la PalancaSETEMBRE 2009 Núm. 324 Preu 2,30

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Festa Major 2009Festa Major 2009

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALEls valors de sempre

NOTICIARIBreus. Recerques arqueològiques a Antona. Cam-panya 2009. Festa nacional 2009

MUNICIPISCelebració reeixida de les Festes d’Agost de Cubells

NOGUERA

ARTESA, PAS A PASBandolerisme a Artesa de Segre (III)

ESPORTSAscensió al coll de les Nou Creus. Carros de foc

EL CAP INFORMAInformació sobre la infecció pel virus de la grip A

IN MEMORIAMGabino Hernández Mayoral. Adéu a un bon amicDelfí Solé Puig, republicà de primera

VIDA SOCIAL

TEMA DEL MESFesta Major 2009

PARLEN LES ENTITATSQüestió de conills. De la torxada a la consulta per laindependència. Més dades del nou acord de finançament.

PARLEN LES ENTITATSFesta de Sant Miquel a Montmagastre. El Marquesattanca l’estiu a Collfred i Vilves

DES DEL MIRADOR DEL MONTSECSantedats salvadores

COSES DEL BRIMERODe cistells i voreresCARTES A LA REDACCIÓAgraïments

PARTITS POLÍTICSL’apunt del PSC-PM... Massa política150è aniversari del naixement de Francesc Macià

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECANovetats de setembre

FA 25 ANYSSetembre de 1984

PER QUÈ DIEM...... que alguna cosa no val una jota?

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Junta de Govern i infor-mes d’AlcaldiaDES DE L’AJUNTAMENTFesta Major

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIRAmbient de Festa Major. 1978

4

5

Festa Major 2009

El bon temps va ser un dels aspectes méspositius d'aquesta Festa Major. L'ambientde crisi és va notar una mica, però els actesvan resultar força reeixits, a excepció delsopar de germanor. A destacar, l'Orgia deFoc.

Foto: JM Espinal

20

30

36

7

24

46

11

35

17

18

43

13

23

26

39

40

45

33

44

12

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Fonts: Ajuntament d’Artesa de Segre, Ajuntament de Vilanova de Meià, Ajuntament de Foradada i Servei Meteorològic de Catalunya.

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

Fonts: Registres Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestat d’Artesa deSegre, Ajuntament de Foradada i Ajuntament de Vilanova de Meià.

AGOST

Municipi d’Alòs de Balaguer

Defuncions:dia 4: Eusebia Guijarro i Tomàs (72 anys), natural de Castril (Granada)

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 26: John James Guez Spalnacan, fill d’Alexandre Joseph i de Nadalinadia 28: Carla Vila i Rica, filla d’Ignasi i de Iolanda

Defuncions:dia 1: Josep Tugues i Armengol (81 anys), natural d’Alentorndia 13: Bienvenido Martínez i Huerta (57 anys), natural de Barcelonadia 20: Gabino Hernàndez i Mayoral (81 anys), natural de Bobadilla

(Àvila)

Municipi de Vilanova de Meià

Matrimonis:dia 1: Josep Luz i Canes (veí de Talarn)

Cristina Prat i Jiménez (veïna de Talarn)

Defuncions:dia 20: Juliol Garcia i Serradell (55 anys), natural de Vilanova de Meià

Fe d’erratesNaixement a Vilanova de Meià del 19 de juliol: June Masanés iAntonio, filla de Rubèn i de Carme

Del 15 al 31 d’octubre:Exposició amb motiu del 150è aniversari delnaixement de Francesc Macià. Organitza: SeccióLocal d’ERC d’Artesa de Segre (veure pàg. 37)

18 d’octubre:10è aniversari dels Amics de la Sardana d’Artesa deSegre (veure pàg. 29)

24 d’octubre:Amb sortida a les 9:30h de la sala d'exposicions del'Ajuntament de Balaguer i dins les II Jornades "LaGuerra Civil al Front del Segre", Visita guiada alcinturó defensiu d'Artesa de Segre. Organitza:Consell Comarcal de la Noguera

AGOST

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes: 24,2°Temperatura màxima: 37° (dia 18)Temperatura mínima: 12,9º (dia 30)Dies amb precipitacions: 9Precipitació màxima: 24,7 mm (dia 28)Total precipitacions: 80,3 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 2Precipitació màxima: 23 mm (dia 1)Total precipitacions: 44 mm

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana del mes: 26,1°Temperatura màxima: 39º (dies 17 i 18)Temperatura mínima: 13º (dia 30)Dies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 25 mm (dia 8)Total precipitacions: 51 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana del mes: 24,9°Temperatura màxima: 38,4° (dia 18)Temperatura mínima: 12,4º (dia 30)Dies amb precipitacions: 8Precipitació màxima: 14,8 mm (dia 8)Total precipitacions: 49 mm

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIALa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE875 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL22 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)35 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.catcorreu electrònic: revista@lapalanca.cat

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions."LA PALANCA" no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Els valors de sempreVeient com van les coses avui dia, cal que la societat, a nivell general, lluiti perdefensar allò que anomenem els valors tradicionals i que els nostres avis enteniencom una manera d’actuar correcta, honorable. Alguns d’aquests valors eren (i encara són): l’amistat, la família, la confiança,la cultura de l’esforç i de l’estalvi, la honestedat, la paraula emprada, el jugar net,cooperar amb l’entorn, l’educació de futures generacions, respecte pel mediambient i pels éssers vius, etc. En definitiva, jugar net amb tu mateix i amb elsaltres. Ser net d’actitud, d’intenció i d’actuació. Del més llunyà passarem al més proper. Darrerament, els 20 dirigents mésimportants del món van intentar fer una profunda reflexió sobre el sentit del’economia, de com corregir els errors del passat i com preveure i enfocar elfutur. L’estudi ha estat fet per polítics, suposem que assessorats per economistesqualificats i per gent de criteri. Aquests dies, la televisió i els diaris van plens de casos de presumpte frau oestafa, que és una manera fina de dir allò que la gent entén per robatori. El frau iel fet de robar, amb violència o per descuit, són els delictes més condemnats perla societat després de l’assassinat. El frau, però, és més sofisticat. D’entrada jasuposa quantitats milionàries de diners. Sovint és fruit de falsificació documentali d’una estudiada enginyeria financera. I té com a referència el diner fàcil guanyatràpidament. Se suposa que el defraudador és un senyor amb càrrecs de responsabilitat, alfront d’entitats rellevants, per la qual cosa gaudeix d’un cert prestigi social. Amés d’escapolir uns milionets, traeix la confiança de la gent, enganya els companysde junta o de govern, desvia uns diners cap a la seva butxaca que anaven a unadeterminada actuació, traeix les institucions que el subvencionen, els patrocinadorsi els amics que confiaven en ell. En tot cas, l’estafador, el falsari, es creu més llest que ningú pel fet de sostreurediners sense que els altres se n’adonin. Això el perd, es crea una falsa autoestima.Realment, no és el més llest, és el més lladre. Poden enganyar temporalment lesinspeccions de control, les auditories, però a la llarga –o a la curta– sempre hi haalgú que, a més de pressuposar-ho, ho descobreix. En un to menor però també important, veiem gent que a l’empara de la nit,ratllen cotxes, trenquen retrovisors o pinten grafits a les parets. Es diu que sónmarginals o «borderlines». La pregunta és: En què ens hem equivocat les famílies,els educadors i la societat en general per a crear joves teòricament desubicats?Partim de la base que tots som educats i alhora educadors. L’obtenció de recursos, el finançament, la producció, el consum i totes lesfases del procés econòmic tenen ineludiblement implicacions morals. Els pobresi els aturats són en molts casos el resultat de la violació de la dignitat del treballhumà. S’altera el dret al just salari, a l’estabilitat de l’individu i de la família. Tenim la impressió que en la societat actual cada vegada hi ha més pares (pertant, educadors) excessivament permissius amb els seus fills, que potser percomoditat renuncien a l’esforç que significa haver de dir-los sovint que no (elNO és una paraula que està en perill d’extinció dins el vocabulari infantil). Endefinitiva, estem creant una societat en què massa sovint tot ve donat fàcil, tot espot fer i on no hi ha gaire respecte per res ni per ningú. Encara que es detecta una caiguda puntual de valors, afortunadament no tothomactua així. Hi ha famílies estructurades, on els menors viuen el respecte dins lallar, on es parla, es raona amb coherència i també –per què no?– amb cert sentitde l’humor. Tot tenint en compte que estem al segle XXI, creiem que en certa mesura caltornar als valors de sempre. Al respecte per la manera de ser de l’altre, per laopinió diferent a la nostra, per la conducta ètica i neta... Predicar amb l’exempleés sembrar una petita llavor que de ben segur donarà fruits.

