ORQUESTRA SIMFÒNICADE BARCELONAI NACIONAL DE CATALUNYAKAZUSHI ONO DIRECTOR TITULAR

N Ú M . 1 8

26 DE FEBRER DE 2016SALA 1 PAU CASALS

RUBÉN GIMENO directorLANG LANG piano

#auditori #obcComenta aquest concert amb

L ANG L ANG, MOZARTi R AKHMÀNINOV:TRIO DE GENIS

Patrocina Col·labora

20152016

15, 16 i 17ABRIL

Entrades a partir de

10€

www.auditori.cat

ORQUESTRA SIMFÒNICADE BARCELONAI NACIONAL DE CATALUNYAKAZUSHI ONO DIRECTOR TITULAR

FESTIVALGERSHWINANDREW GRAMS directorALEXEI VOLODIN piano

Rhapsody in blue, Un americà a París,Porgy and Bess, West Side Story...

Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiules alarmes sonores i continguéssiu els estossecs.Un mocador redueix notablement el soroll.

El temps i la durada del concertsón aproximats.

FEBRER DE 2016 DIVENDRES 26 20.30h

Rubén Gimeno directorLang Lang piano

PROGRAMA 1 8

1 / WOLFGANG AMADEUS MOZARTSalzburg 1756 -Viena 1791

Così fan tutte, KV 588. Obertura (1790) 4’

2 / WOLFGANG AMADEUS MOZART

Concert per a piano i orquestra núm. 24 en Do menor, KV 491 (1786)

Allegro Larghetto Allegretto

Lang Lang piano

31’

3 / SERGUEI RAKHMÀNINOVSemyonovo 1873 -Beverly Hills 1943

Concert per a piano i orquestra núm. 1 en Fa sostingut menor, op. 1 (rev.1917)

Vivace Andante Allegro vivace

Lang Lang piano

26’

PAUSA 20’

El 1781, i després d’anys de tensions, Mozart va abandonar el servei del comte Colloredo i es va establir com a professional independent. Una decisió que expressava la creixent tensió entre un món burgès en auge i la decadència de l’antic règim. Alliberat de la servitud, però amb la necessitat de noves fonts d’ingressos, Mozart va organitzar recitals de pagament en els quals interpretava els seus propis concerts. Així va néixer, al mes de març del 1786, el Concert núm. 24, obra de caràcter tempestuós en la qual piano i orquestra estableixen una lluita de caràcters. Al segon moviment s’inicia una relació de col·laboració entre els dos blocs, dins d’un ambient líric, despreocupat i amb un punt somiador. L’Allegretto final, però, ens submergeix de nou en la tensió d’oposats. Sobre un tema que fluctua entre els modes menor i major, Mozart proposa una extensa sèrie de variacions que ens condueixen de tornada al neguit inicial.

Una altra de les ocupacions professionals del Mozart autònom va ser el teatre musical. El 26 de gener de 1790 s’estrenava amb un èxit discret Così fan tutte, òpera amb

llibret de Lorenzo Da Ponte. Dins d’un ambient jocós i de burla, Mozart i Da Ponte proposaven una profunda reflexió sobre la complexitat dels sentiments humans a partir d’un gens innocent joc d’infidelitats. L’obra qüestiona, en un to tragicòmic, els fonaments de la identitat individual, alhora que exalta l’amor com a entitat independent i pura. L’obertura de l’òpera sembla expressar aquesta lluita entre banalitat i transcendència, entre lleugeresa i intranquil·litat, amb la lluminositat de l’orquestra travessada per les sagetes de la sospita.

