LLENGUA 2010GM_Catala 2010

7/29/2019 LLENGUA 2010GM_Catala 2010

1/32

Prova daccs a Cicles formatius de grau mitj de formaci professional,

Ensenyaments desports i Ensenyaments darts plstiques i disseny 2010

S1 051 1 LLENG.CATALANA GM 10

Llengua catalanaSrie 1

Instruccions

Per cada error dortografia, gramtica o lxic es descomptaran 0,05 punts, fins a un mxim

d1 punt, en les qestions de la 1 a la 7. Els errors de la qesti 8 ja es tenen en compte enpuntuar la redacci corresponent.

Dades de la persona aspirant

Cognoms i nom

DNI

Qualificaci


2/32

2

Llegiu atentament aquest text i responeu a les qestions segents.

5

10

15

20

Els conreus que feia la famlia pagesa medieval tenien per objectiu aconseguir aliments

per a poder sobreviure. En segon lloc, alguns daquests conreus havien de servir-li per aobtenir els productes que li permetien pagar els impostos que els senyors li exigien. I endarrer terme, si li sobrava alguna cosa, podia fer intercanvis.

Quin era laliment bsic de les poblacions medievals? Sens dubte, el pa. No ens potestranyar, doncs, que la producci de blat i, en general, de cereals fos la que acaparsuna gran part de les terres de conreu.

La productivitat daquests conreus era fora variable. Com que es tractava de conreusde sec, les condicions climtiques eren fonamentals. Si plovia molt o si no plovia, lacollita es podia perdre amb facilitat i la fam apareixia i feia estralls. De la mateixa mane-ra, la qualitat dels sls era decisiva: els cereals necessiten pluges de tardor a lhora de la

sembra, una primavera un xic humida i la calor suficient en el moment de la maduraci.Qualsevol canvi en algunes daquestes condicions podia fer perillar la collita.

El segon gran conreu era el de la vinya. Aquest conreu arbustiu ocupava bsicamentles rees de pendents; aprofitant els pendents, generalment en terres ms lleugeres queles de la plana o del fons dels torrents, el conreu permetia lobtenci de vins de ms graui qualitat. Tenia una extensi molt superior a lactual; es conreava fins i tot en comar-ques com la Cerdanya o el Ripolls, on avui s prcticament inexistent. Aquesta plantaarbustiva perfectament adaptada a les oscillacions del clima mediterrani proporcionavaun producte dampli consum entre les poblacions medievals.

Adaptaci feta a partir del text dAndreu VARELA i Joan Ramon VARELA.Pagesos i remences: El mn rural medieval. Barcelona: Barcanova, 1993

1. Digueu a quines finalitats destinaven els pagesos de ledat mitjana els productes que ob-tenien de la feina que duien a terme al camp.[1 punt]

2. Per qu creieu que la major part de les terres es dedicaven al conreu dels cereals, sobretotdel blat?[1 punt]


3/32

3

3. Expliqueu qu vol dir que la vinya proporcionava un producte dampli consum entre lespoblacions medievals.[1 punt]

4.

a) Escriviu un sinnim dels mots segents, subratllats en el text, dacord amb el sentitque tenen en el context en qu apareixen.[0,5 punts]

exigien (lnia 3)

apareixia (lnia 10)

b) Escriviu un antnim dels mots segents, subratllats en el text:[0,5 punts]

darrer (lnia 4)

variable (lnia 8)

5. Definiu els mots segents, subratllats en el text:[1 punt]

a) canvi (lnia 13):

b) superior (lnia 17):


4/32

4

6. Digueu a quina categoria gramatical (substantiu, adjectiu, etc.) pertanyen els mots se-gents, subratllats en el text:[1 punt]

a) segon (lnia 2):

b) obtenir (lnia 3):

c) bsic (lnia 5):

d) de (lnia 7):

7. Digueu quina funci sintctica (subjecte, complement directe, atribut, complement del

nom, etc.) fan els sintagmes segents, subratllats en el text, dins loraci a qu pertanyen:[1 punt]

a) fonamentals (lnia 9):

b) la collita (lnies 9 i 10):

c) pluges (lnia 11):

d) de ms grau i qualitat (lnies 16 i 17):


5/32

5

8. Redacteu un text dunes cent paraules sobre UN dels dos temes segents:[3 punts]

a) s preferible viure al camp o a la ciutat? Exposeu la vostra opini.

b) Expliqueu a quina professi us voleu dedicar: quines caracterstiques t, per qu usagrada, etctera.


