L ’ A C T U A L I T A T E C O N Ò M I C A D E L P R I N C I P A T

N Ú M E R O 1 1 1

Divendres, 13 de desembre del 2019

Negociacions entre Andorra i Israel per a un conveni de no doble imposició

Andorra se situa per sota de la mitjana europea en termes de pobresa

Els dos països cooperaran en estratègies d’atracció de capital estranger i en iniciatives de l’àmbit tecnològic

Les persones que es troben en risc és un 12,8% inferior a les xifres que presenten els països del continent

L’IPC avançat indica una tendència a l’alça del 0,6%

Les matriculacions de vehicles pateixen un descens del 2,5%

El consum elèctric durant el mes de novembre té un augment del 8,3%

Les de turismes baixen un 7,9%, mentre que les motocicletes i ciclomotors pugen un 28,9%

Pàg 4 Pàg 4 Pàg 4 Pàg 4

Consultori fiscal

Jaime MesasPàg 3

Pere Brachfield

Marta Felipó

Pàg 3Pàg 2

Cobrir el risc d’impagament mitjançant l’assegurança de crèdit

El desbloqueig de la renda variable de BPA a Credit Suisse

Els robots i la seva fiscalitat

Setmanes enrere un amic em deia que estava encan-tat amb el robot aspirador que li havien regalat pel seu aniversari, em va comentar

que també comptava amb l’ajut d’un robot planxa...

No cal dir que no és la meva inten-ció banalitzar ni menysvalorar l’exer-cici de cap activitat, sinó simplement utilitzar el robot aspirador com a ele-ment introductori d’un nou repte tri-butari.

Saltant-me les normes del manual de redacció, vull expressar que, en la meva opinió, fer tributar als robots no és cap novetat, per molt que ara torni a ser una qüestió d’actualitat.

Els robots, en l’accepció del ter- Passa a la pàgina següent

me adaptada a cada moment històric, sempre han estat sotmesos a tributa-ció. Un robot no deixa de ser una mà-quina, un aparell, més o menys com-plex, amb mecanismes de fusta, cor-dills de pèl de cavall o ple de cables i xips que fa una activitat que abans fe-ia manualment una persona o que aju-da que una persona faci una activitat.

I les màquines o l’ús de les màqui-nes en l’exercici d’una activitat econò-mica han estat, com aquell qui diu, des de l’inici de la tributació, utilitzats per a l’exacció d’impostos.

La màquina, el robot, fa molt temps que s’utilitza com a un paràmetre ob-jectiu per valorar la renda, el guany econòmic: quants més telers, més ri-quesa, considerem doncs el nombre de telers com a paràmetre per a fixar el tribut. De fet, això no és altra cosa que l’estimació objectiva de la renda o l’es-timació per mòduls.

I aquesta regla per a la fixació del tribut no és sinó la simple evolució fruit de la tecnificació, doncs a la fi no és sinó una evolució de l’exigència per

al senyor feudal, per no anar-nos-en més enrere en el temps i amb totes les salvaguardes entre en les diferències conceptuals i de destí entre el qual se-ria un tribut de l’edat mitjana i un im-post actual, d’un nombre d’ous per a cada gallina.

Així si la utilització de robots –i de-finim bé primer el concepte- són un signe relacionat amb l’obtenció de renda o la substitució d’una persona per un robot porta a una obtenció de renda més alta, un pas a fer és ajus-tar els impostos actuals sobre la ren-da de forma que permetin quantificar correctament aquest efecte de forma i manera que la fiscalitat sigui la matei-xa, s’utilitzi el robot en el procés pro-ductiu del bé o servei o no se l’utilitzi.

La dificultat és, com quasi sempre en el món dels tributs, de quantifica-ció dels diferents aspectes implicats, doncs cal primer quantificar quin és l’import total d’impostos per a tots els conceptes i incloent les cotitzacions

Ramon Chese

Director de fiscalitat d’Andbank

BUSINESS2 Divendres, 13 de desembre del 2019

Arran de la intervenció de Banca Privada d’Andorra l’any 2015, detonada per la nota del FinCEN ameri-cà, rendes variables d’un

valor aproximat de 500 milions d’eu-ros corresponents a uns 1.700 clients d’aquesta entitat, varen quedar bloque-jades a Credit Suisse a causa dels diver-sos recursos judicials presentats pels afectats.

