LO BasquEt 2

Editorial

Un curs més, i un altre número de Lo basquet, el vuitè. L’editorial d’enguany té tres paraules

clau: felicitats, gràcies i adéu.

Des d’aquí felicitem, un cop més, l’alumnat i el professorat que ha estat premiat en algun

dels concursos en què ha participat.

Aprofitem per donar les gràcies a l’AMPA per haver subvencionat econòmicament moltes de

les activitats promogudes pel centre i per haver facilitat que aquest número de la revista

pogués ser imprès totalment en color, per primer cop en la història d’aquesta publicació.

També volem agrair, en aquests temps de crisi, l’aportació econòmica de tots els ajuntaments dels municipis adscrits al nostre centre, per tal de patrocinar el Premi-Beca de l’Institut Roquetes, que premia econòmicament l’alumnat que acabava el batxillerat amb els millors resultats acadèmics. Gràcies Paüls, Benifallet, Xerta, Aldover, EMD Jesús, Roquetes, Els Reguers i Alfara de Carles. Cal dir que aquest curs ens hem d’acomiadar d’algunes persones relacionades molt directament amb l’institut. Primerament, ja fa uns quants mesos, Francesc Benet va marxar a treballar als Serveis Territorials d’Ensenyament i va ser substituït, en la direcció del centre, per Manel Reverté. A tots dos, els desitgem que tinguin molta sort i encert en aquesta nova faceta professional. D’altra banda, Marga Jornet, presidenta de l’AMPA, deixa el càrrec en acabar sa filla el batxillerat. Li agraïm la seva dedicació i la tasca que ha dut a terme durant el temps que ha presidit l’associació. Finalment, també hem de dir adéu a Joan Antoni i a Vicky perquè es jubilen. Han arribat a la fi del camí de la seva tasca acadèmica, que ha deixat una bona empremta en l’alumnat i en la resta del professorat. Desitgem que tingueu una jubilació plena de salut i d’alegria. Heu de saber que no us oblidarem mai i que aquí la gent us estima molt.

LO BASQUET

Revista de l’Institut Roquetes

Núm. 8, 3r trimestre, curs 10-11

Edita Institut Roquetes

Direcció i maquetació

Joan Antoni Gonzàlez

Marià Lleixà

Coordinació

Assumpta Moya

Pàgines centrals

Albert Gonzàlez

Portades i Fem cinema Raquel Palomar Correcció lingüística Departament de Llengua castellana Departament de Llengua catalana Logotip Raquel Palomar

Impressió Impremta Querol, S.L.-977 597 100

Tortosa

Dipòsit legal T-1591-04

LO BasquEt 3

No sé si tengo ganas de encontrarlos o si, más bien, prefiero evitarlos, pero reconozco buscar

cualquier oportunidad, por pequeña que sea, para cruzarme con ellos. Apenas un instante,

unos segundos bastan para que me resulte imposible olvidar esa expresión que, sin decir

nada, lo dice todo, ese brillo único, esa vitalidad que les caracteriza… Y así, de repente,

aparecen en mi tripa esas curiosas mariposas que no dejan de revolotear y me producen una

sensación tan extraña y agradable. Entonces, mis mejillas se ruborizan involuntariamente y

un sudor frío se apodera de mi espalda. Y en ese preciso momento ya empiezo a contar las

horas, los minutos y los segundos necesarios para propiciar otro tropiezo con ellos, con los

mismos, con tus ojos, que cada vez son más míos.

Clara Alcoverro Targa

sum

ari

2

editorial

4

notícies breus

4

concurs fem

matemàtiques

5 i 10

entrevistes

8

orquestra

STOP

13

viatge a Praga

14

sostenibilitat

20

fem

matemàtiques

22

Comenius

vagab visit

28

Comunicació

audiovisual

34

literatura

creativa

38

món clàssic

44

Llegendes

dels Ports

45

matemàtiques

divertides

48

Carta

AMPA

50

bellesa

corporal

LO BasquEt 4

Notícies breus

IV CONCURS DE TREBALLS DE RECERCA

El passat dia 13 d’abril, dues alumnes de batxillerat del nostre institut -Sònia Pons i Marta Castell- van participar, juntament amb alumnat d’altres instituts, en una taula rodona sobre “Els treballs de recerca”, en un dels actes celebrats dins de la Fira Literària Joan Cid i Mulet, de la població de Jesús.

En acabar l’acte, es van lliurar els premis corresponents al IV Concurs de Treballs de Recerca en l’àmbit literari i de l’exili. L’Institut Roquetes va guanyar dos premis: dos accèssits ex-aequo, un fou per a Sònia Pons Valmaña, pel treball Les figures retòriques a través dels poemes de les Terres de l’Ebre (tutoritzat per Marià Lleixà), i l’altre per a Marta Castell Fàbregues, pel treball El mito de Don Juan en la literatura española (tutoritzat per Cinta Fàbregues).

La nostra enhorabona per a Sònia i per a Marta! Felicitats!

EL PLA DE LECTURA DE LA USEE

L’alumnat de la USEE, des de l’àmbit lingüístic, vam iniciar, amb La volta al món en 80 dies, de Jules Verne, el

nostre projecte “Conta’m un conte”, la lectura del qual ens han permès treballar, a més, el treball interdiscipinar i

les competències bàsiques en tecnologies de la informació i comunicació, centrades especialment en els

procediments de comprensió lectora i composició escrita.

Els objectius plantejats han estat motivar l’alumnat, fonamentalment en la lectura i l’escriptura, i possibilitar el

treball col·laboratiu entre els docents de primària i secundària, per tal d’intercanviar i dissenyar activitats

motivadores. Nosaltres vam explicar els nostres contes a l’alumnat de primària, amb el suport visual d’un

PowerPoint, i ells ens van mostrar el seu treball des de la musicoteràpia.

CONCIERTO DE EMILIANO VALDEOLIVAS

El pasado 13 de mayo tuvo lugar en nuestro instituto una nueva actuación del músico y profesor de literatura

Emiliano Valdeolivas. Sus inteligentes y amenas versiones de clásicos de la literatura hispánica hicieron que

nuestros alumnos de 3º y 4º de ESO se levantaran de la silla y le dedicaran largos y merecidos aplausos. Sin

duda, fue otra actuación memorable de este juglar del siglo XXI, un verdadero artista que sabe llegar a los

jóvenes y que ofrece poesía para todos los gustos. De su visita pueden verse algunas fotos en el blog Soltar la

lengua.

PROVES CANGUR 2011

Com cada any, l’alumnat de Matemàtiques de l’Institut Roquetes va participar el dia 17 de març en la prova

CANGUR 2011, que va realitzar-se simultàniament a tot Catalunya. La nostra seu va ser l’Institut Joaquín Bau,

on també van anar els alumnes del Col·legi Teresià, de l’Institut de Tortosa i del mateix Institut Joaquín Bau.

El nostre centre va inscriure-hi un total de 75 alumnes. Els més ben classificats de cada nivell han estat els

següents: Paula Casajust i Ivan Puerto (3r ESO); Francesc González (4t ESO); Efrem del Valle (1r batxillerat) i

Pau Cid (2n batxillerat).

La prova CANGUR consisteix a resoldre 30 preguntes test de conceptes matemàtics; aquestes qüestions estan

distribuïdes en tres grups de deu preguntes cadascun, i de dificultat creixent; tot plegat, s’ha d’enllestir en una

hora i quart.

TROBADA LUDICOESPORTIVA A MÓRA D’EBRE

El 9 de març, diversos alumnes d’ESO, acompanyats pels professors Albert i Sergi, van participar en la trobada

anual esportiva que va tenir lloc a Móra d'Ebre. L'objectiu d'aquesta jornada era compartir noves experiències

esportives i conviure amb alumnes d'altres centres de la comarca.

Abans d’iniciar la sessió, es van fer diversos grups, els responsables i coordinadors dels quals eren alumnes de

4t, que s'encarregaren que tot anés bé. La trobada consistia a realitzar diverses estacions esportives de tot tipus:

jocs populars i alternatius, guerra de pistoles làser, jocs d’agudesa visual... Cada grup tenia assignat un circuit.

Cada 15 minuts, es feia un senyal i tots havien de rotar d'estació. Tot plegat, va durar tot el matí. Mentre els

alumnes jugaven i practicaven, els professors es van reunir per jugar entre ells. En acabar, van tornar tots cap a

casa cansats, però contents.

LO BasquEt 5

Entrevista a Vicky Carles

Com es diu el primer institut o escola en què vas treballar?

Vaig començar a treballar, provisionalment, a les escoles velles de Jesús; després vaig estar

dos anys a Ferreries i, a continuació, al Lligallo amb plaça definitiva. Com que vaig acabar la

carrera amb bones notes, em van donar accés directe en una plaça sense oposicions.

Quin és l’institut o l’escola de la qual tens més bons records?

De tots els centres tinc bons records, ja que han anat lligats a diferents moments de la meua

vida. De l’Institut Roquetes tinc uns records molts especials i també del Mestre Marcel·lí

Domingo, entre d'altres coses perquè estan al meu poble.

Alguna vegada has arribat a casa després d’un dia amb molt d’estrès i has

dubtat si realment la teva vocació era ensenyar?

No ho he dubtat mai, perquè m’agrada molt la professió. Quan estava a l’equip directiu,

potser sí que tenia preocupacions per alguna cosa però, a l’entrar a la classe, em relaxava i

em passava tot. Sempre m’ho he passat bé. M’ha pogut preocupar alguna qüestió, però

sempre l’he enfocada des d’un punt de vista positiu.

Quants anys portes exercint aquesta professió? És dura?

Fa 39 anys i 5 mesos, segons les últimes dades. Vaig començar molt jove, com ja us he dit.

He treballat tots estos anys, llevat del curs 2006-2007, en què vaig demanar una llicència per

a fer un treball de recerca; va ser l’únic any que vaig fer un parèntesi.

T’agrada tractar amb adolescents?

Sí; és el sector d’edat que més m’agrada. Sempre he procurat treballar amb adolescents

perquè ja és una edat que et permet raonar amb ells. Des que feia vuitè al Marcel·lí Domingo,

preferia estar amb xiquets i xiquetes d’esta edat. Quan va canviar la llei, vaig tindre molt clar

que marxava amb ells; per això em vaig traslladar a l’institut.

LO BasquEt 6

Entrevista a Vicky Carles

Creus que la naturalesa interessa a la joventut d’avui dia?

Pot interessar i interessa. El nostre paisatge és molt bonic; si saps com és i el comences a

conèixer, enganxa molta gent.

Què opines sobre allò que de vegades diem els alumnes que alguns profes ens

teniu mania?

És un concepte bastant habitual. De vegades són percepcions, no realitats. La feina d’un

professor és dura, més que res perquè ha de tractar tots els alumnes per igual.

Has publicat diversos llibres. Per què vas decidir escriure el teu primer llibre?

Una de les meues aficions és el Port, la seva naturalesa i les seves històries; hi ha moltes

coses que molta gent no sap i veig que és necessari saber-les. Un dia, vaig conèixer una

il·lustradora mentre fèiem una excursió; em va proposar fer un conte entre les dos i així ho

vam fer. Escriure m’agrada.

Com s’anomena el conte?

La cara de la reina.

Per què vas decidir fer el segon llibre?

Tant el primer com el segon formen part d’un mateix projecte i per això vam decidir donar-li

continuïtat amb Lo faixó de la serp. Són llibres per a ser contats; així, es fomenta la

transmissió oral i el diàleg.

Tens pensat fer més llibres en un futur pròxim?

Les idees les tenim; l’únic que falta és escriure’ls, dibuixar-los, editar-los...

Què ens pots contar del programa que emets en la ràdio?

