Monistrol de Montserrat coll de Can Maçana, pel monestir de Montserrat ... · tir de Sant Benet,...

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

1

Monistrol de Montserrat - can MaçanaRuta 2

Presentació

de la ruta

Versió 2010

Monistrol de Montserratcoll de Can Maçana, pelmonestir de Montserrat,Sant Jeroni, el Montgròs,coll de Port i la Portella

Ruta

2

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

2


Direcció i conceptualització: Jordi López CampsElaboració dels itineraris: Ramon Ribera-MarinéActualització dels itineraris: Jordi López Camps i Josep Nuet BadiaElaboració de continguts: Josep Nuet BadiaDisseny gràfic i realització: Josep Nuet BadiaImatges gràfiques: Jordi López Camps, Josep Nuet Badia i Arxiu de Montserrat

© Patronat de la Muntanya de Montserrat, 2010Patronat de la Muntanya de MontserratLa Rambla, 130 / 08002 BarcelonaISBN: 84-XX-XXXXX-X, obra completaISBN: 978-84-393-8329-1

Els continguts d'aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement-NoComercial-

SenseObraDerivada 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://

creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca. Així dons, se'n permet còpia, distribució i

comunicació pública sempre que se citi l'autor del text i la font (Ramon Ribera-Mariné, Jordi López Camps i

Josep Nuet Badia). No es poden fer usos comercials d'aquesta publicació ni obres derivades.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

3


Presentació

La muntanya de Montserrat ha estat des de sempre un territori configurat pel pasde les persones. Els pelegrins, atrets per la devoció a la Mare de Déu, començarena definir els grans camins d’accés a la muntanya; els ermitans, en els seus despla-çaments per la muntanya, dibuixaren camins que han perdurat fins avui; els pa-gesos, primer, i després els llenyataires i els carboners traçaren senders per accedirals camps i als boscos. L’excursionisme aprofità part d’aquests viaranys i en creà denous en el seu interès per descobrir la riquesa natural del massís, mentre que elsescaladors obrien dreceres per acostar-se a les vies de les impressionants agullesde Montserrat. La cartografia montserratina ha reflectit puntualment el progrésen el coneixement de la muntanya.

A mesura que les persones feien seva la muntanya es començaren a redactar com-pendis d’itineraris i guies. L’any 1909 la Revista Montserratina edità la Guia Histò-

rica del Pelegrí, que anava acompanyada d’un volum d’itineraris i del mapa deJoan Cabeza.Fou l’inici d’una rica i dilatada producció de llibres sobre l’excursionisme i l’esca-lada a la muntanya de Montserrat.Després de la Guerra Civil Espanyola, Llorenç Estivill publica una guia deMontserrat, amb un capítol d’escalada que redacta Jordi Panyella. A més, la guiainclou la segona edició del mapa de Joan Cabeza, de 1928.Uns quants anys més ençà, Pere Busquets i Codorniu, ànima dels Amics del Sol,que sempre signava amb les inicials, va escriure els Itineraris montserratins (1961)—amb un mapa planimètric a una tinta fet a partir del mapa topogràfic de Ramonde Semir (1949)—, Ermites i fonts montserratines (1967), etc. Era el vessant lite-rari de la dedicació contínua i abnegada d’aquest col·lectiu tan vinculat a la mun-tanya de Montserrat i al qual devem tant.L’any 1975, Ramon Ribera-Mariné, monjo i bon coneixedor de la muntanya, pu-blicà Camins i canals de Montserrat. Guia d’itineraris, que va tenir un gran impac-te, per la precisió amb què són descrits els itineraris i per portar unes fotografiespanoràmiques amb el traçat dels itineraris sobreimprès.La guia tingué una gran difusió i el mateix Ramon Ribera-Mariné en va fer unaaltra versió més extensa l’any 1992, amb el títol de Caminant a Montserrat. El

massís, de la qual s’han fet diverses edicions i que a hores d’ara encara és plena-ment vigent.Fou una obra de síntesi i avenç en relació amb l’excursionisme a Montserrat, grà-cies al profund coneixement que l’autor tenia dels camins, comes i canals mont-serratins.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

4


Anys després, el mateix Ramon Ribera-Mariné inicià una revisió de la seva obraamb una perspectiva renovada. Era possible relligar els 62 primitius itineraris iconvertir-los en grans rutes per la muntanya. Aquesta proposta representava unanova mirada al massís de Montserrat.

D’aquesta manera sorgiren unes rutes que, partint dels municipis de l’entorn: elBruc, Collbató, Marganell, Monistrol de Montserrat, travessen tot el massís. Sónllargues caminades que permeten descobrir els indrets més singulars de la mun-tanya. Algunes passen pel Monestir, d’altres només el veuen o el senten de lluny.El Patronat de la Muntanya de Montserrat, coneixedor del projecte de RamonRibera-Mariné, l’assumí com a propi. Era tot un repte, que assumírem amb entu-siasme Josep Nuet Badia i jo mateix. Es resseguiren de nou les rutes proposades,s’identificaren i fotografiaren els indrets naturals més característics al llarg de totel trajecte i es recolliren els fets històrics més importants que hi han succeït.

El resultat d’aquest treball és la creació de la col·lecció «Rutes pel Parc Natural dela Muntanya de Montserrat». Cada una de les rutes és un monogràfic dins lacol·lecció, amb tota la informació geogràfica rellevant per a facilitar l’itinerari.També s’hi aporta informació complementària per a comprendre l’entorn natural,gaudir del paisatge i conèixer la història dels diferents indrets integrats en l’itine-rari. Aquest és el propòsit bàsic d’aquesta obra: fruir d’aquest lloc excepcional queés la muntanya de Montserrat.

Aquests monogràfics estan dissenyats perquè l’excursionista se’ls faci seus. Peraixò el material es troba a la xarxa d’Internet en forma de petits mòduls. Al mateixtemps, també s’ofereix la possibilitat que les persones, a través de la interaccióamb la pàgina web del Patronat de la Muntanya de Montserrat, puguin construirel seu itinerari. Es tracta d’anar enllaçant fragments de les rutes proposades fins afer-se el propi projecte de camí. Animem els excursionistes a fer-nos arribar pro-postes i suggeriments a incorporar als quaderns de les rutes. Gràcies a aquestesaportacions podrem compartir i fer realitat la idea que Montserrat és de tots.

JORDI LÓPEZ CAMPSPresident de la Comissió Executiva

del Patronat de la Muntanya de Montserrat

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

5


Rutes de Montserrat

Rutes de Montserrat és un conjunt de vuit grans itineraris que travessen la mun-tanya de Montserrat en totes direccions.

Tots aquests itineraris són interconnectats uns amb els altres, de manera que apartir dels que es proposen se’n poden dissenyar molts altres.

Aquí donem la relació de les rutes amb el recorregut esquemàtic.

Ruta 1Monistrol de Montserrat-Monistrol de Montserrat, pel camí de l’Àngel, mones-

tir de Sant Benet, monestir de Montserrat, Sant Miquel, Santa Anna, SantaCecília, la Calzina i el Piteu.

Ruta 2Monistrol de Montserrat-coll de Can Maçana, per l’estació de l’Aeri, camí de

l’Aigua, monestir de Montserrat, Santa Anna, Sant Jeroni, el Camell dels Ecos,canal de Migdia, Montgròs, coll de les Comes, coll de Port, pas del Príncep,refugi de les Agulles «Vicenç Barbé», la Portella i el coll de Guirló.

Ruta 3Collbató-Collbató, pel Casalot, les Bateries, pla de Sant Miquel, miranda de Santa

Magdalena, serra de l’Alzina de les Paparres, serra de les Lluernes, Sant Salva-dor, Sant Benet, Santa Anna, pla dels Ocells, els Pollegons i les Artigues.

Ruta 4Monistrol de Montserrat-Monistrol de Montserrat, pel camí dels Tres Quarts,

camí de l’Aigua, camí de la Cova, monestir de Montserrat, Sant Miquel, la Fita,clot de Casanelles, pas del Forat, torrent de la Salut, Santa Margarida del Cai-rat, la Puda, Sant Salvador de les Espases, coll de Bram, Era de les Bruixes, Culde la Portadora, col de la Cabra i l’hostal de la Creu.

Ruta 5Collbató-Collbató, per la Vinyanova, can Jorba, el Bruc, la Diablera, collet de

Guirló, la Foradada, Santa Cecília, els Degotalls, monestir de Montserrat, camídel Rosari, la Fita i les coves del Salnitre.

Ruta 6La Vinyanova-la Vinyanova, pel camí del Pont, pla dels Ocells, serra de les Lluer-

nes, canal Plana, camí de l’Arrel, Santa Cecília, canal de Migdia, coll de l’Ajagu-da, camí del Bassal dels Gats i can Jorba.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

6


Ruta 7El Bruc-el Bruc, pel torrent de la Diablera, l’Era dels Pallars, refugi de les Agulles

«Vicenç Barbé», coll de les Agulles, GR-7, canal del Llum, torrent de Migdia,camí dels Francesos, font de la Cajoleta, camí del Cabrit, cova de l’Arcada,torrent de les Grutes, pou del Castell i la Fonollosa.

Ruta 8Marganell-Marganell, pel Casot, font del Vila, la plaça de Catalunya, coll de Port,

pas del Príncep, coll de les Agulles, la plaça de Catalunya i l’Oliver.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

7


Monistrol de Montserrat Enllaç -coll de Can Maçanapel monestir de Montserrat, Sant Jeroni, elMontgròs, coll de Port i la Portella

2

Contingut de la ruta 2

La ruta 2 conté cinc quaderns en els quals hi ha tota la informació del recorregut,amb pretensió d’exhaustivitat i de qualitat, classificada en diferents temes.

Quadern 1 - Itinerari.Aquest quadern conté la descripció detallada de l’itinerari amb l’horari orientatiu

del temps necessari per a recórrer-lo.Cada punt horari va acompanyat d’un número d’ordre preliminar, amb un tipus

més fí, que ens permet identificar aquest punt en els mapes (Quadern 2).Tot l’itinerari està il·lustrat amb fotografies dels llocs més interessants i represen-

tatius de la ruta, preses expressament per aquesta publicació.

Quadern 2 - MapesAquest quadern conté els mapes i les ortofotografies de tot el recorregut de la

ruta.Els mapes procedeixen de la cartografia de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)

a escala 1:10.000, que té un gran detall i precisió.Les ortofotografies també procedeixen de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)

a escala 1:5.000,Els mapes i les ortofotografies es presenten aparellats i amb el traçat de l’itinerari

sobreimprès. També hi consta una sobreimpressió dels punts horaris amb unaxifra que ens remet al punt de la descripció de l’itinerari (Quadern 1) al qual esrefereix.

Quadern 3 - PanoramesEl quadern tercer inclou uns quants panorames seleccionats dels punts més es-

pectaculars i representatius de la muntanya que la ruta 2 recorre.Sobre la fotografia s’hi han indicat les roques principals amb els noms correspo-

nents.També al peu de la panoràmica hi ha un mapa de conjunt de la muntanya de

Montserrat amb la ruta 2 i el punt on es pot veure el panorama de la foto i enquina direcció està presa la fotografia. Es complement amb un petit text expli-catiu.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

8


Quadern 4 - Àlbum de fotografiesAquest quadern recull a manera de postals una selecció de imatges de tot el recor-

regut de la ruta 2.No s’ha repetit cap fotografia i hi podem trobar detalls de llocs, agulles o paisat-

ges que complementen tota la informació gràfica dels quaderns de l’itinerari(Quadern 1) i dels panorames (Quadern 3).

Quadern 5 - MonografiesEl quadern cinquè, conté una informació àgil però detallada i documentada dels

principals punts interessant pels quals passa la ruta 2.Bàsicament la informació de les monografies fa referència a aspectes naturalistes

(la geologia, la flora i vegetació, etc.), aspectes històrics i artístics (el monestir,les ermites, etc) de la muntanya de Montserrat.

Està il·lustrat amb fotografies representatives triades expressament per a ajudar lacomprensió del text.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

9


© Base topogràfica i ortofotografia de l’ICC

Recorregut de la ruta

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

10


Els autors

Rutes de Montserrat és una obra escrita i il·lustrada per tres persones profunda-ment coneixedores de la muntanya de Montserrat.

Ramon Ribera-MarinéBarcelona (1949).

Monjo de Montserrat, monestir en el qual haservit en diferents càrrecs. Gran excursionis-ta, autor de les guies modernes deMontserrat.

A Rutes de Montserrat ha escrit els itinerarisoriginals, a partir dels coneixements que téde la muntanya i de l’extensa documenta-ció que ha acumulat.

Jordi López CampsBarcelona (1950).

President de la Comissió Executiva del Patronatde la Muntanya de Montserrat.

A Rutes de Montserrat, ha revisat i actualitzat,sobre el terreny, els itineraris i ha obtingutgran part de les fotografies que il·lustren elsquaderns.

Josep Nuet BadiaBarcelona (1946).

Cartògraf, botànic i escriptor, autor de la Flora

de Montserrat, en la qual va col·laborarJosep M. Panareda.

A Rutes de Montserrat, ha escrit les monogra-fies i ha comprovat sobre el terreny el traçatdels camins. A més ha il·lustrat els quadernsamb moltes fotos i s’encarregat del dissenyi de la maquetació del conjunt.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

11


1


Itinerari original de Ramon Ribera-Mariné, actualitzat per Jordi López CampsRU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

Descripció

de la ruta

Versió 2010


Ruta

2

2



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T








3



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T Monistrol de Montserrat Enllaç -coll de Can Maçanapel monestir de Montserrat, Sant Jeroni, elMontgròs, coll de Port i la Portella

2

El Montgròs ila roca Planadels Llamps.

ItinerariEs tracta d’una versió expandida de la travessa de la muntanya, que inclou

els seus dos punts més emblemàtics, el mirador de Sant Jeroni i el Montgròs,

que permet la millor versió de conjunt de la seva geografia; no s’inicia, però,

com de costum, al monestir, sinó en el seu punt més baix, Monistrol, que

està comunicat doblement per tren en dos punts, per enfilar-se en un tercer

moment al monestir mateix, i d’allí creuar fins a l’extrem occidental del

massís, on actualment hi ha un còmode aparcament de cotxes amb zona de

pícnic.