No ha estat fins passats més de qua-tre anys que la situació ha iniciat el defi-nitiu camí per a la seva solució. En efec-te, el passat 28 de maig, el Tribunal Fe-deral helvètic, última instància judicial suïssa, va dictar resolució mitjançant la qual va rebutjar els recursos presentats per diversos clients afectats per la in-tervenció de BPA, permetent a l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàri-es (AREB) a reclamar els actius a l’entitat suïssa. El Tribunal va confirmar que la petició efectuada per l’AREB a l’Autori-tat Federal de Supervisió dels Mercants Financers («FINMA»), per tal que orde-nés el trasllat al Principat dels títols di-

El desbloqueig de la renda variable de BPA a Credit Suïsse

Tot i això, el desbloqueig no ha estat immediat, sinó que ha requerit mesos de gestions i treball.

Però avui dia, els clients que teni-en posicions en renda variable custo-diada a Credit Suisse ja poden iniciar els tràmits necessaris, mitjançant els seus gestors a Andorra, per tal de re-cuperar la normalitat de l’operativa de les rendes. Es tracta, no només d’inici-ar el traspàs de les rendes cap a Andor-ra sinó també d’aixecar les suspensions existents sobre les ordres de subscrip-ció i reembossament de fons gestionats per la mateixa entitat. Un cop fet aquest pas, els clients recuperaran completa-ment la normalitat operativa dels seus fons.

En aquest sentit, i pel que fa a les implicacions d’aquest desbloqueig per als clients estrangers, hem de recor-dar que pel que fa als residents fiscals a Espanya, aquests tenen l’obligació d’efectuar la corresponent declaració informativa dels béns a i drets situats a l’estranger -incloent les variacions i cancel·lacions- mitjançant el model 720, ja que contràriament s’exposen a possibles sancions i els corresponents recàrrecs.

Addicionalment, des de l’1 de gener de 2017 està en vigor a Andorra la Llei 19/2016, de 30 de novembre, de l’inter-canvi automàtic d’informació en matè-ria fiscal, que implementa al Principat els estàndards de l’OCDE amb relació a l’intercanvi d’informació de comptes fi-nancers. Per a l’exercici 2018, Andorra ja podia intercanviar informació de forma automàtica amb 41 jurisdiccions, entre les quals Espanya, i els bancs ja han lliu-rat la informació al Govern d’Andorra que pròximament intercanviarà les da-des amb la Hisenda espanyola.

positats a nom de BPA, no era atacable judicialment.

D’una banda, l’Aute corrobora que els recurrents no poden sustentar la seva pretensió sobre l’article 37G de la Llei Federal Bancaria suïssa, de con-formitat amb el qual el FINMA dispo-sa de discreció per reconèixer ordres de fallida o insolvència dictades amb relació a bancs de l’estranger, i deter-minar la posada a disposició d’aquests Estats tercers d’actius situats a Suïs-sa, sense ser necessari interposar un procediment judicial. El Tribunal argu-menta que aquesta disposició només és aplicable als creditors domiciliats en aquest país o a aquells creditors que es beneficien d’alguna obligació provinent del mateix.

D’altra banda, la resolució afegeix que els recurrents no poden benefici-ar-se il·limitadament de l’accés a la jus-tícia donat que no tenen un interès su-ficient per recórrer contra la decisió del FINMA i que la seva pretensió no es-tà directament relacionada amb Suissa, sinó que se centra a Andorra. Per tant, el Tribunal concloïa que les pretensions dels recurrents havien de dirigir-se en tot cas contra el Principat, i no contra el país helvètic.

Amb aquesta decisió es confirmava la resolució del Tribunal Administratiu Federal de Suïssa, emesa per Aute de 21 de desembre de 2017.

socials que està pagant un empresari quan utilitza una persona per a fer una labor i, en segon lloc, l’equivalència de substitució de persones per robots.

I aquesta dif icultat no és me-nor, doncs l’anàlisi, per ser acurat, no s’hauria de limitar únicament a l’àmbit de l’empresa que incorpora el robot, sinó també a aquelles altres amb qui té una relació econòmica, doncs s’hauri-en de tenir en compte no solament els llocs de treball directes, sinó també els indirectes o induïts que es poden veu-re afectats per la robotització.