És un projecte que va sorgir durant una de les vegades que vaig anar a la ràdio a participar en

un programa; llavors, Paco Tafalla em va proposar fer-hi totes les setmanes un programa que

es diria Freqüència Verda. Té tres apartats: Les notícies o Eco-notícies, en què es parla una

mica de temes generals, com ara els animals en perill d’extinció... L’altra part és la que tracta

dels Valors naturals; aquí es parla de la flora i de la fauna del territori. En l’apartat oci-

natura s’expliquen pel·lícules, llibres, itineraris... relacionats amb el medi ambient. Per

últim, en l’agenda s’informa de les activitats que organitza Gubiana, Graëllsia, La Casa de

l’Aigua i altres entitats mediambientals properes.

Ets casada i tens fills?

Estic casada i tinc dos fills: un noi i una noia.

Algun ha seguit el teu camí i s’ha dedicat a l’ensenyança?

La noia ha fet Història de l’Art i potser es dedicarà a l'ensenyança; el noi és tècnic forestal i

treballa a la brigada dels Ports.

Comparteixen l’amor que tens tu per la naturalesa?

Sí, perquè de ben menuts hi han estat molt en contacte.

LO BasquEt 7

Entrevista a Vicky Carles

Què t’agrada més: ensenyar o dedicar-te a la naturalesa?

Les dos coses. Fa temps, vaig preguntar a Ensenyament si es podia fer un Camp

d’Aprenentatge als Ports, però com ja estava el del Delta no en van posar cap. Quan al 2001

lo Port es va fer Parc Natural, vam crear una empresa (S.L.) per a ensenyar i fer divulgació

del Port. Aquest any celebrem els 10 anys i és una satisfacció, fer activitats amb alumnes o

adults, sempre transmetent la idea de respectar la naturalesa, els animals i les plantes.

Lloc preferit per a unes bones vacances?

Una illa, on el mar i la muntanya estiguin prop, i un lloc on el meu home i jo estiguem

tranquils.

T’agrada provar menjars d’altres cultures?

Quan viatjo, procuro tastar el típic de cada país.

Per què estimes tant el medi ambient?

Perquè des que tenia 9 o 10 anys, anava d’excursió per la muntanya; sempre he estat molt

observadora i em sento molt a gust en ella, amb qui mai no he perdut este contacte.

Estil de música que t’agrada més?

M’agrada tot tipus de música: salsa, música clàssica... Una mica de tot. En el seu moment,

m’agradaven Bob Dylan i els Beatles. Les cançons actuals que m’agraden són “I’m yours”, de

Jason Marz i “Loca”, de Shakira.

Per què et trobes a gust a la muntanya?

Perquè em transmet pau. Quan no em trobo bé i vaig a la muntanya, quan torno, ja m'ha

passat tot. Igual em passa quan estic estressada.

Ens pots dir alguna cosa com a conclusió final?

Estic a punt de jubilar-me i no m’ho puc creure; noto que no se m’ha fet gens pesada la vida

en l’educació; puc afirmar que m’ho he passat molt bé.

Entrevista feta per: David Barrobés, Aida-Cinta Mayor, Aida Chavarria i Montserrat Marro

LO BasquEt 8

Havia sentit a parlar de l’orquestra Stop algun cop; malgrat això, la primera vegada que la

vaig escoltar em vaig quedar al·lucinada. M’havien dit que tocaven molt bé però, en veure’ls,

vaig notar alguna cosa més que la sensació que et transmet la bona música. Era la

complicitat que hi havia entre els seus components la que feia que tinguessin aquest punt

especial. Les mans del director semblaven fer ballar les notes i, cada cop que les tancava, les

retenia dintre dels punys. Els dits de tots aquells que tocaven es movien amb coordinació en

un únic so. Tots junts feien que el públic se sorprengués d’aquell espectacle i, després d’un

breu silenci, aplaudissin el seu esforç amb intensitat.

Vaig estar pensant en la possibilitat d’apuntar-m’hi. Sempre m’havia agradat tocar algun

instrument; vaig pensar que podria ser una bona oportunitat. Finalment, em vaig inscriure

en començar el nou curs.

En els primers assajos no vàrem fer molta cosa, però després vam començar a tocar. Malgrat

que tant sols assajava amb els de segon, un grup reduït d’unes trenta persones, la música

sonava intensa i excitant. Les flautes, el piano, la percussió... semblaven unir-se amb el fi de

crear un ritme que t’absorbia i et feia sentir bé.

En els assajos que fèiem tots junts era molt diferent. La mescla de tots els instruments

formava un so que et retrunyia dintre i et feia ballar cada cèl·lula del cos. Mentre tocàvem, no

recordava res. Era com si les altres coses no tinguessin tanta importància i l’únic que tingués

lògica eren les notes escrites en aquella partitura. Deixant de banda alguna petita discussió,

entre tots els components formàvem un ambient diferent. Les bromes, les anècdotes, el bon

humor, fluïa entre nosaltres com si fos part de la música.

En el primer concert vaig sofrir un espècie de trastorn. D’una banda, tenia ganes de mostrar

a la gent tot el que sabíem fer; de l’altra, sentia uns nervis d’aquells que fan mal a l’estómac.

Ens vam reunir tots, vam cridar ben fort el que sabíem i vam seure. El concert va fluir amb

excitació entre el públic que aplaudia amb força després de cada cançó. La sensació que tenia

en tocar es va amplificar en el moment que la gent començava a aplaudir, recompensant el

nostre esforç.

Sara Ferré

LO BasquEt 9

Aquest curs 2010-2011, l’orquestra ha continuat endavant amb les següents activitats:

- Trobada d’instituts de les Terres de l’Ebre a l’auditori Felip Pedrell.

- Concert, a l’institut, per als alumnes participants al Projecte Comenius.

- Campus musical de cinc dies a l’Aube, amb un concert de cloenda.

- Viatge per Europa (París, Bruges, Amsterdam...)

The show must go on... Pensaments d’una alumna...

Quan vaig venir a l'Institut Roquetes, Guillem Enri, professor de música, tenia un somni

per complir: crear una orquestra amb alumnes que estiguessin interessats en tocar algun

instrument; tot i que no feia falta ser músic. En aquell moment va ser quan ens va oferir

l’oportunitat de apuntar-nos a l’orquestra STOP. Tots els que en volíem formar part, no ens

ho vam pensar ni dues vegades. Era una oportunitat que no podíem deixar perdre.

Fa 6 anys, quan es va crear l’orquestra, van començar 20 alumnes poc motivats per a

l’ensenyança, potser una mica problemàtics; però l’experiència amb l’orquestra els va

servir com a teràpia. A mesura que han passat els anys, el nombre de gent hem anat

augmentant fins arribar a 130 persones.

L’orquestra no només es basa en la música, sinó en la companyonia i el respecte mutu.

Guillem ha fet un gran treball ajuntant tot tipus de gent i aconseguint que tots ens

relacionem amb cordialitat, sense importar d’on som, com som, i aquestes coses que

sempre es tenen en compte a l’hora de fer amistats.

Voldríem agrair-li tot el que ha fet per nosaltres, per aguantar-nos sempre que hi ha hagut

algun imprevist i per tenir una gran paciència. I, personalment, també li vull donar les

gràcies per ajudar-me a superar els problemes, perquè STOP no és tan sols una orquestra,

és gairebé una família: ens cuidem els uns als altres...

Si algun dia marxés de l'Institut per algun motiu, cosa que no desitgem, esperem que porti

tota l’orquestra dins al cor, tal i com nosaltres ho faríem.

Aquesta petita història té un principi, però no tindrà final. Moltíssimes gràcies, Guillem,

per tot el que fas per aquest grup de joves que volem passar-nos-ho bé amb els companys.

TU VALS MOLT. SOM BONS I HO SABEM!

La vida sense música seria un error. Oscar Wilde Alba Mayor

LO BasquEt 10

Entrevista a Joan Antoni Gonzàlez

1. Quan va saber que volia dedicar-se a l’ensenyança? Per què va triar aquesta

opció? Als 14 anys em van dir les següents paraules: “O estudies o et poses a treballar a

la fàbrica.” Vaig escollir estudiar per a mestre.

2. Fa molts anys que es dedica a aquesta professió? Fa 46 anys. I quant de temps

fa que imparteix classes a Roquetes? 14 anys. Es dedica a alguna altra activitat

professional? Dono classes a la UNED.

3. Ha treballat anteriorment en d’altres centres? Sí. Al 13 de Gener, a Campredó, a

Alcanar i als Josepets.

4. Quines assignatures imparteix? Sempre han estat les mateixes matèries?

Dono el castellà, però com a mestre he donat totes les assignatures possibles.

5. Què pensa fer un cop ja no pugui ensenyar perquè li arribi la jubilació?

Seguiré en la UNED, i m’agradaria anar a treballar a l’Arxiu.

6. Enyorarà treballar en aquest centre? I als companys/es de l’Institut

Roquetes? Sí, tal com he enyorat els altres col·legis on he estat i els companys que he

tingut.

7. Li agrada el teatre? Què li atrau més d’aquesta manifestació cultural? En

realitat no m’agrada gaire el teatre; el trobo massa exagerat, però m’agrada fer comèdia.

8. Sí que li deu agradar llegir, no? Per què creu que és aconsellable la lectura?

Té alguna obra que consideri especial, preferida? Què en destacaria,

d’aquesta lectura?

Sí. M’hi passo moltes hores llegint. És molt aconsellable perquè desperta la imaginació,

fa pensar, distreu... Potser la meva obra preferida és El desert dels Tàrtars, de Dino

Buzzati. És una obra que reflecteix molt bé el que és la vida.

LO BasquEt 11

Entrevista a Joan Antoni Gonzàlez

9. Quines activitats (aficions) li agraden, a banda de fer de professor? I quines

són les que menys? A més de llegir, m’agrada passejar, anar al cine... El que m’agrada

menys és veure la televisió.

10. Li agraden els esports? Quin és el seu favorit? M’agradava jugar a bàsquet, però

ho vaig deixar per un problema a l’esquena.

11. Ha viatjat algun cop a l’estranger? Sí. On? A París. I amb els alumnes ha fet

algun viatge, ja sigui de fi de curs, excursió, etc.? Una vegada, a Mallorca; i no

me’n van quedar ganes de tornar perquè no es podia dormir, fer el programa establert...

12. Quin tipus de menjar li agrada? On aniria primer al Bulli o al Viena?

M’agrada tot tipus de menjar. En tots dos menjaria bé.

13. Ha treballat amb algun company o alumne que li ha marcat la seva carrera

com a professor? No, però me’n recordo de molts, de molt bons i de molt dolents.

14. Li agrada anar a la platja? Poc i, quan hi vaig, no em moc de sota del para-sol. I a la

muntanya? Molt, però ja gairebé no hi vaig. Quina opció preferiria, si és que

hagués de triar? La muntanya, evidentment.

15. Està d’acord amb la digitalització de les aules? Tal com s’ha fet, no. Haguessin

hagut de començar ensenyant a teclejar als alumnes, i hi hauria d’haver llibres digitals

bons.

16. Des d’alguna revista o diari, li han fet mai alguna entrevista d’aquest tipus?

No; no me n’han fet mai cap. I a la ràdio o a la televisió? Tampoc.

17. Quin paper creu que té una biblioteca en un centre escolar? La biblioteca

escolar hauria de ser molt important per a subministrar materials i prestar llibres, i com

a lloc d’estudi. La llàstima és que només es fa servir per deixar llibres.

LO BasquEt 12

Entrevista a Joan Antoni Gonzàlez

18. Què ha canviat en l’ensenyament des que vostè va començar? Uff..., tantes

coses... El comportament dels alumnes a classe és bastant pitjor. També ha baixat

el nivell dels continguts que se’ls ensenyen.

19.Què n’opina, de les retallades de personal docent als instituts? Empitjorarà

la qualitat de l’ensenyament.

