1

Pregunta 5. 1. La guerra de successió espanyola. Pregunta 5. 1. La guerra de successió espanyola. La pau d'Utrech i les seves conseqüències territorials

5.1.1.Antecedents i causes de la guerra de successió. (Llibre de text, pàgina 154, apt. 1. 1) Pèrdua de l'hegemonia continental espanyola constatada definitivament a finals del segle XVII Falta de descendència per part de Carles II Presumpte equilibri europeu (Westfàlia) Pretensions de França i d'Àustria de fer-se amb les restes de les possessions espanyoles Problema successori a la mort de Carles II. Situació internacional

Lluís XIV de França i Leopold I d'Àustria optaven indirectament a la corona espanyola -fills i marits de princeses espanyoles - Candidat francès - Felip de Borbó, duc d'Anjou, net de Lluís de França, segon fill del Dofí de França - Candidat austríac - Arxiduc Carles, segon fill de l'emperador Leopold I d'Àustria

França no podia permetre la recreació del poder dels Habsburgs del segle XVI La resta d'estats europeus no podia permetre una hegemonia incontestable de França Anglaterra i Holanda pretenien garantir l'equilibri europeu Entre grans tensions internacionals, Carles II va designar hereu a Josep Ferran de Baviera però aquest morí A l'octubre de 1700 Carles II redactà un nou testament.

IES Juníper Serra. Dep. C. SocialsIES Juníper Serra. Dep. C. SocialsFerran Jover ComasFerran Jover Comas

2

Testament i mort de Carles II Designació de Felip d'Anjou com futur rei de la corona espanyola Compromís per tal de mantenir la integritat dels territoris de la corona Renúncia de Felip d'Anjou als seus drets a la corona francesa. Els dos regnes no es trobaran sota la mateixa corona Carles II va morir l'octubre de 1700 sense descendència Lluís XIV i quasi tota Europa van reconèixer el testament de Carles II Les monarquies europees, exceptuant Àustria, acceptaren inicialment el testament.

Felip és proclamat rei d'Espanya -a Versalles- amb el nom de Felip V de Borbó Lluís XIV marcà la política exterior espanyola i va mantenir els drets de Felip a la corona Francesa

Lluís XIV no va renunciar als drets de Felip a la corona francesa Lluís XIV va intervenir en la política espanyola als Països Baixos França va obtenir d'Espanya certs drets comercials

L'Imperi (Àustria), Anglaterra i Holanda crearen una Aliança a favor de l'arxiduc Carles . Gran Aliança de l'Haia L'aliança declarà la guerra a França (1702). Inici de la guerra de Successió espanyola a Europa

5.1.2. Desenvolupament del conflicte a Europa (llibre de text pàgina 154 apt. 1.2) La gran Aliança de l'Haia s'amplià a Dinamarca, Portugal, Savoia i Prússia El 1703 l'arxiduc Carles fou proclamar a Viena rei d'Espanya com a Carles III Algunes derrotes franceses a Itàlia i els Països Baixos. Fracàs francès en intentar ocupar Viena Ocupació de Gibraltar i control naval dels anglesos i holandesos Intervenció militar de l'aliança i de França a la Península Continuades derrotes franceses, desesperada situació militar. Lluís XIV intentà la pau. L'abril de 1711 morí l'emperador Josep I d'Àustria i el seu germà l'arxiduc Carles va convertir-se en Emperador d'Àustria Anglaterra i holanda acceptaren a Felip V i començaren les negociacions de pau a Europa

El 1713 es signaren els tractats de pau d'Utrecht i Rastatt Continuació de la guerra a la península fins la caiguda de Barcelona i Mallorca IES Juníper Serra. Dep. C. SocialsIES Juníper Serra. Dep. C. Socials

