La logística a

Catalunya en

temps de crisi

20 de gener 2009

La logística, un sector

estratègic en temps de

crisi

Magatzem Transport Tecnologia Coneixement

Espais logístics

Infraestructures

Persones R+D+i

Els diferents sectors logístics

La logística és la gestió integral dels

processos d’aprovisionament i distribució de

les empreses

L’activitat logística ha crescut més d’un 10% anual, sempre superior al PIB.

Representa un 6% del PIB; 4% del VAB i 12% del VAB del sector serveis.

Genera el 6% de l’ocupació a Catalunya.

Els costos logístics arriben a representar fins al 30% dels costos totals en alguns sectors.

Juga un paper clau en la competitivitat de moltes activitats productives, per exemple en la indústria de l’automòbil.

L’ocupació logística està menys amenaçada pels processos de deslocalització.

Un centre d’activitats logístiques promou de mitjana 10 llocs de treball per cada 1.000 m² de nau.

La logística. Grans xifres

Un 35% de l’ocupació de la CIM

Vallès és personal de transport,

un 30% personal de magatzem i

un 35% personal

d’administració, direcció i

serveis.

Tipologia d’empreses:

36 empreses zona logística

(naus)

48 empreses zona de serveis

(oficines i serveis)

L’exemple dela CIM Vallès

2.469 llocs de treball directes

500 llocs de treball indirectes

Catalunya té el principal

clúster d’activitats logístiques

d’Espanya:

Catalunya en concentra més del 25%

del sostre de magatzem d’Espanya.

Disposa de dos grans ports, Barcelona i

Tarragona, i diversos de mitjans.

Un gran aeroport intercontinental

(Barcelona) i tres aeroports regionals

(Girona, Reus i Alguaire).

Formació i investigació en logística

Empreses i recursos humans

especialitzats en el sector.

Cap altra comunitat autònoma

d’Espanya disposa de TOTS aquest

factors.

Catalunya, comunitat líder en logística

Espais i recursos per a la investigació, la formació i la promoció en logística:

Universitats: UPC, UAB, UPF, URV …

Escoles de negcoci: IESE, ESADE …

Formació i transferència tecnològica: ICIL, ILI …

Recerca: CENIT, IERMB…

Promoció: Barcelona Centre Logístic, SIL…

R+D i promoció del sector logístic

CIMALSACIM VallèsCIM LleidaCIM La Selva

CIM El Camp (oest) LOGIS Empordà LOGIS Bages

ZAL ZAL 1 ZAL 2

ZONA FRANCA Parc LogísticZona Franca AduaneraPolígon Zona Franca

MERCABARNA

CLASA Centre Càrrega Aèria de Barcelona

SECTOR PRIVAT Prologis, Coperfil, Proinosa, altres

Catalunya encapçala el rànking de

parcs logístics

Parcs logísticsa Catalunya

La Logística ha protagonitzat la

demanda de sòl industrial en els

darrers anys i continuarà.

44% logística29% fabricació27% comercial, serveis

56% logística24% indústria20% comercial

70% logística

Font: Jordà i Guasch, 2007 Font: King Sturge, 2007 Font: Cushman& Wakefield, 2007

1/4 de tot el sòl industrial de Catalunya ocupat per activitats de transport i emmagatzematge.

Logística i demanda de sòl

Font: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. “Papers” núm. 45

La logística és compatible amb

l’economia del coneixement.

ÀREAMETROPOLITANA

POBLACIÓM hab.

STOCK MAGATZEMS

M m2

MAGATZEMS/POBLACIÓ

Barcelona 4,5 3,7 0,8

Nova York 21,9 32,9 1,5

Boston 5,6 9,7 1,7

San Francisco 7,2 13,7 1,9

Logística i economia del coneixement

Logística i globalització:

Els ports i els aeroports com a finestres a la globalització

0

200.000.000

400.000.000

600.000.000

800.000.000

1.000.000.000

1.200.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005

Les finestres virtuals a la globalització

són infinites: Internet, la telefonia

mòbil, la televisió per satèl·lit…

Font: Information Economy report 2006.