Col·laboradors/es del mes: Anna Camats, Martí Regué, Mercè Parés, Oriol Garcia, Ramon I.Canyelles, família Mota-Torras, CAP, Associació de Cunicultors de la Noguera, Comissió 300 anys,Amics del Castell de Montmagastre, Terres del Marquesat, Ferran Sánchez, Ton Bonet, BibliotecaMunicipal d’Artesa, Albert Vidal, Eva Maza, David Fusté, Ramon Monfà, Jordi Esteban

7

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Dolors Portillo reconeguda com a Mestra Artesana

La perruquera artesenca Dolors Portillo va ser distingida pel De-partament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitatde Catalunya amb el Diploma de Mestra Artesana. Aquesta distin-ció li van lliurar el passat 22 de setembre en el transcurs de la 17aedició d’aquests guardons, celebrada al Palau de Pedralbes i pre-sidida pel conseller Josep Huguet i per la directora d’ArtesaniaCatalunya, Gemma Amat. Es va fer un reconeixement institucio-nal a la trajectòria de 38 artesans i artesanes de Catalunya, entreels quals hi ha 2 lleidatans més, el ceramista Magí Sambola deVerdú i la teixidora de Ginesterre-Esterri de Cardós Rosa Ma.Tejedor. Pel que fa a la Ma. Dolors Portillo, es tracta d’una perru-quera molt original, amb més de 25 de trajectòria professional,que ha fet del cabell la seva matèria prima per als seus quadres,escultures i joies. Entre les seves obres destaquen la Seu Vella deLleida i les esglésies del nostre municipi. Dolors Portillo tambés’ha destacat durant aquests anys per fer de forma altruista elspentinats de la majoria d’actes escènics fets a Artesa (Escala enHi-Fi, teatre, desfilades de models, etc.).

Rebutgen l’ampliació de capital de la CooperativaEls socis de la Cooperativa d’Artesa van rebutjar l’ampliació decapital d’1,5 milions d’euros proposada pel consell rector, durantl’assemblea extraordinària celebrada el passat 7 de setembre.L’operació havia de servir per cobrir les pèrdues de la societat iper sortir dels números vermells. Ara, l’entitat preveu un pla alter-natiu per solucionar el problema, que contempla la venda d’actiusde l’empresa com són la fàbrica de pinsos d’Els Alamús i la salad’especejament d’Agramunt. La Cooperativa va iniciar l’exercicid’aquest 2009 amb uns deutes de 3,5 milions d’euros, reduïts enl’actualitat a tot just 2 milions gràcies al treball i sense ajudes,segons va dir el gerent Ricard Purroy. D’altra banda, des de laCooperativa es va reclamar a l’Administració que els donés aireper sortir d’aquesta crisi, després de recordar que van tancar lasecció de crèdit sense deure res a ningú i tornant tots els estalvis,i es va demanar un esforç a través de l’ICCA per treballar de for-ma més folgada. Per la seva part, el president de l’entitat JoanSerra va assegurar que no tornaran a presentar l’ampliació de ca-pital i va recordar que només pretenien que els socis s’impliques-sin més en l’empresa i tirar així endavant.

Vilanova sense transport escolarEls pares i mares dels alumnes dels pobles agre-gats de Vilanova de Meià han protagonitzat di-verses protestes en aquest inici de curs per la des-aparició del transport escolar. De fet, l’adminis-tració pretén que les famílies portin i recullin elsseus fills a l’escola a canvi d’un ajut econòmicde transport individualitzat, després que "tota lavida" els autocars els han fet aquest servei. Estàprevist que en els propers dies hi hagi una reuniódel Departament d’Educació amb els pares,l’Ajuntament de Vilanova i el Consell Comarcal(aquest últim és el responsable de la gestió deltransport i el menjador escolar).

Els monjos abandonen RefetEl 12 de setembre, els monjos de Refet van feruna celebració de comiat, ja que les autoritatsd’aquesta comunitat religiosa van decidir aban-donar el petit monestir després de 23 anys. Vaser el dilluns de Pasqua del 1986 que la comuni-tat benedictina de la congregació de Nostra Sra.d’Esperança es va establir a Refet, recuperant unaactivitat religiosa que s’havia perdut. Aquest fetva propiciar la tornada de la imatge de la Marede Déu al seu lloc de culte el 12 d’octubre d’aquellmateix any. A hores d’ara desconeixem les motiva-cions d’aquesta decisió i quin pot ser el futur deRefet, un indret molt venerat a la nostra comarca.

Nou curs, nova escolaL’inici del nou curs escolar a Artesa ha comptatenguany amb un fet prou significatiu. El centrede Primària ha estrenat nou edifici, mentre que elde Secundària ocupa tot l’edifici antic, però to-talment reformat. De totes maneres, les obres noestan acabades del tot, fins al punt que pocs diesabans d’iniciar el curs hi havia seriosos dubtessobre l’accessibilitat a l’institut. Properament,s’organitzarà una jornada de portes obertes i s’es-pecula que la inauguració oficial pugui anar acàrrec del conseller d’Educació.

365.000 euros del FEDER per a SeróEntre els projectes subvencionats per fonsFEDER (Fons Europeu de DesenvolupamentRegional) del període 2007-2010, Artesa de Segreha vist seleccionat el que correspon a la cons-trucció de l’Espai transmissor del túmul megalí-tic de Seró. El projecte té un pressupost de730.000 euros i estarà finançat per aquest fonsamb un 50%. Segons fonts municipals, s’esperaque la resta es pugui obtenir d’altres administra-cions. La major part d’actuacions subvenciona-des a la demarcació de Lleida corresponen a l’eix4 (desenvolupament sostenible local i urbà), comen el cas d’Artesa.

8

la P

alan

ca

Recerques arqueològiques a Antona. Campanya 2009l passat 5 de setembre es va rea-litzar la jornada de portes ober-

tes al jaciment d’Antona. Unes 40persones van visitar l’assentamentper tal de conèixer les novetats del’excavació d’enguany, que s’ha duta terme entre els dies 3 i 28 d’agost. Es tracta de la dotzena campanyad’intervencions arqueològiques des del’any 1998, finançada per l’Ajuntamentd’Artesa amb el suport de la Diputacióde Lleida i el Servei d’Arqueologia dela Generalitat de Catalunya. En els treballs d’excavació duts aterme hi han participat 10 jovesd’Artesa i rodalies, a més dels direc-tors de l’excavació, Josep Ros i AnnaCamats. La muntanya d’Antona, conegudades dels anys 60 gràcies al Dr. Maluquer,té una llarga ocupació humana, que vades de l’Edat de Bronze fins l’Edat Mit-jana. Tanmateix, els dos momentsd’ocupació que conserven les restes ar-queològiques més rellevants se situenen el món ibèric i l’alta edat mitjana. Del període ibèric sabem que s’hiestablí un assentament entre els s. IVaC i s. II-I aC, del qual es conserva unaimponent muralla que protegeix l’as-sentament per la vessant oriental, l’úni-ca banda accessible. Es tracta d’unaestructura de 4 metres d’amplada i 100metres de llargada, construïda a basede dos paraments de grans carreus de

pedra i un reompliment interior de ter-ra i pedres. De l’època medieval destaca la cons-trucció d’un castell ubicat a la part mésalta de la muntanya. Es tracta d’un edi-fici de planta rectangular d’uns 350 m2

orientat en direcció nord-sud, a l’inte-rior del qual es distribueixen set àm-bits corresponents a habitacions o es-tances i quatre torres, dues de més pe-tites a est i oest, i les altres dues a nordi sud. La torre nord és la part més anti-ga del castell i hauria tingut la funcióde torre de guaita isolada; al redósd’aquesta primera torre s’articularia laresta del castell que avui podem obser-var. L’entrada al castell es troba a l’ex-trem sud, formant un passadís des d’on

E

s’accedeix a les estances a banda i ban-da del recinte, així com també a les es-cales que pugen a la segona planta del’edifici. Els treballs arqueològics rea-litzats han permès documentar l’ocu-pació més moderna del castell, corres-ponent als s. XIV-XV. La defensa d’aquest recinte està for-mada per una gran muralla que resse-gueix la vessant franquejable del turó,de la qual en sobresurten cinc torres. L’estudi documental de les fontsmedievals ha permès identificar el re-cinte amb el Castell de Malagastre, ja queun document de l’any 1045 el situa onavui trobem les restes excavades. Durant la campanya d’enguany s’haintervingut en els diferents sectors deljaciment. D’una banda, s’ha resseguitla cara interna de la muralla ibèrica alllarg d’uns 30 metres, i s’ha documen-tat un mur de dimensions considerablesparal·lel a aquesta. En futures interven-cions es podrà determinar si aquest murforma part de l’estructura urbana delpoblat ibèric. D’altra banda, s’ha dut a terme laneteja de dues de les torres de la mura-lla medieval, així com el pany de mu-ralla que les separa. Finalment, s’han documentat restesd’època ibèrica sota els nivells medie-vals del castell, fet que ens constatal’ocupació de la part més alta del jaci-ment en època ibèrica.

