MORFOSINTAXI

1. La morfologia verbal

ACTIVITATS PRÈVIES DE REPÀS

1. Classifica les categories lèxiques següents segons que siguin

morfològicament variables o invariables: determinant, adverbi, nom,

preposició, pronom, adjectiu, verb i conjunció. En el cas de les categories

variables, exposa algun exemple de la seva variabilitat.

Variables: determinant (el, la, els…), nom (gossa, gosses), adjectiu (feliç,

felices…), verb (cantava, canteu…), pronom (jo, mi, em).

Invariables: adverbi, preposició, conjunció

2. El pronom és una categoria lèxica variable que presenta morfemes de

gènere (el, la, ho), nombre (els, les) i persona (em, et, es). D’aquests tres

morfemes, n’hi ha dos que comparteix amb el verb i un que no. Digues quins

són aquests morfemes i posa’n algun exemple.

Morfemes que comparteix amb el verb: el nombre (la, les) i la persona (em, et, es): la tinc, les tinc, la tenim, les tenim; em pentino, et pentines, es pentina. Morfemes que no comparteix amb el verb: el gènere (el, la, ho) 3. Fes una anàlisi morfològica elemental (persona, nombre, temps i nom del

verb) de les formes verbals següents: aniràs, vam veure, heu vist, sóc, faran,

dèieu, fuig, hauries observat.

aniràs: 2a persona del singular del futur del verb anar.

vam veure: 1a persona del plural del passat perifràstic del verb veure.

heu vist: 2a persona del plural del perfet d’indicatiu del verb veure.

sóc: 1a persona del singular del present d’indicatiu del verb ser.

faran: 3a persona del plural del futur del verb fer.

dèieu: 2a persona del plural de l’imperfet d’indicatiu del verb dir.

fuig: 3a persona del singular del present d’indicatiu del verb fugir.

hauries observat: 2a persona del condicional perfet del verb observar.

4. Escriu l’infinitiu que correspon a cada una de les formes verbals següents i

digues a quina de les tres conjugacions (1a: -ar, 2a: -er/-re, 3a: -ir) pertanyen:

mengéssiu, perdrem, fou, poguessis, aplaudeixi, admetia, dormint, pateix, estava, diria,

estigui, vagi, coïa.

mengéssiu: menjar, 1a

perdrem: perdre, 2a

fou: ser, 2a

poguessis: poder, 2a

aplaudeixi: aplaudir, 3a

admetia: admetre, 2a

dormint: dormir, 3a

pateix: patir, 3a

estava: estar, 1a

diria: dir, 3a

estigui: estar, 1a

vagi: anar, 1a

coïa: coure, 2a

5. Separa en les formes verbals següents el radical (morfema lèxic) i la

terminació (morfemes flexius), com en l’exemple cant-aran: tenim, beuen,

dormissis, perdis, paguessis, tindrem, pagant, perdut, bevia, dormint. En quins dos

verbs el radical presenta formes diferents?

ten-im, beu-en, dorm-issis, perd-is, pagu-essis, tind-rem, pag-ant, perd-ut, bev-

ia, dorm-int.

En els verbs beure i tenir, el radical presenta formes diferents:

beu-en / bev-ia

ten-im / tind/ rem

Els noms dels temps verbals

6. B Digues la persona, el nombre, el temps i el mode de les formes verbals

següents: dúiem, canviïn, havia caigut, colliré, hagis confós, heu crescut,

desfaig, haurem encès, digueren, digues, escrivíssiu, haguéssim sofert, naixerien, va haver

reduït, havíeu respost.

dúiem: 1a persona del plural de l’imperfet d’indicatiu del verb dur

canviïn: 3a persona del plural del subjuntiu del verb canviar

havia caigut: 3a persona del singular del plusquamperfet d’indicatiu del

verb caure

colliré: 3a persona del singular del futur del verb collir.

hagis confós: 2a persona del singular del perfet de subjuntiu del verb

confondre.

heu crescut: 2a persona del plural del perfet d’indicatiu del verb créixer

desfaig: 1a persona del singular del present d’indicatiu del verb desfer.

haurem encès: 1a persona del plural del futur perfet del verb encendre.

digueren: 3a persona del plural del passat simple del verb dir.

digues: 2a persona de l’imperatiu del verb dir.

escrivíssiu: 1a persona del plural de l’imperfet de subjuntiu del verb

escriure.

haguéssim sofert: 1a persona del plural del plusquamperfet de subjuntiu

del verb sofrir.

naixerien: 3a persona del plural del condicional del verb néixer.

va haver reduït: 3a persona del singular del passat anterior perifràstic

d’indicatiu del verb reduir.

havíeu respost: 2a persona del plural del plusquamperfet d’indicatiu del

verb respondre.

7. B BDigues la forma verbal adequada en cadascun dels casos següents. Per

exemple: 1a persona, singular, futur de dormir → dormiré.

a) 2a persona, plural, imperfet d’indicatiu d’anar

b) 3a persona, singular, present de subjuntiu de caure

c) 1a persona, plural, condicional perfet de córrer

d) 2a persona, singular, imperatiu de venir

e) 3a persona, plural, plusquamperfet de subjuntiu de fer

f) 1a persona, singular, present indicatiu de cabre

g) 2a persona, singular, perfet d’indicatiu de ser

a) anàveu

b) caigui

c) hauríem corregut

d) vine

e) haguessin fet

f) cabo

g) has estat

8. B Copia la taula i completa les sèries: cantar canto cantis cantaren cantéssiu cantar canto cantis cantaren cantéssiu viure tenir

visc tinc

visquis tinguis

visqueren tingueren

visquéssiu tinguéssiu

seure saber dependre establir merèixer desconèixer

sec sé depenc estableixo mereixo desconec

seguis sàpigues depenguis estableixis mereixis desconeguis

segueren saberen depengueren establiren meresqueren desconegueren

seguéssiu sabéssiu depenguéssiu establíssiu meresquéssiu desconeguéssiu

9. A Localitza cinc de les frases següents en les quals apareixen formes verbals

compostes i digues-ne el nom, amb l’ajut del quadre informatiu.

Vigila que hi ha frases amb perífrasis verbals, que no són temps compostos.

a) Has de venir a conèixer la teva neboda.

b) Em molesta que hagis dit que no t’he ajudat mai.

c) Cal que sortiu d’hora per no perdre l’avió.

d) Quant de temps vau dedicar a preparar la festa?

e) Si no haguessis criticat el menú, ens haurien tornat a convidar.

f) Ara em sap greu no haver estudiat de jove.

g) La seva filla ja deu tenir deu anys, però la tracten com si en tingués quatre.

h) Com que no paren de molestar-la, ha canviat de taula.

b) hagis dit: perfet de subjuntiu; he ajudat: perfet d’indicatiu

d) vau dedicar: passat perifràstic d’indicatiu

e) haguessis criticat: plusquamperfet de subjuntiu; haurien tornat:

condocional perfet

f) haver estudiat: infinitiu perfet

h) ha canviat: perfet d’indicatiu

Els verbs regulars i els verbs irregulars

L’ortografia dels verbs

10. B Conjuga, en la columna dreta i de manera adequada al context, el mateix

verb marcat a l’esquerra. Quin canvi ortogràfic has hagut d’aplicar en cada cas?

Al minut vuit ja perdien per dos a zero. L’any passat, nosaltres … gairebé

sempre.

A final de mes et pagaré el deute. Fes el possible perquè els clients et …

els deutes.

De jove tocava en una orquestra de

ball.

Com és que tu i la Marta ja no … a

l’orquestra?

Encara no he penjat la bandera de la

festa major al balcó.

Si no et ve de gust, no cal que … la

bandera al balcó.

Et costa massa agrair que t’han ajudat. Estem molt contents i us … el vostre

suport constant.

Aquesta paret que han enderrocat

reduïa molt el soroll.

Aixecaran la paret perquè es … el

soroll que fan els cotxes.

El públic voldria que actuessis més

sovint.

El públic vol que tu, especialment, …

més sovint.

Es va passar una hora abraçant-se amb

tothom.

M’atabala una mica que m’… tantes

persones en tan poc

temps.

Al minut vuit ja perdien per dos a zero. L’any passat, nosaltres perdíem

(accent) gairebé sempre.

A final de mes et pagaré el deute. Fes el possible perquè els clients et

paguin (pas de g a gu) els deutes.

De jove tocava en una orquestra de

ball.

Com és que tu i la Marta ja no toqueu

(pas de c a qu) a l’orquestra?

Encara no he penjat la bandera de la

festa major al balcó.

Si no et ve de gust, no cal que pengis

(pas de j a g) la bandera al balcó.

Et costa massa agrair que t’han ajudat. Estem molt contents i us agraïm

(dièresi) el vostre suport constant.

Aquesta paret que han enderrocat

reduïa molt el soroll.

Aixecaran la paret perquè es redueixi

(pèrdua de dièresi) el soroll que fan

els cotxes.

El públic voldria que actuessis més

sovint.

El públic vol que tu, especialment,

actuïs (dièresi) més sovint.

Es va passar una hora abraçant-se amb

tothom.

M’atabala una mica que m’abracin

(pas de ç a c) tantes persones en tan

poc temps.