UNCTAD 2006

Evolució d’usuaris d’Internet (2000-2005)

L’any 2005, els usuaris

d’Internet al món van superar els

1.000 milions.

Actualment més de 2.000

milions de persones són usuàries

de telefonia mòbil.

Finestres a la globalització (1)

Exportacions

mundials de

mercaderies

Producció

mundial de

mercaderies

PIB mundial real

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

7,0

8,0

9,0

10,0

2002 2003 2004 2005

anys

vari

ació

en

%Però les finestres físiques on es

materialitza la internacionalització

de l’economia són escasses: el port

n’és una.

Font: “World Trade in 2005”. WTO, 2005

Finestres a la globalització (2)

La globalització no seria

possible sense el contenidor.

Ha revolucionat l’operativa

portuària i ha suposat la base

per al desenvolupament de la

intermodalitat.

Els més utilitzats són els

contenidors de 20 peus (6,10

m), coneguts com a TEU (twenty

foot equivalent unit).

El contenidor en el transport marítim

29% Barcelona

Xina

Contenidor Xina – Barcelona:

2.000 - 2.500 €

1contenidor: 98.000 samarretes

1 samarreta d’Àsia a Barcelona: 0,10 €/unitat

22 dies

Els costos del transport amb contenidor

Arctic Ocean

AtlanticOcean

PacificOcean

AntarcticOcean

IndianOcean

PacificOcean

PECOS

Maritime serviceLand bridge

Panama CanalSuez Canal

Land Bridge

Arctic Ocean

AtlanticOcean

PacificOcean

AntarcticOcean

IndianOcean

PacificOcean

PECOS

Maritime serviceLand bridge

Panama CanalSuez Canal

Land Bridge

Comerç total:

2004: 103,3 M TEU

2005: 115,7 M TEU

Els costos del transport amb contenidor

2005

LOS ANGELES (EUA) 7.484.000

ROTTERDAM (Holanda) 9.287.000

HAMBURG (Alemanya) 8.087.000

ANVERS (Bèlgica) 6.482.000

SINGAPUR (Singapur) 23.190.000

HONG KONG (Hong Kong) 22.602.000

SHANGAI (Xina) 18.084.000

SHENZHEN (Xina) 16.197.000

BUSAN (Corea del Sud) 11.840.000

KAOHSIUNG (Taiwan) 9.471.000

Increment dels tràfics Europa - Àsia

Estalvi de 3 dies en el transit time

Ampliació del canal de Suez (18-20 m)

25% tràfic

Extrem Orient

75% tràfic Extre

m Orient

Antwerp

Rotterdam

Le Havre

HamburgBremen

València

GènovaMarsella

Algesires

TEU 2006 (milions de TEU)

Futur

PresentEix nord-sud

3,2

2,6

2,3

0,9

1,7

2,2

9,7

8,9

7,0

4,4

Barcelona

Potencial de la façana sud d’Europa amb el tràfic de l’Extrem Orient

Ruta comerç Europa-Àsia (canal Suez)

Des del NORD s’està servint al SUD

Congestió xarxa viària centre europeu

Liberalització mercat ferroviari

Potencialitat d’Àfrica

Potencialitat d’Espanya com a plataforma logística intercontinental

Oportunitats per al sud: els mercats de l’eix est-oest europeu

Liberalització del mercat ferroviari: nous operadors

Noves connexions del sud amb l’est i el nord europeu

Connexions entre els ports i les principals ciutats

Corredor ferroviari exclusiu d’Àfrica al nord d’Europa Principals connexions i

destinacions ferroviàries al sud d’Europa

Polítiques del sector ferroviari que poden beneficiar el sud d’Europa

Ràpida, fiable i eficient

Més de 200 línies regulars amb els principals ports del Mediterrani

Distribució marítima a l’est d’Europa i al nord d’Àfrica

Valor afegitLogísticaTransport

Serveis logístics i de valor afegit a les

càrregues

Tipus de tràfic

Impulsexportacions

Cotxes

Contenidors (FCL i agrupatge)

