LA REFORMA pOLítiquEs dE LA cRisi - admin.cercledeconomia.com · LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA...
Transcript of LA REFORMA pOLítiquEs dE LA cRisi - admin.cercledeconomia.com · LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA...
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Antón Costas 3
nEcEssitAt i OpORtunitAt pER A LA REFORMA dE LEs nOstREs instituciOns
L’existència d’un bon debat públic sobre els problemes actuals i els reptes de
futur als quals fan front la nostra economia i societat és la condició sine qua
non per a l’existència de bones polítiques públiques i, més enllà, per a l’adap-
tació de les nostres institucions polítiques i administratives al constant canvi
econòmic i social. La qualitat del debat públic determina la qualitat del pro-
cés de formació de decisions públiques i la seva capacitat per recollir les pre-
ferències socials; és a dir, l’interès general. Sense una societat activa i pluralis-
ta, el funcionament institucional s’esbiaixa a favor dels interessos particulars
i corporatius.
L’objectiu fonamental d’aquesta nova edició de l’Anuari del Cercle
d’Economia és fomentar aquest debat públic al nostre país. De fet, es pot dir
que aquesta és la raó de ser de l’existència mateixa del Cercle des de la seva
fundació a finals dels anys cinquanta del segle passat. Els seus estatuts en
defineixen l’objectiu fundacional com el de contribuir a la dinamització de la
societat i a la modernització de l’economia i la política. L’Anuari respon a
aquest compromís.
Mentre que el tema de l’Anuari 2012 va ser Les crisis d’Europa, el d’aquest
any és La reforma de la democràcia espanyola. El motiu de l’elecció d’aquest
tema és la convicció que la crisi actual i, especialment, la sortida definitiva
d’aquesta situació tenen una dimensió política innegable. La manera en què
sapiguem donar resposta a aquesta dimensió política de la crisi espanyola
marcarà el desenvolupament del país per a les pròximes dècades.
4 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Antón Costas
Aquesta necessitat de canvi polític institucional no s’ha de veure, com es
fa de vegades, com el reconeixement d’un fracàs. Algunes de les institucions
polítiques i administratives que avui manifesten clars rendiments decreixents
en termes de la seva capacitat per recollir i encarrilar els interessos generals
van rendir, malgrat això, bons beneficis durant les tres últimes dècades. La
necessitat del canvi no té l’origen, per tant, en un defecte original del disseny
institucional actual sinó que és, fonamentalment, conseqüència de les lògi-
ques disfuncions que experimenten les institucions de tota mena a l’hora d’en-
frontar-se als nous requeriments i demandes que neixen del canvi econòmic i
social continu.
És la inevitabilitat del canvi econòmic i social que fa que els països, de
tant en tant, hagin de parar-se a reflexionar sobre el seu futur i a reconsiderar
decisions passades. No ens ha de sorprendre que aquests moments acostumin
a coincidir amb fases de crisi i declivi. Les crisis són moments d’oportunitat.
Hauríem de saber aprofitar-les.
Algunes condicions són favorables. Espanya és avui una democràcia
consolidada, que es recolza en una societat que ha donat mostres d’un gran
sentit comú i d’una envejable capacitat per al canvi. Difícilment trobarem una
altra societat que en els últims trenta anys hagi estat capaç d’enfrontar-se a
tantes transformacions polítiques, econòmiques i socials com l’espanyola: el
pas d’una dictadura a una democràcia; d’una economia autàrquica a una
d’oberta i integrada a Europa; d’un sistema econòmic intervingut a un altre
amb graus elevats de liberalització; d’una societat dominada pel costum i
l’obscurantisme a una societat lliure i oberta. Hi ha altres condicions que,
malgrat tot, són menys favorables. A l’existència de problemes estructurals
crònics, s’hi uneixen les dificultats pròpies de la fase recessiva i, especialment,
la incapacitat sobrevinguda a les principals forces polítiques per al diàleg i la
recerca d’acords. La vida política espanyola s’ha fet excessivament partidista,
alguns poders de l’Estat s’han corporativitzat, i àmbits fonamentals de les
administracions públiques responen, en els objectius i el funcionament, més a
interessos particulars que generals.
En aquesta situació de paràlisi política i corporativització i patrimonialit-
zació de la vida pública, no es pot esperar que els impulsos per al canvi vin-
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Antón Costas 5
guin de dins del sistema polític. Han de sorgir del si de la societat. La crisi i el
malestar que provoca afavoreix aquest impuls.
Tot i que sembli contradictori, el motor per al canvi és la demanda social
que sorgeix del malestar social que ara existeix a la societat espanyola. Un
malestar que, miraculosament, s’expressa en l’exigència de «més i millor de-
mocràcia». Comprèn aspectes amplis de la vida pública espanyola: des del
descontentament amb les polítiques relacionades amb la sanitat i l’ensenya-
ment fins al funcionament del sistema fiscal, el funcionament dels partits i les
administracions públiques, la corrupció política o el funcionament de l’Estat
de les autonomies. En aquest últim àmbit, aquest malestar té la seva principal
manifestació en l’ampli desig que existeix a Catalunya d’aconseguir un en-
caixament millor de les seves aspiracions financeres i d’autonomia política a
l’Espanya actual.
Aquest malestar i la demanda de canvi exigeixen buscar visions comunes
per a un nou contracte social que segueixi de pegament per a un nou projecte
polític comú per al segle xxi. Aquestes visions comunes s’han de basar en un
debat públic ampli i plural. Un debat pluralista, amb mirades i aproximacions
diferents. Aquest és el propòsit de l’Anuari que teniu a les mans. Recull reflexions
d’estudiosos, experts i acadèmics de diferents àmbits. Em sembla que totes
contribueixen a enriquir el debat públic sobre la reforma de la democràcia a
Espanya. El Cercle ha proposat el tema. Ells han escollit l’enfocament. A més
a més de diagnòstics sobre les causes dels nostres mals, la seva anàlisi incor-
pora propostes i estratègies per al canvi. A tots, els vull agrair la seva genero-
sitat en acceptar col·laborar amb el Cercle en la millora de la qualitat del de-
bat públic al nostre país.
Antón Costas
President del Cercle d’Economia
LEs diMEnsiOnspOLítiquEs dE LAcRisi EcOnòMicA:cOM Es cOns- tRuEixEn bOnEsinstituciOns?
Un
règ
im g
rip
at
Jose
p R
am
oned
a
La
dim
ensi
ó p
olít
ica
de
les
resp
oste
s
a l
es c
risi
s ec
onòm
iqu
es e
spa
ny
oles
Jo
sé M
arí
a S
erra
no
Sa
nz
La
cri
si i
nst
itu
cion
al
d’E
spa
ny
a
Fra
nci
sco
J. F
erra
ro
Per
al
reco
nei
xem
ent
con
stit
uci
ona
l
de
Ca
talu
ny
a M
igu
el H
erre
ro d
e M
iñón
Mer
cat
i se
gu
reta
t ju
ríd
ica
Ju
an
-Jos
é L
ópez
Bu
rnio
l
A l
a r
ecer
ca d
e le
s in
stit
uci
ons
virt
uos
es
Víc
tor
La
pu
ente
Gin
é
L'e
nca
ix i
les
res
pon
sab
ilit
ats
del
qu
e és
p
úb
lic
i el
pri
vat
per
im
pu
lsa
r la
rec
erca
, el
des
envo
lup
am
ent
i la
in
nov
aci
ó Jo
rdi
Ca
mí
«No
ens
rep
rese
nte
n».
La
cri
si d
els
pa
rtit
s p
olít
ics
Llu
ís O
rrio
ls
Gen
t ca
pa
ç d
e ca
nvi
ar.
La
ges
tió
inte
l· lig
ent
de
la i
nèr
cia
in
stit
uci
ona
l E
nri
qu
e G
il C
alv
o
La
rel
aci
ó C
ata
lun
ya
-Esp
an
ya
: d
ues
m
ajo
ries
i e
l se
u c
onte
xt Jo
sep
Ma
ria
Va
llès
LEs diMEnsiOnspOLítiquEs dE LAcRisi EcOnòMicA:cOM Es cOns- tRuEixEn bOnEsinstituciOns?
Un
règ
im g
rip
at
Jose
p R
am
oned
a
La
dim
ensi
ó p
olít
ica
de
les
resp
oste
s
a l
es c
risi
s ec
onòm
iqu
es e
spa
ny
oles
Jo
sé M
arí
a S
erra
no
Sa
nz
La
cri
si i
nst
itu
cion
al
d’E
spa
ny
a
Fra
nci
sco
J. F
erra
ro
Per
al
reco
nei
xem
ent
con
stit
uci
ona
l
de
Ca
talu
ny
a M
igu
el H
erre
ro d
e M
iñón
Mer
cat
i se
gu
reta
t ju
ríd
ica
Ju
an
-Jos
é L
ópez
Bu
rnio
l
A l
a r
ecer
ca d
e le
s in
stit
uci
ons
virt
uos
es
Víc
tor
La
pu
ente
Gin
é
L'e
nca
ix i
les
res
pon
sab
ilit
ats
del
qu
e és
p
úb
lic
i el
pri
vat
per
im
pu
lsa
r la
rec
erca
, el
des
envo
lup
am
ent
i la
in
nov
aci
ó Jo
rdi
Ca
mí
«No
ens
rep
rese
nte
n».
La
cri
si d
els
pa
rtit
s p
olít
ics
Llu
ís O
rrio
ls
Gen
t ca
pa
ç d
e ca
nvi
ar.
La
ges
tió
inte
l· lig
ent
de
la i
nèr
cia
in
stit
uci
ona
l E
nri
qu
e G
il C
alv
o
La
rel
aci
ó C
ata
lun
ya
-Esp
an
ya
: d
ues
m
ajo
ries
i e
l se
u c
onte
xt Jo
sep
Ma
ria
Va
llès
Josep Ramoneda
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Ramoneda 9
Un règim gri-
pat 1. Els orígens. Trenta-cinc anys
més tard, el règim polític espanyol
nascut de la Transició està gripat.
De manera que respon cada vega-
da amb més dificultats a les necessi-
tats d’una societat que ha canviat
profundament des que va néixer
l’Estat de les autonomies el 1978.
La democràcia es va gestar a Es-
panya en un moment de canvi de
paradigma a tot Europa. El 1979
és l’any que Margaret Thatcher
accedeix al poder al Regne Unit
i Jean-François Lyotard publica
10 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Ramoneda
La condició postmoderna, a França. La legitimació de les institu-
cions, conforme al model encunyat a Alemanya després de la
II Guerra Mundial, es desplaçava de la política a l’economia. I
l’economia es convertia en el motor de les noves ideologies he-
gemòniques i en la font de normativitat social. Els anys setanta
havien estat un cementiri per a tots aquells elefants ideològics
que havien articulat la postguerra europea. Espanya arribava
des de molt enrere a un escenari en plena mutació i ho feia amb
la pretensió de donar a llum un sistema democràtic sense ensor-
rar les bases institucionals i el sistema de poder de la dictadu-
ra. Descobria la política democràtica quan Europa iniciava el
viatge cap a l’economicisme neoconservador. I tot plegat en un
clima d’incertesa, en el qual la il·lusió del canvi convivia amb
vells temors que planejaven sobre l’escena: por del record de la
Guerra Civil –que va actuar com a autèntic superego en la cons-
ciència ciutadana per fer possible la Transició: mai més– i por del
poder de la dictadura, militar, per descomptat.
El canvi era possible perquè la superestructura política del
franquisme estava cada vegada més allunyada de les mutacions
de la societat real. Però es va canviar de règim sense tocar cap
element fonamental: es va mantenir la monarquia designada per
Franco, es va respectar l’exèrcit del dictador i es va conservar
intacte l’aparell de l’Estat i, per descomptat, va quedar intocat el
poder econòmic que havia donat el seu ple suport al dictador. El
canvi d’escenari va venir d’unes eleccions organitzades pel presi-
dent Suárez, des de la legalitat franquista. I l’únic gest de ruptu-
ra democràtica que va vincular la nova legalitat republicana va
ser el retorn del president de la Generalitat de Catalunya, Josep
Tarradellas. Espanya entrava en una fase democràtica, en el
moment que Europa iniciava el camí cap al procés de construc-
ció ideològica que convertiria l’economia en principal font de
legitimació política, limitaria el poder de l’Estat i l’autonomia
de la política, deslegitimaria el servei públic i convertiria el ciuta-
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Ramoneda 11
dà –portador de drets polítics– en homo economicus, individu
autosuficient, en competència permanent amb els altres (compe-
tidor, consumidor, contribuent).
2. Els estrats. Que aquest breu recordatori dels orígens ser-
veixi per recordar que la democràcia espanyola és el resultat de
l’acumulació d’una sèrie d’estrats de densitat desigual, que han
generat nombroses falles, que són les que ara amenacen la ruïna
del sistema. El primer estrat és el franquisme invicte, sobre el que
es va voler construir el vell edifici, i del qual 35 anys més tard
encara perviuen algunes rèmores: una esmorteïda tendència al
caudillisme, significativa en la configuració del sistema de poder
intern en els partits; un pes desmesurat de l’Església catòlica que,
tot i les nombroses derrotes recollides (divorci, avortament, ma-
trimonis homosexuals i un llarg etcètera), continua comptant
amb privilegis impropis d’un estat aconfessional i continua pre-
tenent intervenir en el sistema educatiu, amb el beneplàcit de la
dreta immersa en una autèntica restauració conservadora; i un
franquisme sociològic, que la dreta amaga sota la pudorosa
capa de la majoria silenciosa, sempre disposat a convertir la po-
lítica democràtica en el problema, portador d’un racisme difús
de rebuig a l’altre, i un respecte reverencial amb el passat que ha
impedit afrontar dignament la memòria històrica i les responsa-
bilitats del passat.
Sobre aquests fonaments es va establir el segon estrat: l’as-
piració col·lectiva d’aconseguir la democràcia i de ser, per fi, nor-
mals; és a dir, iguals que els europeus. Les mobilitzacions del fi-
nal de la dictadura, i en especial de 1976, van donar base popular
al canvi, que va arrancar amb les eleccions del 77, en les quals
l’Espanya en technicolor (UCD i PSOE) va emergir per sobre
de l’Espanya en blanc i negre (AP i PCE), i amb la nova Consti-
tució del 78. Van ser uns anys no exempts de tensions entre el que
era vell i el que era nou (no sempre fàcils de distingir) en què es
van produir alguns errors importants d’apreciació: en l’evolució
12 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Ramoneda
real de les forces de l’antic règim (potser sobrevalorades en al-
guns moments, condicionant les decisions) i en el futur del terro-
risme (la creença que ETA s’acabaria amb la dictadura). La cri-
si d’UCD, que va amenaçar seriosament la governança, i el cop
fallit del 23-F, van produir una rectificació restrictiva de l’Estat
de les autonomies, de la qual ara es viuen les conseqüències.
El tercer estrat va ser el que podríem anomenar el règim
socialista. Amb l’arribada al poder del PSOE el 1982, amb una
majoria política i una autoritat moral sense precedents, el règim
es va assentar definitivament. Alhora, va arribar el desencís: la
dura realitat va suprimir gran part de les il·lusions o fantasies
de la Transició i va obrir al camí a certa indiferència política. Els
governs de Felipe González van donar a les classes mitjanes es-
panyoles l’estat del benestar que no tenien, van fer d’Espanya el
país d’Europa amb un diferencial de rendes més baix, van obli-
gar la dreta, hereva directa del franquisme, a fer la indispensa-
ble travessia del desert, van marginar l’esquerra crítica. L’ingrés
a la Unió Europea és la consolidació definitiva del règim. El re-
ferèndum de l’OTAN és un moment decisiu per a la confiança en
el sistema: probablement va ser bo per a Espanya que guanyés el
sí, però va ser dolent per a la democràcia. Es va demostrar que
un líder polític amb capacitat de seducció i amb tots els instru-
ments a la mà pot forçar un canvi radical de l’opinió pública. El
PSOE va arribar al poder amb una preocupació fonamental: l’es-
tabilitat, que la democracia no tornés a ser un episodi efímer.
Des d’aquesta preocupació el nou règim es va fer tancat i rígid,
amb partits molt jeràrquics i amb unes institucions molt opa-
ques, sense que mai s’emprenguessin reformes tan importants
com la de la Justícia. En aquesta opacitat van créixer casos com
el de Roldán que van destruir la credibilitat institucional. I en
aquesta opacitat va transcórrer l’episodi del GAL. Masegat pel
pes de les majories absolutes, el règim es va afanyar a rebre, amb
retard, el quart estrat.
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Ramoneda 13
La consolidació de les classes mitjanes va obrir el camí a la
dreta. El benestar adquirit en els anys de Felipe González les va
fer conservadores. José María Aznar va arribar tres anys més
tard del que es preveia i aquesta pròrroga probablement va ser
negativa per a tothom. Va acabar d’erosionar la imatge del siste-
ma socialista i va carregar de rancor el nou president, que va
arribar sense el cabal de suport que esperava. En qualsevol cas,
Aznar va tornar a la dreta l’orgull perdut. Tot i els seus origens
lligats al moviment nacional es va convertir en campió del neoli-
beralisme alineat amb el republicanisme americà. Va començar
el procés de deslegitimació de l’àmbit públic, letal en una demo-
cràcia tan nova. La seva ambició es va estavellar al seguidisme
americà de la guerra de l’Iraq. La transformació de les grans
empreses públiques en privades li va permetre crear un nou capi-
talisme regulat i pròxim al poder, del qual van sorgir alguns dels
disbarats que van arruïnar el país i, després, el règim. Bankia és
la icona de tot això. Les elits econòmiques sofrien una mutació:
entraven en joc els alts executius i els «bonus». L’arribada d’una
immigració estrangera desconeguda en aquest país va ser un al-
tre factor de canvi que va afectar els equilibris socials.
Quan arriba Zapatero, els símptomes de deteriorament del
règim, després que Aznar hagués portat l’autoritarisme a l’ex-
trem des que va tenir majoria absoluta, ja eren evidents. La seva
decisió de complir la promesa de retirar les tropes de l’Iraq va
retornar per un instant certa confiança en la política. Els seus
avenços en matèria de drets i llibertats individuals, que van
col·locar Espanya a l’avantguarda del món, anaven en la bona
direcció. Les primeres generacions d’Internet entraven a escena.
Però va sorgir l’Espanya profunda, liderada per un PP enrabiat
per una derrota que no s’esperava i es van trencar tots els mínims
compartits: Rajoy va fer de la lluita antiterrorista camp de bata-
lla permanent i va organitzar la resistència conservadora des de
la qual, en arribar al poder, ha emprès la tasca de restauració
14 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Ramoneda
ideològica, un retorn al passat. Zapatero va aguantar les enves-
tides de l’aliança entre la dreta i l’Església, però va sucumbir a
la crisi. Ni va saber frenar els excessos d’aquells anys bojos, ni
va voler veure el que estava passant al sistema financer espanyol,
ni va saber prevenir i utilitzar els superàvits que s’havien acon-
seguit per afrontar la crisi en millors condicions. Zapatero va obrir
la via de la reforma estatutària a Catalunya i no en va con-
trolar el procés. I el PP es va llançar a la ruptura dels consensos
de la Transició i va tombar un Estatut ratificat pel poble català.
S’obria així la crisi que ara ha pres la forma de procés indepen-
dentista.
3. Les fractures. Quan el PP va recuperar el poder, el règim
ja estava perfectament gripat. Les fractures s’han obert a tots
els fronts: l’econòmic (el creixement imparable de les desigual-
tats), el polític (la crisi de representació), el territorial (la crisi
d’Estat), el social (les destrosses de l’austeritat), el cultural i el
moral. Però el PP s’ha entestat sistemàticament a negar que
el règim necessiti una reforma de veritat –en el sentit d’una redis-
tribució real del poder– i s’ha limitat a promoure una restauració
conservadora que recentralitza, limita llibertats bàsiques (llei
d’ordre públic, projecte de reformes del codi penal, projecte de
llei de l’abort) i pretén imposar la visió catòlica del món a la so-
cietat (llei d’educació i llei de l’abort). Instal·lats en un bipoli del
poder, només trencat en els sistemes multipartidistes de Catalu-
nya i del País Basc, PP i PSOE actuen com un sindicat d’interes-
sos que, més enllà de les seves querelles, defensen a qualsevol
preu el sistema bipartidista que els afavoreix. I des d’aquesta
aliança les reformes de fons són gairebé impossibles.
Què falla al règim? Si partim dels símptomes potser arriba-
rem abans a la malaltia. I els símptomes ens els donen les en-
questes: les principals preocupacions de la ciutadania són l’atur
i la corrupció. I la banca, la classe política i la jerarquia eclesiàs-
tica reben valoracions molt negatives dels ciutadans.
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Ramoneda 15
La fractura més visible és la crisi de representació, que té
relació amb totes les altres, i especialment amb la crisi de legiti-
mitat que deriva de la incapacitat del sistema de garantir els
mínims bàsics per a una vida digna a la ciutadania, de la pèrdua
d’autonomia de la política, de la promiscuïtat entre política i
diners, de la confusió de poders i de la dificultat de renovació del
sistema. Simplificant, vivim en un règim opac i tancat, convertit
en una casta cada vegada més allunyada de la ciutadania.
«No ens representen», la desafecció ciutadana envers la polí-
tica s’ha expressat de mil maneres. El bipartidisme imperfecte
redueix extraordinàriament el camp de joc. Afavoreix la gover-
nança, en el sentit que dóna estabilitat parlamentària, però té
unes dinàmiques excloents que empenyen la ciutadania cap a
fora. El bipartidisme afavoreix el comportament com a casta: PP
i PSOE tenen un interès comú: que el poder sigui territori exclusiu
d’ells dos. Aquest acord no és només per posar barreres a l’entra-
da d’altres competidors, és també la defensa del model d’estat
(la monarquia), l’organització territorial (nacional davant de
plurinacional), la prevalença de l’executiu respecte dels altres
poders, i en especial del poder judicial, la banalització de la qües-
tió de la corrupció, i la resistència a una redistribució real del
poder.
La ciutadania no se sent representada. Té la sensació que la
seva veu no arriba i que la política no defensa els interessos ge-
nerals sinó els interessos d’uns quants. I l’efecte distància fa que
a la política li sigui cada vegada més difícil desxifrar els missat-
ges de la ciutadania. I quan això passa creixen els moviments
socials i polítics que desborden l’espai institucional, en trenquen
els codis i els límits. La reacció institucional no és incloent sinó
excloent i desqualifica la política no institucional amb etiquetes
màgiques com populisme, antipolítica o antisistema. El populis-
me pot ser un perill, però ho és sobretot si els partits no són capa-
ços d’entendre que és el que ha fet créixer aquests moviments i de
16 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Ramoneda
donar-los resposta. La criminalització dels moviments socials,
l’antipolítica, és un mecanisme d’exclusió, és la pretensió de reti-
rar la paraula a qui s’atreveix a desafiar el marc limitat del que
es considera possible pel sistema. La negació de la política, i
l’apel·lació a la legalitat, com a única resposta a un problema
com el de l’independentisme català (alguns juristes pensen que
els conflictes es resolen fixant la societat en un paper) demostren
la rigidesa d’un règim a l’hora de reconèixer subjectes polítics
realment existents.
Per què els partits no són capaços d’obrir el joc? Per la pèr-
dua d’autonomia de la política i per la renúncia a dotar de sentit
les seves propostes en forma de projecte polític. La cultura d’elu-
sió de responsabilitats, en nom de les exigències que ens imposen
des de fora, és letal per a la credibilitat de la democràcia. I a això
s’aferren els dirigents polítics –«no podíem fer res més que el que
estem fent»–, de manera que només aconsegueixen posar en evi-
dència que la política està despullada. L’autoritat es dilueix i
inevitablement es tendeix cap a l’autoritarisme, el plus d’exem-
plaritat que exigeix la responsabilitat pública s’esvaeix. I s’impo-
sa la pregunta: a qui es deuen els governants?
Sens dubte, l’evolució del sistema econòmic té conseqüèn-
cies que desborden el marc polític institucional. L’explosió de les
desigualtats al primer món segons el principi de Piketty (el capi-
tal es reprodueix a molta més velocitat que el creixement de
l’economia) obre una bretxa enorme en la societat, afavoreix el
passat (el patrimoni) respecte al futur (la creativitat i la innova-
ció) i trenca un principi bàsic per a la legitimitat del sistema: te-
nir feina ja no és una garantia de condicions de vida digna.
Però és davant d’aquesta realitat que el desemparament de la
política es fa més evident i que els comportaments de les elits tenen
efectes desmoralitzadors en la ciutadania. I aquí adquireix sentit
la preocupació per la corrupció política. I que davant dels casos de
corrupció estructural (posem per cas Bárcenas, Gürtel, els ERO o
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Ramoneda 17
cursos de formació) en lloc de liderar l’aclariment dels fets i donar
les dimissions necessàries per restablir els equilibris socials, s’utilit-
zen tots els recursos del poder per reduir els efectes penals.
Conclusió: el règim espanyol necessita urgentment reformes
que obrin el joc sense por de passar del bipartidisme imperfecte
al pluripartidisme real; que reforcin la separació de poders (i és
fonamental en aquest sentit l’eterna reforma pendent de la Justí-
cia); que redistribueixin el poder de manera més eficient i amb
més accessibilitat a la ciutadania, i resolguin el desajust d’un
sistema molt descentralitzat en la despesa i molt poc en la decisió
política; que desenvolupin la cultura de la funció pública que
aquest país desconeix; que trenquin la promiscuïtat entre política
i diners (no hi ha corrupte sense corruptor) per la via de la trans-
parència necessària en els procediments; que tornin a la política
la seva dignitat, que passa per l’exigible exemplaritat en l’exerci-
ci del càrrec, pel reconeixement dels ciutadans i dels subjectes
polítics col·lectius i per l’assumpció de responsabilitats, amb totes
les conseqüències i sense escudar-se en ordres superiors. Unes
institucions velles i desgastades necessiten una neteja, que passa
sens dubte per canvis de persones, la renovació de la prefectura
de l’Estat és un clam, i per reformes legals, però sobretot per un
canvi d’actitud. L’Estat no pot ser una àrea privada i tancada
dels partits i dels poders fàctics. Com a mínim en democràcia. La
realitat és que ara el règim polític espanyol no funciona i només
la pressió de l’opinió pública pot forçar-ne els beneficiaris a afron-
tar les reformes. Si la ciutadania claudica, l’evolució del règim cap
a l’autoritarisme postdemocràtic continuarà imparable.
José María Serrano Sanz
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / José María Serrano Sanz 19
La di-
mensió política de les respostes
a les crisis econòmiques espa-
nyoles La dimensió política d’una
crisi econòmica és innegable. De ve-
gades hi és a l’origen, quan és resul-
tat d’errors institucionals, o l’han
agreujada. Si la crisi s’allarga, la
societat qüestiona unes institucions
incapaces de resoldre els seus pro-
blemes, i la dimensió política do-
mina. Però sempre, la capacitat
d’afrontar l’arrel o les manifesta-
cions del malestar econòmic, depèn
de la política. Per això sorprèn
20 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / José María Serrano Sanz
l’atenció obsessiva als aspectes tècnics de la política econòmica i
l’oblit de la seva condició d’art.
En aquest treball reflexionem sobre la dimensió política de
les respostes que els governs espanyols han donat a les crisis eco-
nòmiques de la democràcia. Primer ens referirem a les tres que
van tenir èxit en afrontar les crisis del petroli, el 1977 i el 1982, i
la del sistema monetari europeu als anys noranta. Després ens
aturarem en la crisi actual.
i. AJust i REFORMA pActAts EL 1977
Si alguna vegada política i economia van estar inextricablement
unides va ser el 1977. Potser per aquest motiu la resposta a la
crisi econòmica va ser la que va tenir més singularitat i més con-
tingut d’acció política, en un sentit estricte.
Recordem breument el context econòmic. Entre el 1973 i
el 1978 el cost del petroli per a Espanya es va multiplicar per
5,3 i això significava entregar als proveïdors cada any addicio-
nalment un 3% de la renda nacional, per importar la mateixa
quantitat de combustible. Sense alternativa a curt termini, la
renda disponible menor va reduir la demanda i les exportacions
i va fer caure el nivell d’activitat. Per la banda de l’oferta, una
energia més cara eleva els costos, i l’equilibri només es restaura
amb menys salaris o ocupació, però a Espanya els salaris van
augmentar. A més a més, el creixement de preus i salaris es con-
verteix en terreny propici per a conflictes distributius. Si el govern
no és capaç de contenir aquest deteriorament, la inflació i altres
desequilibris s’ampliaran. I això és el que va passar.
La política econòmica va estar condicionada per la conjun-
tura política. Entre el 1974 i el juny del 1977 es va practicar una
política acomodatícia i a la segona meitat del 1977 es va fer
l’ajust pendent. El president del Govern Adolfo Suárez va encar-
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / José María Serrano Sanz 21
regar la direcció de la política econòmica a una persona aliena
al seu partit i fins i tot al món polític, cosa que no ha tornat a
repetir-se. Es tractava del professor Enrique Fuentes Quintana,
un tècnic, tot i que amb una imatge pública excel·lent. Aquesta
elecció va marcar tant les maneres com els continguts de la polí-
tica econòmica.
Pel que fa a les maneres. Pocs dies després d’haver pres
possessió del càrrec, Fuentes Quintana va aparèixer a la televi-
sió, en horari de màxima audiència, per explicar la situació
d’emergència econòmica en un llenguatge planer i sol·licitar
comprensió i col·laboració a la societat. Era una intervenció inè-
dita que buscava exercir el lideratge reclamant complicitat. Du-
rant l’estiu es van fer els passos necessaris per comprometre els
partits polítics democràtics amb la seva estratègia i a l’octubre es
van signar els Pactes de la Moncloa. És difícil pensar en una
aposta tan original sense l’impuls i la garantia oferts per Fuentes
Quintana.
Pel que fa als continguts. La devaluació de la pesseta era
tan inevitable que qualsevol ministre l’hauria dut a terme. Tam-
bé ho era la política monetària restrictiva de l’estiu del 1977 per
frenar la inflació desbocada, i fins i tot, amb uns o altres matisos,
la reforma fiscal d’aquell mes de juliol. En canvi, resulta original
haver articulat una estratègia reformista per corregir defectes
institucionals arrossegats per l’economia espanyola des del fran-
quisme, aprofitant la urgència creada per la crisi. No es troben
gaires exemples tan ben acabats d’un «reformador astut», en la
terminologia d’Albert Hirschman.
Un reformista té una gran oportunitat quan crea vincles
entre un problema urgent per a la societat i altres de fons menys
visibles. Doncs bé, a l’Espanya del 1977, els reformistes consi-
deraven que era necessària una profunda liberalització econò-
mica i una reforma fiscal, perquè les rigideses heretades del
22 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / José María Serrano Sanz
franquisme i la insuficiència de la hisenda pública es trobaven
en el rerefons de la crisi econòmica. Alguns grups temien les re-
formes i en general no se’n veia la urgència. En canvi, ningú no
dubtava que la inflació i el dèficit exterior eren problemes inajor-
nables.
L’habilitat de Fuentes Quintana va consistir a convèncer el
Govern i els altres partits, així com una part de la societat, que
l’ajust reclamava no tan sols polítiques de sanejament sinó tam-
bé reformes. Lluitar contra la inflació no només requeria discipli-
na monetària sinó liberalització dels mercats de béns, serveis i
factors productius, així com suficiència de la hisenda pública per
exercir una direcció efectiva de l’economia nacional. Aquest va
ser el sentit dels Pactes de la Moncloa, perquè, en realitat, la
política antiinflacionista i la d’ajust exterior s’havien iniciat el
primer dia.
El problema va ser que el mateix èxit de les polítiques d’ajust
aviat va eliminar arguments per a les reformes. A finals del 1977
el dèficit de la balança de pagaments estava corregit i la inflació
havia flexionat a la baixa. Als polítics els va agafar una mandra
invencible per tirar endavant una cosa tan costosa com les refor-
mes, i mentrestant els interessos que se’n veien afectats havien
tingut temps de refer-se i començar a bloquejar-les. De l’ampli
catàleg aprovat als Pactes de la Moncloa només se’n va mate-
rialitzar a curt termini una petita part. Fuentes Quintana va di-
mitir el febrer del 1978, en comprovar que el temps del reformista
és breu, i el seu s’havia acabat.
Malgrat tot, dos resultats d’aquella política van persistir.
D’una banda, es va forjar un consens entre els partits que va
permetre establir un nou contracte social entre els espanyols
amb una base àmplia, la Constitució del 1978. D’una altra, l’es-
perit que l’economia espanyola havia de caminar cap a la libe-
ralització ja no es va perdre mai. A poc a poc, i amb algunes
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / José María Serrano Sanz 23
notables excepcions com la del mercat de treball, el programa de
liberalització i modernització de la hisenda pública plantejat als
Pactes de la Moncloa es va anar aprovant, sovint amb l’excusa
d’Europa.
ii. L’AJust uniLAtERAL dEL 1982
El 28 d’octubre de 1982 el PSOE va obtenir majoria absoluta a
les eleccions generals i, així, un marge de maniobra inèdit per
fer front a la crisi. El programa electoral dissenyava una polí-
tica econòmica obertament expansiva, a fi de reduir la desocu-
pació. Tot i això, el fracàs dels socialistes francesos en els mesos
precedents havia mostrat la inviabilitat de polítiques voluntaris-
tes en economies obertes. Tal com havia fet Suárez, el presi-
dent del Govern, Felipe González, va situar al capdavant de
l’economia algú que no tenia responsabilitats en el programa ni
en la tasca d’oposició prèvia, Miguel Boyer, que així va poder,
des del primer dia, practicar una política d’ajust sense com-
plexos.
El context econòmic era la segona crisi del petroli, iniciada
el 1979. Les dificultats polítiques havien posposat qualsevol me-
sura contundent, com havia passat a mitjan anys setanta. Re-
cordem la dimissió del president Suárez, l’intent de cop d’estat
del 23-F o la progressiva dissolució de la UCD, per contextualit-
zar la política econòmica titubejant d’aquells temps.
A finals del 1982 els desequilibris es podien sintetitzar així:
la taxa d’inflació es trobava estancada al 14%, mentre que en
altres països es reduïa; el desequilibri continuat en la balança de
pagaments tornava a posar en qüestió la solvència exterior; el
dèficit públic arribava a un 5% del PIB i la desocupació superava
els dos milions de persones. El Govern va començar devaluant la
pesseta i donant suport a aquesta mesura amb una política mo-
24 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / José María Serrano Sanz
netària restrictiva, en la més pura tradició ortodoxa de donar
prioritat a l’ajust.
Va introduir, però, una novetat a l’estratègia antiinflacionis-
ta, que va ser buscar la contenció salarial a través del rebuig de
pactes socials, davant del que havia estat habitual durant els
anys anteriors. El motiu és que l’experiència britànica havia
acreditat que, en un context de desocupació elevada, els salaris
creixien més amb acords socials que sense, tot i que en l’últim cas
es disparés la conflictivitat. I, certament, els salaris reals van
caure i la taxa d’inflació es va moderar fins a quedar el 1985 per
sota del 10%.
La política de contenció salarial no es va argumentar com
un mitjà per reduir la inflació sinó com un remei contra la deso-
cupació. Només la moderació dels salaris faria que les noves
contractacions fossin més atractives, com va assenyalar l’influ-
ent Luis Ángel Rojo. Així, es vinculaven de nou un problema que
la societat sentia com a urgent, l’atur, amb un altre de fons però
menys visible, una inflació resistent.
L’energia desplegada en l’ajust es va haver de fer compati-
ble amb una dura política de reconversió industrial, també pos-
posada anteriorment. A canvi, el programa reformista de libera-
lització es va ajornar fins a trobar un bon argument en la
integració europea. A propòsit d’això es va donar un altre impuls
a la modernització institucional, amb el pretext que ho exigia la
nostra imminent o recent entrada a Europa. L’excusa exterior ja
havia funcionat en moments anteriors i ho tornaria a fer més
endavant, amb motiu de l’euro.
iii. REspOstA HARMònicA ALs Anys nORAntA
La recuperació de la segona meitat dels vuitanta va ser intensa,
però en començar els noranta, l’impuls es va esgotar. El 1992 els
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / José María Serrano Sanz 25
desequilibris pesaven de manera decisiva i a finals d’any va arri-
bar la crisi. Es tractava de la primera crisi europea de l’economia
espanyola, perquè després de la integració a les Comunitats
el 1986 i la incorporació de la pesseta al Sistema Monetari
Europeu el 1989, Espanya va passar a compartir el destí euro-
peu. Era una crisi que no es podia gestionar amb independència,
com les anteriors, sinó que s’havia de fer atenint-se a compromi-
sos adquirits prèviament. Tot i això, es comptava encara amb un
ampli marge, en contrast amb el que passa en la crisi actual.
Espanya no era l’únic país europeu que presentava dese-
quilibris en aquells temps. És més, tot l’edifici de la construcció
europea semblava fràgil després de la unificació alemanya, el
fracàs d’alguns referèndums sobre els passos endavant de la
Unió i la desconfiança en el mecanisme de cooperació monetà-
ria. Al final de l’estiu del 1992, el Sistema Monetari Europeu va
entrar en crisi i la pesseta –fins aleshores una moneda aparent-
ment sòlida– va deixar a plena llum la seva debilitat. Dues deva-
luacions successives la van fer tornar a la realitat i a principis
del 1993 el PIB va entrar en taxes de creixement negatiu.
Les dificultats van ser tan intenses com breus, perquè l’any
següent l’economia espanyola ja es trobava en un camí de recu-
peració. La raó és que la resposta dels diferents agents econò-
mics va resultar exemplar. D’entrada, l’economia va quedar al
marge de la crisi política d’aquells anys i l’acord sobre el diag-
nòstic i la teràpia va ser ampli. Potser el fet de pertànyer a Euro-
pa, encara recent, i l’esperança col·lectiva en l’euro, en aquell
moment van donar als polítics un sentit de la responsabilitat des-
prés diluït.
L’ajust va ser suficient i escassament conflictiu. Després de
les devaluacions, el govern es va comprometre a garantir un
camí permanent d’estabilitat i, com a prova, el 1994 va establir
l’autonomia del Banc d’Espanya per fer del control de la inflació
26 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / José María Serrano Sanz
el seu objectiu prioritari a llarg termini. Les famílies van mode-
rar el consum i van refer els nivells d’estalvi, cosa que va tornar
l’equilibri financer a l’economia espanyola. Les empreses van
aprofitar les devaluacions i van recuperar l’equilibri extern, i
aviat van tornar a realitzar inversions productives. Els sindicats
van mostrar una clara preferència per l’ocupació per davant de les
pujades salarials, i van proporcionar un descans al mercat laboral.
El canvi de govern del 1996, amb el triomf del PP i la presi-
dència de José Mª Aznar, no va suposar una ruptura dels esforços
previs sinó un aprofundiment, ja que va afegir a tot el que s’havia
fet l’ajust pressupostari del sector públic, necessari i pendent, i va
atorgar facilitats a la inversió privada. L’estímul d’aconseguir la
incorporació de la pesseta a l’euro al grup dels fundadors va
proporcionar una gran disciplina al govern i a la societat. Espa-
nya va complir amb certa comoditat les condicions d’entrada a
l’euro i, alhora, la seva economia es va situar en un camí de crei-
xement en què es va poder mantenir durant un període prolongat
de temps.
iV. LA cRisi ActuAL: dREcERA EquiVOcAdA i REcERcA dEL RuMb A LEs pALpEntEs
Si la crisi dels noranta va ser breu i va estar ben gestionada, la
crisi actual és tot el contrari. Per descomptat, hi ha tres aspectes
que les distancien en perjudici de l’actual: uns desequilibris acu-
mulats més intensos, un marge menor de maniobra de la política
econòmica i un entorn exterior més desfavorable. Res d’això no
justifica, però, una gestió tan desafortunada com la que s’ha re-
alitzat, si bé cal afegir que la matusseria en la crisi és el correlat
perfecte de la deixadesa en els anys d’eufòria.
Sobre el punt de partida: la gravetat de la crisi actual per a
l’economia espanyola neix del seu extraordinari endeutament
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / José María Serrano Sanz 27
extern, multiplicat des de l’entrada a l’euro, davant la passivitat
de les autoritats. En aquesta passivitat les autoritats van ser do-
blement responsables, perquè haurien d’haver vigilat que no
s’acumulessin desequilibris després d’haver perdut els instru-
ments per corregir-los en entrar a la moneda única i renunciar a
la política monetària i de canvi. I això per no dir que l’euro ma-
teix era una moneda mal dissenyada, com ha mostrat la crisi.
Fins i tot la gestió de la hisenda era diferent, perquè la despesa
controlada per l’Administració central s’havia reduït del 35% al
17% des dels anys noranta a favor de les comunitats autònomes,
sense crear mecanismes eficients de coordinació.
Davant d’aquesta situació difícil, l’única opció era claredat
en el diagnòstic i diligència a l’hora d’actuar. En canvi, la prime-
ra reacció de les autoritats va ser prendre una drecera equivoca-
da. El govern semblava seduït per la idea que la crisi internacio-
nal seria breu i lleu i que Espanya estava en condicions de
superar-ne els efectes més desfavorables, tenint en compte el re-
duït deute públic i la suposada salut del sistema financer. Es
tractava d’ajornar l’ajust amb una mena de política compensa-
tòria, a l’estil de la que havien realitzat els primers governs de la
Transició. Però el marge de maniobra era ara molt menor i, com
que s’havia de finançar en mercats oberts, la política anticíclica
no es va poder aguantar ni dos anys. Ni tan sols no va resultar
creïble per a les famílies espanyoles, que, en lloc de destinar al
consum els regals fiscals, els van estalviar per refer tan aviat com
fos possible la seva fràgil situació financera.
D’altra banda, al sistema financer no li faltaven debilitats,
tot i la suposada vigilància de prop a la qual el sotmetia el Banc
d’Espanya o de les enginyoses però poc efectives mesures anticí-
cliques. Els seus problemes estaven focalitzats en les inversions
immobiliàries, per l’actiu, i en el finançament de mercats majo-
ristes, pel passiu, i molt concentrats en un grup de caixes d’estal-
28 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / José María Serrano Sanz
vis. La lentitud per abordar amb decisió el problema i identificar
les entitats en dificultats va estendre l’ombra de la sospita sobre
tot el sistema financer i ha resultat nefasta.
A més a més, l’ocultació de la gravetat de la crisi va confon-
dre els agents econòmics i va portar a una dinàmica salarial in-
sensible a la desocupació, que s’ha multiplicat. La malformació
institucional del mercat de treball i la debilitat manifesta dels
agents socials i els seus problemes interns han ajudat el deterio-
rament.
Al maig del 2010 es va fer evident la impossibilitat de la
política compensatòria i es va haver d’abandonar la drecera.
Llavors va començar una segona etapa en què l’ajust i les refor-
mes pendents s’han fet inevitables. Tot i això, cap dels dos go-
verns de diferent signe que s’han succeït no ha estat capaç d’ela-
borar un diagnòstic convincent del problema ni un pla complet
per solucionar-lo. L’ajust ha estat presentat sovint com un capri-
ci o un imposició aliena, provinent d’Europa o «els mercats», i les
reformes necessàries han estat preses com un camí arriscat em-
près només a contracor. Amb perspectives sempre parcials i solu-
cions fragmentàries, no hem deixat de tenir la sensació que les
autoritats buscaven el rumb a les palpentes.
El govern del PSOE no estava en condicions d’afrontar
aquesta segona etapa, perquè contradeia tot el seu discurs ante-
rior i perquè estava desgastat després del seu clamorós error ini-
cial de diagnòstic. Per això es va limitar a contenir la sagnia del
dèficit amb retallades lineals i pujades d’impostos indirectes i a
identificar els problemes del sistema financer i el mercat de tre-
ball, i va proposar unes reformes mínimes molt poc útils.
L’única reforma de fons en aquesta etapa va ser la modifi-
cació del text constitucional per proclamar el valor suprem de
l’equilibri pressupostari. La rapidesa amb què els partits es van
posar d’acord deixa un regust melancòlic en pensar que hagues-
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / José María Serrano Sanz 29
sin estat possibles i útils altres acords. Encara que potser només
va ser possible perquè no tenia traducció immediata i a curt ter-
mini els seus efectes eren invisibles.
Si el PSOE es trobava en una mala posició en el moment de
l’ajust i les reformes, no es podia esperar el mateix del PP. Havia
tingut tot el temps d’oposició per construir un relat de la situació
versemblant i, alhora, esperançador. Va rebre una majoria abso-
luta, indicativa que els espanyols volien un govern fort, capaç
d’adoptar mesures contundents i ràpides.