Durada: 7 hores i 11 minutsDesnivell: 974 metresDistància: 18,420 quilòmetresAscensió acumulada: 2.321 metresAltitud màxima: 1.091 metresAltitud mínima: 117 metres

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

4



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T


Recorregut de la ruta

5



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

Per a facilitar la comprensió de la guia i la comoditat de l’itinerari s’ha dividit entrams. Els trams són:

Tram 1: Monistrol de Montserrat – monestir de Montserrat Tram 2: Monestir de Montserrat – torrent de Migdia Tram 3: Torrent de Migdia – coll de Port Tram 4: Coll de Port – can MaçanaCada indret que té un punt horari està numerat i consta en els mapes del quadern,

mapes i ortofotografies.

Tram 1: Monistrol de Montserrat – Mo-nestir de Montserrat

1 0 min Sortim de l’estació de Monistrol-Enllaç del FGC (155 m). Baixem capa l’esq., resseguint-ne la paret, de baixada, pel carrer de Salvador Espriu, rela-tivament estret i freqüentat.

2 2 min Arribem per un extrem a una plaça allargassada: aparcaments de cot-xes! La creuem per l’extrem on hem arribat en direcció al riu. Indicador: Parcfluvial. Emprenem el camí carreter de l’esq., que en tres llaçades baixa pràcti-cament fins al nivell del riu.

3 4 min Camí de la Salmorra, pista de servei per a la conducció de les aigüesprocedents de les mines de sals de la regió del Bages, que segueix en aquest

Monistrol deMontserrat

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

6



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

indret el riu, ací molt ample i encalmat, ja que som a tocar d’una resclosa. Laseguim cap a l’esq., en el sentit de les aigües. Bancs i llocs de pesca. A l’inici, al’altra riba, inaccessible per les aigües, hi ha una fàbrica d’aspecte exterior tro-nat, i després cases; al cap d’una mica ens apareix l’Hostal de Monistrol; final-ment avancem paral·lels a la C-55, força sorollosa, malgrat la distància i la re-

mor de les aigües.Poca estona després de passar la resclo-

sa de Cal Comes, entrem a la zona d’in-fluència de la de Can Gomis, que troba-rem més avall, de manera que el riu ésnormalment força ample. En tempsd’emigració d’aus o de nidificació, és unbon lloc d’observació ornitològica. Dei-xem algun camí a l’esq., que va a algu-na partió; ens cal avançar sempre pa-ral·lels al riu.

4 23 min Cruïlla, a la dr., a la zonade pesca, i a l’esq., a l’estació depura-

dora de Monistrol i de Montserrat. Pas-sem ran de la resclosa de Cal Gomis i,després, vora el que un dia fou colòniafabril de la fàbrica homònima, actual-ment recuperades i renovades, poste-

El pont gòticde Monistrrol

de Montserratque va fer

construir elprior de

MontserratBernat Escarrer,

al segle XIV

La roca deconglomerat

erosionadaper l’aigua a

la llera delLlobregat,

sota laresclosa deCal Comes

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

7



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

riorment apareix la fàbrica d’aspecte extern igualment tronat, com l’anterior. Anotable altura creua el riu una línia elèctrica de baixa tensió. Font de l’Esquer-

rà, arranjada pel Club Muntanyenc Monistrolenc el maig del 2008, a l’esq. delcamí, voltada de bardisses.

5 37 min Just abans d’arribar sotal’altiu pont de l’Aeri, davant per davantde la vall Mala, que migparteix el mas-sís de Montserrat i per la qual puja l’ae-ri, deixem la pista i per l’esq., ens enfi-lem per un corriol rost i brut de totamena de runa: fletxes grogues i senyalsverds i blancs que seguirem fins al mo-nestir. En dues llaçades arribem a l’am-pla plaça d’aparcament de l’estació del’Aeri de Montserrat.

6 40 min L’estació de Montserrat-

Aeri (FGC) i la inferior de l’Aeri de

Montserrat queden a l’esq.Enfilem, encarats al torrent de Santa

Maria, el pont de l’Aeri, estret, i quetravessa el riu Llobregat a considerablealtura.

Una cabinade l’aeri deMontserrat,que amb el

seu colorgroc ha

esdevingutuna imatge

ben típicade

Montserrat

El riuLlobregat

sota lacolònia

Gomis. Elcolor terrós

de l’aiguaens indicaque porta

aiguaprocedentde pluges

tempestuoses

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

8



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

7 43 min Arribem on la transitada C-55, d’Abrera a Manresa, entronca ambla tranquil·la B-112, que, resseguint la base de Montserrat, pel torrent de laSalut va a Collbató. Seguim la primera vers el NE, de pujada, per la voravia dr.(en el sentit de la marxa dels cotxes), però a la banda exterior de la tanca deprotecció, on hi ha un corriol. Rètols del canvi de comarca: sortim del BaixLlobregat i entrem al Bages. En acabar-se el senderó travessem amb extremaprudència la carretera: hi ha molt trànsit, i els cotxes no van sempre a la velo-citat reglamentària (!).

8 47 min Caseta de l’Estació de tractament d’aigua potable de Montserrat,ja a la vorera esq. de la carretera (136 m). Iniciem el camí de l’Aigua, nom queté el tros d’itinerari fins a trobar-se amb el camí de la Cova, ja que va seguintaproximadament els tubs d’aigua potable que proveeixen, entre altres llocs, elsantuari de Montserrat, i les torres metàl·liques d’una de les línies d’electricitatdel monestir, útils per a orientar-nos en algun moment; arrenca just després dela primera casa.

En els primers metres de desnivell, pertot arreu hi ha camins que van a petitespartides. Hem de seguir les marques de pintura groga. Ens caldrà pujar algunsmarges. Deixem, doncs, la carretera pujant una rampa protegida per una ba-rana. A la dr. queda l’antic nucli de la colònia Gomis amb la bonica església

del Roser a imitació del romànic. A partir d’ací haurem d’anar seguint les tresprimeres torres metàl·liques de la línia elèctrica, avançant en ziga-zagues (se-gons les possibilitats, hom pot enfilar-se més o menys directament). Els senyals

Vista generalde la colòniaGomis. A la

part superiorl’església i

les antiguesescoles, araconvertides

enrestaurant. Al

costat de lacarretera els

habitatgesdels obrers i,

al costat delriu, la fàbrica

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

9



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

grocs i els verds i blancs ens orienten. Hi ha alguna graonada llarga, sobretotal darrer moment.

9 54 min Passem a l’esq. de la segona torre; la primera és al costat mateix dela carretera. Hi tornen a haver un parell de passos llargs en ascendir una gra-onada, i uns metres de cornisa aèria.

10 1 h 1 min Som ja al mateix pla, a l’esq. de la tercera torre. Ens dirigim a l’esq.amb amples giravolts, fins a arribar al peu d’un petit cingle.

11 1 h 9 min Després de creuar els tubs de l’aigua, iniciem el flanqueig de lacornisa (N, dr.), fins que sigui possible de continuar la pujada. Hi ha algun pasque pot ser molest per a les persones poc habituades a aquest tipus de mun-tanya, més ara que la vegetació hi és escassa (de baixada, a més, cal mirar obli-gatòriament al buit!). Després d’una llaçada llarga per damunt del rocam, elcamí es fa més amable.

A mesura que ens elevem, la visió es fa més i més àmplia: pel damunt de la carenadel Cul de la Portadora i de coll de Cabra, la serra de l’altra part del riu, vantraient el cap els cims de la serra de l’Obac i de la Mola de Sant Llorenç delMunt, i, més a prop, el poble de Vacarisses.

12 1 h 20 min Camí de Dalt de les Canals, molt ample (380 m). El seguim depujada, en direcció S (esq.). Els tubs tornen a aparèixer a l’esq. de la pista. Pas-sem pel costat de la quarta torre de la línia elèctrica. Un ampli giravolt ens ori-enta altra vegada cap al N. En la punta del revolt mateix deixem, mig esborrat,

El camí del’Aigua en el

tram decornisa sota

el camí deDalt de les

Canals.En el fons es

veuen lescases del

barri del’estació de

Monistrol deMontserrat

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

10



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

el carrerany, actualment quasi del totembrossat, que condueix al Forat Xic, al’extrem del relleix del massís.

13 1 h 27 min Estació elevadora

intermèdia de les Aigües del Mones-

tir, 425 m. Deixant la caseta de les bom-bes a la dr. ens enfilem per amples gra-onades de ciment que al cap de poca es-tona esdevenen estretes, a vegades ambbarana, útil especialment a la baixada,que ens menaran imprevisiblement peruna canal molt dreta i estreta.

14 1 h 33 min Estem situats prop delcoll del Tossal de Mullapans (el Cap del

Gat), sota de la cinquena torre de la líniaelèctrica (510 m). Emprenem, pel que mo-

mentàniament és el darrer tram de graons, la direcció NW, de pujada.Al davant tenim la graciosa agulla de la Trona, també anomenada per alguns el

Dau del Monestir, per distingir-la de la de la Portella, a l’extrem occidental delmassís. Deixem a mà esq. (S) rastres d’un camí avui absolutament perdut, queconduïa al segon misteri de Dolor del Rosari Monumental del camí de la Covapel Malgraó: passos barrats.

15 1 h 38 min Se’ns uneix a la dr., pel NW, l’anomenada drecera dels Tres

Quarts de Monistrol (500 m).Pal indicador i senyals de totes menes: verds, vermells amb punt blanc (de la tra-

vessia Matagalls – Montserrat) i vermelli blanc, dels GR. Seguim amunt cap al’esq. (N–NE), ben aviat per costerudesescales (de tant en tant apareixen lesconduccions d’aigua), que ens menena les Baranes, un collet entre la roca

dels Corbs o pla de les Bruixes (esq.),damunt del qual destaca un vistós pald’electricitat metàl·lic i el cos del massísamb un penya-segat considerable.

16 1 h 51 min De sobte el paisatgecanvia totalment, entrant a l’ampla vallMala. El corriol esdevé més ample i des-emboquem pocs instants després alcamí de la Cova, cimentat. Pal indica-dor (620 m).

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

Inici de lacanal que

puja del’estació

elevadoraintermèdia de

la Aigües deMontserrat a

les Baranes

El camí dela Cova a

l’indret delDosser

11



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

Seguim a la dr. l’ample camí amb fortapujada, mal dissimulada per la perspec-tiva per sota del Dosser característic(W). Tub de les aigües residuals del com-plex de restauració del Santuari, queestà al damunt (dr.). A l’esq., estàtua deSant Domènec, obra de l’escultor JosepM. Subirachs en el vuitè centenari delseu orde, molt adaptada al paisatge, jaque en aquest conjunt sembla en tot,per la forma i pel color, un monòlit més.Seguim la tanca de la via del cremallera,que ací surt del túnel dels Apòstols.

17 1 h 56 min Deixem a l’esq. l’es-

tació superior de l’Aeri, que connectatambé el santuari amb els FGC. Per unesescales, al costat d’un petit monòlit al’excursionista Mn. Jaume Oliveras, queel 1904 ideà la travessa Matagalls –Montserrat.©

Fot

o: J

. N

uet

Bad

ia

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

SantDomènec de

Guzman,una

escultura deJosep M.

Subirachs alcamí de la

Santa Cova

Una visiódel monestir

deMontserrat

des de laplaça dela Creu,

a primerahora del

matí

12



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

18 2 h Arribem a la plaça de la Creu (706 m), al costat de l’estació del crema-

llera de Montserrat.Seguint la mateixa direcció, per l’úniccarrer transitable en cotxe pugem, rande la creu de Sant Miquel de Josep M.Subirachs, a la plaça de l’abat Oliba:edificis de les cel·les (apartaments), abanda i banda, i tenda de queviures ibar, sota d’un preciós exemplar de ce-dre del Líban plantat fa molts anys pelpare Bonaventura Ubach (710 m).

Tram 2: Monestirde Montserrat –torrent de Migdia

19 2 h 2 min De la plaça de l’Abat

Oliba continuem cap a ponent per lesescales de l’esquerra de la nova font de la plaça. Aquesta font substitueixl’antiga font del Portal, feta malbé pels aiguats del juny del 2000. Haventcreuat el carrer superior, continuem pujant més escales. Arribats a l’inici delcamí del Via Crucis monumental (entrada a l’esq.), travessem per un pont defusta el torrent de Santa Maria o vall Mala, com anomenaven antigamentel principal curs d’aigua del massís. A l’esquerra queda la Pedrera, ara aban-donada, i actualment inici del nou col·lector que canalitza les aigües d’aquest

La font delPortal i elcedre del

Líban de laplaça de

l’abat Oliva,que va

plantar el P.Bonaventura

Ubach,monjo de

Montserrat iestudiós de

la Bíblia i del’Orient

Mitjà

El bassaldels

Coloms, unantic

safareigesculpit, a la

roca deconglomerat

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

13



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

torrent, que en temps de pluges abun-doses baixa impetuosament.Situats a la falda dreta de la muntanya,no la deixarem en tota l’estona fins alpla dels Ocells, fora d’un moment enquè, després de travessar un bonicpont de fusta, pugem un petit grau perl’altre vessant. L’indret inicial s’anome-na escales dels Pobres, en record delcementiri homònim, que a la seva anti-ga base hi havia per a enterrar els pele-grins que morien a Montserrat.Pocs minuts després passem pel costatdel bassal dels Coloms (safareig noaprofitable, si no brut de deixalles) ex-cavat a la roca.

20 2 h 15 min Havent sortit del llitdel torrent, i després d’algunes ziga-zagues, passem un trau entre roques,enmig de les quals s’enfila l’escala: el pas dels Francesos, abans anomenatEstret de Gibraltar o Trencabarralons. A la sortida del pas ja es veu al fons, al’esquerra de l’observador, la impressionant mola de la Panxa del Bisbe.