Tràfics especials

Càrrega remolcada (SSS)

Forelands

estratègics

Hinterlands

estratègics

Sud-est asiàtic i Extrem Orient

Amèrica Llatina Nord-Amèrica

Objectius estratègics del port de Barcelona

Mercats geogràfics

Creació de terminals marítimes interiors del PB

Desenvolupar ZALS

Ampliació del hinterland a la península i al sud d’Europa

El port de Tarragona

El Pla director en vigor preveu

créixer fins a 613 ha amb una

inversió de 400 MEUR.

Previsió del nou Pla 2022 amb

un dic exterior que dotarà de

300 ha més amb un inversió de

700 MEUR.

Acord amb Dubay Port World

(500.000 TEU/any).

. Ampliació prevista

Estratègies d'internacionalització. Aeroports

Polítiques de gestió

descentralitzada i

internacionalització reforçades

por les següents inversions: Barcelona

Passatgers/any: 55

milions Operacions/hora: 90 Nova terminal satèl·lit i

remodelació de l’actual Inversió: 4.000 MEUR

Barcelona.Hub intercontinental

Des del comitè de rutes àrees, impulsat per la

Generalitat, s’ha aconseguit tenir 12 enllaços amb punts

com: Filadèlfia, Nova York, Atlanta, Buenos Aires o

Singapur. També es treballa comercialment per incrementar

trànsits a Girona amb 58 enllaços i Reus amb 12

properament

Estratègies d'internacionalització. Aeroports

Girona Passatgers/any: 9 milions Càrrega/any: 374 t Inversió: 103 MEUR

Reus Passatgers/any: 5 milions Càrrega/any: 32 t Inversió: 173 MEUR

Lleida-Alguaire Àrea logística i de suport Inversió: 100 MEUR

Catalunya plataforma logística.

Pols de desenvolupament

Diagonal Peninsular Diagonal Peninsular

Extensió als corredors alemanys. Corredor Algecires-Metz. Corredor Ferrmed

Extensió als corredors alemanys. Corredor Algecires-Metz. Corredor Ferrmed

Extensió al llarg del front marítim, Arcomed.Connexió AV Provença -Costa d’Azur.

Extensió al llarg del front marítim, Arcomed.Connexió AV Provença -Costa d’Azur.

Extensió del corredor del Roina, connexió AV Lió-Torí

Extensió del corredor del Roina, connexió AV Lió-Torí

Connexió amb el Sud-est d’Europa. Corredor V

Connexió amb el Sud-est d’Europa. Corredor V

Lisboa

Corredor Mediterrani

Corredor Mediterrani

Diagonal Peninsular Diagonal Peninsular

Extensió als corredors alemanys. Corredor Algecires-Metz. Corredor Ferrmed

Extensió als corredors alemanys. Corredor Algecires-Metz. Corredor Ferrmed

Extensió al llarg del front marítim, Arcomed.Connexió AV Provença -Costa d’Azur.

Extensió al llarg del front marítim, Arcomed.Connexió AV Provença -Costa d’Azur.

Extensió del corredor del Roina, connexió AV Lió-Torí

Extensió del corredor del Roina, connexió AV Lió-Torí

Connexió amb el Sud-est d’Europa. Corredor V

Connexió amb el Sud-est d’Europa. Corredor V

Lisboa

Corredor Mediterrani

Corredor Mediterrani Corredor

Mediterrani

Corredor Mediterrani

Catalunya dins dels grans eixos europeus

Tràfic intern: 225,8

Catalunya-Europa: 29,6

Tràfic de pas: 24,1

Catalunya-Món: 80,2

Tràfic de pas. 13,8

Tràfic de pas. 10,3

Catalunya-PenínsulaIbèrica: 46,7

Catalunya-PenínsulaIbèrica: 22,9

Tràfic internTràfic de pasTràfic Catalunya-EuropaTràfic Catalunya-Península IbèricaTràfic marítim Catalunya-Món