En canvi, els primers mesos de govern van ser, en general,
decebedors, com va mostrar l’augment de la prima de risc i la
sortida de capitals. Amb la notable excepció de la reforma labo-
ral, hi va haver un aire d’improvisació, i fins i tot desconcert, que
va arribar fins a la política de la hisenda pública, la financera i
la relació amb els organismes europeus, on es va perdre un lloc
clau al Banc Central Europeu. Sembla com si el govern hagués
quedat sorprès pel seu propi triomf, perquè va desaprofitar una
ocasió única per emprendre en els primers moments les reformes
pendents més difícils. Només a partir de l’estiu, amb l’encarrila-
ment definitiu de la reforma financera, després del Memoràn-
dum d’Entesa amb Europa i, sobretot, l’ajuda crucial del Banc
Central Europeu en relació amb el finançament i la prima de
risc, va semblar que la situació s’encarrilava.
Potser el problema va ser la decisió del president de no dele-
gar la política econòmica sinó dividir la gestió entre diversos mi-
nisteris donant pes als que l’havien acompanyat en la feina
d’oposició. El nomenament d’un vicepresident o un ministre
fort que concentrés els poders de l’ajust (hisenda) i les reformes
(economia), aliè als compromisos amb el programa o l’oposició
–com es va fer el 1977 i el 1982– hauria eixamplat el marge de
maniobra del govern, hauria accelerat les reformes i hauria do-
nat unitat a la gestió.
30 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / José María Serrano Sanz
V. cOncLusiOns
L’eficàcia en la gestió de la política per afrontar una crisi econò-
mica no és merament un problema tècnic. En les possibilitats
d’èxit, hi pesa decisivament l’estratègia en la qual es combinen
l’ajust amb les reformes, el lideratge del govern i la disposició de
la societat.
Un repàs de les crisis de la democràcia en què la política
econòmica va ser reeixida ha mostrat la varietat de solucions
d’estratègia adoptades. El 1977 es va optar pel consens i els pac-
tes per apuntalar l’ajust i fer possibles les reformes. El 1982 el
govern va apostar per un ajust unilateral, amb suport en la seva
àmplia majoria política. El 1993 tant la societat com les forces
polítiques i socials van entendre la necessitat de l’ajust i les refor-
mes amb l’esperança xifrada en l’aposta europea.
El lideratge es fonamenta en la capacitat d’oferir un diag-
nòstic meditat i clar i un camí de sortida, amb una proposta
de repartiment d’esforços i sacrificis que, a més a més de ser efi-
caç, sigui equitativa. Per resultar convincent, el diagnòstic ha
de tenir en compte aquells problemes percebuts com a urgents
per la societat. Però en una crisi sovint només hi ha un am-
pli acord sobre la insostenibilitat de la situació, el fracàs de les
polítiques anteriors i la urgència d’un canvi de rumb. El lideratge
consisteix a convèncer la societat que la solució dels proble-
mes que percep exigeix un conjunt de reformes, de vegades dolo-
roses, però inajornables. Per aquest motiu, una crisi és una opor-
tunitat per a les reformes, encara que el temps del reformista és
limitat.
La disposició de la societat depèn decisivament del fet
que les reformes vagin emmarcades en un pla que contempli les
dificultats, però que ofereixi també un horitzó d’esperança.
L’estat d’ànim forma part del capital social i és un valor en els
resultats econòmics. El desànim, la inseguretat i la manca de
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / José María Serrano Sanz 31
confiança en les institucions redueixen la disposició a l’esforç,
la cohesió i la disciplina. Una societat que confia que el seu
camí és l’adequat sempre superarà més fàcilment les seves difi-
cultats.
Francisco J. Ferraro
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Francisco J. Ferraro 33
La crisi insti-
tucional d’Espanya En un país en
què els ciutadans atorguen1 una
puntuació mitjana d'1,91 sobre 10
als seus representants polítics i un
1,88 als partits que els representen,
i suspenen el sistema educatiu, eco-
nòmic i judicial; en què el 70% es
mostra2 insatisfet amb la democrà-
cia i el 90% desconfia dels partits;
en què les enquestes periòdiques del
Centre d’Investigacions Sociològi-
ques situen la classe política entre
els primers problemes; en què els ín-
dexs de Qualitat de la Democràcia
34 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Francisco J. Ferraro LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Francisco J. Ferraro 35
o de Transparència i el Ranking Worldwide Governance mostren
posicions molt endarrerides en relació amb el nivell de desenvo-
lupament; en què el 95% considera que la corrupció està genera-
litzada...3 és un país amb un greu problema institucional, tot i
que els principals actors polítics no ho reconeguin i que la convi-
vència en el temps amb aquestes realitats les hagin convertit en
una mena de normalitat. Una seriosa crisi institucional que, si
no s’aborda, pot provocar conflictes socials, degenerar cap a
estadis no desitjats i limitar les possibilitats de creixement eco-
nòmic.
En les pàgines següents em proposo exposar, en primer lloc,
les claus de la crisi institucional; posteriorment, la responsabilitat
de l’inadequat marc institucional en la crisi econòmica espanyo-
la i en la tardana i insuficient resposta politicoeconòmica, i, en
tercer lloc, les reformes necessàries per regenerar la democràcia
i dotar-nos d’un marc institucional més inclusiu políticament i
econòmicament.
Amb l’expressió marc institucional –o institucions en sentit
ampli– em refereixo a les regles de joc d’una societat per ordenar
la seva convivència. Regles que determinen els incentius que mo-
tiven els comportaments de les persones i les agrupacions de di-
versa naturalesa que formin. El marc institucional inclou el con-
junt de lleis i normes de tota mena, governs, administracions
públiques, sistema judicial i altres organitzacions públiques i pri-
vades, i el grau de compliment de les normes, així com els cos-
tums i valors socials compartits. El marc institucional de qualse-
vol societat és molt estable en el temps, tot i que està sotmès
permanentment a ajustos.
Les institucions espanyoles es van definir bàsicament en la
Transició, un procés que ha merescut múltiples elogis per la difi-
cultat de desmuntar un règim dictatorial i substituir-lo per una
democràcia en un marc de fortes tensions socials i d’una greu
crisi econòmica. Però, per assolir els equilibris complexos, es van
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Francisco J. Ferraro 35
fer dues concessions: una per consolidar i donar protagonisme
als partits polítics i als seus líders per enfortir la fràgil democrà-
cia, i l’altra sobre l’organització territorial de l’Estat, que exigia
combinar les demandes d'autonomia de Catalunya, el País Basc
i Galícia amb el principi d’igualtat dels territoris, un principi for-
tament associat al d’una democràcia naixent. Són comprensibles
les dificultats dels constituents per aconseguir la quadratura del
cercle en aquests dos assumptes centrals de la Transició, però la
veritat és que, de la seva configuració, n’han derivat bona part
dels problemes més importants que ens han acompanyat en tot
el període democràtic.
L’enfortiment dels partits polítics i els seus líders es va orga-
nitzar amb un sistema electoral de circumscripcions provincials
amb llistes tancades, i una llei de partits que en consagrava l’au-
toregulació i control a través del Parlament o d’altres institucions
(Tribunal Constitucional, Tribunal de Comptes) designades pels
mateixos partits. Gràcies a aquest marc d’actuació, els partits
polítics van anar monopolitzant l’àmbit públic en detriment d’al-
tres institucions de la societat civil, el poder dels seus dirigents es
va anar imposant sobre la democràcia interna, les llistes electo-
rals i altres càrrecs públics es van anar determinant basant-se en
criteris de fidelitat però no de capacitats, el debat intern va anar
minvant i la corrupció es va anar fent més freqüent empara-
da per l’elevada opacitat dels partits i de les administracions pú-
bliques.
La vida política es va anar convertint en una lluita partito-
cràtica determinada pels interessos electorals, i va propiciar que
les idees polítiques simplificades i el desgast dels oponents ocu-
pessin el debat polític, marginant l’anàlisi rigorosa dels proble-
mes, de les tendències i de les polítiques, mentre reformes estruc-
turals necessàries no s’abordaven mai pels seus costos polítics.
Pel que fa a l’organització territorial de l’Estat, la solució de
les dues vies constitucionals per a la creació de les comunitats
36 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Francisco J. Ferraro LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Francisco J. Ferraro 37
autònomes aviat es va revelar fallida quan el 1980, en convocar
i aprovar-se el referèndum autonòmic d’Andalusia, es va trencar
el pacte implícit del títol VIII de la Constitució de reservar la via
de l’article 151 als territoris amb precedents autonòmics. Des
d’aquell moment es va accelerar el procés autonòmic a tot Espa-
nya, es van generalitzar les competències transferides a les auto-
nomies i s’inicià una dinàmica de diferenciació-emulació4 que va
portar el procés de descentralització a quantitats inimaginables,
però permanentment insatisfactòries per a tots perquè l’«autono-
mia» es va convertir en un fi per si mateix, una manifestació dels
avenços democràtics (d’acostament del poder als ciutadans) i
sustentada per una discutible aplicació dels avantatges teòrics
del federalisme fiscal.5
La dinàmica de descentralització era funcional als interes-
sos corporatius de la classe política, ja que implicava més com-
petències, finançament i ocupació pública. És per això que els
polítics autonòmics trobaven en la insuficient descentralització
l’explicació del limitat creixement econòmic i de la provisió insa-
tisfactòria de serveis públics per a la seva comunitat, i van ressal-
tar els trets identitaris de cada comunitat oposant-los a la iden-
titat espanyola, magnificant els trets diferenciadors, realçant
episodis de la seva història o esgrimint greuges comparatius.
En aquest context, s’entendrà que l’«aprofundiment de l’autono-
mia» es convertís en un objectiu compartit per la majoria dels
espanyols.
Si s’hi suma que el clima de confrontació entre els dos grans
partits nacionals ha impedit acords nacionals per governar el
procés autonòmic, i que les majories parlamentàries insuficients
del PP i del PSOE han necessitat el suport dels partits nacio-
nalistes per governar, es coincidirà que l’actual configuració de
l’Estat de les autonomies és la conseqüència d’un esdevenir his-
tòric aliè a qualsevol planificació racional del procés descentra-
litzador.
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Francisco J. Ferraro 37
El desenvolupament de l’Estat de les autonomies va anar
generant múltiples llocs de treball per a membres dels partits
polítics: els de representació política en els parlaments i governs
autonòmics, moltes més places professionals a les administra-
cions autonòmiques, a les empreses públiques i altres organismes
autonòmics (agències, instituts, fundacions, consells), a les quals
s’ha de sumar l’ocupació per la classe política de les places rec-
tores (i de vegades les professionals) de les caixes d’estalvis.
Però potser el més significatiu ha estat l’ocupació per polí-
tics d’altres àmbits que no els són propis, com el Tribunal Cons-
titucional, el Consell General del Poder Judicial, el Banc d’Espa-
nya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors, la Comissió
de Defensa de la Competència, el Consell de RTVE o els òrgans
reguladors, la qual cosa ha fet que César Molinas (2012) carac-
teritzés la classe política espanyola com una «elit extractiva»,
perquè van configurant un mecanisme de captura de rendes i
dificultant la transparència i el control extern dels partits. Un
sistema en què la societat civil i les seves institucions van quedar
marginades a la irrellevància i en què la capacitat professional i
el mèrit són menys determinants que la influència social o els
grups de poder. En definitiva, un país amb escassa inclusivitat
política, en l’accepció d'Acemoglu i Robinson (2012), la qual
cosa determina l’escàs aprofitament de la intel·ligència i les ca-
pacitats creatives per a l’àmbit públic i la tendència a l’anomia o
al conflicte social, però sense organitzacions que ho canalitzin.
Després dels primers anys de la transició política, durant els
quals van conviure l’explosió terrorista, tensions involucionistes i
una perllongada crisi econòmica, des de la meitat de la dècada
dels vuitanta es va produir un procés intens de creixement, afa-
vorit per la integració a Europa, l’obertura a l’exterior i el fort
augment de la inversió estrangera. Paral·lelament es va produir
un notable desenvolupament de l’Estat del benestar (sanitat uni-
versal i generalització de l’educació pública) i l’eclosió del procés
38 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Francisco J. Ferraro LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Francisco J. Ferraro 39
de descentralització. Canvis profunds per a la societat espanyo-
la, i el més singular és el breu període de temps en què es van
produir en comparació amb altres democràcies europees, de ma-
nera que, mentre que d’altres van tenir consciència dels costos i
les implicacions del procés social, a Espanya semblava una con-
seqüència necessària de la normalització democràtica. Per això,
en l’efervescència de l’àmbit públic els partits polítics van compe-
tir oferint nous drets, serveis i béns públics sense explicar com es
finançaven, ni les responsabilitats que es contreien. La conse-
qüència de tot això va ser la creació d’una societat poc respon-
sable, que espera que el sector públic li resolgui els problemes,
sense consciència del cost que tenen ni dels incentius perversos
que se’n podrien generar.
Entre les múltiples manifestacions d’aquest canvi social
–que tan bé ha retratat Muñoz Molina–6 es poden destacar els
abusos generalitzats dels béns i serveis públics (sostracció de tot
tipus d’objectes de les dependències públiques feta per empleats
i usuaris, prevalença dels serveis per als familiars dels càrrecs o
treballadors públics, prestacions per atur a persones ocupades,
incapacitats laborals a persones potencialment actives, beneficis
fiscals i facilitats financeres a empreses amb justificacions fal-
ses...) amb una impunitat i una comprensió social cap a aquests
paràsits socials que només s’entén en una societat que sembla
que pensi que el que és públic no és de ningú.
Tanmateix, és la intensitat de la corrupció la que posa de
manifest més notablement les restriccions institucionals. A Espa-
nya estan imputades centenars de persones per casos de corrup-
ció que afecten les institucions més rellevants del país (partits
polítics, família reial, sindicats, líders empresarials, sistema judi-
cial, sistema financer, clubs de futbol...), de manera que no és
estrany que, segons l’últim Baròmetre del CIS, els espanyols va-
lorin la corrupció com el segon problema nacional, només el su-
pera l’atur, ni que Transparency International hagi desplaçat
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Francisco J. Ferraro 39
Espanya a la posició número 40 mundial en l’Índex de Percepció
de la Corrupció. Les causes de l’elevada corrupció a Espanya no
es troben en cap gen corrupte dels espanyols, ni en el clima o la
posició geogràfica, sinó en el marc institucional en què es desen-
volupa la vida social i política, i que determina els incentius del
comportament. Per això, la corrupció no es resol apel·lant a l’èti-
ca dels polítics, sinó reformant les institucions que la propicien i
la consenten. Algunes de les claus institucionals del diferencial de
corrupció a Espanya són: a) la inflació reguladora i la baixa
qualitat de les normes, ja que en les tortuositats i falles de la
muntanya de normes, moltes vegades imprecises o poc rigoro-
ses,7 alguns corruptes troben un hàbitat adequat per delinquir, i
espai per a l’elevada litigiositat que caracteritza Espanya; b) el
sistema electoral i el feble control extern dels partits polítics, per-
què, sent en el seu interior on més fàcilment es podrien detectar els
comportaments corruptes, les denúncies dels casos de corrupció
no parteixen mai d’ells i la seva col·laboració amb la justícia no
sol ser exemplar; c) l’opacitat de les administracions públiques
per la inexistència d’una llei de transparència rigorosa; d) l’am-
pli marge de discrecionalitat en la gestió pública, especialment
en la gestió immobiliària, contractació i ajudes públiques; e) la
manca d’independència, les limitacions i els retards del Tribunal
de Comptes i les seves rèpliques autonòmiques; i f) el sistema judi-
cial garantista i l’elevada autonomia dels jutges instructors.
Si bé els aspectes comentats posen de manifest la necessitat
de regenerar la democràcia espanyola, l’àmbit on el mal funcio-
nament de les institucions ha tingut una transcendència més nega-
tiva per al país ha estat l’econòmic, tant perquè ha permès la gene-
ració d’una bombolla immobiliària i financera que ha determinat
que la crisi financera internacional desencadenada el 2008 hagi
tingut conseqüències més greus que en altres països de l’OCDE,
com perquè no ha reconegut les característiques de la crisi a temps
i no ha abordat les polítiques necessàries per a superar-la.
40 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Francisco J. Ferraro LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Francisco J. Ferraro 41
En relació amb el primer cas, la responsabilitat de la bom-
bolla d’endeutament no va ser exclusiva de les institucions nacio-
nals, perquè, des de la creació voluntarista de l’euro, la unió
monetària estava destinada, més d’hora o més tard, a un xoc
asimètric entre els països. A més a més, els baixos tipus d’interès
i l’abundància d’estalvi en alguns països del centre d’Europa van
propiciar una demanda d’aquest estalvi per països, com Espa-
nya, que necessitaven finançar la seva expansió immobiliària.
No obstant això, la responsabilitat del patró de creixement espa-
nyol cal trobar-la en els nostres governs, que no van voler pres-
cindir dels rendiments polítics derivats d’un elevat creixement de
l’ocupació, de la convergència amb Europa i l’augment de la
recaptació tributària per suportar l’expansió de la despesa públi-
ca, tant per l’administració central, com per l’autonòmica i les
locals. A més dels governs, altres institucions tampoc no van fer
el paper que els corresponia, com el Banc d’Espanya que, sent
conscient dels nostres desequilibris exteriors i de l’acumulació
d’endeutament de les entitats financeres, hauria d’haver alertat
amb més energia dels riscos macroeconòmics i haver adoptat
mesures orientades a la restricció creditícia. Els comportaments
poc responsables de les institucions públiques es van estendre so-
cialment: els promotors immobiliaris que van emprendre inver-
sions milionàries sense suport financer; els ciutadans que es van
embarcar en hipoteques i altres despeses que superaven la seva
capacitat raonable de pagament futur; les entitats financeres
que van atorgar crèdits sense una consideració rigorosa de la
solvència dels clients...
Des que es va fer notòria la crisi financera les autoritats po-
lítiques espanyoles van sostenir que la crisi no tindria repercus-
sions a Espanya, gràcies a la solvència del sistema financer i a les
provisions contracícliques que va exigir el Banc d’Espanya a
les entitats bancàries, de manera que, amb les eleccions generals
convocades per al març del 2008 i amb taxes positives de creixe-
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Francisco J. Ferraro 41
ment fins al quart trimestre de l’any, el govern de Rodríguez Za-
patero va continuar negant la crisi. Les fosques perspectives de-
pressives després de la fallida de Lehman Brothers van propiciar
que el G-20 recomanés en una reunió del novembre del 2008 el
desplegament de polítiques expansives de despesa pública per
frenar la possible depressió, que el govern espanyol va adoptar
amb entusiasme, posant en marxa una política de despesa públi-
ca en infraestructures i equipaments superior a la de gairebé tots
els països de l’OCDE amb el suport del baix nivell de deute pú-
blic, però amb la voluntat d’ignorar que la pèrdua dels ingressos
fiscals vinculats a l’expansió immobiliària impediria mantenir el
nivell de despesa pública dels anys d’expansió, i que l’elevat deu-
te privat exigiria intervencions públiques.
Durant el 2009 la recessió es va anar accentuant, però les
mesures adoptades eren com si l’economia s’enfrontés a un feno-
men passatger, i es negaven les debilitats del sistema financer,
fins al punt de pressionar els tècnics de l’FMI que ja planteja-
ven la necessitat de capitalització, la qual cosa es concretaria
una mica més endavant amb la intervenció de Caja Castilla - La
Mancha i la creació del FROB. En qualsevol cas, el govern es
resistia a adoptar polítiques de consolidació fiscal i reformes es-
tructurals, fins que, després del fort augment del dèficit públic del
2009, la Unió Europea va obligar Espanya a canviar el rumb de
la política econòmica a la primavera del 2010. El gir cap a la
política d’austeritat es va fer a contracor i amb l’oposició dels
principals gestors de la despesa pública (especialment comuni-
tats autònomes) i del Partit Popular.
Després de la victòria del Partit Popular a les eleccions ge-
nerals del 2011, el Govern de Rajoy va aplicar una política
d’ajustos fiscals i reformes estructurals en línia amb les recoma-
nacions dels organismes econòmics internacionals, però una po-
lítica molt diferent de la promesa a la campanya electoral, un fet
que posa de manifest el desconeixement de la realitat dels aspi-
42 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Francisco J. Ferraro LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Francisco J. Ferraro 43
rants a governar o la irrellevància dels compromisos electorals.
No obstant això, la política d’ajustos i de reformes es va anar
aplicar amb algunes vacil·lacions, condicionades per l’agenda
política, faltes de profunditat i ambició en la majoria dels casos
i, en general, amb escàs consens, quan l’entitat dels ajustos i re-
formes que cal abordar són de tal envergadura que l’acceptació
imprescindible de la majoria dels ciutadans exigiria un pacte
d’Estat, de manera semblant a com es van aconseguir el 1977 els
Pactes de la Moncloa per abordar l’estabilització de l’economia
espanyola i reformar institucions econòmiques bàsiques per a la
nova etapa democràtica. Però un pacte d’Estat a Espanya entre
els grans partits polítics és impensable amb el sistema polític
espanyol, en què el principal interès dels partits és mantenir
o aconseguir el poder i, per fer-ho, el menys recomanable és
col·laborar amb el govern.
Tot i que els indicadors econòmics al final del primer trimes-
tre del 2014 apunten que la fase recessiva de la crisi ha estat su-
perada, els reptes econòmics, socials i polítics als quals s’enfronta
Espanya continuen sent notables. En l’àmbit estrictament eco-
nòmic, d’una banda, cal continuar la consolidació fiscal, reduint
el dèficit i limitant el creixement del deute, els interessos del qual
ja signifiquen un pes excessiu sobre les febles finances públiques.
El manteniment de la política d’austeritat i una reforma fiscal
que permeti la suficiència financera amb una lluita més decidida
contra el frau fiscal són les armes. De l’altra, ha de continuar el
desendeutament privat, tant intern com extern, la qual cosa, al
costat de la consolidació fiscal i el sanejament i la capitalització de
les entitats financeres, permetria la reducció de la prima de risc i
que el flux creditici es normalitzés. I, a més a més, s’ha de conti-
nuar millorant la competitivitat, que és el repte més important a
què s’enfronta l’economia espanyola a mitjà i llarg termini, i per
això s’han de continuar emprenent reformes estructurals que es-
timulin la qualificació dels factors de producció, que liberalitzin i
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Francisco J. Ferraro 43
facin més eficients els mercats, i una reforma de les administra-
cions públiques per augmentar-ne la productivitat, impulsar la
flexibilitat adaptativa de la seva oferta a les demandes socials i a
les innovacions tecnològiques, i millorar el control de la despesa
pública.
Aquest conjunt d’actuacions trobaran el rebuig de bona
part de la societat que està suportant un nivell d’atur elevadís-
sim, un augment de les taxes de pobresa i de desigualtat i una
reducció de les prestacions i els serveis públics. A més a més, atès
que les perspectives de creixement per als propers anys són limi-
tades i que continuarem mantenint taxes d’atur altes, la major
part de la població que ha patit més greument les conseqüències
de la crisi no gaudirà de la recuperació. Per això, els conflictes
socials i la desafecció amb la classe política poden anar en aug-
ment i derivar cap a escenaris no desitjables.
Per aquestes raons cal una política social que s’enfronti als
problemes més greus d’exclusió social i, sobretot, un Pacte d’Es-
tat en el qual les forces polítiques emparin els ajustos i les refor-
mes econòmiques, i emprenguin conjuntament un programa de
regeneració democràtica que ha de tenir com a meta la inclusi-
vitat i la recuperació de la valoració de l’exercici de la política
pels ciutadans. Inclusivitat perquè l’àmbit públic no estigui res-
tringit als polítics professionals, sinó que la societat civil i les
seves institucions puguin fer-hi el seu paper i siguin respectades.
I la recuperació de la valoració de la política es facilitaria enfor-
tint el vincle entre els ciutadans i electors en detriment de la de-
pendència exclusiva dels polítics dels partits.
Un programa de regeneració democràtica exigiria empren-
dre reformes, legals i en institucions públiques, molt àmplies,
però a títol indicatiu assenyalo les que em semblen imprescindi-
bles: una reforma del sistema electoral que permeti l’elecció di-
recta i singular dels representants públics; una reforma de la Llei
de partits que els exigeixi un funcionament intern democràtic i
44 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Francisco J. Ferraro LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Francisco J. Ferraro 45
un control de comptes extern; una llei de transparència sense les
restriccions8 de la que es va aprovar el desembre del 2013; uns
organismes reguladors i supervisors independents, dirigits per
professionals amb experiència reconeguda en els sectors, amb
capacitat reguladora i inspectora i que rendeixin comptes al Par-
lament; una reforma del sistema judicial que permeti limitar la
litigiositat, accelerar els processos, despolititzar-ne els òrgans
rectors...
Un programa de reformes, per tant, de gran envergadura,
amb la restricció fonamental que l’han d’implementar els par-
tits polítics, que no estan interessats a abordar-les perquè farien
minvar el seu poder. Aquesta és la raó per la qual les institucions
gaudeixen d’estabilitat en el temps elevada. Però la història tam-
bé ens ensenya que els grans canvis es produeixen en situacions
crítiques.9 I la situació en què es troba Espanya ho és, amb una
crisi econòmica, un malestar social generalitzat i desconfiança i
desafecte cap a les principals institucions de l’Estat.
bibLiOgRAFiA
Acemoglu, Daron; Robinson, James A. (2012). Por qué fracasan los países. Los orígenes del poder,
la prosperidad y la pobreza. Barcelona, Ed. Deusto.
blAnco VAldés R. L. (2006). «La revolución territorial española: Estado y sociedad». A Me-
diterráneo Económico, núm. 20.
FeRRARo gARcíA, Francisco (2011). «El Estado de las Autonomías: balance y perspectivas»;
p. 188 i 189.
molinAs, César (2012). «Una teoría de la clase política española». El País, 9 de setembre de
2012.
muñoz molinA, Antonio (2013). Todo lo que era sólido. Ed. Seix Barral, Barcelona.
musgRAVe, R. A.; musgRAVe, P. B. (1991). Hacienda Pública Teórica y Aplicada. Madrid,
McGraw Hill. 5a edició.
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Francisco J. Ferraro 45
1. Universitat Pompeu Fabra (2014). Encuesta Social Europea 2012-2013 6a edició.
2. Parlament Europeu: Eurobarómetro (EB79.5) 10/09/2013.
3. Ídem.
4. Blanco Valdés (2006) defineix així el procés segons el qual les conquestes de competències
autonòmiques per Catalunya i el País Basc eren emulades per la resta de comunitats, i pro-
vocaven noves reivindicacions competencials de diferenciació de les comunitats històriques.
5. Els avantatges vinculats a la provisió més eficient de les funcions assignatives i de desen-
volupament als governs subnacionals (Musgrave, 1991) exigeixen altres característiques
institucionals (especialment de control i transparència de les administracions) que no hi són
en la generalitat de les comunitats autònomes espanyoles, mentre que, al contrari, la propen-
sió més elevada a l’intervencionisme i a l’augment de la despesa pública i l’ús de les admi-
nistracions autonòmiques afavoreix la ineficiència, alhora que la hipertròfia legislativa i la
descoordinació administrativa fragmenten el mercat, i la «proximitat» de les administracions
subnacionals, juntament amb l’escàs control, ha propiciat el desenvolupament dels lobbies
territorials i la corrupció (Ferraro García, 2011).
6. «En un termini prodigiosament breu els espanyols passem de la dictadura a la democrà-
cia, de la pobresa a l’abundància, de l’aïllament als viatges internacionals. Persones que es
van criar en l’escassedat i en la penitència de la feina han criat els seus fills en el malbarata-
ment... La mateixa generació que va créixer sense drets va voler inventar un món on no
semblava que existissin els deures.» (Muñoz Molina, 2013, p. 203).
7. El Worldwide Governance Indicators situa Espanya en la posició 39 mundial en qualitat
reguladora.
8. Es pot consultar al lloc web de Transparency International Espanya.
9. Acemoglu i Robinson, 2012; p. 533 i següents.
Miguel Herrero de Miñón
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Miguel Herrero de Miñón 47
Per al
reconeixement constitucional de
Catalunya* Senyores i senyors,
després d’expressar la meva sincera
gratitud al Cercle d’Economia per
convidar-me a ocupar una tribuna
tan prestigiosa, i a les il·lustres per-
sonalitats que m’honoren amb la
seva assistència, exposaré, de la ma-
nera més breu i senzilla possible,
cinc tesis sobre el reconeixement
constitucional de Catalunya. La
meva intervenció d’avui, hores des-
prés del llarg debat celebrat al Con-
grés dels Diputats en què s’han
48 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Miguel Herrero de Miñón
reafirmat, sense cap concessió, les posicions ja conegudes de la Ge-
neralitat i del Govern, amb el suport a aquest últim d’una aclapa-
radora majoria de la Cambra, pot semblar ociosa, si no inoportu-
na. No obstant això, com que la realitat és tan tossuda que amb
una votació parlamentària no n’hi ha prou per modificar-la, i, sens
dubte, el problema català és més que real i s’ha de solucionar o, si
més no, buscar una solució que pugui convenir a tots, em sembla
útil que a la societat civil meditem i dialoguem sobre la qüestió,
avui amb més urgència que ahir. Si el debat ha escenificat un des-
acord i tancat una via, escodrinyem altres possibles vies de trobada.
Primera tesi. Què és una nació? La qüestió ha fet córrer rius
de tinta i torrents de paraules des que Renan va formular aques-
ta pregunta el 1882. Evitem ofegar-nos-hi en aquesta agradable
reunió i responguem directament la pregunta. La nació és el re-
sultat d’una voluntat secular de viure junts perquè hi ha raons
objectives per fer-ho i ser reconeguts com a tal. Com va afirmar
l’Informe Kelbrandom, que van elaborar els britànics sàviament
abans d’enfrontar-se amb el procés de «Devolution», existeix una
nació quan un poble es considera a si mateix com a tal.
Com? La nació és fruit d’una voluntat col·lectiva, d’un col-
lectiu amb una identitat singular i infungible, que no s’improvisa
ni depèn d’una decisió normativa. Ve del fons dels segles i està
carregat d’afectes. Per això, les veritables nacions no s’autode-
terminen ni en una data concreta ni per un fet singular, per relle-
vant que sigui. Les nacions s’autoidentifiquen, no en un referèn-
dum, sinó en un plebiscit secular. D’això en dic autodeterminació
històrica. L’experiència revela que una consulta democràtica o
una legalitat impol·luta només són rellevants i vinculants de debò
en el si d’aquesta autodeterminació històrica. No només de la
història remota, sinó també la d’ahir i la que flueix avui.
Sens dubte la reivindicació nacional es vincula històrica-
ment a processos d’alliberament i de democratització. La revita-
lització nacional catalana en el moment de la Transició i el fet
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Miguel Herrero de Miñón 49
que Catalunya fos un dels motors de la transició mateixa n’és
una prova. Però la democratització no engendra les nacions; les
desperta allà on ja existien.
Al meu parer, Catalunya és indubtablement, i de manera
evident, una nació. Hi ha voluntat de ser-ho i sobren elements ob-
jectius –lingüístics, culturals, socials, institucionals i històrics– per
fonamentar aquesta voluntat. Dir això resulta normal a Barcelo-
na. Jo ho faig amb especial èmfasi perquè ho he estat repetint a
Madrid des que es va iniciar la Transició en els ja llunyans anys
setanta, i he pagat alguna cosa per fer-ho. Ara no es tracta d’al·-
legar drets històrics, sinó de reconèixer fets, tant d’ahir com
d’avui amb vocació de perdurar demà.
Segona tesi. En què consisteix una política de reconeixe-
ment? A assumir en els textos constitucionals, en el seu desenvo-
lupament normatiu, en la seva interpretació jurisprudencial i en
la seva pràctica administrativa aquesta identitat col·lectiva, sin-
gular i infungible, carregada d’afectes.
L’experiència comparada de polítiques de reconeixement
d’identitats nacionals sense Estat propi i exclusiu, és a dir, en el si
d’un Estat que integra diferents identitats nacionals, és molt àm-
plia, inclou supòsits molt diferents i es concreta en institucions i
competències. Però el més important i que determina la resta, el
president Pujol va insistir-hi durant tota la Transició, és el reconei-
xement d’un «ser», del qual es derivava, però sempre com a conse-
qüència, i només com a això, un «haver». Primer es reconeix i des-
prés s’organitza. Si es fa al revés, l’organització és infecunda.
Es dirà que el nou catalanisme propens a la independència
ja no és identitari i que invoca altres motius. Però, certament,
aquests motius, sobre els quals no opinaré, des de l’al·legada ex-
plotació econòmica fins a la marginació de les institucions i ser-
veis de l’Estat, passant per l’hostilitat lingüística, si existeixen
suposen un dèficit de reconeixement de la realitat catalana, i una
política de reconeixement hauria de començar per examinar-los
50 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Miguel Herrero de Miñón
i rectificar-los. Com posen en relleu les anàlisis del procés polític
canadenc en curs, fins i tot la reivindicació sobiranista no va més
enllà d’una reivindicació identitària, un fet que s’hauria d’haver
tingut en compte a l’hora d’interpretar la declaració del Parla-
ment de Catalunya del 23 de gener del 2013.
Tercera tesi. La política de reconeixement es va incoar a les
Constituents del 1977 i si el resultat no va ser l’ideal, l’experièn-
cia demostra que va ser suficient per introduir el principi de plu-
rinacionalitat i el corresponent dret a l’autogovern polític (art. 2)
i per haver proporcionat a la Catalunya moderna l’autonomia
més àmplia que ha conegut fins ara.
Per què, després de més de tres dècades, sembla un intent
frustrat i creix la desafecció catalana cap a Espanya, que el pre-
sident Montilla va denunciar fa anys? Al meu parer, hi ha una
raó de fons agreujada, pas a pas, per una sèrie d’errors de totes
dues parts, encadenats i causats recíprocament.
L’error radical ha estat l’obstinació a no reconèixer, d’una
vegada, la realitat nacional de Catalunya. Primer negant-se a
mencionar-la expressament a la Constitució, com es va proposar en
diverses ocasions durant les tasques constituents; i el meu col·lega, i
admirat amic, Miquel Roca, n’és un testimoni qualificat. Després,
intentant diluir l’autogovern polític, ideat per a determinades
Comunitats Històriques, no només en la seva generalització po-
tencial, sinó en l’estructura descentralitzada de l’Estat, com revela
l’art. 137 CE, on s’equipara Catalunya amb Girona, i aquesta amb
Peratallada. I més endavant, en fi, a partir dels Pactes Autonòmics
del 1981, a través de la generalització del model català a totes les
comunitats autònomes, iniciada a Andalusia, i la progressiva ho-
mogeneïtzació competencial entre totes. Una opció que la dreta
espanyolista va propugnar per diluir les autonomies catalana i
basca, i l’esquerra, inclosa la catalana, hi va donar suport, no no-
més pels seus prejudicis federalistes, potenciats llavors per la fasci-
nació del model iugoslau que tindria tant èxit pocs anys després,
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Miguel Herrero de Miñón 51
sinó per aconseguir parcel·les de poder abans d’unes eleccions ge-
nerals que, en aquelles dates, oferien perspectives més que dubtoses.
Una generalització i homogeneïtzació que ha anat de bracet
amb un procés de capitis diminutio de l’autogovern polític, la ver-
sió més estrident del qual va ser la frustrada LOAPA, però que
després s’ha dut a la pràctica mitjançant el que el professor Car-
les Viver ha denominat «administratització de l’autonomia».
Aquest error capital es deu a considerar l’autonomia com
una tècnica de bona administració, com una manera d’apropar
la ciutadania al poder públic, fins i tot com una exigència demo-
cràtica, i no com el reconeixement d’una identitat diferenciada.
Reiterant els termes citats, com a «vocació de ser». Tot i l’art. 2
CE, el nostre Estat de les autonomies va prescindir de la plurina-
cionalitat, alhora que el terme nacionalitat proliferava als dife-
rents Estatuts i es devaluava.
A aquest error de base se n’hi van sumar altres de menors,
però reiterats, que no enumeraré i que vostès coneixen més bé
que jo. I van contribuir a erosionar la confiança inicial, una con-
fiança que va tenir com a millor prova el vot massiu, molt supe-
rior a la mitjana, ja alta, del conjunt espanyol, que a Catalunya
va obtenir la Constitució del 1978. L’Estatut del 2006 va ser la
resposta a aquesta situació de desencant, i si, al meu parer, no va
ser un gran encert, el recurs d’inconstitucionalitat en contra
va ser un error històric només superat per la STC 3l/2010. Amb
interpretacions poc rigoroses i més que discutibles, la Sentència
inverteix les seves doctrines anteriors sobre el model autonòmic i
la jerarquia de les normes d’un grup normatiu tan important
i aborda extrems polítics no susceptibles d’enjudiciament jurídic
que neguen la identitat nacional catalana. Es tracta de l’antítesi
d’una política de reconeixement i la consegüent ruptura del Pac-
te d’Estat gestat el 1978.
Quarta tesi. La situació crítica actual, més enllà dels nom-
brosos errors personals comesos a Barcelona i Madrid, porta
52 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Miguel Herrero de Miñón
d’aquesta situació la seva causa principal: un dèficit de reconei-
xement que fins i tot ha arribat a expressar-se en termes jurídics.
Ara bé, el problema no és jurídic sinó polític, i només política-
ment es pot abordar amb probabilitat d’èxit, i fins i tot aconse-
guir resoldre’l.
El dret és la diagonal que resulta de les forces i dels interes-
sos en lluita, i quan aquestes forces són polítiques, és la valoració
i ponderació política, de la política de la prudència, la que deter-
mina la interpretació jurídica, i no a l’inrevés. Per exemple, si
quan el president Mas va llançar la seva desafiant proposta de
consulta referendària, el president del Govern, sobre la base
d’una interpretació tan prudent com hàbil de l’art. 92 CE, ha-
gués convocat immediatament aquesta consulta a Catalunya,
sotmetent a la ciutadania catalana l’opció independentista en
tota la seva cruesa, la resposta, aleshores, hauria estat de rebuig
a la independència, i no ens trobaríem en la situació actual.
La política no es pot reduir al dret processal, ni l’Estat de
dret que tant s’invoca és una closca buida on tot hi cap i amb
unes prescripcions que ho inclouen tot. Ni una prescripció cons-
titucional ni una sentència judicial no poden negar la realitat
nacional de Catalunya, ni es pot habilitar una via legal per a la
dissolució d’Espanya. Cap moviment secessionista no s’ha aturat
per decisió judicial, ni cap Estat s’ha dissolt d’acord amb un pro-
cediment legal. El dret constitucional pot i ha de servir de via a
les opcions polítiques, que no és poc si se sap utilitzar, però no per
substituir el procés històric, ja sigui inventant-se’l, negant-lo, o
impedint-lo. La crisi actual requereix en conseqüència una solu-
ció política, necessàriament negociada, que, això sí, haurà de
cristal·litzar en fórmules jurídiques. I dic negociada perquè, ara i
aquí, cap solució política que pretengui reeixir no pot ser impo-
sada. Ha de ser negociada, i el 1978 els ciutadans i els polítics
d’aquest país vam demostrar que sabíem negociar i que aprecià-
vem els resultats de la negociació.
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Miguel Herrero de Miñón 53
LA nEgOciAció REquEREix tREs cOndiciOns:
En primer lloc, que es vulgui superar la crisi i no capitalitzar-la
per a altres finalitats. En el cas més benèvol, per a objectius elec-
torals; en el més perillós, per a metes institucionals. En una ban-
da i a l’altra, no hi falten sectors minoritaris, però influents, que
considerin que com més malament, millor. N’hi ha a Barcelona
que somien amb el martiri de Catalunya per internacionalitzar
el problema i convertir la desafecció en profunda ruptura afecti-
va, i n’hi ha a Madrid que esperen que el recurs a l’art. 155 CE
arrasi no només l’autogovern català, sinó la Constitució sencera,
des de la Corona fins a les llibertats, passant per la democràcia
parlamentària.
En segon terme, la negociació requeriria –si hi hagués temps
per fer-ho, i el temps sempre es pot habilitar si hi ha voluntat de
fer-lo servir– una sèrie de mesures de confiança, no només entre
els governs i els partits, sinó també entre els ciutadans de Cata-
lunya i els de la resta d’Espanya. Mesures de confiança que con-
tribuïssin a relaxar l’ambient i permetessin gestos d’afecte recí-
procs de totes dues parts. No han faltat ocasions per fer-ho, i el
Consell d’Estat en va indicar unes quantes en dictaminar els pro-
jectes de llei referents al règim local, a l’educació, al servei ex-
terior, o els innombrables recursos presentats contra normes i
decisions de la Generalitat. I, sens dubte, d’aquí poc es presenta-
ran ocasions noves que totes dues parts haurien d’aprofitar. Ajor-
nar declaracions, decisions i normes sobre les qüestions més po-
lèmiques actualment i que poguessin atiar la discòrdia, frenar la
libido de querelles davant del Tribunal Constitucional i fer més
present a l’Estat, a les seves institucions i serveis, la presència de
Catalunya, serien algunes d’aquestes mesures.
En qualsevol cas, ajudaria a generar un clima millor que
tothom moderés el llenguatge, evitant el reiterat anunci del fet
consumat i la no menys reiterada negativa que acompanya
54 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Miguel Herrero de Miñón
qualsevol gest del Govern amb pretensions conciliatòries. Cal
substituir els monòlegs que es trepitgen pel diàleg, i la via per fer-
ho no són les declaracions per aconseguir titulars sinó el
col·loqui discret. La negociació no es pot atordir amb el tumult
del carrer i la cridòria d’una informació de vocació dramàtica.
I les escenificacions del desacord, com les que es van celebrar
ahir al Congrés, no ajuden a la concòrdia.
En fi, la negociació no ha de tendir a ocultar la realitat sinó a
dominar-la, perquè en política, com en física, les forces presents
només es dominen reconeixent-les, i fins i tot sotmetent-s’hi. Això
requereix, d’una banda, que tots els protagonistes del conflicte sal-
vin l’honor. En una política de reconciliació no només política sinó
també social, no només pública sinó també domèstica, no hi ha
lloc per a actes de contrició, ni per a vencedors i vençuts; tots n’han
de sortir airosos. El president Mas no pot ser humiliat i el president
Rajoy encara menys. D’altra banda, la Constitució i la seva pràc-
tica han de reconèixer la realitat nacional de Catalunya, una rea-
litat gestada, nascuda i desenvolupada al solar hispà, fet que, per
ser una realitat passada que avui viu en la consciència d’infinitat
de catalans, tampoc no es pot ignorar, i sotmetre les fórmules
d’aquest reconeixement a la decisió del poble català.
Cinquena tesi. El dret serveix per organitzar la fórmula ade-
quada, no per impedir-la.
Però no exagerem, el reconeixement constitucional de la
identitat nacional catalana de cara, no a la seva secessió, sinó a
reafirmar la seva integració voluntària dins d’un procés secular
d’autodeterminació històrica és un problema prou complicat i de
difícil tractament per enredar-lo més abordant-lo a través d’una
reforma de la Constitució i d’una reforma global com la que s’ha
proposat des d’alguns sectors polítics i acadèmics. Al contrari, el
problema català, encara que afecti Espanya sencera, ha de ser
aïllat i tractat singularment i de la manera més senzilla possible.
Si s’insereix en una reforma global, l’opció catalana tendirà a
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Miguel Herrero de Miñón 55
generalitzar-se i perdrà la capacitat singularitzant que requereix
el reconeixement d’una realitat tan singular com és la nació.
Al meu parer, l’obertura ara d’un procés constituent ofereix
més desavantatges –increment del dissentiment polític, inestabili-
tat institucional, creixement de tensions socials, probable frustra-
ció davant els resultats– que avantatges. I qui ho dubti que pensi
quina seria l’actitud dels partits i de la societat civil mateixa a
l’hora d’optar per la forma d’Estat i de govern, l’extensió dels drets
fonamentals o l’administració de justícia, quan no va poder con-
sensuar una reforma laboral o educativa, sens dubte importants,
però molt menys profundes que les altres. Per això, em sembla que
cal depurar l’ànsia clamorosa de reforma constitucional i, ajor-
nant altres qüestions indubtablement importants, centrar-se en el
que, a més d’important, és urgent: Catalunya. M’explico.
En lloc d’abordar una reforma de la Constitució, políticament
i tècnicament plena de riscos, intentem una mutació constitucional:
l’alteració de la Constitució sense modificar-ne el text. És a dir, una
Constitució convencional. El terme convenció remet a la idea d’acord
i la seva experiència comparada a la de pràctica. En síntesi, la mu-
tació convencional suposa el consens exprés o tàcit sobre una sèrie
de fets que, sense alterar formalment el text constitucional, generen
en les institucions una situació presa per jurídica; i em sembla que
els exemples són abundants en la nostra vida constitucional demo-
cràtica. N’hi ha prou amb esmentar-ne alguns per il·lustrar-ho.