11. BBEscriu l’infinitiu dels verbs següents i digues a quina conjugació pertany

cada un: sàpiguen, volguéssim, revindràs, incloent, concebem, interromput, remetien,

comparegut, capiguem, tindrem.

sàpiguen: saber, 2a

volguéssim: voler, 2a

revindràs: revenir, 3a

incloent: incloure, 2a

concebem: concebre, 2a

interromput: interrompre, 2a

remetien: remetre, 2a

comparegut: comparèixer, 2a

capiguem: cabre, 2a

tindrem: tenir, 3a

12. B En cada una d’aquestes frases hi ha una forma verbal en què cal afegir un

accent o una dièresi. Localitza-les i escriu-les correctament.

a) Em van dir que rebria una bonificació de la companyia si reduia el consum

d’aigua.

b) Crec que et perdras les discussions que s’estan produint darrerament.

c) Tenia por que rebessim una esbroncada per la festa d’ahir.

d) Jo ja et deia que conduissis amb més prudència!

e) Si el teu gos no obeis les ordres, caldria reeducar-lo en un centre

especialitzat.

f) La teva mare sempre agraia les visites que li feien les amigues de la teva

germana.

g) Tinc por que la tenista no es desmai, amb tanta calor.

h) Teniem la creença ferma que calia reduir les baralles.

i) Sabem que cantaran molt malament, però sigues bo i no els menyspreis.

a) Em van dir que rebria una bonificació de la companyia si reduïa el consum

d’aigua.

b) Crec que et perdràs les discussions que s’estan produint darrerament.

c) Tenia por que rebéssim una esbroncada per la festa d’ahir.

d) Jo ja et deia que conduïssis amb més prudència!

e) Si el teu gos no obeís les ordres, caldria reeducar-lo en un centre

especialitzat.

f) La teva mare sempre agraïa les visites que li feien les amigues de la teva

germana.

g) Tinc por que la tenista no es desmaï, amb tanta calor.

h) Teníem la creença ferma que calia reduir les baralles.

i) Sabem que cantaran molt malament, però sigues bo i no els menyspreïs.

13. B Copia la taula i completa les sèries: Cantar cantaria cantin canten cantat carregar passejar avançar avaluar posseir agrair destruir

carregaria passejaria avançaria avaluaria posseiria agrairia destruiria

carreguin passegin avancin avaluïn posseeixin agraeixin destrueixin

carreguen passegen avancen avaluen posseeixen agraeixen destrueixen

carregat passejat avançat avaluat posseït agraït destruït

cantaves cantaren cantant cantessis carregaves passejaves avançaves avaluaves posseïes agraïes destruïes

carregaren passejaren avançaren avaluaren posseïren agraïren destruïren

carregant passejant avançant avaluant posseint agraint destruint

carreguessis passegessis avancessis avaluessis posseïsissis agraïssis destruïssis

Cantessis

14. A Escriu:

a) Sis formes del verb rebre que portin accent gràfic.

b) Quatre formes del verb cantar que s’escriguin amb doble essa.

c) Vuit formes del verb aplaudir que tinguin l’increment eix.

d) Sis formes del verb parlar que portin accent gràfic.

e) Tres formes del verb agrair que portin accent i tres més que duguin dièresi.

f) Tres formes del verb canviar que portin accent i tres més que duguin dièresi.

g) Una mateixa forma del verb saltar que s’utilitzi en dos temps verbals

diferents.

Solució orientativa:

a) rebíem, rebíeu, rebérem, rebéreu, rebré, rebràs

b) cantessis, cantéssim, cantéssiu, cantessin

c) aplaudeixo, aplaudeixes, aplaudeix, aplaudeixen, aplaudeixi,

aplaudeixis, aplaudeixi, aplaudeixin

d) parlaré, parlaràs, parlarà, parlaríem, parlaríeu, parlés

e) agraís, agraíssim, agraíssiu / agraïssis, agraïssin, agraïm

f) canviaré, canviaràs, canviés / canviï, canviïs, canviïn

g) saltin (imperatiu i present de subjuntiu)

Els verbs de la tercera conjugació amb l’increment eix

15. B Conjuga la tercera persona del singular del present d’indicatiu dels

verbs següents i agrupa’ls segons si presenten l’increment eix o no: resumir,

concebre, consentir, aparèixer, protegir, cobrir, incloure, afavorir, desdir, fugir, ressentir,

tossir, collir, escopir, obrir, debatre, interrompre, florir.

Amb l’increment eix: resumeix, protegeix, cobreix, afavoreix, floreix. Sense l’increment eix: concep, consent, apareix, inclou, desdiu, fuig, ressent, tus, cull, escup, obre, debat, interromp.

16. B Completa les frases següents amb la forma adequada dels verbs indicats

entre parèntesis. En tots els casos es tracta de verbs que, col·loquialment,

es conjuguen de vegades amb l’increment eix.

a) Espera que la sospitosa es … (contradir) i al final declari que … (pertànyer) a

la banda.

b) Quan … (aparèixer) el nou decret, sabrem si val la pena que tu … (recórrer) al

tribunal.

c) Vull que la teva cosina … (conèixer) bé la tècnica i així … (munyir)

correctament les vaques.

d) Primer es … (bullir) la verdura i després es … (recollir) l’aigua resultant en

un bol.

e) Confiem que els rivals no … (difondre) cap calúmnia i … (combatre) amb joc

net.

f) T’he dit cent vegades que no m’… (interrompre) quan treballo.

a) contradigui, pertany

b) aparegui, recorris

c) conegui, munyi

d) bull, recull

e) difonguin, combatin

f) interrompis

17. A Completa les frases següents amb la forma adequada d’aquests verbs

derivats de sentir: pressentir, dissentir, ressentir, assentir i consentir.

a) De jove, va tenir una fractura d’omòplat i sovint se’n …

b) Ja saps que jo … moltíssim de la teva opinió.

c) Contesta malament al professorat i els seus pares li ho …

d) Els propietaris de la galeria … que la teva exposició serà un èxit.

e) No et demano que … a la meva demanda, sinó que la tinguis en compte.

a) ressent

b) dissenteixo

c) consenten

d) pressenten

e) assenteixis

Els verbs irregulars de la tercera conjugació

18. B Copia la taula i completa les sèries:

Present Imperfet d’indicatiu

Passat Futur Imperatiu Present de subjuntiu

Imperfet de subjuntiu

Participi

tinc teníeu tingueren tindrem

tingues tinguis tingués tingut

vaig anàveu anaren anirem vés vagis anés anat

vinc veníeu vingueren vindrem vine vinguis

vingués vingut

estic estàveu estigueren estarem

estigues estiguis estigués estat

Els verbs amb irregularitats en el radical El radical velaritzat 19. B Converteix les formes verbals següents de passat perifràstic a passat

simple. Tingues en compte que hi ha formes que tenen radical velar.

Per exemple: vam prendre → prenguérem.

vas prendre, van beure, van aparèixer, vam conèixer, vas estar, va anar, vas servir, va

vendre, van plaure, van lluir

vas prendre → prengueres

van beure → begueren

van aparèixer → aparegueren

vam conèixer → coneguérem

vas estar → estigueres

va anar → anà

vas servir → servires

va vendre → vengué

van plaure → plagueren

van lluir → lluïren

20. B Completa les frases següents amb la forma adequada de l’imperfet

d’indicatiu dels verbs indicats entre parèntesis:

a) Abans molta gent … (beure) del càntir.

b) Tothom diu que abans … (ploure) més.

c) Abans la gent no es … (moure) tant d’un lloc a l’altre.

d) Antigament les àvies … (coure) els llegums hores i hores.

e) Fa anys, els nens i les nenes … (seure) en pupitres a l’escola.

f) Antigament, el blat es … (moldre) als molins per fer la farina.

g) Quan érem petits, … (riure) per qualsevol bajanada.

h) Quan érem petits, … (caure) pel carrer mil cops i continuàvem jugant.

i) Quan érem petits, si … (treure) bona nota, ens felicitaven.

a) Abans molta gent bevia del càntir.

b) Tothom diu que abans plovia més.

c) Abans la gent no es movia tant d’un lloc a l’altre.

d) Antigament les àvies coïen els llegums hores i hores.

e) Fa anys, els nens i les nenes seien en pupitres a l’escola.

f) Antigament, el blat es molia als molins per fer la farina.

g) Quan érem petits, rèiem per qualsevol bajanada.

h) Quan érem petits, quèiem pel carrer mil cops i continuàvem jugant.

i) Quan érem petits, si trèiem bona nota, ens felicitaven.