453 M TM transportades 2005

Creixement 12% anual

50% tràfic intern

79,4% transport per carretera 2005

carretera79,4%

ferrocarril1,9%

marítim18,7%

aeri0,02%

Tràfics de mercaderies a Catalunya

Els pols de desenvolupament.La RMB

A. El Delta del Llobregat: port,

aeroport, connexions

ferroviàries UIC, vial de

camions fins a Martorell, el

Metro, la Fira, etc.

B. El Corredor de la B-30:

concentra el 55% de la

producció industrial, ramal

de UIC, Ronda Vallès, tren

orbital, carrils Bus-VAO.

La Regió Metropolitana de

Barcelona compta amb dos

punts bàsics de

desenvolupament:

Imagen virtual carril bus-VAO

Els pols de desenvolupament.L'Àrea Metropolitana de Tarragona

A menys de 100 km de Barcelona

comptem amb una àrea en creixement, de

nivell internacional amb un port i un

aeroport de gran potencial.

Té en marxa grans projectes com:

l’autovia Tarragona – Lleida, l’estació AVE

ja en marxa, línia de mercaderies

Tarragona – Castellbisbal, nou sistema

integrat de transport públic.

La CIM en el Camp de Tarragona té

terreny per a una nova instal·lació que

duplica la seva capacitat.

CIM Montblanc

LOGIS Penedès

Els pols de desenvolupament.L’eix Transversal

Pol de Lleida: aeroport de Lleida, sistema tren-tramvia,

autopista Lleida – Montblanc – Tarragona Pol central Manresa – Vic – Igualada: amb ramal

ferroviari cap al port, desdoblament de la C-55, central

logística del Bages. Pol de Girona: estació AVE, nova àrea industrial,

desdoblament A-2, “Anella” de Les Gavarres.

L’eix Transversal uneix tres pols de desenvolupament

bàsics per al reequilibri, units per autovia i ferrocarril

LleidaPla d’Urgell

UrgellSegarra

Igualada

Manresa

Martorell

Aeroport de Girona

Vic

BarcelonaTram en SuperfícieTram en Túnel

Tram en Viaducte

St. Coloma de

Farners

El quadrilàterMadrid – Bilbao – Barcelona – Valencia

El quadrilàter format per

les metròpolis del quadrant

nord-est de la península,

amb centre a Zaragoza,

representen una àrea de

gran potencial logístic i

industrial.

El seu pes en l'economia

espanyola és: 39% població

d’Espanya 48% del PIB 57% del VAB

Impuls al sector de l’automòbil

Des de FGC i amb la

col·laboració del sector, s’ha

creat l’empresa Autometro per

facilitar el transport de vehicles

del Baix Llobregat al Port de

Barcelona per a la venda

internacional.

Vehicles transportats el 2008:

63.305 Assoliment d’objectius: 83 % Principals destinacions: Regne

Unit, Mèxic i Holanda

Promoció d’infraestructures per a la logística. El PITC

Definició d’una xarxa integrada, multimodal i transversal

Una mobilitat més

sostenible i segura

Aposta decidida pel ferrocarril

Millora de la xarxa viària: 1.500 km. d’autovies

Zones logístiques d’interès estratègic

Objectius del PITC

Lleida

Aeroport Barcelona

Girona

Vic

Manresa

Cervera

Reus

Tortosa

Amposta

Tarragona

Sant Vicenç de Calders

Port Tarragona

Maçanet

Vilafranca

Ripoll

Puigcerdà

Badalona

Valls

Port Barcelona

Vilanova

Figueres

E. França

Principals encaminaments de les mercaderies

Xarxa existent en el

moment de redactar-se el

PITC (2007)

La xarxa ferroviària de mercaderies

La Poblade Segur

Lleida

Aeroport Barcelona

Girona

Vic

Manresa

IgualadaCervera

Reus

Tortosa

Amposta

Tarragona

Sant Vicenç de Calders

BlanesLloret

MollerussaTàrrega

Port Tarragona

Maçanet

Vilafranca

Ripoll

Puigcerdà

Badalona

Valls

Port Barcelona

Vilanova

Mataró

Terrassa Sabadell Granollers

Aeroport Girona

La GarrigaSúria Sallent

Sagrera

Sants

Balaguer

FigueresVilamalla

St. Celoni

Aeroport Reus

Constantí

La Plana P.