De les cinc peces per a piano i orquestra de Serguei Rakhmàninov, el Concert per a piano núm. 1 és, segurament, la menys coneguda. Rakhmàninov va completar la seva composició el 1891, el mateix any en què es graduava amb els màxims honors al Conservatori de Sant Petersburg. Tot i que en aquell moment es va mostrar satisfet per la peça, l’any 1917 la va revisar en profunditat. L’estructura de l’obra es basa en la del Concert per a piano i orquestra d’Edvard Grieg. L’inici del primer moviment ens el recorda poderosament, amb la cascada d’octaves tenses i punyents a les quals respon l’orquestra en un mode més calmat, però no menys intens. El joc d’oposició entre piano i orquestra funciona com a motor expressiu del moviment. L’Andante que el segueix és una romança de caràcter íntim, en la qual el piano passa a ocupar el primer pla, relegant l’orquestra a una funció d’acompanyament. L’Allegro vivace final ens torna a aigües més agitades, a la polarització piano-orquestra i als grans contrastos de caràcter del primer moviment.

Wolfgang Amadeus Mozart i Serguei Rakhmàninov han estat dos dels més grans pianistes i compositors de tots els temps. El primer va establir la forma moderna del concert per a solista i orquestra. El segon va concebre en aquest format algunes de les obres cabdals del seu repertori.

c O M E N TA R IM i q u e l G e n é

PRIMERS VIOLINS Cristian Chivu, concertino associat / Raúl García, assistent concertino / María José Aznar / Sarah Bels / José Valentín Centenero / Walter Ebenberger / Ana Isabel Galán / Natalia Mediavilla / Katia Novell / María Pilar Pérez / Anca Ratiu / Jordi Salicrú/ Pere Bardagí* / Adrián Centenero* / Vladimir Chilaru* / Eugenia Ostas* / Francesc Puche* SEGONS VIOLINS Alexandra Presaizen, solista / Emil Bolozan, assistent / María José Balaguer / Hug Bosch / Jana Brauninger / Patricia Bronisz / Assumpta Flaqué / Mireia Llorens / Melita Murgea / Antoni Peña / Josep Maria Plana / Robert Tomàs/ Ana Chiu* / Annedilia Riestra* / Marina Surnacheva* VIOLES Ashan Pillai, solista / Josephine Fitzpatrick, assistent / Franck Heudiard / Christine de Lacoste / Sophie Lasnet / Michel Millet / Miquel Serrahima / Jennifer Stahl / Andreas Süssmayr / Irene Argüello* / Ricardo Martínez del Fresno* / Marta Sedó* VIOLONCELS José Mor, solista / Vincent Ellegiers, assistent / Núria Calvo / Lourdes Duñó / Jaume Güell / Olga Manescu / Linda d’Oliveira / Jean-Baptiste Texier / Marc Galobardes* CONTRABAIXOS Christoph Rahn, solista / Dmitri Smyshlyaev, assistent / Jonathan Camps / Josep Mensa / Albert Prat / Enric Boixadós* / Trent Hellerstein* FLAUTES Bea Cambrils / Christian Farroni, assistent / Ricardo Borrull, flautí . OBOÈS Disa English, solista / José Juan Pardo / Dolors Chiralt, assistent / Molly Judson, corn anglès CLARINETS Larry Passin, solista / Francesc Navarro / Angel Belda* / Josep Fuster, assistent i clarinet en mi b / Alfons Reverté, clarinet baix FAGOTS Silvia Coricelli, solista / Noé Cantú / Thomas Greaves, assistent / Slawomir Krysmalski, contrafagot TROMPES Juan Manuel Gómez, solista / Joan Aragó / David Bonet / Juan Conrado García, assistent solista / David Rosell, assistent / Rafael Planelles* TROMPETES Mireia Farrés, solista / Adrián Moscardó / Angel Serrano, assistent TROMBONS Eusebio Sáez, solista / Vicent Pérez / Gaspar Montesinos, assistent / Raul García, trombó baix PERCUSSIÓ Roxan Jurkevich, assistent / Joan Marc Pino, assistent / Juan Francisco Ruiz / Ignasi Vila ARPA Magdalena Barrera ENCARREGAT D’ORQUESTRA Walter Ebenberger . RESPONSABLE DE DOCUMENTACIÓ MUSICAL Begoña Pérez RESPONSABLE TÈCNIC Ignasi Valero PERSONAL D’ESCENA Joan Luis