21. B Copia les taules i completa les sèries: Present d’indicaPresent d’ Present d’indicatiusent

Imperfet d’indicatiu d’indicatiu

Gerundi

bevem bevia bevent

seiem seia seient

absolem absolia

absolent

movem

movia movent

resolem resolia resolent

molem

molia molent

Present d’indicatiu

Passat simple

Present de subjuntiu

Imperfet de subjuntiu

Participi

bec begueren beguem begués begut

responc respongueren seguem respongués

respost

caic

caigueren caiguem caigués caigut

prenc prengueren prenguem

prengués pres

conec conegueren coneguem conegués conegut

aparec aparegueren apareguem

aparegués aparegut

assec assegueren asseguem assegués assegut

22. B Torna a escriure adequadament cadascuna de les frases següents després

d’aplicar-hi els canvis indicats. Per exemple: Espero (esperava) que entengueu

ràpidament les instruccions. → Esperava que entenguéssiu ràpidament les

instruccions.

a) Confiem (Confiàvem) que es dissolgui el glaç. En pocs dies.

b) Quan (Si) es fongui alguna bombeta, canvieu-la.

c) Fóra (És) millor que aprenguessin a nedar de ben petits.

d) No és (era) habitual que encenguin els llums abans de les set.

e) M’agradaria (M’agrada) que el públic rigués més sovint.

f) Prefereixo (Preferiria) que el resultat no depengui tant de mi.

g) M’han dit (Voldrien) que inclogui fotos en color.

h) Tothom esperava (espera) que et mantinguessis ferm en les teves

conviccions.

a) Confiàvem que es dissolgués el glaç en pocs dies.

b) Si es fongués alguna bombeta, canvieu-la.

c) És millor que aprenguin a nedar de ben petits.

d) No era habitual que encenguessin els llums abans de les set.

e) M’agrada que el públic rigui més sovint.

f) Preferiria que el resultat no depengués tant de mi.

g) Voldrien que inclogués fotos en color.

h) Tothom espera que et mantinguis ferm en les teves conviccions.

23. A Classifica els verbs següents segons el model de conjugació que

segueixen: combatre, sorprendre, admetre, assentir, oferir, pertànyer, manar,

cosir, moure, deure, prometre, reprendre, rebre, salvar, divertir, sofrir, plànyer, tossir.

– Es conjuguen com cantar:

– Es conjuguen com perdre:

– Es conjuguen com témer:

– Es conjuguen com permetre:

– Es conjuguen com servir:

– Es conjuguen com collir:

– Es conjuguen com atendre:

– Es conjuguen com beure:

– Es conjuguen com establir:

– Es conjuguen com cantar: manar, salvar

– Es conjuguen com perdre: rebre, combatre

– Es conjuguen com témer: pertànyer, plànyer

– Es conjuguen com permetre: prometre, admetre

– Es conjuguen com servir: assentir, divertir

– Es conjuguen com collir: cosir, tossir

– Es conjuguen com atendre: sorprendre, reprendre

– Es conjuguen com beure: moure, deure

– Es conjuguen com establir: sofrir, oferir

24. A Completa les frases següents amb la forma adequada dels verbs indicats

entre parèntesis:

a) … (Creure) el que diem i sostenim amb fermesa la nostra posició perquè, …-

hi (creure) i sostenint-la, ens sentim més forts.

b) De nena, a l’escola, la Jana … (resoldre) els problemes molt ràpidament, i

això fa que encara … (merèixer) la meva admiració.

c) Si … (conèixer) la seva família, veuríeu que és molt especial, com si …

(pertànyer) a una altra època.

d) Perquè l’alumne ho … (entendre), pensa una expressió matemàtica que …

(equivaler) a aquesta altra.

e) El rumor s’anava … (estendre) per tot l’institut; per això calia que alg. …

(distreure) l’atenció de l’alumnat.

f) Si aquest segell antic … (valer) una fortuna i el pare … (pretendre) vendre’l,

hauríem de fer una reunió familiar.

g) Pensi el que pensi i … (dir) el que … (dir), crec que només espera de

nosaltres que … (comprendre) la seva situació.

h) A casa, nosaltres sempre … (coure) la verdura en aigua mineral, perquè

sembla que es … (coure) millor. Diuen que, …-la (coure) això, se’n pot

aprofitar el brou.

i) Fa la sorda, però, si de veritat no ens … (entendre), ens ho faria saber.

a) Creiem el que diem i sostenim amb fermesa la nostra posició perquè,

creient-hi i sostenint-la, ens sentim més forts.

b) De nena, a l’escola, la Jana resolia els problemes molt ràpidament, i això fa

que encara mereixi la meva admiració.

c) Si coneguéssiu la seva família, veuríeu que és molt especial, com si

pertanyés a una altra època.

d) Perquè l’alumne ho entengui, pensa una expressió matemàtica que

equivalgui a aquesta altra.

e) El rumor s’anava estenent per tot l’institut; per això calia que algú

distragués l’atenció de l’alumnat.

f) Si aquest segell antic valgués una fortuna i el pare pretengués vendre’l,

hauríem de fer una reunió familiar.

g) Pensi el que pensi i digui el que digui, crec que només espera de nosaltres

que comprenguem la seva situació.

h) A casa, nosaltres sempre coem la verdura en aigua mineral, perquè sembla

que es cou millor. Diuen que, coent-la així, se’n pot aprofitar el brou.

i) Fa la sorda, però, si de veritat no ens entengués, ens ho faria saber.

Altres verbs amb irregularitats especials en el radical

l

25. B Substitueix el verb destacat en cursiva pel verb fer en les frases següents:

a) Demà projectaran un documental al centre cívic.

b) No crec que els sacs pesin més de vint quilos.

c) Abans, amb quatre amics formàvem una colla.

d) Dos i dos són quatre.

e) La gallina grossa ha post dos ous aquesta setmana.

f) Em va dir que prengués un cafè mentrestant.

g) Jo sempre li dic: «Ets un mandrós!», i s’empipa com una mona.

h) Jo creia que us acostumaríeu al nou ambient.

i) Esperava que aquestes terres produïssin més cereals.

a) Demà faran un documental al centre cívic.

b) No crec que els sacs facin més de vint quilos.

c) Abans, amb quatre amics fèiem una colla.

d) Dos i dos fan quatre.

e) La gallina grossa ha fet dos ous aquesta setmana.

f) Em va dir que fes un cafè mentrestant.

g) Jo sempre li faig: «Ets un mandrós!», i s’empipa com una mona.

h) Jo creia que us faríeu al nou ambient.

i) Esperava que aquestes terres fessin més cereals.

26. B Per a cadascuna de les formes verbals següents, escriu l’equivalent amb el

verb que hi ha entre parèntesis. Exemple: digues (saber) → sàpigues.

corria (viure) → vivia

sabré (voler) → voldré

dient (viure) → vivint

duguis (caber) → càpigues

sabia (veure) → veia

digui (fer) → faci

diguessis (caber) → cabessis

correguem (poder) → puguem

corregut (dur) → dut

puc (caber) → cabo

dient (saber) → sabent

correré (fer) → faré

digués (viure) → visqués

dit (escriure) → escrit

poguessis (veure) → veiessis

visqueu (poder) → pugueu

sé (voler) → vull

corri (saber) → sàpiga

duent (cabre) → cabent

volgut (córrer) → corregut

dèiem (fer) → fèiem

vulguem (veure) → vegem

27. A Substitueix, ben conjugat, el verb o l’expressió verbal destacats en

cursiva en cada frase per algun dels sinònims següents: saber, reescriure, caber,

poder, dur, transcórrer, escriure, voler, viure, córrer, veure, dir.

a) Quan ens sigui possible, enviarem l’arxiu de les fotos a tothom.

b) Si tinguessis idea de com t’estima, aleshores la tractaries millor.

c) Que no ho veus, que jo no hi entro, en aquest seient?

d) Tots esperàvem que no us trobéssiu en cap dificultat.

e) En aquell temps ens anomenaven «els avorrits», i guaita ara…

f) Jo no crec pas que encara resideixi als Estats Units.

g) Si et relaxes, sembla que el temps passi més a poc a poc.

h) Quan el vam conèixer, portava un barret de palla antic.

i) Ja veureu com al final desitjaran que el partit s’acabi d’una vegada.

j) Estaria bé que tornessis a escriure aquesta part del treball.

k) No vaig dir pas que estigués en perill.

l) Podeu contactar amb l’organització enviant un correu electrònic.

amb irregularitattres

a) puguem

b) sabessis

c) cabo

d) veiéssiu

e) deien

f) visqui

g) transcorri

h) duia

i) voldran

j) reescrivissis (reescriguessis)

k) corregués

l) escrivint

La conjugació de l’imperatiu

28. B Escriu el plural (vosaltres) d’aquestes formes del mode imperatiu: mou,

sàpigues, riu, seu, digues, tingues, escriu, estigues.

moveu, sapigueu, rieu, seieu, digueu, tingueu, escriviu, estigueu. 29. B Converteix les ordres en prohibicions i viceversa:

a) Corre!

b) Caça el ratolí!

c) Neteja la taula!

d) Avança per l’esquerra!

e) Pren-te el xarop!

f) Recull la brossa!

g) Reconeix la teva culpa!

h) No obris la finestra!

i) No vinguis sense avisar!

j) No espiïs per la finestra!

k) No digueu res!

l) No siguis tan pesat!

m) No segueu al sofà!

a) No corris!

b) No cacis el ratolí!

c) No netegis la taula!

d) No avancis per l’esquerra!

e) No et prenguis el xarop!

f) No recullis la brossa!

g) No reconeguis la teva culpa!

h) Obre la finestra!

i) Vine sense avisar!

j) Espia per la finestra!

k) Digueu alguna cosa!

l) Sigues molt pesat!

m) Seieu al sofà!