A banda, també s’hauria d’analitzar com actuar respecte d’aquelles activi-tats econòmiques que ja neixen quasi totalment automatitzades o d’aquells robots que la seva adquisició pot com-portar la supressió d’un lloc de treball; s’ha d’establir un impost especial so-bre la compra –en aquest cas no se-ria un impost sobre la renda sinó un impost indirecte sobre el consum- del cotxe autònom per a fer front a les despeses lligades a la possible dismi-nució en la demanda i reconversió de la professió de xofer? O s’ha de valorar alguna externalitat positiva produïda per la robotització?

D’altra banda, caldria analitzar també com es reparteix entre la cade-na de proveïdors l’increment de renda fruit de la incorporació del robot, si és que aquest permet obtenir una millo-ra de renda i no únicament una millora en la qualitat del producte.

També es pot anar més enllà i utilit-zar la política fiscal per trencar l’equi-valència i incentivar més o menys al robot versus l’ésser humà.

Al respecte, així una de les prime-res mesures que s’estan analitzant, en aquest cas per part de les autoritats de Corea del Sud, és limitar en l’impost sobre els beneficis de les societats la deduïbilitat de les amortitzacions de

Ve de la pàgina anterior

No s’haurien de penalitzar amb caràcter general les activitats d’I+D perquè no s’ha de penalitzar el coneixement

les inversions fetes en robots, de ma-nera que la inversió en robots sigui més costosa fiscalment que la inver-sió en capital humà. El que sí que per-sonalment considero no s’hauria de fer és penalitzar amb caràcter general les activitats d’I+D, doncs no es trac-ta d’involucionar i penalitzar el conei-xement, sinó de gestionar l’evolució.

A més a més, també caldrà pensar

en fer front a les possibles deslocalit-zacions i actuar de manera coordina-da i amb un mínim marc comú a nivell global per evitar arribar als extrems del que ha succeït amb els intangibles de les societats tecnològiques, que ara es tracta de corregir amb la taxa «Goo-gle» i els impostos sobre el marge real de vendes obtingut en cada país.

Si no s’actua de manera coordinada

a nivell internacional, els impostos o la falta d’aquests poden portar a les des-localitzacions; per això, l’OCDE i la Co-missió Europea també tenen en el seu focus aquesta qüestió.

En fi, un nou repte per mantenir en actiu els fiscalistes que esperem els robots no puguin mai resoldre per si mateixos.

Joiós 2020!

–Qxxxx?

Marta Felipó

Advocada de Manubens advocats

BUSINESS 3Divendres, 13 de desembre del 2019

Consultori fiscal

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors les implicacions tributàri-es relacionades amb els premis de la lo-teria de Nadal a Espanya, obtinguts per persones físiques que siguin residents fiscals al Principat d’Andorra.

Aquests premis estan sotmesos a l’Impost sobre la Renda de No Residents a Espanya (d’ara endavant, IRNR) mit-jançant un gravamen especial, que gra-va els premis de les loteries i apostes or-ganitzades per la «Sociedad Estatal Lo-terías y Apuestas del Estado» (Salae) i pels òrgans o entitats de les Comuni-tats Autònomes, així com dels sortejos organitzats per la Creu Roja Espanyola i de les modalitats de jocs autoritzades a l’Organització Nacional de Cecs Espa-nyols (ONCE).

El gravamen s’exigeix de forma inde-pendent respecte de cada dècim, frac-ció o cupó de loteria. Aquests premis suporten en el moment de cobrament, una retenció o ingrés a compte que ha de practicar l’organisme pagador del premi. Al respecte, estan exempts de gravamen els premis on l’import pre-miat sigui igual o inferior a 2.500 eu-ros, mentre que els premis superiors

especial, no es converteix en una tribu-tació final, ja que s’estableix la precisió que quan s’haguessin ingressat a l’Ad-ministració Tributària quantitats, o su-portat retencions a compte per aquest gravamen especial, en quanties supe-riors a les quals es derivin de l’aplicació d’un conveni per evitar la doble imposi-ció, es podrà sol·licitar aquesta aplicació i la devolució consegüent.