21 2 h 20 min Després d’uns pocs metres plans, el camí torna a pujar perescales en curtes marrades fins a la plaça de Santa Anna, petit replà amb

Les escalesque

permetensuperar el

pas delsFrancesos

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

La rocaconeguda

com aPanxa del

Bisbe,tenyida decolor groc

pel sol ixent

14



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

camins a les quatre direccions.En una primera cruïlla es troba el camí delGR (senyals vermells i blancs que trenquencap a la dreta). Pal indicador (875 m).Seguint en la direcció de la nostra marxa,a la dreta i a terra es veuen dos senyalsborrosos: un pas barrat de GR, blanc ivermell, i un altre de groc. Immediata-ment trobem una nova cruïlla de camins.A l’esquerra queda un camí marcat ambun senyal groc i blanc; és el camí de l’er-mita de Santa Anna i PR C-19, que por-ta al Pla de les Taràntules i a l’estació su-perior del funicular de Sant Joan. Sensefer cas al pas barrat groc i blanc del PRemprenem el camí que, pujant cap alNW, continua per la banda esq. del tor-rent més important de Montserrat, fins

a passar per sota de la grossa roca de la Panxa del Bisbe, visible ben aviat. Alseus peus s’inicia una curta baixada; sempre per escales i trams ben consolidatses passen uns indrets emboscats.

22 2 h 30 min Deixem un petit corriol a la dr. (940 m).

23 2 h 31 min Pla dels Ocells (930 m ). Arribem al llit del torrent de SantaMaria deixant a la dreta un monòlit de pedra de l’Institut Agrícola Català deSant Isidre amb un fragment del Benedicite, càntic del llibre de Daniel, al·lusiua l’indret: Benedicite omnes volucres Domini Domino. S’intueix en la part supe-rior que algú hi ha escrit que hi ha 1.026 graons (!). En el centre del pla hi haun indicador. Camins en totes direccions. Hi ha dos camins a l’esquerra que nohem d’agafar. Un és un corriol que porta enfilant-se al camí nou de Sant Jeronii l’altre és un camí traçat que s’uneix més avall amb el PR C-19.

Cal agafar el camí que assenyala l’indicador. És un camí que passa a pocs metresa l’esq. del llit del torrent de Santa Maria. El paisatge canvia totalment: fins acíla tònica era de rocam i escales, ara el camí es transforma en un bonic túneld’alzinar muntanyenc molt ben preservat. Passem una carbonera.

24 2 h 37 min Pla dels Escurçons, antiga carbonera al fons del torrent, al migdel camí, en un recolze de la muntanya.

Des de les clarianes, la majoria antigues carboneres que es poden reconèixer so-vint pel negre estèril de la terra, podem veure els cims de la muntanya apuntantentre els arbres.

25 2 h 49 min Després d’apartar-nos del llit del torrent i tornar a trobar unesquantes escales, retornem al seu buc, a l’indret de les basses de Sant Antoni,

El monòlitde l’Institut

AgrícolaCatalà de

Sant Isidre

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

15



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

unes petites conques excavades a la roca que guarden l’aigua de la pluja du-rant uns quants dies, tot i que sovint estan plenes de còdols.

Atenció! No hem d’agafar el camí excavat a la roca (esq.); tot i que és més ampleque el nostre, s’enfila cap al camí nou de Sant Jeroni.

Poc després passem per sota de la característica roca del Cap de Mort (dr.) i al’esquerra sobresurt el Cigronet.

26 2 h 56 min Trobem a la dr. (SE) el camí que ve de la serra de les Lluernes(1.040 m).

27 2 h 58 min Després d’una forta pujada en llaçada, per una graonada ambtravesses de fusta i sortint aparentment del torrent, anem a trobar el camí nou

de Sant Jeroni procedent de Sant Joan per la serra de l’Alzina de les Paparres(1.050 m). Pal indicador.

En fer l’itinerari en sentit contrari, cal vigilar a no passar de llarg aquest trencallque ens fa baixar al torrent, altrament, sense adonar-nos-en, seguint un camíturístic més clar, anirem a parar a l’estació superior del funicular de Sant Joan,al pla de les Taràntules.

Canviem d’ambient, ja que passem d’estar coberts per un sostre boscós, a fruird’una vista oberta de part del massís.

Fent un ample revolt, de pujada, per camí cimentat, ens tornem a situar al buc deltorrent de Santa Maria, al vessant esq., en una vall oberta, entre l’Albarda

Castellana (esq.) i el Moro o el Montcau (dr.), que podem contemplar des desota mateix. Pas amb terra de pedra i baranes de fusta.

El densalzinar que

cobreix lavall del

torrent deSanta Maria

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

16



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

28 3 h 3 min Continuant el nostre camí, travessem un petit trau entre roquesal fons del torrent, que ens endinsa en una zona boscosa d’alzinar munta-nyenc, d’aparença notablement menys selvàtica.

29 3 h 10 min Capella de Sant Jeroni (cobert útil, sobretot en cas de maltemps!), en el coll del Pou de Gel, entre el cim més alt de la muntanya i elMoro. A la dr. (E), l’antiga estació superior de l’aeri de Sant Jeroni, utilitzadaper a concentrar-hi els repetidors de telefonia i de comunicacions en general,al costat de la qual hi ha un heliport.

Ens dirigim, doncs, cap a l’esq. (W). Abans d’un recolze del camí i passat un vistósdesguàs del que havia estat restaurant de Sant Jeroni, actualment desapare-gut, comença entre la vegetació el camí dels Francesos, pel qual prosseguiremdesprés de pujar al cim, que és a tocar: pedró (esq.).

30 3 h 14 min Esplanada pedregosa que protegeix la cisterna de l’antic res-

taurant de Sant Jeroni, i on abans de la destrucció napoleònica i els desastressegüents del segle XIX, hi havia l’ermita homònima, que era la més alta de lamuntanya i la més allunyada de la civilització, destinada a provar els candidatsa ermitans.

Deixem a l’esq. un bonic mirador amb un monòlit dedicat a mossèn Cinto

Verdaguer (Folgueroles, 17 de maig de 1845 – Vallvidrera, 10 de juny de 1902),poeta insigne del massís montserratí i de la seva marededéu, instal·lat ací pelsexcursionistes el 1956, vistes les dificultats de fer-ho en un indret més assequi-ble. Petita plataforma heliport. Pugem per una escala de ciment la gropa aèriai sovint ventosa de la muntanya; passamà.

La capella deSant Jeroni

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

17



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

El cim deSant Jeroni,

punt méselevat de

Montserrat

31 3 h 19 min Cim de Sant Jeroni, l’antic Tabor dels ermitans, on hi havial’oratori de Santa Maria la més Alta: 1.236 m. Taula d’orientació amb els prin-cipals punts visibles, en un dia clar, ja que la vista sobre les planes veïnes, i engeneral sobre tot Catalunya, des dels Ports fins al Canigó, a més dels puntsdels Pirineus centrals, i més rarament la serra de Tramuntana de Mallorca, ésexcel·lent, si bé un cim bessó d’igual altitud a l’W, on hi ha el vèrtex geodèsic,li tapa part de la visibilitat.

Baixem per les mateixes escales que hem pujat tenint als nostres peus la plana delBaix Llobregat i l’Anoia. Petit heliport.

Vista des delcim de SantJeroni cap ala ciutat de

Manresa,amb el

Pirineu alfons: les

Penyes Altesdel Moixeró,la Tosa d’Alp

i elPuigllançada

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

18



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

32 3 h 23 min De nou passem perl’antic restaurant de Sant Jeroni i pelpeu del mirador de mossèn Cinto

Verdaguer, ara a la dr.Després d’un tancat revolt a l’esq. dei-xem el camí principal amb restes de ci-mentat, per un senderó rost, però rela-tivament clar (dr., S) entre vegetació,que ressegueix la carena. És l’anomenatcamí dels Francesos (1.145 m).

33 3 h 27 min Les Pinasses (1.142m), coll entre l’Albarda Castellana, aldavant (S), i el cim de Sant Jeroni, mésllunyà, d’on baixem, amb bonics exem-plars d’aquesta espècie arbòria, rara enaquest indret del massís, restes pretèri-

tes, doncs, d’un estadi vegetatiu de clima eurosiberià, més fred.Deixant el camí que baixa a l’esq., que va directe vers el camí Nou de Sant Jeroni,

pel qual hem pujat, descendim pel de la dr. (SW) per una espessa vegetació.Abandonem ja el Montserrat dels turistes, per tastar el que resta del més salvat-ge: cal ser conseqüents i no fer soroll, ni llençar deixalles, ni degradar el sòl.

Hi ha unes marques grogues que ens acompanyaran un bon tros de l’itinerari

34 3 h 35 min Resseguim primer l’Albarda Castellana (esq.), i després, im-perceptiblement, ens situem en una careneta entre el torrent dels Bugaders

(esq.), en aquest indret poc profund, una vall fòssil hidrogràficament afluentdel torrent del Pont, invisible des d’ací, iel de Migdia, a 200 m sota els nostrespeus, i que podem contemplar encaixo-nat per la llisa paret del Montgròs i delsEcos en dues balconades a la dr. Baixemen lleugeres ziga-zagues entre vegeta-ció molt tofuda. Finalment resseguimper la seva banda oriental el Camell de

Sant Jeroni, assegut. Aquest indret ha-via servit de pleta, per això se’l coneixcom la Pleta. Al darrer moment, darre-re el serrat de la Sajolida, en aquest puntmés baix que nosaltres, i entre l’espessavegetació, apareixen les puntes de lapart oriental de la muntanya: els Flau-tats, la Prenyada, les Gorres. Alguns ar-bres tenen marques vermelles.

Una pinassa(Pinus nigra

ssp.salzmannii)

sobresurt deles alzines

en el coll deles Pinasses

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

El camí deles Pinassesal Camell de

Sant Jeroni

19



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

35 3 h 37 min Trencall ran del Camell de Sant Jeroni. Cal fer atenció a agafarbé el trencall a la dr., altrament ens trobarem ràpidament i sense voler al coll del’Ajaguda, camí dels Francesos avall.

Aparició de marques grogues i blanques. Contornegem el Camell; el camí quedaun moment esborrat per un curt esquenall relativament inclinat de roca, quecal flanquejar sense problemes, fins que virem bruscament al N, tot enfonsant-nos ja a la conca del torrent de Migdia per dins de bosc. El camí queda com-pletament interceptat per un gran bloc desprès fa una vintena d’anys, que ens

El corriolcontorneja la

base de laroca del

Camell deSant Jeroni idavalla capal fons deltorrent de

Migdia

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

20



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

caldrà saltar. Resseguim les sinuositats de la muntanya, en contínua baixada,més endavant molt forta, fins a un torrent.

36 3 h 47 min En creuar un torrent força esbaldregat pels aiguats del 2000,posem momentàniament punt final a la baixada. Iniciem una franca pujada,primer per bosc, i després, en sortir-ne, per un claper de pedra compacta peròrelativament dreta: els senyals de pintura són útils per a saber que avancem enla direcció correcta.

37 3 h 52 min Collet (1.036 m), al final del serrat del Gegant Encantat, pràc-ticament al mateix nivell del pas del Camell: hem fet, doncs, bruscament unagran sifonada. Esplèndida clariana enmig del bosc espès pel qual transitem,visió cada cop més vertical sobre el cordó que formen el Montgròs i els Ecos,més a l’W, i el Camell dels Ecos, les dents de les Talaies i el cim de Sant Jeroni,rere el Gegant Encantat, més al N.

Abandonem el collet per la banda oposada a l’indret de l’arribada i ens dirigim perla vall principal del torrent de Migdia vers les Talaies (N), que estan a la carenadorsal del massís. Ondulant amb tendència a baixar, normalment d’una mane-ra relativament suau, tot i que també hi ha alguna pujada, per un camí mésembrossat, resseguim la paret sud-occidental del conjunt Sant Jeroni – GegantEncantat. Bonica balconada aèria!

La silueta dela roca delCamell de

Sant Jeronides del camí

cap altorrent de

Migdia

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

21



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

Tram 3: Torrent de Migdia – coll de Port

38 4 h 3 min Collet meridional de la Talaia Superior. Baixada forta però curtai sovint relliscosa per un terreny aixaragallat.

39 4 h 7 min Fons del torrent de Migdia. Cruïlla amb el camí que hi baixa desdel coll homònim (975 m). Hi ha un senyalització que indica aquest indret.

Seguim el camí torrent avall (esq.), ara cap al S, per una sendera dreta i desfeta.Cal esforçar-se a avançar pels rastres del camí, tant per a evitar les petites dificul-tats, com per a no degradar el terreny, intensament remogut per l’avinguda del

juny del 2000, i que està essent colonit-zat de nou per l’esbarzerar. Fites i senyalsde pintura escadussers que orienten lapronunciada baixada. Algun cop, a ladreta, poden trobar-se fites que indiquenaproximacions dels escaladors.

40 4 h 13 min L’indret de l’antigacarbonera al fons del torrent de Mig-

dia és ara una clariana ocupada per unafrondosa bardissa. A la dreta es troba lacruïlla que ens menarà al Montgròs(935 m), al fons de la clariana, i un rètolde fusta que indica el camí cap als Plecs

del Llibre.Deixem, doncs, a l’esq. (S) el camí deltorrent: rètol, 940 m, aproximadament.Ens enfilem per la banda dr. del torrent,en direcció oposada a la que dúiem, perpujar de seguida per una rampa de pe-dra, forta i relliscosa, fent una curtaziga-zaga, per una zona densamentboscosa.

41 4 h 16 min Font de la Cadireta:cisterna destruïda amb insistència alpeu del penya-segat. Després del pas depedra, el camí s’orienta cap a la canalde la Salamandra.

42 4 h 17 min Avancem de nou capal S, flanquejant a considerable altura eltorrent de Migdia, primer per dintred’un espès bosc d’alzines, després pu-jant per dins d’un impressionant trau de

La font dela Cadireta,una petita

font de clot,al peu d’uncingle en el

camí delMontgròs

L’impressio-nant trau deroca pel qual

el camí delMontgròs

supera unacinglera

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

22



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

roca; en sortir-ne, després d’una cornisa aèria, ens fiquem novament al bosc—compte a no desviar-se, sobretot de baixada, per les canals que creuen trans-versalment el camí i que queden penjades damunt del torrent de Migdia—,fins a passar per un segon trau de dimensions més reduïdes.