Anna Camats i Malet

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

9

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Festa Nacional 2009ls actes de la Diada d’enguany a Artesa es van veuremarcats per dos fets que ja tenen el seu antecedent

en l’any passat: la torxada de la vigília i el Cuniplec. Per una banda, la Comissió 300 anys va organitzar unacte reivindicatiu el dia 10 a la nit al carrer Bisbe Bernaus.El format d’aquest any va ser diferent: lectura de poemespatriòtics amb intercalació de música. Aquestes actuacionsvan anar a càrrec de persones voluntàries de diferent proce-dència. Després del cant final de l’himne nacional, la nit vaacabar amb una torxada pel nucli antic. Per contra, el Cuniplec organitzat l’endemà per l’Associ-ació de Comerç i Serveis és una festa gastronòmica sensecap altra vinculació amb la Diada que les senyeres o esteladesque puguin portar alguns membres dels grups participants.Unes 300 persones, organitzades en diferents colles, es vanaplegar al pavelló poliesportiu en aquest segon Cuniplec.La festa va durar fins a última hora del vespre, ja que des-prés del dinar i de la sobretaula es va fer ball amb el músiclocal Joan Carbonell. El fet que l’11 de setembre caigués en divendres feia pen-sar en la possibilitat que hi hauria menys gent a l’aplec de laRoca del Cudós. No va ser així i s’hi va veure força assistèn-cia. Des de la plaça de l’Ajuntament, el grup de grallers ElsEsporrets va acompanyar la comitiva. Aquesta vegada es vacomptar amb la presència del president del Consell Comar-cal, Vicent Font, que va dirigir unes paraules de caire reivin-dicatiu als assistents després que ho fes l’alcalde. Tot seguit,la tradicional hissada de la bandera, el cant de l’himne i... amenjar una mica de coca i xocolata, amb el beure correspo-nent, tot servit pels incombustibles Bombers Voluntaris. Al vespre, la ballada de sardanes a la plaça de l’Ajunta-ment, a càrrec de la cobla Quatre Vents, va quedar una micadeslluïda per la manca de gent, en part deguda a l’amenaçade pluja i en part perquè encara hi havia gent del Cuniplec alpavelló. A Alentorn, com és ja tradicional, de bon matí un grup depatriotes van enfilar el camí fins al cim de Sant Armengol i,després d’un bon esmorzar on no hi va faltar la xocolatadesfeta, els cafès i la ratafia, es va penjar la senyera.

Text: Ramon GiribetFotos: Josep M. Espinal i Fina Solans

E

11

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

Celebració reeixida de les Festes d’Agost de Cubellsurant el passat mes d’agost esvan celebrar, un any més i conti-

nuant amb la tradició, les Festesd’Agost de la vila de Cubells. Els actes van començar el dia 16,l’endemà de la Mare de Déu, amb lasegona edició del concurs de pinturaràpida. Enguany la temàtica era «el cascantic de la vila» i van haver-hi duescategories, júnior i sènior. En la cate-goria júnior va guanyar la cubellesaLaura Navau per segon any consecu-tiu, mentre que en categoria sènior elguanyador va ser Lluís Amat. La festa no va continuar fins quatredies més tard, el dijous 20, dia en quèels diables «Bèsties Feréstegues» deBalaguer van oferir un taller de màsca-res pels petits i no tan petits a la plaçade Sant Julià. Aquella nit, després delja tradicional Sopar de Gala a la recent-ment inaugurada pista poliesportiva, elgrup Ballet de la Polinèsia va amenit-zar la sobretaula que va acabar al clubJoc d’Ous on van passar les hores finsfer-se de dia. Durant el divendres, els esmentatsdiables van organitzar un taller de mo-delatge de globus i també el correfocque obria l’edició número vint-i-cinc dela nit de Foc i Rock de Cubells. Coin-cidint amb l’acabada del correfoc es vaobrir, amb «La presó del rei de França»de la Companyia Elèctrica Dharma in-terpretada magistralment per l’orques-tra Tràfic, la nit de rock. Allà van fergaudir, juntament amb la Fundación nohay Manera i fins que va sortir el sol,els milers d’assistents vinguts de tota

la província. La Comissió de Festes,sota l’eslògan FAC (Festes d’Agost deCubells), amb l’ajuda de tot el joventdel poble, van cuidar fins l’últim detallde la celebració per tal que tothom enpogués fruir el màxim possible. L’endemà, dissabte 22 d’agost, es vaorganitzar el I Campionat d’escacs vilade Cubells al restaurant La Llosa i tam-bé es va muntar una zona de jocs,scalèxtric i inflables per a la canalla ala plaça de Sant Julià. Al vespre, la Tri-bu de Santi Arisa va fer ballar a ritmede tangos i pasdobles la pistapoliesportiva i, després d’una breu pau-sa per sopar, van continuar la marxa finsben entrada la nit. Per clausurar la Festa Major, el diu-menge, després d’una ofrena floral a laMare de Déu del Castell, es va celebraruna Missa Solemne a l’església delCastell i es van tancar els actes lúdics

D

amb pintura mural per a la canalla a lespiscines i una tirada de bitlles. A la nit,es va dur a terme una llarga sessió deball amb l’orquestra Junior’s. A banda de tot això, durant tota lasetmana es va poder gaudir de l’expo-sició «Catalunya, passat i present» acàrrec de Josep Lledó, veí de Cubells, idurant tot el cap de setmana van restarexposades les obres participants al con-curs de pintura ràpida al local de SantMiquel. Des d’aquestes línies la Comissió deFestes vol agrair a tots els assistents icol·laboradors la seva presència i aju-da, ja que sense ells la Festa Major nohauria estat possible. Fins l’any que ve.

Text: Martí Regué i RoigFotos: Mercè Parés Codina i Oriol

Garcia Gabarra

Actuació de dos esbarts a Cubells

El dissabte 12 de setembre, els avis de la residènciaVerge del Castell de Cubells varen rebre la visita i ac-tuació de dos esbarts de Barcelona (Sant Jordi i Joven-tut Nostra), que van oferir a tots els presents una selec-ció de danses tradicionals catalanes. Els residents vanoferir un berenar als dansaires. L’acte va ser organit-zat per la residència amb la col·laboració de l’Ajunta-ment de Cubells. La residència agraeix la col·laboraciódel consistori i dels esbarts, en especial a la Rosa.

12

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Queixes a CamarasaAquest estiu unes 200 persones diàries han visitat l’àrea re-creativa de Maria Rúbies, a la ribera del Segre al seu pas perCamarasa. Algunes persones que hi acampen encenen focsper cuinar, tot i que hi ha cartells que ho prohibeixen. Aixòha provocat queixes entre els veïns de la localitat. L’ajunta-ment investiga ara la titularitat dels terrenys i quina n’és l’Ad-ministració competent, per tal de poder plantejar el tanca-ment dels accessos per a vehicles.

Leandre CristòfolOs de Balaguer ha demanat ajudes del fons europeu FEDERper rehabilitar la casa natal de Leandre Cristòfol, un delsartistes més rellevants de Lleida durant el segle passat. Elmunicipi és el propietari d’aquesta casa, cedida pel seu ger-mà, Francesc Cristòfol. Es pretén adequar l’interior i fer-lavisitable, atès que el consistori ja ha realitzat les reparacionsexteriors. En els plans de l’ajuntament també està plantejarla cessió de la casa d’estiueig de l’artista, que també és pro-pietat del seu germà.

Recuperació de Sant CristòfolEl poble deshabitat de Sant Cristòfol, a la Baronia de Rialb,serà reconstruït per afavorir-ne la repoblació. Al mateixtemps, l’objectiu és acollir-hi el Centre d’interpretació de latòfona. Per a poder dur-ho a terme, es compta amb l’ajut delprograma Viure al poble del departament de Governació.