Ferran Jover ComasFerran Jover Comas

3IES Juníper Serra. Dep. C. SocialsIES Juníper Serra. Dep. C. Socials

Ferran Jover ComasFerran Jover Comas

4

5.1.3. Guerra Civil entre els regnes de la monarquia hispànica (llibre de text pàgina 154, apt. 1.2)

Castella, en general, es decantà per l'opció francesa de Felip d'Anjou Una part de la noblesa castellana es mostrà partidària de la causa austríaca Acceptació popular de Felip, esperaven de l'absolutisme una limitació dels privilegis nobiliaris

Territoris de la corona d'Aragó. Optaren, en general per la causa austríaca de l'arxiduc Carles Motivacions

Temença a la política centralista (contrària als furs) pròpia de la França dels borbons Sentiments antifrancesos a Aragò i Catalunya (memòria de l'ocupació a la guerra dels segadors) Els Interessos comercials catalans es troben enfrontats als francesos. A València destacà la presència d'elements insurreccionals contra la pressió senyorial La forta propaganda aliada, amb la promesa d'innovacion, amplià la base popular

Alguns elements de la noblesa aragonesa, valenciana i mallorquina es mostraren favorables a Felip V “”Botiflers” Intervenció militar anglesa i holandesa des de Portugal i als principals ports de la Mediterrània peninsular (1705) Alçaments populars als territoris de la corona d'Aragó A Mallorca alçament popular contra les autoritats borbòniques aprofitant l'entrada de la flota anglesa (Leake) Intervenció armada francesa comandada pel duc de Berwick en defensa de Felip V L'arxiduc Carles entrà a Madrid el 1706 Derrota austracista en Almansa (1707). Conquesta de València i Aragó per part de Felip V (anul·lació de llurs furs) L'arxiduc Carles abandonà Madrid Carles és nomenat emperador (1711) Anglaterra i Holanda abandonaren la seva causa i la guerra Continuà la resistència a Barcelona i a Cardona. Les Balears protegides per la flota anglesa

Barcelona caigué l'11 de setembre de 1714 Caiguda de Mallorca i les Pitiüses el juliol de 1715 Menorca quedà en mans angleses segons l'establert al tractat d'Utrecht

Decrets de Nova Planta: anul·lació dels furs del regnes de la corona d'Aragó per dret de conquesta

IES Juníper Serra. Dep. C. SocialsIES Juníper Serra. Dep. C. SocialsFerran Jover ComasFerran Jover Comas

5IES Juníper Serra. Dep. C. SocialsIES Juníper Serra. Dep. C. Socials

Ferran Jover ComasFerran Jover Comas

6

5.3.La pau d'Utrecht i les seves conseqüències territorials 5.3.La pau d'Utrecht i les seves conseqüències territorials Introducció imprescindible a la pregunta.(Situar la pregunta dins l'àmbit de la guerra de successió espanyola) Conflicte europeu entre França i la Gran Aliança de l'Haia Guerra Civil entre Castella (felipistes) i els territoris de la Corona d'Aragó (austracistes) L'abril de 1711 morí l'emperador Josep I d'Àustria. Carles va ser nomenat Emperador Anglaterra i Holanda acceptaren a Felip V i començaren les negociacions de pau a Europa El 1713 es signaren els tractats de pau d'Utrecht i Rastatt

Conseqüències territorials (Llibre de text, pàgina 156, apt. 1.3) Establiment d'un nou mapa polític d'Europa Els principals beneficiaris dels tractats varen ser Àustria i la Gran Bretanya La gran perjudicada va resultar ser Espanya que va perdre els seus territoris europeus Àustria adquirí el Milanesat, Flandes, Luxemburg, Nàpols, Sardenya (posteriorment intercanviat per Sicília) Gran Bretanya aconseguí Terranova, Gibraltar i Menorca i

concessions al comerç colonial: “asiento de negres” i “nau de permís” Espanya perdé les seves possessions europees i cedí Gibraltar i Menorca (importància estratègica del port de Mahó)Conseqüències polítiques (ampliació) Retorn a l'equilibri continental repartit ara entre França i Àustria Gran Bretanya quedà com la gran potència que garantia l'equilibri continental i assegurava el seu predomini marítim Felip V renuncià definitivament a la corona de França Espanya, alliberada de la càrrega territorial, es podrà concentrar en la reorganització del govern interior i d'Amèrica Futures disputes provocades per les pretensions espanyoles de recuperar els territoris italians IES Juníper Serra. Dep. C. SocialsIES Juníper Serra. Dep. C. Socials

