La situació energètica a Catalunya i perspectives Sergi Saladié Gil sergi.saladie@urvt

La situació energètica a Catalunya i perspectives

Sergi Saladié [email protected]

Departament de GeografiaUniversitat Rovira i Virgili

Procés d’implantació de centres productors d’electricitat

1r. Procés (1900-1950)

2n. Procés (1960-1980)

3r. Procés (1970-1990)

4t. Procés (1990-2000)

5è. Procés (2000-2010)

Petites centrals hidroelèctriques i grups diesel

Grans c. hidroelèctriques i c. Tèrmiques (carbó /fuel)

Centrals nuclears

----------

C. tèrmiques / C. eòliques / C. solars

6è. Procés (2010- ······) ???????????

POTÈNCIA ELÈCTRICA INSTAL·LADA – Febrer 2008 (en MW)

Total %

Nuclear 3147 36

Tèrmica 3792 44

Hidroelèctrica 1404 16

Eòlica 342’2 4

Total 8685’2 100

Potència (%)

Consum (%)

Camp de Tarragona i Terres de

l’Ebre

RMB i Comarques

Centrals

Plana de Lleida i Alt Pirineu i

Aran

Comarques Gironines

3147 0 0 0

1600 2180 0 0

322 7 970 105

177’2 75 90 0

5246’2 2262 1060 105

61 26 12 1

13 65 9 13

80

20

Potència elèctrica instal·lada per demarcació i segons tipus. Febrer 2008.

100%

0% 0% 0%0

102030405060708090

100

Camp de Tarragona i Terres

de l'Ebre

RMBarcelona i Comarques

Centrals

Comarques de Ponent i Alt

Pirineu i Aran

Comarques Gironines

Nuclears

42%58%

0% 0%0

102030405060708090

100


de l'Ebre


Centrals


Pirineu i Aran

Comarques Gironines

Tèrmiques

52%

22% 26% 0%0

102030405060708090

100


de l'Ebre


Centrals


Pirineu i Aran

Comarques Gironines

Eòliques

23% 0%

69%

7%0

102030405060708090

100


de l'Ebre


Centrals


Pirineu i Aran

Comarques Gironines

Hidroelèctriques

Potència elèctrica instal·lada per demarcació i segons tipus. Febrer 2008.

61%

26%

12%1%

13%

65%

9%13%

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Camp de Tarragona i

Terres de l'Ebre


Centrals


Pirineu i Aran

Comarques Gironines

Total potència elèctrica instal·lada

Consum electricitat

PRODUCCIÓ CENTRALS NUCLEARS I TÈRMIQUES. Període 2001-2005

CentralPotència

instal·lada (MW)

Producció (GWh)

Coef. utilització

Disponibilitat (%)

Producció (%)

% producció per tipus

Ascó I 1028 8185’4 97’4 92’5 26Nuclear

77’1%Ascó II 1027 8038’4 97’4 91’6 25’5

Vandellòs II 1087 8017’8 96’8 86’8 25’6

Cercs 160 734’8 61’7 81’6 2’3 Carbó 2’3%

Foix 520 1015’2 24’7 91’5 3’2

Mixtes: gasoil/gas

natural

6’7%

Besós II 300 215’2 10’1 52’1 0’7

St. Adrià I 350 348’4 13’7 87’2 1’1

St. Adrià II 350 105’6 6’5 25’1 0’4

St. Adrià III 350 419’4 16’4 86’8 1’3

Besós III 400 1698’5 57’8 90’2 4’1

Cicle Combinat

13’9%

Besós IV 400 1881’8 63’5 89’8 4’6

Tarragona Endesa 400 1775’3 58’5 93’6 3’2

Tarragona Power 424 1756’5 51’8 92’5 2’1

Total 6796 31712 50’5 81’6 100

DEMANDA D’ENERGIA ELÈCTRICA PER MUNICIPIS (2003)

Font: Pla de l’Energia Catalunya 2005-2015

POTÈNCIA INSTAL·LADA: 10.082,2 (2005) ----- 15.042,2 (2015) (Segons Pla de l’Energia 2005-2015) Increment del 49%