Èxit de visites al COUEl Centre d’Observació de l’Univers (COU) és l’equipamentdivulgatiu del Parc Astronòmic del Montsec i es troba molta prop de la vila d’Àger. El mes de febrer va començar arebre els primers escolars i per Setmana Santa ja acollia grupsno escolars. Aquest passat estiu, les expectatives dels mésoptimistes han quedat superades amb la visita de més de17.000 persones. Una de les activitats més reeixides és lavisita al planetari digital anomenat Ull del Montsec.

Jornada de Delimitació MunicipalCarles Bassaganya, director general d’Administració Local,entre altres autoritats, va presentar la jornada de DelimitacióMunicipal de la Noguera a la seu del Consell Comarcal el18 de setembre. L’acte va servir per explicar l’elaboraciódel Mapa Municipal de Catalunya, impulsat pel Departa-ment de Governació. Es tracta d’un mapa digital a escala1:5.000, que substituirà el que va fer l’Instituto GeográficoEspañol fa uns cent anys. Amb aquest projecte, es delimita-ran els límits dels municipis de forma molt acurada, estalvi-ant problemes al ciutadans.

Troballa XI al Pla d’AlmatàDurant les excavacions del passat del mes de juliol al jaci-ment islàmic del Pla d’Almatà (Balaguer) es va trobar unconjunt instrumental mèdic i cosmètic de bronze que datadel s. XI. Es tracta de quatre varetes molt fines amb punxóen un extrem i una petita espàtula en l’altre. Una vegadarestaurades pel Museu de Balaguer, s’incorporaran a la salad’exposicions d’aquest. Es tracta d’un dels conjunts d’aques-tes característiques més ben conservats de tot l’Estat espa-nyol.

Restauren el campanar d’IvarsL’ajuntament d’Ivars de Noguera ha restaurat l’interior delcampanar i el rellotge de l’església parroquial dedicada aSanta Maria i Sant Sebastià i documentada l’any 1103. Lesobres són finançades per una subvenció de la Diputació deLleida, el bisbat i per aportacions voluntàries dels veïnsd’Ivars d’Urgell.

Jornades sobre la Guerra CivilEl Consell Comarcal de la Noguera, amb altres entitats iinstitucions, ha organitzat les II Jornades «La Guerra Civilal Front del Segre». Els actes van començar l’1 d’agost ambla inauguració d’una exposició a la sala de l’Ajuntament deBalaguer i, després de diverses activitats, es tancaran amb lavisita guiada al cinturó defensiu d’Artesa de Segre (Forada-da, Escola Militar de Tudela i trinxeres del Serrat de l’Àli-ga), el dissabte 24 d’octubre. La visita anirà a càrrec de PolGalitó, coordinador de les jornades.

Aprovada la variant de BalaguerLa Generalitat ha aprovat el traçat de la futura variant de lacarretera C-12 a Balaguer que connectarà aquesta carreteraamb la C-26 i passarà pel nord-oest de la capital de la No-guera. El recorregut, de dos quilòmetres, està detallat a l’es-tudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental. La variantevitarà el pas de vehicles que actualment han de creuar elnucli urbà de Balaguer en els trajectes en direcció a Lleida iÀger.

Anna M. Vilanova

www.lapalanca.cat

13

la P

alan

ca

ArArArArArtesa,tesa,tesa,tesa,tesa, P P P P Pas a Pas a Pas a Pas a Pas a Pasasasasas

Bandolerisme a Artesa de Segre (III)n aquesta nova entrega del re-cull d’informacions sobre els fets

ocorreguts en l’àmbit del bandole-risme a les contrades d’Artesa deSegre i comarca, ens situarem al se-gle XIX, on, a més de relacionar unaselecció de casos publicats al BOP deLleida, coneixerem Francesc Rotgés,un bandoler de la vila d’Artesa, i fa-rem una «visita virtual» a la Covadel Bandoler.

Ordre públic al BOP de LleidaCom ja hem anunciat, iniciem aquestapart del treball amb la recerca que hemfet al Butlletí Oficial de la Província deLleida amb la intenció de recollir elscasos, articles, bans i altres informaci-ons que ens puguin ajudar a documen-tar et fet delictiu a les poblacions del’actual municipi d’Artesa de Segre. Certament que, inicialment, les ex-pectatives de trobar-hi fets relacionatsamb el bandolerisme i de concretar al-guns casos dels que disposàvem vaguesinformacions no ens han acabat de sa-tisfer. Malgrat tot, pensem que les in-formacions que presentem a continua-ció, basades en la transcripció literaldels diferents fets ocorreguts, ens aju-

den a completar la visió del motiud’aquest treball. Dins dels casos inclosos en aquestperiòdic destaquem, cronològicament,els següents fets publicats al llarg dels. XIX: 1841. El BOP del 7 de desembre esfa ressò de l’apressament del banditAntoni Aranès, àlies lo Tardà, naturalde la vila d’Àger, a mans del caporalsegon José Roigé i el corneta AntonioGessé amb altres efectius. Sembla quela detenció va ser tan meritòria que elsdos mossos esmentats foren premiatsamb la suma de 400 rals1. Sobre aquestepisodi, Lladonosa, a la pàgina 350 delllibre sobre la història d’Artesa, recullla informació tot dient que les Esqua-dres de Catalunya, juntament amb lesMilícies d’Àger capturaren com a guer-riller i bandoler a Antoni Aranès, «àlieslo Tardà». 1842. En el BOP del 12 d’abril hi haun ban sobre el subministrament depólvora, bales i «piedra de chispa» enel qual, en l’article primer, emplaça elscoronels a «...tener especial encargo yresponsabilidad de que el destino deestas municiones sea solo con el objetode la instrucción de la tropa en los

fuegos y el mantenerla siempre muni-cionada para el servicio...» 1851. Butlletí del 8 de maig. Artesade Segre rep 644 rals dels 39.302 ques’han de repartir per tota la província,corresponents al «...presupuesto paraatender al socorro de presos pobres ysalario de alcaides de las cárceles deesta cabeza de partido [Balaguer] y demás gastos consiguientes de este año...» 1853. La circular núm. 337 publica-da el 8 d’agost fa una crida a «...losalcaldes de los pueblos de estaprovincia, puestos de la Guardia Civil,Mozos de Escuadra y demásdependientes de la vigilancia procedana la captura de Antonio Solé, naturalde Collfret y soldado por el cupo quecorrespondió a Artesa de Segre en elreemplazo del presente año...» La des-cripció que es fa d’aquesta persona, queentenem deuria desertar de l’exèrcit, és:«Edad 20 años, estatura 5 pies y unapulgada, pelo negro, cejas id., ojospardos, nariz regular, barba creciente,color sano...» 1867. A l’apartat de «ProvidenciasJudiciales» del butlletí del 8 de maig,D. Romualdo Roldán, jutge de primerainstància de Balaguer i el seu partit, cita,

La serra del Castell d'Artesa

E

ArArArArArtesa,tesa,tesa,tesa,tesa, P P P P Pas a Pas a Pas a Pas a Pas a Pasasasasas

14

la P

alan

ca

crida i emplaça Tomàs Puig iBalagueró, àlies Parratat, naturalde Seró i veí de Cubells per a què«...comparezca de rejas adentro enlas cárceles nacionales, pararecibirle la oportuna declaraciónindagatoria en la causa criminalque contra él y su hermanoFrancisco Puig estoy formandosobre heridas y sucesiva muerte deJosé Mallol y Sineu vecino deArtesa de Segre...» La descripció de Tomàs Puig erala següent: «...Edad unos 35 años,estatura alta unos 10 palmos, pelocastaño oscuro, ojos pardos, narizafilada, barba poca, cara redonda,color bueno, lleva patillas, viste depantalón de pana de color oscuro,tiene algo torcida la piernaderecha y al andar desvía un pocoel pie de la misma...» 1875. A la secció segona delBOP del 12 de febrer, a l’apartat«Gobierno de la Provincia de Lérida»podem llegir una circular de «...OrdenPúblico – Negociado 1º» on diu:«Prevengo a los señores alcaldes,Guardia Civil, Inspectores de ordenpúblico y demás dependientes de miautoridad procedan a la busca y cap-tura del voluntario de Areñs de Mar,cuyo nombre y señas a continuación seexpresan y caso de ser habido lopongan a disposición del Excmo. Sr.Capitán General de Catalunya que loreclama. Lérida 11 de Febrero de 1875.Juan Mestre y Camps... Señas que secitan: Pedro R...b [les tres lletres cen-trals del primer cognom són il·legiblesa la còpia del document que disposem]Marcé, hijo de Ramon y de Maria, na-tural de Artesa de Segre, pelo castaño,ojos garzos, color sano, barba poca,edad 18 años...» En aquesta darrera circular veiemque ja no s’esmenta els Mossos d’Es-quadra entre els cossos que participa-ven en la justícia. Això és degut al fetde que l’any 1868, el general Prim vadecretar la dissolució del cos, que si béal 1877 s’establí de nou amb sis seus ala demarcació de Barcelona, a Lleidaja no tornarien fins al darrer desplega-ment iniciat l’any 1994. 1878. A l’apartat de «ProvidenciasJudiciales» del número del 26 de juny