Els termes utilitzats pel constituent no han canviat de signi-
ficat durant gairebé quatre dècades? Volen dir el mateix «vida»
(art. 15), «matrimoni» (art. 32) o «ocupació» (art. 40) abans que
ara, o la jurisprudència constitucional mateixa mostra sens dub-
te el contrari? El terme sobirania (art. 1,3) no ha canviat de sig-
nificat, o almenys de contingut, en vista de les transferències
competencials a la Unió Europea fetes a l’empara de l’art. 93
CE? És que el comandament suprem de les Forces Armades que
l’art. 62 h CE atribueix al rei no ha mutat a partir de la Llei d’1
56 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Miguel Herrero de Miñón
de juliol de 1980? I la pràctica del 23-F no va mostrar la rever-
sibilitat d’una mutació? El reconeixement de competències legis-
latives a les comunitats autònomes, sens dubte incoat però no
establert a la Constitució, i desenvolupat, malgrat les resistències
doctrinals, a través d’una llarga pràctica estatutària i jurispru-
dencial, no és exemple d’una mutació convencional? Una muta-
ció constitucional va ser la generalització del sistema autonòmic
en virtut dels pactes del 1981, i així ho van indicar amb elogis els
professors Vandelli i García de Enterría. O no és una profunda
revisió constitucional el fet que, sense modificar el text del 1978,
els pactes del 1981 generalitzessin, prescindint de terminis i de
formes, a disset comunitats autònomes el model d’organització
que els constituents havíem previst per a tres? Dir que una trans-
formació com aquesta és simple desenvolupament de la Consti-
tució i negar-li el caràcter de mutació és negar la realitat. Però
deixem les categories a la sàvia discussió dels acadèmics. El que
és important és resoldre els problemes i, com deia el poeta, el que
en diem rosa, amb un altre nom, faria la mateixa olor.
La mutació és, com a conseqüència, possible i en un extrem
altament significatiu, el que amb raó s’ha anomenat la Constitució
territorial, és evident que es va produir una mutació per addició
d’origen convencional. És a dir, un pacte de les grans forces políti-
ques que es va formalitzar en instruments infraconstitucionals.
Dit això, no és una pregunta ociosa demanar-se si el que es va
fer el 1981 per via del pacte, és a dir, la generalització i homoge-
neïtzació de les autonomies, no es pot invertir per via del pacte i
singularitzar una o diverses comunitats autònomes i, fins i tot pas-
sant de la mutació a una prudent revisió, formalitzar-ho en una
Disposició Addicional. Si existís la voluntat política per pactar no
seria difícil afegir per la via de l’art. 167 una nova Addicional, com
no ho va ser la reforma de l’art. 135 el 2011. Encara més, podria
utilitzar-se l’existent Addicional Primera, aplicant la doctrina que
va formular entre el 1987 i el 1993 el Consell d’Estat que propug-
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Miguel Herrero de Miñón 57
nava la seva extensió a Catalunya i a Galícia, en considerar els
seus respectius drets forals com a drets històrics i projectant en
l’àmbit públic la previsió constitucional per al dret privat (vegeu
Recopilació de Doctrina Legal 1987, p. 87-95; 1988, p. 65-103, els re-
copiladors no van recollir la menció de l’Addicional Primera, que
si que surt a l’original del dictamen núm. 50.452; 1989, p. 61-66;
1991, p. 146-163; 1992, p. 153-176; 1993, p. 66-103).
Certament, el Tribunal Constitucional va negar aquesta pos-
sibilitat a la ulterior Sentència 88/1993 de 12 de març. Però és clar
que la doctrina establerta pel Tribunal Constitucional també pot
donar peu a altres mutacions. Si la S. 31/2010 sobre l’Estatut Ca-
talà del 2006 va invertir anteriors doctrines del mateix suprem in-
tèrpret de la Constitució i va mutar en determinat sentit la nostra
constitució autonòmica, la revisió d’aquesta doctrina per atendre
les evidentment noves i bullents «circumstàncies socials del temps
en què la norma ha de ser aplicada» (art. 6 CC), en mans del Tri-
bunal (art. 13 LOTC), podria inaugurar un nova mutació can-
viant el que es diu en les dues sentències que hem mencionat, eli-
minant-ne el que es negava a la identitat nacional.
Sobre la Disposició Addicional, Primera o nova, es podria
elaborar per a Catalunya un Instrument de Govern en què es
blindessin competències estratègiques com ara les economicofi-
nanceres, educatives, lingüístiques i culturals. Un Instrument de
Govern formalment pactat amb l’Estat –és que no ho està la llei
de millora del règim foral de Navarra?– i, com a tal, immodifica-
ble unilateralment, fins i tot per via de fet, de normativa bàsica o
de jurisprudència, que se sotmetés algun dia al referèndum del
poble català d’acord amb l’art. 152.2 CE.
Això seria, de veritat, tant integrar com decidir. El veritable
espanyolisme consisteix a integrar, a decidir la voluntat dels ca-
talans i perquè tots dos coincideixin és la funció de la mutació.
*Assaig a propòsit de la conferència pronunciada al Cercle d’Economia per Miguel Herrero
de Miñón el dia 9 d’abril de 2014.
Juan-José López Burniol
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Juan-José López Burniol 59
Mercat i
seguretat jurídica «Salarino. Però,
aquesta sanció, jo estic segur que el dux
mai no autoritzarà que es dugui a ter-
me. antonio. El dux no pot privar que
es compleixi la llei: això seria denegar
els privilegis que Venècia atorga als
forasters, i posaria en dubte la justícia
de l’Estat, perquè el nostre comerç i els
nostres guanys estan lligats a totes les
nacions.» William Shakespeare, El
mercader de Venècia. (Traducció de
Joan Sellent.) 1. cREixEMEnt, MERcAt i sE-
guREtAt Les pàgines que vénen a
continuació només tenen l’objectiu
60 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Juan-José López Burniol
d’insistir en dues idees: que hi ha creixement econòmic perquè
hi ha mercat, i que hi ha mercat perquè hi ha seguretat jurídi-
ca. Cosa que significa, a sensu contrario, que sense seguretat ju-
rídica no hi ha ni mercat ni creixement econòmic. Resulta sorpre-
nent haver d’insistir, a aquestes alçades de la història, en una
cosa tan òbvia, però ho exigeix la deriva desreguladora dels úl-
tims decennis, duta a terme sota el pretext d’eliminar traves ad-
ministratives nocives, però desenvolupada amb el propòsit soter-
rat de facilitar la consolidació de l’última etapa de la història de
les relacions entre sistema capitalista i Estat, aquella en la qual
el sistema capitalista ocupa les institucions de l’Estat i els equi-
paments públics susceptibles de generar un benefici econòmic
immediat. Cal afegir, a més a més, que en el rerefons de la gra-
víssima crisi que patim es troba precisament aquest corrent des-
regulador, que va fer possible la proliferació de comportaments
lesius per a l’interès general. Tant és així que es pot sostenir que
aquesta no és una crisi del mercat, sinó una crisi de mercaders,
és a dir, d’actituds i de conductes desviades, o fins i tot injustes,
que han estat possibles en gran part per la destrucció prèvia
deliberada de la regulació existent i el debilitament premeditat
de les institucions encarregades de protegir-la. Per tot això, resul-
ta útil mirar enrere i repassar quins són els factors que van fer
possible el desenvolupament econòmic experimentat per Occi-
dent durant els últims segles, així com les causes de la crisi que
pateix actualment, que van molt més enllà de les d’una crisi cícli-
ca i defineixen un final d’època: l’època de l’hegemonia occiden-
tal –dels blancs– a tot el món, basada en una explotació comer-
cial dels recursos del planeta (matèries primeres, fonts d’energia
i aliments).
El 1981, l’historiador britànic Eric L. Jones va publicar l’es-
tudi The European Miracle: Environments, Economies and Geopolitics
in the History of Europe and Asia (traduït al castellà amb el títol El
milagro europeo. Entorno, economía y geopolítica en la historia de Eu-
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Juan-José López Burniol 61
ropa y Asia), en què es plantejava substancialment una pregunta:
per què l’Europa occidental es va desenvolupar abans que la res-
ta de les civilitzacions euroasiàtiques entre el 1400 i el 1800? La
resposta que dóna pot concretar-se en els termes següents: en un
moment determinat, les famílies integrants dels pobles europeus
occidentals van començar a limitar l’autoconsum i a destinar
al mercat una part de la seva producció. Ara bé, no n’hi ha
prou amb produir un excedent: s’ha de tenir la seguretat que és
millor canviar-lo que consumir-lo. I aquesta seguretat va ser
possible, en principi, perquè a Europa es va formar un sistema
descentralitzat de poder polític, integrat per Estats incipients
en equilibri inestable que estaven més interessats a protegir el
comerç dels seus súbdits que a acaparar tota la riquesa per des-
tinar-la, com van fer els imperis coetanis (el mogol, el manxú i
l’otomà), a finançar una política arbitrària d’expansió territorial
i un consum sumptuari. En resum: hi va haver progrés –desenvo-
lupament econòmic– perquè hi havia mercat, i el mercat va ser
possible perquè hi havia seguretat jurídica.
En aquest marc favorable definit pel poder polític, la so-
cietat mateixa va autogenerar a gran part d’Europa –des de la
baixa edat mitjana– un sistema de seguretat jurídica destinat a
evitar, fins on fos possible, l’existència i eventual eficàcia de ne-
gocis il·legals, fraudulents, realitzats en perjudici de tercers, injus-
tos o simplement defectuosos. Aquesta «vessant privada» de la
seguretat jurídica preveu les garanties d’eficàcia de les relacions
jurídiques de naturalesa privada, així com dels seus actes consti-
tutius, modificatius o extintius, i la regularitat i certesa de les
institucions jurídiques que operen en aquest àmbit del Dret. Grà-
cies a aquesta seguretat jurídica el ciutadà ha vist i veu recone-
gut i garantit com a estable un espai de lliure acció on es pot
desenvolupar una iniciativa que –com suggeriria Ihering– té un
impuls íntim egoista –la cerca del benefici econòmic–, però els
seus resultats empírics en la història humana s’han revelat com
62 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Juan-José López Burniol
la principal causa determinant del progrés de les comunitats po-
lítiques.
D’altra banda, l’ordenament jurídic s’ha de preocupar de
controlar i vigilar el joc de la llibertat als negocis privats, per
corregir uns excessos que solen derivar del fet que la llibertat dels
actors no opera entre subjectes iguals en posició i circumstàncies
(així, no és idèntica la posició d’un banc i el seu client en el mo-
ment d’efectuar una inversió o concedir un crèdit). En aquesta
línia, l’ordenament jurídic es veu impulsat a corregir, actual-
ment, els possibles perjudicis inferits als consumidors per la mas-
sivitat i els monopolis en la contractació.
Recapitulant el que hem dit, tenim que la seguretat jurídi-
ca privada assegura el bon funcionament del mercat, i per tant
el creixement econòmic, en tant que garanteix la seguretat dels
drets –seguretat estàtica– i l’eficàcia dels negocis –seguretat di-
nàmica– mitjançant la garantia d’espais de llibertat negocial i la
correcció dels abusos que hi ha com a conseqüència de la desi-
gualtat de les parts. Ara bé, aquesta necessitat imperiosa de se-
guretat jurídica augmenta per una sèrie de causes que ha desta-
cat Mezquita del Cacho:
1. L’extensió a la propietat immoble del fenomen del mercat i de
l’economia capitalista. Els habitatges ja no són béns de tradició,
de producció ni d’inversió, sinó que estan passant a tenir un pa-
per que és més propi dels béns de consum durador; la qual cosa
en determina la massificació i mercantilització del tràfic i la
«industrialització» de la producció: parcel·lació/urbanització/
construcció. Aquests factors, units a l’escassedat –de vegades ar-
tificial– del producte, han provocat la fallida de l’equilibri con-
tractual venedor-comprador, així com la resposta consegüent
dels ordenaments, que han començat a aplicar a aquest tràfic la
normativa de la protecció al consumidor.
2. L’organització empresarial de l’activitat econòmica. Més d’un
80% de les vendes d’habitatges actualment es produeix dins
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Juan-José López Burniol 63
un esquema d’organització mercantil. I també s’«empresarialit-
zen» l’agricultura, l’art i la cultura, i un llarg etcètera que va ar-
ribant, a poc a poc, a les professions «liberals» i fins i tot a les
activitats assistencials: l’última reforma legal de la tutela ja ac-
cepta les persones jurídiques com a aptes per exercir-la, sense
excloure de cap manera les que tinguin ànim de lucre en la seva
activitat. A part d’això, una proporció important d’aquestes em-
preses tendeix a adquirir dimensions macroeconòmiques i es
constitueixen en autèntics centres de poder cada dia més dese-
quilibrats respecte als contractants particulars: d’una banda, un
subjecte de poder descomunal que imposa les condicions del con-
tracte –«o això o res»– i, de l’altra, un consumidor dèbil sense
forces per millorar-les i al qual, per a més inri, se’l subjecta a les
institucions del dret mercantil, molt més dràstiques que les del
civil. Llavors es produeix una improcedent «invasió» de l’àm-
bit civil per normes mercantils (Figa Faura).
3. El predomini de persones jurídiques en el tràfic. Aquest feno-
men és tan pronunciat que l’empresa individual apareix cada
cop més com un anacronisme, encobert normalment sota la for-
ma d’«empresa familiar». A part d’això, el món formal de les
persones jurídiques es fa cada cop més complex (grups d’em-
preses alligades a través de participacions encadenades amb
proporcions dominants, unions temporals...). Tot això plante-
ja problemes en l’anàlisi de capacitats, legitimacions i processos
de formació de la voluntat de l’ens; i provoca riscos per a la segu-
retat dels seus socis minoritaris, i també per als qui contracten
amb ells, a l’hora d’obtenir un rescabalament patrimonial en cas
d’incompliment.
4. L’organització dels mercats de capitals. Emergeixen per tot
arreu «mercats secundaris» de pagarés, de certificats bancaris
de dipòsit, i fins i tot d’efectes comercials i d’«actius financers»
múltiples. I, paral·lelament, entra en joc una legió d’empreses
d’inversió col·lectiva, de cartera, de gestió de patrimonis i «media-
64 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Juan-José López Burniol
dores» al mercat dels diners i d’actius financers, etc. Fins i tot no
hi falta un exemple de connexió del mercat de «valors» amb el
món immobiliari, com és el cas de l’anomenat «mercat de regu-
lació hipotecària» o «mercat hipotecari regulat», en què els capi-
tals invertits en préstecs amb garantia hipotecària es «remobilit-
zen» a través de títols.
Es pot afirmar, doncs, per tancar aquest apartat, que en el
context dels fenòmens que he indicat, junt amb l’increment cons-
tant de relacions entre subjectes que pertanyen a comunitats ju-
rídiques i polítiques diferents, només és eficient un tractament
rigorós de la seguretat jurídica preventiva.
2. LA gLObALitzAció i LA Fi dE LA HistòRiA
Ara bé, aquesta tendència progressiva a un increment de la segu-
retat jurídica preventiva va patir una reculada brusca a partir
d’un determinat moment històric, marcat per dos esdeveniments
gairebé simultanis en el temps i molt diferents en naturalesa: la
globalització i la caiguda del sistema comunista.
D’una banda, la globalització, en provocar una conforma-
ció progressiva de mercats globals (començant pel financer), ha
erosionat irreversiblement el protagonisme de què van gaudir
durant segles els Estats. Així, el poder estatal es redistribueix avui
dia cap amunt –unions supraestatals– i cap avall –regions i mu-
nicipis–, mentre que l’autoritat moral dels Estats és suplantada
molt sovint per la de les organitzacions no governamentals. I, a
més a més, els Estats tampoc no conserven el monopoli de la vio-
lència, ja que també l’exerceixen de fet organitzacions terroristes
més o menys articulades en una internacional del terror. Aquesta
crisi dels Estats té una repercussió extraordinària en matèria de
seguretat jurídica, perquè un Estat és, a més d’una estructura
de poder organitzada d’acord amb el dret, un sistema jurídic
que articula els interessos contraposats dels seus ciutadans i els
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Juan-José López Burniol 65
sotmet en conjunt als interessos comunitaris dominants, entre
els quals figura la seguretat jurídica. Consegüentment, la qües-
tió del moment –la problemàtica que planteja la globalitza-
ció– enfonsa les arrels en el fet que els Estats han quedat petits,
com a sistemes jurídics ordenadors dels seus respectius àmbits
nacionals, davant la irrupció sobtada d’un únic escenari global,
que –orfe de regulació– s’encamina cap a una nova edat mit-
jana, caracteritzada pel que un polític francès, Raymond Balla-
dur, va qualificar ja fa uns quants anys com a «situació de buit
normatiu».
I d’altra banda, consumada la caiguda del comunisme, es
va estendre per Occident una sensació de triomf absolut, doble-
ment satisfactori per incruent. Va semblar que s’havia arribat al
final de la història i que la implantació a tots els racons de la
Terra de l’economia de mercat i de l’Estat democràtic seria ine-
vitable i només qüestió de temps. Occident havia guanyat la
Guerra Freda, sense disparar cap tret. Així les coses, els Estats
Units –imperi anglosaxó en el qual s’ha encarnat l’últim episodi
de l’hegemonia blanca– van quedar com a únic poder universal.
I llavors, a l’hora de conformar les relacions internacionals, es va
plantejar el gran dilema: o bé apostar per un sistema multilateral
en què els Estats Units continuarien sent el primus inter pares, però
aprofitarien tant com poguessin l’estructura de les Nacions Uni-
des; o bé optar per un model unilateral, en què els Estats Units
tindrien com a objectiu únic de la política exterior la defensa
dels interessos nord-americans a l’estranger i la preservació, en
mans d’aquests, del control del comerç mundial. La decisió a
favor d’aquesta segona opció es va adoptar aviat i l’han com-
partida tots els presidents. Al mateix temps, l’unilateralisme en
política exterior es va correspondre amb l’apoteosi del pensament
neocon en la interior, que va promoure una desregulació radical,
amb el pretext de la privatització i en nom d’una concepció ideal
del mercat. El cicle econòmic alcista dels quinze anys anteriors a
66 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Juan-José López Burniol
l’esclat de la crisi va semblar que confirmava que era l’opció
encertada. I, per si n’hi havia cap dubte, l’atemptat a les Torres
Bessones va dotar el president Bush d’un plus de legitimitat i va
exacerbar l’instint de defensa dels americans.
3. cRisi i FutuR
De sobte, però, es va acabar la festa. Va esclatar la bombolla
immobiliària als Estats Units i va haver-hi una successió de notí-
cies alarmants que posaven en relleu que la crisi no era un sim-
ple episodi cíclic –connatural a l’economia com a qualsevol ma-
nifestació de la vida humana– i que s’inscrivia en la relació
d’esdeveniments que, per la seva magnitud, marquen una certa
inflexió en la història. Ara bé, tot i que no sigui una crisi cíclica,
tampoc no és una crisi del sistema. Llavors, què és? És una crisi
determinada per una certa manera de fer les coses. És a dir, no és
tan sols una crisi del mercat (fruit de la desregulació; és a dir, de
l’erosió de l’Estat com a sistema jurídic i, consegüentment, dels
mecanismes de la seguretat jurídica preventiva), sinó que és tam-
bé una crisi de mercaders. I de quina manera han actuat en els
últims anys bona part dels agents econòmics? D’una manera
que, negant els valors que van donar vida al capitalisme –utilit-
zació racional i metòdica dels béns de producció, exaltació del
treball, de l’austeritat i de l’estalvi, i constància en els objectius i
l’esforç–, posa l’accent en l’obtenció d’un benefici ràpid, amb in-
dependència dels mitjans utilitzats. No han buscat el desenvolu-
pament i el creixement gràcies al treball i a l’estalvi, sinó a través
de l’especulació i del crèdit. En aquest festival hi van participar
tots: els polítics en connivència amb els grans grups econòmics;
els organismes reguladors, que els polítics van posar en mans de
la seva gent; les auditories i les agències de classificació, preses
de la contradicció d’haver de valorar els seus clients; i –last but not
least– els directors de tantes empreses sense amo –és a dir, sense
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Juan-José López Burniol 67
un grup accionarial dominant amb un projecte–, que hi tenen
una relació semblant a la dels cracks amb els seus clubs i que
només busquen crear valor per a l’accionista amb un festival de
fusions, adquisicions, escissions i transmissions, amb el benentès
que la caritat ben entesa comença per un mateix en forma de
stock options. La piràmide d’Edward Madoff va ser la cirereta
d’aquest pastís.
Per tant, les causes de la crisi actual són de naturalesa polí-
tica, en el sentit més profund d’aquesta paraula. A conseqüència
de la revolució conservadora desencadenada des de comença-
ments dels anys vuitanta al Regne Unit i als Estats Units –per
posar l’exemple paradigmàtic–, les desigualtats socials han cres-
cut d’una manera extraordinària i han posat fi al país de classes
mitjanes que es va consolidar després de la Segona Guerra Mun-
dial, transportant la societat americana a uns nivells de desi-
gualtat semblants als del primer terç del segle xx. La política
d’impostos baixos per als rics –renda i successió–, l’erosió dels
programes socials i el sistema de retribucions han tingut uns
efectes demolidors. Així, per exemple –segons la Reserva Fede-
ral–, els principals executius de les 102 empreses estatuniden-
ques més grans rebien de mitjana, als anys setanta, una paga
que equivalia a 40 vegades el sou d’un treballador a temps com-
plet; en canvi, l’any 2000 les retribucions dels directors generals
suposaven, de mitjana, 367 vegades el salari d’un treballador
mitjà. I els directius de rang immediatament inferior als direc-
tors generals rebien, el 1970, un sou 31 vegades més elevat que el
del treballador mitjà, mentre que l’any 2000 era 169 vegades
més gran.
La història és cíclica o, dit d’una altra manera, és un teixir i
desteixir perpetu. La crisi mundial que va esclatar el 2008 ha
suposat –com ja he reiterat– el final de l’etapa de desregulació
progressiva que, amb el pretext de la liberalització de l’econo-
mia, va constituir el sant i senya de la revolució conservadora.
68 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Juan-José López Burniol
Una revolució que, a més a més, va aprofitar l’avantatge impor-
tantíssim que suposava per al seu propòsit la globalització, ja
que havia erosionat de manera irreversible els Estats com a siste-
mes jurídics ordenadors dels seus mercats nacionals respectius,
sense que sorgís simultàniament un sistema jurídic global expres-
sat en normes i encarnat en institucions. D’aquí que la seguretat
jurídica hagi sofert tant en els últims temps, amb la repercussió
consegüent en el bon funcionament dels negocis i del món econò-
mic. Però és precisament d’aquest fet negatiu que s’ha d’extreure
la conseqüència que cal iniciar amb urgència una nova etapa
caracteritzada per la recuperació dels mecanismes imprescindi-
bles de regulació del mercat, aquesta vegada a una escala glo-
bal. Perquè continua sent veritat, sigui quin sigui l’àmbit –major
o menor– en què es desenvolupi l’activitat econòmica, que hi ha
creixement econòmic perquè hi ha mercat, i que hi ha mercat
perquè hi ha seguretat jurídica.
La conclusió és clara: el canvi d’escenari imposat per la glo-
balització no implica una mutació substancial de la problemàti-
ca política tradicional, ja que la naturalesa de les qüestions que
planteja és idèntica a la dels problemes de qualsevol època pre-
cedent: sotmetre a l’imperi de la llei, com a expressió de la volun-
tat general, els actors que es mouen en aquest escenari emergent,
i racionalitzar l’exercici de les seves activitats mitjançant la seva
submissió a les exigències dels interessos col·lectius. Es tracta, per
tant, de començar a construir un ordre global que eviti la degra-
dació del sistema econòmic i la radicalització de les desigualtats,
proscrigui la violència i persegueixi els violents.
És necessari, per tant, començar racionalitzant les relacions
internacionals, així com buscar una solució als greus conflictes
que avui amenacen la pau mundial. Aquesta racionalització exi-
geix iniciar immediatament la tasca de construir i imposar un
ordre global. Per aconseguir-ho, s’haurien d’utilitzar, com a punt
de partida, les institucions de què ja disposem –com l’ONU– o
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Juan-José López Burniol 69
que ja es troben en fase d’implantació –com el Tribunal Penal
Internacional–. S’ha de fugir de l’enquistament pervers de la llui-
ta entre civilitzacions i recuperar les arrels profundes de la nos-
tra, al nucli definitiu de la qual batega, amb abast universal, la
màxima «ubi societas, ibi ius». És a dir: on hi ha una societat hi
ha d’haver un dret, una norma, un pla vinculant de convivència
en la justícia, que a tots faci lliures i a tots faci iguals. I, si la so-
cietat és global, global ha de ser també l’ordre jurídic.
Víctor Lapuente Giné
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Víctor Lapuente Giné 71
A la recer-
ca de les institucions virtuoses
L’EspAnyA duAL Abans que res, el diag-
nòstic de la situació: com són les nos-
tres institucions públiques? La imat-
ge d’Espanya que revelen la gran
majoria d’estudis comparats –tant
si vénen d’organitzacions interna-
cionals1 com de la Unió Europea,2
de grups privats,3 d’organitzacions
no governamentals4 o d’institucions
acadèmiques–5 és similar i es pot re-
sumir amb un adjectiu: dual. Tenim
unes institucions que, d’una banda
–la part baixa, per ser més precisos–,
72 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Víctor Lapuente Giné
són comparables a les dels països més avançats. A grans trets,
els serveis públics s’ofereixen amb una qualitat equiparable
al nostre nivell econòmic. I, a més a més, sense corrupció. Per
exemple, l’experiència directa que els espanyols tenen amb la
corrupció és mínima. Només un 2% se sent víctima d’un suborn
durant l’últim any, un percentatge inferior a la mitjana europea
(4%). Però, d’altra banda –la part alta en aquest cas–, les nostres
institucions presenten deficiències que s’han d’entendre com a
sistemàtiques, perquè apareixen de manera repetitiva en gairebé
tots els estudis. En una enquesta darrere l’altra, una aclapara-
dora majoria d’espanyols –en alguns casos fins al 95% dels en-
questats– coincideixen que la corrupció està molt estesa al nos-
tre país.
Com és possible aquesta discrepància entre l’escassa expe-
riència diària dels espanyols amb la corrupció i la seva percepció
que la corrupció és molt elevada? La resposta és que Espanya
és un cas simptomàtic de la diferència que els experts solen fer
entre corrupció alta (o política) i corrupció baixa (o administra-
tiva). La primera correspon a una situació en la qual els ciuta-
dans perceben que el sistema polític –tant en l’acció pública com
en la regulació de les activitats privades– està esbiaixat a favor
dels qui tenen connexions privilegiades amb el poder. El sistema
afavoreix, en la versió més radical d’aquesta teoria, unes elits
extractives (com dirien els economistes del moment, Daron Ace-
moglu i James Robinson) o un capitalisme castís (com denun-
cia César Molinas); i, en una versió més moderada, els amics o
simpatitzants del govern de torn. Aquesta mena de corrupció –o,
per ser més precisos, de captura institucional per grups privile-
giats– és la que patim. O la que els ciutadans perceben que pa-
tim6 –sobre les bases dels espantosos escàndols de corrupció que
hem conegut els últims anys.
El segon tipus de corrupció, la corrupció baixa o admi-
nistrativa, es troba en aquells contextos en què el sector públic
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Víctor Lapuente Giné 73
en conjunt dóna mostres de parcialitat sistemàtica. S’ha de tenir
en compte que en altres parts d’Europa, tant al sud com, so-
bretot, a l’est, el percentatge de ciutadans que, de manera re-
gular, paga alguna mena de suborn (en diners, en espècies o
en alguna mena de compensació futura) per una acció pública
–en sanitat, educació, en la política que sigui– pot estar per sobre
del 10 o fins i tot del 15%. Espanya, al contrari, és un país fona-
mentalment imparcial en la prestació d’aquests serveis públics
bàsics.
En resum, fent servir els qualificatius que s’han popularitzat
tant durant aquesta crisi, podem dir que «per baix» les nostres
institucions públiques són nòrdiques; mentre que «per dalt» són
del sud. O, dit d’una altra manera, tenim uns metges, professors,
policies, personal administratiu i altres treballadors de serveis
públics (el que se sol conèixer com a street-level bureaucrats) que
operen amb paràmetres molt similars als dels seus coreligionaris
del nord d’Europa. Tot i això, als nivells més elevats de les nostres
Administracions –tant en el nivell central com autonòmic i, molt
especialment, local– sembla que hi operin criteris de parcialitat
(o directament de clientelisme o nepotisme) més associats amb
el sud i l’est d’Europa. La nostra corrupció està poc estesa, però,
allà on existeix, és molt intensiva: les quantitats econòmiques do-
cumentades per les autoritats judicials i policials en els nostres
casos de corrupció més icònics resulten incomprensibles en altres
democràcies occidentals.
EspAnyA En un punt dEcisiu
Si mirem l’evolució a través del temps dels indicadors comparats
sobre qualitat agregada de les institucions que comentàvem al
principi, observem durant els últims anys un cert deteriorament
de la posició espanyola. La caiguda és òbvia a partir de la crisi
econòmica, però ja es començava a endevinar abans que explo-
74 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Víctor Lapuente Giné
tés la bombolla. Aquesta cadència d’esdeveniments és important
perquè qüestiona la hipòtesi –tan atractiva per a molts– que la
mala percepció de les nostres institucions públiques és bàsica-
ment el resultat del mal rendiment de la nostra economia. Així,
d’acord amb aquesta tesi tan predicada pels nostres polítics, no-
més caldria esperar fins que la roda de l’economia torni a girar
per veure una millora en els serveis de les nostres institucions
públiques. Tanmateix, em temo que tant l’evidència del cas es-
panyol i d’altres economies de la zona euro,7 com l’experiència
històrica d’altres països,8 indiquen que, al contrari, les «bones
institucions vénen primer» o, com a mínim, «sense bones institu-
cions no podem tenir un creixement econòmic sostenible».
L’evolució d’Espanya també mostra els límits de la teoria de
la convergència europea en qualitat de govern. Lluny d’acos-
tar, de pressa o pas a pas, els membres més endarrerits de la
Unió Europea (UE) als alumnes més avançats en governança,
sembla que assistim a la consolidació d’una certa divergència
europea. L’Europa anglosaxona, germànica i nòrdica acapara
de manera impertorbable les primeres posicions dels índexs com-
parats de qualitat de govern. L’Europa de l’Est, amb Grècia i
Itàlia, no sembla que remunti i ha perdut posicions davant de
països emergents –asiàtics (òbviament), però també llatinoame-
ricans (com Xile) o africans (com Botswana). Espanya, normal-
ment acompanyada de països com França, Portugal, Eslovènia
o Estònia, té tendència a ocupar un interregne entre aquestes
dues Europes tan diferents.
Ens trobem en una terra de ningú, o en una situació decisi-
va, i la nostra posició pot convidar tant a l’optimisme com al
pessimisme. D’una banda, la proximitat a uns països que han
consolidat institucions públiques que actuen de manera eficient,
sense favoritismes i amb poca corrupció, i que tradicionalment
ens han servit d’inspiració, com el Regne Unit o Alemanya, ens
hauria d’animar. A més a més, l’eclosió de casos de corrupció
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Víctor Lapuente Giné 75
durant els últims anys podria ser el detonador que ens permetés
fer canvis de fons en el govern de les nostres institucions. Recor-
dem que va ser l’exposició pública de casos d’abusos generalit-
zats del poder polític del Regne Unit, Dinamarca o els Estats
Units el que va facilitar l’establiment de mecanismes de control
de la corrupció en aquests països. Ells també tenien les seves elits
extractives. Vull matisar que la derrota de la corrupció sistemàti-
ca en aquests països va ser possible gràcies a la participació pro-
activa dels sectors empresarials més dinàmics. ¿Els Estats Units
a finals del segle xix haurien pogut sortir de les xarxes de corrup-
ció de les party machines i l’spoils system sense la intervenció dels
emprenedors del sector privat, com Richard Childs, que van
intentar adaptar al sector públic el que entenien com la part
exemplar de la gestió de les empreses del sector privat? Em sem-
bla que no. Per això aprofito aquestes línies per fer una crida a
l’empresariat català –i espanyol– perquè intenti involucrar-se
activament en aquesta reforma de profunditat que les nostres
institucions públiques necessiten.
De moment, per desgràcia, ni sembla que intentem copiar
–o reproduir de manera vaga– les bones pràctiques històriques
dels nostres veïns del nord, ni sembla que hi hagi una articula-
ció de moviments socials o sectors empresarials al voltant d’un
full de ruta de canvi institucional substantiu. Si no actuem
correm el risc, per tant, de seguir el camí que han fet Itàlia o
Grècia durant els últims anys: una pèrdua de qualitat institucio-
nal gradual però inexorable.
No podem confiar que la sortida de la crisi econòmica, al
trot o al galop, resolgui els nostres problemes institucionals.
D’entrada, perquè comença a haver-hi un volum de treballs que
troben que l’evolució de l’economia, més enllà de causar proble-
mes de governança, és també el resultat de la qualitat institucio-
nal d’un país.9 No és casualitat que els països de la zona euro
que han patit la Gran Recessió amb més gravetat hagin estat
76 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Víctor Lapuente Giné
precisament els que tenien unes institucions que, en el moment
de començar la crisi, eren considerades les més corruptes i menys
eficients en termes relatius. A més a més, una economia dèbil i
unes institucions dèbils estan altament correlacionades, en qual-
sevol estudi comparat, amb dos altres problemes greus i difícil-
ment reversibles: uns nivells baixos de confiança social i una des-
igualtat social alta. Molts països entren així en cercles viciosos
dels quals és difícil sortir:10 la percepció que les institucions pú-
bliques afavoreixen uns quants privilegiats redueix les inversions
productives dels agents econòmics (així com la inversió estran-
gera), desincentiva la cooperació (com el pagament d’im-
postos, que té un indubtable component de voluntat individual)
i augmenta les desigualtats entre els insiders i els outsiders –i això,
a la vegada, incrementa les possibilitats de captura de l’Estat.
D’aquesta manera, mentre uns països entren en espirals positives
de confiança social – qualitat institucional – economies competi-
tives, d’altres s’encallen en espirals negatives de desconfiança
social – corrupció – economies estancades.
Entrar en un cercle positiu o un de negatiu no està escrit a
l’ADN. Pensem en el pobre estat dels països nòrdics a finals
del segle xix i comparem-lo amb les glorioses perspectives que,
en el mateix període, tenia l’Argentina, «un país de futur que va
acabar estancat en el passat».11 Quin observador podria ha-
ver predit el 1900 que la freda i pobre Finlàndia, tan lluny de
Déu i tan a prop de Rússia, acabaria sent una de les econo-
mies més competitives del planeta enfront la fèrtil terra d’opor-
tunitats que representava l’Argentina d’aquella època? Recor-
dem que Finlàndia va ser l’únic veí de Rússia que no va acabar
absorbit dins del bloc comunista –un triomf en majúscules en si
mateix.
La causa de les fortunes tan diferents de països com Finlàn-
dia i l’Argentina rau en l’adopció d’institucions radicalment di-
ferents en cada país. I aquí no em refereixo a l’adopció de la
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Víctor Lapuente Giné 77
democràcia. És cert que una democràcia saludable va de bracet
amb qualsevol indicador de «bon govern», però, com alguns hem
estat investigant, que un país tingui una democràcia estable és el
resultat –i no tant la causa– de les característiques de la «infraes-
tructura de l’Estat»; i, en particular, del nivell de meritocràcia de
l’Administració.12 De fet, gairebé m’atreveixo a suggerir que
l’Argentina va optar per «democratitzar massa» el seu aparell
estatal. Finlàndia, en canvi, igual que altres països del nord
d’Europa, va optar per limitar la «democratització» de les admi-
nistracions als nivells màxims. Diguem que el ministre, i poca
cosa més. El gruix de l’aparell estatal finlandès ha estat, durant
dècades, operant sota uns criteris de gestió professionalitzada,
sense espai per a maniobres polítiques. Els objectius a llarg ter-
mini –com el desenvolupament d’un sistema educatiu exemplar–
han tingut, com a resultat d’això, més oportunitats que en països
com l’Argentina, on els objectius a curt termini del polític de torn
han trobat poca resistència en l’aparell estatal.
ELs giRs cOpERnicAns nEcEssARis
La situació de les nostres institucions no és dramàtica, però, sens
dubte, no millora. A més a més, tant les mesures concretes que
s’han pres fins ara com l’aproximació general al problema de la
qualitat institucional a Espanya no només no semblen tenir gai-
re recorregut, sinó que fins i tot pot ser que estiguin tenint un
efecte contraproduent per resoldre els problemes de fons. Hem
d’emprendre, sens falta, no una revolució o una reforma radical
de les nostres institucions, però sí un canvi de sentit en diverses
dimensions. En certa manera, hem de caminar en la direcció
contrària a la que indiquen molts analistes i polítics. A continua-
ció, dono unes pinzellades de tres girs que em semblen impor-
tants per establir les bases d’una bona infraestructura institucio-
nal a Espanya.
78 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Víctor Lapuente Giné
Del col·lectivisme a l’individualisme
Estem entre l’Argentina i Finlàndia, però, com a mínim en la
retòrica del discurs regeneracionista, mostrem més elements «ar-
gentins» que «finlandesos», sobretot en relació amb la convicció
tan generalitzada entre els nostres creadors d’opinió que necessi-
tem més solucions col·lectives, més «política». Per exemple, davant
de l’«Europa dels mercaders». Crec que és un error lligar la crisi
institucional a l’individualisme associat amb les societats capita-
listes. I em baso en dades molt bàsiques: hi ha una correlació
positiva entre la percepció mitjana que tenen els ciutadans d’un
país sobre quina ha de ser la responsabilitat de l’individu –da-
vant de la responsabilitat de l’Estat– a l’hora de solucionar els
problemes quotidians i la qualitat de les institucions del país. Els
llocs on els ciutadans esperen massa de l’estat tendeixen a tenir
institucions públiques de pitjor qualitat. D’altra banda, els paï-
sos –amb els anglosaxons i, sobretot, els nòrdics (un fet que al-
guns troben sorprenent) al capdavant– on els ciutadans assignen
una responsabilitat més gran a l’individu tenen millors institu-
cions públiques. Òbviament, aquí la relació causal també pot
anar cap a totes dues direccions: no és només que les societats
més individualistes generin millors estats, sinó que els estats més
forts són capaços de forjar individus més autònoms. Però el mis-
satge important és que, al contrari del mantra habitual entre la
nostra intel·lectualitat, s’ha d’intentar fomentar la responsabili-
tat individual. Una tasca que ha de recaure en el sistema educa-
tiu, però també en els intel·lectuals públics. L’alternativa, unes
expectatives massa elevades sobre el que la política pot oferir als
ciutadans individuals (com una feina estable en el sector públic
o en el sector privat gràcies a una regulació laboral molt «pro-
gressista»), fa que algunes opcions populistes –amb el peronisme
o el chavisme com a exemples extrems– arrelin més en la nostra
societat.
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Víctor Lapuente Giné 79
De polítiques de «Robin Hood» a polítiques
d’«Els tres mosqueters»
Per als lectors progressistes que s’hagin enfadat amb el punt an-
terior, la reflexió següent potser els consolarà: l’individualisme
social no només no és incompatible amb un estat del benestar
generós, sinó que, més aviat al revés, les societats que han anat
més enllà en la construcció de polítiques del benestar es caracte-
ritzen per ser individualistes. Suècia en seria l’exemple paradig-
màtic. Són societats amb «molta política», però això és el resultat
de no haver buscat solucions polítiques de manera directa –per
exemple, posant en funcionament un programa de transforma-
ció social radical de la nit al dia– sinó més aviat amb una cons-
trucció pas a pas: tenim el problema x concret, busquem la solu-
ció més adequada per a aquest problema puntual. En moltes
ocasions, la solució ha estat la «col·lectivització» del problema
–per exemple, amb una sanitat fonamentalment pública–, però,
en altres casos, no –per exemple, la desregulació de mercats com
el laboral.
Això dóna lloc a l’anomenada «paradoxa de la redistribu-
ció»: els estats que avui dia redistribueixen més recursos són els
que, en un altre moment, van renunciar a polítiques explícita-
ment redistributives; és a dir, polítiques que intentin prendre dels
rics per donar-ho als pobres. El que he denominat en alguna
ocasió polítiques de Robin Hood.13 En lloc d’això, van optar per
polítiques universalistes, que arribessin al màxim de ciutadans.
És a dir, polítiques d’«Els tres mosqueters», perquè l’objectiu és crear
la sensació de solidaritat social de «tots per un i un per tots».
Que no existeixi una política de protecció de la família diferent
en funció de la renda, sinó que tothom en surti beneficiat. D’acord
amb aquesta perspectiva, la prova que l’estat del benestar és uni-
versal de veritat no seria només que els ciutadans amb menys
recursos accedeixin a la sanitat pública, sinó que les classes mit-
80 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Víctor Lapuente Giné
janes-altes també facin servir la xarxa de la sanitat (i l’educació)
pública. Que l’hereva al tron neixi en un hospital públic és, per
exemple, un senyal poderós de la capacitat universalista d’un
estat. Un senyal que indica que tots els membres de la societat
van junts, i això, si es dóna el cas, possibilita que es puguin trobar
consensos per prendre decisions difícils.
En un grau més o menys alt, moltes de les nostres polítiques
–tant de despeses com impositives– estan inspirades per la men-
talitat Robin Hood. Per exemple, l’adjudicació de moltes beques
i ajudes està condicionada pels nivells de renda, i ajuda a conso-
lidar la divisió social entre uns que paguen i uns altres que reben.
Universalitzar aquestes polítiques –per exemple, canviant beques
per a uns quants per crèdits universals per a tots– ajudaria a
generar el clima de solidaritat social que el país requereix per
emprendre reformes institucionals de fons.
De controls policials a alarmes d’incendi
Amb això passem a l’últim gir que volia mencionar. Durant
els últims anys, pràcticament no hi ha hagut cap mes en què
algun polític no hagi llançat alguna proposta per millorar la
qualitat de les nostres institucions en general, i per combatre la
corrupció en particular. De fet, ja hem invertit una gran quanti-
tat de recursos en termes d’esforços legislatius diversos i també
en termes de personal dedicat a la lluita contra «el mal» a les
nostres institucions. L’èmfasi s’ha posat en la detecció i persecu-
ció de les activitats il·lícites –un fet comprensible, sobretot des del
punt de vista d’uns polítics interessats a presentar-se davant
l’electorat com a campions contra la corrupció. Electoralment,
presentar-se com un lluitador implacable contra els corruptes es
ven bé.
Tot i això, els estudis comparats sobre quins factors re-
dueixen la corrupció (i augmenten l’eficàcia de les institucions;
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Víctor Lapuente Giné 81
solen ser dues cares de la mateixa moneda) mostren els límits
dels mecanismes punitius. Així, per exemple, la creació de meca-
nismes de «control policial» de les activitats públiques –com
agències anticorrupció o organismes encarregats de fiscalitzar
de forma minuciosa els comptes dels partits polítics– solen tenir
un efecte petit i restringit en el temps. Quan han passat uns
quants anys, els «dolents» troben maneres d’esquivar aquests
controls; de vegades fins i tot arriben a capturar-los per al seu
benefici.
Resulta més eficaç –tot i que potser no electoralment més efi-
caç– intentar crear institucions amb controls interns intrínsecs,
denominats controls de tipus «alarma d’incendis». Amb molta di-
ferència, l’alarma més efectiva és obligar individus amb interes-
sos diferents –com polítics que responen al seu electorat i funcio-
naris que responen a criteris professionals– a prendre decisions
de manera conjunta. A grans trets, això és el que passa als països
que lideren gairebé tots els indicadors de qualitat de govern –des
de Nova Zelanda al Canadà, passant per Dinamarca. Han creat
institucions en què ni els polítics «colonitzen» l’Administració ni
els funcionaris «colonitzen» la política.
Les variants institucionals són diverses.14 Per exemple, un
pacte del govern central com l’històric public service bargain entre
ministres britànics i alts funcionaris, amb el qual els primers re-
nunciaven a ficar-se en nomenaments administratius i els segons
renunciaven a tenir una carrera política. O, per exemple, el tipus
de govern local –freqüent en molts països occidentals– en el qual
els representants polítics deixen la gestió de l’administració en
mans de gestors professionals i independents. Uns CAO (Chief
Administrative Officers) de les corporacions locals que actuïn com
els CEO (Chief Executive Officers) del sector privat. Hi ha altres
models institucionals que comparteixen el mateix denominador
comú: evitar que les institucions públiques acabin dominades
gairebé com un monopoli per un grup –ja sigui un partit polític
82 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Víctor Lapuente Giné
o un interès corporatiu de funcionaris excessivament autònoms–
i que les decisions importants requereixin la discussió, la nego-
ciació i l’acord d’individus independents els uns dels altres.
