Llegendes i mites de les

estrelles

Índex:

Introducció..................................................................................................p.3Les osses....................................................................................................p.3Orfeu i Eurídice...........................................................................................p.4Andròmeda i Perseu...................................................................................p.5-6Biografia i Valoració personal.....................................................................p.7

2

Introducció:Des de temps molt llunyans que s’han utilitzat les llegendes i mites per explicar l’origen de fenòmens inexplicables per la civilització antiga. Les constel·lacions que observem a l’univers, en són un bon exemple, ja que s’ha recorregut a la mitologia per explicar els seus origens.

Ossa major i ossa menor Segons una llegenda grega, Zeus1

es va enamorar Cal·listo, una bella nimfa. Era una de les seguidores d'Àrtemis2 i com totes elles havia jurat la virginitat. Malgrat la insistència de Zeus, ella sempre el defugia per tal de no trencar la seva promesa. Tot i així Zeus va adoptar la forma d'Àrtemis per tal d'acostar-s'hi, i com a fruït d'aquella unió Cal·listo va quedar embarassada d'Arcas.Un dia que Àrtemis i les seves seguidores anaven de caça pel bosc van decidir banyar-se en un petit rierol. Primer Cal·listo es va imposar a despullar-se, però finalment es va veure obligada a banyar-se amb les altres i així fou descoberta.Àrtemis, com a càstig per haver incomplert la seva promesa de castedat la va castigar convertint-la en una ossa, així els gossos la podrien matar. Cal·listo va aconseguir fugir dels gossos, i al cap de poc temps va donar a llum al seu fill Arcas, qui va ser criat amb una altre família.Cal·listo va aconseguir sortir-se'n de tots els entrebancs i càstigs i finalment va donar a llum al seu fill, Arcas, qui va ser criat en una altra família.Arcas va créixer i es va convertir en caçador. Un dia que rondava pels boscos, va veure la seva mare, però no la va reconèixer ja que continuava essent una ossa. Abans de que Arcas la pogués matar, Zeus hi va intervenir tot convertint el seu fill en ós, però Zeus no va poder evitar que la fletxa es disparés i ferís la ossa. Llavors els va agafar per la cua i els va enviar al firmament tot convertint-se en les constel·lacions de la Ossa Major (Cal·listo) i Ossa Menor (Arcas).Tot i així el mite no s'acaba aquí. Hera enrabiada amb Zeus per haver-la enganyat i haver concedit a Cal·listo una constel·lació va demanar a Tetis que li imposes el càstig corresponent, qui la va condemnar a vagar sempre per tot el firmament sense poder baixar a l'horitzó. Es per això que aquestes dues constel·lacions es poden veure en qualsevol lloc durant totes les estacions de l'any.Altres versions del mite:Com en molts mites, hi ha diferents versions que expliquen com es varen formar les constel·lacions. N’hi ha tres de diferents per a la transformació de Cal·listo en ossa. Hera, enrabiada amb Cal·listo per l’engany amb el seu marit podria haber-la transformat com a càstig i demanar a Àrtemis que fos ella qui li disparés la fletxa. Els segon, el qual explica que l’autor de la transformació era el propi Zeus, intentant protegir a Cal·listo de la ira d’Hera.

1 Zeus en mitologia grega i Júpiter en romana. Era pare i rei suprem dels Dèus.2 En mitologia grega Àrtemis i en romana Diana. Era deessa de la caça i protectora de la naturalesa.

3

La lira d’ Orfeu : Orfeu era un músic fill d’Apol·lo3 i la mussa Cal·líope. Es diu que tocava tan bé la lira que quan es posava a cantar tota la natura callava i se’l escoltava. Els arbres abaixaven les seves branques, els ocells paraven de cantar i fins i tot les pedres s’estiraven per escoltar-lo millor. Orfeu estava bojament enamorat d’Eurídice, una nimfa, i finalment s’hi va casar. Però un dia que Eurídice passejava pel jardí recollint flors un escurçor la va mossegar al peu i Eurídice va morir. Tot i així, Orfeu, que era tan bon músic com valent va decidir baixar al regne d’Hades, als inferns, a buscar la seva estimada. Durant el camí cap al regne més fosc i tenebrós va trobar un seguit d’entrebancs. El guardià que custodiava la porta als inferns, el gos dels tres caps Cèrber, el va aconseguir amainar amb la seva lira. Fins i tot va commoure Hades i Persèfone, qui li van dir que Eurídice podria tornar amb ell només si aconseguia sortir de les obscuritats sense mirar-la una sola vegada. Orfeu va guiar Eurídice durant tot el camí de tornada, però quan ja es veia claror al fons de l’obscuritat Orfeu no va poder resistir a mirar enrere per comprovar si Eurídice el seguia i tant bon punt la va veure, ella es va esvair com una ombra.

Desprès de perdre Eurídice Orfeu era com una ànima en pena; evitava qualsevol companya i més la de les dones. Però un dia que les Mènades de Tràcia4, que li tenien rencúnia per haver refusat la seva companya en els banquets que sovint celebrava amb Dionís5, el van agafar i el varen trossejar de manera que només en va quedar el

cap, que va caure al riu. El cap va arribar a la platja de Lesbos, on el van enterra i van fundar un temple i oracle en honor seu. Les muses van recollir tots els trossets d’Orfeu i el varen enterrar. I la seva lira va ser col·locada al firmament com una constel·lació.