Pel que fa a la tributació al Princi-pat d’Andorra d’aquest tipus de pre-mis s’ha de tenir present que l’obtenció d’un premi de loteria és considerat per a l’obligat tributari com un guany de capi-tal segons l’establert a l’apartat primer de l’article 24 del Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del Text Refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’Im-post sobre la Renda de les Persones Fí-siques (d’ara endavant, Trlirpf)

D’altra banda, s’ha de tenir en con-sideració que l’exempció prevista en la lletra o) de l’article 5 del Trlirpf no seria d’aplicació perquè es refereix als pre-mis que procedeixin dels jocs d’atzar autoritzats pel Decret legislatiu del 21-3-2018 de publicació del Text Refós de la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de Re-gulació dels Jocs d’Atzar, i per tant atès que la loteria de Nadal d’Espanya no rep aquesta consideració, el premi no esta-ria exempt

Per tot l’anterior, el premi obtingut arran de la loteria de Nadal a Espanya seria imposable a Andorra a l’IRPF de l’obligat tributari integrant-se a la ba-se de tributació de l’estalvi, minorada en la reducció per mínim exempt de les rendes de l’estalvi regulada a l’article 37 del Trlirpf i tributant al tipus general de l’IRPF del 10%.

Jaime Mesas

tributen sobre la part que excedeixi els 2.500 euros, per tant la base imposable del gravamen estarà formada per l’im-port del premi que excedeixi de la quan-tia exempta.

En el cas que el premi fos de titula-ritat compartida, la quantia exempta es prorratejarà entre els cotitulars en fun-ció de la quota que els correspongui.

La tributació s’estableix per als con-tribuents no residents sense establi-ment permanent en els mateixos ter-mes que per l’IRPF a Espanya, però amb les especialitats que a continuació s’in-diquen.

Aquests premis estaran sempre sub-jectes a retenció o ingrés a compte de l’IRNR, existint l’obligació de practi-car-la encara que el premi no sigui tri-butable a Espanya en virtut de conveni per evitar la doble imposició que resul-ti aplicable al contribuent no resident.

El percentatge de retenció o ingrés a compte serà del 20 per cent, el qual co-incideix amb el tipus de gravamen espe-cial, i per tant, la base de retenció o in-grés a compte vindrà determinada per l’import de la base imposable del grava-men especial.

Per tot l’esmentat, els contribuents que haguessin obtingut els premis esta-ran obligats a presentar una declaració per aquest gravamen especial, determi-nant l’import del deute tributari corres-ponent, i ingressant consegüentment el seu import. No obstant això, no existirà obligació de presentar la citada decla-ració quan el premi obtingut hagués es-

tat de quantia inferior a l’import exempt o s’hagués practicat en relació amb el mateix la retenció o l’ingrés a compte.

En aquest sentit, segons l’establert a l’apartat primer de l’article 20 del Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal, rela-tiu a altres rendes «les rendes d’un re-sident d’un Estat contractant, vinguin d’on vinguin, no previstes en els articles precedents d’aquest Conveni són impo-sables exclusivament en aquest Estat.»

Atès l’establert amb anterioritat, les rendes obtingudes per persones físi-ques residents al Principat d’Andorra arran de que la seva butlleta resulti pre-miada només podran ser imposables a tributació en el seu país de residència, és a dir, al Principat d’Andorra.

En aquest sentit, es podrà sol·licitar l’esmentada devolució de la retenció del 20 per cent per persona agraciada da-vant l’Administració Tributària espa-nyola. El fet d’haver suportat una reten-ció o ingrés a compte a un tipus imposi-tiu que coincideix amb el del gravamen

Cobrir el risc d’impagament mitjançant l’assegurança de crèdit

Al mercat hi ha diverses op-cions ofertes per compan-yies especialitzades que eliminen o minimitzen el risc d’impagament i asse-

guren el cobrament de les operacions comercials. Alguns d’aquests serveis poden ser contractats directament pel proveïdor, però altres han de ser acor-dats pel comprador. L’assegurança de crèdit -encara que seria més precís de-nominar assegurança de protecció con-tra els crèdits impagats- és el sistema més fiable després del pagament per avançat o la sol·licitud de garanties ban-càries per protegir-se davant els riscos d’incobrables i insolvències concursals. L’assegurança de crèdit és una modali-tat que permet transferir els riscos de facturació impagada a un tercer asse-gurant el dret de cobrament del credi-tor. L’assegurança de crèdit proporcio-na una cobertura a les empreses contra les pèrdues sofertes per la insolvèn-cia o morositat dels seus clients, tant si venen productes com serveis. Aques-ta modalitat asseguradora tracta de co-brir als comerciants i industrials con-tra les pèrdues derivades d’insolvència o mora prolongada per part dels com-pradors dels seus productes. La defi-nició d’aquest tipus d’assegurança és: «aquell que a canvi d’una remuneració cobreix a l’assegurat enfront de les pèr-