6/32

6


7/32

7


8/32

LInstitut dEstudis Catalans ha tingut cura de la correcci lingstica i de ledici daquesta prova daccs


9/32



S2 051 1 LLENG.CATALANA GM 10


Instruccions


d1 punt, en les qestions de la 1 a la 7. Els errors de la qesti 8 ja es tenen en compte enpuntuar la redacci corresponent.

Dades de la persona aspirant

Cognoms i nom

DNI

Qualificaci


10/32

2


5

10

15

Li vaig demanar si em podia explicar la histria dalguns nens i nenes amb qui comen-

ava a tenir ms relaci. Em va explicar la histria de Lakshmi, la mare de tres germansque viuen al centre: en Rajiv, en Vijay i la menuda Lalita.

s la histria duna vida que no va estar precisament marcada per la sort. I aix quequan va nixer li van posar Lakshmi, el nom de la deessa de la Fortuna. De fet, cada nit,mentre mirava de dormir, somiava que algun dia la bona sort, la fortuna, li permetriamarxar daquell barri de barraques. La seva famlia vivia en una casa del barri que ses-tn al costat duna de les pistes de laeroport internacional de Bombai. De nit, el trnsitaeri era infernal, per amb els anys shi havia acostumat. Cada vint o vint-i-cinc minutssenlairaven aquells avions amb un so eixordador que feia impossible aclucar lull. Alprincipi passava les nits en blanc. Desprs noms sentia els dos primers, perqu arribava

tan rendida de la feina traginava maons en una obra que no tenia temps destirar-seal llit que ja dormia. Abans danar-sen a dormir, per, li agradava fer volar la imaginaci.

Mentre sentia els motors dels immensos i massissos avions que sobrevolaven la frgilteulada duralita, somiava desperta que un dia nagafaria un que la duria ben lluny dall,daquell ambient. Volia descobrir el mn. Volia conixer els pasos, els carrers, les casesde les persones que viatjaven en aquells ocells gegantins que planaven pel seu cap. Pernoms havia dobrir els ulls i mirar el seu voltant per tocar de peus a terra i adonar-se dela realitat que li havia tocat viure.

Mart GIRONELL.La ciutat dels somriures. Barcelona: Labutxaca, 2009

1. Escriviu tres caracterstiques de la personalitat de Lakshmi, fent servir les vostres paraulesi sense limitar-vos a copiar fragments del text.[1 punt]

2. Expliqueu qu vol dir el fragment segent del text: Noms havia dobrir els ulls i mirarel seu voltant per tocar de peus a terra.[1 punt]


11/32

3

3. On vivia Lakshmi i com era aquest lloc?[1 punt]

4.


vivia (lnia 7)

traginava (lnia 12)


sort (lnia 4)

frgil (lnia 14)


a) barri (lnia 7):

b) descobrir (lnia 16):


12/32

4


a) comenava (lnies 1 i 2):

b) tres (lnia 2):

c) menuda (lnia 3):

d) deessa (lnia 5):



a) la histria (lnia 1):

b) infernal (lnia 9):

c) aquells avions (lnia 10):

d) de les persones (lnia 17):


13/32

5


a) Descriviu la vida duna persona que es troba en una situaci de profunda pobresa.

b) Escriviu una proposta que permeti ajudar la gent que viu amb greus dificultats (po-bresa, malaltia, marginaci, etc.).


14/32

6


15/32

7


16/32



17/32



S1 051 3 LLENG.CATALANA GM SOLUCIONS 10


Instruccions


d1 punt, en les qestions de la 1 a la 7. Els errors de la qesti 8 ja es tenen en compte en

puntuar la redacci corresponent.

SOLUCIONS,

CRITERIS DE CORRECCI

I PUNTUACI


18/32

2


5

10

15

20

Els conreus que feia la famlia pagesa medieval tenien per objectiu aconseguir aliments

per a poder sobreviure. En segon lloc, alguns daquests conreus havien de servir-li per aobtenir els productes que li permetien pagar els impostos que els senyors li exigien. I endarrer terme, si li sobrava alguna cosa, podia fer intercanvis.

Quin era laliment bsic de les poblacions medievals? Sens dubte, el pa. No ens potestranyar, doncs, que la producci de blat i, en general, de cereals fos la que acaparsuna gran part de les terres de conreu.