hi trobem un altre cas de deserció, elde «...José Folch Soler, ex-Sargento devoluntarios de la disuelta Ronda deGuisona [...] natural de Puente deClaverol, de estado soltero, de veinte yseis años de edad, de estatura regular,color moreno, ojos negros y muy vivos,cara regular, barba luchana, vistepantalón y chaqueta gris, conalpargatas y sombrero de hongo negro;cuyo individuo deberá presentarse enel improrrogable plazo de diez días [...]señalándole para su presentación laCasa-cuartel de la Guardia civil de lavila de Artesa de Segre, para respondera los cargos que contra el resultan enla sumaria que como Fiscal que halloinstruyendo; apercibido que de nocomparecer, le pararà el perjuicio a quehaya lugar, declarándole rebelde.Artesa de Segre diez y seis de Junio demil ochocientos setenta y ocho.- El Fis-cal, Juan Grimau Alemany...»

Francesc Rotgés «lo Marxant»El 12 de març del 1800 s’escapolia dela presó de Cervera Francesc Rotgés,àlies lo Marxant. Sembla que en la sevacondició de bandoler, les seves activi-tats anaven més enllà dels simples ro-batoris: hom creu que era un personat-ge amb implicacions polítiques. Mal-auradament no tenim més referènciessobre les activitats d’aquest bandoler.

La data de la seva fuga coincidíamb el dia en què el corregidor deCervera rebia un comissionat de labatllia d’Artesa de Segre per lliu-rar documentació econòmica sobrediversos afers del municipiartesenc. Atès que Francesc Rotgésera d’Artesa de Segre, el comissi-onat no va tenir pas una tasca fàcila la trobada amb el corregidor. El corregidor, juntament amb elbatlle i la justícia d’Artesa posa-ren preu al cap de «lo Marxant».Aquesta informació parteix de lesactes municipals de l’Ajuntamentd’Artesa2, no tenint més dades so-bre la història i activitat d’aquestbandoler. Se sap, però, que el seuamagatall era una profunda cova ala serra del castell d’Artesa on elsseus amics de la vila li portavenqueviures. Sembla que era un li-beral progressista, un revolucionari

del seu temps, amb cert sabor d’ideo-logia romàntica3. Lladonosa indica quela cova on s’amagava probablement fosl’Espluga Negra, però la cavitat que co-neixem amb aquest nom al municipid’Artesa de Segre està situada prop deVall-llebrera i molt fonda no ho és, téun recorregut total de 6,50 metres. Ac-tualment, a part del Forat Rodó amb unrecorregut de dos metres i d’un refugiinacabat de la darrera guerra civil ambdos túnels que s’havien de connectar,amb unes galeries buidades a la roca,de 13 metres cada un, no sabem del’existència de cap més cavitat a la ser-ra del castell d’Artesa coneguda com aCastellot. Val a dir, però, que en tempsde Francesc Rotgés encara quedavenrestes del castell que va ser totalmentenderrocat el 1837 i en el qual possi-blement hi hagués alguna estança sub-terrània o cavitat que fes aquestes fun-cions de refugi. L’any 1800, a la plaça Major de lavila d’Artesa de Segre, hi havia un capde casa anomenat Josep Rotgés.

La Cova del Bandoler a SalgarEntraríem en l’àmbit de la hipòtesi sirelacionéssim l’amagatall d’enFrancesc Rotgés, «lo Marxant», amb laCova del Bandoler de Salgar. És unapossibilitat que ens ve a la ment per laproximitat a Artesa de Segre, la llarga-

Plaça Major d'Artesa de Segre

15

la P

alan

ca

ArArArArArtesa,tesa,tesa,tesa,tesa, P P P P Pas a Pas a Pas a Pas a Pas a Pasasasasas

da del seu recorregut, pel nomque té i perquè està referenciadaja al segle XIX com a amagatallde bandolers i facinerosos. Donada la dificultat de la sevalocalització, amb les noves tec-nologies GPS hem situat la cavi-tat amb les coordenades UTMED50 (x = 335121, y = 4639829i z = 513 m), per si algú està inte-ressat en la visita i vol explorar-la. La llegenda popular ens diuque en aquesta cova, que certa-ment està molt ocultada4, s’hiamagava un bandoler que des del’escletxa que forma el finald’una de les seves galeries, desd’on hi ha una visió excel·lent delcamí de Salgar, veia quan hi pas-saven traginers o altres vianantsi aleshores baixava la muntanyaper atacar-los. La primera referència escritasobre aquesta cavitat la trobem enel «Catàlech espeleològihc deCatalunya» publicat per Mn.Norbert Font i Sagué amb el nomgenèric de Coves de Salgà (Fo-radada)5. Cèsar August Torras, enun article pòstum publicat l’any 1925,ens descriu la seva ubicació dient:«...Moltes altres baumes es troben enels cingletars, com la cova del Bando-ler, en un lloc enlairat, gairebé inex-pugnable6...» Però la descripció acura-

da sobre la història, situació i aixeca-ment topogràfic la realitzaria JosepMaluquer i Nicolau a l’excursió que vafer el dia 12 de setembre del 1902,acompanyat del seu germà Salvador iel seu cosí Agustí, guiats per un veí de

Topografia de la cova del Bandoler realitzada per Josep Maluquer elsetembre del 1902

Montsonís, Mariano Trepat,dit lo Podador7. Transcrivimles paraules de JosepMaluquer quan a l’article re-fereix la cova per la sevacondició de cau de lladres:«...en temps de la primeraguerra civil s’hi havien ama-gat alguns lladregots que ro-baven i cometien tota menade crims i malifetes; que méstard se n’hi refugià un de sol,més que un dia hi tornà ferit,y allà degué morir de fam, jaque no es pogué moure, ytemps després se trobarenuna pila d’óssos y alguna ca-lavera. També s’hi amagà al-gun presidiari dels que tre-ballaven a les obres del Ca-nal d’Urgell: de maneraque’s pot ben dir que li es-cauria millor el nom de gru-ta o Refugi de Facinerososque no pas Còva del Ban-doler...» Dels presidiaris que tre-ballaven a les obres del Ca-nal d’Urgell en parlarem a

la propera part d’aquest treball.

Text i fotografies:Ramon I. Canyelles

www.artesadesegre.net

1 Butlletí Oficial de la Província deLleida del 12 d’abril de 1842, pàg. 4.2AMA, Actes, 1800, f. 68.3 Lladonosa i Pujol, Josep. Històriad’Artesa de Segre i la seva comarca.Ajuntament d’Artesa de Segre 1990.Pàg. 332.4 Des d’aquest treball vull agrair al’Anna Gázquez i al seu marit JosepMaria, de Montsonís, el acompanyar-

me fins aquesta cova que, junt amb ells,vam poder explorar en tot el seurecorregut. Certament està tan amagadaque fins i tot, al davant estant, passainadvertida.5 Font i Sagué, Norbert. CatalechEspeleològich de Catalunya. Butlletídel Centre Excursionista de Catalunyanúm. 33. Octubre 1897. Pàg. 273. 6 Torras, Cèsar August. La Ribera del

Segre o Alt Urgell. Butlletí del CentreExcursionista de Catalunya núm.363-364. Agost-setembre 1925.Pàg.273.7 Maluquer i Nicolau, Josep. Lescoves de Salgà (Ribera del Segre).Butlletí del Centre Excursionista deCatalunya núm. 95. Desembre 1902.Pàg. 314-323.

17

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Travessa Carros de Focl Centre Excursionista deBalaguer, dins dels actes

commemoratius del seu 80èaniversari, ha organitzat la travessade Carros de Foc. Deu membres del Centre, de totesles edats, han aconsseguit completar elrecorregut circular que passa pels nourefugis guardats que hi ha al ParcNacional d’Aigües Tortes i Estany deSant Maurici, caminant sempre entreels 1.900 i 2.800 metres sobre el nivelldel mar. En total 56 km amb undesnivell acumulat de 8.800 metres. Elsparticipants, a més, han pujat al cim delMontarto, que és el punt culminant dela Val d’Aran. Aquests deu excursionistescoincideixen en que han estat unesjornades inoblidables, gaudint depaisatges espectaculars i en contacte

amb plena natura d’alta muntanya; totplegat una experiència molt gratificant. Continuant amb els actes decelebració, el Centre Excursionista deBalaguer està preparant pel proper mesd’octubre una exposició sobre

l’Antàrtida, una conferència sobre elcanvi climàtic i una travessa per lamuntanya de Montserrat.