Instal·lar aquests pesos i contrapesos dins de les institucions és
essencial per millorar la qualitat de les nostres institucions.
Perquè seria un error pensar que el nostre és un proble-
ma d’unes quantes pomes podrides. S’ha de tenir en compte que
a Espanya no només hem patit molts episodis de corrupció, sinó
que, a més a més, moltes decisions –per exemple, en política
d’infraestructures– sembla que han respost més a l’ego del polític
de torn que a un ajustament sa entre les necessitats del present
i la racionalitat econòmica a llarg termini. Aquest balanç ne-
cessari entre l’avui i el demà només serà possible si institu-
cionalitzem un equilibri entre les forces que representen la volun-
tat popular (els polítics) i les forces que representen els
coneixements tècnics i professionals (els treballadors públics).
Aquesta és, a parer meu, la gran tasca pendent en la nostra de-
mocràcia.
1. Els més populars serien els Worldwide Governance Indicators del Banc Mundial, que
recullen l’evolució de 6 indicadors de bon govern (Voice and Accountability, Political Stabi-
lity and Absence of Violence, Government Effectiveness, Regulatory Quality, Rule of Law,
Control of Corruption) des del 1996 per a més de dos-cents països. Les dades estan disponi-
bles aquí: http://info.worldbank.org/governance/wgi/index.aspx#home
2. Un exemple recent seria l’ambiciós «Informe sobre la lucha contra la corrupción en la UE»
que va presentar la Comissió el febrer del 2014. Un resum en castellà, amb els enllaços relle-
vants, està disponible aquí: http://ec.europa.eu/dgs/home-affairs/what-we-do/policies/orga-
nized-crime-and-human-trafficking/corruption/anti-corruption-report/docs/2014_acr_
spain_ip_es.pdf
3. Els indicadors de l’International Country Risk Guide –i, sobretot, els de Corruption, Law
and Order i Bureaucracy Quality– desenvolupats pel Political Risk Services Group s’utilitzen
molt, perquè cobreixen un gran nombre de països i es remunten a principis de la dècada del
1980, fet que permet una panoràmica cronològica superior a la de la resta d’indicadors. Més
informació aquí: http://www.prsgroup.com/AboutUs_Overview.aspx
4. El més conegut és sens dubte el Corruption Perception Index de Transparència Internacional:
http://cpi.transparency.org/cpi2013/
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Víctor Lapuente Giné 83
5. Al Quality of Government Institute hem fet diversos estudis comparats, entre els quals en
destaca un que analitza les diferències subnacionals dins dels països europeus. Dades aquí:
http://www.qog.pol.gu.se/data/datadownloads/qogeuregionaldata/
6. Per una discussió detallada de la disjuntiva entre corrupció objectiva i percepció subjecti-
va, vegeu: M. Villoria i F. Jiménez (2012). «La corrupción en España (2004-2010): datos,
percepción y efectos». Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 138(1): 109-134.
7. Vegeu el treball d’Antonio Roldán, «Financial Windfalls and Institutional Deterioration:
Evidence from the EMU», Working Paper, London School of Economics, Mimeo, juny 2013,
on s’observa una important correlació entre la qualitat institucional d’un país abans de la
crisi econòmica i la intensitat d’aquesta.
8. Hi ha molts estudis, com el famós Why Nations Fail, d’Acemoglu i Robinson (2012), que
ja hem mencionat, però un de fàcil digestió és el demolidor informe «The Parable of Argen-
tina» (The Economist, 15-21 febrer, 2014).
9. Una bona discussió sobre la relació de doble causalitat entre la qualitat de les institucions,
d’una banda, i diverses variables socioeconòmiques, de l’altra, es pot trobar a: Sören Holm-
berg i Bo Rothstein, eds. Good Government: The Relevance of Political Science. Edward Elgar
Publishing, 2012.
10. Vegeu Bo Rothstein i Eric M. Uslaner (2005). «All for all: Equality, corruption, and social
trust». World politics 58, núm. 1: 41-72.
11. Expressió de The Economist al seu informe sobre la decadència secular de l’Argentina
(vegeu nota 8).
12. Amb Bo Rothstein (a Comparative Political Studies, 2014) vam analitzar per què la demo-
cràcia es va col·lapsar a la Segona República espanyola, mentre, en un context sorprenent-
ment similar, a Suècia, es va establir als anys trenta, donant lloc a l’embrió de l’estat del
benestar. Vam descobrir que l’Administració espanyola, molt més polititzada que la sueca,
va tenir un paper essencial a l’hora de radicalitzar la societat espanyola. El nostre estudi
apunta cap a una direcció semblant a la de les investigacions de l’historiador econòmic Jordi
Domènech de la Universitat Carles III de Madrid. Amb Agnes Cornell («Invictus. Bureaucracy
and Democratic Stability», The Quality of Government Institute, Working Paper Series 2012),
vam descobrir que la consolidació democràtica en un país depèn críticament del nivell de
politització de la seva Administració pública.
13. Víctor Lapuente i Johan Sandberg. «Robin Hood en América Latina», El País, 31-01-
2014.
14. Aquí se n’exposen algunes: Dahlström i Lapuente (2013), «Organizing Leviathan. Politi-
cians, Bureaucrats and Government», Paper presentat a la 20th International Conference of
Europeanists, Amsterdam.
Jordi Camí
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Jordi Camí 85
L’encaix i les respon-
sabilitats del públic i del privat
per impulsar la recerca, el de-
senvolupament i la innovació Els
indicadors globals d’inversió en re-
cerca (R) i desenvolupament (D) ge-
neralment mostren el conjunt d’apor-
tacions públiques i privades, tot
distingint entre el que cada sector
inverteix al sistema i el que cada
sector executa. Són dades demos-
tratives d’aspectes nuclears en l’es-
tructura econòmica d’un país. De
fet en R+D les responsabilitats entre
els sectors públic i privat estan com-
86 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Jordi Camí
partides, són complementàries i es retroalimenten entre si. Així,
entre altres, el sector públic s’ha de fer càrrec del finançament de
la recerca bàsica, de la formació de científics i ha d’impulsar
activitat empresarial, tant pública com privada. Complemen-
tàriament, al sector empresarial li correspon la creació de valor i
el creixement econòmic basat en la innovació. El sector públic té
una responsabilitat central en el foment de la innovació i, com
més compromesa és l’aposta d’un país per la R+D, més impor-
tant acaba essent la inversió del sector privat.
A Espanya una pregunta reiterada –que no se la fa pas el
govern actual- és si cal fer una aposta més decidida per la R+D
no només per afavorir sortides a la llarga crisi d’aquests darrers
sis anys, sinó per aconseguir més prosperitat en general. En
aquest context té sentit preguntar-se quines són les responsabili-
tats del sector públic i del sector privat en aquest compromís, i si
les contribucions que fa actualment cada sector s’han de repen-
sar o fer de manera diferent. La realitat és que a Espanya, tant
pel que s’ha construït fins ara, com pel que queda per fer, sembla
que totes les dades indiquen que ens enfrontem a limitacions
estructurals importants. La principal és que el sistema de ciència-
tecnologia espanyol sempre ha estat desequilibrat, en el sentit
que mai no ha aconseguit que el sector privat tingués un prota-
gonisme com el que té en països amb economies molt més fortes
i dinàmiques.
Partim de la premissa que la innovació derivada de la R+D
contribueix directament a augmentar la competitivitat d’un país,
a la millora dels seus estàndards de vida i al benestar social. Això
explica que la majoria d’economies més riques i dinàmiques del
món ho siguin també perquè inverteixen decididament en R+D.
Però la tradició dels governants espanyols no s’ha caracterit-
zat pas pel seu gran compromís amb la recerca i el desenvolu-
pament, activitats prèvies, essencials i motores de la innovació.
En les darreres dècades, elements tan singulars de l’evolució de
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Jordi Camí 87
l’economia espanyola com el protagonisme creixent del turisme
i la incontinent febre immobiliària podrien no haver afavorit la
consecució d’un gran sistema de ciència i tecnologia a Espanya.
Més aviat sempre se’ns ha anat fent creure que mai no era el
moment, que sempre hi havia altres prioritats, que es tractava
d’apostes exòtiques i massa a llarg termini. Potser és una nega-
ció encara excessivament arrelada en la manera de ser, aquell
«que investiguen ellos» de sempre, que perdura i perdura en la
manera de pensar dels nostres governants, tal com les dades ens
demostren.
L’EsFORç EcOnòMic MundiAL En R+d i EL gRAn REtROcés d’EspAnyA
D’entre els rics, els països econòmicament més actius són també
els que expliquen la majoria de l’esforç mundial en R+D. Una
inversió que, l’any 2011, fou superior a 1.400.000 milions de
dòlars anuals i que es concentrava en tres grans regions: Àsia,
Amèrica del Nord i Europa. El 72% d’aquesta inversió global la
fan set països, que són els Estats Units (amb quasi un terç de tota
la inversió), la Xina, el Japó, Alemanya, Corea del Sud, França i
el Regne Unit.1 Per entendre el 85% de tota la inversió mun-
dial en R+D cal afegir-hi vuit països més, ens referim a Rússia,
Taiwan, Brasil, Itàlia, Índia, Canadà, Austràlia i Espanya, amb
inversions que van dels 35 als 20.000 milions de dòlars anuals,
amb aquest ordre.2 En la darrera dècada però, els països que han
crescut més espectacularment en inversió en R+D són els asiàtics
com la Xina i Corea del Sud. La inversió del Japó (3,39% del
PIB), tradicionalment la més gran, s’ha vist superada recentment
per la de Corea del Sud (4,03%). En canvi, a Europa i als Estats
Units globalment ha crescut poc, la qual cosa no exclou que hi
continuï havent economies més petites però intensives en R+D
com és el cas d’Israel (4,38% del PIB), Finlàndia (3,78%), Suècia
88 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Jordi Camí
(3,37%), Dinamarca (3,09%) o Suïssa (2,78%) (1). En aquest
context doncs, la inversió global a Espanya el 2011 fou de –no-
més– 19.800 milions de dòlars, l’1,33% del seu PIB, xifra que ex-
pressa la suma del que hi aporta el sector públic i el privat. Una
inversió que s’explica principalment per l’activitat en dos territoris,
la Comunitat de Madrid, que suposa el 26,5% de la inversió en
R+D del total d’Espanya amb un esforç que equival a l’1,99% del
PIB, i Catalunya, que suposa el 21,9% del total d’Espanya amb
un esforç que equival a l’1,55% del PIB (2).
La realitat és que la trajectòria de la inversió en R+D a Es-
panya és recent, no té tradició, no comença amb continuïtat
fins l’any 1988 i sempre ha estat modesta. L’esforç econòmic
d’Espanya en R+D sempre ha quedat per sota del que li corres-
pondria atesa la importància de la seva economia. Ara Espanya
se situa en posició 15 en inversió en R+D al món, quan des d’un
punt de vista econòmic, segons l’informe de l'FMI del 2012, Es-
panya ocupa la posició 13. Dedicar el 2011 a R+D un 1,33% del
PIB contrasta amb el que hi va dedicar la UE de mitjana (1,94%),
els països de l’OCDE (2,37 %), els Estats Units (2,85%) o Aleman-
ya (2,88%) (1). En qualsevol cas, els governants espanyols no han
trobat mai el moment per col·locar aquest objectiu com una gran
prioritat. Sorprenentment, a partir de l’any 2005 es va començar
a incrementar molt la inversió pública en R+D, fins al punt de
constituir l’1,39% del PIB l’any 2009. Vist en perspectiva, però,
aquest increment extraordinari mai no va lluir gaire ja que es
partia de molt avall i, a més, l’alegria va durar ben poc. Precisa-
ment fou durant el mateix 2009 quan van començar les grans
retallades a la R+D fins arribar a l’extrem que l’aportació públi-
ca del 2012 va ser inferior al que s’havia invertit el 2006. Ara ens
enfrontem a un retrocés que està posant en dubte la viabilitat
pública de moltes institucions. El 2013, la davallada acumulada
de l’aportació pública estatal espanyola va ser del 38,67%, una
reducció veritablement demolidora. En paral·lel, a Catalunya les
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Jordi Camí 89
retallades acumulades de la contribució de la Generalitat han
estat del 16,2% entre el 2011 i el 2013, afortunadament inferiors
i acompanyades d’una política institucional ben diferent (3 i 4).
Aquesta situació de retrocés s'ha agreujat per una pro-
gressiva i alarmant incapacitat d’executar allò pressupostat de
l’administració central. Segons dades del mateix govern, a par-
tir del 2007 també comença a degradar-se l’execució pressupos-
tària de la inversió pública estatal en R+D caient al 80% el 2009
i esfondrant-se en un inversemblant 54,8% el 2012 (5). Així és
com la davallada real de l’aportació pública de recursos encara
és molt més gran de la que es reconeix oficialment. El sistema
prou que ho sap, i una manca d’execució d’aquestes propor-
cions no és res més que un gran fracàs polític que s’afegeix al
desinterès històric dels dirigents espanyols per la R+D. En l’arrel
d’aquesta manca d’execució probablement s’hi sumen errors en
el disseny de polítiques i una gran incapacitat de les persones al
càrrec d’aquestes. Efectivament, una de les polítiques més equi-
vocades dels nostres darrers governants ha consistit en inflar la
inversió en R+D a base de crèdits en lloc d’augmentar les sub-
vencions competitives i la capacitat d’internacionalització i
d’aliança dels recursos humans del sistema. Una política de crè-
dits públics que va coincidir amb la desaparició del crèdit privat,
un crèdit privat que s’exigia en concepte de cofinançament del
crèdit públic ofert, una combinació impossible que, en poc temps,
ha dut al col·lapse de molts projectes d’emprenedoria incipients.
En poques paraules, el sector públic espanyol ha estat invertint
insuficientment i sovint desencertadament en R+D. Quan ha
arribat la crisi tot no ha fet res més que empitjorar. És una qües-
tió de prioritats i d’ideologia, sens dubte, ja que aquesta no ha
estat pas la tendència de països com els Estats Units, Alemanya o
França que, enmig de la crisi, han optat per redoblar els seus es-
forços en àrees productives com l’educació i la R+D. Només a
tall d’exemple, tant a Alemanya com a França ha augmentat el
90 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Jordi Camí
nombre d’investigadors durant la crisi, molt en particular dins de
l’empresa privada.
Vist en perspectiva, doncs, i, malgrat el que es digui i prodi-
gui, el desinterès històric ha conduït que Espanya disposi d’un
sistema de ciència-tecnologia petit i mal estructurat (això ho
examinem a continuació). Petit, amb poca trajectòria i més frà-
gil que mai ja que la crisi s’hi ha acarnissat fent-lo més precari,
insegur i poc atractiu per atraure talent internacional. Només
manquen atzagaiades, com la incapacitat dels nostres adminis-
tradors centrals d’executar gairebé la meitat del pressupost pú-
blic, per caure en el pessimisme llevat que les coses canviïn aviat
i amb certa profunditat.
REspOnsAbiLitAts cOMpARtidEs dEL sEctOR púbLic i pRiVAt
La recerca bàsica és difícil de planificar i només pot ser suporta-
da per les administracions públiques o per filantrops importants.
Els resultats de la recerca bàsica, generalment de domini públic
i global, són els que després aprofita el món empresarial per ob-
tenir-ne aplicacions i innovacions. Segons dades del 2011, als
Estats Units, el país del món on es fa més R+D, l’esforç en recerca
bàsica va suposar el 19,5 % de tota la inversió pública i privada.
En xifres absolutes és una quantitat importantíssima, per això és
la meca de la ciència, i per això lideren els premis Nobel. No
obstant això, el paper del sector empresarial en la R+D encara és
molt més important, ja que el 61,5% de l’esforç global nord-
americà és fa en l’àmbit del desenvolupament tecnològic. Això
contrasta amb l’estructura de la recerca a Espanya, també se-
gons dades del 2011, que es reparteix en un 22,9% en recerca
bàsica, un 41,7% en recerca aplicada i un 35,5% en desenvolu-
pament. Aquesta estructura d’inversió denota una disfunció es-
tructural, on el pes excessiu –en termes relatius– del tipus de re-
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Jordi Camí 91
cerca executada pel sector públic revela el poc pes real que té el
sector privat en el sistema (1,5).
El fet és que com més desenvolupat i econòmicament potent
és un país, més important és la R+D feta en el marc del sector
empresarial. Per exemple, als Estats Units el sector empresarial
executa el 68,5% de tota la R+D i, en la mateixa línia, a la Xina,
el Japó i Corea del Sud l’execució de la R+D en el marc empresa-
rial suposa més del 75% de tot l’esforç. A Europa els tres grans
en R+D també estan per damunt del 60% en inversió feta des del
sector empresarial: Alemanya amb el 67,3% del total, França
amb el 63,4% i el Regne Unit amb el 61,5%. I en aquests anys
de crisi, tant a Alemanya com a França hi ha hagut un augment
del nombre d’investigadors, molt en particular dins de l’empresa
privada. En canvi, a Espanya el repartiment de l’esforç en R+D
per àmbits no segueix aquesta pauta, no té l’estructura pròpia
dels països econòmicament més actius. En efecte, l’aportació del
sector empresarial al sistema és del 52%, i no s’ha situat mai en
proporcions com les dels països de referència (a Catalunya la
contribució del sector empresarial és del 56%) . Aquest diferen-
cial també es reprodueix quan s’examinen els recursos humans, a
Espanya només el 33,7% dels investigadors treballaven el 2010 en
el sector empresarial, més de deu punts per sota del 44,9%, que
és el percentatge mitjà dels països de la UE-27. A més les retalla-
des que s’han fet durant la crisi han reduït un 40% el suport pú-
blic a la R+D de les empreses. Encara més, en el prefaci de la
memòria del 2013 de la Fundació COTEC s’adverteix que, du-
rant la crisi, el nombre d’empreses espanyoles amb activitats
d’innovació s’ha reduït a la meitat, passant de 36.183 el 2008
a 18.077 el 2012 (3). La pregunta és si estem o ens estem situant
més a prop d’un país desenvolupat o més a prop d’un país en
desenvolupament, ja que la primacia del sector públic a Espanya
en el sistema de R+D és més pròpia dels països en desenvolupa-
ment. Comparem-ho amb Brasil, Mèxic o Xile, on, segons da-
92 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Jordi Camí
des del 2009, la participació del sector privat està entre el 41 i
el 46% del seu esforç global en R+D (6).
En definitiva, el sistema de ciència-tecnologia d’Espanya
està mal estructurat. És un sistema en el qual –aparentment– el
sector públic és desproporcionadament gran respecte del sector
empresarial. Estaríem davant d’un altre problema estructural
fruit d’una combinació mai corregida d’un teixit empresarial
amb caràcter i ambició poc tendent a la innovació i unes políti-
ques públiques de foment de la innovació errònies. La paradoxa,
com defensarem a continuació, és que el sistema públic ha de
seguir creixent per aconseguir un desplegament molt més gran
del sector privat. Aquesta seria la prioritat estratègica per als
propers anys.
EL pApER MOtOR dEL sEctOR púbLic En LA innOVAció
Sense recerca bàsica, recerca finançada amb els diners dels im-
postos dels ciutadans dels països més rics, avui no hi hauria in-
dústria innovadora. Tampoc no haurien triomfat els països asiàtics
copiadors que se n’han aprofitat. Sense la inversió pública en
l’àmbit acadèmic avui ni Apple ni Google no existirien. Tampoc
la gran revolució biotecnològica no hauria estat possible sense el
coneixement produït des dels «Nationals Institutes of Health»
nord-americans i els «Medical Research Councils» britànics. Un
fet comprovat és que, en els sistemes més exitosos en R+D, el fi-
nançament procedent del sector empresarial sempre és inferior
als recursos invertits per aquest sector, la qual cosa expressa que
la intervenció pública és fonamental. En altres paraules, el sector
públic dóna un suport directe i sostingut al món empresarial
mitjançant diferents instruments. Algunes veus fins i tot van més
enllà, en un escenari en què els recursos públics no arriben pas per
fer-ho tot i, en un sector en què el cost-oportunitat de l’assignació
de recursos públics és altíssim, potser caldria repensar els drets
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Jordi Camí 93
legítims de retorn que corresponen al sector públic per a aquelles
innovacions que, amb aquest coneixement, després desenvolupen
les empreses (7). Però l’essencial és que, en els sistemes de R+D
líders i més exitosos, el sector públic és el motor de les iniciatives
empresarials innovadores. I quan analitzem el sistema de ciència-
tecnologia d’Espanya tot fa pensar que el model no ha funcionat
gens bé, probablement perquè les polítiques han estat errònies o
insuficients. Quelcom no ha succeït amb les lleis de la ciència que
s’han promulgat, les lleis no han incidit, no han tingut un efecte
transformador del sistema. Mentrestant els retrets entre els ac-
tors del sector públic i l’empresarial segueixen essent la norma.
Vist en perspectiva, no es pot pas demanar a molts centres del
sistema públic allò per a què no han estat dissenyats, com pre-
tendre que centres de recerca molt bàsica ara es posin a patentar
i crear empreses sense parar. Deixem que cadascú faci bé la seva
feina i potser és hora de reformar en profunditat d’algunes polí-
tiques públiques o executar-ne algunes ja existents de forma més
extrema.
Algunes mesures que conciten unanimitat, algunes de les més
madures són les tres següents: a) injectar diner públic de manera
finalista per atraure més diner privat, i promoure una major impli-
cació inversora de la societat civil en l’emprenedoria mitjançant
més incentius fiscals, però vivim dins d’un estat recaptador que no
té cap voluntat de cedir autonomia als ciutadans en l’assignació
dels impostos. b) fomentar la compra pública innovadora, en par-
ticular de les nostres pròpies innovacions, la qual cosa obliga a
modificar criteris, barreres i garanties d’un sector públic que sem-
pre està a la defensiva. Per a aquesta finalitat l’ambient actual de
corrupció ambiental no ajuda ja que no propicia la necessària
desregulació dels entrebancs normatius existents i c) modificar la
governança de les institucions públiques executores de R+D (uni-
versitats i centres públics de recerca) per tal de dotar-les de verita-
ble autonomia, especialment en política de captació i retribució de
94 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Jordi Camí
recursos humans i de facilitació d’aliances per a iniciatives empre-
sarials mixtes. La dura realitat és que qualsevol modificació subs-
tancial relacionada amb alguna de les tres mesures exposades
depèn de la voluntat política d’un govern central que no ha mos-
trat cap sensibilitat per la R+D ni tampoc no s’ha preocupat per
cap mena de política per al foment de la innovació. Segurament
no calen gaires més diagnòstics, avaluacions i plans estratègics si
el que toca és decidir, fer i equivocar-se. En el món de la R+D tot
plegat hauria de ser més obert, flexible i adaptable; en canvi, vivim
una realitat en què imperen les rigideses, els entrebancs i la manca
absoluta d’autonomia.
Haver de dir que els fons públics han de servir per crear ri-
quesa, i que sense riquesa no es poden fer veritables polítiques
socials, potser és excessivament elemental, però ens estem re-
ferint al fet que sense una inversió en R+D important i sostinguda
estem hipotecant la prosperitat futura de les properes genera-
cions. I en temps d’obsessió per reduir el dèficit públic, en què
triomfen veus que reclamen una reducció grollera de la gran-
dària del sector públic, reivindicar el paper estratègic del sector
públic per al foment de l’activitat empresarial constitueix un im-
peratiu ètic. En definitiva, el sistema ha de seguir creixent enlloc
de retrocedir i, malgrat la crisi, el sistema públic s’ha de fer més
gran perquè, en part, s’ha d’orientar més directament a pro-
moure l’activitat empresarial i ha d’aconseguir que el sector pri-
vat s’hi impliqui més seriosament i de manera intensiva.
REFERènciEs
(1) Science and Engineering Indicators 2014. National Science Foundation (www.nsf.gov/
statistics/seind14).
(2) MERIDIÀ (Mesurament de la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació). Observatori
de la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans (meridia.iec.cat).
(3) Informe COTEC 2013: Tecnología e Innovación en España (www.cotec.es).
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Jordi Camí 95
(4) Confederación de Sociedades Científicas de España, COSCE. Informes a www.cosce.org.
(5) Indicadores del Sistema Español de Ciencia, Tecnología e Innovación 2013. FECYT,
Ministerio de Economia y Competitivitat (icono.fecyt.es).
(6) Unesco Science Report 2010 (www.unesco.org).
(7) The Entrepeneurial State, Mariana Mazzucato, DEMOS, 2011 (www.demos.co.uk).
1. Segons l’informe «Science and Engineering Indicators 2014» de la NSF nord-americana,
el 2011 la inversió global en R+D fou la següent, en milions de dòlars: 429.143 (Estats
Units), 208.172 (Xina), 146.537 (Japó), 93.056 (Alemanya), 59.890 (Corea del Sud),
51.891 (França) i 39.627 (Regne Unit).
2. També, d’acord amb l’informe anterior, en milions de dòlars, la inversió global el 2011 fou:
35.045 (Rússia), 26.493 (Taiwan), 25.340 (Brasil, 2010), 24.812 (Itàlia), 24.289 (Canadà),
24.306 (Índia, 2007), 20.578 (Austràlia, 2010) i 19.763 (Espanya).
Lluís Orriols
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Lluís Orriols 97
«No ens represen-
ten» La crisi dels partits polítics
Ho reflecteixen totes les enquestes
demoscòpiques publicades en els úl-
tims anys: Espanya es troba im-
mersa en una profunda crisi de con-
fiança cap a les nostres principals
institucions polítiques. El govern, el
parlament, la judicatura, l’adminis-
tració pública, la corona, les orga-
nitzacions sindicals i empresarials i,
sobretot, els partits polítics es troben
al punt de mira del descontenta-
ment ciutadà. És cert que, en ter-
mes comparats, el nostre país s’ha
98 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Lluís Orriols
caracteritzat, des de sempre, per patir una elevada dosi de desa-
fecció política. En efecte, els espanyols han mostrat tradicio-
nalment un grau més alt de cinisme i desafecció cap a la políti-
ca. No obstant això, tal descrèdit de la política i, molt en
particular, dels partits polítics s’ha accentuat en els últims anys.
Actualment, pràcticament totes les institucions polítiques sus-
penen en confiança política, però els partits polítics són, segons
les dades del CIS, els més mal valorats, amb una nota de 1,8 so-
bre 10.1
Aquest distanciament entre partits polítics i societat ha in-
crementat la sensació que l’actual model de democràcia repre-
sentativa s’està esgotant. Els partits es presenten com organitza-
cions cada vegada més allunyades i ineficaces, incapaços de
connectar amb la societat i de representar les demandes de la
ciutadania. En definitiva, els partits estarien, des d’aquest punt
de vista, immersos en una profunda crisi.
dE quinA cRisi EstEM pARLAnt?
La idea que els partits estan en crisi no és nova ni exclusiva del
nostre país. Tot i que el debat sobre e l descrèdit que pateixen els
partits s’ha situat en un primer pla de l’agenda pública i medià-
tica, algunes de les seves causes més importants vénen de lluny.
En concret, en les últimes dècades s’han produït en les democrà-
cies avançades uns canvis socioeconòmics que han alterat els pa-
trons de vot dels ciutadans i han obligat els partits a transformar
les seves estructures organitzatives.
La desconnexió entre la ciutadania i els partits polítics que
hi ha en la majoria de les democràcies avançades s’entén en
gran part per l’evolució organitzativa que han patit aquests ac-
tors polítics durant les últimes dècades. Els que defensen la tesi
que els partits estan en crisi sovint ho fan prenent com a referèn-
cia un ideal de partit: el partit de masses. Aquest tipus de partit
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Lluís Orriols 99
sorgeix entre finals del segle xix i principis del xx amb l’expansió
del sufragi universal masculí com un instrument de la classe
obrera per poder participar en els processos democràtics. Si du-
rant el període de democràcies censatàries, la burgesia i els
nobles locals podien pagar ells mateixos l’activitat electoral i
parlamentària, la classe treballadora havia de plantejar-se una
organització diferent per poder participar en política. La solució:
la creació d’organitzacions amb una afiliació massiva que apor-
tés els recursos necessaris per competir en les eleccions.
Els partits de masses eren organitzacions amb una ideolo-
gia ben definida i orientada a defensar els interessos d’un grup
socio-econòmic clarament delimitat.2 Així, s’aconseguia una mo-
tivació i grau de compromís d’aquest grup amb el partit elevats.
Per poder atraure nous afiliats, aquests partits generaven estruc-
tures organitzatives fortament implantades en la societat.
Així, els partits de masses es caracteritzaven pel seu marcat
perfil ideològic i una militància nombrosa, altament mobilitzada
i compromesa amb l’organització. Aquest és precisament l’ideal
de partit que es troba darrere de molts arguments que confirmen
que els partits estan en crisi. Però els partits fa dècades que van
deixar de ser així. Alguns canvis socioeconòmics importants du-
rant la segona meitat del segle xx van fer que els partits de mas-
ses deixessin de ser organitzacions eficients. El creixement econò-
mic, la millora en les condicions dels obrers, l’increment de la
mobilitat social i geogràfica i l’aparició d’una classe mitjana
amb interessos més variats van desdibuixar les línies de divisió
entre classes socials. Tot això va provocar que l’electorat fos més
heterogeni, de manera que els partits ho tenien més difícil per
apel·lar a classes socials ben definides. Llavors, els partits van
començar a dissenyar estratègies interclassistes per captar vots
procedents de diferents orígens socials.3 Per aconseguir-ho, els
partits es van desposseir de la seva càrrega ideològica i van deci-
dir mostrar-se més ambigus. Això va comportar una reducció de
100 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Lluís Orriols
la militància, ja que el seu grau de compromís es va anar dete-
riorant en veure que els seus valors i interessos ja no estaven cla-
rament reflectits en l’organització.
A més a més, les actituds polítiques i l’estil de vida dels ciu-
tadans van dificultar cada cop més la capacitat de reclutament
dels partits. Els individus van anar augmentant el seu nivell edu-
catiu i, així, també van millorar les seves habilitats per entendre i
participar en política al marge de les estructures dels partits. En
efecte, l’increment de la sofisticació política va permetre a l’elec-
torat desfer-se de la tutela d’uns partits que fins aquell moment
es presentaven com a essencials a l’hora de guiar i estructurar la
participació política dels ciutadans.4
Tot això va provocar que cada vegada més gent deixés de
sentir-se emocionalment vinculada a algun partit i abandonés la
seva vocació de dedicar part del seu temps i diners a l’organitza-
ció. Els partits van perdre un actiu que fins aleshores era essen-
cial: la militància. Aquesta pèrdua no va representar, però, un
risc per a la supervivència dels partits. L’espectacular extensió
dels mitjans de comunicació de masses els permetia arribar a
l’electorat sense haver de mobilitzar les seves bases. A més, les
quotes dels militants van ser substituïdes per les aportacions dels
grups d’interès i, molt especialment, les subvencions de l’Estat.
Tots aquests canvis de la segona meitat del segle xx han fet que
els partits tinguessin una organització menys centrada en la mi-
litància, per la qual cosa es va anar percebent a poc a poc que els
partits s’estaven allunyant de les seves bases.
Aquest procés s’ha aguditzat especialment en les últimes dè-
cades, quan s’ha intensificat la fusió entre institucions de l’Estat
i els partits. Aquests últims cada vegada depenen menys de l’ac-
tivisme social i més d’uns recursos públics que es reparteixen en-
tre els partits ja establerts, excloent els partits extraparlamenta-
ris de gran part del botí.5 Es tracta d’una barrera d’entrada a
noves formacions polítiques, la qual cosa ha provocat la rigidesa
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Lluís Orriols 101
del sistema, que es fa menys permeable a les noves sensibilitats
que van apareixent en la societat.
Com a resultat d’aquest procés, ens trobem que avui els par-
tits polítics i les institucions de l’Estat estan més fusionats que
mai. Els partits han anat colonitzant les institucions progressiva-
ment, reforçant-ne el poder dins del sistema. No només el par-
lament i el govern, hàbitat tradicional dels partits, sinó també
altres institucions que els són més alienes com, per exemple, el
Consell General del Poder Judicial o el Tribunal Constitucional.
El repartiment de quotes entre els grans partits ha polititzat les
dinàmiques d’aquestes institucions. Un fet molt simptomàtic
d’aquest fenomen és que ens hem acostumat a interpretar els
errors d’aquestes institucions tenint en compte el «bàndol» parti-
dista dels magistrats que prenen part en la votació.
En suma, els partits han patit una important transformació
en la seva forma d’organitzar-se. Han deixat d’estar arrelats a la
societat i de tenir la vocació de mobilitzar els ciutadans per cap-
tar recursos. Com a alternativa, els partits han trobat en l’Estat
tot allò que necessitaven per subsistir. La participació dels ciuta-
dans, més enllà del vot cada quatre anys, ja no és essencial per-
què els partits puguin desenvolupar la seva feina. En realitat, la
militància no només ha deixat de ser necessària, sinó que, de
vegades, pot ser fins i tot molesta. Fomentar la participació de la
militància pot reduir el marge de maniobra dels líders polítics
sense que obtinguin a canvi beneficis fàcilment tangibles. Tot i
això, molts partits continuen mantenint un cert protagonisme de
la militància utilitzant mecanismes de democràcia interna a fi
d’aconseguir legitimació i de donar la falsa aparença que els
seus partits continuen estant implantats en la societat.
L’ideal de democràcia en què els partits emanen d’alguna
facció de la societat per tal de traslladar-ne les demandes a les
institucions s’allunya cada cop més de la realitat. Com afirmen
els politòlegs Richard Katz i Peter Mair: «la democràcia deixa de
102 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Lluís Orriols
ser vista com un procés a través del qual la societat civil imposa
límits o controls a l’Estat i passa a ser un servei que l’Estat pro-
porciona a la societat civil».6 Dit d’una altra manera, els partits
ja no serien organitzacions que sorgeixen de la societat per in-
fluir o accedir al govern sinó que es convertirien en agències se-
mipúbliques creades per l’Estat per oferir al votant l’oportunitat
de tenir alternatives a l’hora d’anar a votar.
En definitiva, aquesta evolució dels partits durant les últimes
dècades evidencia quin tipus de crisi estan patint els partits. Si
per crisi ens referim al fet que estan perdent la seva posició cen-
tral en el sistema, no hi ha dubte que es tracta d’una conclusió
precipitada. De fet, fins i tot podríem afirmar que ens trobem a
l’escenari oposat. Els partits gaudeixen ara d’una confortable
posició, amb una penetració en les institucions polítiques com
mai l’havien tinguda. Així, la crisi dels partits no es refereix en
cap cas a l’»estoc» de poder que acumulen aquestes organitza-
cions, sinó més aviat al distanciament que s’ha produït entre
partits i ciutadans.
...i VA ARRibAR LA gRAn REcEssió
Encara que la majoria dels partits de masses van desaparèixer fa
temps, molts dels seus atributs encara perviuen d’una manera
una mica idealitzada en l’imaginari dels ciutadans. Part dels ar-
guments sobre el fet que els partits estan en crisi provenen preci-
sament de la insatisfacció que produeix constatar que no com-
pleixen alguns dels estàndards que caracteritzaven els partits de
masses. Tot i això, el particular rebuig que pateixen els partits a
Espanya actualment no respon només als canvis estructurals
que han tingut lloc en les democràcies avançades durant les últi-
mes dècades. Hi ha, de fet, elements més immediats i idiosincrà-
tics que han incrementat la sensació que els partits es troben ara
en una situació crítica. En concret, el declivi del bipartidisme i la
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Lluís Orriols 103
important crisi de confiança política que s’ha desfermat des de
l’inici de la Gran Recessió són dos elements nous que han ajudat
a fer que l’anomenada crisi dels partits emergeixi amb força a
l’agenda pública i mediàtica.
Durant les últimes dècades, la concentració del vot en els
dos grans partits ha anat incrementant progressivament fins
al 2008. A les eleccions d’aquest any, PP i PSOE van aconseguir
acumular el 91% dels escons del Congrés dels Diputats. Aquesta
tendència era, en realitat, un fet excepcional, perquè durant el
mateix període el sistema de partits de la majoria de països del
nostre entorn s’estava fragmentant cada vegada més.
Tot i això, el bipartidisme a Espanya, després d’anys d’as-
censió, pateix un punt d’inflexió a les passades eleccions generals
del 2011, quan la força electoral de PP i PSOE retrocedeix de
manera significativa per primera vegada des del 1989.7 I no hi
ha res que indiqui que aquesta tendència pugui revertir a curt
termini. Les enquestes demoscòpiques de diversos orígens augu-
ren una fragmentació encara més important de l’arc parlamen-
tari del nostre país en futures eleccions.
El motiu de la crisi del bipartidisme que vivim avui a Es-
panya es troba, en gran part, en la inoperància de les eleccions
com a mecanisme per generar governs eficaços i representatius.
En efecte, una de les virtuts de les democràcies liberals ha estat
oferir als ciutadans l’oportunitat de desfer-se, per mitjà del seu
vot, dels mals governants i substituir-los per altres de millors.
L’amenaça de ser castigats a les urnes representava un pode-
rós incentiu perquè els polítics atenguessin les demandes de la
societat. No obstant això, la severitat i la llarga durada de
la crisi ha fet que aquesta lògica democràtica es trenqui. El mar-
ge de maniobra, ja reduït, que van deixar les institucions euro-
pees als governs nacionals s’ha accentuat durant la Gran Reces-
sió i, especialment, després de la crisi del deute sobirà. A causa
d’aquests esdeveniments, els ciutadans han vist com els canvis de
104 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Lluís Orriols
govern acabaven sent irrellevants. Els nous governants, incapa-
ços de desfer-se de la tutela de les institucions supranacionals,
han continuat sent incapaços d’atendre les preferències de la
majoria dels ciutadans.8 A causa d’això, la desconnexió entre
els grans partits i la societat ha assolit uns nivells desconeguts
fins ara.
Així, darrere del malestar dels ciutadans amb els partits, no
només s’hi amaga el descontentament per la precària situació
econòmica durant l’últim lustre. També s’explica pel deteriora-
ment del principi d’autogovern que han patit moltes democràcies
de la zona euro.9 La incapacitat dels grans partits d’atendre les
preferències dels ciutadans i afrontar la crisi econòmica no no-
més ha generat una profunda insatisfacció cap als dos grans
partits, sinó que ha acabat derivant en una crisi de confiança
política generalitzada. En efecte, tots els partits, líders polítics i
membres del govern, sense excepció, han aconseguit uns suspen-
sos sonats. En l’últim baròmetre del CIS del 2013, la nota mitja-
na dels líders nacionals estava prop del 3 sobre 10 i la dels mem-
bres de l’executiu era d’un 2,4. Es tracta de notes marcadament
inferiors a les que havíem observat abans de l’arribada de la
crisi econòmica.
En suma, en els últims anys el bipartidisme al nostre país ha
retrocedit de manera molt notòria, i tant la imatge dels partits
polítics com la dels seus líders ha patit un desgast enorme. Tot
això ha generat la sensació que els partits es troben immersos en
una profunda crisi. Però no es tracta de cap manera d’un feno-
men específic del nostre país. A Europa hi ha una correlació po-
sitiva entre la severitat de la crisi econòmica i el descrèdit de les
seves institucions polítiques.10 Així, gran part del descontenta-
ment amb els partits i altres institucions polítiques s’explicaria
per la severitat de la crisi econòmica i, sobretot, per la manera en
què ha asfixiat encara més la capacitat, ja reduïda, de les nostres
democràcies d’atendre les preferències dels ciutadans.
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Lluís Orriols 105
En aquest sentit, la crisi dels partits seria, en realitat, només
un símptoma d’una crisi més profunda i de més importància. El
que ara es troba en una situació crítica no és tant la imatge dels
partits polítics sinó un dels principis bàsics de les nostres demo-
cràcies: el principi d’autogovern.
tORnAR LA dEMOcRàciA A LA sOciEtAt
Els partits ocupen actualment una posició envejable dins del sis-
tema, amb una gran acumulació de poder i confortablement aï-
llats de la societat. Des d’aquesta posició, és difícil pensar que
puguin aconseguir fer un bon diagnòstic sobre la gravetat de
la desafecció ciutadana cap als partits i la política en general.
I amb la falta d’un bon diagnòstic és previsible que els incentius
per fer canvis per tornar a guanyar-se la credibilitat dels ciuta-
dans siguin més aviat limitats. Fins ara, l’enorme descrèdit que
pateixen les nostres institucions polítiques no ha derivat en un
deteriorament de la legitimitat del règim democràtic. Afortuna-
dament, la gran majoria dels espanyols encara mantenen la
convicció que aquest és el millor sistema dins dels possibles. Amb
això, els ciutadans demostren una vegada més la seva capacitat
de distingir entre la legitimitat del règim i els rendiments que
ofereix.
Tot i això, és evident que urgeix buscar solucions. I passen
per afrontar, tant com sigui possible, les causes que ens han por-
tat fins aquí. En aquestes pàgines he descrit les que em sembla
que són més destacables: un desplaçament dels partits des de la
societat cap a les institucions polítiques i, encara més important,
una crisi del principi d’autogovern de les nostres democràcies.
Segons el meu parer, qualsevol solució que es plantegi hauria de
tenir en compte la necessitat de corregir aquests dos problemes.
En el debat públic s’han plantejat algunes propostes adreça-
des a apropar els partits a la ciutadania. Entre elles potser desta-
106 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Lluís Orriols
quen la necessitat d’una reforma del sistema electoral (i, en con-
cret, de la forma de vot amb llistes obertes) i la instauració de
processos de primàries per escollir els candidats. Els defensors
d’aquestes mesures assenyalen que poden incrementar la satis-
facció dels ciutadans com a mínim per dos motius. En primer
lloc, permeten que l’electorat no hagi d’acceptar incondicional-
ment una llista tancada imposada per la direcció del partit. Així
s’aconseguiria incrementar entre els votants la sensació que te-
nen una capacitat real d’escollir els seus representants. En segon
lloc, ofereixen incentius als polítics perquè atenguin les demandes
dels votants, perquè la seva elecció ja no dependria de la lleialtat
a l’organisme del partit que confecciona les llistes electorals sinó
de la seva capacitat per connectar amb els ciutadans.
Totes dues mesures es plantegen per tal de corregir l’aïlla-
ment que viuen actualment els partits i reduir la distància que
tenen amb la societat. Tanmateix, hi ha evidència fonamentada
que aquestes mesures no sempre tenen un efecte rellevant sobre
la satisfacció dels ciutadans amb el sistema.11 I és que potenciar
els mecanismes de participació ciutadana al cor dels partits pot
acabar sent innocu si no donem resposta al repte més important
al qual s’enfronten les nostres democràcies: la crisi d’autogovern.
Els ciutadans han de tornar a tenir la sensació que la demo-
cràcia els permet exercir un control efectiu dels seus governants.
I, per aconseguir-ho, és essencial que el poder polític usurpat per
experts, agències independents i organismes supraestatals es tor-
ni als seus legítims propietaris: els ciutadans.
1. Dades segons el baròmetre d’abril del 2013 del CIS. Si bé és cert que la confiança en els
partits ha caigut de forma notable en l’últim lustre, és important recordar que tradicional-
ment han tingut suspensos sonats, amb notes inferiors al 4.
2. Tot i això, els partits de masses no estaven exempts de crítiques sobre quins eren els verita-
bles objectius de l’organització. Robert Michels, en el seu cèlebre estudi sobre el partit so-
cialdemòcrata alemany del 1911 («Els partits polítics») es lamentava que els partits de mas-
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Lluís Orriols 107
ses patissin inevitablement un procés d’oligarquització en el qual en la lluita per defensar els
interessos de la classe obrera s’anaven desplaçant progressivament pels interessos de les elits
del partit.
3. Els politòlegs Adam Przeworski i John Sprague mostren en el seu clàssic «Paper Stones»
(1986, University of Chicago Press) com els partits socialistes van decidir abandonar el seu
discurs al voltant de la lluita de classes per poder atreure així electorat d’altres procedències
socials. Els partits socialistes, en deixar d’apel·lar a la identitat de classe, es van trobar amb
la conseqüència no desitjada que els obrers van començar a abandonar la seva consciència
de classe i a decidir el seu vot per altres qüestions.
4. Dalton, Russell J. i Martin P. Wattenberg (2002) Parties without partisans. Political change in
advanced industrial democracies. Oxford, Oxford University Press.