20. I ja per acabar, sabem que és un fan de les pel·lícules de l’oest. Quin

clàssic del western ens recomanaria? Raíces profundas, dirigida per George

Stevens i protagonitzada per Alan Ladd, i Un hombre, de Martin Ritt, amb Paul

Newman com a protagonista.

Gràcies, Joan Antoni, l’enyorarem molt. Esperem que li vagi molt bé la nova

etapa en la vida. Desitgem que no ens oblidi mai i que se li faci difícil de

desempallegar-se de nosaltres.

Entrevista realitzada per Mercè Abad, Júlia Albesa, Paula Casajust i Maria Fontanet

LO BasquEt

13

Tot va començar a les nou de la nit del dia 5 de maig. Érem a l’aeroport del Prat. Pertot hi havia cares d’emoció, d’entusiasme, de ganes de marxar, d’oblidar-nos de tot durant els cinc propers dies. No sabíem què ens esperaria a la tan cèlebre Praga, només volíem gaudir al màxim d’aquells dies que portàvem esperant tant de temps. Unes hores després vam trepitjar la ciutat. No ens vam adonar de gaire el primer dia; era fosc i tard, però érem a Praga, la qual cosa ho feia tot diferent. Durant els dies següents, sí que vam poder contemplar totes les meravelles d’aquella capital. Vam visitar la fàbrica de vidre i les coves que hi havia a pocs quilòmetres de la ciutat. Després, vam fer un creuer pel riu, acompanyats per Andrés, un apassionat de la seva ciutat, que ens va ensenyar, en un dia, indrets i ens va explicar fets històrics d’aquell indret tan desconegut, encara, per a nosaltres. Vam conèixer els llocs més famosos de la ciutat, com ara la Casa Dansant, el Rellotge Astronòmic, la Torre de Petrín, el Castell de Praga, el Pont de Carles, el Museu Nacional, el Cementiri Jueu i algunes sinagogues. En definitiva, vam fer un tastet cultural de tot el més característic. Sens dubte, no oblidarem la majoria d’aquests llocs, però sobretot el que ens quedarà marcat en la memòria seran alguns moments viscuts en qualsevol parc, en qualsevol carreró o, fins i tot, a l’hostal on, asseguts amb els amics, tot semblava diferent, més bonic. Haguéssim desitjat continuar així per sempre. En aquells moments, sentíem que la ciutat era especial, màgica. Per això, no és estrany que uns dies després d’aquell 5 de maig, al mateix aeroport i a la mateixa hora, les cares fossin molt diferents. Eren de cansament, de poques paraules i d’alguna rialla, de tant en tant, en recordar un moment de la setmana que deixàvem enrere... Per això, teníem molt poques ganes de tornar a casa i d’abandonar aquella preciosa ciutat. Estic segura que ningú de nosaltres no oblidarà aquest viatge de final de curs. Cinta Sanz

LO BasquEt 14

En un final de curs en què estàvem esgotats i esgotades, i amb moltes ganes que arribessin

les vacances, vam rebre l’agradable notícia que la nostra classe de 2n C, juntament amb la de

4t C, havíem estat premiats pel Comitè Verd per ser les classes més sostenibles del centre.

Aquest premi, totalment subvencionat per l’AMPA, consistia en una sortida de migdia a la

platja de l’Arenal, de l’Ampolla.

Sense imaginar-nos-ho, aquesta sorpresa serviria per a tintar-nos de felicitat i per a

oxigenar-nos el cervell després d’uns dies plens d’exàmens i de nervis.

Sota l’amenaça d’un dia plujós i fred, el dia de l’excursió vam pujar a l’autobús amb ganes de

passar un bon dia de platja. Al cel, es dibuixava un núvol que el partia en dos meitats; n’hi

havia una on els llamps arribaven “fins al més enllà”; l’altra meitat ens somreia mostrant-nos

un sol roent. Aquesta fou, per sort, la que a la fi ens va acompanyar durant aquelles hores.

En arribar a l’Ampolla, no paràvem de caminar i caminar. Anàvem cap a la Bassa de les

Olles. En ser al Mirador de les Olles, vam intentar d’observar els moixons que es banyaven

en la bassa, cosa que ens va costar. Vam continuar caminant, amb una calor sufocant que no

ens podíem treure de sobre; la pell se’ns cremava i, per uns instants, vam avorrir l’excursió.

Tanmateix, l’esforç va valdre la pena perquè, en arribar al bar de la platja i refrescar-nos, les

veus de les profes i el profe acompanyants, Pilar, Dolors i Sergi, ens van donar permís per

banyar-nos, la qual cosa desitjàvem fervorosament. Ens hi vam afanyar tant, que semblava el

primer dia de rebaixes...

Alguns nedaven i feien jocs d’acrobàcia; d’altres jugaven amb la pilota; també hi havia qui es

“barallava” amb l’arena.

Estàvem tan entretinguts i divertits, que no ens vam adonar que el temps havia passat i que

calia plegar veles per tornar a l’institut. Estàvem tan emocionats dins de l’aigua!

En fi; tot i que calia recollir, sabíem que encara ens esperava més gresca: havíem de celebrar

la festa de final de curs a la classe i, al dia següent, havíem de fer una altra excursió al Delta.

Va ser un matí perfecte: sense pluja, amb un sol radiant, amb moltes ganes de passar-ho bé i

un resultat ideal.

A veure si el curs vinent tornem a aconseguir aquest premi...

Paula Cid, Meritxell Farreny i Glòria Gas

LO BasquEt 15

Alumnes i professors del Comitè Verd s'arromanguen quasi totes les setmanes, faci fred o

faci calor, per llançar tot allò dipositat al contenidor blau (paper) i al groc (envasos i plàstic),

a l’illa de recollida selectiva situada a prop del centre.

Abans, però, cal separar allò que hi ha en un lloc que no toca (els impropis). Llavors és quan

literalment toca d’arromangar-se per bussejar dintre del contenidor del paper per traure

plàstics i envasos que no haurien de ser-hi.

Val a dir que la majoria de gent recicla bé, però sempre hi ha algú que, per descuit o per

peresa (volem pensar que això no s’esdevé per ignorància o per malicia), deixa anar una

deixalla allí on no toca; això, que d’entrada sembla una estupidesa, és molt greu, ja que els

impropis poden fer malbé tot un procés de reciclatge encetat.

Pensem que s’ha de tenir una miqueta més de cura a l’hora de separar els residus per tal de

no generar impropis.

Felicitem tota la comunitat educativa de l’institut per reciclar tan bé i cada cop més sovint, la

qual cosa significa que augmenta el nombre dels qui reciclem per tenir cura del medi

ambient. Comitè Verd

LO BasquEt 16

Visita a la deixalleria

El passat 13 de desembre, l’alumnat de primer d'ESO va fer una sortida per visitar la

Deixalleria de Roquetes per tal de conscienciar-se una mica més de la necessitat de separar

els diferents residus i aprendre la manera de fer-ho.

Durant la visita guiada, una educadora ambiental de l'empresa Gubiana dels Ports, que

col·labora amb l'institut en la tasca de divulgació ambiental, va explicar a l’alumnat i al

professorat el funcionament de la deixalleria i la ubicació de les diferents fraccions de

residus.

L'alumnat es va interessar en l'àrea de residus especials, on es desa el material informàtic,

els electrodomèstics, les bateries i tots els residus potencialment tòxics, com ara restes de

pintures, herbicides...

Un cop finalitzada la sortida acadèmica, els alumnes van omplir una fitxa amb informació

sobre la situació dels diferents llocs de la deixalleria i van realitzar un treball, que va ser

valorat pel professorat de Ciències Naturals.

L'activitat s'emmarcà dintre del programa d'Escoles Verdes i va ser coordinada pel Comitè

Verd del Centre.

Vicky Carles

LO BasquEt 17

El dia 13 d'abril, l’alumnat de segon d’ESO de l’alternativa d’Horticultura i el del Comitè Verd

vam participar en el Dia de l’Àrid i els Arbres, organitzat per l'empresa CEMEX. Ens hi

van acompanyar les professores de tecnologia i horticultura, Letícia i Patrícia.

Vam sortir de l'institut amb autobús en direcció a Mas de Barberans; a les 9.30 h, ja estàvem

a l'explotació. Allà ens van donar un equip de protecció que consistia en un casc de seguretat

i una armilla reflectant. Tot seguit, ens van ensenyar com funciona una pedrera. La directora

general de CEMEX a Catalunya ens va explicar que la terra d'aquesta zona és molt bona. A

més, com a curiositat, ens va comentar que l'empresa aprecia molt la pedrera Galatxo,

perquè aquí van començar les seves primeres activitats industrials a Catalunya.

Després ens van portar en una zona d'explotació, d'on treuen la pedra, i posteriorment ens

van ensenyar com la separen, segons el seu diàmetre, en sorra o grava. Fins i tot vam veure

com feien formigó.

Després d'esmorzar, tots vam participar en la recuperació d'un espai natural. Vam plantar

oliveres en una pedrera vella que ja no s'explota. Cadascú de nosaltres vam posar nom a

l'olivera que havíem plantat. Fins i tot, hi ha qui diu que hi tornarà l'any 2016 per veure la

seva olivera.

Quan vam acabar la visita, ens van fer un regal per agrair-nos el nostre treball i el nostre

comportament.

LO BasquEt 19

IMPRESSIONS DEL FORO JOVEN 2011

“L’arribada a la ciutat on havíem d’allotjar-nos, Vitòria, va compensar les llargues hores de

viatge ...”

Alba Sanz (3r E)

“La ciutat no podia ser més idònia per a una trobada mediambiental: neta, plena de verd,

amb un parc natural protegit a dues gambades de la ciutat...

Vam arribar a l’alberg després de ben bé sis hores de viatge i, tot i que estàvem molt cansats,

ens feia molta il·lusió l’estada. Ens van distribuir en dues habitacions: una per a les noies i

una altra per als nois. Una de les poques distraccions que hi havia era una sala de televisió,

però, per desgràcia, va ser ràpidament dominada per una dictadura de noies. Encara sort que

els nois ens sabem distreure, que si per elles fos...”

Josep Falcó (3r E)

“...Mentre ens esperàvem, van acudir, de sobte, uns personatges disfressats que,

curiosament, van començar a llençar ulleres en l’aire per a tothom. Eren unes ulleres molt

gracioses. Quan ja van arribar tots els alumnes de les diferents comunitats de l’Estat

espanyol, va començar l’espectacle al parc de Salburua.

L’actuació va ser entretinguda, divertida i animada, ja que aquells personatges et feien riure

molt i alhora t’ensenyaven l’important que és l’aigua per a les nostres vides.

Un cop finalitzat l’espectacle, ens dividírem en grups per conèixer el gran parc de Salburua, i

vam recórrer amb un guia tot el parc. Seguidament, a l’hora de dinar, ens va sorgir un petit

imprevist: no teníem menjar. Però ho vam solucionar, i el McDonald’s ens va salvar...”

Mercè Abad (3r D)

LO BasquEt 19b

“...A la tarda, vam anar al Palau de Congressos amb els altres instituts seleccionats de

Catalunya, Aragó, La Rioja, Navarra, Euskadi i Cantàbria. Va ser molt entretingut i

l’ambient, molt familiar. Vam veure un vídeo molt elaborat, que mostrava els treballs

presentats, els quals ens van fer obrir encara més els ulls. Després d’haver sentit tot el que es

va dir a la conferència, me’n vaig anar a casa ben esgarrifada!...”

Laura Fernàndez (3r E)

“...A la tarda, vam assistir al Foro Joven (tots amb la samarreta del nus antitransvasament).

Va ser impressionant; semblàvem un gran riu en moviment. Centenars de nois i noies

omplien el Palau de Congressos d’Europa; tots esperàvem, entusiasmats, aquell moment.

El nostre treball i el d’altres va ser reflectit en un vídeo, molt elaborat, que representava les

riuades de l’Ebre i el que aquestes comporten.