43 4 h 26 min Clariana a la carena meridional de la Salamandra. A partir d’acícanviem de direcció (NW), sempre de pujada, passant ara per bosc, ara perclapers de roca pelada. D’ací s’albira ja a ponent el Montgròs i la roca Planadels Llamps. El camí passa per un tram de roca pelada. Unes petites fites ajudena orientar-se cap al torrent que s’albira a l’esquerra de la direcció de la marxa.Es troba un pas barrat marcat amb senyal groc i blanc.

Pocs metres més endavant, just en creuar un torrent que baixa del coll de la Sala-mandra (entre aquesta agulla i la roca Plana dels Llamps), quan el camí gira denou al SW, cal evitar el corriol de la dr., mig esborrat, que per ran de l’espaiosacova del Montgròs (dr.) puja als Ecos per la seva part meridional.

Entrem definitivament en una canal arbrada i dreta que mitjançant giravolts i peralgun relliscós tram de pedra nua ens va fent guanyar decididament altura. Pera orientar-se, cal fixar-se en els senyals grocs i blancs pintats en alguns arbres.

44 4 h 37 min Coll del Montgròs. A partir d’ací continuem l’ascensió, sensecap mena de dificultat, cap al sud per l’ampla gropa de la carena del Montgròs.

45 4 h 40 min Punta meridional del cim del Montgròs 1.133 m. Amplipanorama sobre el massís de Montserrat i sobre la plana veïna. És un dels mi-radors montserratins més bells.

Reculem per la gropa del cim vers tramuntana, primer per pla i després en descens.

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

Vista que este des delMontgròs

mirant cap aSant Jeroni

23



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

46 4 h 43 min Coll del Montgròs. Descendim per una dreta canal, pel ves-sant oposat a aquell per on hem arribat (esq.). Pintades blaves. Al cap de pocsmetres iniciem un flanqueig vers la dr., amb excel·lent vista a occident, pel peumateix del penya-segat de la roca Plana dels Llamps.

Dret coster de roca, amb una corda per a agafar-se, que demana alguna agilitat,ran d’una creu de ferro (dr.) que recorda un antic accidentat que hi perdé lavida. Prosseguim planejant cap al N, sempre pel peu de la roca, fins a iniciaruna curta pujada.

47 4 h 49 min Trau de roca (coll W de la roca Plana dels Llamps). Fortabaixada, primer en la mateixa direcció (N), després virem cap a l’W per unarelliscosa canal.

48 4 h 58 min Al capdavall de la baixada, en una carbonera, deixem el senderque mena a la salvatge regió dels Plecs del Llibre i del peu del Montgròs, i canJorba (esq., SE). Prosseguim ara en una baixada més suau, flanquejant de bellnou el coster de la muntanya cap al N. Alguns arbres tenen marques groguesi blanques.

49 5 h 1 min A la punta d’una llaçada deixem a la dr. l’it. que puja als Ecos,amb un pas de cadenes. La vista es torna més local, bo i baixant en ziga-zaguesal fons del torrent.

50 5 h 5 min Ja al fons de la coma dels Naps de Dalt, al llit mateix del torrenthomònim, trobem el bassal dels Avellaners (dr.), aprofitable sols per als ani-mals salvatges de la regió. Iniciem una forta pujada primer per una zona bos-

La roca Planadels Llamps

vista des delMontgròs

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

24



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

cosa, amb graonades entre arrels, i des-prés més rostament, per una llenca depedra, ben orientats per uns pertinentssenyals grocs.

51 5 h 11 min Coll de les Comes,pas petri al NE de la imponent i esveltaroca del Cilindre. Flanquegem per lacornisa de roca, per sota mateix del’agulla, en la mateixa direcció de quanhem arribat al coll (N), però ara ja per lapart alta de la coma Cirers, fins que, perun terreny menys inclinat, puguem bai-xar al camí, que veurem a sota, i que se-guirem en sentit contrari (S).Un rètol a la pedra, a la dreta del camí,ens indicarà per on hem d’iniciar la bai-xada per la selvàtica canal, molt llarga iforta, fins a situar-nos a la banda dr. del

torrent, primer per bosc, on encara s’aprecia la resta d’una carbonera, i final-ment per claps de pedra nua, igualment dreta, i també aquest cop orientatspels útils senyals de pintura groga.

52 5 h 25 min Travessem el torrent, en uns metres més planers, per iniciar unanova pujada, curta aquesta, tot vorejant la roca de la Vella; la vista pren unaaltra perspectiva.

El bassaldels

Avellaners,un petit

marge querecull el fil

d’aigua deltorrent

El coll de lesComes, al qual

accedim peruna llenca

moltinclinada de

roca

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

25



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

53 5 h 32 min Les Saleres: carena através de la qual deixem les Comes perentrar a l’ampla clotada de les Grutes.De seguida tornem a entrar a l’atapeïtalzinar. Una mirada enrere permet veu-re l’Esfinx.

54 5 h 36 min El camí passa per lacova de les Pruneres. Antigament,aquesta cova quedava a la dreta delcamí, mig amagada uns metres per da-munt seu. Aquesta cova, sovint arranja-da i condicionada fins per a pernoctar-hi, està sota la característica roca anome-

nada la Vella. Cal fer atenció al camí veritable, senyalat, evitant els viaranys quebaixen a la clotada. El camí bo no perd altura i va a prop de la paret, tot i que alcomençament està una mica tapat per la vegetació. El camí millora progressiva-ment. Deixem igualment a la dr., invisible si no fos pels senyals de pintura, eldifícil recorregut del pas de l’Esfinx, que cresteja vers els Ecos.

Des de l’entorn de la balma es contempla el coll del Miracle i el coll de Port, ondestaca l’agulla dita Cor de Be.

55 5 h 46 min Coll del Miracle. A la dr., també, en un collet secundari benmarcat, per un trau de roca baixa la relliscosa drecera del Miracle, un indret queseria millor evitar per la fragilitat del terreny. A la dr. del camí deixem diversesbalmetes, sovint també endreçades, que ja d’antic foren refugis dels carbo-ners. El camí, planejant, vira definitivament vers el NE.

56 5 h 53 min Coll de Port (974 m). Prosseguim planejant suaument, ara depujada ara de baixada, orientats, però, cap al S, d’esquena al coll.

Un detall dela cova de

les Pruneres

El coll dePort,

anomenatsovint

erròniamentcoll de Port,

és un delspocs passos

de lamuntanya

que permettravessar-la

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

26



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

Tram 4: Coll de Port – can Maçana

57 5 h 56 min A mà dr. passem a tocar de la font de l’Esllavissada, dins d’unagran balma, normalment endreçada i amb aigua, si més no, en un recipienttancat. Rètol autòcton. Bona balconada sobre la regió de l’Esfinx.

58 5 h 59 min A l’esq. deixem el camí que baixa pel torrent de les Grutes (974metres).

Baixem lleugerament, ara vers el SW, per sota l’agulla Gran del Pas del Príncep;

finalment ascendim de nou, tot abandonant definitivament l’ampla capçaleradel torrent de les Grutes.

59 6 h 1 min Pas del Príncep: estreta portella entre agulles pètries, quasi a lamateixa altura que el coll de Port. La vista s’obre a ponent. Iniciem una novabaixada per la banda oposada del coll a una nova vall, la del torrent del Lloro.

60 6 h 4 min De l’extrem N d’un se-guit de llaçades (dr.), arrenca el camí,d’entrada clara, que pel difícil pas del Dit(visible a primer terme), puja a la carenaentre el Lloro i la Monja, al bell mig de laregió dels Frares Encantats. Prosseguimla baixada per roquissar i per bosc.

61 6 h 9 min Travessem el torrent

del Lloro, pel buc del qual puja un camíprocedent igualment de la cova de l’Ar-cada. Nova pujada amb alguna ziga-zaga al final, enfilant-nos per l’arbratvessant.

62 6 h 13 min Collet en un trau deroca (915 m). Avancem planeramentamb tendència a pujar una mica, sem-pre per camí clar, arranjat en algunpunt, resseguint la muntanya en direc-ció dominant SW, fins a passar unanova carena; després girem vers el NW,ara en una lleugera baixada.

63 6 h 23 min Deixem a la dr. (NE)el camí que baixa del coll de les Agulles,la canal Ampla.Continuem en direcció W per un terrenyque ja ens diu que som a prop de la ci-vilització.

La font del’Esllavissada

La rocade la Nina, des de labaixada altorrent del

Lloro

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

27



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

64 6 h 25 min Refugi de les Agu-

lles «Vicenç Barbé» (890 m), obert iguardat els caps de setmana amb serveide venda de begudes i farmaciola d’ur-gència. Avancem per una baixada regu-lar, seguint el dibuix dels torrents quebaixen de la bella regió de les Agullesencarats bàsicament a l’W.A partir d’ací caldrà evitar els caminoisque pugen als peus de les nombrosesvies d’escalada de la inextricable regióde les Agulles.

65 6 h 30 min A l’esq. (S), després de travessar el segon torrentet, de baixada,deixem el camí del Bruc per les Boïgues (855 m).

Iniciem una darrera pujada, resseguint l’estrep de la miranda de les Boïgues.

66 6 h 35 min Després d’un últim torrentet, amb una llaçada, ens enfilem aldarrer pas montserratí, la Portella (880 m), un indret típic de l’orografia de lamuntanya: entre els arbres ens acomiadem de l’interior del massís, a primeravista sense gaire ordre, format per agulles de tota mena de formes, tancadesper les siluetes inconfusibles del Montgròs i dels Ecos.

Baixem per la banda oposada al vessant per on hem pujat, per una canal pètria,curta però molt dreta, que pot oferir alguna dificultat a les persones que notenen cap pràctica de muntanya, entre la roca Gran de la Portella (S, esq.), ila Petita (N, dr.), menys airosa.

El refugi deles Agulles

«VicençBarbé»

La canal dela Portella

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

28



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

Novament ja en sender, girem decididament al NW, ja fora del massís, contorne-jant les altives parets del serrat de la Portella (dr.), la muralla més occidental delmassís, pel vessant de la conca del torrent de la Diablera (esq.), que tenim alspeus, fins a la seva capçalera, sempre en baixada: senyals grocs.

67 6 h 50 min Collet de Guirló (794 m), on desemboquem en una estretapista, ara fora d’ús. Pal indicador i senyals vermells i blancs del GR 172. Pinedaen recuperació, després dels greus incendis del 1986.

Prosseguim vers l’W, allunyant-nos del massís, a la carena que separahidrogràficament el Bages (dr.) i el Baix Llobregat (esq.), per la pista, en lleugerapujada.

68 6 h 53 min Gran esplanada, que serví d’aparcament furtiu (800 m). A l’esq.(E) arrenca l’ampla pista que baixa per la conca de la Diablera.

Seguim encara per la pista carenera (W), planejant pel vessant obac del serrat de

Guirló.

69 6 h 55 min Collet que ens aboca a la capçalera del clot de l’Home Mort.Deixem el camí principal per pujar, per una altra pista una mica més estreta, enla mateixa direcció que dúiem, però pel solell, a les restes romàniques de l’an-

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

El collet deGuirló,

amb unesquantes

pinasses iroures quese salvarende l’incendi

de 1986

29



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

tiga església de la parròquia de Sant

Pau Vell, en procés de restauració; al Nde l’esglesiola hi ha una font sovint in-utilitzada. Més enllà del seu valor arque-ològic innegable, l’indret frueix d’unabona panoràmica de les parets occiden-tals del massís montserratí.Baixem pel mateix camí de la pujada.

70 7 h 1 min Arribats de bell nou ala pista transversal al collet, on seguimun cop més els senyals vermells i blancsdel GR, prosseguim cap a l’esq. (NW)faldejant per l’obaga del turó del Cas-

tell de la Guàrdia, en lleugera baixada.

71 7 h 6 min Nou collet, que ens obre per uns moments la perspectiva cap almigdia. Prosseguim avançant ara vers l’W, però amb més franca baixada. Dei-xem a l’esq. el camí vell de can Maçana, que ve del Bruc.

72 7 h 11 min Còmode pàrquing de can Maçana: arranjat per l’Obra Socialde Caixa de Catalunya (2005) amb taules de pícnic i arbreda, ran de les restesde l’antic forn de vidre: 710 m.

La casa, evidentment fortificada per la condició estratègica de l’indret, queda al’altra banda de la BP-1101.

El GR continua per l’altra cantó de la carretera (cal fer atenció, ja que el trànsit ésdens): cal seguir-la uns cent metres, cap al S (vers el Bruc), per a vorejar el closde la casa.