5. Els politòlegs Richard Katz i Peter Mair descriuen aquest tipus de partits amb l’adjectiu
«cartel» en referència a la vocació dels grans partits d’utilitzar el pressupost públic per limitar
la competència en el mercat electoral. A Espanya el repartiment dels recursos públics també
premia els partits ja establerts. Segons la Llei Orgànica 8/2007 l’assignació de les subvenci-
ons als partits es fa de la manera següent: «es dividirà la corresponent consignació pressu-
postària en tres quantitats iguals. Una es distribuirà en proporció al nombre d’escons obtin-
guts per cada partit polític en les últimes eleccions al Congrés dels Diputats i les dues restants
proporcionalment a tots els vots obtinguts per cada partit en les mateixes eleccions».
6. Katz, Richard i Peter Mair (1995) «Changing Models of Party Organizations and Party
Democracy. The Emergence of the Cartel Party» Party Politics, 1, 5-27. Text traduït al cas-
tellà a Méndez, Mónica i Luis Ramiro (coords.) (2004) Las transformaciones contemporáneas de
los partidos políticos. Zona Abierta 108-109.
7. Entre 1993 i 1996 la suma de PP i PSOE retrocedeix, però només ho fa en 3 escons. En
canvi, la pèrdua entre 2008 i 2011 va ser de 27 escons.
8. Kriesi, Hanspeter (2012) The Political Consequences of the Financial and Economic Crisi in Euro-
pe: Electoral Punishment and Popular Protest. Swiss Political Science Review 18 (4): 518-522.
9. Els lectors interessats en la crisi d’autogovern a Espanya poden trobar una reflexió inte-
ressant sobre aquesta qüestió al llibre Democracia intervenida (2012, Editorial Catarata) de
José Fernández-Albertos.
10. Orriols, Lluís i Guillem Rico (2014) «El clima d’opinió». A: Eva Anduiza, Agustí Bosch,
Lluís Orriols i Guillem Rico (eds.) Eleccions Generals 2011. Madrid: CIS.
11. En un estudi comparat amb diferents democràcies del món, mostràvem que els efectes de
la forma de vot sobre la satisfacció amb la democràcia són modestos i limitats als ciutadans
més sofisticats. Vegeu: Bosch, Agustí i Lluís Orriols (2014, en premsa) «Ballot Structure and
Satisfaction with Democracy. Journal of Elections», Public Opinion and Parties. DOI:
10.1080/17457289.2014.888434
Enrique Gil Calvo
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Enrique Gil Calvo 109
Gent capaç de
canviar. La gestió intel·ligent de
la inèrcia institucional Davant la
coincidència en el temps d’una sè-
rie de crisis sistèmiques, la interac-
ció de les quals multiplica la incer-
tesa de futur, s’ha creat un consens
creixent al voltant de la necessitat
de procedir cap a una reforma siste-
màtica del nostre teixit institucional
(Molinas, 2013; Garicano, 2014; Or-
tega, 2014). Tot i això, aquesta pro-
posta és més fàcil de formular que
d’emprendre. Com que som animals
de costums, existeix el risc que la
110 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Enrique Gil Calvo
inèrcia dels nostres vells vicis adquirits imposi el seu veto i sabo-
tegi les intencions més virtuoses de reforma institucional.
En aquest escrit em proposo identificar les tres o quatre fonts
de problemes o obstacles inercials que amenacen d’impedir o
neutralitzar les reformes institucionals, i ho faré desenvolupant
certes idees de Hirschman. I només després passaré a suggerir el
millor mètode de vèncer aquestes inèrcies, que no és el d’oposar-
s’hi frontalment amb intervencions quirúrgiques d’enginyeria
social (segons el nefast exemple del cirurgià de ferro reclamat pel
regeneracionisme espanyol), sinó el d’adaptar-s’hi amb més as-
túcia, habilitat o intel·ligència, per provar de desviar el seu propi
impuls en altres direccions socialment pertinents i constructives.
1. cAnVi i cOntinuïtAt
Fa uns quants anys vaig publicar un llibre titulat Nacidos para
cambiar (Gil Calvo, 2001), en el qual ponderava la capacitat in-
nata que posseïm els humans de canviar els nostres hàbits durant
tot el curs de la vida. De fet, i com hagués dit Heràclit, ningú no
és capaç de viure dues vegades el mateix instant vital, perquè en
rememorar el passat per recent que sigui notem com ja hem can-
viat. Tempus fugit. Però és que, a més a més, des que va emergir
en el segle xVii la modernitat, que instaurava la primacia del
principi de novetat sobre el d’autoritat o antiguitat (fet que va ser
reflectit en l’esfera pública de debat per la disputa entre els antics
i els moderns), la recerca premeditada del canvi pel canvi es
va convertir en el motor de la història, que anima tant el de-
senvolupament del capitalisme com el de la ciència, la tècnica i
l’art. Renovar-se o morir, aquest és l’imperatiu categòric de la
modernitat.
I, en efecte, els humans moderns patim la passió desmesura-
da de canviar per canviar, que ens impulsa a deixar-nos arrosse-
gar pel vent de la història seguint el corrent de les últimes no-
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Enrique Gil Calvo 111
vetats. És el dictat de la moda, aquell desig compulsiu d'exhibir-nos
com a seguidors (followers) de les tendències més multitudinàries
(trending topics). I aquest culte a la novetat per la novetat afecta a
totes les esferes de la vida pública, des dels accessoris més intrans-
cendents de l’estil de vida personal fins a les més greus qüestions
d’interès general: l’economia, la política, l’opinió pública.
Però no sense resistències. Perquè en tot allò que amenaci
d’erosionar la nostra posició, la nostra reputació o la nostra
identitat, experimentem una forta resistència al canvi, negant-
nos a mudar la nostra pell social. De vegades n’hi ha prou amb
el simple temor de fer el ridícul perquè ens resistim a canviar, però
d’altres ho fem amb molta convicció, perquè és en la nostra ca-
pacitat de resistir el vent del canvi que xifrem el nostre amor pro-
pi i orgull personal. Jo no em venc, ni sóc un arlequí vanitós que
es deixa portar en totes direccions pel millor postor com si fos un
tap de suro que flota a l’aigua. És la fermesa de la persona amb
arrels i amb caràcter, que no està disposada a trencar els seus
compromisos ni a trair els seus. Geni i figura, fins a la sepultura.
Aquesta resistència al canvi, Pierre Bourdieu la va denomi-
nar hábitus: aquelles empremtes adquirides durant la socialitza-
ció primària que, després de ser incorporades com a pràctiques
habituades, es converteixen en la nostra segona naturalesa, ac-
tuant com a predisposicions gairebé congènites. Sens dubte,
aquest hábitus originari és compatible amb el canvi accidental
d’hàbits i altres compromisos pràctics, però només fins al punt
que no amenaci ni faci perillar la seva continuïtat biogràfica. Per
aquest motiu ens aferrem a les arrels, als costums adquirits, a les
tradicions locals i a tot allò que conformi el sentit de la nostra
pròpia identitat personal i col·lectiva. En suma, la vida humana
està feta tant de canvi com de continuïtat.
Doncs bé, amb el canvi institucional es planteja el mateix
problema que amb el canvi personal, perquè les institucions, com
les persones, també han de ser capaces de combinar el canvi amb
112 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Enrique Gil Calvo
la continuïtat. De fet, una institució és una restricció al canvi, ja
que està feta de regles normatives que prescriuen determinades
conductes (així es fan les coses) i en prohibeixen el canvi o l’alte-
ració. És per això que les institucions perdurables es caracterit-
zen per resistir el vent de la història, segons l’exemple de la insti-
tució per antonomàsia: Roma, des de la República a l’Imperi i
des d’aquest al Papat, que encara persisteix avui dia. O com les
Constitucions democràtiques, que estan fetes per resistir el canvi
polític i asseguren la continuïtat de la comunitat cívica. És més,
es podria dir que totes les institucions, com l’idioma, l’amistat o
la família, són sistemes de regles de joc destinades a impedir que
les persones es deixin arrossegar per la seva irresponsable pro-
pensió al canvi, subjectant-les perquè persisteixin i continuïn sent
fidels a elles mateixes i als compromisos contrets amb els altres.
2. sORtidA, VEu, LLEiALtAt i Més EnLLà
Però el problema sorgeix quan el que es planteja no és la conti-
nuïtat institucional sinó el canvi institucional. Fins a quin punt
està disposada la gent a canviar d’institucions, o a canviar prou
personalment per adaptar-se al canvi de les institucions? Per
abordar-ho seguiré el conegut esquema proposat fa 44 anys per
Albert Hirschman al seu llibre Exit, voice and loyalty (l’edició en
castellà, Salida, voz y lealtad. Mèxic: FCE, 1977). Com deia el
subtítol, l’assaig investigava les «respostes al deteriorament
d’empreses, organitzacions i estats». Just com intentem fer aquí,
buscant les respostes al deteriorament dels nostres mercats, les
nostres institucions i les nostres democràcies. Doncs bé, segons
diu Hirschman, quan les institucions manifesten les seves disfun-
cions, els actors reaccionen davant la crisi amb tres possibles es-
tratègies alternatives de resposta.
La primera és l’estratègia de sortida (exit), típica de l’homo
economicus, que interromp la seva relació amb la institució en
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Enrique Gil Calvo 113
declivi per buscar en una altra banda una alternativa menys de-
ficient o disfuncional, el millor exemple de la qual és la desloca-
lització. És l’estratègia competitiva que recomana un popular
manual d’autoajuda per a emprenedors: Qui s’ha endut el meu
formatge? Com adaptar-nos a un món en constant canvi (Johnson,
2009). Aquesta ha estat l’estratègia dels governs europeus da-
vant la crisi, en optar per reduir la despesa pública amb la seva
política d’austeritat. O la de la banca i la patronal, en optar per
la retirada del crèdit i els acomiadaments massius.
Però aquesta és també l’estratègia del migrant que deixa el
seu entorn a la recerca d’un futur extern més prometedor, ja sigui
el subsaharià que intenta saltar la tanca de Ceuta i Melilla o
l’arquitecte espanyol que aspira a un minijob alemany: cara i
creu de l’actual fuga de cervells. Igualment, és l’estratègia del
trànsfuga polític, com el professional que abandona un partit
majoritari per un altre amb vocació de frontissa, el votant volàtil
que abraça el populisme emergent, o el socialista català que pas-
sa al sobiranisme secessionista. I també és l’estratègia del desa-
fecte, l’abstencionista, el nòmada, el desertor o el free rider (polis-
só o esquirol). Tots casos extrems de canvi personal amb ruptura
del compromís i fallida de la continuïtat institucional.
La segona (voice) és l’estratègia de resistència, del qui sense
abandonar la institució hi continua vinculat, tot elevant la seva
veu de protesta per reclamar una reparació, demanar responsa-
bilitats, clamar justícia o exigir rendició de comptes. Ho hem po-
gut veure aquests tres últims anys en les mobilitzacions col·lectives
desencadenades a la perifèria europea (els difamats PIGS) per
protestar iradament contra l’austericidi que ha multiplicat la de-
socupació, la pobresa i la desigualtat; destaquen al nostre país el
15M, l’ Assemblea Nacional Catalana (ANC), la Plataforma
d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i la Marea Blanca i Verda (Gil
Calvo, 2013). I aquesta opció és l’antítesi de la sortida, ja que
totes dues formen la contraposició bipolar entre l’interès privat
114 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Enrique Gil Calvo
(exit) i l’acció pública (voice) que es manifesta en resposta a la
decepció i la frustració del consumidor, tal com Hirschman va
teoritzar en un llibre posterior: Shifting Involvements (en castellà,
Interés privado y acción pública, 1986).
Però queda la lleialtat (loyalty) com a tercera opció: la de
continuar vinculat a la institució en declivi mantenint-hi intac-
te el compromís personal, per contribuir amb el propi esforç als
sacrificis necessaris per reformar-la i restablir la seva funcio-
nalitat social. I posats a buscar mostres recents davant el deterio-
rament públic creat per la crisi econòmica, el millor exemple mo-
ral de lleialtat l’estan donant Càritas, la Creu Roja i les altres
associacions del tercer sector (com els Bancs d’Aliments) que han
suplert per defecte les greus carències de l’assistència pública a la
població exclosa després de les severes retallades dels serveis esta-
tals de protecció social. Però també han demostrat una gran lleial-
tat, encara que sigui forçosa, les capes més dèbils de la població,
aquells treballadors manuals, molts d’ells estrangers, i les seves
famílies, a qui hem acomiadat, sacrificat, empobrit i desnonat
per poder superar la crisi a costa de la seva desesperació.
Això és tot? No queda cap altra opció estratègica de respos-
ta a la crisi que la sortida, la veu i la lleialtat? Aquí vull proposar
una quarta opció, no contemplada per Hirschman al llibre que
he citat abans, però que sí que suggereix en un altre de posterior,
originalment titulat The Rethoric of Reaction (en castellà, Retóricas
de la intransigencia, 1991), en què relatava els tres tipus d’argu-
ments crítics (perversitat, futilitat i perillositat) amb què les elits
conservadores tendeixen a oposar-se a les polítiques progressis-
tes de canvi i transformació social. D’això es pot deduir que, da-
vant el declivi de les institucions, a més a més de la sortida, la veu
i la lleialtat, pot haver-hi una quarta opció estratègica, que es pot
batejar com a reacció en honor al llibre citat, que consisteix a
oposar-se activament a qualsevol intent de reforma constructiva
i rehabilitadora.
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Enrique Gil Calvo 115
Aquest és precisament l’argument principal del recent lli-
bre d’Acemoglu i Robinson, Why Nations Fail (en castellà, Por
qué fracasan los países, 2012), que tant ressò públic ha merescut
entre nosaltres. En efecte, s’hi identifica el fracàs del desenvolu-
pament econòmic amb el poder de veto de les elits conservadores,
que opten per sabotejar els intents de reforma de les institucions
en defensa de les seves quotes de mercat, de poder i de patrimoni,
amenaçades pel canvi institucional. I com han denunciat els
pamflets recents de César Molinas o Luis Garicano, aquest és el
principal obstacle que impedeix la regeneració cívica de la vida
pública espanyola: el poder de veto de les anomenades elits ex-
tractives.
3. EsquEMA dE cAnVi instituciOnAL
Un cop identificades les quatre estratègies de resposta al deterio-
rament institucional (sortida, veu, lleialtat i reacció), vegem
com poden articular-se entre elles en un quadre o marc analític
que faci de paral·lelogram de forces. Aquí suggeriré un esquema
propi que, així i tot, s’inspira en els que han proposat altres au-
tors. En primer lloc, el sociòleg Robert Merton (1980, p. 218) i els
seus quatre «tipus d’adaptació individual» davant l’anomia insti-
tucional: innovació, conformitat, rebel·lió i retraïment. Després,
l’antropòloga Mary Douglas (1998, p. 60) i els seus quatre «tipus
culturals» o «estils de pensar»: individualisme emprenedor, inte-
gració jeràrquica, dissidència col·lectiva i aïllament autista. I, per
últim, el demògraf històric Emmanuel Todd (1995, p. 37) i els seus
quatre tipus europeus de formes familiars: individualisme compe-
titiu, respecte a l’autoritat, fraternitat solidària i col·lectivisme
gregari. No cal que digui que tipologies com aquestes no coinci-
deixen exactament amb la que es proposa aquí, motiu que
m’aconsella no detallar-les, i si les cito ara és només com a fonts
d’inspiració meves.
116 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Enrique Gil Calvo
El marc que proposo per analitzar el canvi institucional està
construït com un quadre de doble entrada que travessa dues di-
cotomies bipolars. En primer lloc es distingeixen els efectes bene-
ficiosos o perjudicials que s’esperen del canvi institucional en
curs. I després s’entrecreuen amb les dues possibles respostes anti-
tètiques davant el canvi institucional: l’adaptació o la resistència
al canvi. Heus aquí la seva representació gràfica.
Actitud davant el canvi institucional
Adaptació Resistència
Efectes delcanviinstitucional
BeneficiososSortida: Competitivitat. Innovació, emulació. Iniciativa emprenedora.
reacció: Poder de veto.Dogma, rigidesa, tradició.Puritanisme, integrisme.
PerjudicialsLLeiaLtat: Sacrifici.Resiliència, superació. Confiança, solidaritat.
Veu: Protesta, rebel·lia. Resistència, indignació.Desobediència, insubmissió.
Aquí apareixen identificades les quatre estratègies possibles
davant el canvi institucional. L’opció de sortida designa tots
aquells actors que canvien d’institució amb l’expectativa que els
seus interessos privats millorin (mentre que, si no ho fessin, en
sortirien perjudicats), com tendeixen a esperar tant els emprene-
dors individuals com tots aquells que els emulen participant en
les espirals competitives que conformen epidèmies socials i bom-
bolles especulatives. És la força motriu de la innovació que diri-
geix la dinàmica del canvi institucional (Gurrutxaga, 2013).
En canvi, els que opten per la reacció són els que s’oposen al
canvi institucional en defensa del seu propi interès perquè pen-
sen que el manteniment de l’statu quo els beneficia. Són tots
aquells que se senten amenaçats per les reformes institucionals,
encara que resultin beneficioses per a l’interès general, en la me-
sura que temin perdre el seu monopoli de rendes, la seva posició
dominant al mercat o les seves prerrogatives de poder. És d’aquí
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Enrique Gil Calvo 117
que ve la seva rigidesa institucional, el seu conservadorisme a
ultrança, la seva reacció fonamentalista i el seu tancament nu-
mantí en el búnquer de la fortalesa oligàrquica que es considera
assetjada per la força del canvi social.
Les altres dues opcions són les d’aquells actors que se senten
perjudicats per la deriva disfuncional d’un ordre institucional vi-
gent amb el qual s’identifiquen o que volen transformar. Malgrat
això, els que creuen que és el seu deure fer-ho, no dubten a donar
un cop de mà per contribuir a resoldre els problemes per pura
lleialtat, tot i que els costi incomptables sacrificis. La qual cosa no
implica tant caure en la resignació sinó, més aviat, incórrer en el
que s’ha acabat anomenant resiliència: aquells esforços sostin-
guts que aconsegueixen reestructurar la situació fins que aconse-
gueixen la superació de la prova. Tot plegat en nom del compro-
mís incondicional contret amb aquells en qui es confia i amb qui
es comparteix la sort en justa reciprocitat.
I finalment queda la veu, que ja hem mencionat, la d’aquells
que no accepten resignar-se sinó que opten per la indignació, en
veure que es pretén descarregar sobre ells tot el preu del desordre,
la disfunció i l’abús institucionals, dels quals no se senten respon-
sables en absolut. I, abans que paguin justos per pecadors, prefe-
reixen escalar els problemes i esperen forçar així una solució o
una reestructuració.
4. REcicLAnt LA inèRciA instituciOnAL
El quadre anterior s’ha d’interpretar en el sentit que el canvi ins-
titucional està impulsat a la vegada per aquestes quatre forces
motrius contradictòries entre elles (sortida, veu, lleialtat i reac-
ció), que es poden entendre com els quatre cavalls que estiren en
direccions oposades la quadriga en el mite de l’auriga de Plató.
Per tant, per dirigir amb èxit el canvi institucional caldria una
espècie de quadre de control que permetés administrar dosis al-
118 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Enrique Gil Calvo
ternes d’aquests quatre elements perquè el sistema adquirís un
desenvolupament harmònic i equilibrat. Tot això a través d’un
arsenal d’incentius contraposats, a l’estil dels nudges de Thaler i
Sunstein (2009), capaços d’actuar com a frens i contrapesos
(checks & balances) com en el liberalisme anglosaxó.
Però un intent com aquest d’harmonització institucional
sembla una utopia tan idealista i irrealitzable com el neoconfu-
cianisme capitalista del govern xinès actual. Perquè, al contrari,
Hirschman (1961) ja ens va advertir que qualsevol procés de
canvi institucional ha de seguir una dinàmica de desenvolupa-
ment desequilibrat, en la qual s’alternen fases de predomini d’un
pol (posem per cas el keynesià fiscal, impulsor de la demanda
agregada) seguides de tombs alternants en sentit oposat (mone-
tarisme facilitador de l’oferta mitjançant la reducció dels costos
de transacció). És el que està passant, per exemple, en la lluita
europea contra la crisi, en què a l’estímul fiscal contracíclic l’ha
seguit la política procíclica d’austeritat a ultrança.
Pel que fa a la resta, com denuncia el pensament conserva-
dor, des de Burke fins a Popper i Hayek, qualsevol intent de diri-
gir amb voluntarisme polític el curs del canvi institucional espon-
tani sembla condemnat d’entrada a fracassar. És el mateix que
ara també predica el neoinstitucionalisme (North, 2001) amb la
seva teoria de la dependència del curs (path dependence) o inèrcia
institucional (Pierson, 2000), que prediu la dificultat de redirigir
el canvi institucional per l’efecte de veto que es deriva de la per-
sistent continuïtat històrica. Per tant, queda descartat qualsevol
intent tecnocràtic de redirigir el curs de la història mitjançant
una revolució from above imposada per decret a còpia de refor-
mes estructurals, com va pretendre fer l’austericidi que va gene-
rar una allau de conseqüències contraproduents i efectes social-
ment perversos.
No, el programa de canvi institucional ha d’aplicar-se amb
molta mà esquerra. I per fer-ho podem recórrer al saber intuïtiu
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Enrique Gil Calvo 119
d’Albert Hirschman, quan va proposar que l’única manera de
tòrcer el curs de la història era enfrontant-hi l’hegeliana astúcia
de la raó històrica (Gil Calvo, 1998). És l’art de navegar contra
el vent (Gil Calvo, 1992), de remar contra corrent o d’enfilar-se
per la muntanya, cosa que implica reaprofitar la inèrcia institu-
cional com a força motriu del canvi institucional. El millor exem-
ple recent el proporciona el malaguanyat president Suárez, quan
va aconseguir amb astúcia que el règim autoritari es transformés
ell mateix sense voler. I ara s’hauria de fer el mateix amb el rè-
gim nascut després de la Transició, buscant aliats per fer-ho als
quatre cantons del quadrilàter per aconseguir que el canvi insti-
tucional emergeixi des de baix per generació espontània.
Primer de tot, el candidat més evident amb qui aliar-se per
impulsar un programa reformista és l’opció de sortida, que té a
favor seu tota la capacitat d’innovació, d’emulació competitiva i
d’iniciativa emprenedora, així com la seva extraordinària visibi-
litat, que li permet desplegar per efecte demostració una potent
capacitat de lideratge a través de l’efecte contagi. Però també es
tracta d’un aliat problemàtic, perquè al marge de la seva pro-
pensió a formar bombolles especulatives i a multiplicar la desi-
gualtat social, no s’ha d’oblidar mai que qualsevol sortida és una
defecció: és a dir, una opció en definitiva desertora, que no pretén
reformar l’ordre institucional en declivi sinó evadir-se’n, fugir de
la crema per abandonar-lo a la seva sort. I això multiplica la
desconfiança i el ressentiment, i destrueix la cohesió social.
En aquest sentit, un aliat potencial molt més útil és la veu
pròpiament dita, que pot anar més bé per al programa transforma-
dor perquè, en romandre al peu del canó disposada a protestar,
sempre comença per exigir un programa de reformes institucio-
nals que pot ser negociat, encarrilat i canalitzat amb un profit
indubtable. Tot i que és veritat que la veu sempre conté el perill
d’una possible deriva cap al radicalisme, perquè llavors ja no es
conforma amb la reforma institucional sinó que comença a rei-
120 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Enrique Gil Calvo
vindicar la ruptura de l’ordre estatuït per eradicar-lo amb el de-
signi voluntarista de reconstruir-lo des de zero. És el pitjor error
de tots. Pel que fa a la lleialtat, potser constitueix la millor base de
suport per reformar el sistema, per la seva constància perseve-
rant i el seu esperit de sacrifici comprovat. Però també presenta
inconvenients, perquè la seva naturalesa pacient i disciplinada la
fa ser massa conservadora i tradicional, quan el que cal són dosis
ingents de reformisme i innovació.
I queda, finalment, la reacció: les elits econòmiques, políti-
ques i mediàtiques que tendiran a vetar el canvi institucional per-
què es resistiran a perdre la seva posició dominant. Oposar-se
frontalment a aquesta elit pot resultar especialment difícil pel
poder de veto que mantenen, que els permet sabotejar amb èxit
tots els intents de reforma institucional mentre esperen encaste-
llats al seu búnquer que passi la tempesta. De manera que per
esquivar la seva resistència el millor és torejar-la, intentant desviar-
la en un sentit favorable al canvi. I aquí és on es pot recórrer a
l’efecte Lampedusa: oferir-los conservar la seva posició domi-
nant a canvi que acceptin liderar amb la seva exemplaritat so-
cial una agenda reformista que no amenaci el seu estatus. I aques-
ta és potser l’estratègia més intel·ligent, perquè per extractives
que puguin arribar a ser si l’ordre legal no ho impedeix, les elits
també monopolitzen l’exemplaritat social. És per això que resul-
ten l’instrument més poderós i eficaç per liderar la reforma insti-
tucional.
REFèREnciEs
Daron Acemoglu y James Robinson (2012). Por qué fracasan los países. Barcelona: Deusto.
Pierre bouRdieu (2008). El sentido práctico [1980]. Madrid: Siglo xxi.
Mary douglAs (1998). Estilos de pensar. Barcelona: Gedisa.
Luis gARicAno (2014). El dilema de España. Barcelona: Península.
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Enrique Gil Calvo 121
Enrique gil cAlVo (1992). «El arte de navegar contra el viento. La travesía de Albert O.
Hirschman». Claves de Razón Práctica, núm. 20, p. 56-62.
Enrique gil cAlVo (1998). «Los trucos de la historia según Hirschman». Claves de Razón
Práctica, núm. 79, p. 50-53.
Enrique gil cAlVo (2001). Nacidos para cambiar. Madrid: Taurus.
Enrique gil cAlVo (2013). Los poderes ocultos: austeridad y resistencia. Madrid: Alianza.
Ander guRRutxAgA (2013). Voces y argumentos de la innovación social. Bilbao: Universidad del
País Vasco.
Albert HiRscHmAn (1961). La estrategia del desarrollo económico. Mèxic: FCE.
Albert HiRscHmAn (1977). Salida, voz y lealtad. Mèxic: FCE.
Albert HiRscHmAn (1986). Interés privado y acción pública. Mèxic: FCE.
Albert HiRscHmAn (1991). Retóricas de la intransigencia. Mèxic: FCE.
Spencer JoHnson (2009). Qui s’ha endut el meu formatge? Com adaptar-nos a un món en constant
canvi. Barcelona: Entramat.
Robert meRton (1980). Teoría y estructura sociales [1968]. Mèxic: FCE.
César molinAs (2013). Qué hacer con España. Barcelona: Destino.
Douglass noRtH (2001). Instituciones, cambio institucional y desempeño económico. Mèxic: FCE.
Andrés oRtegA (2014). Recomponer la democracia. Barcelona: RBA.
Paul PieRson (2000). «Increasing Returns, Path Dependence and the Study of Politics», The
American Political Science Review, vol. 94, núm. 2, juny., p. 251-267.
Richard tHAleR y Cass sunstein (2009). Un pequeño empujón (Nudge). Madrid: Taurus.
Emmanuel todd (1995). La invención de Europa. Barcelona: Tusquets.
Josep Maria Vallès
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Maria Vallès 123
La relació Ca-
talunya-Espanya: dues majories
i el seu context La relació entre Ca-
talunya i l’Estat continua sent una
qüestió pendent a l’agenda política.
Ha passat més d’una dècada des
que es va posar en funcionament el
procés de reforma de l’Estatut cata-
là d’autonomia a partir dels treballs
preliminars de la legislatura cata-
lana de 1999-2003. El seu objectiu
era donar resposta als desajustos
detectats en la pauta de relacions
Catalunya-Estat definida en l’apli-
cació del text estatutari del 1979.
124 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Maria Vallès
Tot i això, una llarga i accidentada sèrie de vicissituds políti-
ques, parlamentàries i jurisdiccionals van fer fracassar l’intent.
En el moment de redactar aquestes notes, el contenciós continua
obert.
Exposaré, primer, algunes dades sobre l’evolució d’aquest
intent prolongat de reajustament politicoinstitucional que ha do-
nat lloc a la formació –a Catalunya i a Espanya– de dues majo-
ries discrepants sobre la interpretació i el tractament de la qües-
tió. Indicaré algunes possibilitats de sortida per al conflicte
entaulat. Finalment, consideraré elements de context que condi-
cionen aquestes possibilitats: a saber, la crisi de legitimitat del
sistema polític espanyol i el canvi d’escala politicoterritorial en
què la globalització situa les societats actuals.
LA REcERcA d’un MOdEL tERRitORiAL EstAbLE.
És una recerca infructuosa amb un llarg recorregut. Coincideix
amb l’accidentada trajectòria del projecte liberal d’estat-nació
que arrenca a Espanya a principis del segle xix. No és necessari
remuntar-se a antecedents més remots, ni al 1479 quan s’unei-
xen sense fusionar-se les corones de Castella i d’Aragó, ni
al 1492 quan capitula el regne nassarita de Granada o al 1512
quan Navarra és conquerida per Castella. Ni tan sols al 1714, quan
Felip V deroga les constitucions de Catalunya per dret de con-
questa.
N’hi ha prou amb examinar el que ha passat des del 1978,
quan es produeix la «transició per transacció» de la dictadura de
Franco a la monarquia liberal-democràtica de Joan Carles I.
Des d’aquell moment, i en termes aproximats, es poden distingir
tres fases en l’articulació d’un nou model territorial.
– En una primera etapa, i a partir del pacte constituent
del 1978, s’elabora un esquema de contorns difusos,
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Maria Vallès 125
però que permet sortir del pas i desbloquejar el profund
desacord inicial.1 Tot i ser molt criticat per alguns juristes
per ambigu i poc ortodox, el model –batejat com a «Es-
tat de les autonomies»– va resultar políticament útil per
donar resposta a un dels principals problemes –si no el
principal de tots– ajornats i agreujats pel franquisme.
Cal observar, però, que l’aplicació posterior de la sorti-
da esbossada a la Constitució va deformar en certa
manera la intenció original dels seus autors i va forçar
la literalitat de la norma. Es va produir, doncs, una pri-
mera «mutació» constitucional que va donar una versió
inesperada de les seves previsions.2 És la versió assumi-
da pels dos partits estatals més grans –PSOE i UCD,
primer, i PP després– durant els anys vuitanta i inicis dels
noranta del segle passat. El resultat pot condensar-se
així: distinció sense efecte pràctic entre innominades
«nacionalitats i regions», exclusió del principi d’autode-
terminació, anivellació del sistema d’autogovern en
quinze comunitats autònomes, règim autonòmic singu-
lar per al País Basc i relació quasi-confederal de l’Estat
amb Navarra.
Aquest desenvolupament imprevist de l’acord constitu-
cional –batejat com a «cafè per a tothom»– va dece-
bre bona part de l’opinió catalana. Tot i això, és innega-
ble que va comportar, en general, un resultat positiu.
Va constituir una oportunitat favorable per estimular
una orteguiana «redempció de les províncies», des-
pertant energies locals sufocades pel tradicional cen-
tralisme de l’Estat. Amb ombres i errors, inevitables i
evitables. I sota la persistent agressió terrorista d’ETA,
resistida a un preu alt, però amb menys costos per
a la democràcia i l’estat de dret que els que eren previ-
sibles, o fins i tot que els produïts a Gran Bretanya
126 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Maria Vallès
en relació amb l’IRA i la situació d’Irlanda del Nord.
Per tot això, s’ha de reconèixer que aquesta etapa de
descentralització intensa i ràpida constitueix un període
sense precedents en la història contemporània espanyo-
la. No és honest ni just oblidar-ho. Ho fan els que
ara converteixen el desenvolupament de les comunitats
autònomes en la «mare de tots els desastres» i n’insinuen
o propugnen l’anul·lació directa o indirecta. Tornaré a
parlar d’això més endavant.
– La segona etapa s’inicia cap a la meitat de la dèca-
da dels noranta quan comencen a manifestar-se les ca-
rències del model territorial adoptat. De vegades són
limitacions que resulten de trets originals defectuosos.
En altres casos són efecte de factors sobrevinguts (in-
grés a la Unió Europea, canvis tecnològics, impacte soci-
al de la immigració...). Com a conseqüència, s’acumu-
len disfuncions competencials, absència de mecanismes
de coordinació Estat – comunitats autònomes, excessos
burocràtics-administratius, desequilibris al sistema de
finançament, etc. A tot això, s’hi suma un factor força
important: la resistència d’una cultura centralista molt
arrelada a bona part d’una administració estatal inca-
paç d’adaptar-se a la dinàmica descentralitzadora que
els acords politicoconstitucionals permetien aplicar.3 En
el cas de Catalunya, es va anar fent més palès que el
tractament formalment igual de les quinze comunitats
autònomes comportava no tan sols resultats desfavora-
bles en matèria financera i competencial, sinó també
l’absència de reconeixement simbòlic dels seus signes
d’identitat com a comunitat nacional.
A partir d’aquest moment es van perfilant dues reac-
cions contraposades. D’una banda, les pretensions de
«tancar el model», però sense oferir precisió explícita so-
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Maria Vallès 127
bre el sentit d’aquesta «clausura», tret de criticar amb
més o menys justificació els presumptes excessos de les
comunitats autònomes. De l’altra, les propostes de revi-
sió dels textos normatius bàsics –Constitució del 1978 i
estatuts d’autonomia–, que intenten activar-ne la po-
tencialitat i explotar-la de manera més funcional. Tot i
això, aquestes propostes de reforma xoquen amb una
concepció sacralitzada de la Constitució, una concep-
ció que –en lloc de reforçar-la– l’exposa al risc d’una
progressiva deslegitimació. El segon govern conser-
vador del president Aznar (2000-2004) agreuja la dis-
paritat d’enfocaments en impulsar una intensiva reivin-
dicació simbòlica i competencial de l’estat-nació i en
menysprear una revisió concertada del model territorial
que n’activés les possibilitats d’innovació.
– Una tercera fase arrenca a principis del segle actual,
quan es posen en funcionament dos intents unilaterals
d’abordar la qüestió: l’anomenat «pla Ibarretxe» per a
la reforma de l’Estatut del País Basc i la iniciativa del
Parlament de Catalunya que desembocaria en el nou
Estatut del 2006. La forma en què totes dues iniciatives
són gestionades i la resistència intransigent que reben
accentuen encara més la tensió entre governs i partits,
radicalitzen posicions d’altres actors socials i produei-
xen canvis significatius en l’opinió pública. De manera
particular, s’han de subratllar els efectes del debat so-
bre l’Estatut català del 2006, la violenta polèmica susci-
tada durant la seva elaboració, la seva impugnació da-
vant del Tribunal Constitucional, la decisió repetidament
ajornada i qüestionada d’aquest tribunal i la seva re-
percussió sobre l’opinió ciutadana, amb efectes contra-
dictoris a Catalunya i a la resta d’Espanya. En aquesta
tercera fase, a més a més, s’ha de comptar amb l’im-
128 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Maria Vallès
pacte de la gran recessió econòmica iniciada el 2008 i
de la crisi institucional del sistema polític espanyol en
conjunt, com indicaré més endavant.
Tot plegat ha conduït a una polarització més gran de
les posicions, a una greu incertesa sobre el desenllaç
de la pugna desencadenada i a una preocupació crei-
xent pels costos que aquesta situació genera en tots els
ordres de la vida col·lectiva. Així ha succeït, de manera
destacada, en l’àmbit empresarial, amb motiu d’alguns
episodis relacionats amb la distribució territorial del po-
der econòmic. Sectors de l’empresariat català que inten-
taven mantenir-se a distància d’un conflicte percebut
com a propi de l’espai polític però no tan rellevant per als
seus interessos directes, es manifesten ara més crítics
amb l’statu quo i s’inclinen també a revisar-lo, especial-
ment pel que fa al sistema de finançament de l’autogo-
vern i a la distribució de les inversions públiques.4
L’EVOLució dE L’Opinió púbLicA: duEs MAJORiEs discREpAnts En cOnFLictE
Com s’ha reflectit aquesta evolució en l’opinió pública? És il-
lustratiu examinar-ne el recorregut durant els últims anys i en els
diferents àmbits territorials: Espanya en conjunt i cada una de les
comunitats autònomes. Detectem trets comuns en aquesta evolu-
ció, cada cop més desfavorables al model territorial vigent, però
discrepants pel que fa al sentit que hauria d’adoptar la renovació.
En aquesta evolució, ressalta la posició de Catalunya, on s’ha
anat configurant una majoria clarament diferenciada i contrapo-
sada a la majoria espanyola. Vegem-ho amb alguns detalls.5
He seleccionat tres indicadors d’opinió que presento als grà-
fics adjunts, atesa la seva distribució a Espanya, a Catalunya i a
la comunitat autònoma de Madrid. La selecció dels casos d’Espa-
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Maria Vallès 129
nya en conjunt i de Catalunya és òbvia, ja que el conflicte polític
n’afecta les relacions mútues. Pel que fa al cas de la comunitat
autònoma de Madrid, la comparació es justifica per un pes polític
específic que supera el que li dóna la important magnitud demo-
gràfica i econòmica. A la comunitat autònoma de Madrid hi te-
nen la base no només les cúpules polítiques i administratives
de l’Estat, sinó també les elits dirigents del capitalisme financer, de
les grans utilities privatitzades durant la dècada dels noranta,
de les empreses d’activitats regulades o contractistes de l’Estat i
dels grans grups mediàtics. Però, alhora, radica a la capital de
l’Estat bona part de la seva comunitat acadèmica i intel·lectual,
juntament amb els sectors de més creativitat cultural i artística.
Sense oblidar que a Madrid hi ha hagut també notables experièn-
cies de mobilització ciutadana com van ser el 15-M o les «marees»
populars en defensa de la sanitat i de l’ensenyament públics. Per
tot això, val la pena fixar-se en el cas de Madrid quan s’examina
com reacciona l’opinió pública davant de qualsevol fenomen
d’interès polític i, en aquest cas, davant la qüestió territorial.
Els tres indicadors examinats són els següents:
a) La comparació entre el grau de descentralització actual
percebuda i el grau de descentralització desitjada en algunes co-
munitats autònomes. Tal com apareix al gràfic 1, només Catalu-
nya, Navarra i el País Basc aspiren a una descentralització més
gran respecte a la percebuda com a existent. Madrid, en canvi,
se situa al pol oposat: és la que més grau de descentralització
percep i és la que més desitjaria disminuir-la.
b) La preferència entre models d’articulació territorial per
a tot Espanya (gràfic 2). Es dóna un contrast anàleg entre
Catalunya –preferència pels models més descentralitzats– i Ma-
drid –preferència pels models menys descentralitzats o sense cap
descentralització. El conjunt d’Espanya se situa en posició inter-
mèdia, tot i que molt més propera a la posició de la comunitat
autònoma de Madrid que a la catalana.
130 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Maria Vallès
gRàFic 1. OPINIÓ SOBRE DESCENTRALITZACIÓ DE L’ESTAT EN ALGUNES C.A. (VALOR SOBRE 10)
6,0
Madrid
Percepció de la situació actual (mitjana sobre 10)
Preferència per situació futura (mitjana sobre 10)
3,7
5,7
4,1
4,9
5,8 5,9
6,5
6,9 7,0
5,0
4,04,1
4,84,6
4,3
Extremadura Canàries Andalusia Galícia Navarra Catalunya País Basc
c) El grau d’autonomia desitjat per a la pròpia comunitat
autònoma. Es registra la mateixa pauta que en els indicadors
anteriors. El conjunt d’Espanya preferiria mantenir-se en la situ-
ació actual, la majoria a Madrid desitjaria comptar amb menys
autogovern del que disposa ara, mentre que Catalunya voldria
per una majoria molt àmplia (prop del 70 per cent) disposar de
més autogovern (gràfic 3).
Font: CIS 2012.
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Maria Vallès 131
11,0
23,1
36,8
2,9
13,9
19,7
16,7
31,6
22,0
27,7
13,2
7,937,4
9,73,5
4,5 8,4 10,0
Catalunya 2012 Espanya 2012 Madrid 2012
68,6
28,9
12,7
19,1
34,0
34,6
8,1
25,8
40,9
4,111,3 11,8
ns/nc
Menor que l’actual (6 comunitats autònomes)
Igual que l’actual (7-8 comunitats autònomes)
Més gran que l’actual (2-3 comunitats autònomes)
Catalunya 2012 Espanya 2012 Madrid 2012
ns/nc
Estat amb autonomies amb possibilitat d’independència
Estat amb autonomies amb més autonomia que actualment
Estat amb autonomies com actualment
Estat amb autonomies amb menys autonomia
Estat sense autonomies
gRàFic 3. GRAU D’AUTONOMIA PREFERIT PER A LA PRÒPIA COMUNITAT AUTÒNOMA
gRàFic 2. PREFERÈNCIA MODEL TERRITORIAL: COMPARACIÓ CATALUNYA-ESPANYA-MADRID
Font: CIS 2012.
Font: CIS 2012.
132 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Maria Vallès
Aquest repàs ràpid dels indicadors descrits és molt eloqüent.
Confirma l’existència de dues majories contraposades, a Espa-
nya i a Catalunya. En el conjunt de l’Estat, es perfila una majo-
ria lleugerament favorable a la conservació del model vigent
(prop d’un terç del total de la població enquestada) en contrast
amb dues tendències revisionistes aproximadament equivalents
però de signe contrari: a favor d’una descentralització més gran
(28 per cent) i a favor d’una recentralització més gran (25 per
cent). Per la seva banda, la distribució de l’opinió a Catalunya
és rotundament diversa: una àmplia majoria (68 per cent) recla-
ma més descentralització, mentre que són minoria (20 per cent)
els que es conformen amb el model vigent. Només una minoria
reduïda (8 per cent) optaria per un retrocés en la descentralitza-
ció. Cal notar, finalment, que el nombre de persones que no es
pronuncien sobre la qüestió és molt menor a Catalunya –aproxi-
madament la meitat– que en el conjunt de l’Estat o a la comuni-
tat autònoma de Madrid.6
La situació descrita és el resultat d’una evolució de l’opinió,
influïda per les limitacions pròpies del sistema i la resistència a
reformar-lo, l’impacte de la Gran Recessió (2008) imputada so-
vint als «excessos» de les comunitats autònomes o el clima creat
per una renovada campanya de to revengista sostinguda pels
que sempre van veure en la descentralització territorial una ero-
sió de la seva posició tradicional de domini: en la política, en
l’altra burocràcia o en el món empresarial.
Tot això –defectes propis, crisi econòmica i instrumentació
partidista i corporativa– ha repercutit sobre l’esmentada evolu-
ció de l’opinió, cristal·litzada en dues majories. A Catalunya, es
nega legitimitat al model perquè se’l considera clarament insufi-
cient en la seva dinàmica descentralitzadora. Al conjunt d’Espa-
nya, una lleugera majoria es conforma amb el que s’ha aconse-
guit o aspira a contraure l’autogovern. És aquesta contraposició
entre majories la que torna al primer pla de la política la proble-
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Maria Vallès 133
màtica relació històrica entre Catalunya i Espanya. Ara té com
a nucli el qüestionament radical de la configuració de l’Estat
nascuda de la transició de la dictadura a la democràcia entre
el 1977 i el 1980. L’ascens de l’opinió independentista a Catalu-
nya expressa la radicalitat d’aquesta impugnació.
dE LA cOnFROntAció A LA nEgOciAció? LEs ViEs dE sORtidA
Les dues majories s’han expressat solemnement en l’àmbit insti-
tucional amb votacions de signe contrari al Parlament de Cata-
lunya i al Congrés dels Diputats. En tots dos casos amb el suport
compacte d’àmplies majories parlamentàries. Les dues majories
s’expressen també de manera contínua en l’escenari mediàtic,
amb profusió d’intervencions que salten ràpidament de l’anàlisi
a la presa de posicionament, o a la desacreditació o l’insult. Pre-
domina, doncs, una dinàmica de confrontació en què cada una
de les parts reclama a la contrària que se sotmeti a la seva posi-
ció. D’una banda, la reclamació d’un replantejament radical de
l’statu quo territorial, fins i tot amb el reconeixement del dret dels
catalans a optar per la separació de l’Estat. De l’altra, l’afirma-
ció d’una indissoluble unitat nacional espanyola, inscrita en la
Constitució com a «línia vermella» infranquejable. Amb les dades
disponibles, no sembla que cap de les parts posseeixi en aquests
moments la capacitat de persuasió ni de coacció suficient per
portar l’altra a una rectificació substantiva de les seves posicions.
És suportable un desacord permanent d’aquesta naturalesa
i de tal magnitud? Ho admetia resignadament Ortega y Gasset
quan el 1931 assenyalava que l’«endurança» era l’única forma
que tenia Espanya de suportar el problema català. Però no sem-
bla que el pronòstic orteguià fos gaire encertat, en vista del que
ha passat des d’aleshores. Ara tampoc no sembla possible. Per
tant, és recomanable explorar les possibilitats d’una revisió del
134 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Maria Vallès
model territorial que permetin descarregar la tensió acumulada.