Hem de ser conscients que allí va néixer un gran tresor; autoritats, professors i alumnes de

diverses procedències de la conca de l’Ebre (amb diverses llengües) intercanviàvem

comentaris i idees variades amb un fi comú: aprendre a conviure amb el riu i no contra el riu.

Aquest era l’objectiu de la trobada!

Fou una experiència realment inoblidable i plena de sorpreses...”

Aida Chavarría (3r D)

“...Vam dedicar una part de la segona tarda a anar a comprar per la ciutat. Hi havia tot tipus

de botigues i tothom va comprar un detallet, com a record d’aquells dies especials. A la fi,

tots hem tornat amb una bona impressió de Vitòria i agraeixo haver pogut viure aquesta

magnífica aventura.”

Elena Vallespí (3r E)

“... L’endemà vam esmorzar, vam fer les maletes i ens en vam anar a les salines d’Añana. Allà

ens van explicar la sorprenent història de l’origen de la sal i com deixaven assecar l’aigua

salada per extreure-la. Més tard, ens van ensenyar un spa salat, on ens podíem banyar, i ens

van portar a una botiga on venien flor de sal i sal granulada, que anava molt cara! i xocolata

salada, entre altres interessants objectes. Finalment, vam pujar a l’autobús i vam tornar a

Roquetes.”

Jesús Llusià (Optativa de 2n)

LO BasquEt 1

Inspecció del Riu Ebre: Platja fluvial d'Aldover

Un any més, i ja en van quatre, el grup d’alumnes de l'optativa de segon Aigua recurs i

habitat, hem anat a la platja fluvial d’Aldover per a inspeccionar els 450 metres del marge

dret del riu Ebre, tram que ens correspon com a voluntaris del Projecte Rius.

La primera inspecció la vam fer a la tardor i la segona a la primavera, ja que depenent de

l’època de l'any hi pot haver variacions i observacions de fauna i flora diferents. El mostreig

de tardor va tenir lloc el 21 d’octubre del 2010; el de primavera, el passat 12 de maig de 2011.

Quan vam arribar, el primer que vam fer va ser passejar pel bosc. Després, cada grup anava

amb un mestre per fer una part del projecte. A l'octubre, a més de Vicky Carles, que és la

nostra professora, ens van acompanyar Manel Reverté i Raul Curto; al maig, en lloc de Manel

va venir Sergi Maestre. Més tard, tots junts vam fer la secció de dades generals on s’ havien

d’apuntar la localització geogràfica, l'altitud sobre el nivell del mar, etc.

Un cop fet el recorregut inicial per la vora del riu, ens vam reunir tots el membres de cada

grup i cadascú feia el treball que li corresponia (càlcul de la secció del riu, de la velocitat, del

cabal...), paràmetres fisicoquímics de l’aigua (pH, duresa, nitrats i nitrits), esquema de tram

de riu (dibuix de la zona inspeccionada), elements i deixalles observades... i per acabar,

observació de la fauna i la flora.

Entre les dues sortides, vam trobar diferències tant de flora com de fauna. A la tardor, hi

havia libèl·lules, papallones, grills, gamàrids, crancs de riu... i, en la flora aquàtica,

abundants llenties d’aigua. A la primavera, en canvi, hem trobat més larves d'insectes;

mosquits, mosca negra, efemeròpters, heteròpters, libèl·lules... i també cargols i cullerots.

Respecte a la flora, no hi havia llenties d’aigua, que probablement van ser arrossegades en

alguna de les avingudes hivernals; contràriament, hi havia lliris grocs que l'altra vegada no

vam veure perquè no estaven florits. Pel que fa a l'aspecte de l'aigua, a la primavera, era més

transparent que a l'octubre. Com sempre, les dades obtingudes han estat enviades al Projecte

Rius per a la seva incorporació a la Base de dades general.

En resum, ens hem divertit molt les dues vegades i hem fet una activitat a favor del riu.

Assia El Hamdaouy i Dikra El Anssari.

LO BasquEt 45

Matemàtiques divertides

Montse Múria us ha seleccionat un seguit d’activitats matemàtiques –extretes del llibre de text de Matemàtiques 1r ESO, de l’editorial Edebé, ISBN 978-84-236-8610-0- que us permetran passar una bona estona, alhora que posaran a prova les vostres capacitats d’observació i concentració, i reforçaran el vostre enginy. Accepteu-ne el repte!

Solucions en la pàgina 46

LO BasquEt 20

El passat dimecres, dia sis d’abril, quatre alumnes de 2n ESO de l’Institut Roquetes

(Maria Giménez, Eduard Forés, Josep Beneito i Andrea Fontanet) vam assistir a la

segona fase del concurs Fem matemàtiques, després d’haver superat la primera fase de la

classificació. Aquest any, el concurs se celebrava a Sant Carles de la Ràpita.

Tot va començar quan a principi de curs vam escollir l’assignatura optativa de segon Fem

matemàtiques, en la qual ens ensenyen nous coneixements matemàtics i, a més a més,

ens preparen per a participar en l’esmentat concurs, adreçat als alumnes de 6è de

primària i de 1r i 2n ESO. S’hi pretén fomentar el treballar en grup i desenvolupar la

capacitat de raonament; en definitiva, s’hi presenten les matemàtiques com un joc molt

divertit.

La primera fase consistia a resoldre, col·lectivament i a l’institut, tres problemes o jocs

matemàtics; aquest any, malauradament, han estat jocs, que solen ser més divertits, però

a la vegada més difícils, la qual cosa dificulta la classificació per a la següent fase. La

veritat és que ens en vam sortir prou bé. L’esforç havia valgut la pena i ens vam

classificar! Quan ens van donar la notícia, ens vam quedar fascinats, sense saber què dir;

estàvem molt il·lusionats, amb ganes de donar-ho tot i d’intentar guanyar algun premi.

Per realitzar la segona fase, ens vam haver de traslladar amb autobús a Sant Carles de la

Ràpita. Durant el viatge d’anada, anàvem repassant les àrees de les figures geomètriques

i els volums d’alguns cossos. Ens hi vam implicar molt perquè tots teníem molt d’ interès

a fer un bon paper. Aquesta fase consta de tres proves: la prova ràpida i la prova de

camp, totes dues en grup; la tercera va ser individual. La prova ràpida i la prova

individual es van dur a terme a l’Institut Els Alfacs; la prova de camp, la més divertida i

la més pràctica segons els alumnes, es va fer al port de la Ràpita; va constar de diferents

exercicis: calcular les places d’aparcament en què es podia dividir un solar, fer un petit

càlcul d’una instal·lació fotovoltaica, construir un puzle en un temps determinat, etc.

Va ser una experiència única, inoblidable; un dia de classe diferent. Vam tenir

l’oportunitat de fer amics i d’aprendre nous coneixements.

Andrea Fontanet Valls

LO BasquEt 21

Francesc González Solé guanya un premi E2C

3

Sabeu què és un premi E2C3? De fet, més que un premi

hauríem de dir que és una beca de caire científic

subvencionada per CatalunyaCaixa que pretén

fomentar la vocació científica dels joves estudiants de

4t ESO. Aquesta beca, la poden sol·licitar tots els

alumnes de 4t ESO que estiguin fent alguna

assignatura específica de ciències (física i química o

biologia i geologia). Hi ha un límit de 3 sol·licituds per

institut, per la qual cosa només se n’envien les dels

millors estudiants de cada institut.

Aquest curs, l’Institut Roquetes hi ha presentat tres

alumnes -tots tres amb un expedient brillant- que han

hagut de competir per la beca amb 731 estudiants de

317 instituts d’arreu de Catalunya. Tot i que han donat

50 beques, la competició no ha estat gens fàcil perquè

hi havia molt de nivell entre els participants. L’alumne

seleccionat de cada institut havia de fer un escrit on

exposava les seves inquietuds per l’estudi i per la

recerca. Aleshores, es va fer un segon procés de selecció del qual quedaren cent i escaig candidats. La

tercera fase del procés va consistir en una entrevista personal, que es va fer durant un cap de setmana, a

l’edifici de La Pedrera de Barcelona. Durant l’entrevista, els candidats havien de resoldre un problema

matemàtic i contestar unes preguntes que pretenien mostrar la seva capacitat i motivació com a futurs

investigadors.

El premi consisteix a gaudir d’una estada gratuïta a Les Planes de Son (als Pirineus), des del 27 de juny fins

al 9 de juliol de 2011. Durant aquesta estada, els alumnes guanyadors treballaran conjuntament amb un

grup d’investigadors de primera línia provinents de centres de recerca o d’universitats nacionals i

internacionals.

Els alumnes poden triar entre cinc projectes de recerca relacionats amb l’energia solar, l’astronomia, la

llum, la genètica i biologia molecular i els sons, que porta com a títol Els sons de la natura-La natura dels

sons.

Francesc ha escollit aquest darrer projecte, perquè és un enamorat de la música. Estudia al conservatori i és

un membre destacat de la nostra orquestra STOP. El projecte que ha triat està liderat pel Grup de Recerca

en Tecnologies Musicals de la Universitat Pompeu Fabra (MTG-UPF) i l’Escola Superior de Música de

Barcelona (ESMUC).

Cal remarcar que no és la primera vegada que un alumne del nostre institut guanya un premi E2C3.

Concretament, el curs 2008/2009, Francesc Fontanet Juan va guanyar el mateix premi, tot escollint el

mateix projecte.

Si bé no podem afirmar rotundament que els nostres alumnes siguin els millors de Catalunya, sí que podem

dir amb propietat que els alumnes de l’Institut Roquetes estan a la mateixa alçada dels millors estudiants

de Catalunya.

Feliciteu Francesc perquè ha guanyat el premi merescudament!

LO BasquEt 22

Com gairebé tots sabeu, el nostre institut és el creador del Projecte Comenius anomenat

Values Across Generations and Borders (valors que travessen generacions i fronteres).

L’última setmana de març i la primera d’abril, ens van visitar els països participants

(Alemanya, Polònia, Portugal, Holanda i Noruega). Va ser una visita en la qual tots nosaltres

vam posar tot l’esforç del món perquè fos inoblidable. Creiem que ho vam aconseguir.

Els vam ensenyar alguns dels llocs més importants de la ciutat de Roquetes, com ara

l’ajuntament, les oficines del Parc Natural dels Ports, l’Observatori de l’Ebre... Les alumnes

de perruqueria i estètica del centre van oferir, als nostres convidats, diferents tallers de

bellesa. S’hi van decorar les ungles, es van maquillar, es van posar trenes, extensions i

rastes. També van gaudir d'uns magnífics i relaxants massatges; van fer-se dibuixos amb

henna i, fins i tot, hi va haver dos voluntaris: un per a un bodypainting, i un altre per a

convertir-se en un autèntic Drag Queen! Agraïm, des d’aquí, la col·laboració de les alumnes

de perruqueria i estètica.

Així mateix, havíem planejat de fer una gran ruta turística per Tortosa, però la vam haver de

reduir a causa del cansament que tots portàvem acumulat. Vam visitar les Avançades de Sant

Joan, el castell de la Suda, l’Escorxador Municipal de Tortosa, la Catedral... Un altre dia vam

fer una sortida al Delta; el dia següent, vam anar amb piragua per l'Ebre i vam visitar les

coves Meravelles, de Benifallet. L’últim dia vam pintar a la paret de l’institut el logotip del

Comenius Project. Després, vam dinar tots junts.

A la tarda, vam anar a Barcelona amb tren. Hi vam visitar la Pedrera, les Rambles... Després

d’un emotiu comiat, va arribar l’hora de tornar cap a Tortosa. L'endemà, la resta del països

socis del projecte volaven cap a les seves destinacions.

LO BasquEt 23

El 10 de març, els alumnes de de 2n ESO van gaudir d’una sessió de cultura britànica per

gentilesa de l’editorial Burlington Books. Un representant-formador de l’editorial va fer una

divertida presentació sobre els elements i aspectes més típics de la cultura britànica, com ara

el Big Ben, The Union Flag, personatges de la monarquia anglesa, etc.