Centre Excursionista de Balaguer

E

Ascensió al coll de les Nou Creusl passat 25 d’agost, el Bernardino, la Noemí i l’Ori-ol, amb set anys, vam fer l’ascensió al Coll de les

Nou Creus, a la Vall de Núria. Es tracta d’un coll dels més transitats, ja que pots passar aFrança cap als llacs de Carança. Vàrem fer 10,81 quilòme-tres a peu i vàrem tardar quatre hores en pujar a 2.799 me-tres, sortint de l’Alberg de Núria (2.120 m). Per baixar finsal santuari de Núria (2.000 m) vam tardar dues hores i mitja.El temps ens va fer por i la pluja i el vent ens van fer córrer. A dalt vàrem estendre la bandera catalana de la Comissió300, que ens van regalar fa dos anys per l’Onze de setem-bre. Una bona colla d’amics d’Artesa ens van fer l’honor defirmar i allà dalt, sota quatre pedres, es va quedar. També ens vàrem reunir amb una altre família deCastelldefels, que han penjat a internet la ruta que vàremseguir.

Família Mota-Torras

E

18

la P

alan

ca

El CAP InfEl CAP InfEl CAP InfEl CAP InfEl CAP Infororororormamamamama

Informació sobre la infecció pel virus de la grip A

"Tan sols la llum pot desfer la foscor. I el perdó és la llum"

Xinran Xue. Periodista i escriptora (Beijin, 1958)

Què és la grip pel nou virusA(H1N1)?La grip pel nou virus A(H1N1) és unamalaltia respiratòria contagiosa queconté elements d’un virus trobat alsporcs, a les aus i als humans. Aquestagrip s’està transmetent de persona apersona en diversos països. La grip pelnou virus A(H1N1) és diferent de la gripcomuna perquè està causada per un nouvirus de la grip que apareix en humans.

Com es transmet la malaltia?La transmissió de la grip pel nou virusA(H1N1) es produeix de la mateixamanera que la grip comuna, principal-ment de persona a persona, quan unapersona que té el virus de la grip, tus oesternuda. A vegades, les persones po-den contagiar-se en tocar un objecte queté el virus i després emportar-se lesmans a la boca o el nas, sense haver-se-les netejat prèviament. En cap cas es transmet per via di-gestiva, per tant no hi ha problemes enel consum de carn de porc.

Què podeu fer per protegir-vos i pro-tegir altres persones contra la grippel nou virus A(H1N1)?El millor que podeu fer per protegir-vos és seguir unes bones pràctiquesd’higiene. Això ajudarà a disminuir latransmissió del virus i serà l’acció mésefectiva per protegir-vos i protegir elsaltres. És molt important que quan tos-siu o esternudeu eviteu la difusió degèrmens:- Feu servir mocadors de paper per ta-par-vos la boca i el nas quan tossiu iesternudeu.- Llenceu els mocadors de paper des-prés de fer-los servir.- Renteu-vos sovint les mans amb ai-gua i sabó o preparats amb alcohol.- Manteniu una bona ventilació delsespais tancats.

Quin són els símptomes de la grip?Els símptomes són iguals que els de lagrip estacional: febre alta (igual o su-perior a 38ºC), malestar general, man-ca de gana i tos. També pot haver-hiaugment de la secreció nasal, mal decoll, nàusees, vòmits i diarrea.

Què heu de fer davant la sospita detenir la malaltia?Fins a aquest moment, la grip A(H1N1)s’ha estès per tot el món, però és lleuen la majoria de les persones afectades.La major part de les persones afecta-des poden ser cuidades al seu propidomicili. Per tant, el domicili és el llocpredominant d’atenció de la major partde les persones infectades pel virus dela grip durant el curs de la malaltia, onpoden ser cuidades per altres membresde la família o altres convivents. Lescures necessàries són les mateixes queen la grip estacional. Si tenim símptomes de grip, no hi hacap necessitat de saber quin virus ensha infectat, l’actuació serà la mateixatant si es tracta de la grip A com de lagrip estacional.

Recomanacions per a les personesafectades1. Cal vigilar l’aparició de signes d’aler-ta que podrien indicar la necessitatd’atenció mèdica. Aquests signes són:continuar amb febre alta a partir delquart dia, tos amb esputs sanguinolentsi dificultat per respirar.2. Cal fer repòs.3. S’ha de beure líquids abundants (aigua,brou, etc.) per prevenir la deshidratació.4. Cal tapar-se la boca i el nas ambmocadors rebutjables en tossir i ester-nudar, i rentar-se les mans amb aigua isabó, especialment després d’haver tossit oesternudat sobre les mans, després d’havermenjat, d’haver tocat superfícies i d’ha-ver donat la mà a altres persones.

5. La persona malalta hauria d’estar enuna habitació separada de les àrees co-munes del domicili i amb la porta tan-cada. L’habitació ha de tenir ventilaciódirecta del carrer.6. És recomanable extremar les mesu-res de neteja7. S’ha d’evitar el contacte proper ambaltres persones. Si necessita estar enàrees comunes del domicili o a propd’altres persones, o sortir al carrer, elmalalt ha de portar mascareta (fins als7 dies després de l’inici dels símpto-mes, període en què és més probable latransmissió del virus).

Medicació i vacunesEls medicaments antivirals no curen,però poden actuar reduint la probabili-tat de complicacions importants, comla pneumònia. El Departament de Salut disposa demedicaments antivirals per tractar lespersones de risc que calgui, d’acordamb els criteris del protocol d’actuacióestablert. La utilització dels medica-ments antivirals d’una manera indiscri-minada pot facilitar l’aparició de no-ves soques del virus resistents a aquestsfàrmacs i que deixin de ser eficaços. El Departament de Salut establirà aquins grups de persones s’haurà de va-cunar, d’acord amb les indicacions del’Organització Mundial de la Salut. Enguany s’establiran dues campa-nyes de vacunació:a) La vacunació contra la grip estacio-nal, que va dirigida als mateixos grupsde risc que altres anys.b) Posteriorment, la vacunació contrala grip A. S’aniran establint quins sónels grups de risc a vacunar. Es publicitarà en el moment oportúles dades de vacunació i com es porta-ran a terme dites campanyes.

CAP Artesa de Segre

19

la P

alan

ca

El CAP InfEl CAP InfEl CAP InfEl CAP InfEl CAP Infororororormamamamama

20

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

Gabino Hernández MayoralQuan ja has traspassat d’aquest món,Gabino Hernández, tu que has estat unexemple d’artesenc integrat alscostums i tradicions ciutadanes, tu que

m’has demostrat ser més que uncompany, un lleial amic; tinc laseguretat que mitjançant inefablesraons metafísiques t’adonaràs que

Artesa sabrà recordar-te formant part del’inestimable col·lectiu de la bona gent.

Amat Bernaus i Marqués

Adéu a un bon amica mort un bon amic, unabona persona. Ha mort un

gran amic, una gran persona.Ha mort en Gabino HernándezMayoral, una persona prudent,respectuosa, responsable i fidelals seus amics. Nascut el 19 defebrer de 1928 a Bonilla de laSierra, província d’Àvila. A l’estiu de 1928, els seus pa-res, germanes i germans es vantraslladar a Artesa de Segre, onvan viure en diferents indrets dela vila i a la Colònia de Filaturesdel Segre del Pont d’Alentorn. Passada la turbulència de laGuerra Civil, als 14 anys, va en-trar a treballar en les activitats delSr. Lluís Baixeres, conegut coma «El Milionari», fill deBarcelona. Aquest senyor es de-dicava al negoci de la mel, quecomportava desplaçaments a lescomarques del sud de Tarragonai les del nord de Lleida. Després del servei militar va entrara treballar de xofer del senyor FrancescGuàrdia, conegut pel «Serafí d’Alós».Aquest senyor es dedicava a explotaci-ons forestals, que van tenir un puntimportant d’activitat al municipi deBaronia de Rialb. Finalment, el Gabino va entrar coma conductor d’autocars de l’empresaAlsina Graells, amb residència a la ciu-tat de Lleida. Una vegada es va jubilar,

Degut a la nostra passió per Ba-ronia, vam decidir fer sortides or-ganitzades cada dues setmanes endissabte i fotografiar totes les ca-ses, masies, esglésies i altres cons-truccions humanes del citat mu-nicipi. Amb aquest projecte enGabino va anar recollint informa-ció dels noms i situació dels llocs,recordant també el que ell ja co-neixia. Del setembre de 1994 al no-vembre de 1996, descomptant elsmesos forts de fred i de calor, eltreball fotogràfic de l’Amat, l’in-terès del Gabino i la meva col·-laboració van portar el nostre tre-ball a un final feliç. No cal dir queles nostres sortides, amb l’ajudade persones del terreny que sem-pre recordarem, ens van fer viureuns dies magnífics. Han passat uns anys i amb ladecisió del Sr. Pere Prat, alcalde

de Baronia de Rialb, el mes de maig de2007, va sortir publicat el desitjat «AR-XIU FOTOGRÀFIC DE LA BARO-NIA DE RIALB». No cal dir que alGabino el va omplir de joia tenir a lesmans el resultat d’una feina en la qualell tan havia participat. Estimat amic, descansa en pau. Sem-pre et recordarem.