Ferran Jover ComasFerran Jover Comas

7IES Juníper Serra. Dep. C. SocialsIES Juníper Serra. Dep. C. Socials

Ferran Jover ComasFerran Jover Comas

8

Pregunta 5.2. Els Decrets de Nova PlantaPregunta 5.2. Els Decrets de Nova Planta i els canvis que suposaren en el sistema de govern existent fins el moment a la Corona d'Aragó i a les Illes Balears

5.2.1. Els Decrets de Nova Planta (Llibre de text pàgina 157, apartat 2.1) Introducció

Final de la guerra de successió i confirmació de la dinastia dels Borbons a Espanya S'adoptà el model polític francès: absolutisme centralista i uniformador Es fa evident la necessitat de realitzar reformes a la política interior i exterior (“Reformisme borbònic”) S'adopten mesures per tals de modernitzar i racionalitzar l'administració i les institucions de l'Estat Abolició dels drets furs pel dret de conquesta als regnes derrotats: Aragó, Catalunya, València i Mallorca en... ...aplicació dels Decrets de Nova Planta (Instrument utilitzat per forçar canvis interiors) Abolició de tot el sistema legislatiu i institucional propi dels regnes conquerits Homogeneïtzació legal I administrativa a partir del model castellà

Els Decrets de Nova Planta 1707 Decrets de VALÈNCIA I ARAGÓ. Després de la batalla d'Almansa 1715 Decret de MALLORCA. Conservà algunes institucions no executives i el dret civil propi 1716 Decret de CATALUNYA.

Objectiu: Reforma i uniformització de l’administració de tot el país. Instaurar el centralisme polític Model: Centralisme absolutista francès. Les institucions de partida seran les castellanes Realització: Supressió de les institucions tradicionals i pròpies dels regnes de la corona d’Aragó.

Supressió del furs, i de l’autonomia municipal Desaparició de les Corts d’Aragó, el Gran i General Consell i la Generalitat de Catalunya Supressió de l’autonomia fiscal (excepte Navarra i País Basc) Marginació del Català com a llengua d'us als tribunals i a l'administració

IES Juníper Serra. Dep. C. SocialsIES Juníper Serra. Dep. C. SocialsFerran Jover ComasFerran Jover Comas

9

5.2.2. Reformes a l'administració i canvis aportats als decrets. Poder i administració de l’Estat centralitzat

A Catalunya quedaren abolides les Corts i el Consell de Cent

Quedaren abolides les corts d'Aragó integrades ara en les Cort de Castella -comuns per a tota Espanya-

Les Corts de Castella perden tota entitat política i funcions reals (deixaran de ser convocades per molt de temps)

El Consell de Castella reassumirà funcions a tot l'Estat, però únicament amb caràcter consultiu

El poder reial es reafirmà amb els secretaris de despatx nomenats i cessat pel monarca

Organització administrativa

Divisió territorial en províncies. A Catalunya desapareixen les vegueries substituïdes per “corregidurías”

Els capitans generals, amb funcions governatives i militars substitueixen als virreis a la corona d'Aragó

Els intendents: figura copiada de França. Funcions econòmiques i recaptació de tributs, inspecció i obres públiques

Reforma de la justícia Aparició d'un únic dret comú per tots els súbdits amb l'anulació dels tradicionals furs, usos i costums particulars

Generalització a tot el territori de les audiències que s'encarreguen de la justícia i d'assessorar als capitans generals

Reforma i homogeneïtzació de la fiscalitat

Harmonització fiscal a tot el territori amb l'aprovació de nous impostos similars a tots els territoris conquerits

Supressió de les duanes internes i “puertos secos”

Es pretenia l'establiment d'unes fonts fiscals estables i segures per finançar les polítiques de l'Estat