30. A Completa les frases següents amb la forma adequada d’imperatiu o

present de subjuntiu dels verbs indicats entre parèntesis:

a) Sobretot, … (tenir) en compte que no vius sola.

b) Aneu al despatx de la directora i …-li (dir) que no ho tornareu a fer.

c) … (Tenir) aquestes entrades i aneu de pressa al concert.

d) No … (criar) més rates blanques, que ja en tens massa!

e) … (Venir) cap aquí, … (seure) i escolteu-me.

f) … (Veure) per on, segons l’entrenadora, ara som les millors de l’equip!

g) … (Saber) que tothom confia molt en tu.

h) … (Reconèixer) amb humilitat que no som els millors.

i) No … (anar) tan de pressa amb la moto, que prendràs mal.

j) No … (ofendre) el públic amb les vostres paraulotes.

k) No … (tenir) manies i demaneu tot el que necessiteu.

l) … (Ser) sincera i admet que vas ser tu qui va trencar el gerro.

m) … (Anar) més a poc a poc amb el pinzell, que surts del marge.

a) tingues en compte

b) digueu-li

c) Teniu

d) criïs

e) Veniu, seieu

f) Ves per on

g) Sàpigues

h) Reconeguem

i) vagis

j) ofengeu

k) tingueu

l) Sigues

m) Vés

Morfologia de les formes no personals dels verbs

31. B Escriu el gerundi i el participi d’aquests verbs: cometre, dissoldre, estrènyer,

merèixer, oferir, pondre, admetre, prometre, incloure, resoldre, interrompre, confondre,

romandre, viure, absoldre, dir, aparèixer, escriure, percebre.

cometre: cometent; comès, comesa, comesos, comeses

dissoldre: dissolent; dissolt, dissolta, dissolts, dissoltes

estrènyer: estrenyent; estret, estreta, estrets, estretes

merèixer: mereixent; merescut, merescuda, meresecuts, merescudes

oferir: oferint; ofert, oferta, oferts, ofertes

pondre: ponent; post, posta, posts (postos), postes

admetre: admetent; admès, admesa, admesos, admeses

prometre: prometent; promès, promesa, promesos, promeses

incloure: incloent; inclòs, inclosa, inclosos, incloses

resoldre: resolent; resolt, resolta, resolts, resoltes

interrompre: interrompent; interromput, interrompuda, interromputs,

interrompudes

confondre: confonent; confós, confosa, confosos, confoses

romande: romanent; romàs, romasa, romasos, romases

viure: vivint; viscut, viscuda, viscuts, viscudes

absoldre: absolent; absolt, absolta, absolts, absoltes

dir: dient; dit, dita, dits, dites

aparèixer: apareixent; aparegut, apareguda, apareguts, aparegudes

escriure: escrivint; escrit, escrita, escrits, escrites

percebre: percebent; percebut, percebuda, percebuts, percebudes

32. B Torna a escriure les frases següents, canviant el que convingui, per tal de

convertir les formes del passat perifràstic destacades en cursiva en formes de

perfet d’indicatiu. Tingues cura amb els participis irregulars. Per exemple:

No saps com vaig sofrir la temporada passada. → No saps com he sofert aquesta

temporada.

a) Ahir vam saber que ja no tenim deutes.

b) La setmana passada es va establir un nou rècord del món de salt d’alçada.

c) El mes passat em van oferir dues feines.

d) L’any passat van absoldre tres condemnats per conducció temerària.

e) El que va valer més la pena d’aquelles vacances va ser la piscina de l’hotel.

f) Fa dos mesos van reomplir la piscina i ara ja hi tornen…

g) Aquell dia el públic no va caber a la sala.

h) Aquella vegada no em va ofendre la mala cara que em vas fer sinó les teves

paraules.

i) En el campionat anterior no vam merèixer molts dels gols que vam encaixar.

Solució orientativa:

a) Avui he sabut que ja no tenim deutes.

b) Aquesta setmana s’ha establert un nou rècord del món de salt d’alçada.

c) No fa gaire m’han ofert dues feines.

d) Aquest mes han absolt tres condemnats per conducció temerària.

e) El que ha valgut més la pena d’aquestes vacances ha estat la piscina de

l’hotel.

f) Fa poc han reomplert la piscina i ara ja hi tornen…

g) Aquest migdia el públic no ha cabut a la sala.

h) Aquesta vegada no m’ha ofès la mala cara que m’has fet, sinó les teves

paraules.

i) En aquest campionat no hem merescut molts dels gols que hem encaixat.

33. A Localitza l’infinitiu i el gerundi que corresponen als participis irregulars

següents: romàs, retinguts, proveïda, mòlts, cabut, sobreseguda, estret, cuita, defès,

recloses, treta, post, oferts, empeses, impresos, encesa, atès, prevista, interrompuda.

romàs: romandre, romanent

retinguts: retenir, retenint

proveïda: proveir, proveint

mòlts: moldre, molent

cabut: cabre, cabent

sobreseguda: sobreseure, sobreseient

estret: estrènyer, estrenyent

cuita: coure, coent

defès: defendre, defenent

recloses: recloure, recloent

treta: treure, traient

post: pondre, ponent

oferts: oferir, oferint

empeses: empènyer, empenyent

impresos: imprimir, imprimint

encesa: encendre, encenent

atès: atendre, atenent

prevista: preveure, preveient

interrompuda: interrompre, interrompent

Canvis ortogràfics en el radical d’alguns verbs

34. B Completa amb les vocals adequades:

a) No condueixis tr…ient el braç per la finestra.

b) De seguida que p…gueu, rec…lliu la brossa que hi ha al jardí.

c) No sabia que f…ria una festa pel n…ixement de la seva néta.

d) Si t’estiguessis aj…gut, potser no t…ssiries tant.

e) De moment t’incl…em en la llista del rec…rregut turístic.

f) La premsa continua dif…nent la notícia del baix creix…ment econòmic.

g) No p…dem confiar gaire en un sobrese…ment del cas.

h) Si l’àrbitre v…lgués, el p…dria exp…lsar per haver tirat una esc…pinada.

i) El capten…ment d’en Joan és més propi d’algú n…scut i criat en una família

culta.

j) S’ha observat un deca…ment de la rec…llida selectiva de la brossa.

a) No condueixis traient el braç per la finestra.

b) De seguida que pugueu, recolliu la brossa que hi ha al jardí.

c) No sabia que faria una festa pel naixement de la seva néta.

d) Si t’estiguessis ajagut, potser no tossiries tant.

e) De moment t’incloem en la llista del recorregut turístic.

f) La premsa continua difonent la notícia del baix creixement econòmic.

g) No podem confiar gaire en un sobreseïment del cas.

h) Si l’àrbitre volgués, el podria expulsar per haver tirat una escopinada.

i) El capteniment d’en Joan és més propi d’algú nascut i criat en una

família culta.

j) S’ha observat un decaïment de la recollida selectiva de la brossa.

35. B Completa les frases següents amb la forma adequada del verb que les

encapçala:

a) treure

Primer … (1a pl. futur) tota aquesta runa d’aquí davant. Quan l’hàgim …

(participi), decidirem si també … (1a pl. present) les pedres del portal.

b) néixer

Aquests roures … (3a pl. passat perifràstic) l’any passat; aquests altres … (3a

pl. perfet d’ind.) aquest any. En … (3a pl. futur) més l’any vinent?

c) poder

En aquests moments no els … (1a pl. present d’ind.) atendre com cal. Deixin el

seu número de telèfon i tan bon punt … (1a pl. present de subj.) ens posarem

en contacte amb vostès.

Aquesta setmana no … (1a pl. futur) venir. Vindrem de seguida que … (1a pl.

present de subj.)

d) voler

No crec pas que el … (3a sing. present de subj.), aquest armari tan vell; si

realment el … (3a sing. imperfet de subj.), ja l’hauria vingut a buscar.

a) treure

Primer traurem tota aquesta runa d’aquí davant. Quan l’hàgim treta,

decidirem si també traiem les pedres del portal.

b) néixer

Aquests roures van néixer l’any passat; aquests altres han nascut aquest any.

En naixeran més l’any vinent?

c) poder

En aquests moments no els podem atendre com cal. Deixin el seu número de

telèfon i, tan bon punt puguem, ens posarem en contacte amb vostès.

Aquesta setmana no podrem venir. Vindrem de seguida que puguem.

d) voler

No crec pas que el vulgui, aquest armari tan vell; si realment el volgués, ja

l’hauria vingut a buscar.

