlisi de la sostenibilitat de la gestió dels recursos hídrics en zones co s-taneres turístiques, en especial la dels municipis de Tossa de Mar i de Lloret de Mar , on la diversitat de fonts d’abastament (aigua subterrània de l’aqüífer de la Tordera, aigua de la dessalinitzadora de Blanes i aigua regenerada municipal per a usos no potables) permet una interessant anàlisi de la seva producció i distribució, així com dels costos energètics associats a cadascuna de les fonts.

El 28 de juny de 2012 es va signar el conveni entre les parts, pel qual l’estudiant nord-americana Chelsea Burns va poder començar a treballar en la línia abans esmentada. Durant l’estiu es van realitzar les visites de camp i les entrevistes neces-sàries, alhora que es van recopilar les dades dels darrers cinc anys de tots dos abastaments, per així poder disposar d’una varietat de situacions climàtiques amb les quals tenir-ne una visió més precisa i àmplia. A inicis d’estiu de l’any 2013 està previst poder disposar del treball f nal, que de ben segur esdevindrà una eina per millorar , en la mesura que sigui possible, la gestió dels recursos hídrics en aquests dos municipis de la Costa Brava sud.

Contacte Plaça Josep Pla, 4, 3r. 17001 Girona - Tel: 972 201 467 – Fax 972 222 726 info@ccbgi.org - www.ccbgi.org

A més a més

L’any 2012 també va veure com es retia homenatge a dues persones amb estreta vinculació amb el CCB amb motiu de la seva jubilació. Així, el dia 6 de febrer la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) juntament amb AGBAR van organitzar a Barcelona un acte per retre tribut al professor Rafael Mujeriego, amb qui el CCB ha mantingut una estreta col·laboració des de l’any 1985, amb motiu de l’organització de les primeres jornades sobre reutilització d’aigües a la Costa Brava. El 26 de setembre, en l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2012-2013 de l’ Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona, es va retre homenatge al seu promotor i primer director, Josep Arnau i Figuerola, el qual també va ser president del CCB entre 1987 i 1993.

Fotos: Lluís Sala

Homenatges a Rafael Mujeriego i Josep Arnau

Assistència a la presentació del Campus e-MTA de la UdGEl dia 22 de març i amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua 2012, la Universitat de Girona (UdG) va presentar en el seu P arc Científ c i Tecnològic el Campus d’Excel·lència Internacional sobre Turisme i l’Aigua (Campus e-MTA), un projecte de la mateixa UdG, l’ Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) , la Universitat de les Illes Balears (UIB) i el Consejo Superior de Investigaciones Cientí-f cas (CSIC), al qual el CCB hi va manifestar el seu suport. L ’acte va ser presentat pel vicerector de Projectes Estratègics i Economia, doctor Jesús Garcia Gil i va comptar també amb les intervencions del Dr. Manel Poch, coordinador científ c del Campus, i del Dr. Da-mià Barceló, director de l’ICRA. Entre les autoritats que van presidir l’acte cal destacar la intervenció de l’alcalde de Girona, Carles Puig-demont, del president del Consell Social i de la rectora de la UdG, Albert Bou i Anna Maria Geli.

Foto: Lluís Sala

Participació del CCB al CADS i a l’ICRAEl Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), òrgan assessor del Govern de la Generalitat de Catalunya en matèria de medi ambient i de desenvolupament sostenible, ha nomenat el gerent i director dels serveis tècnics, Xavier Tris-tán, i el tècnic, Lluís Sala, membres del grup d’experts sobre aigua de l’esmentat consell. Aquest grup del CADS està format per vint-i-tres persones, totes elles expertes de reconegut prestigi com el professor Rafael Mujeriego, catedràtic d’Enginyeria Ambiental jubilat de l’ETS d’Enginyers de Camins de la UPC, el Dr. Manel Poch, professor del Departament d’Enginyeria Quí-mica, Agrària i Tecnologia Agroalimentària (LEQUIA) de la UdG, i el Dr. Damià Barceló, director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), entre d’altres. Dins d’aquest marc de col·laboració, des del CCB es va participar en la trobada “L’aigua: Font de desenvolupament equilibrat del territori interior de Catalunya i de vertebració de país”, celebrada al monestir de Poblet el s dies 14 i 15 de setembre de 2012.