Va ser una sessió força divertida en la qual l’alumnat participava en una mena de concurs

semblant al famós ¿Quién quiere ser millonario? (Who wants to be a millionaire?).

Responien les preguntes que els feien, mitjançant unes cartolines que contenien les opcions

A,B,C,D.

El concurs va ser un èxit per les seues dots de realisme, sobretot en el moment en què el

presentador va demanar a un dels alumnes concursants si volia utilitzar el comodí de la

trucada, una trucada amb resposta en directe!

Tots els alumnes van passar una bona estona durant una hora practicant l’anglès també fora

de l’aula.

Departament de Llengües Estrangeres

Encara no tens el Boc’n roll

de l’Institut Roquetes?

Què esperes per aconseguir-lo?

LO BasquEt 24

Projecte Arrels 2010/2011

Fa dos anys que participem en el Projecte Arrels i durant este període hem passat per moments molt bons i

també per alguns moments tristos, pel comiat d’antics companys.

El primer any ens va resultar molt difícil per dos raons: perquè era el primer cop que participàvem en una

activitat com esta i perquè no coneixíem ningú.

Gràcies al projecte hem pogut conèixer gent nova, no tan sols alumnes autòctons, sinó també de la nostra

nacionalitat. En la nostra opinió, les persones que fan de professors i professores són molt valentes, ja que

trobar-se una vegada a la setmana amb una persona estrangera, que segurament té un domini més aviat escàs

del català, i arriscar-se a cada punt i moment a explicar-li el significat d’alguna oració o paraula és tindre molt

de coratge. Precisament això ha permès que els i les alumnes augmentéssem el vocabulari que tenim en

llengua catalana i milloréssem el nostre nivell acadèmic.

També les sortides que fem al llarg de l’any ens han agradat molt, ja que complementen molt bé les sessions

normals de les parelles lingüístiques. Poder gaudir tots junts d’una excursió per pocs diners ens ajuda a

entendre millor la realitat catalana (el paisatge, la geografia, etc.) i ens proporciona una bona excusa per

relacionar-nos una mica més els uns amb els altres.

A més, hem tingut la sort d’haver sigut seleccionades, al costat d’altres companyes i companys, per a

participar en el vídeo que vam gravar del Projecte Arrels a finals de setembre de 2010 i que el 12 de març de

2011 va obtindre el primer premi en la categoria de centres educatius del 4t Premi Federico Mayor Zaragoza.

La veritat és que va ser una gran satisfacció rebre el premi de mans de l’exdirector general de la UNESCO.

Després d’esta gran alegria, tots els alumnes, acompanyats per alguns membres de l’equip directiu (Manel

Reverté, el director, Ma José Montserrat i Tere Sabaté), l’exdirector Francesc Benet i, per descomptat, per

Marià i Conxita, vam anar a dinar a un restaurant marroquí, l’Omar. Vam xalar molt i vam cantar tots junts.

En definitiva, natros dos pensem que el Projecte Arrels és una experiència inoblidable, recomanable per a

tots. Pot afavorir molta gent, tant els autòctons com aquells altres que sense ser d’aquí poden arribar a parlar

català igual de bé. Als catalans els permet endinsar-se en altres mons, cultures, religions... I als estrangers els

ajuda a millorar el vocabulari, el nivell acadèmic, a conèixer els costums catalans...

Esteu tots convidats a esta nova experiència, no dubteu a provar-la i, molt important, no deixeu que us

afecten les opinions dels altres!

Per acabar, volem acomiadar-nos dels alumnes que participen en les parelles lingüístiques i agrair la faena

que fan els responsables d’este projecte, els professors Conxita Blanch i Marià Lleixà.

Tot i que marxem de l’institut, vatros sempre estareu presents en el nostre cor. Soukayna Ahdaoui i Ghizlane El Ameraouy

LO BasquEt 25

PROJECTE ARRELS: Parelles Lingüístiques

El Projecte Arrels consistix a formar parelles lingüístiques durant l’hora del pati i a fer

sortides trimestrals per conèixer l’entorn. Amb això, alumnes de tots els cursos hem

aconseguit, per part dels catalans, ensenyar als estrangers els nostres costums, les nostres

aficions... i, alhora, els alumnes estrangers han après coses sobre la nostra cultura tot

aprofundint el seu vocabulari de català i la seva relació d’amistat amb l’alumne/professor.

Els participants ens reunim a l’hora del pati. Durant mitja hora, formem parelles un

estranger/a i un català/catalana. Cada parella s’asseu junta i els professors (Conxita i Marià)

ens donen un guió pautat sobre el tema establert per a la sessió. Gràcies a este projecte,

molts alumnes estrangers s’han pogut relacionar amb alumnes catalans, i hem tingut tots

plegats l’oportunitat de fer nous amics, i aprendre coses noves.

A part de tot això, el passat dissabte 12 de març, el vídeo gravat el mes de setembre, realitzat

per Satyavan Galiana, on sortim alguns dels components d’este projecte i els professors

Marià i Conxita, va rebre el primer premi al IV Premi Federico Mayor Zaragoza. Este

certamen va ser organitzat per l’entitat Amics i Amigues de la UNESCO de Tortosa. El tema

de l’edició era la diversitat cultural. En estos premis, a més, es van atorgar diferents

mencions a tots els vídeos i projectes finalistes però, tot i haver molts projectes i molts vídeos

molt ben fets, el premi va ser per al Projecte Arrels del nostre institut!

Els participants del vídeo vam anar al lliurament de premis i, en saber que natros havíem

sigut els guanyadors, ens en vam alegrar moltíssim.

Tots els components del projecte estem molt orgullosos de fer el que fem i que esta idea haja

sigut reconeguda per una organització de la UNESCO.

Per últim, en nom dels alumnes que participem en el Projecte Arrels, demano que tots posem

una mica de la nostra part per ajudar que els alumnes nouvinguts s’integren amb més

facilitat. Convido també a qui li interesse, que s’apunte a les Parelles Lingüístiques, ja que és

una activitat molt bonica i gratificant!

Maria Josep Curto Panisello

LO BasquEt 28

¿QUÉ HAY EN NUESTRA MIRADA?

Què hi ha en la nostra mirada? Este fue el título de un vídeo que hicimos en Comunicación Audiovisual para participar en la campaña “Una mirada crítica”, promovida por Aulamèdia, una propuesta para la reflexión sobre el consumo audiovisual y los contenidos televisivos.

El vídeo lo rodamos con una cámara fotográfica en el patio del instituto y de una forma muy sencilla: todo seguido, haciendo un ligero movimiento de acercamiento a los rostros de los personajes y capturando algunas imágenes fijas. Posteriormente, lo editamos añadiéndole un fragmento musical extraído del portal de música libre Jamendo, de título Zero Project – Infinity.

La filmación, más que contar una historia, intenta sugerir una idea: quiere llamar la atención de una forma visual sobre el hecho de que a veces no sabemos mirar la televisión o Internet.

Porque no todo lo que nos dicen en los medios es cierto y, por tanto, debemos ir con cuidado ante sus mensajes, y más si son de tipo publicitario. Muy a menudo nos hipnotizan con músicas, con efectos especiales, con voces e imágenes seductoras y con colores brillantes, y nosotros nos quedamos boquiabiertos y sin capacidad de respuesta. Pero ellos solo pretenden manipularnos y vendernos algo. Por ejemplo, cuando afirman que tal producto es el mejor o cuando dicen que un canal es el más visto, casi siempre nos están mintiendo y solo lo hacen para inducirnos a comprar ese producto o a mirar ese programa.

En el vídeo participó la casi totalidad de alumnos de la materia, aunque la parte final tiene como personaje principal a Laura Fernández Miró. La cámara estuvo a cargo de mí misma, Aïda Ralda Baiges, pero toda la clase participó de alguna manera en la idea original y en la grabación.

LO BasquEt 29

¿QUÉ HAY EN NUESTRA MIRADA?

En la grabación, de tan solo 30 segundos, se ven sucesivamente las caras de los actores con unas gafas oscuras, como si estuvieran hipnotizados. Unos tras otros son enfocados en primer plano hasta llegar a Laura. Finalmente, Laura se quita las gafas y cuando abre los ojos se ve que los tiene cerrados, como vueltos hacia su interior. Entonces, en un rápido zoom, su mirada ausente se funde con el logo de la campaña: “Una mirada crítica, para una ciudadanía crítica.”

Si os interesa, lo podéis ver en página web de la asociación Aulamèdia, sección “REConeixements”: http://aulamediatv.wordpress.com/nous-videos/ Y también en el portal Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=5etJTDCZGJg

Además, Aulamèdia editó un DVD con once piezas escogidas de entre todas las participantes en la campaña y la nuestra fue una de ellas. El DVD se entregó en el marco de las Jornadas “Educar la Mirada 2011” que se celebraron en Barcelona entre el 19 y el 21 de enero pasados.

El REConeixement, un DVD editado por Aulamèdia con los 11 vídeos seleccionados para la campanya siguiente:

“Una mirada crítica per a una ciutadania crítica”, 2011: http://www.aulamedia.org/

Nuestro profesor, Francisco de Pedro, estuvo presente en la sesión inaugural y pudo recibir la felicitación y el REConeixement entregado por Francesc-Josep Deó, director de la revista Aulamèdia, a todos los trabajos seleccionados.

Aïda Ralda Baiges

Educar la Mirada, Barcelona, 19 de enero de 2011

LO BasquEt

30

FEM CINEMA

Aquest últim trimestre hem fet dos curts de ficció dins la

matèria optativa de Comunicación Audiovisual de 3r

d'ESO, amb els quals hem participat en el 1r Concurs de

curtmetratges Premis CinèTIC, convocat per la

Comunidad DT. Un d'ells l'hem titulat Una ombra i

l'altre, Canvi d'aires.

Una ombra té com a protagonista una noia, la Clara, que

durant el camí de tornada de l’escola sent algú que l’està

seguint. Quan arriba a casa, es troba uns cartells amb la

seva foto i la paraula "desapareguda". El que realment ha

passat se sap quan la Clara troba la mare a la cuina i

intenta parlar amb ella.

Fer aquest curt ens ha representat molt d’esforç i, tot i

que no ha quedat perfecte, estem molt contents amb el

resultat final.

El procés seguit ha estat llarg; primer, haver de triar quina

idea original volíem desenvolupar entre totes les que

teníem pensades; després, decidir qui feia cada tasca i,

finalment, realitzar tot el procés de creació del curt. Això

volia dir fer un guió provisional, refer-lo canviant

l'argument fins arribar a una versió definitiva, fer un

storyboard per saber quins plànols i moviments de

càmera utilitzaríem, dissenyar un pla de rodatge, portar-lo a terme i, per

acabar, fer-ne l'edició amb el programa Studio 14. La veritat és que vam

tenir una mica de feina per preparar tot el material necessari; d’altra banda,

vam haver de resoldre algunes coses sobre la marxa...

LO BasquEt

31

Canvi d'aires, el segon curt, tracta d'un jove que al principi té molts diners, però

després la vida li dóna un cop molt dur i es queda a la ruïna. Durant la història, es

troba dues vegades amb un grup de joves que primer el miren amb enveja i,

posteriorment, el rebutgen.

Per fer-lo també hem hagut de treballar força. Molta gent es pensa que

una gravació no necessita molt de temps, però s’equivoca. Vam

començar amb una història i després vam anar variant

l'argument fins arribar a un resultat final

completament diferent. Com hem dit abans, per dur a

terme una filmació, abans s’ha de pensar bé què es vol

contar i després fer un bon guió, dur a terme un

storyboard, assajar, buscar objectes i vestuari i,

finalment, fer un rodatge sense massa entrebancs cosa

que, tot i que pareix fàcil, no ho és. Els diàlegs en què

participa molta gent costen molt de gravar, perquè

cada cop passa alguna cosa: un s'equivoca, l'altre se'n

riu, l’altre es queda en blanc... Per últim, arriba el

procés d'edició, que també es difícil i demana molta

imaginació, perquè cal buscar una música adequada,

ajustar tots els plànols i els sons, etc.