* col·laborador

K A Z U S H I O N O D I R E C T O R T I T U L A RJ A N W I L L E M D E V R I E N D P R I N C I PA L D I R E C T O R C O N V I D AT

ORQUESTRA SIMFÒNICADE BARCELONAI NACIONAL DE CATALUNYA

Gimeno va obtenir el Màster en Direcció d’Orquestra a la Universitat de Maryland amb James Ross i va continuar al Conservatori d’Estocolm amb Jorma Panula, a més de rebre classes d’A. Gilbert, E. P. Salonen, J. Pekka Saraste i L. Slatkin. Actualment és el director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès des de la temporada 2009-10 i va ser director artístic de la Joven Orquesta de la Sinfónica de Galicia durant sis anys, mentre era violinista de la mateixa Orquesta Sinfónica de Galicia. Com a invitat ha dirigit la major part d’orquestres espanyoles: l’ONE, les simfòniques de Tenerife, Astúries, Bilbao i Castella i Lleó, la Ciutat de Granada, les de Màlaga i València, la Filharmònica d’Oviedo i les orquestres de la Comunitat de Madrid, del Palau de les Arts de València i del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Fora de la península ha dirigit les simfòniques de Norrkoping i Gavle, la de Cambra de Ginebra, l’Orquestra MMCK del Japó, la de la Universitat de Maryland, la SAMI de Suècia i la Nacional de Colòmbia, entre d’altres. També ha col·laborat amb solistes i formacions com l’Orfeó Donostiarra, Midori, S. Isserlis, D. Sitkovetsky, F. Say, K. Gerstein, G. Montero, B. Abduraimov, M. Bayo i M. Camilo. En l’àmbit líric ha dirigit Marina, La Gran Via i Agua, Azucarillos y Aguardiente al Teatro Campoamor d’Oviedo; Cádiz, de Chueca, amb la Simfònica de Galícia, La del Soto del Parral a la Zarzuela i, dins del cicle Òpera a Catalunya, ha dirigit Els contes de Hoffmann, L’elisir d’ amore, Nabucco i La Bohème. Aquesta temporada dirigirà Madama Butterfly. Dels seus CD cal destacar els enregistrats amb la Simfònica d’Euskadi per a Claves amb obres de compositors bascos.

R U b é N G I M E N O direc tor

Fotografia → © Michiel van NieuwkerkRu bén Gim en o va d ir i g ir l ’OB C

per d a r r era vega d a el m e s d e j u n y

d e 20 14 a l M er c a t d e le s F lor s.

L A N G L A N Gpiano

Lang Lang col·labora per primera

vegada amb l’OBC en aquest concert.

Si hi ha una paraula que el pugui definir és “inspiració”. Amb la seva forma d’interpretar en recitals o en espais grans, com el seu concert amb motiu de la Copa Mundial de Futbol del 2014 a Rio amb Plácido Domingo, en les intervencions que ha fet en diferents edicions dels Premis Grammy al costat de Metallica i Pharrell Williams, en la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de Beijing el 2008 amb més de 4.000 espectadors de tot el món, en els Festivals Proms de Londres o en el concert del 200 aniversari del naixement de Liszt amb l’Orquestra de Filadèlfia i Charles Dutoit, retransmès en directe a més de 300 cinemes dels EUA i 200 cines europeus, Lang Lang emociona a tothom. Ha col·laborat amb grans artistes de tot el món, començant per mestres com Barenboim, Dudamel i Rattle, i continuant amb artistes de fora del món clàssic, com el ballarí Marquese “nonstop” Scott, Julio Iglesias i Herbie Hancock, o establint relacions sòlides amb entitats que li permeten apropar la música clàssica al gran públic i construir ponts culturals entre Orient i Occident.