36. A Escriu el gerundi i el participi d’aquests verbs: jeure, néixer, treure, produir, agrair. jeure: jaient; jagut; jaguda, jaguts, jagudes néixer: naixent; nascut, nascuda, nascuts, nascudes treure: traient; tret, tret, trets, tretes produir: produint; produït, produïda, produïts, produïdes agrair: agraint; agraït, agraïda, agraïts, agraïdes ACTIVITATS FINALS 37. Completa les frases següents amb la forma adequada del verb indicat entre

parèntesis. Vés amb compte a l’hora d’escriure algunes vocals i consonants.

a) M’han dit que el partit … (present d’indicatiu: acabar-se) a les deu, i jo que

pensava que … (imperfet d’indicatiu: acabar-se) a les dotze!

b) Si vosaltres no … (imperfet de subjuntiu: tocar) tant les flors, no es …

(condicional: fer) malbé tan ràpidament.

c) Tu, calla i … (imperatiu: venir) ara mateix cap aquí! No vull que et …

(present de subjuntiu: menjar) tots els bombons.

d) Fa anys, en Jaume sempre es … (imperfet d’indicatiu: beure) un got de llet

quan … (imperfet d’indicatiu: arribar) a casa.

e) M’agradaria moltíssim que les teves germanes petites … (imperfet de

subjuntiu: cantar) en el meu casament.

f) Diu el manyà que si … (present d’indicatiu: obrir) una porta en dia festiu, …

(present d’indicatiu: cobrar) el doble que en dia feiner.

g) Moltes persones … (present d’indicatiu: marejar- se) si … (present

d’indicatiu: abocar-se) a una cinglera.

h) Aquest autobús … (present d’indicatiu: recórrer) tota la vall i per aix. tot

sovint … (present d’indicatiu: omplir-se)

i) Fa temps que nosaltres no … (present d’indicatiu: regar) les plantes i ja …

(present d’indicatiu: començar) a assecar-se.

j) Com que … (imperfet d’indicatiu: deure) tres euros al forn, hi he anat, però

veig que la Maria només … (present d’indicatiu: obrir) al matí.

k) Si … (present d’indicatiu: fugir) quan veus problemes, no aprens res de nou.

a) M’han dit que el partit s’acaba a les deu, i jo que pensava que s’acabava a

les dotze!

b) Si vosaltres no toquéssiu tant les flors, no es farien malbé tan ràpidament.

c) Tu, calla i vine ara mateix cap aquí! No vull que et mengis tots els

bombons.

d) Fa anys, en Jaume sempre es bevia un got de llet quan arribava a casa.

e) M’agradaria moltíssim que les teves germanes petites cantessin en el meu

casament.

f) Diu el manyà que si obre una porta en dia festiu, cobra el doble que en dia

feiner.

g) Moltes persones es maregen si s’aboquen a una cinglera.

h) Aquest autobús recorre tota la vall i per això tot sovint s’omple.

i) Fa temps que nosaltres no reguem les plantes i ja comencen a assecar-se.

j) Com que devia tres euros al forn, hi he anat, però veig que la Maria només

obre al matí.

k) Si fuges quan veus problemes, no aprens res de nou.

38. Completa les frases següents amb la forma adequada del verb indicat entre

parèntesis:

a) Si el pis … (estar) en condicions, … (valer) la pena llogar-lo.

b) Voldria que em … (veure) un metge, però no vull que em … (fer) cap

anàlisi.

c) No semblava que el revisor … (pretendre) multar-lo; tan sols volia que …

(estar) més tranquil.

d) Si hagués … (saber) que la pòlissa d’assegurança no … (incloure) el

robatori, hauria … (prendre) més precaucions.

e) Voldria que vosaltres dos … (conèixer) el local on demà es … (fer) la

cerimònia.

f) Quan se … (saber) alguna cosa més, tu … (rebre) la notificació per correu.

g) En aquella època la nena no … (respondre) cap pregunta; només … (riure)

h) Quan ens … (conèixer) més bé i jo … (veure) que tenim més confiança,

t’explicaré moltes coses.

i) Espera que l’aigua … (bullir) i que el piu de la tetera … (voltar).

a) Si el pis està/estugués en condicions, val/valdria la pena llogar-lo.

b) Voldria que em veiés un metge, però no vull que em faci cap anàlisi.

c) No semblava que el revisor pretengués multar-lo; tan sols volia que

estigués més tranquil.

d) Si hagués sabut que la pòlissa d’assegurança no incloïa el robatori, hauria

pres més precaucions.

e) Voldria que vosaltres dos coneguéssiu el local on demà es farà la cerimònia.

f) Quan se sàpiga alguna cosa més, tu rebràs la notificació per correu.

g) En aquella època la nena no responia cap pregunta; només reia.

h) Quan ens coneguem més bé i jo vegi que tenim més confiança, t’explicaré

moltes coses.

i) Espera que l’aigua bulli i que el piu de la tetera volti.

39. Completa aquestes formes amb gu, v, i o d, segons calgui. Tingues en

compte que en algun cas pot ser que no calgui afegir-hi res.

a) Fa mesos que està escri…int una novel·la de terror.

b) Va acabar contradi…ent-se tot sol.

c) No ens asse…em perquè tenim pressa.

d) De petita, ja era genial resol…ent problemes de lògica com si res.

e) Ahir no hi havia qui encen….és l’escalfador.

f) Combat la calor be…ent molta aigua.

g) Estic convençuda que l’absol…ran.

h) Ens compla…em moltíssim d’invitar-vos a la inauguració.

i) Va abandonar el tractament a la meitat i va acabar reca…ent.

j) A la fusteria continuen cre…ent que encara els de…em la reparació de

l’armari.

k) Quan di…em que són 300 �, hi inclo…em també les despeses d’enviament.

l) Ens ho han dit d’aquesta manera rotunda perquè conclo…em que ells tenen

la raó.

a) Fa mesos que està escrivint una novel·la de terror.

b) Va acabar contradi∅ent-se tot sol.

c) No ens asseiem perquè tenim pressa.

d) De petita, ja era genial resol∅ent problemes de lògica com si res.

e) Ahir no hi havia qui encengués l’escalfador.

f) Combat la calor bevent molta aigua.

g) Estic convençuda que l’absoldran.

h) Ens compla∅em moltíssim d’invitar-vos a la inauguració.

i) Va abandonar el tractament a la meitat i va acabar recaient.

j) A la fusteria continuen creient que encara els devem la reparació de l’armari.

k) Quan di∅em que són 300 �, hi inclo∅em també les despeses d’enviament.

l) Ens ho han dit d’aquesta manera rotunda perquè concloguem que ells tenen

la raó.

40. Completa aquestes sèries amb la forma adequada dels verbs destacats en

cursiva:

a) Patim molt. Tu no … No m’agradaria que (vostès) …

b) Resoldrem l’equació. Tu com l’has …? Deixa-la, que la … ella tota sola.

c) No em sorprèn gens. Vigila que (ells) no et … He quedat molt …

d) Li retreuen la seva passivitat. Vull que (tu) li … les seves paraules.

e) Ho reconec. Volíem que (ells) … l’error comès. L’han …

f) Que ho sàpiga! Actuaven com si no ho … Qui ho ha … primer?

g) Jo no ho faria. És millor que (vostè) no ho … No els renyarien pas, si ho …

bé.

h) Quants són? No convé que … gaires (ells). Si … més de quinze, no hi

podrien pujar.

i) Vigila que no caiguis. Una mica més i (jo) … quan passava per aquí.

a) Patim molt. Tu no pateixis. No m’agradaria que (vostès) patissin.

b) Resoldrem l’equació. Tu com l’has resolta? Deixa-la, que la resolgui ella tota

sola.

c) No em sorprèn gens. Vigila que (ells) no et sorprenguin. He quedat molt

sorpresa.

d) Li retreuen la seva passivitat. Vull que (tu) li retreguis les seves paraules.

e) Ho reconec. Volíem que (ells) reconeguessin l’error comès. L’han

reconegut.

f) Que ho sàpiga! Actuaven com si no ho sabés. Qui ho ha sabut primer?

g) Jo no ho faria. És millor que (vostè) no ho faci. No els renyarien pas, si ho

fessin bé.

h) Quants són? No convé que siguin gaires (ells). Si fossin més de quinze, no

hi podrien pujar.

i) Vigila que no caiguis. Una mica més i (jo) caic quan passava per aquí.

41. Completa amb la forma indicada en cada cas:

a) … (anar, 2a sing. imperatiu) a baix i … (dir, 2a sing. imperatiu) al porter que

… (pujar, 3a sing. present de subj.) de seguida.

b) Ahir … (prendre, 3a pl. imperfet d’ind.) te. Avui … (prendre, 3a pl. present

d’ind.) cafè. Què … (prendre, 3a pl. futur) demà?

c) Si … (voler, 2a pl. imperfet de subj.), … (poder, 2a pl. condicional)

aconseguir-ho.

d) Qu. … (veure, 3a pl. perfet d’ind.)? Quan … (veure, 3a pl. present de subj.)

fum, … (avisar, 3a pl. imperatiu) de seguida els bombers.

e) La cosa … (venir, 3a sing. imperfet d’ind.) de lluny. Ja … (fer, 3a sing.

imperfet d’ind.) uns quants anys que … (tenir, 3a pl. imperfet d’ind.)

problemes.

a) Vés a baix i digues al porter que pugi de seguida.

b) Ahir prenia te. Avui pren cafè. Què prendràs demà?

c) Si volguessis, podries aconseguir-ho.

d) Què han vist? Quan vegin fum, avisin de seguida els bombers.

e) La cosa venia de lluny. Ja feia uns quants anys que tenia problemes.

42. Completa amb la forma adequada dels verbs destacats:

a) Possiblement ho acabaran demà. / És possible que ho … demà.

b) Dubto que aquesta sigui una bona solució. / Dubtàvem que aquella … una

bona solució.

c) Em fa por que la gent ja ho sabrà. / Em feia por que la gent ja ho …

d) Em sabria greu que no vinguessis al casament. / Em sabrà greu que no … al

casament.

e) Cal desviar el trànsit immediatament. / Caldria que es … el trànsit

immediatament.

f) M’aconsellen no fer esforços. / Em van aconsellar que no … esforços.

g) No crec que tingui tanta paciència. / No creia que … tanta paciència.

a) Possiblement ho acabaran demà. / És possible que ho acabin demà.

b) Dubto que aquesta sigui una bona solució. / Dubtàvem que aquella fos una

bona solució.

c) Em fa por que la gent ja ho sabrà. / Em feia por que la gent ja ho sabés.

d) Em sabria greu que no vinguessis al casament. / Em sabrà greu que no

vinguis al casament.

e) Cal desviar el trànsit immediatament. / Caldria que es desviés el trànsit

immediatament.

f) M’aconsellen no fer esforços. / Em van aconsellar que no fes esforços.

g) No crec que tingui tanta paciència. / No creia que tingués tanta paciència.