3 Dèu de les arts la profecia i l’endevinació., tant pels grecs com els romans.4 Dones seguidores del dèu Dionis. 5 Dèu del vi.

4

Andròmeda i Perseu :

-El neixament de PerseuLa historia comença quan Acrisis, rei d’Argos, volia tenir un hereu, però només havia tingut una filla, Dànae. El rei va consultar l’Oracle, que li va dir que no tindria fills, que el seu deixeble seria el seu nét, però que ell el mataria.Commogut per la profecia, Acrisi va tancar la seva filla Dànae en una cel·la per tal de que ningú la pogués arribar a seduir, i encara menys, quedar-se embarassada, cosa que hagués suposat la mort del rei.Zeus que s’havia enamorat de la bella Dànae, no va poder evitar convertir-se en un fi polsim d’or, entrar per una de les escletxes de la cel·la i deixar embarassada Dànae.Dànae va donar a llum a Perseu, el qual va cuidar dins la cel·la clandestinament, però quan el rei Acrisis se’n va assabentar va tancar en un cofre mare i fill i els llança al riu. Però en comptes d’enfonsar-se, el cofre va surar per l’aigua fins arribar a les costes d’una illa on un pescador els va trobar i els va acollir a casa seva.-El rei Polidectes6

El rei de l’illa, Polidectes, quan va veure a Dànae se’n va enamorar profundament. Tot i la insistència de Polidectes per que Dànae es casés amb ell, aquesta sempre deia que ja estava casada amb Zeus, per que tenien un fill comú. El rei va pensar que si matava a Perseu, Dànae no es podria imposar a casar-se amb ell. Així que li va encomanar que anés a buscar el cap de Gorgona Medusa7, cosa que ningú havia aconseguit mai, i Podidectes va pensar que moriria en l’intent.

-Andròmeda i el monstre CetusCefeu i Casiopea, reis d’Etiòpia varen tenir una filla, Andròmeda. La seva mare, orgullosa de la bellesa de la seva filla, presumia de que era més bella que les Nereides8, i aquestes, ofeses, van demanar a Posidó9 que castigués el regne d’Etiòpia. Posidò va enviar un monstre marí anomenat Cetus, que tenia atemorits tots els habitants del regne. Cefeu i Casiopea varen consultar a l’Oracle, que els va dir que l’única manera de trencar aquella maledicció era sacrificar la seva filla Andròmeda. I així o van fer, van encadenar Andròmeda en unes roques, però quan el monstre s’acostava Perseu, que venia de tallar el cap de la medusa, sobre el seu cavall alat, va salvar Andròmeda tot convertint en pedra el monstre marí.

6 Polidectes: Rei de Sèrifos.7 Gorgona Medusa: era una de les Gorgònes. Tenia la capacitat de matar amb la mirada però tot i així, Perseu la va matar, i de les gotes de sang del seu cap va sortir Pegàs, el cavall alat.8 Nimfes del mar.9 Posidó en mitologia grega, Neptú en romana. Era el Dèu del mar i les aigües.

5

Els reis, contents per aquella proesa, li van concedir la mà de la seva filla amb qui es va casar al cap de poc temps.- El retorn i la profecia. Perseu va tornar a l’illa de Polidectes. Durant el temps que ell havia estat fora el rei havia intentat seduïr Dànae per força, així que quan perseu se’n va assabentar, va anar a palau i li va mostrar el cap de Gorgona Mesussa al rei de manera que es va convertir en pedra. Perseu va retornar les armes màgiques que li havien prestat i va regalar a Atena10 el cap de Gorgòna Medussa.Sembla que el mite acaba bé, però, al cap d’un temps, quan Perseu participava en uns jocs d’atletisme, desprès d’haver superat un seguit de proves, i a l’hora de fer el llançament de disc, aquest va anar a parar al públic i va tocar a un espectador, que va resultar ser el rei d’Argos, el seu Avi. D’aquesta manera la profecia es va complir.

Atena commoguda per aquesta historia va colocar a Andròmeda i Perseu al cel de costat, juntament amb el cavall Pegàs, el monstre marí Cefeu i Casiopea. A qui Atena va castigar per ser tan orgullosa, posant-la al revés.

Bibliografia:-Pàgines web : 10 Atena: una de les dotze divinitats olímpiques. Deessa de la guerra.

6

www.wikipedia.orgwww.jouscout.com/astro-Llibres:Diccionari de la mitologia Clàssica- Enciclopèdia Catalana.Relats de mitologia- Els herois. Maria Àngels Anglada.Edicions Destino.

Valoració Personal del treball:Hem va costar decidir el tema sobre que tractaria el treball. La idea que hem va agradar més va ser el mite d’Orfeu i Eurídice, així que vaig començar a buscar informació, i una de les pàgines webs hem va donar la idea definitiva. Explicar alguns mites que acabessin amb la formació de constel·lacions. (treball que havia pensat, però no havia sabut on trobar la informació).He triat fer aquest treball per dos motius principalment. Per les estrelles, perque m’agraden molt, crec que són un petit regal que la natura ens ha donat, una petita meravella que moltes vegades les persones passen per alt. I l’altre eren els mites que explicaven, els quals m’han agradat molt.

7