No es tracta de buscar una «sortida» amb garantia de duració
indefinida, perquè la política democràtica aspira a donar una
resposta temporal a situacions canviants, no a confeccionar re-
ceptes perfectes i immutables. Des d’aquesta perspectiva de mo-
dèstia raonable, les alternatives disponibles per a una negociació
giren al voltant de cinc grans línies.7
La primera consisteix en una recentralització gradual del
sistema existent. Sembla que és l’opció adoptada fins ara per
l’actual govern conservador del president Rajoy, tal com es des-
prèn d’una sèrie de decisions importants en matèries diverses:
fiscal, financera, municipal, educativa, laboral, mediambiental,
etc. És una involució que satisfà bona part de l’opinió espanyola,
fins i tot governs i poblacions d’algunes comunitats autònomes
que veuen reduïda la seva pròpia esfera d’autogovern. En canvi,
no afavoreix gens la possibilitat de convèncer l’opinió catalana
majoritària perquè alteri el sentit de les seves aspiracions. Més
aviat al contrari.
Una segona opció de sentit oposat a l’anterior apuntaria a
incrementar el grau de descentralització territorial sense variar
gaire les bases de l’esquema actual. Al meu parer, és un camí
obert, però amb poc recorregut. Ho va posar de manifest l’intent
de reforma estatutària emprès des de Catalunya i que va desem-
bocar en el controvertit Estatut del 2006. Una eventual expansió
de la descentralització sense transformacions de fons en el model
no corregiria alguns dels seus defectes capitals ni donaria res-
posta a la qüestió que es plantejava aleshores i que es planteja
ara des de Catalunya.
Una tercera pista apunta a l’adopció d’un model federal.
Però l’etiqueta federal amaga formats molt variats, tal com revela
l’ampli catàleg d’estats federals existents. Ho són Alemanya, Suïs-
sa, els Estats Units o el Canadà. Però també Rússia, l’Índia,
Mèxic, l’Argentina, Sud-àfrica o Nigèria. En qualsevol cas, la
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Maria Vallès 135
seva viabilitat dependria del fet que la proposta inclogués preci-
sions més importants que les subministrades fins ara pels seus
promotors. L’aplicació a Espanya d’una fórmula federal presen-
ta, a més a més, dos inconvenients. En primer lloc, l’aclimatació
d’aquest principi organitzatiu a la cultura política espanyola pot
ser bastant problemàtica en vista de les tradicions centralistes
consolidades en els seus partits i en les seves elits administratives.
Un segon inconvenient el planteja la necessitat de combinar la
tendència homogeneïtzadora pròpia del federalisme amb el fet
que Catalunya –juntament amb Navarra i el País Basc– mante-
nen la demanda d’un reconeixement singular, una demanda que
es troba precisament a l’origen del conflicte.
Un quart escenari permetria estendre a Catalunya la «via
navarresa» d’accés a l’autogovern. Es tractaria de repetir el dis-
cret confederalisme existent entre l’Estat i aquella Comunitat. O
entre el Regne d’Espanya i el Regne de Navarra, si es prefereix
apel·lar a les seves arrels tradicionals. Ho qualifico de confedera-
lisme discret per un doble motiu: perquè no és pròpiament la
confederació dels manuals i perquè el seu caràcter excepcional i
una mica extravagant passa desapercebut discretament als de-
fensors reconsagrats de l’ortodòxia constitucional. Sigui com si-
gui, la relació establerta entre l’Estat i la Comunitat navarresa
sembla acceptada i satisfactòria per a totes dues parts, tant la
part simbòlica, com la competencial i la fiscal. Algunes veus han
suggerit recentment –amb menció o sense del precedent navar-
rès– la possibilitat d’una relació similar entre l’Estat i Catalu-
nya, una relació que compta amb un exemple molt consolidat i
que no sembla haver soscavat fatalment els fonaments de l’ac-
tual ordre constitucional.
Finalment, hi ha sobre la taula una eventual separació entre
Catalunya i Espanya, encara que se li oposin importants obsta-
cles legals, econòmics i simbòlics. És possible imaginar una sepa-
ració amistosa o una separació agra i turbulenta; amb costos
136 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Maria Vallès
elevats en tots dos casos i per a totes dues parts, però menors
potser en la primera que en la segona. Per desgràcia, no sembla
que la separació amistosa sigui imaginable en vista del cli-
ma que ens envolta. Ens hauríem de resignar, per tant, que pas-
sés la segona opció, tot i saber que la seva naturalesa conflictiva
tampoc no exclouria una negociació per resoldre multitud de
qüestions de fet i de dret.
Aquestes són les pistes de sortida del conflicte que hauria
d’explorar una negociació desitjable i inevitable. És probable que
aquesta negociació arribi més tard del que és convenient, quan
ja s’hagin produït incidents de recorregut que no siguin gens fa-
vorables per a un autèntic clima negociador. Disminuir aquests
incidents i la seva gravetat hauria de ser obligació dels que res-
ponsablement desitgen aconseguir els seus objectius sense caure
en costos inacceptables per a dues parts que, d’una manera o
l’altra, hauran de conservar alguna mena de relació. Alhora, és
imprescindible considerar en quin context es produirà una even-
tual negociació i examinar en què la propicia i en què la dificul-
ta, tal com apunto a continuació.
EL cOntExt: cRisi instituciOnAL, cAnVi d’EscALA tERRitORiAL i dEMOcRàciA
El retorn de la qüestió catalana –que és, en realitat, la qüestió
d’una nova definició politicoinstitucional d’Espanya– al primer
pla de l’agenda política no pot deslligar-se de dos fenòmens que
l’envolten i condicionen.
– El primer és la situació inestable del sistema polític es-
panyol en conjunt. Igual que va passar en ocasions an-
teriors en què la societat espanyola i la societat catala-
na es van enfrontar per la mateixa qüestió –el 1918, el
1931 o el 1978–, la relació Catalunya-Espanya es re-
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Maria Vallès 137
planteja en el moment que donen senyals de greu fatiga
els materials institucionals i culturals amb què es va
construir el sistema polític erigit durant la transició a la
democràcia. Aquesta fatiga –o, si es prefereix, la seva
pèrdua de legitimitat– no afecta només l’organització
territorial. També la pateixen altres elements: la garan-
tia efectiva dels drets individuals, especialment dels
drets socials i econòmics, els instruments bàsics de la
democràcia representativa –partits, parlament– o l’ad-
ministració de justícia, sense oblidar el paper discutit de
la monarquia en l’entramat institucional. Aquest desgast
se solapa amb defectes de la cultura política, poc o gens
favorables a un funcionament satisfactori de la demo-
cràcia: la dinàmica de crispació entre forces polítiques, el
biaix simplificador i sectari de bona part dels mitjans de
comunicació, la penetració de la corrupció, etc.
Aquesta crisi general dificulta la possibilitat d’una so-
lució immediata del conflicte territorial, perquè no es
podrà abordar de manera aïllada, o separar-lo de les
altres qüestions que susciten les transformacions gene-
racionals, culturals, socioeconòmiques i tecnològiques.
Aquestes transformacions han propiciat noves formes
de mobilització ciutadana i de relació amb les institu-
cions: n’hi ha prou amb fixar l’atenció en la funció de
les xarxes socials en la distribució d’informació i l’orga-
nització de campanyes i mobilitzacions. Són transfor-
macions que influeixen la recerca d’un nou model terri-
torial. Difícilment prosperarà, per exemple, un model
que sigui producte d’una transacció entre elits: haurà
de comptar amb la intervenció de la ciutadania en un
grau més alt que el que es va admetre en el passat.
– El segon fenomen a considerar quan es busca una sor-
tida al problema és l’innegable canvi d’escala experi-
138 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Maria Vallès
mentat per la política actual. L’organització territorial
a Espanya i, en particular, les relacions entre Catalu-
nya i l’Estat no poden continuar sent abordades des de
la perspectiva doctrinal de l’«estat nació sobirà» com a
subjecte principal de la política, tal com proposava el
segle xix. Ni el que anomenem globalització, ni el pro-
cés d’integració europea permeten continuar conside-
rant la condició –adquirida o reivindicada– d’un estat
com a punt de referència per a una comunitat políti-
ca que aspira a gestionar els seus assumptes comuns.
Perquè aquesta capacitat de gestió està condicionada,
compartida i articulada amb altres importants centres
de decisió. Grans àrees metropolitanes, ens polítics ter-
ritorials no reconeguts com a estats sobirans, organit-
zacions supraestatals d’àmbit internacional o regional,
microempreses d’àmbit mundial: aquests són els agents
que intervenen avui dia en la definició i l’aplicació de
polítiques públiques. D’aquí que la posició relativa que
cada comunitat ocupa en aquesta xarxa tan àmplia i
tan diversa tingui més transcendència que la delimita-
ció territorial de les seves presumptes competències ex-
clusives o sobiranes.
Són molt poques les comunitats polítiques a les quals
s’atribueix el rang estatal que gaudeixen realment de
sobirania, entesa com a poder exclusiu i il·limitat. Pre-
dominen, en canvi, les comunitats «postsobiranes» que
integren la xarxa de la política global. Al mateix temps,
no tenen per què ser comunitats «nacionals» perquè
el reconeixement necessari de les identitats col·lectives
dels que comparteixen memòria històrica, idioma, ex-
pressions culturals, etc., no sempre coincideix amb una
demarcació territorial perfetament delimitada. Més en-
cara quan les migracions massives i l’extensió i capita-
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Maria Vallès 139
lització de tot tipus de comunicacions han propiciat la
juxtaposició de col·lectius amb identificació social molt
diversa. Es van constituint, doncs, comunitats «postna-
cionals», en el sentit que en aquestes comunitats ja no es
poden solapar de manera exacta i automàtica la refe-
rència nacional, la referència territorial i la referència
política.
Una observació final. En el rerefons de tots dos fenòmens
–la crisi específica del sistema polític espanyol i el canvi d’escala
que porta a l'obsolescència progressiva de l’«estat nació»– rea-
pareix el repte que les noves condicions socioeconòmiques i cul-
turals del nostre món plantegen als defensors del principi demo-
cràtic. La intervenció lliure i igual de tots els membres d’una
comunitat en els assumptes que els afecten és la substància
d’aquest principi. El que està en joc, per tant, és la traducció
efectiva d’aquest principi en el sistema polític espanyol i en les
noves relacions que han de mantenir Catalunya i Espanya com
a part d’una xarxa política global. Ni una cosa ni l’altra no po-
den ser contemplades com un problema localista. Al contrari.
Sigui quin sigui el tractament que rebin, constituiran una mostra
més –en les coses positives i en les negatives– de la tensió que hi
ha entre els que abandonen aquell principi i els que sostenen que
l’horitzó democràtic continua sent la meta irrenunciable per a
una societat que vol ser més humana, justa i lliure.
ALgunEs REFERènciEs
bAlFouR, S.; QuiRogA, A. España reinventada. Nación e identidad desde la transición. Madrid,
2007.
boRJA, J. Cartes de lluny i de prop. Incerteses i propostes de reconstrucció democràtica. Barcelona,
2013.
140 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Maria Vallès
cAminAl, M. El federalismo pluralista. Del federalismo nacional al federalismo plurinacional. Barce-
lona, 2002.
cRoucH, C. Posdemocracia. Madrid, 2004.
gómez mendozA, J.; lois gonzález, R.C.; nel·lo colom, O. (eds.). Repensar el Estado. San-
tiago de Compostela, 2013.
HAbeRmAs, J. La constelación postnacional. Ensayos políticos. Barcelona, 2000.
HobsbAwm, E.J. Naciones y nacionalismo desde 1780. Barcelona, 2000.
KeAting, M. «Rethinking Sovereignty: Independence-lite, devolution-max and national ac-
commodation». Revista d’Estudis Autonòmics i Federals, vol. 16 (2012), p. 9-29.
KeAting, M. Plurinational democracy: stateless nations in a post-sovereignty era. Oxford, 2001.
lóPez buRniol, J. J. España desde una esquina. Federalismo o autodeterminación. Madrid, 2008.
Powell, C. España en democracia 1975-2000. Barcelona, 2001.
sáncHez cuencA, I. La impotencia democrática. Madrid, 2014.
VAllès, J. M. «La política autonómica como política de reforma institucional». A cotARelo,
R. (comp.). Transición y consolidación democrática 1975-1986. Madrid, 1992.
VázQuez montAlbán, M. La aznaridad. Barcelona, 2003.
1. El model es formalitza en les corresponents normes constitucionals i legislatives. Les línies
bàsiques es tracen en les disposicions inserides al títol preliminar i al títol VIII de la Consti-
tució. Pel cas de Catalunya ja es comptava amb el reconeixement de la Generalitat i del seu
president com a institució preconstitucional per a l’autogovern de Catalunya (RDL 41/1977,
de 29 de setembre, sobre el restabliment provisional de la Generalitat de Catalunya). Sol
passar-se per alt aquest Reial Decret Llei que conferia a la Generalitat republicana un reco-
neixement en certa manera extraconstitucional i que l’aproximava vistosament a la situació
atorgada a la dinastia borbònica i al monarca que la representava.
2. S’entén per mutació constitucional un canvi produït en la seva interpretació i aplicació,
sense haver procedit prèviament a una reforma formal del text.
3. És significativa, pel que fa a això, la continuïtat de departaments ministerials, direccions i
subdireccions generals en àmbits amb competències que han estat transferides, completa-
ment o en gran part, a les comunitats autònomes. Tan criticable i poc justificable és aquesta
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Maria Vallès 141
continuïtat com la multiplicació d’òrgans autonòmics, criticada incessantment per alguns
poders socials i mitjans de comunicació.
4. Em refereixo a qüestions que se situen a la intersecció de l’àmbit polític i l’empresarial,
com són l’oposició a la fracassada OPA de Gas Natural sobre Endesa, la resistència politico-
burocràtica al trasllat a Barcelona de la seu de la Comissió Nacional del Mercat de Teleco-
municacions, la negativa a una gestió descentralitzada de l’aeroport de Barcelona per faci-
litar-ne l’expansió o el repetit ajornament de les inversions estatals a l’anomenat «corredor
ferroviari mediterrani» en benefici de l’extensió de l’AVE en trajectes d’impacte econòmic molt
menys positiu.
5. L’anàlisi depèn de les dades subministrades per les enquestes d’opinió administrades pel
Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), adscrit al Ministeri de la Presidència del Go-
vern espanyol. Les dades per a l’elaboració dels gràfics corresponen al CIS, Baròmetre auto-
nòmic 2956 (2012) que va utilitzar una mostra molt àmplia. També estan disponibles les
dades subministrades per altres instituts d’investigació. Per exemple, l’Institut de Ciències
Polítiques i Socials (ICPS), adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, i el Centre d’Es-
tudis d’Opinió (CEO), dependent del Departament d’Economia i Coneixement de la Gene-
ralitat de Catalunya. En aquestes notes, he preferit utilitzar únicament les dades proporcio-
nades pel CIS per la homogeneïtat relativa del seu tractament.
6. De manera deliberada, es deixen al marge d’aquesta exposició els casos del País Basc i de
Navarra, l’opinió pública dels quals també es manifesta de manera excèntrica respecte a la
tendència dominant al conjunt estatal. Cada un presenta característiques diverses i per
aquest motiu he preferit no discutir-los en aquest comentari.
7. Evito exposar els detalls del tractament jurídic-constitucional per a cada una de les línies
examinades. Entenc que els arguments legals tenen un paper no menor en el debat i la reso-
lució d’aquest contenciós. Però no són els únics ni els decisius perquè els acompanyen factors
d’altres tipus: econòmics, simbòlics, coactius, emocionals, geoestratègics, etc. És la combina-
ció de tots la que decanta finalment l’opció més viable.
Hi
ha
sor
tid
a p
er a
la
zon
a e
uro
? D
an
i R
odri
ck
Cri
si e
con
òmic
a,
cris
i p
olít
ica
An
tón
io V
itor
ino
Est
ratè
gia
i p
olít
ica
fisc
al
Jea
n P
isa
ni-
Fer
ry
El
pro
tecc
ion
ism
e co
m a
ob
sta
cle
per
al
crei
xem
ent
Ka
rel
de
Gu
cht
Dani Rodrick
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Dani Rodrick 145
Hi ha sortida per
a la zona euro? Sembla que
l’austeritat ha passat de moda a
la zona euro –almenys de moment.
Brussel·les ha donat a Espanya,
França i els Països Baixos totes les
pròrrogues possibles perquè com-
pleixin els seus objectius del tres per
cent de dèficit, i fins i tot els diri-
gents del govern alemany ara ad-
meten que cal alguna cosa més que
estrènyer el cinturó fiscal per reani-
mar les economies de la perifèria.
Podem veure el que no ha funcio-
nat amb l’ajuda del gràfic 1. Els
146 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Dani Rodrick
països que van haver de reduir el dèficit exterior ho van fer,
però al preu de generar una taxa d’atur interior enorme. Com
mostra el gràfic, com més alt és el reajustament extern, més alt
l’augment de la desocupació. El balanç exterior s’ha aconseguit
a costa de l’empitjorament del balanç interior.
Un factor aparentment positiu és que la productivitat la-
boral ha estat augmentant als països de la perifèria. Això pro-
met més competitivitat d’aquests països i una sortida de la tram-
pa desocupació alta/creixement baix. Però, si mirem amb aten-
ció com s’ha aconseguit aquest increment en la productivitat,
les conclusions són preocupants. Com mostra el gràfic 2, el que
ha passat, de fet, a Espanya, Irlanda i Portugal és que l’ocupa-
ció ha caigut més ràpidament que la producció, cosa que ha
generat una millora en la productivitat que no és més que un
miratge. En qualsevol recuperació normal, l’ocupació hauria
d’augmentar, eliminant així aquestes pujades insostenibles de la
productivitat.
Per tant, què necessitem per sortir d’aquest mal equilibri que
amenaça l’estabilitat social i política? La solució de la Comis-
sió Europea és una reforma estructural; per ser més específics,
una relaxació de les restriccions d’acomiadament i d’altres re-
gulacions del mercat laboral, la liberalització de les professions i
l’eliminació dels controls als mercats de béns i serveis.
Però això és posar vi nou en bots vells. Reformes estructurals
com aquestes ja eren part dels paquets de la troica des del co-
mençament. A Grècia, Espanya i altres països els van dir des del
principi que aquestes reformes eren necessàries per estimular la
productivitat i la competitivitat, i ajudar a reanimar el creixement.
Tres anys més tard, l’experiència de Grècia és reveladora.
Com reconeix un nou informe del Fons Monetari Internacional
(FMI), les reformes estructurals no han aconseguit produir els
efectes desitjats, en part perquè es troben amb dificultats políti-
ques i d’implementació, i en part perquè el seu potencial per aug-
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Dani Rodrick 147
mentar el creixement a curt termini es va sobreestimar. Les refor-
mes laborals a Espanya tampoc no han funcionat com s’esperava.
Tot això no hauria d’haver estat una sorpresa. A la pràctica,
la reforma estructural augmenta la productivitat a través de dos
canals complementaris. Primer: els sectors amb una productivi-
tat baixa acomiaden treballadors; i segon: els sectors amb una
productivitat alta s’expandeixen i contracten més treballadors.
Perquè les reformes puguin incrementar la productivitat a escala
de l’economia general, han de funcionar tots dos processos.
En condicions de demanda agregada deprimida, com ho
són les de la perifèria d’Europa, el segon mecanisme és molt
poc –o gens– operatiu. És fàcil veure’n els motius: facilitar
l’acomiadament de treballadors o la creació de nous negocis té
molt poc efecte en la contractació quan les empreses ja presen-
ten un excés de capacitat i tenen problemes per trobar consumi-
dors. Per tant, només tenim el primer efecte en funcionament, i
en realitat amb tendència a incrementar, més que a reduir, la
desocupació. L’experiència d’Amèrica Llatina amb la reforma
estructural és plena d’exemples similars.
De manera que, per molt que aquests països s’hi esforcin, la
reforma estructural –per molt desitjable que sigui a llarg termi-
ni– no és una solució per a aquest problema del creixement a curt
termini. El plantejament de Brussel·les no és gaire nou, i no hi ha
gaires motius per esperar que aquesta estratègia «nova» funcioni
més bé que la vella.
La perifèria de la zona euro té un problema tant d’estoc com
de flux. L’estoc de deute és excessiu, i no té prou competitivitat per
aconseguir un balanç exterior sense una deflació i desocupació
nacionals importants. Això requereix un mètode dual que abordi
tots dos problemes de manera simultània. L’estratègia imperant
dirigida a l’austeritat fiscal en el deute i la reforma estructural en
la competitivitat ha produït nivells de desocupació que amenacen
l’estabilitat social i política. Cal alguna cosa diferent.
148 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Dani Rodrick
La manera més directa d’afrontar el problema del deute és
una reducció del mateix deute, acompanyada d’una recapitalit-
zació dels bancs que patiran grans pèrdues com a conseqüència
d'això. Pot semblar extrem, però senzillament reconeix la realitat
que gran part del deute existent no es retornarà si no és amb
un flux de finançament oficial continuat. Com va afirmar Ken
Rogoff fa poc, «el joc de fer veure el contrari no pot continuar
indefinidament». L’FMI ara també reconeix que potser hauria es-
tat millor reestructurar el deute grec des del principi que no pas
entrar en una «operació de contenció».
La reducció del deute per si sola obre el camí al creixement,
però no el desencadena directament. És una lliçó que es des-
prèn, per exemple, de l’experiència d’Amèrica Llatina amb el Pla
Brady. Com mostra el gràfic 3, en la majoria dels casos llati-
noamericans la recuperació del creixement precedeix la reducció
del deute. I l’augment realment notable del creixement apareix
anys més tard, més com a resultat dels preus de consum que de
la reducció del deute per si mateixa.
Per tant, també calen polítiques dirigides directament a un
reequilibri de la despesa dins de la zona euro i un desplaçament
de la despesa en les economies perifèriques. Parlem, concreta-
ment, de: polítiques per impulsar la demanda a tota la zona euro
i estimular més despesa en països creditors, especialment a Ale-
manya; polítiques que tinguin com a objectiu reduir els preus no
comerciables; polítiques d’ingressos per reduir els salaris del sec-
tor privat d’una manera coordinada; i un objectiu d’inflació del
Banc Central Europeu (BCE) més alt que deixi espai per a canvis
en el tipus de canvi real a través de canvis nominals.
Aquestes accions requeririen que Alemanya acceptés una
inflació més alta i unes pèrdues explícites dels bancs. En termes
polítics, això vol dir que Alemanya ha d’adoptar un discurs dife-
rent sobre la naturalesa de la crisi. En lloc d’una lliçó de mora-
litat que oposa l’actitud malgastadora del sud amb la frugalitat
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Dani Rodrick 149
treballadora del nord, els líders alemanys han de representar-la
com una crisi d’interdependència en una unió econòmica (i, de
manera incipient, política). El paper que han de tenir en la seva
resolució ha de ser tan important com el que van tenir en la seva
instigació.
No es pot negar que s’està reconeixent la interdependència
mútua. «Si hi ha violència als carrers de Madrid, o caos polític
a Itàlia, és un problema enorme per a Alemanya», va dir fa poc
un dels principals assessors de Merkel. O, en paraules de Timo-
thy Garton Ash, «l’oportunitat que s’obre després de les eleccions
alemanyes és extremament important».
França, probablement, tindrà un paper crític en tot això.
França és prou gran perquè, si dóna suport plenament als paï-
sos de la perifèria, Alemanya quedi aïllada i hagi de respondre.
Però fins ara França continua tenint massa ganes de separar-se
dels països del sud, per por que se la jutgi pel mateix patró en els
mercats financers.
En última instància, una unió econòmica europea viable re-
quereix una reducció de l’heterogeneïtat estructural i de l’ordre
institucional (especialment en els mercats laborals) a tota la
Unió. Per tant, els arguments d’Alemanya no deixen de tenir una
base vàlida: a llarg termini, els països s’han d’assemblar més els
uns als altres si volen viure a la mateixa casa.
Però la zona euro s’enfronta a un problema a curt termini que
té una naturalesa molt més keynesiana, i per al qual les solucions
estructurals a llarg termini són, en el millor dels casos, inefecti-
ves, i, en el pitjor, perjudicials. Centrar-se massa en els problemes
estructurals, en detriment de les polítiques keynesianes, farà que
aquest llarg termini sigui inabastable i, per tant, irrellevant.
1. Basat en observacions fetes a la Reunió del Cercle d’Economia a Sitges, Barcelona, l’1 de
juny de 2013, i inspirat en l’article «Europe’s Way Out» (La sortida d’Europa) per a Project
Syndicate del 12 de juny de 2013.
150 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Dani Rodrick
5 10 15 20 25
20
15
10
5
0
-5
-10
Font: càlculs de l'autor.
Irlanda
Grècia
gRàFic 1. CANVIS EN EL BALANç INTERIOR I ExTERIOR
Relació entre els canvis en desocupació i el balanç exterior, 2008-2013M
illora
en el
com
pte c
orre
nt
(pun
ts pe
rcen
tuals
del
PNB)
Augment de la desocupació (punts percentuals)
EspanyaPortugal
Grècia Irlanda Portugal Espanya
20
15
10
5
0
-5
-10
-15
-20
-25
Nota: el canvi en la desocupació es mostra amb un signe negatiu.Font: FMI, World Economic Outlook (Perspectives de l’economia mundial), abril 2013.
gRàFic 2. ANàLISI DEL CANVI EN PRODUCTIVITAT LABORAL
Productivitat laboral (des dels punts màxims fins als més recents)
Productivitat laboralProducció realOcupació
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Dani Rodrick 151
gRàFic 3. EL PLA BRADY I EL CREIxEMENT A L’AMÈRICA LLATINA
ArgentinaBrasil Mèxic
16.000
14.000
12.000
10.000
8.000
6.000
4.000
2.000
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
Nota: el PNB per càpita és a l’eix vertical. Les barres verticals indiquen dates oficials dels acords de reducció del deute. Font: càlculs de l’autor.
PerúUruguai
António Vitorino
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / António Vitorino 153
Crisi econòmica,
crisi política Fins ara hem parlat
de la crisi financera, d’una crisi que
s’ha traslladat a l’economia real i a
la societat. Però no hem d’oblidar
que també ens enfrontem a una cri-
si política. I ja sabem quina sol ser
la recepta per arreglar les crisis po-
lítiques a Europa: començar deba-
tent institucions i acabar modificant
els tractats. Desgraciadament, i pre-
nent el títol del llibre de Carmen
Reinhart, This time is different, aquest
cop l’enginyeria constitucional no
podrà resoldre els problemes de la
154 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / António Vitorino
crisi política per un motiu molt senzill: aquesta crisi política no és
sinó una crisi de la legitimitat mateixa del projecte europeu.
Si donem un cop d’ull a l’estudi del Pew Research Center’s
Global Attitudes Project1 de maig del 2013, arribarem a la con-
clusió que el suport al projecte europeu entre l’opinió pública dels
estats membres ha caigut en una mitjana de més del 25% a tota
la Unió Europea: a França, per exemple, ha caigut, en un any,
un 20%, i aquí a Espanya més del 30% l’últim any. En termes
mitjans, la confiança en les institucions europees es troba sota
mínims històrics, gairebé no arriba al 50%.
Ara bé, també hi ha bons indicadors. El primer és que, en
contrast amb aquest panorama, la mateixa mostra manté un
suport molt elevat a la moneda única europea, la qual cosa pot
semblar contradictòria: si bé ha disminuït la confiança en les
institucions comunes, una mitjana de més del 60% dels països de
la zona euro donen suport a la continuïtat de l’euro. Encara més,
els que se’n mostren més partidaris són, per la seva situació d’ex-
trema debilitat, els grecs (69%), tot i que els alemanys també es
mostren més entusiastes que la mitjana (66%).
Des d’un punt de vista polític, la meva opinió és que, en gran
manera, les causes d’aquesta crisi s’han manifestat a través de la
crisi econòmica, però la veritat és que les seves arrels vénen
d’abans, d’un fet molt simple: històricament, el projecte europeu
s’ha vist legitimat pels seus resultats. La Unió Europea, en efecte,
es tracta d’una creació de les elits a través d’acords polítics, con-
sentida popularment de manera més o menys implícita quan ha
mostrat com a resultat la prosperitat, el desenvolupament econò-
mic general i la solidaritat entre estats i pobles amb nivells molt
heterogenis de desenvolupament econòmic.
En aquest sentit, el problema actual resideix en la dificul-
tat que tenen els ciutadans d’apreciar-ne els resultats. I és que
existeix la percepció que el model d’integració regional que és la
Unió Europea ja no produeix els mateixos resultats que havia
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / António Vitorino 155
produït en el passat, abans de la globalització. Així doncs,
la gran qüestió és saber en quina mesura la integració regional
europea, tal com l’hem concebuda els últims seixanta anys,
pot continuar sent un instrument eficaç en el context en què
vivim.
I aquí he de dir que la resposta de la ciutadania és molt més
avançada que la dels polítics o, com a mínim, que la seva retòri-
ca: els ciutadans acrediten profundament que vivim en un món
de profundes interdependències, molt més significatives que en el
passat; i que la necessitat de guanyar competitivitat i escala al
nivell global és també una demostració de poder i, per tant, és
fonamental. Em sembla que és aquí on hem de treballar per re-
cuperar el suport dels ciutadans pel projecte europeu.
Vegem, per exemple, la situació respecte a Alemanya. Sem-
bla que, després de criticar Brussel·les durant anys, l’última moda
europea és parlar malament dels alemanys. I, si bé és just que
als alemanys se’ls critiqui quan toca, també se’ls hauria d’elo-
giar quan s’ho mereixen. I, en aquest sentit, em sembla que és
molt injust que als països del sud es digui que la solidaritat no
existeix, la qual cosa no és certa: ara més que mai, si no existís la
solidaritat, països com Portugal estarien en situació de bancar-
rota.
Ara bé, sí que és cert que les explicacions que la cancelle-
ra alemanya ha donat als seus ciutadans pel que fa a les neces-
sitats de la solidaritat han estat parcials, i que, a llarg termini,
li provocaran problemes. Explicacions com que «som solidaris
amb països que treballen poc, que són poc aplicats, que són poc
disciplinats...» són discriminatòries, injustes i sovint no es corres-
ponen amb la realitat, a més a més de crear una falsa idea
d’altruisme. Així mateix, el problema radica a defensar l’interès
nacional alemany en el marc d’una solució global europea.
D’altra banda, les conseqüències d’aquest discurs semblen para-
doxals: en el sondeig que he mencionat abans trobem que una
156 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / António Vitorino
majoria d’alemanys estan disposats a rescatar altres estats, a
més dels que han estat rescatats fins ara. Veiem, doncs, que en
l’opinió pública alemanya existeix una consciència molt elevada
de la profunda interdependència en què vivim en el projecte
europeu.
Com podem superar aquesta situació? En primer lloc, em
sembla que les respostes han de comportar solucions polítiques,
sobre la substància de les polítiques i no tan sols retòrica. Tenir
les prioritats clares i saber distingir quines són les emergències a
curt termini i quines les reformes estructurals que haurien d’in-
troduir-se a llarg termini.
A curt termini, sens dubte, el problema fonamental és la de-
socupació i, més concretament, la desocupació juvenil: ens tro-
bem davant un risc molt seriós de perdre tota una generació per
al projecte europeu. La retòrica de la reconciliació francoalema-
nya va ser molt important per a una generació però, per als joves
d’ara, sembla que Europa sigui l’origen d’un problema d’atur
massiu. I és que un 24% dels joves europeus no té feina. Les xifres
actuals al sud d’Europa són veritablement aterridores i insoste-
nibles des del punt de vista de la cohesió i la pau social. Si els
7.000 milions d’euros destinats a la lluita contra la desocupació
juvenil no arriben ràpidament al terreny de l’economia real, ja
podem oblidar-nos de poder restablir qualsevol lligam entre les
generacions més joves i el projecte europeu.
Un altre repte és consolidar el mercat intern europeu. Sens
dubte, aquest és un altre punt clau per reactivar l’economia. El
creixement econòmic no tan sols ha de consistir a solucionar els
problemes financers de les empreses. Això és molt important, in-
dubtablement, però també s’ha de reconèixer que el mercat
intern dels serveis o la nova economia digital són dos elements
essencials del creixement econòmic europeu.
I, sens dubte, s’ha de consolidar la moneda única. Pel que fa
a això, s’haurien de prendre algunes decisions interpel·lant tots i
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / António Vitorino 157
cadascun dels estats membres de la Unió Europea. En algun
moment, hi haurà qui digui que hem de fer el salt cap al federa-
lisme. «La solució és el federalisme integral, el superestat europeu
o el superestat federal europeu». Si he de ser sincer, no crec que
sigui així. Des del punt de vista conceptual, no m’ho imagino.
Des del punt de vista de la capacitat política, tampoc no veig que,
enmig d’una crisi, en un moment de crisi de confiança entre els
estats, un projecte de federació integral pugui avançar. Ara bé,
l’alternativa és tornar al proteccionisme nacional i a les monedes
nacionals: «com que hi ha una discriminació» –diuen alguns– «no
és possible construir una zona monetària comuna en països amb
elevats diferencials de creixement econòmic. Oblidem-ho tot i
tornem a les monedes nacionals». Aquesta és la teoria de purifi-
cació de l’euro que alguns defensen, és a dir, que l’euro ha de ser
una moneda forta que utilitzin els països amb bones condicions
econòmiques, i la resta han de ser expulsats, perquè entrar a
l’euro va ser una decisió errònia per a alguns. Per mi, totes dues
visions han de ser rebutjades i combatudes.
Llavors, quin és el camí? A mi em sembla que l'opció hau-
ria de ser el que anomenaria federalisme funcional: s’han d’esco-
llir quins són els punts d’aplicació essencials per garantir la co-
hesió europea, i fer transferències de sobirania a la Unió de
manera molt selectiva. I per fer-ho s’han de contestar tres qües-
tions. La primera és molt senzilla: s’ha de reconèixer que la zona
euro és el cor del futur de la integració europea. És a dir, que el
nucli dur d’aprofundiment del projecte europeu ha de residir en
els estats membres de la zona euro, que previsiblement no canvia-
ran, perquè no sembla que a curt termini hi hagi d’haver nous
països que accedeixin a la moneda única. I és per això que em
sembla que la zona euro hauria de funcionar sota el principi de
la cooperació reforçada, la lògica del qual implica permetre
a aquells estats que ho desitgin avançar en la integració euro-
pea, mentre es permet no fer-ho a aquells que no ho vulguin,
158 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / António Vitorino
sense que això comporti impedir que els que vulguin avançar
puguin fer-ho.
La moneda única, en aquest sentit, no constitueix un meca-
nisme de cooperació reforçada si ens atenem a la definició dels
tractats, però sí des del punt de vista del federalisme funcional,
la qual cosa implica una major necessitat de polítiques comu-
nes més profundes, un aspecte en el qual s’està avançant amb el
Fiscal Compact i que s’haurà de consolidar encara més a través
de la Unió Bancària, tenint en compte el fet que aquest aprofun-
diment –a disset– causarà impactes colaterals en el funciona-
ment del mercat intern als vint-i-vuit estats membres de la zona
euro.
I potser aquesta és una de les qüestions més difícils i més
complexes que tenim en el futur. Com és possible aprofundir en
la integració i coordinació de polítiques fiscals i econòmiques
sense causar danys irreversibles al gran mercat intern dels vint-
i-vuit? David Vegara ha parlat del supervisor únic i de l’agència
bancària europea. Hem tingut un exemple molt recent de com
ha estat necessari equilibrar l’existència d’un supervisor únic a la
zona euro amb regles comunes aplicables al mercat financer eu-
ropeu, que és el mercat intern dels vint-i-vuit. I, tot i que en el
futur la compatibilització de les dues velocitats serà encara més
complicada que en el passat, ha de ser essencial.
El segon requisit és fonamental: reconciliar França i Alema-
nya. En aquest sentit, s’ha de reconèixer que la relació entre
els dos països es troba actualment sota mínims històrics. Sense
un acord entre francesos i alemanys sobre els fonaments per a
l’aprofundiment de la moneda única, no hi ha cap futur en el
projecte d’integració europea.
En això, també hi influeix el fet que, en la meva opinió, l’uni-
polarisme alemany s’està acabant. Contràriament al que sol dir-
se, els alemanys no volen ser una potència dominant europea,
sinó que són una potència poc inclinada a ser-ho: només es
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / António Vitorino 159
mouen quan s’han de moure, i la seva lentitud no es deu només
al fet que no volen pagar. Això és només una part de la veritat.
L’altra part de la veritat és que, des d’una perspectiva política,
Alemanya no ha sabut adaptar-se al seu nou estatus de lideratge
europeu, per fer-ho s’ha de prendre el temps que necessiti. I això
no passa només en assumptes econòmics: en el marc de la seva
política exterior, per exemple, el cas de Líbia és paradigmàtic si
es compara amb el que ha estat la doctrina alemanya de parti-
cipació en missions exteriors del govern Schröder-Fischer. Amb
la decisió que han pres sobre Líbia es veu molt clar que els ale-
manys tenen més dificultats a assumir un paper geopolític que fa
deu anys, sobretot en els casos en què això comporta la partici-
pació de les seves forces armades.
En definitiva, no dono per fet que Alemanya tingui una am-
bició de dominació europea. Em sembla que ho fa per necessitat,
per pressió i, sobretot, que ho ha de fer en conjunció amb França.
I sovint s’ha de reconèixer que, per culpa de temes interns, Fran-
ça no està a l’altura de les circumstàncies.
Deixant de banda l’eix francoalemany, també és fonamen-
tal conservar el Regne Unit a la Unió Europea. És cert que els
britànics poden arribar a ser molt difícils. A Portugal, per exem-
ple, els anomenen la pèrfida Albió, perquè hi tenim l’aliança exte-
rior més longeva del món –des del 1320–. Nosaltres importem els
seus trens i ells el vi de Porto. I, tot i que els britànics siguin molt
complicats, no és possible entendre l’equilibri recíproc entre Ber-
lín i París sense tenir en compte el triangle que conformen amb
Londres. L’eix no és a dues bandes, sinó que passa alguna cosa
semblant al que passava amb els tres mosqueters, que de fet
n’eren un més, perquè el Regne Unit condiciona l’equilibri intern
francoalemany i si parlem, per exemple, de la viabilitat d’un
tractat de lliure comerç amb els Estats Units –que és una ne-
cessitat fonamental–, és impensable sense comptar amb els bri-
tànics.
160 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / António Vitorino
És per això que la qüestió britànica és molt més important
del que sembla. A França està molt estesa l’opinió que els brità-
nics haurien de sortir de la Unió Europea perquè creen moltís-
sims problemes, però aquesta és una equivocació històrica molt
greu. No es pot deixar que els britànics marxin, la qual cosa vol
dir, també, que no paguem el preu que els britànics posen a la
seva permanència a la Unió. Si bé existeixen unes regles que
s’han de complir, s’ha de destacar la importància de disposar
d’alguna mena de flexibilitat en la negociació amb els britànics.
Finalment, arribem a la qüestió de si és necessària la modi-
ficació dels tractats per portar a terme tot això. La veritat és que
hi ha poques possibilitats de començar un canvi dels tractats en
els pròxims anys, per dos motius fonamentals. En primer lloc,
perquè als líders polítics els fa certa por la modificació dels trac-
tats després de l’experiència del Tractat de Lisboa, el procés
d’aprovació del qual es va allargar durant deu anys; i, d’altra
banda, perquè un nou tractat hauria de passar pel filtre del vot
popular a molts països i sembla improbable que, en període de
crisi, atur i dubtes sobre el procés d’integració europea, el resul-
tat fos el més positiu.
Llavors, què hem de fer? Com deia la meva àvia, qui no té
un gos caça amb un gat. És a dir, que les decisions jurídiques de
base legal que han de ser adoptades, ho seran sobre la base de trac-
tats intergovernamentals que atribuiran a les institucions euro-
pees el màxim de competències possibles. Em sembla que el Fis-
cal Compact establirà un precedent, perquè es tracta d’una opció
molt interessant. No és un tractat de la Unió Europea, sinó un
tractat intergovernamental que desenvolupa una política comu-
na europea, la Política de la Unió Econòmica i Monetària. A més
a més, atribueix competències molt importants a les institucions
europees i, més concretament, a la Comissió, que ha perdut influèn-
cia política i que és la gran beneficiària des del punt de vista de
les competències en matèria de gestió de la Unió Econòmica
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / António Vitorino 161
i Monetària. Qui s’hauria imaginat que es donaria a la Comissió
un droit de regard i de recomanació sobre els pressupostos nacio-
nals fa cinc anys? Doncs el té, i no precisament gràcies als trac-
tats europeus, sinó a un tractat intergovernamental que atribueix
competències a la Comissió i a l’Eurogrup, que tindrà un paper
fonamental en el futur, i també al Tribunal de Justícia de la Unió
Europea. Això es farà durant la fase de transició fins al moment
en què els canvis que s’han d’introduir a curt termini i que són
incompatibles amb una revisió profunda dels tractats s’hi puguin
consolidar de manera formal.
1. «The New Sick Man of Europe: the European Union». Pew Research Center [Washington
DC] (13/05/2013). Disponible a: http://www.pewglobal.org/files/2013/05/Pew-Research-
Center-Global-Attitudes-Project-European-Union-Report-FINAL-FOR-PRINT-
May-13-2013.pdf
Jean Pisani-Ferry
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Jean Pisani-Ferry 163
Estratègia i po-
lítica fiscal Hi ha un debat en mar-
xa sobre austeritat i creixement, i
participants i observadors adopten
posicions diferents. En primer lloc,
s’ha de tenir en compte la impor-
tància del moment actual, perquè,
per descomptat, estem intentant
redefinir tota l’estratègia política
en funció dels resultats obtinguts.
Ens trobem davant d’una redefini-
ció que s’està gestant ara mateix,
i això s’ha de tenir en compte. Una
actitud freqüent comporta mirar
enrere i preguntar-se: ha canviat
164 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Jean Pisani-Ferry
alguna cosa després de les mesures que s’han adoptat? Quines
n’han estat les conseqüències? Es tracta només d’una qüestió de
relacions públiques, de cara a la galeria, que no donarà fruits
concrets?
He seguit i analitzat aquest debat i vull començar parlant
de fets. D’entrada, hauríem de partir del reconeixement de la
situació fiscal a Europa, que està passant per un moment de crisi
que podem explicar a través de cinc característiques adverses. En
primer lloc, un nivell alt de deute. No estem parlant d’un rècord
mundial, però tenim països on afecta el 100% del PIB. En segon
lloc, tenim nivells elevats de tributació, de manera que les millo-
res que són possibles en aquest aspecte són limitades. En tercer
lloc, el creixement de la productivitat és baix, amb poc potencial
de millora, i els problemes relatius al deute són molt més difí-
cils d’abordar en països amb un creixement baix. En quart lloc,
topem amb l’obstacle que suposa l’envelliment de la població,
que és extensible a totes les nacions, però està liderat pels grans
països europeus. Finalment, ens trobem en una unió monetària, i
durant aquesta crisi hem après que les sobiranies en aquest tipus
d’unió són fràgils, perquè la possibilitat de monetitzar el deute
es redueix, i també perquè les opcions que té el Banc Central
per intervenir en el mercat són limitades. No es pot comparar el
Regne Unit amb Espanya, encara que les seves situacions siguin
similars. De fet, pel que fa als títols i els valors, les seves situa-
cions són molt diferents.
Tot això explica per què ens està costant tant sortir de la
crisi i per què hi continuem immersos. El Fons Monetari Interna-
cional (FMI) i altres institucions i persones han afirmat que els
països europeus no s’haurien de comparar amb els Estats Units,
però, malgrat tot, establirem una sèrie de paral·lelismes per
intentar entendre d’on sorgeixen els problemes i com es poden
pal·liar.
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Jean Pisani-Ferry 165
EL FRAcàs dE L’EstRAtègiA FiscAL A EuROpA
Un altre fet del qual hem de partir és que l’estratègia fiscal no ha
funcionat. Es va adoptar el 2009, quan ja teníem un paquet d’es-
tímuls, i recordo que a la tardor del mateix any va començar el
debat per arribar a la solució. Europa estava obsessionada a po-
sar en funcionament un paquet d’estímuls, i el 2010, i sobretot de
cara al 2011, el procés va avançar. En alguns països va comen-
çar fins i tot abans però, en definitiva, tot l’esforç de consolidació
va trigar molt més a engegar que als Estats Units. Podem inten-
tar trobar un indicador, i el que he escollit és observar el dèficit
adaptat al cicle. El punt més alt depèn del país i de l’any, i de
cara al 2012 ens fixarem en quina proporció s’ha eliminat, obser-
varem quina és la ràtio d’aquest dèficit ajustat que ha quedat
suprimida en arribar a aquest any. Al Japó és zero, i de fet ha
augmentat. Als Estats Units és un 25%, a França un 40%, a Es-
panya un 50%, a Itàlia un 66%, a Grècia un 85% i a Alemanya
el 100%. És a dir, que els països europeus –i aquí podria citar
altres exemples– han aplicat una política de consolidació fiscal
molt més agressiva.