43. Completa el quadre que hi ha a continuació amb els temps verbals i amb les formes verbals corresponents. cantes cantis cantessis cantat canta! vas cantar present d’indicatiu

admets admet! combatis combat! afavoreixis afavorissis inclòs vas incloure discorres discorregut pertanys interromput cantes cantis cantessis cantat canta! vas cantar

cantes cantis cantessis cantat canta! vas cantar present d’indicatiu

present de subjuntiu

imperfet de subjuntiu

participi imperatiu passat perifràstic

admets admetis admetessis admès admet! vas admetre

combats combatis combatessis combatut combat! vas combatre

afavoreixes afavoreixis afavorissis afavorit afavoreix! vas afavorir inclous incloguis incloguessis inclòs inclou! vas incloure discorres discorris discorreguessis discorregut discorre! vas discórrer

pertanys pertanyis pertanguessis pertanyut / pertangut

pertany! vas pertànyer

interromps interrompis interrompessis interromput Interromp! vas interrompre

2. Els verbs haver, ser i estar. Les perífrasis verbals

ACTIVITATS PRÈVIES DE REPÀS

1. Completa les oracions següents amb la forma adequada dels verbs haver-hi,

ser i estar.

a) A la ràdio han dit que … un accident a la carretera de la costa.

b) La fotografia sortiria millor si la nena no … tota l’estona bellugant-se.

c) El fet que … poca neu pot fer que la temporada d’esquí d’enguany sigui

dolenta.

d) Escric contes, per. … lampista de professió.

e) Sobretot, … atents al senyal; quan soni, comenceu a córrer.

f) Si les botes no … tan cares, me’n compraria unes aquest hivern.

g) Quan … a punt, us farem una trucada.

h) No sé com teniu ganes d’entrar a la discoteca, … tanta gent.

i) Ahir em va dir que no … cap problema amb el contracte i avui tot … pegues.

j) No … impacients i espereu el vostre torn.

k) En aquest lloc, durant la guerra, … una matança entre faccions rivals.

l) Vigila que les maduixes … madures, abans de collir-les.

a) A la ràdio han dit que hi ha hagut un accident a la carretera de la costa.

b) La fotografia sortiria millor si la nena no estigués tota l’estona bellugant-se.

c) El fet que hi hagi poca neu pot fer que la temporada d’esquí d’enguany sigui

dolenta.

d) Escric contes, però sóc lampista de professió.

e) Sobretot, estigueu atents al senyal; quan soni, comenceu a córrer.

f) Si les botes no fossin tan cares, me’n compraria unes aquest hivern.

g) Quan estigueu a punt, us farem una trucada.

h) No sé com teniu ganes d’entrar a la discoteca, havent-hi tanta gent.

i) Ahir em va dir que no hi havia cap problema amb el contracte i avui tot són

pegues.

j) No estigueu impacients i espereu el vostre torn.

k) En aquest lloc, durant la guerra, hi hagué / hi va haver una matança entre

faccions rivals.

l) Vigila que les maduixes siguin madures, abans de collir-les.

2. Digues, de cada parell de frases, la que conté una perífrasi verbal. Subratlla-

la.

a) No hauríem de fer tant de soroll. / Aquesta nit heu fet massa soroll.

b) Torneu els llibres que us van deixar. / No deixeu de tornar els llibres.

c) L’any que ve tornarem a Tamariu per fer caiac. / L’any que ve tornarem a fer

caiac a Tamariu.

d) Aquest any no hem fet la calçotada. / Aquest any no hem pogut fer la

calçotada.

e) La seva neboda deu haver tingut molts diners sempre. / La seva neboda

sempre ha tingut molts diners.

f) Anava a casa seva cada dia en sortir de la feina. / M’han trucat per una feina

quan estava a punt de sortir de casa.

g) No ha parat de ploure en tota la nit. / La pluja ha parat cap a la matinada.

h) Heu de posar-vos a entrenar, si voleu fer la cursa. / Us heu posats pesats,

amb això de la cursa.

a) No hauríem de fer tant de soroll. / Aquesta nit heu fet massa soroll.

b) Torneu els llibres que us van deixar. / No deixeu de tornar els llibres.

c) L’any que ve tornarem a Tamariu per fer caiac. / L’any que ve tornarem

a fer caiac a Tamariu.

d) Aquest any no hem fet la calçotada. / Aquest any no hem pogut fer la

calçotada.

e) La seva neboda deu haver tingut molts diners sempre. / La seva

neboda sempre ha tingut molts diners.

f) Anava a casa seva cada dia en sortir de la feina. / M’han trucat per una

feina quan estava a punt de sortir de casa.

g) No ha parat de ploure en tota la nit. / La pluja ha parat cap a la

matinada.

h) Heu de posar-vos a entrenar, si voleu fer la cursa. / Us heu fet pesats,

amb això de la cursa!

3. Subratlla la perífrasi verbal que hi ha en cada frase i associa-la a un significat

de la segona llista. En acabat, reescriu la frase amb paraules teves, sense usar la

perífrasi.

a) Devien ser les nou, quan va arribar el paquet.

b) Ahir es van tornar a sentir les misterioses explosions.

c) De sobte es va posar a dir pestes de la seva família.

d) S’ha de mantenir la calma en moments com aquests.

e) La rentadora ha deixat de fer aquell soroll tan molest.

f) De jove solia anar cada mat. a la piscina.

g) Després d’uns dies insofribles, ha parat de queixar-se.

h) Saps si la Carme continua sent la geren

1) Reiteració.

2) Interrupció.

3) Probabilitat, aproximació…

4) Necessitat.

5) Hàbit.

6) Durada o persitència.

7) Acabament.

8) Inici.

a) Devien ser les nou, quan va arribar el paquet (3).

b) Ahir es van tornar a sentir les misterioses explosions (1).

c) De sobte es va posar a dir pestes de la seva familia (8).

d) S’ha de mantenir la calma en moments com aquests (4).

e) La rentadora ha deixat de fer aquell soroll tan molest (7).

f) De jove solia anar cada matí a la piscina (5).

g) Després d’uns quants dies insofribles, ha parat de queixar-se (2)

h) Saps si la Carme continua sent la gerent? (6)

Solució orientativa:

a) Cap a les nou, va arribar el paquet.

b) Ahir hi va haver de nou les misterioses explosions.

c) De sobte va proferir pestes contra la seva família.

d) Coinvé mantener la calma en moments com aquests.

e) La rentadora ja no fa aquell soroll tan molest.

f) De jove anava cada matí a la piscina.

g) Després d’uns quants dies insofribles, ja no s’ha queixat més.

h) Saps si la Carme encara és la gerent?

La conjugació dels verbs haver i ser

4. B Completa cada una de les oracions següents col·locant en el lloc adequat la

forma conjugada adient dels verbs haver o ser.

a) Espero que el tècnic solucionat el problema de l’escalfador.

b) No tan porucs i comenceu a remar.

c) Si les pluges arribat abans, la collita s’hauria salvat.

d) Quan va arribar, encara no les deu.

e) L’àvia acostuma a fer una migdiada dinat.

f) Si més amable, tothom et faria més cas.

a) Espero que el tècnic hagi solucionat el problema de l’escalfador.

b) No sigueu tan porucs i comenceu a remar.

c) Si les pluges haguessin arribat abans, la collita s’hauria salvat.

d) Quan va arribar, encara no eren les deu.

e) L’àvia acostuma a fer una migdiada havent dinat.

f) Si fossis més amable, tothom et faria més cas.

5. B Substitueix en cada frase la forma verbal local o col·loquial dels verbs

haver i ser per una altra d’equivalent estàndard dels mateixos verbs.

a) Francament fóra molt millor que tanquessin el local.

b) Esperem que haja deixat de fumar per sempre més.

c) Enguany havem preparat una sorpresa majúscula per al dia gran de la festa

major.

d) Jo no l’haguera ajudat, després de tot el que va arribar a dir de nosaltres.

e) Ja sé que haig de tenir en compte de no superar el límit de velocitat.

f) El govern espera que la nova normativa siga més eficaç.

g) Aquest any ha sigut el mes calorós del darrer decenni a Europa.

a) Francament seria molt millor que tanquessin el local.

b) Esperem que hagi deixat de fumar per sempre més.

c) Enguany hem preparat una sorpresa majúscula per al dia gran de la festa

major.

d) Jo no l’hauria ajudat, després de tot el que va arribar a dir de nosaltres.

e) Ja sé que he de tenir en compte de no superar el límit de velocitat.

f) El govern espera que la nova normativa sigui més eficaç.

g) Aquest any ha estat el mes calorós del darrer decenni a Europa.