Lang Lang mai no oblida allò que el va inspirar per primera vegada com són els grans compositors – Liszt o Chopin, per exemple – i gaudeix apropant-los al públic. No oblida els dibuixos de Tom i Jerry com El concert del gat que de petit el van iniciar en la música de Liszt i que l’impulsen en allò que anomena la seva segona carrera: el seu treball per apropar la música als nens de tot el món, mitjançant la col·laboració amb les Nacions Unides com a “Missatger de la Pau”, o a través de la seva Fundació Internacional de Música Lang Lang. La revista Time el va nomenar “Time 100”, com a símbol de la joventut de la Xina i el

seu futur. Lang Lang és, també, ambaixador cultural de Shenzhen i Shenyang, i desenvolupa un paper important com a model per a molts joves descrit per The Today Show com “l’efecte Lang Lang”.

Steinway va ser la primera companyia de pianos en nomenar un dels seus models amb el nom de l’artista “el piano Lang Lang”, dissenyat especialment amb funció educativa. Lang Lang tutela joves músics i des de la seva fundació treballa per formar els millors pianistes del futur i, alhora, construir un públic jove. Lang Lang ha actuat davant d’importants dignataris: el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon; quatre presidents dels Estats Units; el president Koehler d’Alemanya, l’expresident francès Sarkozy i l’actual president Hollande; a la Casa Blanca amb el president Obama y l’expresident xinès Hu Jin-Tao; a Buckingham Palace davant la reina Isabel II; en el 70è aniversari de les Nacions Unides, o el 500 aniversari de la fundació de la Ciutat de L’Havana a Cuba. També ha estat inclòs entre els 250 joves líders globals del World Economic Forum, és doctor honorífic pel Royal College of Music de Londres, la Manhattan School of Music i la Universitat de Nova York, i ha rebut el premi més important del Ministeri de Cultura xinès, l’Ordre al Mèrit d’Alemanya i la Medalla de l’Ordre de les Arts i les Lletres de França.

Lang Lang ha tocat a L’Auditori en dues ocasions anteriors: a l’abril del 2012 i a l’octubre del 2013.

Abans de cada concert podeu consultar el programa de mà entrant al web de l’OBC.També hi trobareu tota la informació de l’emissió del concert per Catalunya Música i Radio Clásica de RNE.

I N FO R M Ac I Ó

A LT R ES c O N c E RTS

Per als abonats de l’OBC, l’entrada al Museu de la Música és gratuïta el mateix dia del concert. La resta dels dies el preu és reduït → 3.50€ www.museumusica.bcn.cat

S U G G E R I M E N TS D I S c O G R À F I c S

Wolfgang A. MOZART Overtures LA CETRA BAROCKORCHESTER BASELAndrea Marcon directorDEUTSCHE GRAMMOPHON (2011)

Wolfgang A. MOZART The Mozart Album WIENER PHILARMONIKER Lang Lang piano · Nikolaus Harnoncourt director SONY (2014)

Serguei RAKHMÀNINOV The Romance of Rachmaninov Lang Lang pianoDEUTSCHE GRAMMOPHON (2014)

bA N DA M U N I c I pA L D E bA R c E LO N A LA FRANÇA DE LAMOTE DE GRIGNON

→ 28 FEB / SALA 2 ORIOL MARTORELL→ 11.30h Preus de 9€ a 14€

cA M b R A EMERSON QUARTET, 40 ANYS

→ 10 MARÇ / SALA 2 ORIOL MARTORELL→ 20.30h (20h “La prèvia”, xerrada) Preus de 18€ a 28€

O b c DANSES SIMFòNIQUES DE R AKHMÀNINOV

→ 4, 5 i 6 MARÇ / SALA 1 PAU CASALS→ 20.30, 19h (18h “La prèvia”, xerrada) i 11h Preus de 10€ a 56€