Comparativament, els Estats Units l’han ajornada de fac-
to fins al 2013, i va passar una mica per accident. Aquest país
té una manera molt particular d’administrar les seves polítiques
fiscals, perquè tot depèn de si s’acorden al Congrés o no, i ca-
lia arribar a un acord per evitar l’abisme fiscal. Al principi no
van aconseguir aquest acord, però finalment, el 2013, es va
aconseguir el reajustament. Els Estats Units ho van aprofi-
tar, però la part important de les reformes va arribar més tard
aquell any.
A Europa fa més temps que hi treballem i, no obstant això,
l’estratègia que hem aplicat no ha donat els fruits que n’esperà-
vem. Sí que ha exercit un cert ajust cíclic, però no ha funcionat
en termes de rendiment econòmic, ja que tenim una recessió de dos
166 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Jean Pisani-Ferry
dígits. El dèficit també ha estat pitjor que l’adaptat als cicles, i els
índexs de deute han augmentat. En resum, el pla ha fallat.
No és que ens penséssim que teníem un problema fiscal pa-
lès, sinó que ho sabíem del cert, però el 2009 les debilitats de
l’economia privada es van subestimar. El 2010 i posteriorment,
es va suposar que el problema era sobretot de naturalesa fiscal
i, a més a més de la debilitat de l’economia privada, es van sub-
estimar els problemes bancaris, els de deute creditici o els de
competitivitat. Es va donar per fet que, a poc a poc, les econo-
mies privades se n’anirien sortint i es va decidir que s’havia de
donar prioritat a la consolidació fiscal pública.
La qualitat de l’ajust fiscal i com es concretaria va quedar
en segon pla, el més important era dur-lo a terme. Em sembla
recordar que en un estudi de l’FMI del 2010 es preguntava als
governs com actuarien, i que tots van respondre el mateix: que
quan aconseguissin la consolidació fiscal, que acabava de co-
mençar, el que farien des del punt de vista tributari era ampliar
la base impositiva i introduir una sèrie de reformes tributàries.
Així, quedaria garantida una imputació molt àmplia amb uns
índexs força baixos i, per tant, l’efectivitat fiscal. Van dir que
aprofitarien per millorar tot el sistema tributari i, des del punt
de vista de la despesa, retallarien de manera selectiva i conser-
varien la inversió que fos important per al creixement, com la
corresponent a l’àmbit educatiu, a les infraestructures o a la re-
cerca.
Si ara fem balanç del que han fet, ha estat precisament el
contrari. Un altre problema és que molts països, amb la necessi-
tat urgent d’actuar a causa de les circumstàncies, han augmen-
tat els impostos i han retallat de manera indiscriminada, amb la
qual cosa la qualitat de les reformes ha estat nefasta. La interac-
ció entre la sostenibilitat fiscal i el creixement nominal del PIB es
va passar per alt, no es van adonar que si, simultàniament, has
de millorar la competitivitat –és a dir, reduir preus i millorar al-
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Jean Pisani-Ferry 167
hora la situació fiscal–, es produeix una tensió entre tots dos ele-
ments. I això és el que va passar, a un nivell extrem, en el cas de
Grècia.
Recordem que Grècia va reestructurar el deute, i si ens fixem
en el que s’esperava que passés al principi, les previsions de l’FMI
per a la ràtio del 2013 eren d’un 100% del PIB. De fet, ara estem
parlant del 280% del PIB, i mentrestant el que s’ha fet és rees-
tructurar el deute. Què va passar? Van convergir diversos factors,
però els dos més importants eren els següents: d’una banda, la
reestructuració del deute i la reducció de la taxa del deute
un 20% del PIB, i de l’altra, la reducció del PIB, que va augmen-
tar la ràtio del deute. Aquesta interacció entre consolidació fiscal
i desenvolupament econòmic va ser molt adversa, i Grècia n’és
un cas extrem, però, en més o menys grau, veiem el mateix feno-
men i les conseqüències pertinents a molts països.
D’altra banda, em sembla que analitzar el problema país
per país, sense consciència que existia una dimensió comuna, va
ser un error. La mesura d’aquesta tensió entre consolidació fiscal
i competitivitat es feia particularment palesa al sud, i també de-
penia en gran manera del que passava al nord, i, per tant, no es
podia fer país per país. Es considerava que cadascun faria el que
hagués de fer i que obtindríem un resultat global satisfactori, i en
aquest sentit penso que es va pecar d’un excés d’optimisme.
El resultat és una mica inquietant, perquè els Estats Units i
Europa parteixen de situacions molt similars: després de la ca-
tàstrofe inicial que s’origina als Estats Units, el sistema financer
es col·lapsa. Tots dos entren en una depressió profunda i, cinc
anys més tard, als Estats Units observem creixement i un PIB per
sobre del nivell del 2007, mentre que a Europa, al contrari, con-
tinuem en una recessió i amb un PIB que es manté per sota dels
nivells del 2007. I si no ens centrem només en el deute públic, sinó
també en el deute privat, als Estats Units veiem que es redueix,
tant a l’Estat i a les empreses com a les famílies, i s’aconsegueix
168 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Jean Pisani-Ferry
un augment del 25% del PIB. A Europa tenim un 40% de PIB
perquè vam incrementar menys el deute públic, però vam tenir
un augment del deute privat a causa de la situació de les empre-
ses que es van endeutar més, de les famílies que es van endeutar
més, i que no van poder reduir el deute tant com van poder fer-ho
als Estats Units amb diferents procediments. I si fem cas de les
previsions al punt més alt del deute públic, tant a la zona euro
com als Estats Units aquesta dinàmica no canviarà.
De fet, l’èmfasi que hem posat en la consolidació fiscal no
ha revertit en una millora substancial pel que fa a la sostenibili-
tat fiscal. Això es pot atribuir a l’estratègia que hem mencionat,
però només en part, també hi ha altres problemes que no hem
d’infravalorar. Però, en definitiva, la conseqüència ha estat una
pèrdua de credibilitat, perquè fixar-se uns objectius per a una data
determinada i no complir-los va deslegitimant la proposta.
LA iMpORtànciA dE L’EsFORç cOMpARAdA AMb ELs REsuLtAts
El que proposo és plantejar un nou enfocament. La Comissió ha
recomanat frenar aquest tipus de situacions i ha plantejat una
extensió de dos anys de termini per a tres països: Espanya, Fran-
ça i els Països Baixos. És un enfocament no nominal i pot
semblar una mica abstracte, però a la pràctica es tracta de trans-
metre als governs que el que és important és l’esforç, no els resul-
tats. Perquè els resultats no depenen únicament de les accions
empreses, sinó també de la conjuntura. L’esforç, al contrari, de-
pèn exclusivament de tu. Proposo també centrar-nos en el creixe-
ment, però sense fites precipitades i impossibles de complir.
Em sembla que l’enfocament que plantejo és sensat i asse-
nyat, i obre un nou potencial en diversos àmbits; en els problemes
en el sector bancari, per exemple. Un objectiu a assolir és una
supervisió comuna dels bancs, revisar la qualitat dels seus actius
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Jean Pisani-Ferry 169
abans de fer-se càrrec de les entitats. Tenim amb una oportunitat
excel·lent per fer una cosa que hauríem d’haver fet fa molt temps,
que és una neteja en aquest sector.
Queden algunes qüestions pendents, com la de la credibili-
tat. Hem d’assegurar-nos que s’aprofita bé el temps, que no es-
tem postergant les coses. Cal establir una estratègia a l’hora
d’emprendre les reformes, establir quines s’han de prioritzar, i
s’ha de tenir en compte la dimensió d’Europa i factors com la
falta de credibilitat que hem mencionat.
A Europa tenim un marc fiscal molt extens que s’ha anat
construint amb els anys, i hi ha moltes iniciatives i tractats legis-
latius, com el tractat fiscal, i moltes altres estructures o marcs
que permeten emprendre accions fiscals. Tot i això, penso que no
els estem utilitzant de manera òptima. Fer servir aquestes inicia-
tives per monitoritzar el que fan actualment els governs també
ho pot fer perfectament el mercat, així que, per la part que ens
toca, ens hauríem de centrar en utilitzar-les precisament per ga-
rantir que guanyem credibilitat, que els problemes es poden re-
soldre.
Per a un govern és molt difícil comprometre’s a alguna cosa
de cara al futur mantenint la credibilitat; suposa un repte. El
marc fiscal s’ha d’utilitzar amb aquesta finalitat, per garantir
que quan els governs es comprometen, compliran els seus com-
promisos. Així aconseguirem suscitar confiança en els mercats i
no tan sols postergar els problemes i amagar-los sota la catifa.
Cal establir estratègies a mitjà termini, cal establir un diàleg i
sol·licitar als governs que no enviïn només fulls de càlcul buits a
Brussel·les, sinó documentació amb autèntic significat, amb un
compromís de futur. Tot això representarà un autèntic incentiu.
Sóc conscient que el president del meu país és reticent a les
recomanacions de la Comissió, i que hi ha una línia fina entre
establir les prioritats, d'una banda, i, de l'altra, decidir quines són
les eleccions precises, les decisions que s’han de prendre, com
170 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Jean Pisani-Ferry
abordarà una problemàtica el govern. Em sembla que Brussel·les
no ha d’imposar als governs tot el que han de fer, sinó dir-los:
aquesta reforma té màxima prioritat, cal abordar-la perquè
forma part de la sostenibilitat. La manera d’abordar aquesta
reforma dependrà del govern en qüestió, que és el que ha de
debatre-ho i decidir-ho, i al meu país s’ha fet així amb els interlo-
cutors socials.
Centrem-nos ara en les reformes. Quan tens una llista tan
llarga, o bé et decantes pel més fàcil, o bé esculls el que té millor
aspecte, encara que no sigui gaire estratègic, aquest ha estat i
continua sent el risc de no saber exactament quina reforma im-
plantar. En la conjuntura actual –de poc creixement, o nul, i en
alguns casos fins i tot de recessió–, en què tenim problemes
d’oferta i de demanda, hem de prioritzar reformes que millorin
l’oferta a mitjà termini, i també la demanda a curt termini. Per
exemple, les reformes en el mercat de productes poden resultar
útils quan hi ha limitacions d’oferta determinades per una nor-
mativa. També es pot incentivar un creixement a curt termini, i la
reforma de la base impositiva pot tenir conseqüències positives a
curt –i fins i tot a mitjà– termini. La meva proposta és que esti-
guem més atents a aquesta seqüenciació.
LA diMEnsió EuROpEA
Pel que fa a la dimensió europea, es tracta d’un tema difícil, per-
què el primer impuls és afirmar que els països amb problemes
han d’afrontar-los en lloc de demanar als altres que els ajudin; és
fàcil caure en aquesta temptació. D’altra banda, s’ha engegat
un debat al voltant de la situació laboral i de les iniciatives que
es poden emprendre per afrontar-la. Un altre cop, podem dir
que en aquest debat imperen les relacions públiques, que hi ha
més xerrameca que una altra cosa, però em sembla que també és
el reconeixement de l’existència d’una dimensió comuna, que no
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Jean Pisani-Ferry 171
es pot dir senzillament: és el teu problema, espavila’t. La decisió
inicial d’invertir 6.000 milions en aquest àmbit no és tan alta
com podria semblar, 150 euros l’any per aturat no representen
tant. Això és el que s’hauria de promoure en els pròxims dos anys
fiscals, prescindint d’un enfocament basat en els drets incondicio-
nals que té en compte xifres del PIB de no se sap quan.
Al contrari, cal fer servir aquestes mesures per estimular
nous enfocaments, experiments i projectes, sobre una base
d’igualtat per contribuir a una millora, especialment en la situa-
ció dels joves. En aquest sentit, si les mesures són efectives, les
iniciatives es poden matisar de cara a projectes molt positius. Si
es procedís d’aquesta manera, es redistribuiria fins a cert punt la
riquesa laboral entre els diversos països, i això ens encarrilaria
cap al rumb adequat. El debat no pot convertir-se en una trans-
ferència massiva dels uns cap als altres, sinó que s’ha de fer te-
nint en compte la dimensió europea en conjunt.
Karel de Gucht
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Karel de Gucht 173
El proteccionisme
com a obstacle per al creixement
La tasca que ens espera en el futur
promet ser àrdua, perquè, per dir-
ho d’una manera suau, a Europa
estem vivint una època molt difí-
cil. Durant pràcticament cinc anys
hem passat per una crisi financera,
d’ocupació, de creixement, i Espa-
nya no n'és cap excepció. Ens tro-
bem davant d’un país amb greus
problemes de dèficit, i també amb
un nivell de desocupació elevat que
està generant misèries econòmiques
a gran part de la població.
174 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Karel de Gucht
Aquest cas sense precedents ens exigeix trobar solucions més
creatives, i per fer-ho hem d’anar més enllà de tot el que hem fet
fins ara. No hem de tenir por de renunciar al passat a l’hora
d’obrir un nou camí de futur, però, alhora, hem d’anar amb
compte, perquè quan descartem enfocaments del passat, de ve-
gades no aprenem les lliçons que ens podrien transmetre.
Seré més explícit: atesa la naturalesa internacional de la
crisi, possiblement no serà sorprenent que alguns opinin que el
problema rau en la globalització. En vista de la dimensió euro-
pea de les nostres dificultats, és natural que creguin que és la
Unió en si el que està alentint la recuperació, però es tracta
d’opinions equivocades, i si els féssim gaire cas estaríem avan-
çant per un camí que no contribuiria al creixement de l’econo-
mia, sinó a generar inestabilitat i accentuar el declivi. Així doncs,
és molt important que els polítics, els empresaris i els acadèmics
continuïn defensant la integració econòmica al continent i a tot
el món.
EspAnyA i LA sEVA ObERtuRA EcOnòMicA
Comencem analitzant el cas d’Espanya, on estem presenciant
problemes importants als quals el país ha de plantar cara, però
potser abans de precipitar-nos amb conclusions hauríem d’ana-
litzar-ne la història. A partir dels anys seixanta, però sobretot
dels setanta, el creixement d’Espanya ha coincidit amb l’obertu-
ra de la seva economia a la Unió Europea i, a través de la Unió
Europea, a tot el món. Es tracta d’un període de gairebé cinquan-
ta anys en una trajectòria de creixement molt intensa, i, tot i que
els darrers han estat difícils, això no vol dir que li haguem de treu-
re importància. Fins i tot si ens centrem en aquests anys més re-
cents, el país es troba actualment en una situació en què pot pros-
perar, perquè les exportacions estan reduint la profunditat de la
recessió. Espanya acaba d’anunciar el primer superàvit en expor-
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Karel de Gucht 175
tació de productes des de fa molts anys, i aquest any l’economia
reflectirà un superàvit dels comptes en determinats sectors per
primera vegada en molt temps. D’altra banda, molts líders em-
presarials estan intentant aplicar aquest èxit comercial a les pe-
tites empreses, la qual cosa constitueix un encert. Si el que vol és
recuperar-se, Espanya no necessita menys obertura, sinó més.
LA VALEntiA dE L’EnFOcAMEnt LibERAL
El mateix passa a la resta de països d’Europa, la recuperació
s’accelerarà gràcies als seus vincles amb la resta del món, perquè
l’exportació genera creixement en dos sentits. D’una banda, a
través de la demanda dels productes i serveis que exporten les
empreses europees. S’espera que el 90% del creixement mundial
tingui lloc fora de les fronteres d’Europa a partir del 2015, que ja
queda molt a prop, i aquesta és una situació que no podem desa-
profitar. D’altra banda, des del punt de vista de l’oferta, es re-
dueix el cost de les entrades i ens obliga a ser més productius,
més competitius.
En un món en què la cadena de valor és completament in-
ternacional, aquest fenomen es fa més palès. El 13% del valor de
les exportacions europees prové de les matèries primeres i de pro-
ductes d’algun altre tipus, així que per ser competitius a escala
internacional i satisfer la demanda fora de les nostres fronte-
res, hem d’importar els productes als millors preus. Això vol dir
que hem de ser molt conscients del risc del proteccionisme als
nostres països, però també a l’estranger.
La resposta a la crisi no ha comportat el tancament de mer-
cats que temíem el 2008. Segons l’ Organització Mundial del
Comerç (OMC), es calcula que tan sols el 3% del comerç està
afectat per les noves mesures de restricció comercial que s’han
adoptat des del seu inici, però, tot i això, encara que s’esperava
que una part d’aquestes mesures fossin temporals, ara per ara el
176 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Karel de Gucht
80% continuen vigents. I atesa la dinàmica social imperant, com
més profunda sigui la crisi, més alt serà el risc que es tanquin els
mercats.
El risc es veu agreujat per un debat renovat entre els en-
focaments liberals i mercantilistes en l’àmbit del comerç. Ho
estem veient, precisament, gràcies a l’èxit comercial d’alguns paï-
sos desenvolupats, com ara la Xina. Personalment, em sembla que
l’enfocament liberal continua guanyant la partida en aquest de-
bat, i que els miracles econòmics del món emergent s’han basat en
una abundància de mà d’obra i en una obertura gradual dels
mercats mundials. La intervenció, la ingerència governamental,
també ha estat important, sobretot a l’hora de millorar l’entorn
comercial de tal manera que s’afavoreixi l’èxit de les empreses.
Evidentment, moltes polítiques que s’han aplicat van més
enllà d’aquests límits, i ens preocupa que puguin suposar un de-
savantatge per a les empreses europees, però penso que les eco-
nomies emergents han tingut èxit malgrat aquests enfocaments,
no gràcies a ells. I que, amb el temps, això es posarà de manifest
cada vegada més, a mesura que les economies emergents s’ado-
nin que el seu salt decisiu cap a la prosperitat exigeix més flexibi-
litat.
L’espera d’un model alternatiu encoratja una crida al pro-
teccionisme en molts països i hem de combatre aquesta tempta-
ció, perquè les conseqüències són reals. Hi ha una evolució a
gran escala cap al proteccionisme, i la seva materialització com-
porta riscos. El simple acte de sospesar-lo com a possibilitat ja té
per si mateix efectes negatius, perquè no hi ha gaires empreses
que no estiguin connectades amb la resta del món d’una manera
o d’una altra. Per poder dur a terme plans de futur, han de tenir
la seguretat que l’accés als clients i a les matèries primeres és
estable, i el risc del proteccionisme genera incertesa, inseguretat,
i pot afectar el sector privat encara més que les conseqüències de
la seva implantació.
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Karel de Gucht 177
unA ALiAnçA tRAnsAtLànticA AMb ELs EstAts units
Aquest és un dels motius principals pels quals la Comissió
Europea ha proposat obrir una negociació per a una alian-
ça transatlàntica comercial amb els Estats Units. Les dues prin-
cipals economies del món representen la meitat del PIB i el 30%
del comerç mundial, i si aconsegueixen arribar a un punt en
comú, seria el senyal que esperem, el missatge que necessitem
transmetre. L’aliança també ajudaria a fomentar la confiança
entre el sector privat. Però hem de ser ambiciosos perquè, gràcies
a diverses tandes de liberalització des de l’OMC, moltes de les
barreres al comerç entre les dues economies ja han estat elimi-
nades.
Els aranzels mitjans als Estats Units són del 4,5%, i a Euro-
pa del 5,2%. També tenim uns mercats de serveis força oberts,
com demostra el comerç entre les dues economies. Hi ha, a més
a més, polítiques d’inversió, i els gairebé cinc bilions d’euros que
tenim invertits en aquest mercat en són una bona prova; de ma-
nera que, si realment volem acabar d’obrir els nostres mercats,
hem d’oferir avantatges, confiança, i anar més enllà de les mesu-
res que hem adoptat fins ara.
Què vol dir això? Evidentment, implica acabar d’eliminar els
últims aranzels que continuen vigents. Aquest és el punt de par-
tida, perquè encara que una part tingui índexs baixos, d’altres
més específics són força elevats. En això hem de ser ferms, mal-
grat que, evidentment, sorgiran reticències. A més a més, aquesta
negociació ha d’eliminar necessàriament els obstacles que van
més enllà de les nostres fronteres. Hem de treballar per una ma-
jor liberalització del comerç i dels serveis, la qual cosa impli-
ca, per exemple, incentivar polítiques de llicències i qualificacions
per als proveïdors de serveis. Obrir-nos encara més a la inversió
significa eliminar els límits legals sobre la titularitat estrangera
de les empreses i millorar, a més a més, l’accés de les empreses a
178 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Karel de Gucht
les compres governamentals, la qual cosa comporta canviar les
normatives a tots els nivells, no tan sols al nivell federal als Estats
Units. També ens queda molta feina per fer en tot l’àmbit de les
barreres al comerç.
Hi ha algunes diferències entre els diferents enfocaments re-
guladors, però en definitiva el que fan és bloquejar el comerç,
sovint amb aranzels del 10% al 20% per producte. En la gran
majoria dels casos, els reguladors dels dos costats de l’Atlàntic
no pretenen imposar obstacles, precisament perquè també volen
fomentar el benestar dels seus ciutadans i es preocupen pel medi
ambient, encara que puguem advertir un cert proteccionisme
sota la superfície. Cada regulador té el seu propi parer, i sovint
els resultats que s’obtenen són diferents i fins i tot contradictoris.
En certa manera, hi ha cultures reguladores diferents que persis-
tiran, però també tenim moltíssims exemples del fet que, encara
que les normatives siguin diferents, moltes vegades continuen en-
davant per pura inèrcia, perquè parteixen de sistemes diferents
que podríem conciliar.
Pensem en això: algú se sent menys segur conduint un Seat
fabricat aquí que en un cotxe als Estats Units? Té menys con-
fiança en un fàrmac un pacient que el consumeix aquí que un
altre que ho fa als Estats Units? Aquests són els tipus de regula-
ció que hem d’acordar durant aquesta negociació. Els canvis ga-
rantiran protecció al consumidor, que per això regulem, però
facilitaran alhora el comerç i la inversió.
AVAntAtgEs indubtAbLEs
Si som capaços d’aconseguir-ho, els avantatges aniran més enllà
de la confiança i ho faran en dos sentits. D’una banda, de forma
directa, generant creixement: es calcula que a Europa en con-
junt, un cop tingui vigència l’acord, podem esperar un augment
del 0,5 del PIB, i a llarg termini obtindrem millores que redunda-
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Karel de Gucht 179
ran en productivitat. Per Espanya en concret, es pot esperar que
els guanys també siguin significatius, ja que l’any passat aquest
país va tenir un superàvit comercial amb els Estats Units, i l’11%
de les seves exportacions fora de la Unió Europea té per destí
Amèrica del Nord. Les empreses espanyoles de l’àmbit de la
construcció, les infraestructures públiques, els serveis, l’alimenta-
ció i les begudes són les que més es beneficiaran d’aquest tipus
d’acords. En una època tan difícil econòmicament com la que
vivim –els ciutadans espanyols probablement saben què vull dir
millor que els d’altres països–, no ens podem permetre rebutjar
una oportunitat com aquesta.
El segon avantatge té relació amb l’impacte que tindrà
l’acord sobre la resta del món. Per començar, les economies d’al-
tres regions del planeta obtindran beneficis econòmics directes
derivats d’aquest acord, i estem parlant de xifres de prop de
99.000 milions d’euros. Europa s’obrirà als mercats nord-ameri-
cans sense perjudicar-nos com va succeir amb altres enfocaments
anteriors, encara que les disciplines de l’OMC també són indis-
pensables per al negoci internacional. És cert que hi ha llacunes,
sobretot en l'àmbit legislatiu, però si volem una governança co-
mercial executiva, aquestes llacunes o límits que hem detectat
hauran de superar-se a través de la negociació. Gràcies a això
podrem experimentar amb les regles, la negociació ens servirà de
laboratori, i atès el pes econòmic conjunt, els nous estàndards
transatlàntics tindran un efecte important en la resta del món
perquè aquesta tasca, que al principi resultava molt difícil, sigui
més senzilla. Això no vol dir que no haguem de negociar amb
altres socis, com la Xina, l’Índia o el Brasil, les economies emer-
gents.
El profit que obtindrem de totes aquestes converses és evi-
dent. Ens trobem davant d’un missatge clar contra el proteccio-
nisme, un reforç al creixement que ens prepara per a la nova
ronda de liberalització comercial, però només ho podem aconse-
180 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Karel de Gucht
guir si no defallim en la nostra ambició. Tant la Unió Euro-
pea com els Estats Units han de ser capaços d’abordar les temà-
tiques més sensibles perquè aquest acord doni els fruits que se
n’esperen, i hi ha una sèrie de sectors que, segons certs individus,
han de quedar fora de la negociació, com ara l’audiovisual. En
aquest cas ens costarà molt arribar a una conclusió satisfactòria,
i la veritat és que no ens interessa rebutjar res. Hem de defensar
el que nosaltres considerem fonamental, i ells faran el mateix. Hi
haurà unes línies infranquejables, com en qualsevol negociació,
però hem de ser valents per poder abordar qualsevol aspecte, si
no volem que els avantatges es redueixin substancialment.
Per descomptat, l’èxit d’aquest acord estarà condicionat
pel suport que obtingui. Ja hem vist que hi ha temes problemà-
tics que poden fer-nos descarrilar i, com en qualsevol nego-
ciació comercial, hi haurà qui critiqui l’obertura. El risc que
presenten és evident perquè, al capdavall, qui es queixa repeti-
dament és qui fa més soroll. Tot i això, és important que els
polítics, els empresaris i els acadèmics també facin soroll. Com
en qualsevol decisió democràtica important, exigirem un debat
absolutament democràtic, però aquest debat no serà viable si
durant les discussions només escoltem la veu d’un dels bàndols.
Els homes i les dones que van treballar per a l’obertura d’Espa-
nya al món durant l’últim segle i van entendre la importància
del procés democràtic, sens dubte estaran d’acord amb mi.
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Enrique Gil Calvo 183
Ca
nvi
s q
ue
an
un
cien
més
ca
nvi
s L
luís
Ba
sset
s
Esp
an
ya
a l
a m
ira
da
de
l’a
ltre
Tom
Bu
rns
Ma
rañ
ón
Lluís Bassets
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Lluís Bassets 185
Canvis que anun-
cien més canvis Aquest 2013, com
en poques ocasions, la perspectiva
del temps, fins i tot en la brevetat de
tres mesos transcorreguts des que
va acabar l’any, altera molt ràpida-
ment la visió i el balanç. No és el
mateix el que veiem del 2013 si ens
situem just en el darrer minut del 31
de desembre que si ho fem a finals
de març, com és el cas d’aquest
article, des del promontori dels es-
deveniments ja ocorreguts enguany.
Alguna cosa ens diu sobre la veloci-
tat i intensitat dels esdeveniments.
186 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Lluís Bassets
Ens trobem en una època de canvis accelerats, en la qual cada
nou viratge ens ofereix una perspectiva nova. Vladimir Putin, per
posar un cas, ja va demostrar al llarg del 2013 la seva vocació de
protagonisme internacional i la seva capacitat per aprofitar la
suma d’oportunitats que representen una Unió Europea capfica-
da en la crisi econòmica i sense voluntat política per existir inter-
nacionalment i uns Estats Units cansats per dues guerres i reple-
gats en els seus afers domèstics. Però va ser al març del 2014,
amb la fulgurant annexió de Crimea, quan es va desplegar tot el
potencial exhibit pel president rus l’any anterior, com a mínim en
tres escenaris diferents.
Putin va demostrar-ho, en primer lloc i sobre tot, en la crisi
siriana, quan la diplomàcia russa aconsegueix que el règim
d'al-Assad entri a negociar sobre les armes químiques i atura així
les amenaces d’un atac aeri imminent exhibides pels Estats Units,
i fins i tot per dos aliats europeus com França i el Regne Unit. En
segon lloc, també ho fa en la concessió de l’estatut de refugiat
a l'exespia nord-americà i filtrador de secrets oficials Edward
Snowden, en un acte de desafiament a la superpotència. I encara
caldria afegir com a tercer punt el protagonisme que fa valdre
Moscou en l’actual negociació de desarmament nuclear amb
l'Iran, que tanca 30 anys d’incomunicació entre Washington i
Teheran i obre el camí a la normalització de la potència regional
iraniana. Obama dirigia des de darrere (leading from behind),
com ja diu la frase incorporada als tòpics sobre la política exte-
rior dels Estats Units, mentre Putin feia passes endavant.
Vist doncs des del 2014 els grans capgiraments que ara
s’estan produint en direcció a una nova arquitectura geopolíti-
ca del món van començar al llarg del 2013, un gran any de can-
vis i d’inici de canvis. Entre els primers, els exemples més clars
són el retorn dels militars al poder a Egipte després d’un any
d'hegemonia islamista o la victòria d’un candidat reformista con
Hassan Rouhani a les eleccions presidencials a l'Iran, un país de
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Lluís Bassets 187
potencial excepcional que vol jugar de nou a l’escena internacio-
nal. I entre els segons, els esmentats inicis de canvis, les crisis de
tres règims ben diversos que seguiran i s’intensificaran l’any
següent: la ucraïnesa, que és la que tindrà més repercussions
geopolítiques de totes; la turca, que comença amb la revolta con-
tra Erdogan a Istanbul, fins a capgirar el que havia estat el
model democràtic islamista; i una tercera, d’abast regional, a
Veneçuela, fruit de la precipitada i accidentada successió que
provoca la mort d'Hugo Chávez, just després de la seva reelecció,
i que porta al poder a Nicolás Maduro, governant incapaç de
mantenir l’estabilitat i els equilibris interns com ho havia fet el
ser mentor i predecessor durant els 14 anys en que va ocupar la
presidència.
Això és l’esdevenir històric: canvis inesperats i continuïtats
insostenibles. No s’ha produït el 2013, ni el 2014 tampoc, la cai-
guda de Bashar al-Assad, el dictador sirià, i l’únic de tots els
dictadors àrabs que ha resistit, a sang i foc, a les revoltes inicia-
des el 2011; ans al contrari, s’ha reforçat el seu domini sobre la
Síria esquarterada en la guerra civil. També s’han esvaït els te-
mors persistents, recollits en tots els estudis de prospectiva, a una
ensulsiada de l’euro, un atac a les instal·lacions nuclears irania-
nes o un incident bèl·lic major al mar de la Xina Oriental, zona
d’especial tensió geopolítica entre Tòquio i Beijing. L’ús de les xar-
xes socials, sobretot a través dels telèfons mòbils, que ja havien
demostrat la seva eficàcia en la mobilització política l’any 2011
amb les revoltes àrabs, ha seguit estenent-se, fins a esdevenir in-
dissociables de tot trasbalsament social i polític. L’exemple de les
revoltes urbanes del Brasil contra l’augment de preu dels trans-
ports públics n’és el darrer exemple, associat a un país emergent
democràtic i de noves classes mitjanes, però és present també en
totes les protestes a la Xina autoritària. Però s’ha donat el cas,
en connexió amb aquesta nova arquitectura geopolítica del món,
de l’aparició d’un objecte de dimensió desconeguda que ha tras-
188 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Lluís Bassets
balsat les relacions internacionals, com és l’organització d’uns
sistemes d’espionatge digital a gran escala, que superen qualse-
vol límit imaginat fins ara respecte a les capacitats de pene-
trar en les comunicacions i en les vides privades i de fer-ho a més
amb la col·laboració perfectament acordada de les grans empre-
ses tecnològiques i el consens passiu dels usuaris de les xarxes
socials.
De fet, és un autèntic continent, fosc i inquietant, el que ha
emergit de sobte davant els nostres ulls estupefactes el 2013. El
continent és el de les nostres vides privades i fins i tot íntimes, con-
vertides en valuosa font d’informació a disposició de governs,
empreses i fins i tot serveis secrets. I el descobridor ha estat el ja
esmentat Snowden, el tècnic informàtic i exempleat de la CIA
refugiat ara a Rússia després de donar a la publicitat els docu-
ments que proven l’existència dels sistemes secrets de vigilància
global de l’Agència Nacional d’Intel·ligència (NSA), organitzats
en estreta col·laboració amb altres governs occidentals i amb
l’ajut de les grans multinacionals tecnològiques nord-america-
nes. El primer i més gran instrument de l’espionatge global ara
descobert és l’ús en quantitats colossals de les anomenades me-
tadades que escapen a la nostra capacitat de càlcul i que només
poden ser recollides i tractades per la NSA mitjançant poten-
tíssims ordinadors i sofisticats algoritmes matemàtics. A partir
d’unes senzilles informacions sobre l’origen, destí i durada de les
trucades telefòniques o els missatges digitals –és a dir, aquestes
metadades o dades sobre dades–, i sense necessitat de conèixer
els seus continguts, la NSA és capaç d’obtenir correlacions de
pistes o indicis que condueixen a localitzar un comando terroris-
ta o una xarxa d’espionatge enemiga.
La recol·lecció i anàlisi de dades en grans quantitats, o Big
Data, és només un capítol del continent descobert per Snowden.
Fins ara el gran públic només tenia notícia de la seva utilitat
amb fins comercials, per exemple la publicitat o les vendes direc-
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Lluís Bassets 189
tes a Internet; però ara ha conegut la seva utilitat per a finalitats
de seguretat interior i exterior. Gràcies a l’escàndol, hem sabut
també com els Estats Units han punxat i col·leccionat trucades i
missatges, han escoltat trucades de mandataris estrangers amics
i aliats, o han disseminat centenars de milers de dispositius
en ordinadors fabricats als Estats Units per efectuar tot tipus
d’operacions d’espionatge o de guerra cibernètica sense necessi-
tat de connexió a Internet. El descobriment de l’espionatge uni-
versal amb autorització presidencial i complicitat de les grans
empreses tecnològiques ha produït, al final, uns desperfectes con-
siderables en la imatge internacional del president Obama, dete-
riorada ja en la qüestió de drets humans i llibertats per la utilit-
zació mortífera dels drons o avions no tripulats; però també els
ha produït en les relacions de la Casa Blanca amb nombrosos
mandataris aliats i amics, especialment la cancellera alemanya
Angela Merkel. Cal comptar a més en aquesta factura les des-
trosses ocasionades per la rocambolesca fuga i infructuosa per-
secució de Snowden després de la primera revelació dels secrets
de la NSA al juny de 2013, des que va ser localitzat a Hong Kong
fins que va trobar la protecció de Putin a Moscou. Els Estats
Units, tot d’un cop, han quedat assimilats a la dictadura xinesa
pel que fa a l’espionatge digital, als ciberatacs i a la col·laboració
fins ara secreta de les seves grans empreses amb l’Administració.
Karl Rove, antic assessor de George Bush fill i artífex de les
seves victòries electorals, va assenyalar després de la segona vic-
tòria presidencial de Barack Obama, el 20 de novembre de 2012,
«que la influència i el poder presidencials durant el segon mandat
són gairebé sempre més petits que en el primer». Snowden s’ha
encarregat com ningú més de fer-ho evident, de la mateixa ma-
nera que Vladimir Putin, el seu protector davant la persecució
dels Estats Units, s’encarregarà ja al 2014 d’acabar de reblar el
clau amb la idea d’un president lligat de peus i mans en la seva
capacitat d’acció internacional. Obama havia començat prou bé
190 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Lluís Bassets
un any tan amenaçador com el 2013, aconseguint saltar l’ano-
menat abisme fiscal al darrer minut del 31 de desembre i esvaint
els negres auguris d’una nova recessió que s’havien esventat pel
cas que no hi hagués acord entre el Congrés i la Presidència so-
bre els nous límits d’endeutament i es produïssin automàtica-
ment una pujada d’impostos i una retallada de subsidis. Sense la
polarització entre demòcrates i republicans, l’obstinació a man-
tenir congelats els impostos mentre augmentava la despesa en
defensa i el boicot a la reforma sanitària d’Obama per la dreta
gairebé sencera, no s’hauria arribat a la situació límit que ha
estat a punt d’enfonsar l'economia dels Estats Units. En tot cas,
els republicans a dins i Putin i Snowden a fora han erosionat el
primer any del segon mandat presidencial d’Obama, i de forma
probablement irreversible si fem cas de l’opinió de Rove. Tot ple-
gat coincideix amb una acusada tendència a la inhibició exterior
dels Estats Units, estimulada per l’autarquia energètica a què
condueix el creixement de les explotacions de gas de pedra (shale
gas), la nova energia alliberadora del petroli amb origen a la
península Aràbiga.
Aquesta circumstància acompanya un altre moviment en
l’escena internacional. L’any 2013 havia de ser per als Estats
Units un moment decisiu en el trasllat del pivot geoestratègic des
de l’Orient Mitjà fins a Àsia, escenari de tensió creixent en tots
els confins marítims de la Xina. A la regió del mar de la Xina
Oriental es donen totes les condicions, inclosa una certa escala-
da armamentista, que poden afavorir el conflicte. Hi ha disputes
per illes i penyals entre la Xina i el Japó, però també entre el Japó
i Corea del Sud. Hi ha l’amenaça permanent de la dictadura de
Corea del Nord, amb la seva arma nuclear i la seva actitud
agressiva cap als veïns. No és una qüestió anecdòtica que els
quatre dirigents dels països corresponents, tot just arribats al po-
der el 2013, siguin hereus de grans nissagues polítiques: Xi Jin-
ping, el número u xinés, és un dels anomenats «prínceps rojos», fill
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Lluís Bassets 191
d’un dirigent de la primera generació revolucionària; Sinzo Abe,
primer ministre per segon cop, pertany a una notable família de
polítics i és net de Nobusuke Kishi, que va ser primer ministre des
del 1957 fins al 1960 i membre del govern de l’almirall Tojo du-
rant la II Guerra Mundial; Park Geun-hye, la presidenta de Co-
rea del Sur, és filla del general Park Chung-he, dictador en el
poder des del 1962 fins al 1979; i Kim Jong-un, dictador de Co-
rea del Nord, és el jove hereu de la monarquia comunista funda-
da per Kim Il-sung.
Nacionalisme, polítiques exteriors molt afirmatives i sentit
patrimonial donen un mapa de tensió creixent entre els quatre
països veïns. Beijing ha creat una sotsprefectura marítima al
mar del Sud de la Xina per incloure-hi totes les illes i penyals
irredempts, ha ampliat la zona de control aeri sobre el mar de la
Xina sencer i no ha minvat en la pressió sobre les illes disputades
amb Japó –Senkaku en japonès, Daioyu en xinès. Tòquio també
s’ha prodigat en gestos adversos, com la visita del primer minis-
tre al santuari de Yakusuni, on reposen els criminals de guerra
japonesos o els nous projectes de rearmament, que inclouen
l’eliminació de l’eufemisme actual de les Forces d’Autodefensa.
Corea del Nord no podia faltar a l’escenari de la tensió, amb la
prova nuclear més gran de la seva història, l’anul·lació del tractat
d’armistici de la Guerra de 1945-1949 i l’execució de l’oncle del
dictador, que havia estat el seu mentor polític fins poc temps
abans. En el fons, la teoria del pivot asiàtic, que semblava orien-
tar la política exterior de Washington, ha resultat una finta
geopolítica en el moment en què persistia la tensió bèl·lica a
Orient Mitjà i s’encetava la tensió en la zona de contacte entre
Rússia i l'OTAN. Clausurada la guerra de l’Iraq i en vies de re-
tirada final a l’Afganistan pel 2014, Obama havia de buscar una
sortida al trencaclosques que s’estén al damunt de la geografia
que va des d’Egipte fins a l'Iran, per passar a continuació a cen-
trar els seus esforços en la zona del planeta on es preveu el creixe-
192 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Lluís Bassets
ment econòmic més gran però també la màxima tensió pels pro-
pers anys; però s’ha trobat que el retenen els fets sobre el terreny,
tot i les seves mínimes ganes d’acció i l’afebliment de les palan-
ques utilitzades fins ara.
En el balanç cal anotar, d’una banda, la limitada aten-
ció que suscita la guerra civil i sectària entre sunnites i xiïtes
a Síria, que travessa el seu tercer any amb un balanç terrible de
140.000 morts, destrucció de ciutats, ús d’armes químiques, pa-
ralització de l’economia i irrupció de milícies d’Al-Qaeda en un
escenari bèl·lic en què totes les potències regionals, Iran, Arà-
bia Saudita, Turquia i Qatar, i també les globals, com Rússia
o els Estats Units, juguen les seves cartes. I de l’altra, pel que fa
a desorientació estratègica, hi entra el capgirament del poder al
Caire, gràcies al cop militar contra Mohamed Mursi, el president
islamista escollit a les urnes, en una repetició del vell esquema
que prohibeix l’accés de l’islamisme polític al poder democràtic
com ja va succeir el 1991 a Algèria i convoca de nou el fantasma
del terrorisme fonamentalista. El cop egipci hauria actuat com a
certificat de defunció de les primaveres àrabs si no hagués estat
per la persistència dels tunisians en la seva transició democràti-
ca. Malgrat el caos en què s’està enfonsant la Líbia veïna, i
l’immobilisme de l’altre veí algerià, Tunísia s’ha dotat d’una
constitució equilibrada en el seu reconeixement de la identitat
islàmica, compatible amb el laïcisme i la igualtat, també en
qüestió de gènere. I això ha succeït, fonamentalment, perquè el
seu partit islamista, Ennahda, a diferència dels Germans Mu-
sulmans egipcis, ha sabut pactar amb els altres partits i entendre
el caràcter consensuat i tolerant que ha de tenir una Constitució
on càpiguen tots els ciutadans i que respecti a més els drets de les
dones.
El tret més rellevant a la regió és la pèrdua d'influència
occidental, en favor de les potències regionals, especialment Arà-
bia Saudita, però també del seu rival estratègic que és l'Iran, si-
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Lluís Bassets 193
tuat en la línia de sortida per esdevenir potència nuclear. L’acció
diplomàtica desplegada a la zona ha fracassat totalment a
l’hora d’aturar la guerra síria, ha aconseguit resultats limitats
però reals en la destrucció de l’arsenal químic sirià, s’ha apuntat
un triomf circumstancial però d’horitzó incert en obrir de nou les
negociacions entre israelians i palestins i ha obert un nou però
ben interessant camí en el desarmament nuclear de l’Iran. Les
negociacions de Ginebra, iniciades amb un primer acord interí de
congelació de l’enriquiment d’urani, han acabat una etapa
de tres dècades d'enemistat radical entre Teheran i Washington,
constituint així un èxit excepcional per a la política exterior ame-
ricana, amb un potencial similar al que va tenir la reconciliació
entre la Xina i els Estats Units després del viatge del president
Nixon a Beijing el 1971.
La pèrdua de pistonada dels Estats Units, tan evident al
llarg del 2013, va acompanyada de la gradual desaparició estra-
tègica de la Unió Europea, ocupada en la resolució de la crisi
financera i la unió bancària que garanteixin el futur de l’euro, i
preocupada també per l’evolució populista de les seves opinions
públiques, just un any abans de les eleccions que hauran de re-
novar la Comissió per primer cop a partir de les majories que
surtin al Parlament Europeu. La Unió Europea va saber fer un
paper excel·lent en la negociació amb Iran, però just en el mateix
moment va naufragar amb la seva proposta d’associació a Ucraï-
na, rebutjada en el darrer minut pel president Yanukovich, un
gest que va encendre el conflicte i que suposa per als europeus una
de les derrotes geopolítiques més destacades dels darrers 60 anys.
En aquesta Europa en retrocés geoestratègic, l’Alemanya de
Merkel ocupa un lloc cada cop més prominent i França una bu-
taca cada cop més modesta, fets ambdós reflectits en el pla polí-
tic, amb unes eleccions generals que han donat el tercer mandat
a la cancellera i l’han posat al davant de la seva segona gran
coalició amb els socialdemòcrates i amb la impressionant caigu-
194 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Lluís Bassets
da de la popularitat del president Hollande, just en el segon any
presidencial, coincidint amb l’ascens sense aturador de Marine
Le Pen. El govern econòmic d’Europa, organitzat des de Berlín,
Brussel·les i Frankfurt (Merkel, Comissió i Banc Central), es des-
lliga de forma visible de la política i es percep des de la ciutada-
nia com una amenaça creixent per al model d’estat de benestar
europeu, fins al punt que és un dels elements que explica la rebro-
tada impressionat d’un extens populisme antieuropeu, antiimmi-
gració i gairebé sempre xenòfob; encara que té expressions més
ambigües i antipolítiques, també esquerranes, com el moviment
italià Cinque Stelle, que ha situat Italià a un pas de la ingober-
nabilitat. La dada extraordinària de l’any és el final de la carre-
ra política de Berlusconi, descavalcat del Parlament i de la
immunitat gràcies precisament al fracàs de la seva darrera ma-
niobra per derrocar el govern d’Enrico Letta, fet que el destí re-
servava ja per al 2014 a un company del mateix Partito Demo-
cratico, l’alcalde de Florència Matteo Renzi, tot just elegit en
primàries obertes el 24 de novembre, precisament cinc dies abans
de que el Senat expulsés Il Cavaliere.