Sant PauVell, al peudel turó del

Castell de laGuàrdia

El coll deCan Maçana

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

30



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

1

Monistrol de Montserrat - can MaçanaItin. 2R

UTES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

Mapes i ortofotografies

Base cartogràfica i ortofotografiesde l’Institut Cartogràfic de Catalunya(ICC)

Versió 2010


Ruta

2

2


UTES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

Direcció i conceptualització: Jordi López Camps

Elaboració dels itineraris: Ramon Ribera-Mariné

Actualització dels itineraris: Jordi López Camps i Josep Nuet Badia

Elaboració de continguts: Josep Nuet Badia

Disseny gràfic i realització: Josep Nuet Badia

Imatges gràfiques: Jordi López Camps, Josep Nuet Badia i Arxiu de Montserrat

© Patronat de la Muntanya de Montserrat, 2010

Patronat de la Muntanya de Montserrat

La Rambla, 130 / 08002 Barcelona

ISBN: 84-XX-XXXXX-X, obra completa

ISBN: 978-84-393-8329-1






3


UTES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

4


UTES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

� 3

� 1

� 2

� 3

� 1

� 2

5


UTES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

6


UTES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

� 3

� 3

7


UTES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

� 8

� 9

� 8

� 9

8


UTES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

5 �

� 67 �

� 8

� 9

10

�

5 �

� 67 �

� 8

� 9

10

�

9


UTES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

12 �

11

�

13

�

�

14

� 15

�

16

12 �

11

�

13

�

�

14

� 15

�

16

10


UTES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

� 17

18 �19

�

20

�

� 17

18 �19

�

20

�

11


UTES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

21

�

23

� 22

�

� 24

21

�

23

� 22

�

� 24

12


UTES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

� 24

25

�

� 26

� 24

25

�

� 26

13


UTES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

� 27

� 28

29

�

30 i 32 �

30 �

� 33

34 �

� 37

� 36

38 �

39 �

� 40

� 27

� 28

29

�

30 i 32 �

30 �

� 33

34 �

� 37

� 36

38 �

39 �

� 40

14


UTES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

� 35

30 i 32 �

� 33

34 �� 36

� 37

� 40

� 41

� 42

� 43

� 44 i 46

� 45

� 47

� 35

30 i 32 �

� 33

34 �� 36

� 37

� 40

� 41

� 42

� 43

� 44 i 46

� 45

� 47

15


UTES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

� 44

i 46

48 �� 47

� 49

� 50

� 51

�

52

�

52

� 44

i 46

48 �� 47

� 49

� 50

� 51

�

52

�

52

16


UTES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

54 �

55 �

56 �

�

59

� 57

� 58

60

�

54 �

55 �

56 �

�

59

� 57

� 58

60

�

17


UTES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

�

61

�

62

� 63

�

64� 65

�

62

� 63

�

64� 65

18


UTES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

66

�

67

�68

�

�

69 i 70

66

�

67

�68

�

�

69 i 70

19


UTES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

�

72

�

71

�

72

�

71

20


UTES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

1

Monistrol de Montserrat - can MaçanaItin. 2


TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

Interpretació de les fotografies: Josep Nuet Badia

Panorames

Panorames

Versió 2010


Ruta

2

2



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T









3



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T


© F

oto

s: J

. N

uet

Badia

Des del pas dels Francesos veiem les ro-ques del sector de Santa Magdalena,també coneguda pel nom de Tebes,de ressonància bíblica.

la MagdalenaSuperior

la Gorra Frígia

Trencabarrals Roca del Pere

Serra de l’Alzina de les Paparres

V

4



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T


© F

oto

s: J

. N

uet

Badia

Des del mirador de Mossèn Cinto te-nim una bona vista sobre el torrentde Migdia i les muntanyes del sectordel Montgròs.

Montgròs

els Plecs del Llibre Roca Plana dels Llamps la Salamandra

el GegantEncantat

V

Torrent deMigdia

5



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T


© F

oto

s: J

. N

uet

Badia

Cap del Camell dels Ecos

Agulla Lluís Estasen

Agulles del Salt de la Nina

el Frare Gros

Miranda del Lloro

V

Des de la Miranda de Sant Jeroni, lavista absolutament aèria s’estén capa ponent al sector dels Ecos, a primerterme, i també al dels Frares Encan-tats, al fons.

l’Enclusa

6



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T


V

Des del Camell de Sant Jeroni tenim lavisió del coll de Migdia emmarcat en-tre les roques dels Ecos i la Talaia.Aquest coll força profund parteix perla meitat la muntanya de Montserraten dos sectors, cadascun d’ells ambcaracterístiques pròpies.

És una de les zones més abruptes i es-pectaculars de Montserrat.

© F

oto

s: J

. N

uet

Badia

Miranda dels Ecos el Camell dels Ecos la Talaia

coll de Migdiacanal dels Micos

7



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T


© F

oto

s: J

. N

uet

Badia

coll de Migdia

Miranda deSant Jeroni

el Moro l’Albarda Castellana

les Pinasses

Miranda del Moro

el GegantEncantat

Des del Montgròs, mirant al nord-est,veiem el cim culminant de Montser-rat: la Miranda de Sant Jeroni.

V

8



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T


© F

oto

s: J

. N

uet

Badia

el LloroMiranda deles Boïgues

les Bessones

Pas del Príncep la Monja

Agulla Gran del Pas del Príncep

Des del cim del Montgròs la vista cap aponent és molt extensa sobre les in-tricades regions dels Frares Encantatsi de les Agulles, amb dotzenes demonòlits de formes curioses, totsbatejats moltes vegades pels escala-dors que les han anat ascendint to-tes.

V

9



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T


© F

oto

s: J

. N

uet

Badia

Coll de Port Cor de Be

Agulla Vista

l’Enclusa o el Bacallà

el Frare GrosAgulla Gran del Pas del Príncep

el Rei

Des de les Saleres, al camí del coll dePort al coll de les Comes, veiem unapart de la regió dels Frares Encantats.

V

10



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T


© F

oto

s: J

. N

uet

Badia

MontgròsPas del Príncep

Roca dels Aurons

Miranda del Pas del Príncep

Miranda dels Ecos Roca Planadels Llamps

el Patufet

Des del camí del Pas del Príncep al re-

fugi de les Agulles, entre el torrentdel Lloro i el clot del Trago, encaratsa l’est, hi ha una bona vista cap alsEcos i el Montgròs.

V

11



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T


© F

oto

s: J

. N

uet

Badia

Des del camí del Pas del Príncep al re-

fugi de les Agulles tenim una vistadels principals monòlits de la capça-lera del torrent del Lloro.

el Lloro

la Monja el Dit

el Bisbe el Frare Grosl’Asiàtica

V

12



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T


1



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T


Panorames

Àlbum de fotografies

Versió 2010


Ruta

2

2



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T


Direcció i conceptualització: Jordi López Camps

Elaboració dels itineraris: Ramon Ribera-Mariné

Actualització dels itineraris: Jordi López Camps i Josep Nuet Badia

Elaboració de continguts: Josep Nuet Badia

Disseny gràfic i realització: Josep Nuet Badia

Imatges gràfiques: Jordi López Camps, Josep Nuet Badia i Arxiu de Montserrat

© Patronat de la Muntanya de Montserrat, 2010

Patronat de la Muntanya de Montserrat

La Rambla, 130 / 08002 Barcelona

ISBN: 84-XX-XXXXX-X, obra completa

ISBN: 978-84-393-8329-1






3



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T


Les Agulles. Foto: © Jordi López Camps.Pont medieval de Monistrol de Montserrat. Foto: © Josep Nuet Badia.

Les Agulles. Foto: © Jordi López Camps.La colònia i la resclosa de Can Comes. Foto: © Josep Nuet Badia.

4



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T


Les Agulles. Foto: © Jordi López Camps.La font de l’Esquerrà. Foto: © Josep Nuet Badia.

Les Agulles. Foto: © Jordi López Camps.El pont de l’Aeri. Foto: © Josep Nuet Badia.

5



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T


Les Agulles. Foto: © Jordi López Camps.El pont de l’Aeri. Foto: © Josep Nuet Badia.

Les Agulles. Foto: © Jordi López Camps.La brolla de romaní i bruc d’hivern florida. Foto: © Josep Nuet Badia.

6



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T


Les Agulles. Foto: © Jordi López Camps.El monestir de Montserrat. Foto: © Josep Nuet Badia.

Les Agulles. Foto: © Jordi López Camps.La façana del monestir de Montserrat. Foto: © Josep Nuet Badia.

7



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T


Portal de l’antic recinte de Montserrat. Foto: © Josep Nuet Badia.

Monument a Sant Miquel de Josep M. Subirachs. Foto: © Josep Nuet Badia.

8



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T


L’Escala dels Pobres. Foto: © Jordi López Camps.

El monestir de Montserrat pujant cap al pla dels Ocells. Foto: © Josep Nuet Badia.

9



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T


Les Agulles. Foto: © Jordi López Camps.La vall de Santa Maria des de prop de Sant Jeroni. Foto: © Josep Nuet Badia.

Els Flautats i la roca de Sant Salvador. Foto: © Jordi López Camps.

10



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T


El Camell de Sant Jeroni. Foto: © Jordi López Camps.

Les Agulles. Foto: © Jordi López Camps.El Cap de Mort. Foto: © Josep Nuet Badia.

11



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T


Els Ecos i el Camell dels Ecos. Foto: © Jordi López Camps.

Els Plecs del Llibre, el Montgròs i la Salamandra. Foto: © Jordi López Camps.

12



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T


El Mirador del Moro i el Moro. Foto: © Jordi López Camps.

La Talaia. Foto: © Jordi López Camps.

13



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T


La roca dels Aurons i la Vella. Foto: © Jordi López Camps.

El Cilindre. Foto: © Jordi López Camps.

14



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T


La roca de la Vella. Foto: © Jordi López Camps.

La Monja i el Lloro. Foto: © Jordi López Camps.

15



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T


Les Agulles. Foto: © Jordi López Camps.

El refugi de les Agulles «Vicenç Barbé». Foto: © Josep Nuet Badia.

16



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T


El Dau. Foto: © Jordi López Camps.

La Bola de la Partió i la Bitlla. Foto: © Jordi López Camps.

17



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T


Sant Pau Vell i el turó del Castell de la Guàrdia. Foto: © Jordi López Camps.

Les Agulles. Foto: © Jordi López Camps.Can Maçana. Foto: © Josep Nuet Badia.

18



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T


1

Monistrol de Montserrat - can Maçana Itin. 2

Textos de Josep Nuet Badia RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

Monografies

Versió 2010

Monistrol de Montserrat coll de Can Maçana, pel monestir de Montserrat, Sant Jeroni, el Montgròs, coll de Port i la Portella

Ruta

2

2



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

Direcció i conceptualització: Jordi López Camps Elaboració dels itineraris: Ramon Ribera-Mariné Actualització dels itineraris: Jordi López Camps i Josep Nuet Badia Elaboració de continguts: Josep Nuet Badia Disseny gràfic i realització: Josep Nuet Badia Imatges gràfiques: Jordi López Camps, Josep Nuet Badia i Arxiu de Montserrat

© Patronat de la Muntanya de Montserrat, 2010 Patronat de la Muntanya de Montserrat La Rambla, 130 / 08002 Barcelona ISBN: 84-XX-XXXXX-X, obra completa ISBN: 978-84-393-8329-1






3



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

Monistrol de Montserrat Enllaç - coll de Can Maçana pel monestir de Montserrat, Sant Jeroni, el Montgròs, coll de Port i la Portella

2

© F

oto

: J.

Nuet

Badia


4



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

1. El riu Llobregat

Riu que neix al Pirineu, prop de Castellar de n’Hug i desguassa a la Mediterrània, després de travessar el Prepirineu berguedà i la conca interior del Bages, on rep les aigües d’un afluent important: el Cardener. Al peu de Montserrat, on travessa els relleus de la serra Prelitoral, de la qual la muntanya forma part, ja és un curs d’aigua respectable, tot i que té un cabal força irregular. La vegetació de ribera del Llobregat al peu de Montserrat, entre Monistrol de Montserrat i la resclosa del Cairat, és molt alterada i costa reconèixer-hi la vegeta-ció original. En aquesta alteració no hi hem de veure només la mà de l’home, que hi va construir la carretera d’Abrera a Manresa o el col·lector de salmorres, sinó també l’acció de les riuades, que en ocasions han arribat a fer pujar el nivell de les aigües més de deu metres per sobre el seu nivell normal. Actualment, gran part de les ribes són cobertes de densos canyars que es repro-dueixen vegetativament pels rizomes que es desenvolupen fàcilment en els sòls

El riu Llobregat

sota Monistrol de

Montserrat

© F

oto

: J.

Nuet

Badia

5



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

sorrencs i llimosos de la riba. De la vegetació natural només trobem alguns frag-ments de vernedes i alberedes, amb grups de freixes de fulla petita. Molts espais oberts estan coberts de denses i impenetrables bardisses, a les quals els sòls hu-mits i la llum solar donen una vigoria notable. La llera sotmesa a les avingudes més o menys fortes porta una vegetació força nitrò-fila, en la qual les espècies al·lòctones tenen un indret ideal per a reproduir-se. El curs del riu també és un indret important per a la fauna, sobretot ornítica. No és rar poder veure estols d’ànecs collverd (Anas platyrhynchos), nedant a les ai-gües tranquil·les, també algun bernat pescaire (Ardea cinerea), un gran devora-dor de peixos i crancs de riu, i, a l’hivern, el corb marí gros (Phalacrocorax carbo).

Perfil de camp de la

vegetació del Llobregat:

1.Albereda; 2. Canyar;

3. Oms, salzes,

pollancres i bardisses;

4. Bardissa i bardissa amb

arítjol (4’); 5. Alzinar;

6. Pi blanc; 7. Brolla de

romaní

Un branca amb fruits del freixe

de fulla petita

(Fraxinus angustifolia)

© F

oto

: J.

Nuet

Badia

6



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

2. Les roques vermelles de la base de la muntanya

La base de la muntanya de Montserrat, a la riba del riu Llobregat, és formada per roques de materials vermellosos. Aquests materials corresponen a gresos i argiles. Els gresos són unes roques sedimentàries compostes per grans de sorra més o menys arrodonits, amalgamats amb llims o argiles i cimentats per carbonats càl-cics, sílice, òxids de ferro, etc. Popularment se’ls coneix com a pedra esmoladora i, en castellà, arenisca. La descomposició dels gresos dóna sòls força argilosos que retenen bastant bé la humitat. Les argiles són roques sedimentàries formades per detrits, és a dir, per fragments d’una altra roca preexistent. La major part de les partícules de les argiles tenen un diàmetre inferior a 0,6 mm. Per als geòlegs, les argiles són una subdivisió de les lutites, terme derivat del llatí lutum, que vol dir fang. Les argiles són roques molt toves i amb bona retenció de la humitat. Tots aquests materials són d’origen continental i la seva coloració rogenca es deu als òxids de ferro que contenen. Com podem observar, els vessants del peu de la muntanya de Montserrat antiga-ment estaven conreats. Encara hi podem veure molts marges que retenien les fei-

Les roques rogenques

de gres de la base

de la muntanya de

Montserrat. ©

Foto

: J.