Pla de l’Energia 2005-2015, preveu:

CREIXEMENT DEMOGRÀFIC(*): 6.750.000 (2005) ----- 8.250.000 (2015)Increment del 22%

3500 MW en centrals eòliques

(*) segons l’estudi: Projeccions de població de Catalunya (base 2002). Principals resultats en els horitzons 2006, 2015 i 2030; Institut d’Estadística de Catalunya; Desembre 2004

Entre 5 i 8 nous grups (400MW) en centrals tèrmiques = 2000-3200 MW

Saldos d'intercanvis internacionals físics d'energia elèctrica (GWh)Any França Portugal Andorra Marroc Total2003 5785 -2794 -270 -1457 12642004 5222 -6419 -283 -1546 -30262005 6545 -6829 -271 -788 -13432006 4410 -5458 -229 -2002 -32792007 5356 -7381 -260 -3518 -5803

Saldo positiu: importador / saldo negatiu: exportador Font: www.ree.es

“Fa quatre anys seguits que l’Estat espanyol és exportador net d’electricitat

TipusCamp de

Tarragona i Terres de l’Ebre

RMB i Comarques

Centrals

Plana de Lleida i Alt Pirineu i

Aran

Comarques Gironines Total

Tèrmica (IER) 0 1600 0 0 1600

Tèrmica (BASE) 800 800 0 400 2000

Eòlica (2007) 1198’5 337’8 438’4 249’1 2223’67

TOTAL PROPOSTES

1998’45 (50’5%)

(2737’8 – 1870) *

867’8 (21’9%)438’4 (11’1%)

649’1 (16’4%)

3953’67

Potència actual 5246’2 2262 1060 105 8685’2

Total 7244’7 3129’8 1498’4 754’1 12638’9

% 57 (61) 25 (26) 12 (12) 6 (1)(*) 1870MW

corresponen al tancament

progressiu de les centrals tèrmiques

més antigues d’aquesta

demarcació

Consum (%) 13 65 9 13

PROPOSTES INSTAL·LACIÓ NOVES CENTRALS (en MW)

INCREMENT

46%

54%

20%15% 11%

0102030405060708090

100


de l'Ebre


Centrals

Comarques de Ponent i Alt Pirineu

i Aran

Comarques Gironines

Eòliques

36%47%

0%18%

0102030405060708090

100


de l'Ebre


Centrals


Pirineu i Aran

Comarques Gironines

Tèrmiques

45%33%

8%15%

0102030405060708090

100

Camp de Tarragona i

Terres de l'Ebre


Centrals


Pirineu i Aran

Comarques Gironines

Total potència elèctrica proposada

Propostes instal·lació noves centrals. Per demarcacions i tipus (%)

0

2000

4000

6000

8000

Tarragona Barcelona Lleida Girona

Potència (MW)

Potència elèctrica instal·lada a Catalunya (2005-2015)

20052015

55%

29%

11%6%

13%

65%

9%13%

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Camp de Tarragona i

Terres de l'Ebre


Centrals


Pirineu i Aran

Comarques Gironines

Total potència elèctrica instal·lada

Consum electricitat

Potència elèctrica instal·lada per demarcació i segons tipus. 2015.

“Com a activitat liberalitzada, la producció d’energia elèctrica (tant en règim ordinari com

especial) depèn de les decisions d’inversió dels agents del sector i no pot ser fixada, en l’actual

marc regulatori, per l’administració.”

(Pla de l’Energia, pàg. 227; Cap. 7, Pla d’infraestructures energètiques)

El Pla de l’Energia (2005-2015) no ens és útil per canviar el model elèctric:

Avaluació “model” elèctric actual (1):

- Basat en fonts contaminants i perilloses: combustibles fòssils i nuclears. Generació de residus radiactius.

- Sistema centralitzat en grans plantes productores: fràgil, i controlat per unes poques empreses amb elevats beneficis.

- INEFICIENT (malbaratament de fins un 65%) i LLUNY dels grans centres consumidors (REE reconeix 10-15% de pèrdues per transport, tot i que poden arribar a ser d’un 30%),

- Absència de model i de planejament: qualsevol empresa pot construir el tipus de central que vulgui, de la mida que vulgui i on vulgui.