6. A Localitza en les oracions següents les formes del verb haver, digues-ne el

temps i, en acabat, precisa quina funció fa cada forma en cada cas: verb

auxiliar d’un temps compost; part d’una perífrasi verbal; sentit d’existència;

sentit arcaic de ‘tenir, agafar’; part d’una frase feta tradicional.

a) Encara no ens hem inscrit al concurs.

b) No hi havia cap dubte que ens tenien per favorits.

c) Temps ha, la vida rural era dura i poc desitjada, mentre que ara…

d) No hauríeu de ser tan condescendents amb les persones incíviques.

e) El llibre és molt amunt, no el podràs pas haver.

f) Quan va començar a ploure ja havíem arribat a casa.

g) No vam haver notícia d’ells en tres mesos.

h) Quan hagi de tenir la criatura, se n’anirà al poble.

i) Darrerament hi ha hagut un fort creixement de l’atur.

j) Ja saps amb qui te les heus: no hi facis broma.

a) hem inscrit: perfet d’indicatiu. Funció: verb auxiliar d’un temps compost.

b) hi havia: imperfet d’indicatiu. Funció: sentit d’existència.

c) temps ha: present d’indicatiu. Funció: part d’una frase feta tradicional.

d) hauríeu de ser: condicional. Funció: part d’una perífrasi verbal.

e) no el podràs haver. Futur. Funció: sentit arcaic d’’agafar’.

f) havíem arribat: plusquamperfet d’indicatiu. Funció: verb auxiliar d’un

temps compost.

g) No vam haver notícia d’ells: passat perifràstic. Funció: sentit arcaic de

‘tenir’.

h) hagi de tenir: perfet de subjuntiu. Funció: part d’una perífrasi verbal.

i) hi ha hagut un fort: perfet d’indicatiu. Funció: verb auxiliar d’un temps

compost.

j) amb qui te les heus: present d’indicatiu. Funció: part d’una frase feta

tradicional.

Usos dels verbs ser, estar i haver-hi

7. BBCompleta les oracions següents amb l’única forma verbal vàlida en cada

cas:

a) Ara en Pere no (hi és / està) …: ha sortit a esmorzar.

b) Una vegada (hi era / hi havia) … un nen tan petit que…

c) (Estigues / Sigues) … quiet, que m’estàs fent posar nerviosa.

d) Jo ja (sóc / estic) …: podeu entrar vosaltres.

e) (Hi ha / Hi han) … núvols a l’horitzó.

f) L’acte (serà / estarà) … a les nou.

g) Que (està / hi ha) … la directora?

h) Veig que ja (hi és / hi ha) … tothom.

a) Ara en Pere no hi és: ha sortit a esmorzar.

b) Una vegada hi havia un nen tan petit que…

c) Estigues quiet, que m’estàs fent posar nerviosa.

d) Jo ja estic: podeu entrar vosaltres.

e) Hi ha núvols a l’horitzó.

f) L’acte serà a les nou.

g) Que hi ha la directora?

h) Veig que ja hi és tothom.

Usos diferenciats dels verbs ser i estar

Valors especials del verb estar

8. B Escriu dues oracions, l’una amb el verb ser i l’altra amb el verb estar, a

partir dels grups de paraules següents. Per exemple: Maria, malalta / Maria,

malaltissa → Fa tres dies que la Maria està malalta. / La Maria ja era malaltissa de

petita.

a) carrer, fosc / carrer, fosc

b) la carn, al punt / la benzinera, al quilòmetre 5

c) bombeta, fluixa / bombeta, fluixa

d) reixa, vella / reixa, pintada

e) habitació, a les fosques / les pintures rupestres, a la cova fonda

f) associació, contrària als molins de vent / associació, en contra dels molins de

vent

g) equip, en crisi / president, crític amb els jugadors

Solució orientativa:

a) El carrer és fosc. / El carrer està tot fosc.

b) A mi m’agrada la carn quan està al punt. / La benzinera és al quilòmetre 5.

c) Aquí hi ha poca llum; la bombeta és fluixa. / La bombeta d’aquesta sala està

fluixa; s’ha de cargolar més.

d) Aquesta reixa és molt vella. / Han anat molt de pressa; la reixa ja està

pintada.

e) L’habitació estava sempre a les fosques. / Les pintures rupestres són a la

cova fonda.

f) L’associació és contrària als molins de vent. / Aquesta associació està en

contra dels molins de vent.

g) L’equip està en crisi. / El president és crític amb els jugadors.

9. B Torna a escriure cada oració canviant el verb estar per un altre que tingui

el mateix sentit. Per exemple: El pitjor de la sequera encara està per arribar.

→ El pitjor de la sequera encara no ha arribat.

a) Ja es veia que l’àvia n’estava molt, dels seus néts.

b) Passem una crisi, certament, però la clau per sortir-se’n està en la paciència.

c) Des que està de mosso del magatzem que no el veiem tant.

d) He estat ben bé tres mesos per acabar el treball de recerca.

e) A veure si els cambrers avui estan una mica més per nosaltres.

f) L’inspector no se n’està gens ni mica, de denunciar totes les irregularitats

que troba.

Solució orientativa:

a) Ja es veia que l’àvia estimava molt els seus néts.

b) Passem una crisi, certament, però la clau per sortir-se’n radica en la

paciència.

c) Des que fa de mosso del magatzem que no el veiem tant.

d) He tardat ben bé tres mesos per acabar el treball de recerca.

e) A veure si els cambrers avui ens fan una mica més de cas.

f) L’inspector no es queda enrere/no hi plany temps, a denunciar totes les

irregularitats que troba.

10. A Les oracions següents presenten entre parèntesis dues formes verbals

possibles. Digues si les dues opcions són correctes (oracions equivalents)

o bé si alguna de les solucions és incorrecta.

a) La porta (és / està) oberta.

b) La solució (és / està) en l’astúcia.

c) Encén la calefacció, perquè avui l’habitació (és /està) freda.

d) La Mònica avui no (està / hi és).

e) La neu (és / està) bruta.

f) Em sap greu, aquesta habitació (és / està) la més freda de la casa.

g) Fa mesos que (és / està) buscant feina.

h) En el mateix grup de treball (hi són / hi ha) els dos germans bessons.

a) equivalents

b) està en

c) equivalents

d) hi és

e) equivalents

f) és

g) està

h) hi ha

Les perífrasis verbals

11. B Completa aquestes frases amb la perífrasi verbal indicada entre

parèntesis. Tria el temps verbal més adequat.

a) La seva resistència física … (augmentar, progressió) al llarg dels anys.

b) Quan vas trucar, ja … (anar-se’n, imminència) a dormir.

c) Els caps de setmana … (anar, habitud) a la platja.

d) L’Alba … (dirigir, culminació) l’empresa.

e) Quan el moderador va parlar del seu avi, la Mònica … (plorar, inici)

sorollosament.

f) El Departament de Salut … (repartir, reiteració) les targetes sanitàries un

cop rectificades.

g) La Fina … (argumentar, capacitat) molt b. Les seves opinions.

h) Pel mal d’esquena que tinc, diria que …(ploure, imminència).

i) La factoria valenciana … (fabricar, interrupció) les nines parladores el mes de

juny.

Solució orientativa:

a) La seva resistència física anava augmentant al llarg dels anys.

b) Quan vas trucar, me n’anava a dormir.

c) Els caps de setmana acostumo a anar a la platja.

d) L’Alba ha acabat dirigint l’empresa.

e) Quan el moderador va parlar del seu avi, la Mònica va conençar a plorar

sorollosament.

f) El Departament de Salut ha tornat a repartir les targetes sanitàries un cop

rectificades.

g) La Fina va saber argumentar molt bé les seves opinions.

h) Pel mal d’esquena que tinc, diria que està a punt de ploure.

i) La factoria valenciana va deixat de fabricar les nines parladores el mes de

juny.

12. B Converteix els fragments subratllats de les frases següents en perífrasis

d’obligació o de probabilitat, segons correspongui. Per exemple:

Us veureu obligats a deixar el pis. → Haureu de deixar el pis. Al Marroc és probable que hi

faci molta calor. → Al Marroc hi deu fer molta calor.

a) Tens l’obligació de respondre als periodistes.

b) És probable que fossin les tres quan vam arribar.

c) Ens veiem obligats a tancar el servei de fotocòpies.

d) Probablement té mal de cap, perquè no diu res.

e) És de suposar que han vingut més turistes.

f) Hi ha una obligació general de guardar silenci a les biblioteques.

a) Has de respondre als periodistes.

b) Devien ser les tres quan vam arribar.

c) Hem de tancar el servei de fotocòpies.

d) Deu tenir mal de cap, perquè no diu res.

e) Deuen haver vingut més turistes.

f) S’ha de guardar silenci a les biblioteques.

13. B Repassa les normes d’ús de les perífrasis verbals i valora si les

expressions destacades en cursiva en les frases següents són correctes o no. En

cas que no ho siguin, escriu-les correctament.

a) Van dir que el campionat de ping-pong tindria tres fases.

b) Serien les onze de la nit quan inesperadament va esclatar la caldera.

c) Aquest torneig es ve celebrant a la comarca des de fa deu anys.

d) Veig que tots els convidats vénen rient de la cerimònia.

e) Avui hem sabut que la conserge va a tenir el seu primer fill.

f) Si vaig a buscar bolets, surto molt d’hora al matí de casa.

g) Quan l’avió anava a dirigir-se cap a la pista d’enlairament, va rebre un senyal

d’alerta.

h) Hi ha qui es pensa que viu sol al món i pot fer el que vulgui. i) Hi ha que ser més solidari. a) Correcta.

b) Incorrecta: Devien ser les onze de la nit quan inesperadament va

esclatar la caldera

c) Incorrecta: Aquest torneig se celebra a la comarca des de fa deu anys.

d) Correcta.

e) Incorrecta: Avui hem sabut que la conserge tindrà el seu primer fill.

f) Correcta.

g) Correcta.

h) Correcta.

i) Incorrecta: Cal ser més solidari.