tera de clients sana. Però a més en cas que un client normal es torni morós o insolvent a causa de la crisi o de circum-stàncies sobrevingudes i imprevisibles, l’assegurat pot tenir la tranquil·litat que cobrarà totes les factures. La tercera és: «que l’assegurança de crèdit és car»: les primeres mitjanes solen rondar entre el 0,25% i 0,50% de la facturació, però a canvi l’assegurat no només rep una in-demnització en cas de sinistre, sinó que la pòlissa inclou altres serveis de gestió del risc de crèdit que són igualment im-portants. La quarta és: «que l’assegu-rança de crèdit frena les vendes i l’ex-pansió comercial»; la companyia d’as-segurances cobra una prima calculada sobre la facturació de l’assegurat, pel que té tot l’interès que la xifra de nego-ci augmenti, ja que així s’incrementarà la base per calcular la seva remunera-ció. Al mateix temps l’assegurador so-bre la base del coneixement que té d’un nou client informa si té la solvència su-ficient per pagar, i per tant li està posant a l’empresa venedora una informació privilegiada per prendre la decisió de venda; això permet no perdre operaci-ons que per incertesa no es realitzarien, aconseguir un creixement sa de la xifra de negoci i garantir el cobrament de to-tes les vendes cobertes. La cinquena és: «que no és rendible, ja que he pagat molt més de prima anual que les indemnitza-cions que he rebut»; com en tot servei el preu de l’assegurança és un punt que és objecte de consideració però en l’asse-gurança de crèdit la prima anual pagada versus indemnitzacions cobrades no ha de ser el factor més important, ja que hi ha altres que no es materialitzen en for-ma d’indemnitzacions sinó en recobra-ments, ja que l’eficàcia en aquest servei afavoreix l’assegurat atès que la quan-titat recobrada és reintegrada íntegra-ment al proveïdor. Així mateix, gràcies a l’assessorament de la companyia el pro-veïdor s’atreveix a vendre a crèdit a cli-ents als quals no vendria sense el suport de l’assegurança, de manera que evitar un lucre cessant.

al pagament puntual de les factures que aquest els trameti, ja que no voldran en-frontar-se a les conseqüències de l’im-pagament; els deutors saben que l’as-seguradora els reclamarà el pagament per tots els mitjans legals i que els po-drà incloure en un registre de morosi-tat, el que perjudicaria la seva capacitat d’obtenir crèdit. Val la pena dir, que les empreses espanyoles i les franceses són conscients dels avantatges de l’assegu-rança de crèdit, ja que el mercat fran-cès és el segon més important per vo-lum, i el mercat espanyol és el quart més important.

L’assegurança de crèdit permet a les empreses arribar a la xifra de vendes, garantint el cobrament d’un alt percen-tatge, entre el 70 i 90 per cent, de les fac-tures emeses als seus clients. En con-seqüència, aquesta modalitat assegu-radora blinda el compte de resultats i elimina les incerteses provocades per la crisi. No obstant això, hi ha una sèrie de llegendes negres sobre aquest mer-cat assegurador; a continuació, anem a desmitificar les falsedats més freqüents que se senten al carrer. La primera és: «que l’assegurança de crèdit és molt burocràtic»; en l’actualitat gràcies a les noves tecnologies telemàtiques això és una fal·làcia, ja que la majoria de les co-municacions es realitzen per internet i en temps real, eliminant el típica pa-perassa d’abans. La segona és «que l’as-segurança de crèdit no protegeix dels morosos, ja que només cobreix als bons clients»; evidentment ningú en el seu sa judici cobreix els riscos de morosos recalcitrants i insolvents; gràcies al fil-tre de l’assegurança de crèdit l’empresa proveïdora mantindrà sempre una car-

dues imprevistes i extraordinàries que patiria pel fet de la insolvència o falta de pagament dels clients als quals ha enviat mercaderies a crèdit i que han estat prè-viament identificats i classificats per la companyia asseguradora».