Barcelona, 10 de setembre del 2009Magí Serra i Roser Aguadé

Segurament és l’última foto del Gabino en vida (a l’esquerra)

es va retirar a viure a la seva estimadavila d’Artesa de Segre. La meva relació amb el Gabino esva consolidar en voler fer sortides, ambel company Amat Bernaus, residentcom jo a Barcelona, per l’antic distric-te d’Anya i pel municipi de Baronia deRialb. El Gabino era un gran coneixe-dor de l’engrandit municipi d’Artesa idel de Baronia de Rialb. L’AmatBernaus és fill de Folquer i la seva fa-mília ve de la masia de Guàrdia del mu-nicipi de Baronia.

H

Durant aquest estiu s’han fet obres a Salgar per tal d’habilitar una rampa per accedir alpati de l’església i el monestir. Per sufragar aquestes obres i altres millores al santuari,s’ha obert un compte bancari a «la Caixa» on es poden fer donatius:

2100-0080-41-0101418136La Parròquia

21

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

Delfí Solé Puig, republicà de primeraúltim de la nissaga de calBatistó sobrevingut hereu

per traspàs del l’hereu a laGuerra Civil, alcalde deVilanova de 1959 a 1963, acosta de jornals propis i molteshores de son perdudes, de nores en va fer molt quan era demolt no en queda gran cosa. Porten el seu segell la prime-ra piscina de Lleida, la deVilanova, el telèfon a Gàrzola iLluçars, la llum a Lluçars iTòrrec, les escoles de Vilanovai Tòrrec, el carrer de la Perdiude Vilanova. Convertí en carre-tera la pista, quan l’havia obertprecisament son pare, deLluçars a Boada i repoblà depins 1.230 hectàrees comunalsde la Baronia de la Vansa. Batejat pel mestre d’histori-adors Josep Lladonosa com a elSíndic de la Vansa, i destituït per«comunista» (en realitat, perautoritzar un molí que feia lacompetència al del rei Faruk – fa anysque no en va cap–), va tenir l’agosara-ment de canviar l’àguila de l’escutmunicipal vilanoví pel lleó rampant. Poeta de versificació senzilla, maiambicionà la glòria però gaudí d’unaelogiable aurea mediocritis. Vam es-

en la conversa. Patriota i resistent de la pri-mera hora, estimà amb amor demare Catalunya i la Coma deMeià, els seus paisatges, la sevagent. I enyorà la República finsa la crida de la Parca. Era d’allòmés feliç quan viatjàvem finsAndorra, quan encara no erarepública però era com si ho fos.Passàvem per Tremp i saludà-vem el barber. A Tor, el Palan-ca. A Pobla de Segur, els deManyanet. A Xerrallo, el MarcJordana de Pozas. A Talarn,costelletes arrebossades. Endefinitiva, era un ciutadà uni-versal. En donc fe. En el camí que uneix Lluçarsamb Vilanova, tingueu un breurecord en veure la bassa delsRams, oberta pel Delfí per a quèocells i animalons poguessinbeure en temps de sequera…Voleu acte de filantropia i amora la Natura més grandiós que

aquest? Parlava amb els arbres i les pe-dres, sabia de terres i costums, era unpersonatge autèntic, del país. Descansa en pau un ciutadà notablei un gran amic.

Ferran Sánchez Agustí

L’

criure el 2004 en comandita Teresa, laBruixa de la Vansa (una història deveritat). Va estar per a mi un enriqui-dor honor perquè tractar amb el Delfíera com llegir un llibre d’aquells queno renya mai i sempre ensenya, encaraque de vegades et perdessis de pàgina

Delfí Solé amb la bandera de la República

23

la P

alan

ca

VVVVVida Socialida Socialida Socialida Socialida Social

Els devots de Salgar acabant la missa dels dimecres a les 8 del matí, amb aquesta nova rampa del santuari. Tot desitjanttornar-se a retrobar l’estiu que ve.

Amics de Salgar

Construcció d'una rampa al santuari de Salgar

24

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Festa Major d'Artesa de Segre 2009

Si la cantada d'havaneres amb el grup Port Bo (esquerra) va representar el tret de sortida de la Festa Major, la traca del'endemà a la tarda (dreta) va ser-ho per al públic més jove.

La decoració del pavelló va convertir-lo en un autèntic enve-lat, però el sopar de germanor va deixar molt que desitjar.

La cursa d'andròmines, amb pocs participants, no va cor-respondre a les expectatives del nombrós públic.

L'Orgia de Foc, en el seu conjunt, va esdevenir un dels actes més reeixits de la Festa Major, amb final de festa a base decastell de focs i bany d'escuma.

25

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

El campionat de pòquer, fora de programa, va comptar ambuna nombrosa participació.

La nit de rumba de dissabte, amb els grups Gertrudis iAmbaparà, va ser una de les novetats d'enguany.

Les activitats esportives no podien faltar a la festa. A l'esquerra, tir al plat. A la dreta, partit de bàsquet d'un dels equipssèniors del CENG. L'anunciada presentació de l'EFAP es va ajornar. Fotos: Ramon I. Canyelles

Les sardanes i els actes infantils formen part de la tradició de la Festa Major. Cada dia podíem ballar la dansa nacional almatí i entrentenir-nos amb els actes infantils a la tarda. Fotos: Ramon I. Canyelles

26

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Qüestió de conills!!!Associació de Cunicultors de laNoguera vol agrair a tots els or-

ganitzadors, col·laboradors i partici-pants la seva implicació en la I Jor-nada sobre la carn de conill que esva celebrar dins del marc de la Firade Sant Bartomeu d’Artesa de Segre,més coneguda com a Fira del Meló. Va ser un acte força concorregut, enquè el director dels Serveis Territorialsdel Departament d’Agricultura va des-tacar la importància de la unió i l’es-forç que s’està fent des del sector, comdemostra el Pla Estratègic de laCunicultura, que marca el camí a se-guir en els pròxims cinc anys. En la sevaintervenció, la Sra. Pilar Senpau, met-gessa especialista en dietètica i en pre-

venció de malalties cardiovasculars ioncològiques, va apuntar les propietatsde la carn de conill i les seves virtutsper a la prevenció de diferents tipus decàncer. El Sr. Josep Maria Morell vapresentar el seu llibre «La Cuina delConill», on hi detalla diferents recep-tes, acompanyat del veterinari Sr.Francesc Alcàzar, que va ressaltar iampliar les virtuts d’aquesta carn. Des-prés de la Jornada es va donar pas al IConcurs Gastronòmic Cuina del Conill,que va comptar amb 24 participants, elsquals es van lluir en l’elaboració de lesseves cassoles i varen posar el juratcontra les cordes per decidir quins erenels guanyadors. Així mateix, per la Diada Nacional

de Catalunya, es va celebrar el IICuniplec, organitzat per l’Associacióde Comerç i Serveis d’Artesa. Mésde 300 persones integrants de dife-rents colles, van posar forma i colora les taules, en un dinar on el conillera el gran protagonista. Una diadade molt bon gust, que es va comple-tar amb la música de Joan Carbonelli va arrodonir la festa. En fi, unes jornades complertes so-bre el conill, les quals gratifiquen l’es-forç de tots els cunicultors que cada diadediquem el nostre temps a la criad’aquest producte. Gràcies de nou.

Associació de Cunicultors de laComarca de la Noguera.