Al final, tot i les presses d'última hora, vam poder

acabar els dos curts a temps i ja es poden veure en la

pàgina dels Premis Cinètic, al portal de vídeo

Dailymotion:

http://www.dailymotion.com/contest/premiscinetic

Val a dir que aquest projecte audiovisual no hauria

estat possible sense l'ajuda de Tere Lozano, per

deixar-nos la casa on vam gravar les escenes finals

d’Una ombra; de Jacinto Arbona i Pepita Orti, perquè

ens van deixar el magatzem on vam gravar una altra

escena; de Guillem Enri, per deixar-nos el cotxe que

vam utilitzar a Canvi d'aires; i de la professora Àngels

Martí, que es va ocupar de maquillar les actrius i

l'actor principal de les dos filmacions. Moltes gràcies.

En fi, creiem que tots els que hem participat en els

rodatges hem gaudit molt, però sobretot hem après a

treballar en equip. Per això us aconsellem que viviu una experiència

com aquesta i que us animeu a fer cinema en altres cursos.

David Barrobés i Sandra Blanquet

LO BasquEt 32

Els contes desperten la fantasia, amplien i enriqueixen el nostre vocabulari i, sobretot, ens

fan passar estones d'allò més agradables. Amb aquesta idea, els alumnes de l’Institut

Roquetes de la matèria optativa de 3r d’ESO Comunicación audiovisual ens vam presentar al

concurs de podcasts Contes del món, del qual hem quedat finalistes.

Havíem estat moltes setmanes treballant aquesta activitat amb moltes ganes i entusiasme. El

professor Francisco de Pedro ens donà a conèixer una història original de Mali, publicada en

castellà amb el títol de Mabo y la hiena. Tractava d’un xiquet africà que, en temps de

sequera, havia d’anar a buscar aigua en un pou llunyà, però hi trobava un obstacle: una hiena

n’era la guardiana. Finalment, gràcies a l’enginy del

petit, la hiena marxà del pou; des de llavors, ningú del

poblat tenia cap por d’anar-hi a agafar aigua.

Vam començar traduint el conte al català i el vam

retocar al nostre gust. Després, vam fer una sèrie de

proves a l’estudi de gravació; tot seguit, vam elegir el

narrador que faria de Mabo, el que faria de hiena...

Finalment, vam gravar el conte i el vam enviar al

concurs.

Durant els dies següents, la classe bullia d’impaciència.

Abans de Nadal, es van publicar els contes en el web del

concurs (www.contesdelmon.org). Vam demanar als

amics, al professorat i als familiars que votessin pel

nostre treball. Tots van col·laborar, i de valent! Tot just

començar la setmana del 20 de desembre, érem els

LO BasquEt 33

Alumnes de Comunicació Audiovisual, 3r d’ESO

primers en la llista de vots però, al cap de poc temps, ens vam adonar que alguns dels nostres

rivals ja s’havien espavilat i ens portaven un bon avantatge... Finalment, vam passar a la

segona fase del concurs, tot i que en vots només vam quedar els sisens de la nostra categoria.

Tanmateix, en arribar els dies de la selecció final, feta per un jurat independent, vam veure

que rebre molts vots dels internautes no era gaire rellevant ni molt menys l’objectiu d’aquest

concurs; l’important va ser gaudir de l’experiència, escoltar diferents històries que expressen

la manera de sentir i pensar de les persones d’arreu del món i donar a conèixer una mica la

gran varietat de la literatura de tradició oral.

Quan vam tornar de vacances, el professor ens va comunicar que havíem assolit la nostra

fita: érem finalistes. El nostre treball es publicaria en un llibre-CD. Realment ho havíem fet

bé. Havíem comprès el significat d’aquesta activitat. Aleshores, se’ns disparà un gran

somriure i l’aula es va inundar d’aplaudiments i d’alegria pel premi, tan merescut, producte

de l’esforç i del treball en equip.

Si voleu escoltar el conte, ho podeu fer en la pàgina de Contes del món:

http://www.contesdelmon.org/podcast/participants_2/mabo_i_hiena.mp3

Gal·la Argelaga Montserrat

LO BasquEt

34

El laberint de la felicitat

El laberint de la felicitat conta la història de l’Ariadna, una noia de 33 anys que acaba de perdre la

feina i que està completament desanimada. Com moltes altres persones, l’Ariadna busca el sentit

de la vida. Per això, decideix entrar al bosc dels laments, per tal de veure si pot deixar enrere la

seva vida grisa i avorrida. En aquest lloc, hi ha un laberint amb personatges i elements estranys

que l’ajuden a arribar al centre del bosc, on Ariadna trobarà el sentit de la vida.

La història d’Ariadna planteja què és la felicitat, com podem aconseguir-la, qui som, d’on venim…

Per trobar les respostes, cal endinsar-se al laberint tal com fa ella. Allí, hi ha personatges, com el

caçador de papallones o el cambrer de la cafeteria, que no són res més que representacions

extravagants de persones reals que tenen ganes d’ajudar els altres, perquè sempre hi ha algú

disposat a donar un cop de mà a canvi de res. En el cas d’Ariadna, el caçador de papallones és una

persona d’aquest tipus, que li explica la metàfora de la papallona, que representa la felicitat. Totes

dues són difícils d’atrapar; per trobar-les, no les has de buscar, sinó que has de voler trobar-les. El

caçador de papallones és l’encarregat que les persones que han perdut l’esperança descobreixin la

seva pròpia papallona.

La protagonista es troba amb diferents elements que li fan preguntes existencials, com ara la Boca

de la Veritat, que li pregunta qui és; el Pou de la Confusió, que li pregunta d’on ve; les Arenes

Pantanoses, que li pregunten on va; o la Casa de l’Última Pregunta, que li demana què fa allí. La

majoria de persones, al llarg de la nostra vida, ens plantegem aquestes qüestions, sobretot en

moments crítics com el que viu Ariadna; són unes preguntes que serveixen per a conèixer-se a un

mateix, per saber quines pors i quins desitjos tenim i per evitar ser el nostre propi obstacle.

A més a més, Ariadna, al llarg de l’estada al laberint, aprèn molt gràcies als personatges que

coneix. Per exemple, s’adona que el més preuat que té és l’Amor, tant el que dóna com el que rep;

també valora els somnis, que l’ajuden a mantenir la flama dins seu, és a dir, a tenir ganes de viure.

Juntament amb el pigmeu, aprèn que mitjançant el riure pot eliminar molts dels seus problemes.

Amb l’ancià cec de l’hivernacle, aprèn que analitzant el seu passat pot preveure com es comportarà

en el futur i a conèixer-se una mica més. Els nòmades li expliquen que, amb els seus udols, són

capaços d’enviar les pors a la lluna. L’Encantaocells li mostra que la mateixa por pot ajudar-nos a

superar obstacles i li ho explica mitjançant aquest exemple: els ocells tenen por i fugen quan el

veuen però, un cop superada la por, saben que l’Encantaocells els indica on hi ha l’aliment. Gràcies

a tots aquests personatges, Ariadna arriba a la conclusió que, la majoria de vegades, som les

persones qui ens creem els entrebancs o nosaltres mateixes esdevenim els nostres propis obstacles.

En altres ocasions, la protagonista topa amb gent que li explica el sentit de la vida mitjançant

metàfores. Per exemple, la netejadora Nirvana li diu que el cap de les persones té tres escalons. En

el primer, hi ha l’opinió que tenim sobre els altres; en el segon, l’opinió que creiem que tenen els

altres de nosaltres; i en el tercer, hi ha l’opinió que tenim sobre nosaltres mateixos. Sempre hem de

passar pels tres escalons per arribar on volem; no ens hem de quedar estancats en cap dels tres. Un

altre cas és el del cambrer, que li explica que pot fer que un client marxi enfadat, indiferent o

content. Per a ell, aconseguir que el client marxi content és el sentit de la seva vida.

LO BasquEt 35

Ariadna arriba al centre del laberint on hi ha una nena petita que plora. Aquesta criatura

representa la nena que Ariadna va ser un dia, i que va quedar enrere. Aleshores, la noia veu que ha

trobat el sentit de la vida i pot sortir del laberint. Tal com li indica el bitllet que va adquirir a

l’entrada del bosc, s’adona que ella és el seu propi camí, i que sempre que se senti perduda, ha de

ser fidel a si mateixa, intentant de conèixer-se i conservant l’autoconfiança.

Es tracta d’una història de superació. Qui té ganes de seguir endavant, ho pot aconseguir amb

esforç. Mai s’ha de perdre l’esperança. Tot i comptar amb la nostra força interior, cal saber que hi

ha persones disposades a ajudar, cosa que és molt important perquè, quan et sents perdut i no saps

on anar, apareix algú que et dóna una pista i et fa sentir una mica millor.

Aquestes són les frases que Ariadna anota en el seu quadern al llarg de la història i que resumeixen

l’essència del llibre:

Sóc el que decideixo ser.

Cada persona és un banc d’amor.

Qui no somnia, està mort en vida.

De tant en tant, és convenient fer neteja d’opinions.

La majoria dels obstacles que trobem, els creem nosaltres, perquè tenim por d’acomplir els

nostres somnis.

La felicitat sempre és més a prop del que imaginem, encara que la busquem lluny.

Riure és el dissolvent universal de les preocupacions.

Per molt petita que sigui la teva finestra, el cel continua sent igual de gran.

Per néixer, primer cal morir.

La felicitat no es busca, es troba. La felicitat és el perfum de les coses ben fetes.

La por és el mitjà per descobrir el que necessites trobar.

Cada contacte amb una persona és una oportunitat per millorar-li la vida.

La felicitat és viure sense por de triar.

Mireia Jaime Ariño

LO BasquEt 36

Aquest és un dels tres poemes d'alumnes del nostre institut que han rebut el XII Premi de Poesia en Acció, una institució que

promou la literatura sobre valors humans com ara l'ecologisme, la igualtat, la tolerància, la llibertat o la pau. Els textos podien

presentar-se en català, en castellà o en qualsevol altra llengua. Ghizlane El Ameraouy va escollir l'àrab i ella mateixa va fer-ne la

traducció al català.

El premi consisteix en la publicació dels poemes escollits en una antologia titulada Poemes per a un món millor i la invitació a

participar en una festa i marató poètica que tindrà lloc al Col·legi de Llicenciats de Barcelona el proper 18 de juny. El llibre es

vendrà al públic per un preu de 12 euros i la seva recaptació íntegra es destinarà a una causa humanitària. Aquest any, els

diners obtinguts serviran per ajudar els damnificats pel terratrèmol del Japó.

رمزانحزيت هي

انتعبيز

األمم نهبشزيت في انحياة

حق نألطفال وانشباب

انىساء أو انزجال

ءسواء كاووا مه بشزة سوداء او بيضا

ءاغىياء او فقزا

في أي وقت و مكان

بذون حزيت

انحياة هي مثم انطيور انمحاصزيه

جفي قفص دون مخز

توأتساءل مه انذي يمهك مفاتيح انحزي ?

La llibertat és el símbol de l'expressió l'esperança de la humanitat en la vida un dret per als infants i joves dones o homes siguin blancs o negres rics o pobres en qualsevol lloc i moment. Sense la llibertat la vida són ocells atrapats dins d'una gàbia sense sortida. Em pregunto: qui té les claus de la llibertat?

LO BasquEt 37

EN LOS MÁRGENES

"Llegué por el dolor a la alegría.

Supe por el dolor que el alma existe.

Por el dolor, allá en mi reino triste,

un misterioso sol amanecía".