Més recentment, a f nals de 2012, l’ICRA va convidar formalment el gerent del CCB, Xavier Tristán, a formar part del Consell Empresarial i Social, òrgan assessor i de participació del sector empresarial a la Fundació. I a mitjans de gener de 2013 va tenir lloc la sessió constitutiva d’aquest consell, en la qual es van començar a dibuixar les seves futures línies d’actuació.

Contacte Plaça Josep Pla, 4, 3r. 17001 Girona - Tel: 972 201 467 – Fax 972 222 726 info@ccbgi.org - www.ccbgi.org

A més a més

Visites guiades d’escoles el curs 2011-2012Des de l’any 1996, el CCB disposa d’un servei d’educació ambiental adreçat principalment als escolars i estudiants dels munici-pis consorciats. L’objectiu inicial era donar a conèixer el procés que segueix l’aigua per tal de ser potabilitzada primer, depurada després, i f nalment regenerada i reutilitzada. Aquest servei va ser encarregat inicialment a l’ Associació de Naturalistes de Girona, entitat que va crear els primers materials educatius i va organitzar les primeres visites a instal·lacions de tractament d’aigües de la Costa Brava. Posteriorment, amb la creació de la Cooperativa de Projectes Ambientals, La Copa, l’any 2005, el servei es va transferir a aquesta nova entitat, de per f l ja clarament professional, la qual li ha donat el format i el contingut actuals. Des d’aleshores, entre 1.000 i 1.500 alumnes d’escoles i instituts visiten cada any les instal·lacions del CCB, inicia nt així el seu aprenentatge sobre les complexitats de la gestió i del tractament de l’aigua en una zona turística com és la Costa Brava. El darrer curs 2011-2012 ens deixa un balanç de 1.475 alumnes d’entre primària i secundària, que s’han repartit entre les EDAR de Palamós, Castell d’Aro, Blanes, Torroella de Montgrí i Pals i les instal·lacions del cicle de l’aigua d’Empuriabrava. [Més informació sobre aquest servei]

Visites de centres universitaris i de recercaPel que fa a les visites rebudes en els darrers mesos per part de centres universitaris i de recerca, cal esmentar la del dia 13 d’abril de 2012 dels estudiants d’Enginyeria Tècnica Agrícola de la UdG. Com cada any des de 1998 i sota el tutoratge del professor Gerard Arbat, van fer la visita que els va permetre conèixer el tractament de les aigües residuals i la seva regeneració a l’EDAR de Castell-Platja d’Aro, així com l’apro f tament dels dos subproductes principals, ai-gua i fangs, al Golf Costa Brava i a l’Estació Experimental Agrícola Mas Badia.

L’EDAR d’Empuriabrava i el seu Sistema d’Aiguamolls Construïts (SAC) van rebre dues visites importants: el 5 de maig de 2012, per part dels estudiants del grau de Ciències Ambientals de la UdG, sota el tutoratge del professor Ramon Moreno-Amich , i el 21 de juny de 2012 per part d’estudiants de 15 nacionalitats diferents d’un màster mediambiental de Paristech (organització de les grans es-coles nacionals d’enginyeria de París) sota la tutela de la professora Anna Teixidó, de l’Escola de Capacitació Agrària del Pirineu, depenent del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

Fotos: Lluís Sala

Lliurament del premi Aigua, Natura i Costa Brava dins de la 25a edició del Concurs de Fotograf a Naturalista

El proppassat 21 de desembre de 2012 es va celebrar al Centre Cultural de La Mercè, a Girona, el lliurament dels premis de la 25a edició del Concurs de Fotograf a Naturalista que any rere any organitza l’Associació de Naturalistes de Girona i en el qual el Consorci Costa Brava hi participa aportant la dotació per al premi Aigua, Natura i Costa Brava.

Enguany el primer premi ha estat per a David Antoja amb la fotograf a “Vida i Llum”, mentre que el segon ha estat per a Jaume Llorens amb la imatge titulada “Pals”. Les f nalistes han estat “Paisatge gorgònies”, de Josep Clotas, i “Delta de la Tordera”, de Jordi Bas Casas. El gerent del CCB, Xavier Tristán, va ser l’encarregat de lliurar els premis als guardonats.

Fotos (d’esquerra a dreta): David Antoja, Jaume Llorens i Lluís Sala