L’assegurança de crèdit és una so-lució que proporciona una protecció dels comptes per cobrar d’una empre-sa proveïdora davant el risc d’impaga-ment dels seus compradors. La cober-tura oferta per aquesta assegurança no només ajuda a protegir un dels elements de l’actiu corrent més importants del balanç, sinó que a més aporta segure-tat a l’estratègia comercial de la compa-nyia. Al mateix temps l’assegurança de crèdit és un instrument que ofereix in-formació detallada i actualitzada a l’as-segurat sobre l’evolució del risc de crè-dit dels seus clients, i que a més realit-za el recobrament dels impagats. A més, l’assegurança de crèdit protegeix als ex-portadors davant de riscos polítics que puguin sorgir al país de l’importador.

A l’hora d’establir relacions comerci-als, les empreses assegurades sol·liciten nivells de risc per vendre a crèdit a altres empreses. Aquest procediment s’ano-mena sol·licitud de classificació credi-tícia. Els analistes de l’asseguradora es-tudien els nivells de liquiditat i solvèn-cia del client potencial i donen resposta a la petició, acceptant-, denegant-o fi-xant un límit inferior al sol·licitat. Els cli-ents classificats adquireixen la condició de nominatius. El compliment d’aques-ta condició és indispensable perquè les vendes a aquests clients estiguin empa-rades per les garanties de l’assegurança. En cas d’impagament, les empreses as-segurades reben una indemnització per

les operacions cobertes i s’activen els mecanismes de recobrament, a través d’una xarxa de lletrats.

La pòlissa d’assegurança de crèdit és un instrument que ofereix un conjunt de serveis molt pràctics per al proveïdor, ja que l’assegurat en el moment de la sig-natura del contracte té automàticament un departament de riscos que estudia, analitza i classifica a cadascun dels seus clients i els controla a través d’un segui-ment permanent que permet en la ma-joria dels casos adoptar mesures enca-minades a la reducció del risc de crè-dit. Així mateix, l’assegurança de crèdit dóna seguretat al proveïdor per con-solidar-se en els seus actuals mercats i endinsar-se en els nous. A més l’asse-gurat disposa d’un complet equip d’ex-perts per efectuar -sense que l’assegu-rat hagi de pagar despeses ni provisions de fons- les gestions de recobrament de les factures impagades i que realitzarà totes les reclamacions tant extrajudici-als com judicials per recuperar els deu-tes, amb la seguretat que la gestió recu-peradora dels impagaments estarà en mans d’especialistes que estan tan inte-ressats com el mateix creditor en reco-brar els diners, ja que si no tenen èxit en les gestions de recuperació, la compa-nyia haurà de fer efectiva la indemnit-zació. En cas de resultar un crèdit inco-brable, l’asseguradora li indemnitzarà en poc temps per un import que en ope-racions domèstiques sol ser del 80% de la factura (IVA inclòs).

Un benefici addicional que obté l’as-segurat és que, si els seus clients saben que les operacions estan cobertes per una companyia d’assegurances de crè-dit, segurament donaran més prioritat

Pere Brachfield

CEO de Brachfield Credit & Risk Consultants

BUSINESS4 Divendres, 13 de desembre del 2019

L’IPC assenyala una tendència ascendent d’un 0,6%

Les matriculacions cauen un 2,5% al mes de novembre

La variació interanual estimada de l’IPC al mes de novembre del 2019 és del 0,6%, segons el càlcul efectuat mit-jançant l’indicador avançat. Aquest in-dicador representa un càlcul previ de l’IPC segons el qual, en cas de confir-mar-se, es mantindria la variació res-pecte a l’IPC avaluat al mes d’octubre, que era d’un 0,6%. En el cas d’Espanya se situa al 0,4%. Un fet que en cas de confirmarse augmentaria tres dèci-mes respecte a la variació registrada al mes d’octubre. A França, en canvi, se situa en un 1%, dues dècimes més res-pecte el registre del mes passat.

D’altra banda, segons les dades fa-cilitades per FEDA, el consum elèctric durant el mes de novembre d’enguany van ser 54,9 GWh, una xifra que repre-senta un augment del 8,3% respecte al mateix mes de l’any passat. Així doncs, el consum elèctric acumulat durant el 2019 ha estat de 518,5 GWh, el que re-presenta un 0,5% menys respecte al mateix període del 2018.

Pel que fa a la producció pròpia d’electricitat, Andorra va generar 8,8 GWh entre la producció hidràulica (6,9 GWh) i la producció tèrmica del centre de tractament de residus de la Comella (1,9 GWh), el que represen-ta el 16% del consum total d’Andorra. La producció fotovoltaica de l’Esta-ció Nacional d’Autobusos ha estat de 8.289 kW.