La productivitat daquests conreus era fora variable. Com que es tractava de conreusde sec, les condicions climtiques eren fonamentals. Si plovia molt o si no plovia, lacollita es podia perdre amb facilitat i la fam apareixia i feia estralls. De la mateixa mane-ra, la qualitat dels sls era decisiva: els cereals necessiten pluges de tardor a lhora de la

sembra, una primavera un xic humida i la calor suficient en el moment de la maduraci.Qualsevol canvi en algunes daquestes condicions podia fer perillar la collita.

El segon gran conreu era el de la vinya. Aquest conreu arbustiu ocupava bsicamentles rees de pendents; aprofitant els pendents, generalment en terres ms lleugeres queles de la plana o del fons dels torrents, el conreu permetia lobtenci de vins de ms graui qualitat. Tenia una extensi molt superior a lactual; es conreava fins i tot en comar-ques com la Cerdanya o el Ripolls, on avui s prcticament inexistent. Aquesta plantaarbustiva perfectament adaptada a les oscillacions del clima mediterrani proporcionavaun producte dampli consum entre les poblacions medievals.

Adaptaci feta a partir del text dAndreu VARELA i Joan Ramon VARELA.Pagesos i remences: El mn rural medieval. Barcelona: Barcanova, 1993

1. Digueu a quines finalitats destinaven els pagesos de ledat mitjana els productes que ob-tenien de la feina que duien a terme al camp.[1 punt]

Les finalitats eren aconseguir els aliments necessaris per a viure, pagar els impostos

als seus senyors i, si els sobrava algun producte, fer intercanvis.

Resposta clara i completa .............................................................................. 1 puntResposta vlida, per amb alguna imprecisi o manca de claredat ............. 0,5 puntsResposta clarament deficient ........................................................................ 0 punts

Sha de corregir la resposta amb una visi qualitativa del conjunt i es poden adjudicarpuntuacions intermdies (0,75 o 0,25).


19/32

3

2. Per qu creieu que la major part de les terres es dedicaven al conreu dels cereals, sobretotdel blat?[1 punt]

Perqu se nobtenia el producte que es necessitava per a elaborar el pa, laliment ms

important de la poblaci.



3. Expliqueu qu vol dir que la vinya proporcionava un producte dampli consum entre lespoblacions medievals.[1 punt]

La gent de lpoca medieval bevia fora vi.

Resposta clara i completa .............................................................................. 1 puntResposta vlida, per amb alguna imprecisi o manca de claredat ............. 0,5 punts

Resposta clarament deficient ........................................................................ 0 punts


4.


exigien (lnia 3) reclamaven, demanaven, etc.

apareixia (lnia 10) sorgia, sortia, es mostrava, es manifestava,etc.


darrer (lnia 4) primer

variable (lnia 8) estable, fixa, constant, invariable, etc.

Cada resposta correcta es valorar amb 0,25 punts.


20/32

4


a) canvi (lnia 13): variaci, modificaci de condicions, procs que porta a una situacidiferent.

b) superior (lnia 17): en un nivell ms alt en quantitat, ms gran.

Cada definici correcta es valorar amb 0,5 punts. La definici que contingui impreci-sions per es pugui considerar acceptable sha de valorar amb 0,25 punts.


a) segon (lnia 2): determinant / determinant numeral / numeral

b) obtenir (lnia 3): verb

c) bsic (lnia 5): adjectiu

d) de (lnia 7): preposici




a) fonamentals (lnia 9): atribut

b) la collita (lnies 9 i 10): subjecte

c) pluges (lnia 11): complement directe

d) de ms grau i qualitat (lnies 16 i 17): complement del nom



21/32

5


a) s preferible viure al camp o a la ciutat? Exposeu la vostra opini.

b) Expliqueu a quina professi us voleu dedicar: quines caracterstiques t, per qu usagrada, etctera.

La valoraci del text sefectua sumant la puntuaci adjudicada en cadascun delsapartats que sindiquen a continuaci, per tamb sha de fer una valoraci quali-tativa global, a partir de la qual es podr arrodonir i modificar a lala o a la baixala puntuaci total daquesta qesti.

Si el text no respon al que es demana (se nallunya molt clarament i tracta dun temadiferent), es valorar amb 0 punts.