Catalunya ------------ Cadastre València -------------- Equivalent

Mallorca -------------- Talla Aragó ------------------ La contribució única

Manteniment d'un sistema fiscal especial a Navarra i a les províncies basques Administració local: definitiva implantació dels corregidors a tot el territori estatal IES Juníper Serra. Dep. C. SocialsIES Juníper Serra. Dep. C. Socials

Ferran Jover ComasFerran Jover Comas

10

ELS PRIMERS BORBONS (s. XVIII)

Felip V (1701 – 1746)

Ferran VI (1746-1759) Carles III (1759 - 1788) (Anteriorment rei de Napols)

Carles IV ( 1788 - )

La família de Felip VLa família de Felip Vde Louis Michel van Loode Louis Michel van Loo

La família de Carles IVLa família de Carles IVde Francisco de Goyade Francisco de Goya

IES Juníper Serra. Dep. C. SocialsIES Juníper Serra. Dep. C. SocialsFerran Jover ComasFerran Jover Comas

Lluís I 1724

11

Pregunta 5.3. Les reformes de Carles III Pregunta 5.3. Les reformes de Carles III Els inicis del regnat de Carles III i el motí d'Esquilache

Ferran VI morí el 1759 i Carles -rei de Nàpols- arribà a Espanya per regnar com Carles III

El regnat de Carles III va representar la millor experiència del despotisme il·lustrat* espanyol *(Corrent polític reformista que utilitzava el poder absolut del monarca per realitzar les reformes il·lustrades)

Els ministres reformistes italians -Grimaldi i Esquilache- disgustaven a la noblesa espanyola que es veia desplaçada

Protestes populars a les províncies motivades per l'elevació dels preus dels productes bàsics.

Reformes que generaren malestar popular: llibertat de preus de cereals i prohibició d'armes, jocs d'atzar, capes i capells...

Irritació entre elements eclesiàstics per la política regalista i de reformes il·lustrades del govern

El 1766 va esclatar a Madrid un violent motí popular dirigit contra el ministre Esquilache

Carles III acceptà totes les peticions populars i expulsà a Esquilache però va reafirmar la política de reformes

Carles III deixà el govern en mans d'equips formats per il·lustrat espanyols: Aranda, Campomanes, Floridablanca

Participació en política i influència de destacats il·lustrats com ara Olavide i Jovellanos

Principals característiques de la política il·lustrada espanyola Els il·lustrats espanyols van ser un petit grup enfrontat als interessos dels privilegiats i a la ignorància del poble

La il·lustració espanyola va representar un reformisme moderat allunyat de grans innovacions o canvis radicals

Interès en la millora de l'economia: reforma de l'estructura agrària, protecció de la producció industrial i impuls al comerç

Preocupació pel benestar dels súbdits de la corona i per augmentar el seu nivell d'instrucció

Millora en l'organització i racionalització de l'Estat

Manteniment d'una política regalista o de control per part dels monarques sobre l'església (i altres poders) del propi país Les reformes resultaren limitades i van comptar sempre amb l'oposició dels sectors privilegiats del país.

12

El reformisme moderat de Carles III La reforma religiosa

Política regalista: manteniment del “dret de patronat” (presentació de bisbes, concordat de 1753) Expulsió dels jesuïtes al 1767. Limitació de les manifestacions religioses populars (romeries, processions...) Limitació del poder de la Inquisició

Les reformes econòmiques Creació del banc de San Carles i emissió de vals reials -control fiscal i monetari- Instauració de la loteria -mesura fiscal extraordinària- Lliure circulació de cereals i vins -mesura lliurecanvista- Liberalització parcial del comerç amb Amèrica el 1778 -mesura lliurecanvista- Finalització del monopoli dels gremis (1772) -mesura lliurecanvista a l'a industria Limitació dels privilegis de la “Mesta” -liberalització i reforma del sector- Desamortitzacions de terres comunals -liberalització i reformes a l'agricultura- Jovellanos redactà “L'informe a l'Expedient de Llei Agrària” -reformes a l'agricultura- Colonització de terres despoblades (La Carolina) -reformes a l'agricultura i repoblament- Estimulació de companyies privilegiades (Caracas, Barcelona) -impuls del comerç- Promoció de Societats Econòmiques d'Amics del País -impuls del comerç i la indústria-