Les dades de consum del mes in-diquen que la potència màxima regis-trada ha estat de 111,2 MW i es va pro-duir l’11 de novembre a les 11.00 hores.

Les matriculacions de vehicles durant el mes de novembre, les dades indiquen que van ser 387, la qual cosa suposa una variació negativa del 2,5% respecte al mes de novembre de l’any anterior, se-gons el departmanet d’Estadística. Les matriculacions de vehicles dels darrers dotze mesos han estat 4.497, fet que equival a una variació percentual ne-gativa del 2,9% respecte al període an-terior, en què es van matricular 4.633 vehicles. Per tipus de vehicle, les ma-triculacions de motocicletes i ciclomo-tors s’han incrementat amb un 28,9%, mentre que els camions i camionetes ho han fet amb un 7,9%. Per contra, els turismes presenten una variació nega-tiva del 7,8%.

Alnovembre, els vehicles que utilit-zen com a carburant el gasoil, es van in-crementar en 13,7%, mentre que els de gasolina van disminuir un 7,9%. Pel que fa als vehicles elèctrics 100%, aquest mes es van matricular set, un fet que suposa tres menys que el mateix mes de l’any anterior. Quant als vehicles hí-brids, en termes globals es van matri-culat quatre, en aquest cas, tres menys que l’any anterior. Durant els darrers dotze mesos, i en comparació amb el mateix període de l’any passat, cal des-tacar l’augment de matriculacions en els vehicles de gasolina, amb un 4,7%, en contraposició al descens en els vehi-cles de gasoil, amb un 10,2%. En la res-ta de categories, es van matricular 99 vehicles sense carburant, 56 vehicles elèctrics 100%.

Andorra i Israel impulsen un conveni de no doble imposicióEls dos països acorden cooperar en estatègies d’atracció de capital estranger i en el camp de la tecnologia

El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, es va reunir a Is-rael amb el ministre d’Eco-nomia i Indústria, Eli Co-

hen, per tal d’explorar col·laboracions entre els dos països en l’àmbit econò-mic. Durant la trobada van acordar im-pulsar les negociacions per a un conve-ni de no doble imposició (CDI) entre els dos estats com a instrument facilitador per a la diversificació econòmica d’An-dorra. A més, van acordar cooperar en estratègies d’atracció de capital estran-ger i en el camp de la tecnologia.

Gallardo va mantenir diverses tro-bades amb fons d’inversors, empresa-ris locals, professionals del sector Fin-tech i empreses de ciberseguretat, als quals va exposar les oportunitats de ne-goci que Andorra ofereix en diversos sectors. Així, a banda de la trobada amb el seu homòleg, Gallardo també va te-nir diverses reunions amb membres del parlament israelià, on entre altres te-mes van poder abordar la situació polí-tica i econòmica d’Andorra.

D’altra banda, el ministre va apro-fitar l’estada per iniciar noves relaci-ons amb diverses entitats de referència com és el cas de l’Institut d’Innovació d’Israel. El ministre va tenir l’oportuni-tat de trobar-se, durant la seva partici-pació en el congrés Health IL, un con-grés bianual que se celebra a Tel Aviv on es concentren les principals ‘start-ups’ tecnològiques del sector de la sanitat, amb el director executiu Jonathan Me-nuhin, amb el qual ha acordat impul-sar les relacions entre l’Institut israe-

El Principat es troba per sota de la mitjana europea en termes de pobresaLa mitjana de gent que es troba en situa-cions de risc pobresa, que és d’un 12,8%, és menor que la dels països de la Unió Eu-ropea, que se situa en un 17%. Aquesta da-da sorgida de l’enquesta sobre les condi-cions de vida, que va presentar el minis-tre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, qui va indicar que és un element positiu però que els agradaria que aquesta situació fos menor. Aquest 12,8% de la població del país que estan en situació de risc de pobresa, vol dir que es troben per sota del 60% de la renda me-diana del país, que se situa en 11.994 eu-ros. Aquesta xifra es veu accentuada fins a un 25,7% quan es tracta de llars amb un adult amb menors a càrrec, tal com va in-dicar, Joan Soler, director del departa-ment d’Estadística.