José Hierro

Aprovechar los recortes,

vivir con las sobras, alimentarse de jirones,

de trozos sueltos, de fragmentos intocables

de horas y de minutos.

Habitar en la frontera,

en el lateral apenas vislumbrado de los días,

casi oculto en el rumor huidizo

de los atardeceres,

en el doblez amargo de las noches,

y verte ya arrastrado para siempre

por la terca corriente de los años.

Instalarte en la penumbra,

salpicado de intermedios y de fugas,

entre los pies de página y las notas,

al margen del ruidoso calendario.

Residir en el hueco inesperado,

apuntalado con páginas queridas,

y desde el borde, como excéntrico planeta,

tus alas agitar en el vacío.

Sin esperar respuesta,

sin esperanza alguna.

Y contra todo augurio,

y a contraluz apenas,

sentir abrirse el pecho y la mirada

y ver el puro resplandor

de la alegría.

Francisco de Pedro

LO BasquEt 38

La història de la humanitat s'ha mogut, i es mou, pel sexe, per l'amor o per totes dues coses.

Des del rapte d'Helena fins a l’actualitat, passant pel rapte de les sabines, tot es mou pel sexe.

D’altra banda, l'amor ha provocat guerres, i per amor s'han fet moltes bogeries.

Hi ha un palíndrom que diu: Roma tibi subito motibus ibit amor; és a dir, “Roma,

súbitament i per diversos motius t'arribarà l'amor”. Dues paraules hi sobresurten, Roma i

amor, i totes dues estan unides en una mateixa frase. Cal remarcar que la història diu que

Roma va ser fundada per Enees, fill de Venus, deessa de l’amor. Per aquest motiu, Roma és

la ciutat de l'amor.

Al llarg de la història, se'ns ha presentat una Roma dissoluta, en la qual tant homes com

dones es veien implicats en afers sexuals. Els romans es casaven sense amor, per interessos i

per tenir fills. El sexe, el trobaven normalment fora de casa. Els romans, tal com passa ara, es

casaven una o més vegades, es repudiaven, es divorciaven, etc. Era una societat en la qual les

amistats solien durar poc. L'amor, a Roma, donava una imatge de depravació tan gran que

posava fins i tot en dubte l’existència de la fidelitat conjugal. La hipocresia era tal que, en

públic, havien de comportar-se amb molta cautela; però quan arribaven a casa, es

desfogaven amb el primer que trobaven, que habitualment solien ser els esclaus. Els esposos

vivien cadascú la seua vida, intentant evitar que sortís a la llum qualsevol escàndol. En

general, es valorava més el sexe que l'amor.

El sexe, a Roma, es mostrava de mil formes. Era una ciutat amb un índex molt elevat de

prostitució, que tenia com a víctimes principals els nens i nenes que es quedaven orfes. Un

altre factor que hi contribuí fou l’arribada desmesurada d’immigrants, que venien de totes

les parts de l'Imperi.

LO BasquEt 39

L'amor entre homes era molt freqüent; s’anomenava amor grec. Consistia a unir els erastes,

amants adults, amb els eromenoi, adolescents. Aquesta forma d'amor "celestial" participava

de l'harmonia del món, mentre que l'amor entre un home i una dona era considerat quelcom

vulgar. L'amor masculí era una font privilegiada del sentiment, de l'honor. L'amor grec

s’entenia com un privilegi dels homes cultivats; l' amant es convertia en un guia per a

l'estimat; i l'estimat, en un defensor dels interessos morals i materials de l'amant. D'altra

banda, l'amor a les dones, sobretot les professionals, estava molt ben vist. La prostituta

presenta l'avantatge de ser només un objecte llogat, que es tira quan t'has cansat d' ell. Fins i

tot l'ancià més moralista de la República romana (Cató, el Censor) felicita el noi que visita les

professionals perquè així deixa tranquil·les les dones casades.

L'emperadriu prostituta

Era la dona de l'emperador Claudi, cosí de Cal·lígula. La llista dels seus amants era

impressionant. Hi figuren el seu cunyat Vinici, cavallers, senadors i militars. Messalina havia

aconseguit tal grau de disbauxa, que ja no sabia què inventar per a arribar al refinament

suprem de la seua perversitat. Ordenava assassinar els homes que es negaven a accedir als

seus desitjos. Estava tan desitjosa de plaer, que necessitava forts legionaris, gladiadors i

descarregadors portuaris per a satisfer els seus desitjos carnals. Rebia les seues visites a

Palau, però jutjava més prudent rebre-les en una casa de barrets del Quirinal. Es maquillava

i vestia com una puta i ocupava el lloc d'una prostituta que se li assemblava físicament.

Messalina es feia dir Lysisca. Tot i ser considerada una pervertida, el que buscava realment

era alliberar-se del seu marit vell i geperut, a qui portava putes molt belles, encara que

estúpides. Pel sexe, va perdre el cap, tant metafòricament com literalment, ja que en la

realitat va morir decapitada. MINGUS

LO BasquEt 40

ESTAN BOJOS, AQUESTS BÀRBARS

Sota el jou de l'Imperi Romà, hi ha hagut molts bàrbars. Per sort, aquesta mena de bàrbars

van venir més tard, si no, l'Imperi s'hagués ensorrat molt abans.

La vida d'un víking

El mite diu que els víkings van arribar del fred i que van recórrer mig món creant-se una

fama de lladres sanguinaris. Al segle XIX, el Romanticisme els va elevar a l’estatus

d'indòmits herois a la recerca de la glòria. Són un mite que, en realitat, amaga nombroses

imprecisions.

Tots imaginem els víkings amb cascs adornats amb banyes (res més lluny de la realitat). Això

és degut a les imprecisions que durant el segle XIX feien alguns autors operístics que, a falta

d'informació, van posar molta imaginació.

En principi, els víkings no tenien res de lladres, sinó que la seva missió era buscar riqueses a

través del comerç.

Més que la vida d'un víking, l’important és la seva mitologia, els seus déus. Eren tan bàrbars

com ells (no es queda enrere la mitologia grega). La seua mitologia és un dels grans i més

difosos tresors. En ella es va inspirar Richard Wagner per al seu Anell dels Nibelungs, cosa

que també va fer l'escriptor britànic J.R.R.Tolkien en escriure El Senyor dels anells.

La pel·lícula que aquest any ha triomfat entre els adolescents, i que tracta aquest tema, és

Thor. La paraula “adolescent” ve del llatí adolesco i significa créixer, fumejar, cremar. Així és

com es trobaven les alumnes després de veure el personatge Thor (serà perquè els va tirar un

llamp?).

LO BasquEt 41

ESTAN BOJOS, AQUESTS BÀRBARS

Thor és fill d'Odin i déu del tro. Era protector de déus i humans. Es passejava pel cel amb un

carro tirat per dues cabres. Els llamps i els trons es produïen cada volta que colpejava amb el

seu martell, Mjollnir; també tenia un cinturó, Megingiard, amb el qual doblava la seva força

cada vegada que se l’estrenyia. Thor era un asgardià, raça extraterrestre que

s’autoproclamaven déus i que va crear un culte entre les tribus nòrdiques.

Thor, tot i que és considerat un guerrer nascut per a la lluita, té una certa innocència i el seu

regne, Asgard, és considerat com un regne d'un conte de fades, unit a la terra per un pont de

Sant Martí que li permet passar a la terra o Midgard.

Originalment, Thor era un guerrer molt bel·licós, però la seva agressivitat va sobrepassar els

límits i el seu pare, Odin, el va castigar a viure com un mortal a la terra amb la personalitat

d'un metge esguerrat d'una cama, fins que aprengués a valorar la justícia i la pau.

L'univers Marvel ha fet que els guionistes deixin de banda el personatge i s'apropin més a la

línea de Ultimates com Iron man i Hulk. La història de la seva gènesi és interessant però, a

mesura que avança, viu situacions que, tot i ser divertides, també són absurdes (com l’escena

en què Thor i el científic estan beguts en un bar). A més, la història d'amor no està gaire

desenvolupada i passa com un sospir.

Dels personatges, no cal fer-ne cap crítica. La història no avorreix; sembla que es dedica a

agradar a un públic més general que al lector de còmics.

MINGUS

LO BasquEt 42

La papiroflèxia o origami (ori significa plegar; Kami, paper) és un antic art japonès, l’origen

del qual es remunta al segle VI d.C. La papiroflèxia consisteix en la creació de figures

mitjançant el plegat geomètric d’un full de paper preferentment quadrat. Els plegats han de

ser fixos (es poden doblegar per la meitat, des d’un vèrtex a un altre, per la diagonal…), de

manera que es pugui repetir cada figura de manera idèntica a l’original.

Hi ha dos tipus de papiroflèxia: la papiroflèxia clàssica o pura, en la qual només s’utilitza un

sol paper i les mans; la “pajarita” i el vaixell en són alguns exemples senzills. D’altra banda,

existeix la papiroflèxia modular, en la qual es fa servir més d’un full de paper. En aquest cas,

cada un és doblegat de la mateixa forma, de manera que els mòduls resultants són iguals. Un

cop fets tots els mòduls, s’uneixen per a obtenir la figura final. El nombre de mòduls depèn

de la figura; n’hi ha algunes que necessiten més d’un centenar de mòduls per a la seva

construcció.

En què ha consistit l’alternativa Papiroflèxia i jocs d’enginy?

Al primer trimestre vam fer mòduls xinesos per

a construir figures. El mòdul xinès és una

forma de fer figures de paper sense utilitzar cap

tipus de cola. Això es fa doblegant el paper

diverses vegades, tal com es pot veure en el

gràfic de la dreta.

Amb els mòduls vam construir un pot cilíndric,

de colors diversos, per a posar bolígrafs...

Després, vam fer una figura més complicada; podíem escollir entre uns models facilitats per

la mestra o bé dissenyar-la nosaltres mateixos. Cadascuna de les figures que vam fer va tenir

alguns centenars de mòduls. Ens va costar esforç, però va valer la pena perquè vam realitzar

unes figures molt boniques, com ara un ós, un cigne, un peix, la cara de Homer Simpson...

LO BasquEt 43

Al segon trimestre, vam fer jocs d’enginy relacionats amb les matemàtiques, que vam resoldre

de forma individual o en equip. A més, vam llegir el conte El dimoni dels nombres.

Al tercer trimestre, hem fet quadres amb calats simètrics, que són molt senzills de realitzar i

resulten molt vistosos. També hem construït cubs de colors, barallugues, flors i ornaments amb el

mòdul Sonobe, que va ser creat per Mitsonobu Sonobe. El seu plegat bàsic és el següent:

Què en pensem del treball fet?

Aquesta alternativa ens ha agradat molt, perquè hem après i ens ho hem passat molt bé creant

figures i resolent els enigmes. Quan fèiem els mòduls, ens relaxàvem moltíssim perquè cadascú

anava al seu ritme, estava centrat en el seu treball i no s’ocupava dels altres, a no ser que algun

company li demanés ajut.

Quan se’ns presentaven dificultats, la mestra ens ajudava en la construcció de les figures. Quan les

acabàvem, ens les puntuava; en general, ens han quedat molt bé. Aquí en teniu alguns exemples:

Sara Fuster, Fàtima Ben, Marta Fontanet i Jessica Gómez

LO BasquEt 44

Els Ports són quelcom més que un indret de gran bellesa que ens regala paisatges de llum i color.

Intimista i màgica alhora, la nostra muntanya desa tresors amagats que només es fan visibles a aquells

que solquen els seus camins amb el cor amatent.

Quan això passa, la visió de runes amagades i senders empedrats ens parla dels homes i les dones que

van fer, dels seus boscos i de les seves valls, lloc de treball i de vida.

Cercant el record dels nostres avantpassats muntanyencs, ha nascut el projecte anomenat Llegendes

dels Ports, que pretén recuperar topònims, contalles, dites, oficis i paraules que formaven part d'una

manera de viure, ja passada, amb la intenció de preservar-los de l'oblit.