Europa és el lloc on més visible es fa aquest 2013 la «globa-
lització de la indiferència», expressió encunyada per Jorge Bergo-
glio, el nou papa que substitueix Benet XVI amb el nom de Fran-
cesc, per tal de denunciar l’actitud occidental davant l’arribada
d’onades d’immigrants a les costes europees que fugen de les
guerres, les dictadures, la fam, la malaltia i la pobresa. Tot és
insòlit en aquesta nova etapa del catolicisme: la renúncia de Ra-
tzinger, l’elecció per primer cop a la història d’un cardenal no
europeu, però també la nova tonalitat social del Vaticà, hostil a
l’exhibició de riquesa de la Cúria i especialment atent als més
necessitats, en oberta ruptura amb la hipòcrita obsessió eclesial
per la moral sexual i reproductiva, i tot això just en el moment en
què més es troben a faltar les veus i la influència dels partits
d’esquerres i les organitzacions sindicals europeus. Tanmateix,
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Lluís Bassets 195
massa aviat, fins i tot ja ben endins del 2014, per calibrar si tan-
tes novetats portaran de nou a una revolució dins el catolicisme
com la que va encapçalar Joan XXIII ara fa 60 anys, amb el
Concili Vaticà II.
Tom Burns Marañón
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Tom Burns Marañón 197
Espanya a
la mirada de l’altre Per saber bé
d’on venim, on som i on anem sem-
pre convé ser una mica foraster.
Amb un peu, tota la vida, a Angla-
terra i l’altre a Espanya, fa temps
vaig arribar a la conclusió que
aquell esport hispà que consisteix
en la prolongada examinació del
melic té les seves limitacions. En
aquest quart d’hora la mirada de
l’altre no pot sinó enriquir la refle-
xió dels que estan ancorats a aques-
tes satisfaccions. Amb aquest ànim
vaig acudir fa poc a un sopar a
198 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Tom Burns Marañón
Madrid que havia organitzat un prepotent despatx d’advocats
en honor d’un fons estranger molt poderós.
Els convidats forasters pertanyien a un d’aquells fons d’in-
versió que són titllats d’«oportunistes» pels que els tenen una mica
d’animadversió, i de «voltors» pels que els en tenen molta. Al
sopar hi havia el president del fons i membres del seu comitè de
direcció que havien arribat aquell mateix dia de Boston i de
Londres. Els convidats espanyols eren alts càrrecs de les grans
entitats financeres nacionals i, al seu costat, executius del banc
«dolent», el Sareb. El soci principal del despatx d’advocats m’ha-
via demanat que digués unes paraules d’introducció pels que ve-
nien de fora –«d’on venim, on som, etc.»– i que moderés un col-
loqui. El que em va interessar va ser la visió del president del fons,
i convidat d’honor, que va prendre la paraula en arribar a les
postres.
Va començar dient que era la primera vegada que venia a
Espanya i que en entrar a l’hotel s’havia sentit, com se sol dir,
«com a casa». Al bar de l’hotel va topar amb «amics», llegiu rivals,
de tota la vida que, igual que ell, dirigien grans fons d’inversió
«oportunistes», «voltors», o com se’n vulgui dir. Va explicar aques-
ta trobada a la barra de l’hotel amb força desimboltura. Va dir
que de seguida es va adonar que es trobava en el moment ade-
quat al lloc on havia de ser.
Em va passar pel cap una trobada imaginària pels camins
polsosos hispans fa cent cinquanta anys entre Théophile Gautier
i George Borrow, el «Don Jorgito» de les bíblies. «Romàntic,
aquest lloc, oi?», es dirien l’un a l’altre. «Aprofitable, aquest país,
no t’ho sembla?», comentarien el convidat d’honor del sopar,
acabat d’arribar, i els seus col·legues.
A la seva mirada, què era el que veia en Espanya el presi-
dent d’aquest poderós fons nord-americà? Sens dubte el que per-
cebia era la possibilitat de fer un bon negoci: comprar barat i
vendre car. Estava encantat de conèixer els directors financers
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Tom Burns Marañón 199
espanyols amb qui compartia taula i tovalles aquell vespre. Es
reuniria amb aquests comensals un per un i esperava poder pac-
tar amb alguns l’adquisició dels actius tòxics que perjudicaven
els balanços de les seves entitats. Després els traspassaria. Els
espanyols de la taula el miraven amb un posat circumspecte.
Suposo que es preguntaven què entenia el nord-americà per «ba-
rato».
Van ser reveladors, o, si més no, ho van ser per mi, els
temps que el convidat d’honor anticipava per aquesta com-
pra-venda. El financer que venia de Boston va parlar d’un marc
de deu anys. Va insistir que la seva firma invertia amb llums
llargs, i va explicar per què. El sòl, les urbanitzacions, els centres
comercials i els edificis d’oficines que esperaven comprar ara
a preus de saldo oferirien importants beneficis el 2024. A la
vegada, i pel mateix motiu, estava obert a invertir en empreses
amb futur que patien dificultats puntuals i a ajudar a reestructu-
rar-les segons les pautes del capital risc. El colossal volum de
dòlars que gestionava la seva firma permetia un compàs d’espe-
ra. Va ser una explicació lineal i honesta. Era un senyor blanc
sense bullshit. Se’l van escoltar amb atenció i amb força nervio-
sisme.
A la presentació que em van demanar per aquest sopar vaig
dir el que hagués dit qualsevol en aquestes circumstàncies.
Vaig parlar dels drivers que impulsaven una nova actitud amb
Espanya, i això va ser una repetició de les narratives que els
grans bancs d’inversió van començar a posar en circulació a par-
tir de l’estiu del 2013. Els seus informes duien per títol «Espanya:
Alemanya sota el sol?», «Spain is back», «Visca Espanya», i coses
semblants. Espanya deixava enrere la recessió i es convertia en el
comeback kid, el que s’aixeca de la lona i torna a lluitar amb fúria
per sobre del seu pes.
Espanya, el país del pèndol i del tot o res, pot caure més
avall que cap altre per l’abisme d’una crisi o sorprendre els
200 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Tom Burns Marañón
seus i els de fora posant-se a davant de la cua del creixement
amb una vitalitat exuberant. Ara el cicle havia canviat posi-
tivament, i el president del Govern estava desbordat d’optimis-
me quan va visitar Washington a principis d’any. Aleshores
molts fons internacionals ja havien inaugurat oficines a Ma-
drid perquè havien llegit d’una tirada tots els panegírics sobre
el rebot hispà que havien publicat els analistes de referència.
De fet, el convidat d’honor era un dels últims que havia
aterrat.
Els drivers els coneixem tots i han passat a ser llocs comuns.
El principal és que el deute sobirà dels perifèrics de la zona
euro, particularment el d’Espanya i Itàlia, ja no pateix atacs
sota la línia de flotació gràcies a aquelles màgiques paraules
per salvar la moneda comuna –«faré el que calgui i creguin-me
que serà suficient»– que Mario Draghi va pronunciar a l’estiu
tòrrid del 2012. Això va ser molt important, perquè quan la Unió
Europea funciona, i l’avançament cap a la unió bancària sug-
gereix que aquesta és la seva intenció, Espanya es converteix en
el primer de la classe. Va ser així quan va ingressar a la que ales-
hores era la Comunitat Europea, el 1986, i també l’any 2000
quan va formar part del grup d’avançada en el llançament de
l’euro.
El driver propi, mentrestant, era que Espanya havia fet
els deures, com es diu de manera tan pedant, introduint refor-
mes estructurals de gran abast. D’altres, Itàlia en particular,
no ho havien fet. Els grans bancs d’inversió van emfatitzar
aquest punt en els seus macroinformes. Espanya anava pel bon
camí.
El que vaig fer va ser enumerar per als que havien arribat
de Boston i de Londres els èxits que aquí coneixen fins i tot els
ratolins. Em vaig aturar a la competitivitat que havia fet possible
la devaluació interna i el perfil exportador d’una infinitat d’em-
preses que mai no havien travessat la frontera en èpoques ante-
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Tom Burns Marañón 201
riors de bonança. El superàvit de la balança comercial era, com
el Govern no es cansa de repetir, un fet molt virtuós i plenament
nou.
L’estereotip que van propagar Gautier, Borrow i els altres
viatgers romàntics del segle xix que es coneixien com els curiosos
impertinents, va ser que Espanya es balancejava entre la indolèn-
cia i la militància. Doncs bé, ara tocava un temps de creativitat
vigorosa.
Davant del tòpic del dolce far niente i l’estupidesa del «que
inventin ells», Espanya era i és un país treballador, seriós, solida-
ri, sa i capaç de sofrir. Els espanyols són tan diligents i compli-
dors com els alemanys. Vaig tenir la impressió que tot això ja ho
sabien el convidat d’honor i el seu equip. També havien llegit els
informes dels analistes forasters que venien Espanya com el prò-
xim El Dorado.
Les coses, però, no podien quedar aquí. Vaig passar, com és
lògic, a comentar les fault lines, o les esquerdes, a l’edifici Espa-
nya. La més important és que el Govern, tot i la seva majoria
parlamentària i el control del seu partit en tantes autonomies i
grans ciutats, encara havia de reformar unes administracions
públiques que tenien un cost insostenible. La duplicació burocrà-
tica era, a més a més, una font inesgotable de reglamentació que
ofegava qualsevol iniciativa emprenedora.
Vaig advertir, a continuació, que la recuperació econòmi-
ca seria lenta perquè el consum privat era inexistent. No es podia
esperar res més, tenint en compte la inacceptable taxa de deso-
cupació, les retallades salarials dels que tenien feina, l’elevadís-
sim deute familiar i la sequera de crèdit. Les ferides de la crisi
són molt profundes i nanos sense estudis que encara no havien
fet trenta anys estaven condemnats a ser aturats d’eterna du-
ració. Vaig dir que el creixement era en qualsevol cas vulnera-
ble a shocks externs, perquè depenia exclusivament del sector ex-
terior.
202 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Tom Burns Marañón
Vaig parlar de l’endogàmia i de la limitada transparèn-
cia dels partits polítics i de l’aversió dels seus dirigents, ja no al
risc, sinó a iniciatives imaginatives i renovadores. I de l’absència
del que els que venien de Boston i de Londres entendrien com
a checks and balances i the rules-based society. Vaig referir-me a
les portes giratòries i a l’endèmica confusió entre públic i privat,
que a l’Argentina es coneix com «la trenza». Vaig dir que la qua-
litat de la democràcia liberal a Espanya era manifestament mi-
llorable. La crisi econòmica anava de bracet amb la institu-
cional.
I vaig fer un repàs a l’inevitable crispació social, al deses-
tabilitzador augment de la desigualtat, a la irritació creixent
que causaven tants exemples d’amiguisme i de corrupteles, i al
descrèdit de la classe política. La façana d’estabilitat que
aparenta la majoria parlamentària actual s’esfumarà en les
eleccions legislatives de l’any que ve i la creació de coali-
cions coherents serà prou difícil. La finestra d’oportunitat per
emprendre reformes estructurals que crearien riquesa encara
estava oberta, però en la pròxima legislatura quedaria tan-
cada i barrada. I per si totes aquestes fault lines fossin poques,
Espanya s’enfrontava a un gravíssim problema de cohesió terri-
torial.
Si el convidat d’honor hagués estat una mica expert en la
història contemporània d’Espanya –no ho era, ni tenia per què
ser-ho– li hauria parlat de l’esgotament dels partits «dinàstics» i,
per allò del centenari de la conferència de José Ortega y Gasset
al Teatro de la Comedia madrileny, de com Espanya tornava un
altre cop al debat ancestral sobre «vella i nova política». Si ha-
gués estat estudiós de la literatura espanyola, li hauria mencio-
nat allò de «Dios, que buen vasallo, si oviesse buen señor». També
me’n vaig estar.
Ningú que conegui i admiri hauria dit res gaire diferent si li
haguessin encarregat de fer la presentació en aquell sopar. Va ser
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Tom Burns Marañón 203
fruit d’una obsessiva observació del nostre melic adornada per la
mirada de l’altre.
En fer l’inventari de les esquerdes, em vaig adonar que els
convidats del sector bancari nacional es dedicaven a menjar i
que miraven fixament el plat arrugant el front. Ho vaig entendre.
A ningú no li agrada treure els draps bruts perquè els examinin
els que vénen de fora. El que deia els va fer arrufar les celles per-
què no els feia ni mica de gràcia. Tot i això, no s’haurien d’haver
incomodat.
Semblava que als alts executius del poderós fons nord-
americà no els interessava gaire l’enumeració de tanta fissura.
Donaven per fet que Espanya anava fluixa en assumptes de
good governance i d’accountability. Què tenia de nou tot el que ha-
via dit? Només els concernia el seu negoci, el valor actual i el
futur dels actius tòxics i el càlcul sobre el benefici de qualsevol
inversió.
Sobretot, estaven donant voltes a la possibilitat que la bom-
bolla immobiliària s’hagués corregit del tot, que el mercat havia
tocat fons i que el moment per als oportunistes/voltors havia pas-
sat. Si fos així, si prengués forma la percepció que el sector es
recupera ràpidament, la compravenda avantatjosa es complica-
ria. Això ho entén qualsevol. Llavors es fixarien en Itàlia, que era
el seu proper destí. M’imagino que ja havien fet els números cor-
responents al cicle de deu anys a Kazakhstan, i llocs semblants
en aquest entorn nostre globalitzat. La seva missió és fer molt
rendible l’estalvi que gestionen.
Tot i això, sí que els interessava el marc institucional, si bé
feien veure que l’ignoraven. Si no, serien idiotes, i no ho eren.
La clau del seu negoci és comprar en el moment propici del cicle.
El que fan és una aposta per la recuperació, i perden si l’en-
torn econòmic continua deteriorant-se. Per això necessiten estar
tan segurs com sigui possible d’un creixement que podrà ser
més o menys lent però que anirà acompanyat de l’afany cons-
204 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Tom Burns Marañón
tant de corregir desequilibris. En el cas d’Espanya, la seva apos-
ta per deu anys coincidia amb aquelles dates, tan llargues en
el temps, de 2024-2025, que és quan s’estima que el nivell de
desocupació hispà haurà caigut fins als registres precrisi.
La lliçó que vaig aprendre en aquella vetllada va ser que
Espanya es troba en un encreuament de camins. Des de fa més
d’un any el flux d’inversió estrangera no ha fet més que créixer.
El punt de mira dels fons és l’estrall que va causar tanta cobdícia
pròpia de nous rics i tanta incompetència reguladora davant
l’escalfament d’una economia de totxo. En aquest punt d’inflexió
la societat espanyola, amb les seves institucions polítiques i enti-
tats financeres i empresarials al capdavant, pot fer una de dues
coses.
Espanya pot serrar les dents i palanquejar-se d’una vegada,
acceptant la necessitat urgent del que els mercats anomenen un
haircut –en el cas espanyol, la tallada de cabells seria gairebé
una rapada al zero. O pot continuar posant pegats. Pot optar per
reculer pour mieux sauter i continuar durant un temps a la dutxa
escocesa (llegiu reformes estructurals de profunditat), o pot incli-
nar-se per augmentar el deute públic, que aviat serà el cent per
cent del producte interior brut, i per la cançó que la mora aviat
tocarà sostre.
La primera opció obre el pas cap a una recuperació basada
en un creixement molt més profund que el de qualsevol fase ex-
pansiva anterior. Aquesta elecció requereix el reconeixement del
fet que el model de creixement espanyol iniciat fa gairebé seixan-
ta anys amb els plans de desenvolupament està esgotat. Fer això
equival a beure d’un calze certament amargant.
El que ve a continuació, ho dec majoritàriament a un econo-
mista espanyol que fa tant temps que és docent i investigador a
les millors universitats nord-americanes que la seva mirada és
també la d’un foraster. Explica la seva visió en un PowerPoint
que barreja gràfics amb imatges de personalitats de l’establish-
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Tom Burns Marañón 205
ment hispà. Els seus comentaris són molt crítics, i els compar-
teixo.
Segons les ments més il·lustres, i la del meu interlocutor n’és
una, el problema de la tremebunda recessió a Espanya no va ser
la vulgaritat de l’insensat boom immobiliari i el consegüent en-
deutament castrant, tot i que també ho van ser. El problema és
que quan va esclatar la crisi el 2008, el patró hispànic per crear
riquesa ja estava molt escarransit.
El que sí que va aconseguir el model de creixement anterior
va ser unes infraestructures envejables. Gràcies a això, Espanya
compta amb un esquelet fet a la mida d’un cicle positiu. El que
requereixen aquests ossos són el nervi i el múscul que aconse-
gueix una decidida aposta per la formació del capital humà que
reclama la societat oberta del coneixement. També per la desre-
gulació, a tots els nivells i passant pel marc fiscal adient, que
dóna ales a l’esperit emprenedor. Aquests impulsos només poden
venir de la mà d’una profunda regeneració institucional. Des
d’Adam Smith sabem, o hauríem de saber, que la riquesa de les
nacions és fruit de la transparència i del bon govern, de la mo-
dernitat i de la flexibilitat, de les seves institucions. Els estats fa-
llits mostren la caiguda, o la inexistència, d’una societat civil
robusta.
S’ha denunciat una vegada i una altra en els últims temps
la pèssima qualitat del marc institucional espanyol. I es repe-
teix, alhora, que la base d’un creixement futur profund, però
sensat i sostenible, és prendre’s seriosament, amb molta exigèn-
cia i amb totes les seves conseqüències, l’imperi de la llei: la sepa-
ració de poders (per quan un Consell General del Poder Judicial
independent?); una justícia ràpida i exemplar; uns òrgans regu-
ladors diàfans i eficaços. L’etcètera és llarg. El meu interlocutor
que acampa a les millores universitats nord-americanes diu que
l’estat de dret és a l’exili. Poques coses reuneixen tant consens en
la ciutadania com el clam pel seu retorn. I hi ha una altra cosa.
206 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Tom Burns Marañón
Quan una enquesta darrere l’altra subratlla que la clas-
se política és jutjada, amb la desocupació, com el problema
més gran del país, la cosa pública fa molta pudor de podrit. La
regeneració institucional és la condició sine qua non per a un cicle
expansiu segur, i una transformació així només és possible si es
replanteja d’una manera exhaustiva el funcionament i la repre-
sentativitat dels partits polítics. L’ordenament actual és excloent
i posa obstacles a la selecció dels millors; darrere d’aquests murs
hi floreixen els falsos currículums, les dreceres picaresques, la
conxorxa i la mediocritat. Tot això, la ciutadania ho percep.
Per emprendre, en aquesta cruïlla de camins, el camí virtuós
d’un nou model de creixement és crucial que es mantingui el flux
d’inversió dels grans fons estrangers que absorbeixen tants actius
tòxics. És essencial que els surtin els comptes quan fan el càlcul
de retorn. Per tant, com més regeneració institucional millor per
a ells, perquè els edificis buits d’oficines i els centres comercials
deserts que compren ara per dos duros estaran plens d’aquí a
deu anys i els vendran amb uns beneficis aclaparadors. I millor,
per descomptat molt millor, per als espanyols. L’esquelet haurà
adquirit nervi i múscul gràcies a la regeneració i s’haurà dotat
dels millors per poder servir imaginativament i sense entrebancs
el pròsper capital humà.
L’alternativa és l’autocomplaença, o dit d’una altra mane-
ra, no rematar les reformes estructurals que s’han emprès perquè
això ja no toca quan s’acosten períodes electorals. I, evident-
ment, és no aventurar-se amb una cura de salut institucional
perquè això debilitaria el poder dels partits dinàstics que tan cò-
modament es beneficien d’una democràcia tan tancada com ex-
tractiva.
Per aquest segon camí es va cap a perdre uns altres deu
anys. Això no s’ho pot permetre un país que es fa vell perquè té
una piràmide demogràfica invertida. Mirant-s’ho des de certa
distància, això es veu clar.
Llu
ís B
ass
ets
Tom
Bu
rns
Ma
rañ
ón
Jord
i Ca
mí
Fra
nci
sco
J. F
erra
ro
En
riqu
e G
il C
alv
o
Ka
rel d
e G
uch
t
Mig
uel
Her
rero
de
Miñ
ón
Víc
tor
La
puen
te G
iné
Jua
n-J
osé
Lóp
ez B
urn
iol
Llu
ís O
rrio
ls
Jea
n P
isa
ni-
Fer
ry
Jose
p R
am
oned
a
Da
ni R
odri
ck
José
Ma
ría
Ser
ran
o S
an
z
Jose
p M
ari
a V
allè
s
An
tón
io V
itor
ino
AutORs
Llu
ís B
ass
ets
Tom
Bu
rns
Ma
rañ
ón
Jord
i Ca
mí
Fra
nci
sco
J. F
erra
ro
En
riqu
e G
il C
alv
o
Ka
rel d
e G
uch
t
Mig
uel
Her
rero
de
Miñ
ón
Víc
tor
La
puen
te G
iné
Jua
n-J
osé
Lóp
ez B
urn
iol
Llu
ís O
rrio
ls
Jea
n P
isa
ni-
Fer
ry
Jose
p R
am
oned
a
Da
ni R
odri
ck
José
Ma
ría
Ser
ran
o S
an
z
Jose
p M
ari
a V
allè
s
An
tón
io V
itor
ino
Lluís Bassets
210 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / AUtORS
Barcelona, 1950
Periodista i escriptor
Va néixer a Barcelona el 1950. És periodista i escriptor. Va treballar als diaris
barcelonins –ja desapareguts– Tele/expres i Diari de Barcelona i va fundar el setmanari
en llengua catalana –també ja extingit– El Món. Actualment és el director adjunt del diari
El País i responsable de la seva edició de Barcelona. Dins d’aquest diari s’ha encarregat des
de 1982 i, en diferents etapes, de la secció de Cultura, Llibres i Opinió, a més d’ocupar la
corresponsalia de París i de Brussel·les. Els seus llibres de publicació més recent són
Cinc minuts abans de decidir, sobre el procés sobiranista català, El último que apague la luz
sobre la crisi del periodisme i El año de la revolución, sobre les revoltes àrabs de 2011.
Actualment escriu dues columnes setmanals i manté un blog sobre política internacional,
a més de publicar quinzenalment una columna sobre política catalana.
Tom Burns Marañón
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / AUtORS 211
Londres (Regne Unit), 1948
Conseller i director internacional d'Eurocofín
Va néixer a Londres en el si d’una família hispano-britànica i s’ha passat
molts anys explicant el seu país matern al públic del seu país patern, que és l’anglosaxó.
Ho ha fet com a periodista en mitjans estrangers, com a analista
i consultor político-financer i com a assagista de la història i de la cultura espanyoles.
Enviat a Madrid el 1974 per l’agència Reuters en acabar els seus estudis a Oxford,
va ser testimoni d’excepció del final del franquisme i del canvi de règim.
Ja en la democràcia va ser delegat a Espanya de The Washington Post i de la revista
Newsweek i, posteriorment, corresponsal de The Financial Times. Estudiós dels tòpics
que, de sempre, han marcat Espanya, Tom Burns Marañón ha mantingut una
«conversa» prolongada amb els visitants que van crear els estereotips d’un país «diferent»
i, en major o menor mesura, «romàntic». Tom Burns Marañón va ser nomenat
oficial de l’Ordre de l’Imperi Britànic per la Reina Isabel II el 2001 en reconeixement
a la seva contribució a les relacions culturals entre Espanya i el Regne Unit.
És patró de les fundacions Ortega-Marañón, Cultural Hispano-Británica
i Empresa y Sociedad. És conseller i director internacional de la consultora
de comunicació corporativa Eurocofín, columnista del diari Expansión
i col·laborador de diferents mitjans nacionals i estrangers.
Tom Burns acaba de publicar Hispanomanía con un Prólogo para franceses
(Galaxia Gutenberg, 2014).
Jordi Camí
212 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / AUtORS
Terrassa, 1952
Doctor en Medicina
És doctor en Medicina, especialista en Farmacologia Clínica, catedràtic
a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i director general del Parc de Recerca
Biomèdica de Barcelona (PRBB) i de la Fundació Pasqual Maragall. La seva activitat
científica s’ha centrat, durant més de vint-i-cinc anys, en el camp de les neurociències.
La seva activitat acadèmica s’ha desenvolupat entre la Universitat Autònoma
de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Fou director de l’ Institut Hospital
del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) entre el 1985 i el 2005. Així mateix,
ha participat en la gestació de nous centres de recerca, com elCentre for Genomic
Regulation (CRG) o el Centre de Medicina Regenerativa (CMRB) i, en particular,
el PRBB, que dirigeix des del 2005. Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat
de Catalunya (2000), ha estat, entre altres, vocal del Consejo Asesor del Ministerio
de Sanidad i del Comité de Bioética de España.
Francisco J. Ferraro
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / AUtORS 213
Sevilla, 1949
Catedràtic d’Economia Aplicada
És catedràtic d’Economia Aplicada, havent exercit la docència a la Universitat
de Sevilla del 1973 al 2010. Ha estat investigador convidat a les
Universitats de Budapest, París i Califòrnia (Berkeley).
És autor de més de setanta llibres i articles d’economia amb referències
espacials i temàtiques diverses (economia internacional, industrial i regional
i, especialment, economia andalusa), i més de 350 articles de premsa.
En l’actualitat és president de l’Observatori Econòmic d’Andalusia, conseller
editorial del Grup Joly, membre del Consell Assessor de Mediterrani
Econòmic i director de l’Anuario Joly de Andalucía.
Ha estat secretari general d’Economia de la Junta d’Andalusia, director
de la Universitat Hispanoamericana Santa María de la Rábida, president del Centro
de Empresas Riotinto, conseller de la Sociedad para la Reconversión de los Fertilizantes,
fundador de la Revista de Economia Aplicada, Investigacions Regionals i Revista
de Estudios Andaluces. Fou promotor de la Iniciativa Sevilla Abierta (ISA) i el seu primer
president. I ha format part del Comitè Editorial del Servei de Publicacions de la Universitat
de Sevilla, del Patronat del Parc Nacional de Doñana, del Consell Rector del Instituto de
Fomento de Andalucía, del Comitè d’Experts de l’Observatorio de la Pequeña
y Mediana Empresa del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, de la Junta Directiva
de la Asociación Española de Ciencia Regional y de la Comisión de Economía
y Finanzas de la Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de Sevilla.
Enrique Gil Calvo
214 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / AUtORS
Osca, 1946
Catedràtic de Sociologia
Osca, 1946. Llicenciat i doctor en Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid,
amb premi extraordinari i número 1 de la primera promoció. Catedràtic de sociologia
al Departament de sociologia I (Canvi Social), Facultat de ciències polítiques i sociologia
d’aquesta universitat (UCM). Especialitzat en sociologia política i en sociologia
de l’edat, el gènere i la família. A/e: [email protected]
Premi Anagrama d’Assaig 1977 pel llibre Lógica de la li ber tad. Premi Sant Patrici
d’Assaig 1988 pel llibre Función de toros. Premi Espanya Espasa d’Assaig 1991 pel llibre
Esta do de fiesta. Premi Internacional d’Assaig Jovellanos 2006 pel llibre La ideología española.
Columnista al diari El País i col·laborador de la revista Claves de Razón Práctica.
Més de vint llibres publicats, entre els quals a part dels citats cal destacar
La mujer cuarteada (Anagrama, 1991), La era de las lectoras (Instituto de la Mujer, 1993),
El destino: progreso, albur y albedrío (Paidós, 1995), El nuevo sexo débil (Temas de Hoy, 1997),
Medias miradas (Anagrama, 2000), Nacidos para cambiar (Taurus, 2001), El poder
gris (Mondadori, 2003), El miedo es el mensaje (Alianza, 2003), Máscaras masculinas
(Anagrama, 2006), La lucha política a la española (Taurus, 2008), Crisis crónica
(Alianza, 2009) i Los poderes opacos (Alianza, 2013).
Karel de Gucht
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / AUtORS 215
Overmere (Bèlgica), 1954
Comissari Europeu de Comerç
Nascut a Overmere, Bèlgica, el 1954, es va llicenciar en Dret el 1976 i ha exercit
com a professor de Dret Europeu a la Universitat Lliure de Brussel·les
des del 1991 fins a l’actualitat.
Va començar la seva carrera política com a president nacional del Moviment Liberal Jove
Flamenc el 1977, fou conseller municipal a Berlare el 1989 i va arribar a senador el 1995.
Aquell mateix any va entrar a formar part del Parlament Flamenc i el 2003
va passar a ser membre de la Càmera de Representants de Bèlgica.
El 2004 fou nomenat ministre de Relacions Exteriors i Assumptes Europeus
i posteriorment ministre de Comerç Internacional. Del 2006 al 2009 fou alcalde de Berlare
i president del Consell Municipal i al 2008 el van nomenar primer ministre de Bèlgica.
El 2009 va entrar en política europea ocupant el càrrec de comissari
europeu de Desenvolupament i Ajuda Humanitària i des de febrer del 2010
és el comissari europeu per al Comerç.
Ha publicat: Pluche– Over de banalisering van extreem rechts [Pluche. Sobre la banalització
de l’extrema dreta], Houtekiet, 2007, 174 p. De toekomst is vrij: over het liberalisme in de 21ste
eeuw [El futur és gratis. Sobre el liberalisme al segle xxi], Houtekiet, 2002, 204 p. Het einde
der pilaren: een Toscaans gesprek [La fi dels pilars religiosos i filosòfics a la societat. Converses
a la Toscana] amb Johan Van Hecke, Houtekiet, 2001, 205 p. Er zijn geen eilanden meer: over
de democratie, vrijheid en de mensrechten [Cap home és una illa. Sobre la democràcia,
la llibertat i els drets humans], amb Dirk Sterckx MEP, Houtekiet, 1999, 159 p. Time and
tide wait for no man: the changing European geopolitical landscape [El temps i la marea no
esperen a ningú: el paisatge geopolític europeu canviant], Praeger Publishers, 1991, 256 p.
Miguel Herrero de Miñón
216 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / AUtORS
Madrid, 1940
Doctor en Dret
Va completar la seva formació a Oxford, París i Lovaina, on es va llicenciar
en Filosofia el 1968. Lletrat del Consell d’Estat des del 1966, va ser secretari
general tècnic del Ministeri de Justícia, col·laborant de manera molt activa
en la primera amnistia (1976), en la Llei per a la reforma política i en la primera
normativa electoral de la democràcia nounada. Va participar en l’elaboració
de la Constitució del 1978 i va ocupar el càrrec de portaveu al Congrés dels Diputats,
tant del partit del Govern (UCD) com de l’oposició (AP). Va ser diputat d’UCD
i d’AP del 1977 al 1993. Ha exercit importants treballs parlamentaris tant
a Espanya com en organitzacions internacionals i ha estat membre de
la Comissió Trilateral. Va rebre el premi Blanquerna de la Generalitat
de Catalunya, el premi Sabino Arana, el premi a la Concòrdia i el premi
Pelayo com a jurista de reconegut prestigi. Actualment és conseller
permanent d’Estat i acadèmic de la Real Academia de Ciencias Morales
y Políticas. Entre les seves obres destaquen El principio monárquico (1971),
Idea de los derechos históricos (1991), Memorias de estío (1993),
Derechos históricos y Constitución (1998) i El valor de la Constitución (2003).
Víctor Lapuente Giné
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / AUtORS 217
Barcelona, 1976
Professor i investigador
Víctor Lapuente, nascut a Barcelona el 1976, es va llicenciar en Ciències Polítiques
per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va obtenir un Màster en Gestió Pública
(UAB-UPF-ESADE) i posteriorment un doctorat en Ciències Polítiques per la Universitat
d’Oxford i l’Institut Juan March. Es dedica en l’actualitat a la docència i la investigació
com a professor al Quality of Government Institute de la Universitat de Göteborg, Suècia.
Recentment, ha escrit el llibre Quality of Government And Corruption From A European
Perspective (ed. Edward Elgar), juntament amb Nicholas Charron i Bo Rothstein. Ha
publicat en revistes acadèmiques de ciència política, economia i administració pública com
The Journal of Politics, Comparative Political Studies, European Journal of Political Research,
Journal of Comparative Economics, Public Choice, Studies of Comparative International
Development, Journal of Public Administration Research and Theory o Local Government Studies.
Els seus treballs estudien, d’una banda, els orígens històrics d’institucions polítiques
i estructures administratives des d’un punt de vista comparat, i, de l’altra, els efectes
d’aquestes sobre nivells de corrupció, eficàcia en la prestació de polítiques públiques
i capacitat de reforma de les administracions públiques.
Juan-José López Burniol
218 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / AUtORS
Alcanar, 1945
Notari
Juan-José López Burniol va néixer a Alcanar (Montsià) el 1945. Llicenciat
en Dret per la Universitat de Navarra, és notari des del 1971, i exerceix a Barcelona
des del 1977. Ha estat degà del Col·legi de Notaris de Catalunya. Professor de Dret Civil
a la Universitat Autònoma de Barcelona, primer, i a la Universitat Pompeu Fabra, després.
Ha estat magistrat i primer president del Tribunal Constitucional d’Andorra,
membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya i president del
Consell Social de la Universitat de Barcelona. Actualment és conseller de
La Caixa i de CaixaBank, així com vocal de la junta directiva del Cercle d’Economia.
Col·labora en diversos mitjans de comunicació. Ha publicat nombrosos estudis jurídics
i el llibre España desde una esquina.
Lluís Orriols
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / AUtORS 219
Barcelona, 1977
Doctor en Ciències Polítiques
Lluís Orriols Galve va néixer a Barcelona el 1977. És doctor en Ciències Polítiques
per la Universitat d’Oxford i actualment és professor a la Universitat de Girona.
El seu interès acadèmic i les seves publicacions se centren en el camp de l'opinió pública
i el comportament electoral. És autor de diversos articles publicats a revistes
tant nacionals com internacionals i és editor dels llibres Cataluña en la encrucijada
(Marcial Pons) i Elecciones generales 2011 (CIS) de recent aparició.
Actualment escriu de forma habitual al diari El País i al blog «Piedras de papel»
a eldiario.es. Es pot seguir la seva tasca acadèmica i divulgadora a través
del seu compte de twitter @LluisOrriols.
Jean Pisani-Ferry
220 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / AUtORS
Boulogne-Billancourt (França), 1951
Comissari general de Política
de Planificació de França
Nascut a Boulogne-Billancourt, França, el 1951, es va llicenciar en Enginyeria
a l’Ecole Supérieure d’Electricité el 1973 i posteriorment es va diplomar en Estudis Matemàtics
a la Universitat París 5, el 1974. Fou el primer director de Bruegel del 2005 al 2013.
Actualment és el comissari general de Planificació de Polítiques del Personal del primer
ministre francès a París i professor d’Economia a la Hertie School of Governance.
Anteriorment fou president executiu del Consell d’Anàlisi Econòmic (2001-2002), assessor
econòmic principal del ministre francès d’Hisenda (1997-2000), director del CEPII,
l’institut francès d’economia internacional (1992-1997) del primer ministre francès,
i assessor econòmic de la Comissió Europea (1989-1992). Els seus interessos de recerca
són la política econòmica a Europa i la macroeconomia global.
Ha estat professor associat de la Universitat París-Dauphine des del 2001 fins al 2013. Durant
aquests anys també ha estat columnista habitual de Le Monde, Handelsblatt i Financial Times.
Ostenta el títol de Cavaller de la Legió d’Honor i el premi Turgot
per la publicació, el 2011, de El precio del euro en el 2019.
Ha publicat, des del 1984, Los problemas de la macroeconomía, La prueba de América (1988);
Un mercado, una moneda (1990); Las políticas cambiarias de los países asiáticos emergentes (1999);
La Europa que queremos (2002); Una agenda para una Europa creciente (2004);
La Europa fuera de Servicio, en col·laboració (2005); La política económica (2004,
2008, 2012); Política Económica: teoría y práctica, en col·laboració (2010); Demonios del Despertar
(2011) i La crisis del euro y sus consecuencias, que es publicarà aquest any 2014.
Josep Ramoneda
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / AUtORS 221
Cervera, 1949
Periodista, filòsof i escriptor
Va néixer a Cervera el 1949. Periodista, filòsof i escriptor, va ser director del
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). És col·laborador habitual
del diari El País i de la Cadena Ser als programes Hoy por Hoy i Hora 25. Presideix
l’Institut de la Recherche et de l’Innovation (IRI) de París i dirigeix diverses col·leccions
d’assaig. És també vocal de la junta directiva del Cercle d’Economia. Va ser director
de l’Institut d’Humanitats (1986-1989), col·laborador de La Vanguardia (1980-1996)
i professor de Filosofia Contemporània de la Universitat Autònoma
de Barcelona (1975-1990). Actualment és president del Grup 62
i director de la revista La Maleta de Portbou. Ha publicat nombrosos llibres,
entre els quals destaquen Apología del presente (1986), Después de la pasión política (1999),
Del tiempo condensado (2005) i Contra la indiferencia (2010).
Dani Rodrick
222 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / AUtORS
Istanbul (Turquia), 1957
Catedràtic
Ostenta la Càtedra Albert O. Hirschman de Ciència Social, a la Universitat de Princeton.
Anteriorment va ser catedràtic d’Economia Política Internacional a la John F. Kennedy
School of Government de la Universitat de Harvard (a la Càtedra Rafiq Hariri).
Va ser guardonat amb el Premi Albert O. Hirschman, de recerca en ciències
socials (2007) i amb el Leontief Award for Advancing the Frontiers of Economic Thought.
És membre del National Bureau of Economic Research, del Centre for Economic Policy
Research (Londres) i del Center for Global Development. El seu llibre més recent,
The Globalization Paradox, publicat el 2011, ha estat traduït a 12 idiomes i el seu llibre
Has Globalization Gone Too Far?, publicat el 1997, va ser considerat «un dels llibres
d’economia més importants de la dècada» pel Business Week. És autor també
de One Economics, Many Recipes: Globalization, Institutions and Economic Growth (2008);
In Search of Prosperity: Analytic Narratives on Economic Growth (2003) i The New
Global Economy and Developing Countries: Making openness Work (1999).
És Ph D. en Economia i MPA per la Universitat de Princeton, així com AB
(summa cum laude) pel Harvard College.
José María Serrano Sanz
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / AUtORS 223
Rioseco de Soria, 1955
Doctor en Economia
És Doctor en Economia per la Universitat de Barcelona (1983)
i Catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de Zaragoza (1989). Acadèmic
de número de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas. Director de la
Revista de Economía Aplicada. També dirigeix el Grupo de Investigación de Excelencia,
Sector Exterior e Integración Monetaria (SEIM). És membre de diversos consells editorials
o de redacció en revistes acadèmiques. És autor d’una quinzena de llibres i dos centenars
de publicacions acadèmiques a llibres i revistes de investigació nacionals i estrangeres.
Ha dirigit una dotzena de Tesis Doctorals i quaranta Projectes de Investigació. Director
de la Fundación Economía Aragonesa (FUNDEAR) de 2002 a 2013. Durant vint anys
fou director del Departament d’Estructura i Història Econòmica de la Universidad
de Zaragoza. Ha exercit, entre altres ocupacions acadèmiques, les de Vicedecà de
Investigació, Director de la Sede Pirineos de la Universidad Internacional
Menéndez Pelayo i Coordinador de economía a la Agencia Nacional
de Evaluación y Prospectiva.
Josep Maria Vallès
224 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / AUtORS
Barcelona, 1940
Catedràtic
És catedràtic emèrit de Ciència Política i Administració Pública a la Universitat
Autònoma de Barcelona, on va ser rector i degà de la Facultat de Ciències Polítiques
i Sociologia. Ha estat president de l’Asociación Española de Ciencia Política y de la
Administración i membre del comitè executiu de l’European Consortium for Political
Research. Ha presidit l’Institut Català per a l’Avaluació de Polítiques Públiques (IVALUA).
El seu treball acadèmic s’ha centrat en l’estudi del govern local, el comportament
i els sistemes electorals i la qualitat democràtica. Ha participat en política institucional
com a diputat i conseller del Govern de la Generalitat.
António Vitorino
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / AUtORS 225
Lisboa, 1957
Polític
Nascut a Lisboa el 1957, António Vitorino és un polític portuguès i membre del Partit
Socialista. Vitorino es va graduar en Dret a la Universitat de Lisboa. Advocat de professió,
fou escollit per primer cop al Parlament el 1980. Va formar part de l’Administració
portuguesa a Macao, i va tornar el 1989 per ser jutge de la Cort Constitucional.
El 1995 es va convertir en ministre de Defensa i viceprimer ministre al primer govern
d’António Guterres. El 1999 fou nomenat comissari europeu de Justícia i Interior.
El 2004 Vitorino es va negar a ser el líder del Partit Socialista després de la renúncia
de Ferro Rodrigues, tot i ser abassegadorament el candidat favorit. José Sócrates
es va convertir en el nou líder del partit en comptes de Vitorino.
Vitorino és el copresident honorari del World Justice Project i col·labora com
a comentarista al programa de RTP 1 Notas Soltas.
António Vitorino és el president de Notre Europe, el think tank europeu
fundat per Jacques Delors, des del juny del 2011.
índEx
pRòLEg. Necessitat i oportunitat per a la reforma
de les nostres institucions. Antón Costas 3
LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA.LEs diMEnsiOns pOLítiquEs dE LA cRisiUn règim gripat. Josep Ramoneda 9La dimensió política de les respostes a les crisis
econòmiques espanyoles. José María Serrano Sanz 19La crisi institucional d’Espanya Francisco J. Ferraro 33Per al reconeixement constitucional de Catalunya.
Miguel Herrero de Miñón 47Mercat i seguretat jurídica. Juan-José López Burniol 59A la recerca de les institucions virtuoses. Víctor Lapuente Giné 71L'encaix i les responsabilitats del que és públic i el privat per impulsar
la recerca, el desenvolupament i la innovació. Jordi Camí 85«No ens representen». La crisi dels partits polítics. Lluís Orriols 97Gent capaç de canviar. La gestió intel·ligent de la inèrcia
institucional. Enrique Gil Calvo 109La relació Catalunya-Espanya: dues majories i el seu context.
Josep Maria Vallès 123
LEs cOnFERènciEs dEL cuRsHi ha sortida per a la zona euro?. Dani Rodrick 145Crisi econòmica, crisi política. António Vitorino 153Estratègia i política fiscal. Jean Pisani-Ferry 163El proteccionisme com a obstacle per al creixement. Karel de Gucht 173
unA Visió dEL 2013Canvis que anuncien més canvis. Lluís Bassets 185Espanya a la mirada de l’altre. Tom Burns Marañón 197
AutORs Lluís Bassets 210Tom Burns Marañón 211Jordi Camí 212
Francisco J. Ferraro 213Enrique Gil Calvo 214Karel de Gucht 215Miguel Herrero de Miñón 216Víctor Lapuente Giné 217Juan-José López Burniol 218Lluís Orriols 219Jean Pisani-Ferry 220Josep Ramoneda 221Dani Rodrick 222José María Serrano Sanz 223Josep Maria Vallès 224António Vitorino 225
Coordinació editorial: Galaxia Gutenberg, S.L.
© Círculo de Economía, 2014
© dels textos: Lluís Bassets, Tom Burns Marañón, Jordi Camí, Antón Costas, Francisco J. Ferraro,
Enrique Gil Calvo, Karel de Gucht, Miguel Herrero de Miñón, Víctor Lapuente Giné,
Juan-José López Burniol, Lluís Orriols, Jean Pisani-Ferry, Josep Ramoneda,
Dani Rodrick, José María Serrano Sanz, Josep Maria Vallès i António Vitorino.
© de les traduccions dels textos al català: Anna Brichs, 2014
© de les il·lustracions d’interior i coberta: Estudio Pep Carrió, 2014
Disseny: Zimmermann Asociados
Preimpressió: Maria Garcia
Impressió i enquadernació: Romanyà-Valls
Pl. Verdaguer, 1 Capellades-Barcelona
Dipòsit legal: B. 7777-2014
ISBN: 978-84-16072-52-1
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra
només es pot realitzar amb l'autorització dels seus titulars, a part les excepcions previstes per la llei.
Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessiteu fotocopiar
o escanejar fragments d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 45)