Les reformes militars Establiment del servei militar obligatori Professionalització de l'oficialitat i promulgació d'ordenances militars Reforçament de l'armada (Patiño): potenciació de drassanes i formació d'oficials de marina

Les reformes socials Impuls al desenvolupament educatiu i científic. Reforma a les universitats i unificació d'ensenyaments Mesures per assentar a les poblacions marginals o desarrelades (rodamóns i gitanos)

Les reformes institucionals Manteniment de les reformes administratives pròpies dels primers borbons Als municipis es van crear els síndics i diputats del comú

G.M de Jovellanos

B. J. Feijoó

F. Cabarrús

IES Juníper Serra. Dep. C. SocialsIES Juníper Serra. Dep. C. SocialsFerran Jover ComasFerran Jover Comas

13

5.6. ESTRUCTURA SOCIO-ECONÒMICA AL FINAL DE L'ANTIC RÈGIM5.6. ESTRUCTURA SOCIO-ECONÒMICA AL FINAL DE L'ANTIC RÈGIMCaracterístiques i problemes essencials de l'agricultura, indústria i comerç

Tendència secular positiva en l'economia i en la demografia europea

Espanya mantindrà un indiscutible període de creixement econòmic però ...

... es manifestaren clares limitacions en el creixement i no es resoldran els problemes estructurals

El pensament il·lustrat i la millora en la governació del país varen propiciar l'adopció de reformes a l'economia

S'adoptaren algunes mesures liberalitzadores i de promoció de la producció, del comerç i l'agricultura

5.6.1. L'agricultura5.6.1. L'agricultura Predomini del sector agrícola a l'economia del país

60 % de la renda nacional.

70 a 75% de la població ocupada

Creixement de la producció agrícola per l’ampliació de les terres de conreu

de 1700 a 1760 expansió

de 1760 a 1780 lent creixement

de 1780 a 1800 estancament o recessió

Baixos rendiments amb mètodes de treball tradicionals

Manteniment majoritari del guaret (cultiu intensiu del cereal)

Instrumental poc eficient i manca d'inversió al camp, amb una pagesia empobrida (jornalers, petits arrendataris)

Dependència de les condicions climàtiques per l'obtenció de les collites (nivell de subsistència)

Llei de rendiments decreixents

14

15

Estructura de la propietat agràriaEstructura de la propietat agrària

Concentració de la propietat agrària en mans de grans propietaris (nobles i església), de l'estat i dels municipis

El d'arrendataris i petits i mitjans propietaris amb pocs recursos per la renovació i la inversió

Geogràficament

Predomini d'arrendaments llargs (quasi propietaris) a Galícia (foros), a Catalunya (enfiteusi) i a part de València

Predomini d'arrendaments a curt període a Castella, Andalusia i a part de València

Predomini dels jornalers empobrits a Andalusia i Extremadura

Problema de la propietat amortitzada o vinculada * * forma de propietat precapitalista -comunal o compartida- que impedeix la lliure venda o repartició

Terres de senyoriu (noblesa) i comunals (municipals), propietats de l'església

Retirades del mercat lliure, no presentaven incentius per a la millora o la capitalització

Reformes i millores al campReformes i millores al camp

Expansió del blat de les índies i de la patata a Galícia i Astúries.

Expansió del cultiu de la vinya a Catalunya

Ampliació dels regadius amb les obres del canal d'Aragó i de Castilla (millora del transport interior)

Limitació dels drets de la Mesta a favor de la pràctica agrícola.