El primer conte de la sèrie, La Cara de la Reina, va veure la llum l'any 2007. Ens parla de princeses i

encanteris en un lloc idíl·lic situat a prop del Toscar, a l'inici dels temps, quan encara tot era possible.

Ara us presentem Lo faixó de la serp, una història de pegaters i llenyaters, i de màgia i d'amor que va passar, o no, en un llogaret dels Ports anomenat Lloret, a la Baixa Edat Mitjana.

Ambdós, els teniu a la biblioteca del centre. Desitgem que gaudiu de la seva lectura i que us ajudin a descobrir els secrets i la màgia dels Ports.

Vicky Carles

Text: Vicky Carles Il·lustracions: Carme Julià Edita: Graëllsia ISBN:84-614-0472-8

LO BasquEt 46

Para mí, la felicidad se construye día a día. Felicidad es reír y llorar, es ganar todas las batallas, alcanzar un reto. Es despertar al nacer y dormir al morir. Felicidad es vivir la vida con intensidad, disfrutando de los tuyos, dando el primer paso, diciendo la primera palabra. Cuando eres pequeño, son tus familiares quienes luchan por ti, por tu felicidad, para que tengas un futuro digno. Cuando eres adolescente, felicidad significa dar el primer beso, ser libre para elegir entre el bien y el mal, conocer a personas que te acompañan en el camino. Cuando eres joven, felicidad es encontrar el amor, coger de la mano a alguien y sentirse amado. Cuando eres mayor, la felicidad es ver nacer a tus hijos y a los hijos de tus hijos. Y cuando ya lo has hecho todo, la felicidad es saber que has sido feliz mientras fuiste persona.

Daniela Ortiz Marulanda

Matemàtiques divertides

LO BasquEt 47

L´alumnat de 2n D volem opinar i fer-vos cinc cèntims de les classes de tutoria.

Pensem que ha estat una assignatura diferent a les altres matèries i creiem que,

entre altres coses, ha servit per a millorar les relacions i cohesionar els

alumnes de la classe:

Aquest curs, hem tingut de tutora Rosa Solé. A les hores de tutoria, hem estat completant

un dossier que constava de fitxes elaborades per fer-nos reflexionar. Les comentàvem

breument. En la sessió següent, en fèiem una posada en comú; al final del trimestre, li

havíem de presentar totes les fitxes completes.

A més, tractàvem problemes de la classe, com ara incidències entre companys o petits

conflictes que tard o d’hora se solucionaven.

Sempre hem acabat fent coses divertides, com ara xerrades (en les quals se’ns ha parlat de

temes diversos: la discriminació, el racisme, les drogues, el medi ambient, la cultura

anglesa, etc.), debats, festes en honor de qui complia anys...

Al principi, vam proposar-li de celebrar els aniversaris dels companys i ella ho va acceptar

de bon grat. En cada festa de celebració, un grup diferent d’alumnes anava a comprar els

regals; els qui feien anys portaven el menjar i la beguda.

En la festa, primerament donàvem els regals i després esmorzàvem. Aquesta ha estat,

segurament, l’activitat més divertida de tutoria. Ha resultat molt adient per passar una

bona estona amb els companys i així millorar les relacions internes del grup.

El que ens feia sentir bé en les celebracions dels aniversaris era l’alegria dels nostres

companys de classe quan rebien el regal, que era tot un misteri abans d’obrir-lo.

LO BasquEt 47b

Fotografiàvem els moments més significatius de la festa, en la qual participava tota la

classe i la nostra tutora.

En general, el que hem viscut a tutoria ha ajudat la classe en molts i diferents aspectes; per

això, recomanem que aquest tipus de tutoria es dugui a terme en totes les classes d’ESO.

Gerard Queralt, Ivan Pardo, Aleidis Pozo, Ernest Martí, Isaac Vieco, Sabina Fernández,

Sheila Pinyol, Anna Granollers, Judith Ramon i Andrea Montecino

LO BasquEt 48

Carta oberta de l’

Benvolguts pares i mares,

Sembla que va ser ahir quan va començar el curs i prompte s’acabarà... Ja podem pensar en

el curs vinent. De fet, la gent de l’AMPA ja ha començat a treballar, perquè la nostra tasca no

descansa, ni tan sols durant els mesos de juliol i agost.

Com en cada final d’etapa, cal fer una recopilació de les actuacions dutes a terme per

l’associació durant els darrers mesos. D’algunes, ja n’heu tingut un coneixement més directe;

d’altres, que afecten a grups més reduïts d’alumnes, han quedat més discretes, sense que això

vulgui dir que no tinguin la seva importància.

D’un temps ençà, l’associació està portant a terme un procés de renovació i d’implicació

intraescolar molt important; ens hem mogut i no hem tingut cap mena de recança a l’hora

d’entrevistar-nos amb qui convingués per tal de millorar les condicions i l’aprenentatge dels

nostres fills i filles. Tot això significa que els membres que composem l’AMPA posem en el

nostre treball ganes, interès i, sobretot, molt de temps i molta il·lusió.

Dels objectius que ens vam marcar al començament del curs que ara finalitza, hem

aconseguit, entre d’altres, els següents:

- una gran agilització i facilitat en les comandes i el lliurament dels llibres de text.

- un increment elevat del nombre de socis de l’AMPA.

- la contribució al pagament de la impressió de la rifa de Nadal, que va posar a la venda

l’alumnat de 4t d’ESO per sufragar, en part, el viatge de final d’etapa.

- la possibilitat de tenir un espai per a l’associació en la pàgina web de l’institut.

- l’ajuda econòmica, en la mesura que ha estat possible, al Projecte Comenius. Hem sufragat

diverses despeses de trasllats amb autobús; a més, hem patrocinat l’organització de la paella

que es va preparar el darrer dia del comiat dels estudiants.

- l’organització, conjuntament amb l’equip directiu i els alumnes implicats, de l’entrega de les

orles a l’alumnat que finalitza l’etapa escolar, i del sopar i la festa posterior per tal de

celebrar-ho.

- la subvenció de la Sortida-Premi a l’Ampolla de les dos classes més sostenibles del centre.

- d’altres actuacions, que no són tan rellevants com les esmentades, però que tenen també la

seva importància, i requereixen de la nostra implicació constant.

LO BasquEt 49

Potser us semblaran que les actuacions anteriors són escasses, però teniu en compte que

aquest curs NO estava previst de fer cap activitat extraescolar per part del professorat, en

protesta pel calendari escolar i per les seves condicions de treball. No s’han fet excursions de

fi de curs (tret de la de 4t d’ESO), ni s’han lliurat els premis de Sant Jordi en totes les seves

modalitats. Val a dir que sí que s’ha dut a terme el Projecte Comenius perquè ja estava

compromès des del curs anterior.

Tots heu tingut coneixement de l’accident que va patir l’autobús de transport escolar que feia

el servei des de Paüls a Roquetes. Des d’aquí, reiterem el nostre agraïment al conductor de

l’autobús, a la monitora que feia el servei, i al director de l’institut, Manel Reverté, que es va

personar al lloc del sinistre tan bon punt es va assabentar dels fets; també volem donar les

gràcies als Mossos d’Esquadra, i als serveis mèdics que hi van estar implicats. UN ALTRE

COP, MOLTES GRÀCIES.

Val a dir que, amb motiu d’aquest accident, l’AMPA va redactar un escrit, que va fer arribar

al Consell Comarcal del Baix Ebre (com a gestor del servei de transport escolar), exigint que,

en endavant, els autobusos que prestin aquest servei disposin de cinturons de seguretat. Una

còpia de la mateixa carta s’ha fet arribar al Serveis Territorials d’Educació de les Terres de

l’Ebre.

Com veieu, l’AMPA és una associació viva, amb motivacions i ganes de treballar. Podeu estar

segurs que ser socis de l’AMPA repercuteix directament en el benestar dels vostres fills i

filles, i en la relació entre aquests i la direcció de l’institut.

Finalment, volem adreçar unes darreres línies per a la presidenta sortint de l’associació. Tot

aquest procés de renovació, del qual parlàvem al principi, es deu en gran part a la seva

tenacitat i il•lusió. Ens referim a Marga Jornet; els alumnes que arriben a l’institut, des del

Col•legi Marcel•lí Domingo, la coneixen bé i se l’estimen. Amb la seva marxa, se’n va un dels

pilars forts de l’associació. És una dona treballadora, atenta i accessible a tothom. De ben

segur que la trobarem a faltar.

Fins una altra.

Atentament,

LA JUNTA DIRECTIVA DE L’AMPA DE L’INSTITUT ROQUETES

Amb el suport de l’Ajuntament de Roquetes

LO BasquEt 50

El dia 10 de maig, les alumnes de 1r d’Estètica Personal Decorativa vam tenir el plaer de

rebre la visita d’una de les millors empreses d’aromateràpia, Gandiva, dirigida pel conegut

professional d’aquest camp, el Sr. Josep Viu.

L’encarregada de la demostració i del taller va ser Raquel Giménez, una esteticista amb més

de 20 anys d’experiència, amb centre propi a Madrid, en un dels barris més prestigiosos.

La jornada va començar amb l’explicació de la trajectòria professional de la casa comercial i

del seu fundador. Seguidament, Raquel Giménez va impartir una classe magistral, on vàrem

aprendre els procés de destil·lació de les flors per a aconseguir els olis essencials purs.

Seguidament, va aplicar en el rostre de la model una tècnica específica de la casa i ens va

ensenyar a fer un massatge de quars, tècnica molt actual.

A continuació, les alumnes van poder treballar amb els productes i gaudir de tot el ventall de

possibilitats de l’aromateràpia. La demostradora ens va ensenyar diversos tractaments per a

diferents tipologies de pell i ens va aconsellar personalment els tractaments.

A través del taller, les alumnes vam poder aprendre i contrastar els diferents tipus de

tractaments d’aromateràpia. Gràcies a la seva trajectòria professional, Raquel Giménez

també va poder assessorar les alumnes pel que fa al màrqueting corresponent a aquesta

tècnica natural. En definitiva, el taller va resultar molt instructiu.

LO BasquEt 51

El dia 11 de novembre, les alumnes del CFGM d’Estètica i Perruqueria vam anar d’excursió a

Barcelona, per tal de realitzar un curs de maquillatge i un de tècniques d’aplicació del color, a

l’Acadèmia Ask, de Schwarzkopf. A continuació, vam visitar el Museu de Cera.

Les alumnes de 1r de Perruqueria vam anar al Museu de la Indumentària a veure l’exposició

guiada (El cos vestit). Ens va ser molt profitosa per aprendre a relacionar els vestits amb els

pentinats de cada època. Després, n’hem fet un treball per al Crèdit 1, Direcció

Tecnicoartística. En aquest mateix museu, vam veure una exposició de ceràmica.

Després de dinar, en trobar-nos davant del Liceu, vam anar al Museu de Cera. Com que era

prompte per entrar-hi, vam anar al Bosc de les fades. És un bar “màgic”, amb cadires i taules

petites, una barra que és un tronc, una font amb un pont per on es pot passar, i unes petites

sales en les quals hi ha alguns personatges del Museu de Cera.

Quan es va fer hora, vam entrar al museu. Mentre hi donàvem tombs, preníem apunts sobre

els personatges, ja que després havíem de fer un treball sobre la morfologia i el visatgisme

d’alguns personatges indicats pel professor.

A banda de visitar els museus, també vam passejar per Barcelona i vam anar de compres fins

que es va fer l’hora de tornar.

Aquesta excursió va ser una bona experiència ja que vam aprendre molt, ens ho vam passar

d’allò més bé i ens vam conèixer una mica més entre nosaltres.

Professors acompanyants: Carme Baró, Lluïsa Batalla i Paco Vidal i Adell