Una altra de les conclusions que s’ex-treuen des del Govern és que, en ter-mes de desigualtat, que fa referència a les diferències entres les classes mitja-nes i les benestants, es troben per sobre de la mitjana de la UE. Gallardo va indi-car que aquesta dada es produeix bàsi-cament «perquè les classes benestants d’Andorra es troben en una situació més confortable que la mitjana de les clas-ses benestants de la UE» i això provoca que hi hagi més diferència entre les dues classes. L’enquesta, que pivota sobre dos conceptes principals, que són desigualtat i pobresa, és la primera vegada que es fa a

Andorra i s’ha realitzat mitjançant les da-des sorgides a partir d’una mostra 800 de llars i s’ha preguntat a totes les persones majors de 16 anys quina és la seva situació personal, tant en l’àmbit d’ingressos com a nivell de percepcions, ha explicat Soler.

D’altra banda, per analitzar les situa-cions de privacions materials que poden sorgir d’aquestes situacions de pobresa, s’han estudiat nou indicadors, els matei-xos a tota la UE, que van des del fet de po-der anar de vacances fins a tenir una ali-mentació adequada. Soler va indicar que per trobar-se en una situació de priva-ció material severa s’han de complir com a mínim quatre dels nou indicadors. L’any

2018, el 3,5% de la població andorrana es trobava en aquesta situació, pel 5,8% en la UE. «Andorra es troba per sota de tots els ítems exceptuant els financers». Aquest fet respon, per exemple, a la capacitat de la població en poder respondre a despe-ses imprevistes de 950 euros, i a Andor-ra aquest indicador es dispara fins a arri-bar a un 40,7% de la població, va comen-tar Soler.

Quant a la proporció de les despeses d’habitatge en funció dels ingressos de la llar, un 14,5% de la població té una despe-sa per habitatge que supera el 40% dels ingressos. L’enquesta també permet ob-servar l’origen dels ingressos de les fa-

a la invitació de la Cambra de Comerç Multilateral entre Iberoamèrica i Israel, per tal de participar en la tercera edició del Concert de la Pau. Entre els princi-pals actes d’homenatge, Gallardo va re-alitzar l’encesa de la flama en memòria de les víctimes de l’holocaust al Museu Yad Vashem.

partir les seves experiències d’innova-ció. També va tenir l’oportunitat de tro-bar-se amb el rector de la Universitat Hebrea a Jerusalem, Barak Media, amb el qual van plantejar la possibilitat d’as-solir un acord d’intercanvi d’experièn-cies amb la Universitat d’Andorra.

La visita es va realitzar en resposta

lià i ActuaTech.Pel que fa a l’àmbit de la tecnologia,

durant la seva visita al centre interna-cional Gordon College of Education, el ministre va manifestar la voluntat d’ar-ribar a un acord amb aquesta institució capdavantera en tecnologia educativa per tal d’explorar els seus models i com-

mílies i, per tant, permet avaluar la inci-dència que tenen les prestacions soci-als a l’hora de reduir les taxes de risc de pobresa. Soler va destacar que les pres-tacions socials permeten reduir un 30% la taxa de pobresa, ja que si no hi fossin, un 18,3% de la població es trobaria en risc de pobresa i no el 12,8% que hi ha actual-ment. Tots aquests indicadors s’agrupen dins un indicador general anomenat Aro-pe (At Risk Of Poverty and Exlusion), que situa Andorra amb un 15,9% pel 21% que és la mitjana de la UE.

Gallardo va indicar que aquestes da-des permeten veure la situació que té el país i va remarcar que s’ha de continuar amb la línia continuista de projectes so-cials i seguint de prop les persones amb dificultats. En aquesta línia, el titular de la cartera de Presidència, Economia i Em-presa ha destacat que el Govern ja va pre-sentar un paquet de mesures urgent per tal de reduir aquestes desigualtats eco-nòmiques, i va reconèixer que mesures com la congelació de l’IPC dels lloguers han tingut una valoració molt positiva per part de la població. Tot i així, va indicar que el Govern està treballant tant amb mesures que tindran un impacte imme-diat com en d’altres per a mitjà i a llarg ter-mini.

A més, va afegir que el Govern disposa de tota una sèrie d’ajudes, sempre i quan es compleixin els requisits, per evitar que algú es trobi en situacions de vulnerabi-litat. Finalment, va concloure remarcant que si Andorra es compara amb l’entorn europeu, es troba en un bon nivell, però «hem d’estar alerta amb aquells indica-dors que ens estan avisant».