- 10%

- 30%

- 65%

100 25-30Per cada 100 unitats d’energia que entra al sistema de generació elèctrica, al consumidor final només n’arriben entre 25 i 30, depenent de la distancia entre

generació-consum i de l’estat de la xarxa de transport.


- Escàs suport a les polítiques d’estalvi i eficiència energètica

- Escàs paper i suport a les energies renovables, especialment a la solar

-Elevades ajudes públiques:

Costos de Transició a la Competència, 10.438 milions d’euros (1,736 bilions de pesetes) a pagar en 10 anys (1998-2008) a les grans companyies elèctriques

(Iberdrola, Endesa, Unión Fenosa,…)

L’Estat espanyol té instal·lats 1 milió de m2

L’Estat espanyol té instal·lats 593 MW

Solar tèrmica

(2007)

Solar fotovoltaica (2007)

Alemanya té instal·lats 7 milions de m2

Alemanya té instal·lats 3800 MW

Construcció i desmantellament de centrals nuclears i gestió de residus radioactius a càrrec dels pressupostos públics.

Alemanya

Estat espanyol

Estat espanyol: 593 MW

Alemanya: 3800 MW

40%


Instal·lacions de menys de 10kW

50%


Alemanya: 3800 MW


Propietat compartida en teulades d’edificis públics i àrees urbanes, de societats limitades de propietat compartida amb unes inversions mínimes al voltant de 1.500€. (de 10 a 1.000kW de potència)

10%


Alemanya: 3800 MW


instal·lacions fixes en superfície (2MW de potència

tipus).

Deficiències en la seguretat de les Centrals Nuclears instal·lades a Catalunya: - L’any 2007, el 62’5% dels successos notificables, segons dades del CSN.- Incident a la CN Vandellòs II l’any 2005, parada durant 6 mesos per un problema de rovell. Fuita radioactiva Ascó I 2007-2008.

Manca d’estudis epidemiològics als territoris del voltant de les centrals.

Retrocés demogràfic:- Durant els darrers 25 anys, Ascó perd 18 hab./any de promig.- El poble de Vandellòs ha perdut 100 habitants en els darrers 30 anys.

Expoli territorial:- La major part dels beneficis no es queden al territori, sinó que marxen:

- En forma de diners, a la seu de les grans empreses (ENDESA, IBERDROLA,...)- En forma d’activitat econòmica, cap a les àrees urbanes.

- Una Central Nuclear factura 600.000 euros/dia, 100.000.000 ptes/dia (uns 219.000.000 euros/any). Al territori deixen aproximadament un 1’4% dels beneficis.- Exemple: Paradoxa de la Ribera d’Ebre: 1ª comarca de Catalunya amb el PIB/càpita i 34ª comarca (7ª per la cua) en RFBD/càpita, i comarca amb el percentatge més alt de pobres (17’4%, segons La pobresa a Catalunya 2002, de Caixa de Catalunya).

Retrocés econòmic:- Ascó té un polígon industrial des de 1995, on només hi ha el cementiri, el camp de futbol i el parc de bombers.- Vandellòs, segons l’Anuari Econòmic de la Caixa de 2006 ha perdut entre 1999 i 2006 un 27% en l’Índex d’Activitat Econòmica. Ascó un 22’2%.


Mapa de recursos eòlics. Velocitat mitjana anual del vent a 80 m. d’alçada

Energia elèctrica produïda per l’energia eòlica en diversos emplaçaments de Catalunya. 1999-2005

Font: elaboració pròpia a partir de Corbalán, A.; Ferré, J.; i Godia, E. (2005)

Estació Energia produïda

Kwh/m²/any Energia produïda

Kwh/any

BARCELONA 789 3.212.172

EL PERELLO 728 2.962.337

MARGALEF 228 927.961

ROSES 219 892.270

JUNEDA 193 785.198

2

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge.

2

1

1

L’energia eòlica s’està utilitzant a Catalunya com a estendard del canvi de model:

Criteris per a la implantació de l’energia eòlica a Catalunya

Mestral

Grans centrals.