Nuet

Badia

7



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

xes en les quals hi havia plantats arbres fruiters, com ara ametllers, o bé ceps. Una observació més afinada ens permetrà constatar que els marges de les feixes eren construïts amb pedra de conglomerat, molt més dura i sòlida que no pas el gres. El fet que aquests vessants es conreessin és degut al terreny força tou i argilós dels materials vermells, que el feia molt més adequat per al conreu que no pas el de sobre els conglomerats. Ara aquests espais són coberts d’una brolla calcícola, és a dir, uns matollars amants dels terrenys rics en carbonats càlcics. Les plantes de les brolles són molt esteses a tota la muntanya de Montserrat, sobretot en els terrenys antigament conreats, els que han estat incendiats o bé on el sòl poc profund no permet la vida dels arbres ni els arbustos grossos.

Els vessants de la base

de la muntanya de

Montserrat, antigament

conreats i ara coberts d’una

brolla de romaní i bruc

d’hivern

Els dos arbustos més

típics de les brolles

calcícoles: el romaní

(Rosmarinus officinalis) i el bruc d’hivern

(Erica multiflora)

© F

oto

: J.

Nuet

Badia

©

Foto

s: J

. N

uet

Badia

8



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

3. L’aeri de Montserrat

Funicular aeri que puja des de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, a la riba del Llobregat, fins al santuari de Montserrat. L’arribada, l’any 1922, de la línia fèrria a Monistrol de Montserrat va plantejar l’oportunitat de construir un sistema de transport alternatiu a la carretera i a l’an-tic cremallera de vapor (1892). Un grup d’empresaris catalans encapçalat per Josep Marsans i Claramunt obtin-gué, el 1928, del rei Alfons XIII, la concessió per a construir i explotar un telefèric. El projectà l’enginyer Ricardo López i va ser construït per l’empresa Adolf Bleichert & Co. de Leipzig (Alemanya), una de les més prestigioses de l’època. Va ser inau-gurat el 17 de maig de 1930. Va tenir un gran èxit perquè permetia fer el viatge fins a Montserrat ràpidament. L’any 1931 s’obre al trànsit el pont sobre el Llobregat que uneix l’estació del tren i de l’aeri amb la carretera de Monistrol. És un pont metàl·lic de jàcera sobre dos puntals de pedra. Al final de la Guerra Civil aquest pont és destruït per les tropes republicanes en retirada. També queda malmesa l’estació inferior de l’aeri. El pont que veiem ara va ser obert l’any 1949. Fou renovat a partir dels puntals de pedra de l’anterior amb unes arcades de formigó que substituïen la jàcera metàl·lica. L’estació inferior està ubicada a l’estació Montserrat-Aeri dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, amb els quals enllaça, i la superior, al costat de la via del

© F

oto

: J.

Nuet

Badia

L’estació inferior de

l’aeri de Montserrat,

situada al costat de la

línia fèrria Barcelona- Manresa.

9



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

cremallera, molt a prop de l’estació terminal i al costat del camí de la Santa Cova. Des del dia de la inauguració han funcionat amb una aturada al final de la Guerra Civil, perquè en la retirada de les tropes republicanes va ser sabotejat. La instal·lació té un recorregut horitzontal de 1.350 m i un recorregut vertical de 1.243 m, que fa que tingui un pendent mitjà de 43-45º. En el seu recorregut els cables portadors tenen dos suports o torres de ciment armat sòlidament fona-mentats en uns esperons de la muntanya. Supera un desnivell de 544 m, entre l’estació inferior, situada a 139 m, fins a la superior, a 683 m. Aquest desnivell és superat per les cabines en cinc minuts i mig de viatge, que el converteix amb el mitjà de transport més ràpid per a pujar a la muntanya.

La línia té dues cabines que poden por-tar un màxim de 35 persones i un ope-rari de la companyia. Cada cabina bui-da pesa 2,175 tones i gairebé cinc to-nes a plena càrrega.

Característiques tècniques Motors: Dos d’elèctrics, completament independents, amb motors de 84 CV a 730 rpm (màquina principal) i 38 CV a 725 rpm (màquina auxiliar), respectiva-ment, i un motor dièsel tèrmic de so-cors de 130 KVA a 1.500 rpm. El mo-tor principal i el de socors desenvolu-pen una velocitat de 5 metres/segon; el motor auxiliar, 2 metres/segon. Cables: Dos cables portadors de 59 mm de diàmetre amb dos cables de tensió de 75 mm de diàmetre. Un ca-ble tractor de 27 mm de diàmetre. Un cable contratractor de 21 mm de dià-metre amb un cable de tensió de 38 mm de diàmetre. Un cable auxiliar de 22 mm de diàmetre amb un cable de tensió de 38 mm de diàmetre. Contrapesos: Dos contrapesos dels ca-bles de tensió dels portadors, de 50.000 kg cadascun. Un contrapès del cable de tensió del cable contratractor de 7.600 kg. Un contrapès del cable de tensió del cable de socors format per dos blocs independents de 5.000 kg cadascun.

Una part de l’aeri de

Montserrat amb les

dues cabines

© F

oto

: J.

Nuet

Badia

10



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

4. La colònia Gomis

Antiga colònia tèxtil, que encara té funció industrial, amb els habitatges i un res-taurant al costat de l’església, situada al peu de la muntanya de Montserrat entre el riu Llobregat i la carretera d’Abrera a Manresa (C-55).

Fotografia que mostra

la situació de la colònia

Gomis, a la riba del

Llobregat i al peu de la

muntanya de

Montserrat

Els edificis de l’església

de la Mare de Déu del

Roser, les antigues escoles i

l’edifici dels habitatges

© F

oto

s: J

. N

uet

Badia

11



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

Va ser fundada el 1891 per l’industrial manresà Francesc Gomis i Soler. Es com-ponia de la fàbrica de filatura i teixits de cotó, una gran nau industrial situada a la riba dreta del riu i, més elevats, al costat de la carretera, els habitatges per als obrers. A partir de 1909, la fàbrica tèxtil també va produir electricitat, que venia als po-bles veïns, Montserrat, Monistrol de Montserrat i Olesa de Montserrat. El 1912, l’empresa és propietària de la Companyia Anònima Manresana d’Electricitat (CAME) i el 1927 van obtenir la concessió per a l’aprofitament hidràulic del Segre a Oliana, on van construir el pantà d’Oliana, inaugurat el 1956. L’any 1945 in-tegraren totes les empreses al grup industrial Forces Hidroelèctriques del Segre. Finalment aquest grup va ser absorbit per Forces Elèctriques de Catalunya (FECSA). La producció d’energia elèctrica va ser abandonada després dels ai-guats de 1971. El 1973 hi instal·laren una fàbrica d’estampats. Sobre la carretera, i molt a prop dels habitatges dels obrers de la colònia, hi ha la capella de la Mare de Déu del Roser, projectada per l’arquitecte Alexandre Soler i March (1874-1949), deixeble de Lluís Domènech i Montaner, i inaugura-da l’any 1930. És un edifici d’estil neoromànic, amb una gran portada, cinc ab-sis i un campanar força petit pel volum de l’edifici, també d’aspecte romànic. Al costat de l’església hi havia unes escoles.

L’església dedicada

a la Mare de Déu

del Roser, a la colònia

Gomis

© F

oto

: J.

Nuet

Badia

12



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

5. El cremallera de Montserrat

Ferrocarril de cremallera que puja des de Monistrol de Montserrat fins al monestir de Montserrat, que substitueix l’antic cremallera de vapor inaugurat l’any 1892 i que va operar fins al 1957. Per a descongestionar el trànsit de la carretera i l’aparcament del monestir, el govern de la Generalitat de Catalunya acordà (9-I-1990) encomanar als Ferrocar-rils de la Generalitat de Catalunya l’execució de les obres de restitució i explotació del cremallera de Montserrat que permetés un flux alt de transport de viatgers (1.200 passatgers/hora). El nou cremallera aprofita la traça de l’antic, però ha calgut construir unes quan-tes obres infraestructurals importants, com el túnel de la Foradada, de 164 m, perforat entre l’estació de Monistrol de Montserrat-Enllaç i Monistrol de Montserrat-Vila; el pont del Centenari, de 480 m de longitud i cinc d’amplada amb vuit piles de formigó amb una altura màxima de 37 m sostenen nou trams de gelosia espacial de tubs d’acer de longituds entre 35 i 70 m, que salva el riu Llobregat; l’estació de Monistrol-Vila, de dos nivells, i l’aparcament per a mil cot-xes, en tres plantes, i un gran pati per a setanta autocars; el pont del Pas a nivell, que substitueix el pas a nivell de l’antic cremallera ala carretera de Monistrol de Montserrat a Montserrat, on hi havia el guardabarreres amb el seu gos —el qual, disfressat de ferroviari, es posava dret al pas del tren—, que es va convertir en una de les atraccions del viatge en cremallera, i l’estació subterrània de Montserrat, sobre el torrent de Santa Maria que desguassa per un col·lector, situada a la plaça de la Creu —que s’ha pogut ampliar amb 700 m²—, al davant de les noves bo-tigues, el bar i el self-service.

El pont del Centenari, que salva

el riu Llobregat, en el tram

entre Monistrol-

Enllaç i Monistrol- Vila on el

ferrocarril és d’adherència

© F

oto

: J.

Nuet

Badia

13



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

La via té una longitud total de 5.238 m, amb 1.128 m de via d’adherència i 4.110 m de via amb cremallera. A més, a la meitat del trajecte hi ha 420 m de doble via per a l’encreuament de trens ascendents i descendents. Salva un desnivell de 550 m, amb rampes màximes del 15,6%. La via munta dos carrils de 48 kg/m, sobre unes travesses de ferro corbat en forma d’èpsilon, que ja s’havia instal·lat a la línia de Núria. Al mig dels dos carrils hi va la cremallera del sistema Abt, de doble làmina. La catenària del cremallera es compon d’un fil sustentador i dos fils de contacte sostinguts per pals i mènsules metàl·liques i compensada amb contrapesos. Els pals també porten suspesa una línia d’alimentació (feeder), a la qual s’han posat uns protectors per a evitar les electrocucions accidentals d’ocells. Els sistemes d’enclavaments i senyalització permeten la total seguretat en la cir-culació. El control del compliment de la senyalització per part dels maquinistes es fa amb balises, que, en cas de passar un senyal en vermell, aturen el tren. A Monistrol-Vila hi ha el centre de regulació de la línia. Els automotors articulats mixtos adherència-cremallera (model GTW 2/6), han estat fabricats per l’empresa Stadler de Busnang (Suïssa). Tenen l’amplada de via mètrica i porten el sistema de cremallera Abt, igual que el cremallera de Núria. Estan formats per dos mòduls, on viatgen els passatgers, recolzats cadascun so-bre un bogi portant. Els dos mòduls estan units per un mòdul central, amb un bogi tractor, on hi ha els motors de tracció i tot l’aparellatge, dispositius electrò-nics i el pantògraf que pren el corrent elèctric de la catenària. Els dos mòduls de passatgers s’intercomuniquen a través del mòdul central per un passadís. Els dos motors asíncrons de corrent altern trifàsic que porta cada automotor són alimentats de la catenària a través d’un ondulador. La tensió de la línia d’alimen-

L’estació de Monistrol-

Vila amb una

moderna coberta de

fusta corbada

© F

oto

: J.

Nuet

Badia

14



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

tació és de 1.500 Vcc. Aquests motors poden generar una potència màxima de 800 kW, que equivalen a 1.087 CV. Cada automotor té una tara de 45 tones, amb un pes total amb passatgers de 60 tones. Cada unitat té 36,43 m de llarg. Circulen a una velocitat màxima de 45 km/h en adherència i de 30 km/h en crema-llera ascendent, en rampa del 15%, i 24 km/h en cremallera descendent, en rampa del 15%. El sistema de frenatge, tant en adherència com en cremallera, és triple: fre electro-dinàmic amb recuperació d’energia (fre reostàtic), fre mecànic d’aire comprimit i fre d’immobilització i emergència. Els automotors tenen una cabina de conducció a cada extrem, que només ocupa la meitat del frontal, amb l’altra meitat amb dos seients per a viatgers. Cada automotor porta 108 seients fixos i deu d’abatibles, amb un espai per a persones amb mobilitat reduïda, i admet un total de 200 viatgers, que gaudeixen d’una magnífica vista de la muntanya de Montserrat, de Monistrol i de la vall del Llobregat, gràcies a les finestres panoràmiques. Els portaequipatges se situen no pas sobre les finestres sinó a l’espai entre els seients. Els automotors van equipats amb aire condicionat i són decorats interiorment amb colors clars de la gamma dels blancs i verds. Exteriorment van pintats d’un color verd intens, igual que els funiculars de Sant Joan i la Santa Cova. Actualment hi ha cinc unitats en funcionament que porten la matrícula i el nom, referit a cims montserratins: El Cavall Bernat (AM1), Sant Jeroni (AM2), El Montgròs (AM3), Els Flautats (AM4), Les Agulles (AM5).

Un tram de via doble

entre el torrent de les Guilleumes i

la Maçanera, que permet

l’encreuament de combois

© F

oto

: J.

Nuet

Badia

15



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

6. El monestir de Montserrat

Monestir de l’orde benedictí i santuari dedicat a la Mare de Déu on es venera la Mare de Déu de Montserrat, situat a 720 m en el vessant d’una muntanya de conglomerats retallada en multitud d’agulles de curioses formes modelades per

l’erosió. La imatge de la Mare de Déu que s’hi venera és romànica, del segle XII, poli-cromada. És la patrona de Catalunya, però la seva veneració s’ha estès per tot el món. Lloc de vida eremítica, probablement de l’època visigòtica, l’abat Oliba fundà (1025), a l’ermita de Santa Maria, un petit cenobi, que esdevingué priorat el 1082 i abadia el 1409. Durant els segles següents tingué un gran desplegament i anà creixent. Tenia moltes possessions i fundacions a Europa i Amèrica i un gran auge cultural (escola de música, escolania, scrip- torium, impremta). Entre els seus mon-jos hi havia figures importants en dife-rents camps de les arts o les ciències.