Si el text s molt breu, cada apartat es puntuar duna manera proporcional a lex-

tensi. Si t menys de 50 mots, es valorar amb 0 punts.a) Coherncia

Selecci i ordenaci de la informaci correctes ..................................... 0,5 puntsAlgun problema en lordenaci o en la selecci de la informaci ......... 0,25 puntsText desordenat i confs ......................................................................... 0 punts

b) Cohesi (puntuaci, concordana, construcci de les frases)0-2 errors ................................................................................................ 0,75 punts3-4 errors ................................................................................................ 0,5 punts5-6 errors ................................................................................................ 0,25 punts

Ms de 6 errors ......................................................................................... 0 punts

c) Correcci (ortografia, morfosintaxi, lxic)0-3 errors ................................................................................................ 1 punt4-5 errors ................................................................................................ 0,8 punts6-7 errors ................................................................................................ 0,6 punts8-9 errors ................................................................................................ 0,4 punts10-11 errors ............................................................................................ 0,2 puntsMs d11 errors ........................................................................................ 0 punts

d) Variaci

El text fa servir recursos sintctics variats i un lxic precs i no contrepeticions; shi admetr alguna deficincia lleu. .................................. 0,25 puntsEl text presenta pocs recursos lxics i sintctics, i alguns motso estructures es repeteixen sovint. .......................................................... 0 punts

e) RegistreLa llengua del text sajusta al grau de formalitat i al canal adequats;shi admetr algun error lleu. ................................................................. 0,25 puntsEl text cont alguns errors greus pel que fa al canal o al graude formalitat. .......................................................................................... 0 punts

f) DisposiciEl text respecta els marges, les lnies estan disposades correctamenti la lletra s ben llegible. ......................................................................... 0,25 puntsHi manca algun dels elements anteriors. ............................................... 0 punts


22/32

6


23/32

7


24/32



25/32



S2 051 3 LLENG.CATALANA GM SOLUCIONS 10


Instruccions

Per cada error dortografia, gramtica o lxic es descomptaran 0,05 punts, fins a un mximd1 punt, en les qestions de la 1 a la 7. Els errors de la qesti 8 ja es tenen en compte en

puntuar la redacci corresponent.

SOLUCIONS,

CRITERIS DE CORRECCI

I PUNTUACI


26/32

2


5

10

15

Li vaig demanar si em podia explicar la histria dalguns nens i nenes amb qui comen-

ava a tenir ms relaci. Em va explicar la histria de Lakshmi, la mare de tres germansque viuen al centre: en Rajiv, en Vijay i la menuda Lalita.

s la histria duna vida que no va estar precisament marcada per la sort. I aix quequan va nixer li van posar Lakshmi, el nom de la deessa de la Fortuna. De fet, cada nit,mentre mirava de dormir, somiava que algun dia la bona sort, la fortuna, li permetriamarxar daquell barri de barraques. La seva famlia vivia en una casa del barri que ses-tn al costat duna de les pistes de laeroport internacional de Bombai. De nit, el trnsitaeri era infernal, per amb els anys shi havia acostumat. Cada vint o vint-i-cinc minutssenlairaven aquells avions amb un so eixordador que feia impossible aclucar lull. Alprincipi passava les nits en blanc. Desprs noms sentia els dos primers, perqu arribava

tan rendida de la feina traginava maons en una obra que no tenia temps destirar-seal llit que ja dormia. Abans danar-sen a dormir, per, li agradava fer volar la imaginaci.

Mentre sentia els motors dels immensos i massissos avions que sobrevolaven la frgilteulada duralita, somiava desperta que un dia nagafaria un que la duria ben lluny dall,daquell ambient. Volia descobrir el mn. Volia conixer els pasos, els carrers, les casesde les persones que viatjaven en aquells ocells gegantins que planaven pel seu cap. Pernoms havia dobrir els ulls i mirar el seu voltant per tocar de peus a terra i adonar-se dela realitat que li havia tocat viure.

Mart GIRONELL.La ciutat dels somriures. Barcelona: Labutxaca, 2009

1. Escriviu tres caracterstiques de la personalitat de Lakshmi, fent servir les vostres paraulesi sense limitar-vos a copiar fragments del text.[1 punt]

s una persona somiadora (somiava canviar de vida i sortir de la misria), amb mol-ta imaginaci, inquieta (volia conixer mn), per conscient de la situaci real depobresa en qu vivia.




27/32

3

2. Expliqueu qu vol dir el fragment segent del text: Noms havia dobrir els ulls i mirarel seu voltant per tocar de peus a terra.[1 punt]

Quan contemplava la realitat del seu entorn i les possibilitats que tenia de sortir dela pobresa, era conscient que els seus desitjos no es convertirien en realitat.