Allunyades dels grans centres consumidors: pèrdua per transport i noves linies elèctriques d’evacuació.

Controlades majoritàriament per grups inversors, animats per unes ajudes públiques importants.

Prelidecció per territoris “pobres” i amb forts dèficits en finançament municipal.

No signifiquen el tancament de centrals contaminants, sino que al sud de Catalunya, a les centrals nuclears, encara s’hi han d’afegir dos projectes de centrals tèrmiques de 800 Mw: Hospitalet de l’Infant (en funcionament) i Riba-roja d’Ebre (en tramitació).

Elevats beneficis empresarials: al territori només paguen aprox. un 2% de la facturació. Ex. Tortosa: facturació de 8 milions d’€ (1.300 milions de ptes.), benefici territori 162.000 € (27 milions de ptes.)

L’energia eòlica s’està utilitzant a Catalunya com a estendard del canvi de model:

Diagnosi situació eòlica actual.

PN Montsant (2003)

PN Ports (2001)

Quines solucions?

- Centrals de micro o mini cogeneració (biomassa i/o gas natural) distribuïdes en funció de la demanda. Permetrien aprofitar fins al 90-95% del calor que generen. (Hospitals Vall d’Hebron i Bellvitge).

- Implantació massiva de l’energia solar tèrmica (20% estalvi)

- Estalvi i eficiència energètica

- Implantació massiva de l’energia solar fotovoltaica (0’7% sup. Catalunya=250 km2 aprox.=80% de les teulades)

- Desenvolupament integral de les energies renovables: solar tèrmica, solar fotovoltaica, termosolar, eòlica, biomassa,… (Informe Renovables 2050, Informe Catalunya Solar)

- Control social/territorial de les instal·lacions productores

- Acostament producció a centres consumidors = Descentralització

- Tancament progressiu centrals contaminants i perilloses

- Propostes d’acords / concertacions territorials

La Llacuna (Anoia) 875 habitants

Amb la venda d’electricitat produïda per aquest únic aerogenerador de 0’23 MW, es paga la factura municipal d’electricitat (equipaments ienllumenat públics).

Grans centrals productores Projectes alternatius

Proposat per agents externsal territori

Proposats des del territori

Beneficis econòmics cap a foradel territori

Beneficis econòmics es quedenal territori

Bona part de les decissionsles prenen els agents externs

El territori controla el procés:tipologia, ubicació, intensitat,…

Implica poc esforç de l’adminis-tració local

Implica un major esforç de l’ad-ministració local

Oposició ciutadana: malbarata-ment d’eforços col·lectius, en-frontament, tensions,…

Complicitat entre els agents terri-torials: +efectivitat +eficiència+lideratge +compromís social

“L’amenaça que representa l’escalfament global del planeta és clara i inequívoca. Per fortuna, també ho son les solucions. Malgrat allò que sostenen les veus pessimistes - que els hàbits i esquemes relatius a l’ús de la energia no poden modificar-se substancialment-, el canvi és possible sempre i quan hi hagi la voluntat política de posar-lo en pràctica. (…) sobretot en un context polític dominat per governs habituats a la concessió de subsidis a determinats grups empresarials (…)”

(El planeta en perill; JIM HANSEN, 16 de novembre de 2006. La Vanguardia)

Red Eléctrica de España: www.ree.es

Pla de l’Energia de Cataluna (2006-2015):http://www.gencat.cat/economia/ambits/energia_mines/energia/pla_energia/index.html

Per ampliar informació

Crítica al Pla de l’Energia de Cataluna (2006-2015):http://aeec.pangea.org/PEC/index.html

Informe Renovables 2050 de Greenpeace: http://www.greenpeace.org/espana/reports/renovables-2050

Catalunya Solar. El camí cap a un sistema elèctric 100% renovable a Catalunya http://www.energiasostenible.org/upload/CatalunyaSolarWeb.pdf

La situació energètica a Catalunya i perspectives Sergi Saladié Gil sergi.saladie@urvt

Documents

Transcript of La situació energètica a Catalunya i perspectives Sergi Saladié Gil sergi.saladie@urvt