Repartiment de terres de propios i baldios a Extremadura

Assentaments de colons a zones de repoblament a Sierra Morena (La Carolina,i La Carlota)

Estudis de la situació agrària i la seva problemàtica “Expedient General per a la llei Agrària” (Jovellanos i Campomanes)

Estructura de la propietat-l'Espanya del segle XVIII

IES Juníper Serra. Dep. C. SocialsIES Juníper Serra. Dep. C. SocialsFerran Jover ComasFerran Jover Comas

16

5.6.2. La indústria i el comerç5.6.2. La indústria i el comerç Manteniment de l'artesania com sistema de producció generalitzat al país

Tècniques tradicionals d’escassa productivitat i gran qualitat Instrumental arcaic, petits capitals, escassa concentració de treballadors i mercats locals i regionals

Pervivència del gremis Imposaven limitacions i rigideses a la producció (reglamentacions estrictes, exàmens d'accés...)

Tímida presència del treball rural domèstica a la seda valenciana i al tèxtil català Aparició de les manufactures reials

Producció d'iniciativa estatal destinada a objectes de luxe o a respondre a la demanada de l'armada i l'exèrcit Producció amb tècniques artesana amb una concentració de capital i d'edificicació pròpia de la fàbrica Arsenals (El Ferrol i Cartagena), municions, vidres (San Ildefonso), porcellanes (El Retiro), tapissos (Santa Bàrbara) Pobres resultats econòmics amb pèrdues cròniques

Aparició de les primeres fàbriques d'indianes a Catalunya Apareixen a partir de 1760. Ràpid augment fins la guerra del francès Dedicades a l'estampació i producció de teixits de cotó- Marcaran l'inici de la indústria tèxtil catalana Iniciativa privada amb concentració de capital i forces de treball Afavorida per la prohibició d'importació d'aquest teixit i la liberalització de comerç americà a Catalunya

Altres industries disperses o testimonials: farines, aiguardents, paper, ceràmica (Sargadelo), quincalla..... El comerç. El comerç.

Primera meitat del segle: polítiques proteccionistes. Segona meitat: algunes mesures lliurecanvistes Important creixement de l'activitat comercial interior i al mercat americà Limitacions al comerç interior

Condicions orogràfiques peninsulars que dificultaven el transport (Iniciativa: xarxa de camins reials i canals) Feblesa de la demanda interna per l'empobriment de les classes populars Pervivència d'aduanes internes (puertos secos)

Esplendor del comerç amb Amèrica Foment del comerç amb la creació de companyies privilegiades (Caracas o Barcelona) Mesures liberalitzadores del comerç amb Amèrica (1765, 1778)

17

5.6.3. 5.6.3. DemografiaDemografia

Primeres dades censals generals a l'estat.Vecindario de Campoflorido, (1712 y 1717) ......................7.500.000 persones.Catastro del Marqués de Ensenada (1752) ....................... 9.400.000Censo de Aranda (1768).................................................... 9.159.999

Censo de Floridablanca (1787) .........................................10.268.110Censo de Godoy (1801) 10.541.221

Important creixement demogràfic general al llarg del segle de 7'5 a més de 10 milions d’habitants

Creixement de la població lligat a l'increment de la producció agrària

Creixement demogràfic explicat per la disminució de les crisis de mortalitat catastròfica epidèmica

Característiques del regim demogràfica antic

Elevada mortalitat (30 al 35 ‰)

Elevada natalitat (35 al 40 ‰)

Baixa esperança de vida al néixer

Elevada mortalitat infantil

Dependència directa dels recursos alimentaris: economia de subsistència

Crisis cícliques de sub-alimentació, malalties epidèmiques i mortalitat catastròfica

Creixement desequilibrat de la població espanyola al segle XVIII

Destacat augment poblacional a la perifèria principalment a la costa mediterrània (Catalunya, València i Múrcia)

Índex de creixement menors a Castella i a Galícia.

Principals concentracions urbanes: Madrid, Barcelona, Sevilla, Cadis, València

Elebvades densitats a Galícia, cornisa cantàbrica, Madrid, Barcelona, Cadis, València i Múrcia

Distribució (densitat) de la població espanyola al segle XVIII IES Juníper Serra. Dep. C. SocialsIES Juníper Serra. Dep. C. SocialsFerran Jover ComasFerran Jover Comas