3. On vivia Lakshmi i com era aquest lloc?[1 punt]

Lakshmi vivia en una casa amb la teulada duralita, en un barri de barraques al costatde laeroport internacional de Bombai, un lloc ple de soroll a causa dels avions.

Tres caracterstiques, amb una resposta clara i completa ............................. 1 puntDues caracterstiques, o tres caracterstiques amb alguna imprecisi

o manca de claredat ...................................................................................... 0,5 puntsResposta clarament deficient ........................................................................ 0 punts


4.a) Escriviu un sinnim dels mots segents, subratllats en el text, dacord amb el sentit

que tenen en el context en qu apareixen.

[0,5 punts]

vivia (lnia 7) residia, habitava, sestava, etc.

traginava (lnia 12) transportava, carregava, duia, etc.


sort (lnia 4) desgrcia, desventura, dissort, adversitat, fatalitat, etc.

frgil (lnia 14) slida, forta, consistent, etc.



28/32

4


a) barri (lnia 7): divisi dun poble gran, duna vila o duna ciutat amb fisonomiaprpia i una certa unitat.

b) descobrir (lnia 16): veure, conixer.

Cada definici correcta es valorar amb 0,5 punts. La definici que contingui impreci-sions per es pugui considerar acceptable sha de valorar amb 0,25 punts.


a) comenava (lnies 1 i 2): verb

b) tres (lnia 2): determinant / determinant numeral / numeral

c) menuda (lnia 3): adjectiu

d) deessa (lnia 5): substantiu / nom




a) la histria (lnia 1): complement directe

b) infernal (lnia 9): atribut

c) aquells avions (lnia 10): subjecte

d) de les persones (lnia 17): complement del nom



29/32

5


a) Descriviu la vida duna persona que es troba en una situaci de profunda pobresa.

b) Escriviu una proposta que permeti ajudar la gent que viu amb greus dificultats (po-bresa, malaltia, marginaci, etc.).

La valoraci del text sefectua sumant la puntuaci adjudicada en cadascun delsapartats que sindiquen a continuaci, per tamb sha de fer una valoraci quali-tativa global, a partir de la qual es podr arrodonir i modificar a lala o a la baixala puntuaci total daquesta qesti.

Si el text no respon al que es demana (se nallunya molt clarament i tracta dun temadiferent), es valorar amb 0 punts.

Si el text s molt breu, cada apartat es puntuar duna manera proporcional a lex-

tensi. Si t menys de 50 mots, es valorar amb 0 punts.a) Coherncia

Selecci i ordenaci de la informaci correctes ..................................... 0,5 puntsAlgun problema en lordenaci o en la selecci de la informaci ......... 0,25 puntsText desordenat i confs ......................................................................... 0 punts

b) Cohesi (puntuaci, concordana, construcci de les frases)0-2 errors ................................................................................................ 0,75 punts3-4 errors ................................................................................................ 0,5 punts5-6 errors ................................................................................................ 0,25 punts

Ms de 6 errors ......................................................................................... 0 punts

c) Correcci (ortografia, morfosintaxi, lxic)0-3 errors ................................................................................................ 1 punt4-5 errors ................................................................................................ 0,8 punts6-7 errors ................................................................................................ 0,6 punts8-9 errors ................................................................................................ 0,4 punts10-11 errors ............................................................................................ 0,2 puntsMs d11 errors ........................................................................................ 0 punts

d) Variaci

El text fa servir recursos sintctics variats i un lxic precs i no contrepeticions; shi admetr alguna deficincia lleu. .................................. 0,25 puntsEl text presenta pocs recursos lxics i sintctics, i alguns motso estructures es repeteixen sovint. .......................................................... 0 punts

e) RegistreLa llengua del text sajusta al grau de formalitat i al canal adequats;shi admetr algun error lleu. ................................................................. 0,25 puntsEl text cont alguns errors greus pel que fa al canal o al graude formalitat. .......................................................................................... 0 punts

f) DisposiciEl text respecta els marges, les lnies estan disposades correctamenti la lletra s ben llegible. ......................................................................... 0,25 puntsHi manca algun dels elements anteriors. ............................................... 0 punts


30/32

6


31/32

7


32/32

LLENGUA 2010GM_Catala 2010

Documents

Transcript of LLENGUA 2010GM_Catala 2010