Portalada de l’antiga església

romànica de Montserrat

El santuari i monestir

benedictí de Montserrat

© F

oto

s: J

. N

uet

Badia

16



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

Les repercussions del Cisma d’Occident també afectaren Montserrat, que entrà en una progressiva decadència a finals del segle XV. El 1493 quedà annexat a la con-gregació de Valladolid, cosa que comportà un seguit de dificultats i tensions. La basílica actual va ser edificada durant el segle XVI quan era abat Bartomeu Garriga. Al llarg de la seva història ha sofert moltes vicissituds, entre elles la des-

trucció pels francesos, l’any 1811, i la desamortització de Mendizábal de 1835. El 1844 retornà de l’exili l’abat Josep Blanch i es tornà a reobrir el monestir i començà lentament la restauració, que rebrà l’impuls decidit, a partir de 1862, de l’abat Miquel Muntadas, un home enèrgic i d’un caràcter infatigable. Pre-sidí les festes del Mil·lenari de Montserrat i la coronació canònica de la imatge de la Mare de Déu (1881- 1882). Els abats posteriors han apro-fundit en l’essència de Montserrat: san-tuari i monestir arrelat al país. Així Montserrat ha esdevingut un cen-tre espiritual i també cultural (escolania, publicacions, museu, estudis bíblics). A més, s’ha distingit per defensar els drets nacionals de Catalunya en els temps difícils de la dictadura del general Fran- co (1939-1975).

La imatge romànica de

la Mare de Déu de

Montserrat

La basílica de Santa Maria de

Montserrat, durant una ceremònia

de la Vetlla de Santa

Maria

17



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

L’Escolania de Montserrat a l’altar major

de la basílica

La sala d’arqueologia de l’Orient bíblic del Museu de Montserrat, que aplega una important col·lecció reunida pel P. Bonaventura Ubach

La sala de pintura

antiga del Museu de

Montserrat. Al fons es

pot distingir una de les peces més importants

del museu: el quadre Sant Jeroni de

Michelangelo Merisi da

Caravaggio

18



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

7. L’alzinar amb boix

La major part de la zona alta de la muntanya de Montserrat és coberta per boscos més o menys densos d’alzines (Quercus ilex ssp. ilex) un arbre mediterrani de fulla perenne. Els alzinars tenen un sotabosc relativament dens, però que presenta diferències segons si es fan a baixa altitud o en cotes més elevades. Els alzinars de la part alta de Montserrat presenten una característica fàcil d’observar fins i tot per a les per-sones no expertes, que és la disminució dels arbustos típicament mediterranis com el marfull (Viburnum tinus ssp. tinus) i l’augment del boix (Buxus sempervirens), un arbust de distribució submediterrània de fulla ovalada lluent i perenne. Si observem amb una mica de detall la composició del bosc constatarem que les plantes més abundants d’aquest alzinar són, a més de l’alzina (Quercus ilex ssp. ilex), el boix (Buxus sempervirens), que acostuma a recobrir més de la meitat de la superfície del bosc, i el galzeran (Ruscus aculeatus). En els indrets especialment humits, l’alzinar amb boix pot estar enriquit amb altres arbres, sobretot caducifo-lis, la blada de fulla gran (Acer opalus ssp. opalus), el tell de fulla gran (Tilia platyphyllos) o bé la moixera (Sorbus aria ssp. aria), o altres arbres perennifolis com el grèvol (Ilex aquifolium). També hi trobarem alguns arbustos de l’alzinar, com el marfull (Viburnum tinus ssp. tinus) o l’esparreguera (Asparagus acutifolius), però sempre molt poc abun-dants. L’itinerari ens farà travessar alzinars amb boix en diversos indrets de la muntanya, sobretot a les obagues, com ara el torrent de Santa Maria, els vessants del torrent de Migdia i l’obaga de la cova de les Pruneres.

Un alzinar amb boix a

la vall del torrent de

Santa Maria

© F

oto

: J.

Nuet

Badia

19



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

8. L’antiga ermita de Sant Jeroni

Ermita edificada, molt probablement durant el segle XV, a recer d’una roca, en una petita carena rocosa. Molts anys més tard, sobre les ruïnes de l’antiga ermita, s’hi bastí un restaurant, que també ha desaparegut. Segons l’abat Pere de Burgos, l’ermita «esta bien edificada; casi nunca se habita por ser muy perjudicada de frios, humedades y vientos». Pel que coneixem, la construcció va tenir constants problemes. Va ser refeta els anys 1536, 1541, 1590 i també després de 1721 i durant el quatrienni 1781-1785. Va ser destruïda du-rant la Guerra del Francès i ja no la van reconstruir més. La construcció no era gaire gran, però suficient per a un ermità. Tenia dues cister-nes, per a recollir l’aigua de la pluja, ja que ni a l’indret, molt elevat, ni a prop no hi ha cap font. A més, tenia dues «apacibles plaçuelas», segons refereix Gregorio de Argaiz (1677). El 1858 només en restaven algunes parets. Uns anys més tard, en 1879, en aquest mateix lloc on havia estat l’ermita de Sant Jeroni hi havia una barraca, o una ca-seta, com descriu Artur Bofill un any més tard, on l’Associació d’Excursions Cata-lana col·locà el primer termòmetre de màxima i de mínima. En aquesta caseta la família Bacarisas, que regentava la Posada de las Cuevas de Collbató, hi feien menjars per als que pujaven a Sant Jeroni.

Gravat de l’antiga

ermita de Sant Jeroni

i Santa Maria la

més alta, que figura a l’obra de

l’abat Muntadas

de 1867

20



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

Unes regates a la

roca per a recollir

aigua de la pluja que omplia la

cisterna de l’antiga

ermita de Sant Jeroni

Segons Gaietà Cornet, el 1858 només quedaven de l’antiga ermita uns «lienzos de paredes ruinosos y una cisterna que suministra una excelente agua». Posterior-ment s’hi edificà un restaurant que s’abandonà uns anys més tard i finalment va ser derruït. Ara només queda la plataforma on estava edificat i una cisterna. El 10 de març de 1891 es beneí una nova capella dedicada a Sant Jeroni, prop de l’ermita antiga. En concret està situada en una carena planera vora l’inici de la canal de Sant Jeroni, voltada de densos alzinars. Aquesta capella és la que conei-xem actualment, però no té res a veure amb l’antiga ermita.

© F

oto

: J.

Nuet

Badia

Algunes parets

mostren on era l’antiga

ermita de Sant Jeroni.

El mur arrodonit formava part de l’antic

restaurant de Sant

Jeroni

21



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

9. El mirador de Mossèn Cinto

Al costat del lloc de l’antiga ermita de Sant Jeroni ara hi ha un petit mirador amb una barana amb bona vista sobre el Camell de Sant Jeroni, els Plecs del Llibre i el Montgròs. En el mirador hi ha un monòlit dedicat al poeta i eclesiàstic Mn. Jacint Verdaguer. El monòlit, de línies molt simples, és construït amb pedres de Montserrat. Porta una placa de pedra amb una llegenda que diu: «Els excursionis-tes a Mossèn Cinto Verdaguer, 30-XI-1952». A desgrat del que diu la placa, aquest mirador s’inaugurà el dia 21 d’octubre de 1956. Amb motiu dels cinquanta anys de la mort de Mn. Jacint Verdaguer, els excursionistes li van voler fer un homenatge al marge de la Delegación Catalana de la Federación Española de Montañismo. Van formar una comissió presidida per un membre del Club Excursionista de Gràcia que va ser el promotor de la idea i es posaren a treballar en un homenatge que havia de concentrar els excursionis-tes a la Vil·la Joana de Vallvidrera per col·locar-hi la placa el dia 30 de novembre de 1952. També s’havia programat un altre acte al monument de Mn. Cinto al camí dels Degotalls de Montserrat. A més s’edità un llibret escrit totalment en català. La prohibició del governador civil de la província, Felipe Acedo Colunga, va fer suspendre els actes. De tota manera no van desistir de col·locar la placa que tenien preparada. Després de moltes gestions es pogué col·locar al cim d’una roca el mateix dia que s’entronitzà la segona imatge de la Mare de Déu de Montserrat al cim del Cavall Bernat, en ocasió del 75è aniversari de la coronació de la Mare de Déu de Montserrat com a patrona de les diòcesis catalanes. En aquesta ocasió la placa va ser beneïda pel caputxí P. Basili de Rubí, el qual segui-dament va celebrar l’Eucaristia. A la tarda, els excursionistes foren rebuts per l’abat Aureli M. Escarré al monestir. Li van oferir un diploma de l’Homenatge dels ex-cursionistes a Mossèn Jacint Verdaguer, amb una medalla i en el qual consten les dates del frustrat homenatge del 1952 i del dia de la inauguració del mirador.

El mirador de Mn.

Cinto situat sobre una roca que

arreceraba l’antiga

ermita de Sant Jeroni, que estava

construïda a l’esquerre de la roca

© F

oto

: J.

Nuet

Badia

22



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

10. El cim de Sant Jeroni

Cim més alt de Montserrat que presenta dues puntes tallades per una enorme cinglera al N i a l’E. La punta E, on hi ha el mirador, té 1.236,8 m, i la de l’W, on hi ha el vèrtex geodèsic, 1.231,4 m.

El mirador, protegit per una sòlida ba-rana de ferro, té una vista panoràmica molt extensa sobre la part central de Catalunya, els Pirineus i la serralada Prelitoral. En dies excepcionalment clars asseguren que s’hi pot veure l’illa de Mallorca. Hi ha una taula d’orientació que ajuda a reconèixer la terra que es veu. Aques-ta taula col·locada a iniciativa del Cen-tre Excursionista de la Comarca de Bages, amb la col·laboració del Mones-tir de Montserrat, el Patronat de la Muntanya de Montserrat, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Cata- lunya, va ser inaugurada el 13 de juliol de 1986. En aquest cim, segons el viatger anglès Henry Cock, que visità les ermites en

Taula d’orientació

del cim de Sant Jeroni

© F

oto

s: J

. N

uet

Badia

Placa del peu de la taula

d’orientació que recorda

els impulsors de la

iniciativa

23



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

L’antic mirador que

hi havia al cim de Sant

Jeroni

1585, hi havia una creu de fusta. En el segle XVIII s’hi construí una capella, co-neguda com a Santa Maria la més alta, que, segons la descripció de l’erudit alemany Wilhelm von Humboldt, que visità Montserrat el 1800, era molt pe-tita i hi havia un estret camí voltat per una balustrada. A la primeria del segle XX, en el cim s’hi construí un mirador cobert de planta circular, coronada amb una imatge del Sagrat Cor, obra de l’escultor manresà Joan Flotats i Llucià, deixeble dels escul-tors Agapit i Venanci Vallmitjana. Dins l’edificació hi havia una ullera per a mi-rar a l’entorn. Aquesta construcció amb el temps acabà abandonada i s’enrunà.

Una visió de les Agulles

de Montserrat

des de Sant Jeroni

24



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

11. La teixeda del Montgròs

Aquest bosc on predomina el teix (Taxus baccata) es fa a les canals i altres espais relativament abruptes de Montserrat. El bosc no és gaire regular ni dens, format, a més del teix, per altres arbres caducifolis, com l’avellaner (Corylus avellana) o el tell de fulla gran (Tilia platyphyllos ssp. platyphyllos), que acostumen a ser les es-pècies dominants, acompanyats per algunes herbes dels indrets ombrívols. Actualment, a Montserrat, les teixedes no tenen gairebé espècies herbàcies a cau-sa de l’erosió del sòl, pels aiguats, el trepig dels excursionistes i escaladors i les

furgades dels senglars. Ara, a les teixe-des com la del peu del Montgròs, hi ha, a més del teix, el tell de fulla gran i l’ave-llaner, alguns aurons (Acer opalus ssp. opalus), boix (Buxus sempervirens) i gal-zeran (Ruscus aculeatus), un petit ar-bust mediterrani amant dels indrets ombrívols. La teixeda sempre viu als indrets poc o molt abruptes lligats a les roques calcà-ries, com ara les canals, relleixos dels cingles i al peu dels espadats, sempre al vessant nord i en espais ombrívols. La descripció primera de la teixeda la va fer Oriol de Bolòs, l’any 1967, en la seva obra Comunidades vegetales de las comarcas próximas al litoral situadas entre los ríos Llobregat y Segura, publi-cada a les Memorias de la Real Acade- mia de Ciencias y Artes de Barcelona, núm. 724 (vol. XXXVIII, 1). I l’inventari tipus, és a dir, l’inventari més represen-tatiu de la comunitat, va ser pres a la canal de Santa Cecília, ara coneguda com a canal de Sant Jeroni, a 1.050 m.

© F

oto

s: J

. N

uet

Badia

Una vista de l’interior de

la teixeda del

Montgròs

El boix (Buxus

sempervirens)

El galzeran (Ruscus

aculeatus)

25



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

12. La primera ascensió excursionista al Montgròs

A finals del segle XIX, quan l’excursionisme començava a agafar força, la muntanya de Montserrat era un objectiu freqüent dels excursionistes. De tota manera, els recorreguts que es feien se circumscrivien generalment al sector de la muntanya comprès entre el monestir i el cim de Sant Jeroni, en el qual hi ha les ermites. El desig de conèixer el Montserrat més ignot portà Cèsar August Torras, aleshores un membre destacat de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, entitat pionera de l’excursionisme català, a fer una excursió al sector occidental de la muntanya i en concret al Montgròs, aleshores un indret gairebé desconegut per als excursionistes, però no pas per als carboners i els pastors. Ell mateix publicà el relat de la primera ascensió al Montgròs, a la revista La Renaixensa (10: 193-202). L’itinerari que descriu el porta de Collbató fins a prop de can Jorba, on, prenent el camí dels Francesos, puja fins al coll del Bassal dels Gats, continua davallant a la canal de Migdia, la qual remunta fins a prop del coll de Migdia, puja a la font de la Cadireta i, per una escletxa entre dues roques, un pas molt espectacular, fins a una cornisa que porta a la base del Montgròs, on ja només queda enfilar-se a un collet i per l’arrodonida gropa carenera fins al cim. Dalt del cim fa una extensa relació del panorama i de les agulles que es veuen. Tornà per la Coma dels Naps de Baix, descens que qualifica de molt difícil a causa d’haver-se de despenjar per estretes escletxes de roca, travessar llocs vertiginosos assegurant els peus i les mans en algunes plantes o en petits relleus de la roca.