14. A Escriu una forma equivalent a la subratllada en cada frase. Per exemple:

No s’havia de córrer tant. → No calia córrer tant.

Hauríem de venir més sovint. → Caldria que vinguéssim més sovint.

a) S’ha de treballar amb prudència.

b) Hem d’anar-hi de pressa.

c) Primer s’haurà de fer una bona neteja.

d) Haig de passar l’escrit en net.

e) S’ha de lluitar amb més convicció.

f) Hauríeu de sortir de seguida.

g) Van haver de tallar la circulació.

a) Cal treballar amb prudència.

b) Cal anar-hi de pressa.

c) Primer caldrà fer una bona neteja.

d) Cal que passi l’escrit en net.

e) Cal lluitar amb més convicció.

f) Caldria que sortíssiu de seguida.

g) Va caldre tallar la circulació.

ACTIVITATS FINALS 15. Completa les oracions que hi ha a continuació amb la forma adequada dels

verbs o construccions següents: ser, ser-hi, estar, estar-s’hi, estar-se de, haver-

hi, anar. Mira de no repetir-ne cap.

a) La Biblioteca Municipal … al carrer Major.

b) Ha marxat cap a París i diu que … tres mesos.

c) El director ha sortit; no … fins demà.

d) Tot sovint … despentinat perquè té una bona cabellera.

e) No pot … trucar a la seva promesa cada dia.

f) Com indica el plànol, al nord del parc … el servei de vigilància.

g) S’ha apagat el llum; mira si la bombeta … fluixa.

a) La Biblioteca Municipal és al carrer Major.

b) Ha marxat cap a París i diu que s’hi estarà tres mesos.

c) El director ha sortit; no hi serà fins demà.

d) Tot sovint va despentinat perquè té una bona cabellera.

e) No pot estar-se de trucar a la seva promesa cada dia.

f) Com indica el plànol, al nord del parc hi ha el servei de vigilància.

g) S’ha apagat el llum; mira si la bombeta està fluixa.

16. Llegeix els parells de frases següents i digues si totes dues són correctes o

bé si només n’hi ha una de correcta. Tingues en compte els fragments

subratllats.

a) No el van poder aturar. / No van poder aturar-lo.

b) Hi ha que tenir en compte el factor econòmic. / Cal tenir en compte el factor

econòmic.

c) Cal que els usuaris dels trens de rodalia siguin més exigents. / Els usuaris

dels trens de rodalia han de ser més exigents.

d) Em sembla que vaig a fer medicina. / Em sembla que faré medicina.

e) Deuen de tenir molts diners, pel que diuen. / Deuen tenir molts diners, pel

que diuen.

f) S’ha de tenir mala fe, per actuar així. / Cal tenir mala fe, per actuar així.

g) Els veïns vénen fent soroll des que van arribar. / Els veïns han anat fent

soroll des que van arribar.

a) Totes dues són correctes.

b) Correcta: Cal tenir en compte el factor econòmic.

c) Totes dues són correctes.

d) Correcta: Em sembla que faré medicina.

e) Correcta: Deuen tenir molts diners, pel que diuen.

f) Totes dues són correctes.

g) Correcta: Els veïns han anat fent soroll des que van arribar.

17. Tradueix al català:

a) Creo que serían las diez y media, o quizás un poco menos.

b) Se ha comprado otra moto. ¡Se habrá vuelto loco!

c) No sé la hora de la ceremonia: igual la sabrá tu vecina.

d) No mal pienses tanto: tendrá prisa, si se ha ido de repente.

e) Este grupo de amigos venimos saliendo de excursión todos los fines de

semana.

f) Nos vamos a ir porque creo que va a llover.

Solució orientativa:

a) Devien ser dos quarts d’onze, o potser una mica abans.

b) S’ha comprat una altra moto. Es deu haver tornat boig!

c) No sé l’hora de la cerimònia: potser la sabrà la teva veïna.

d) No malpensis tant: devia tenir pressa, si se n’ha anat de cop i volta.

e) Aquest grup d’amics acostumem a sortir d’excursió cada cap de

setmana.

f) Ens n’anirem perquè em penso que plourà.

ACTIVITATS DE SÍNTESI 18. En cada una d’aquestes notes personals o rètols públics hi ha errors

relacionats amb la morfologia verbal o amb l’ús de les perífrasis. Corregeix

tots els errors i justifica la correcció en cinc d'aquests casos.

1) Tranquil! Demà recolleixo les joguines. Jordi.

2) L’import del menú no incloeix la beguda.

3) La Marta no ha vingut. Deuria tenir febre.

4) No coneixo aquesta noia que em dius. Presenta-me-la!

5) Primer, anem a cantar uns clàssics dels 70.

6) De seguida que poguem, reobrirem el local.

7) Hi han calçots per encàrrec.

8) Es tancaran les portes quan començi el concert.

9) Els llums encesos atreuran els mosquits.

10) Fóra bo que no us perdessiu aquesta pel·lícula.

11) A partir de gener, els mobles vells es reculliran en divendres.

12) Les forces de seguretat rastrejen tota la zona afectada.

13) Servei interrumpit. Si us plau, disculpin les molèsties.

14) Abans el menú incloia la beguda.

15) Ha vingut la teva mare diguent que no hem pagat el lloguer.

16) Han tingut que tancar la deixalleria.

17) Coneixem el Delta i els seus paisatges!

18) No dieu mentides, si us plau!

19) Avui el conserge no estarà.

20) Si us plau, busca la conserge perquè et dongui la clau.

1) Tranquil! Demà recolliré/recullo les joguines. Jordi: recollir no és incoatiu.

2) L’import del menú no inclou la beguda: incloure és un verb de la segona

conjugació.

3) La Marta no ha vingut. Devia tenir febre: Les construccions amb futur i

condicional simple no són vàlides per expressar probabilitat.

4) No conec aquesta noia que em dius. Presenta-me-la!: conèixer té formes

velars.

5) Primer, cantarem uns clàssics dels 70: La perífrasi anar a + infinitiu en

present amb sentit de futur no és correcta.

6) De seguida que puguem, reobrirem el local: el subjuntiu de poder s’escriu

amb u.

7) Hi ha calçots per encàrrec: la forma hi ha no té plural en registre formal..

8) Es tancaran les portes quan comenci el concert: per la regla ortopràfica.

9) Els llums encesos atrauran els mosquits: el verb treure i derivats tenen doble

arrel (e, a).

10) Fóra bo que no us perdéssiu aquesta pel·lícula: la forma perdéssiu ha de dur

accent sobre la e perquè es tracta d’una paraula plana que no acaba en vocal,

sinó en diftong.

11) A partir de gener, els mobles vells es recolliran en divendres: el verb collir i

derivats tenen doble arrel (o,u).

12) Les forces de seguretat rastregen tota la zona afectada: per la regla

ortogràfica.

13) Servei interromput. Si us plau, disculpin les molèsties: el verb interrompre

és de la segona conjugació.

14) Abans el menú incloïa la beguda: la i és tònica.

15) Ha vingut la teva mare dient que no hem pagat el lloguer: cap forma de

gerundi té irregularitat velar.

16) Han hagut de tancar la deixalleria: la construcció perifrástica tenir que

sempre és incorrecta.

17) Coneguem el Delta i els seus paisatges!: aquesta forma de l’imperatiu

sempre és igual al present de subjuntiu.

18) No digueu mentides, si us plau!: l’imperatiu del verb dir té formes

especials.

19) Avui el conserge no hi serà: és un mal ús del vebn estar.

20) Si us plau, busca la conserge perquè et doni la clau: el verb donar és

regular.

19. A partir de les frases dels quadres, crea’n quatre de noves modificant al teu

gust el primer verb per un de la columna 1 i el segon verb per un de la

columna 2, com també els seus complements. Fixa’t en el primer exemple.

Hauria preferit que haguessis cantat

temes més actuals. →

Hauria volgut que haguessis tingut més

sort.

Voler Treure

Admetre Conèixer

Tenir

Creure

Espero que tornis el cotxe al seu lloc.

Voler Venir

No pretendre Aparèixer

Recollir

Incloure

Abans vivien al camp i ara han decidit tornar a ciutat.

Deure Establir

Creure Sofrir

Veure Complir

Obrir

Solució orientativa:

Hauria volgut que haguessis conegut la meva germana.

Hauria admès que havies tingut mal de cap.

Hauria admès perfectament que no haguessis tret el premi.

Hauria volgut que haguessis cregut més en mi.

Vull que vinguis a casa meva.

El que pretenc és que apareguis més per aquí.

No pretenc pas que recullis els excrements del gos.

Vull que m’incloguis en la teva llista.

Abans devien estiuejar a Moià i ara s’hi han establert.

Abans creien que tot eren flors i violes i ara han sofert de valent.

Abans veien les coses d’una determinada manera i ara han obert les seves

mires.

Abans no ens creien ni cridant-los i ara han complert totes les nostres

ordres.