Camp de Tarragona

Vallès

Principals línias de circulació de mercaderies

Font elaboració pròpia

Xarxa prevista al PITC.

Horitzó 2030

La xarxa ferroviària de mercaderies

Els centres d’activitats logístiques, motor d’ocupació

Canalitzen els fluxos de transport i eviten la multiplicació de moviments.

Concentren l’ocupació de sòl per a usos logístics en nodes comunicats amb

vies d’alta capacitat, evitant la dispersió i controlant l’impacte territorial.

Generen serveis complementaris: hotels, restaurants, oficines, gestories,

serveis financers, aules de formació, transitàries, tallers, comerços,

administració, vigilància, manteniment, R+D+i, etc...

La intermodalitat ferroviària requereix nodes logístics amb suficient massa

crítica.

Característiques dels centres d’activitats logístiques

Distribució de centres logístics de CIMALSA

CIM Vallès

Llocs de treball: 2.900 Superfície de parcel·les logístiques: 274.589 m² Superfície d’equipaments i serveis: 68.482 m²

Llocs de treball: 2.125 Superfície de parcel·les logístiques: 244.587 m² Superfície d’equipaments i serveis: 11.262 m²

CIM Lleida

Llocs de treball: 1.054 Superfície de parcel·les logístiques: 92.115 m² Superfície d’equipaments i serveis: 47.309 m²

CIM la Selva

Llocs de treball: 250 Superfície de parcel·les logístiques: 8,72 ha

LOGIS Bages

Llocs de treball: 3.235 Superfície de parcel·les logístiques: 159.238 m² Superfície d’equipaments i serveis: 90.207 m²

CIM el Camp

Llocs de treball: 1.900 Superfície del sector logístic les Pedroses: 72,7 ha Superfície del sector intermodal: 58,5 ha Superfície de la terminal Vilamalla: 3,4 ha

LOGIS Empordà

Proposta logística del Pla estratègic 2008-2011

70 ha ampliables

A 25 minuts del port de

Tarragona

Accés directe a l’AP-2, l’A-

27 i la C-14

Inici obres el 2009-2010

Centre intermodal de Montblanc

AP-7

A-7Banyeres

del Penedès

Corredor mediterran

i FFCC

Centre intermodal del Penedès

39 ha

Ampliació de CIM el Camp

Inversió en obra pública

Variació de l’activitat en obres (Juny 2008)

892

2.300

1.983

1.674 2.068

2.700

1.487

1.094

1.093

2.090

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

2004 2005 2006 2007 Previsió 2008

LICITACIÓ PRODUCCIÓ

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

Licitacions segons tipologia d'activitatimports acumulats a desembre

1.630

670

2.300

1.532

1.202

811540

536

353

863781

2.0681.983

892

1.674

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

2004 2005 2006 2007 Previsió 2008

Obra Civil Edificació Total general

Acumulat a desembre de cada any (MEUR)

Inversió en obra pública

Variació de la licitació en obres (Juny 2008)

Inversió en obra pública

Variació de la producció en obres (Juny 2008)

Acumulat a desembre de cada any (MEUR)

Any

Inversió en obra pública

Variació de la licitació en obres (Juny 2008)

Acumulat a desembre de cada any (MEUR)

Inversió en obra pública

Obres en execucució (Juny 2008)

Inversió en obra pública

Obres en execució per imports(Juny 2008)

La logística a

Catalunya en

temps de crisi

20 de gener 2009