La descripció

de la primera

ascensió excursionista al Montgròs

a la revista La

Renaixensa

26



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

13. Les clarianes del bosc

En anys d’intenses sequeres, com les de 1994, moltes alzines i altres arbres no han pogut resistir la manca d’aigua i han mort o bé se’ls han assecat les branques principals. A partir d’aquests episodis de sequera hi ha un canvi radical en les condicions ecològiques del bosc: l’entrada de molta més llum, que porta aparellada l’entrada de plantes herbàcies que no podien viure dintre el bosc, precisament per manca de llum. Normalment són plantes que trobaríem naturalment a les clarianes. La planta més notable que trobem en aquestes clarianes o en els boscos esclaris-sats i que fan poca ombra, a causa de les sequeres, és la belladona (Atropa belladonna), una planta tòxica de grans fulles, flors grosses de color grogós amb tocs moradosos i fruits negres, esfèrics i brillants. Juntament amb la belladona, sovint trobem les esponeroses mates del ripoll de fulla ampla (Oryzopsis paradoxa), una gramínia alta com una persona, que tro-bem al llarg de molts camins humits. Altres plantes, sobretot de les bardisses, com l’esbarzer (Rubus ulmifolius), acostumen a viure també a les clarianes.

La belladona (Atropa

belladonna), a l’esquerra, i el ripoll de fulla ampla (Oryzopsis paradoxa), a la dreta

Una clariana del bosc d’alzines

coberta d’un herbassar

dens de belladona, amb ripoll

de fulla ampla i

esbarzers

© F

oto

: J.

Nuet

Badia

27



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

14. El conglomerat

La muntanya de Montserrat és formada majoritàriament per roques conegudes genèricament com a conglomerats. Per a explicar fàcilment que és el conglome-rat, podem dir que és una roca semblant al formigó. Tècnicament és una roca detrítica de gra gros, amb més de la meitat dels elements que la componen més grossos de 2 mm de diàmetre, arrodonits o angulosos. Els espais entre els materials més grossos generalment és ple d’una matriu de sorra o argila i pel ciment, que a Montserrat és calcari, que ho lliga tot i en fa una roca molt dura. Habitualment es distingeix el conglomerat amb els materials més grossos arrodo-nits (còdols), que rep el nom de pudinga, i el que té els materials més grollers cantelluts, que s’anomena bretxa. El nom de conglomerat prové del llatí conglomeratum. En català també es coneix com a pinyolenc o pedra pinyonenca. Els conglomerats de Montserrat són formats majoritàriament per còdols calcaris mesozoics, però també hi podem distingir alguns fragments de quars i d’esquis-tos.

Un detall de la roca de

conglomerat de

Montserrat

© F

oto

: J.

Nuet

Badia

28



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

15. La cova de les Pruneres

Situada a la vall del torrent de les Grutes, al peu del camí entre el coll de Port i el coll de les Comes, trobem la cova de les Pruneres. Estrictament es tracta d’una balma ampla i fonda formada a partir de l’erosió diferencial d’un estrat de gresos vermells, més tous, entre altres dos de conglome-rat, més compactes, que formen el sostre i el terra. Com altres balmes de la regió de les Agulles (la cova de la Partió, la balma de la Font de l’Esllavissada, la de la canal Ampla), la balma de les Pruneres era molt utilitzada pels escaladors que anaven a grimpar a les Agulles, pels anys quaranta i cinquanta. Com que l’indret quedava una mica desavinent, hi pujaven a la vigília, sopaven, dormien a la balma i l’endemà podien escalar des de bon matí. Quan Josep Manuel Anglada va ser nomenat vocal de la Federación Española de Montañismo, va reunir els presidents de les entitats excursionistes i entre tots organitzaren un pla per a millorar les condicions d’escalada a Montserrat, com ara deixar llibres registre als cims, arranjar els punts de ràpel o condicionar indrets de bivac en algunes balmes de la muntanya. Durant tot l’any 1959, membres del Grup d’Alta Muntanya (GAM) del Club Mun-tanyenc Barcelonès (CMB), van arranjar la balma de les Pruneres durant els dies que tenien de festa, i prepararen alguns compartiments: dormitori, dipòsit de lle-nya, menjador amb llar de foc. El dia de la inauguració (1960) es reuniren a la balma un bon grup d’escaladors, el P. Hugó Fillol, un dels monjos escaladors de Montserrat, oficià l’Eucaristia i hi hagué els discursos de rigor a càrrec de Francesc Martínez Massó, que uns anys més tard seria president de la Federación Catalana de Montañismo, i d’Estanislau Pellicer i Navarro, expresident de la Delegación Catalana de la Federación Española de Montañismo. Després diferents cordades escalaren un bon nombre d’agulles dels voltants i al migdia es féu un dinar de germanor.

La cova de les Pruneres,

un antic refugi

d’escaladors

29



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

16. La font de l’Esllavissada

Font que regalima en un estrat de roques vermelloses de gres al S del coll de Port. La situació d’aquest degotall és molt curiosa i espectacular. Se situa a l’interior d’una balma, formada per les roques rogenques erosionades pel fet de ser menys dures que els conglomerats que tenen a sobre i que formen el sostre de la balma.

A més, la boca de la balma està parcial-ment coberta per una gran llosa de con-glomerat que es va esllavissar del cingle a la base del qual hi ha la font. D’aquí li ve el nom. A Montserrat són freqüents els despre-niments i les esllavissades de roques, a causa de les fissures dels conglomerats, que fan que els blocs no es trobin tots sòlidament lligats, i dels estrats de ma-terials més tous, generalment rogencs, que s’erosionen més ràpidament que no pas els conglomerats. Aquests con-glomerats sovint queden sense base que els sustenti i la força de gravetat que han de suportar els desequilibra fatal-ment al buit.

Grans blocs de

conglomerat trencats a

l’entrada de la balma

Un fragment de l’interior de la balma

amb la font de

l’Esllavissada. La font,

pròpiament, és una petita

cisterna tapada que

recull els degotalls

d’un estrat de gresos

vermells

© F

oto

s: J

. N

uet

Badia

30



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

17. El refugi de les Agulles «Vicenç Barbé» Refugi construït a la regió de les Agulles, en un esperó entre el torrent dels Cirerers i el de les Boïgues, enmig d’un circ tancat i voltat de monòlits montserratins, a 890 m [Coordenades UTM: 31T 398839,4606987]. El refugi està dedicat a l’escalador Vicenç Barbé i Lledós (Barcelona 1916 - Montserrat 26-7-1942), que morí en caure i trencar-se-li la corda quan escalava la roca de la Caputxa, ara coneguda com a agulla Vicenç Barbé, fent cordada amb el seu cosí Emili Barbé. Era un gran escalador que havia fet la primera ascensió a les agulles de la Talaieta, la Nina, el Setrill, la Vella, l’agulla del Miracle i el Frare Petit. En record seu, a la regió de les Agulles, li han estat dedicades algunes ro-ques: l’agulla Barbé o la Talaieta d’en Barbé. Aquest refugi va ser promogut pel Centre Excursionista de la Comarca de Bages, que el 1955 presentà el projecte a la Comissió de Refugis, poc més tard millorat per la mateixa entitat bagenca. Per a construir-hi el refugi, Joan M. Cases de Muller, un propietari del Bruc, va cedir, el 1958, una superfície de 1.575 m2 de la seva finca el Corral de Can Pasqual, a la Delegación Catalana de la Federación Española de Montañismo. El Patronato Nacional de la Montaña de Montserrat aprovà el projecte el 1959. La Diputació de Barcelona aportà una subvenció que permeté pagar bona part de l’obra. Pertany a la xarxa de refugis de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).

© F

oto

: J.

Nuet

Badia

31



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

Edifici inaugurat el 15 de gener de 1961, que consta de dues plantes que es co-muniquen amb una escala interior de construcció recent, feta entre l’octubre del 2004 i el febrer del 2005 pel Comitè de Refugis de la FEEC, arran dels efectes de-vastadors d’un tornado que va afectar de ple el refugi el 17 d’agost del 2003. A la planta superior hi ha la sala menjador i el dormitori destinat als usuaris. A la planta inferior hi ha l’habitatge del guarda; a més, hi podem trobar les ressenyes de les vies d’escalada de la regió, el llibre de «piades», la llista de preus i hi podem demanar begudes i àpats. El refugi té vint places, repartides en dues lliteres amb deu matalassos cadascuna, on els usuaris han de portar el sac de dormir. El menjador té una capacitat apro-ximada per a vint comensals i està equipat amb tres taules de ferro amb bancs i tamborets. La calefacció es fa amb una estufa de llenya. Disposa de llum elèctric amb fluorescents alimentats amb plaques solars. Per a cuinar cal portar un fogó o contractar els serveis de cuina del guarda. Hi ha aigua, però està limitada a l’ai-gua de pluja que es recull en els dipòsits. El lavabo consta d’una pica per a rentar- se les mans i d’una petita dutxa amb aigua calenta, amb un escalfador de butà i propulsada per una bomba de 12V. La dutxa i el WC són operatius si hi ha aigua suficient. El proveïment d’aquest refugi (menjar, begudes, bombones de butà, etc.) el fa el guarda a peu. El guarda del refugi és Xavier García Burgas des del 14 de febrer de 1994. Contac-te per telèfon: 607 743 070 o correu electrònic [email protected]. Refugi guardat tots els caps de setmana de l’any, a excepció de Nadal i Sant Este-ve. En absència del guarda, la planta superior està oberta. S’hi arriba a peu des de l’escola del Bruc en 1.30 h o des de can Maçana en 0.30 h.

El refugi de les Agulles

«Vicenç Barbé»

© F

oto

: J.

Nuet

Badia

32



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

18. Sant Pau Vell

Església del castell de la Guàrdia, ara un edifici en ruïnes, consolidades i restaura-des, situada a 823 m [31T 397915,4607191], en un replà de la carena al sud d’un turó cònic, dalt del qual hi ha les restes de l’antic castell de la Guàrdia, documentat l’any 931. Aquest turó està situat entre el collet de Guirló i el coll de Can Maçana. L’edifici que veiem ara correspon a l’antiga parròquia de Sant Pau de la Guàrdia, és a dir, l’ampliació de la capella del castell de la Guàrdia, que va ser consagrada el 1084. Aquest edifici era format per una nau, ampliada els segles XIII-XIV, amb una capella adossada, i encara conserva una bona part dels murs i un fragment de la volta, que ja no és de mig punt sinó apuntada. A les parets encara s’hi pot veure un fragment d’opus spicatum, forma de cons-trucció medieval que col·locava les pedres en forma d’espiga de peix i que corres-pondria a la construcció més primitiva de l’església del castell.

Les ruïnes de Sant Pau Vell,

al peu del turó del

Castell de la Guàrdia

33



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

Va ser la primera parròquia del terme del Bruc, fins que en va dependre com a sufragània, quan el terme de la Guàrdia es despoblà en el segle XV. Durant els segles XVII i XVIII, la vella esglé-sia de Sant Pau va ser una capella amb ermitans que en tenien cura. Entre els anys 1740 i 1742 el temple fou aban-donat definitivament i se’n va construir un de nou, més avinent, al costat del mas del Forn del Vidre o ca n’Elies, que correspon al nucli actual de Sant Pau de la Guàrdia, reemplaçant una església dedicada a sant Abundi. Té molt bona vista sobre les parets i les agulles del serrat de la Portella i dels Pallers, a l’extrem occidental de la regió de les Agulles.

Les ruïnes de Sant Pau Vell,

amb la nau primitiva

a l’esquerra, i la nau més

moderna, de volta

lleugerament apuntada, a la dreta

La volta de mig punt de la part més

antiga de l’església

34



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

19. Can Maçana

Mas gran, actualment tancat, situat al costat del coll del mateix nom, on hi ha l’entroncament de la carretera del Bruc a Manresa (BP-1101) amb la que porta al santuari de Montserrat (BP-1103).

Aquesta antiga masia del terme de la Guàrdia va ser, entre els segles XVI i XIX, possessió del monestir de Montserrat. Amb la desamortització del govern de Juan Álvarez Mendizábal —supressió dels ordes religiosos i la subhasta dels seus béns—, de 1835, passa a mans privades. A la llinda de la porta es pot veure una pedra amb l’escut de Montserrat i la data de 1791. Durant la Primera Guerra Carlina o Guer-ra dels Set Anys, es produí un fet d’ar-mes al coll de Can Maçana. Durant

Escut de Montserrat

a la porta de can

Maçana

Can Maçana, amb el turó del Castell de la Guàrdia i, al fons, la muntanya de Montserrat

© F

oto

s: J

. N

uet

Badia

35



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

aquesta guerra, el Bruc estigué sota la vigilància constant de les tropes isabeli-nes, les quals van fortificar can Maçana i alguns punts de la rodalia, com proba-blement castell Ferran, a causa de la importància estratègica de l’indret. Assabentats els carlins d’aquests treballs de fortificació, van fer una incursió amb una columna comandada pel famós guerriller Benet Tristany. A pesar de l’es-tratagema de vestir-se com les tropes governamentals per fer-se passar per li-berals, van ser descoberts i hi hagué un enfrontament, cos a cos, en el qual la pitjor part se l’emportaren els liberals, que, tot i rebutjar els carlins, sofriren cinquanta baixes i el mateix nombre de ferits.

Els murs espitllerats d’un baluard que hi ha en un angle de la casa corresponen a les fortificacions de la Primera Guerra Carlina (1833-1840), així com també part de la torre coneguda com a castell Ferran, situada al sud del mas, dalt d’unes roques, dominant el camí del coll i que posteriorment va ser una estació de la xarxa del telègraf òptic militar.

La façana de can

Maçana

© F

oto

s: J

. N

uet

Badia

Un petit baluard

amb espitlleres

construït per les tropes

isabelines durant la

Primera Guerra Carlina

36



TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

Monistrol de Montserrat coll de Can Maçana, pel monestir de Montserrat ... · tir de Sant Benet,...

Documents

Transcript of Monistrol de Montserrat coll de Can Maçana, pel monestir de Montserrat ... · tir de Sant Benet,...