L’

27

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

De la torxada a la consulta per la independènciaom l’any passat, la Comissió 300anys va organitzar un acte de

caire reivindicatiu la vigília de la Fes-ta Nacional de Catalunya. Sense ànim de fer la competència aaltres activitats que es programen desde l’Ajuntament, amb la col·laboracióde diverses entitats (per això es fa eldia 10 a la nit), enguany es va organit-zar una torxada pel nucli antic d’Artesacom a cloenda d’un acte previ que enrealitat va ser el que va donar consis-tència a la vetllada. Al bell mig del carrer Bisbe Bernausi amb la paret de l’església com a fons,una colla de persones procedents prin-cipalment del Grup de Teatre d’Artesavan llegir tot un seguit de poemes pa-triòtics, organitzats en tres parts. A mésde poetes clàssics, vam poder escoltartambé obres més actuals. Entremig deles parts, un petit grup de joves (aquestsprocedents dels Esporrets) van interpre-tar diverses peces musicals, entre lesquals destaca La Muixeranga, conside-rat com a l’himne del Països Catalans.

Creiem just no-menar totes aques-tes persones que,de forma total-ment voluntària,van contribuir afer-nos passar unavetllada molt agra-dable a tots els as-sistents. Els rapso-des eren: CarmeBarril, Marta Ca-nyelles, SílviaCardona, VicentFarràs, NeusPuigpinós, JoelRey i Albert Vidal. I els músics: GenísCamats, Arnau Farràs, Bernat Giribet,Xavier Mora i Guillem Orpinell. Volem donar les gràcies moltespecialment al Joan Roca, al BernatGiribet i a l’Albert Vidal. Aquest últimva ser l’encarregat de coordinar l’acte icreiem que, ateses les dificultats logís-tiques, se’n va sortir molt bé. Tampocens volem oblidar del públic, que va

tenir una actitudexcel·lent. L’acte va acabaramb la cantada del’himne nacional ila torxada que hemesmentat al princi-pi. I ara què?, pot-ser es preguntaràalgú. Doncs aratoca organitzaruna consulta po-pular per la inde-pendència, mentreanem preparant al-

tres actes dels quals ja anirem informanten el seu moment. Com tothom sap, les bases socials delnostre país s’estan mobilitzant desprésde la consulta organitzada a Arenys deMunt. La iniciativa ha esperonat moltagent que estava un xic desmotivada, demanera que alguns ens han preguntat:«La Comissió 300 fareu quelcom?». Laresposta no podia ser altra: «I tant, jaho estem preparant». Així és que ens hem d’organitzar totsplegats. Per això, tothom que vulguicol·laborar es pot posar en contacte ambnosaltres al següent correu electrònic:c300anys@gmail.com. Per altra banda,hem preparat una reunió informativa, ala qual tothom hi està convidat, el di-jous 8 d’octubre a les 8 del vespre a lasala d’actes de l’Ajuntament. Per la democràcia i la llibertat d’ex-pressió: consulta per la independència!

Comissió 300 anys

C

dijous 8 d’octubrea les 20h a la sala d’actes

de l’Ajuntamentd’Artesa de Segre

Contacte: c300anys@gmail.com

Consulta per laindependència

Reunió informativa

Consulta per laindependència

Reunió informativa

29

la P

alan

ca

10è Aniversari (1999-2009)10è Aniversari (1999-2009)10è Aniversari (1999-2009)10è Aniversari (1999-2009)10è Aniversari (1999-2009)Amics de la Sardana d’Artesa de SegreAmics de la Sardana d’Artesa de SegreAmics de la Sardana d’Artesa de SegreAmics de la Sardana d’Artesa de SegreAmics de la Sardana d’Artesa de Segre

Diumenge 18 d’octubre al pavelló poliesportiuDiumenge 18 d’octubre al pavelló poliesportiuDiumenge 18 d’octubre al pavelló poliesportiuDiumenge 18 d’octubre al pavelló poliesportiuDiumenge 18 d’octubre al pavelló poliesportiu

14:00h 14:00h 14:00h 14:00h 14:00h - Dinar de germanor17:00h -17:00h -17:00h -17:00h -17:00h - Cafè concert amb la Cobla Jovenívola d’AgramuntCobla Jovenívola d’AgramuntCobla Jovenívola d’AgramuntCobla Jovenívola d’AgramuntCobla Jovenívola d’Agramunt18:00h18:00h18:00h18:00h18:00h - Actuació del Mag MC FèlixMag MC FèlixMag MC FèlixMag MC FèlixMag MC FèlixMitja part.Mitja part.Mitja part.Mitja part.Mitja part. Obsequiarem els assistents amb galetes i cava19:30h 19:30h 19:30h 19:30h 19:30h - Exhibició de sardanes i punts lliures amb la Colla Estol Espígol d’AgramuntColla Estol Espígol d’AgramuntColla Estol Espígol d’AgramuntColla Estol Espígol d’AgramuntColla Estol Espígol d’Agramunt i l’AgrupacióAgrupacióAgrupacióAgrupacióAgrupacióSardanista de Vilanova de BellpuigSardanista de Vilanova de BellpuigSardanista de Vilanova de BellpuigSardanista de Vilanova de BellpuigSardanista de Vilanova de BellpuigFi de festaFi de festaFi de festaFi de festaFi de festa: ballada de sardanes amb la Cobla Jovenívola d’AgramuntCobla Jovenívola d’AgramuntCobla Jovenívola d’AgramuntCobla Jovenívola d’AgramuntCobla Jovenívola d’Agramunt

La sardana, dansa nacional de CatalunyaLa sardana, dansa nacional de CatalunyaLa sardana, dansa nacional de CatalunyaLa sardana, dansa nacional de CatalunyaLa sardana, dansa nacional de Catalunya

Organitza i patrocina:Organitza i patrocina:Organitza i patrocina:Organitza i patrocina:Organitza i patrocina: Amics de la Sardana d’Artesa de SegreCol-laboren:Col-laboren:Col-laboren:Col-laboren:Col-laboren: Ajuntament d’Artesa de Segre, Diputació de Lleida, Consell Comarcal de la Noguera, La Caixa, Caixa Penedès

Més dades del nou acord de finançamentPPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

a us vam presentar en un escritanterior unes xifres per pensar en

la insuficiència econòmica del nouacord de finançament de la «comu-nitat autònoma» de Catalunya; lanació continua sent espoliadafiscalment. Els 2000-2500 milions d’euros quesembla que tocarien rebre cadascun delstres primers anys d’aplicació del mo-del sols representarien una reduccióaproximadament del 10% de l’espolifiscal de 21.000 milions d’euros pre-vist per a l’any 2009, segons diuen da-des de la Fundació Josep Irla i de laGeneralitat, sabent que el dèficit fiscalde l’any 2005, per exemple, va ser de18.595 milions d’euros, també ambdades de la mateixa fundació. Tot desitjant que els resultats de laconsulta per la independència celebra-da a Arenys de Munt el 13 de setembreesdevinguin ben aviat una realitat a totel país i, definitivament, gaudim de to-tes les llibertats nacionals, us presen-tem més dades econòmiques:- 5.229,6 milions d’euros més hauriad’haver retingut Catalunya dels seus

impostos el 2008 pel nou Estatut. Delsimpostos pagats pels catalans,Catalunya podria haver recuperat un2,4% del PIB, reduint l’espoli fiscal anomés el 8% del PIB si s’hagués acom-plert l’Estatut en matèria d’inversionspúbliques de l’Estat. A Espanya, però,robarà amb una mà el que deixa de ro-bar amb l’altra: l’any 1992, Catalunyava recuperar 728 milions en impostos iperdre 626 milions en «fons de sufici-ència»; l’any 1997 el guany en impos-tos fou de 931 milions, la pèrdua en«fons de suficiència» 931 milions; l’any2001, el guany en impostos fou de3.908 milions, la pèrdua en «fons desuficiència» de 3.684 milions. El «fonsde suficiència» 2008 per Catalunya és2.889, veurem com esdevé negatiu per,encara que compleixin l’Estatut, espo-liar Catalunya igual... o més.- 9% es queda a Catalunya el 2007de la recaptació catalana per a finssocials. 91% de la recaptació aCatalunya per a institucions socials sela queda Espanya: 127 milions d’eurosdels 140 milions ingressats. Els cata-lans no en reben res dels diners recap-

tats fora de Catalunya, i només un 9%del que paguen ells.- 0 euros per al català, 90 milionsd’euros per a l’espanyol. El Governespanyol destina el 2008 90 milionsper a l’Institut Cervantes. 0 eurosdestina el Govern espanyol el 2008 perpromoure la llengua i cultura catalanesa l’exterior, quan segons la seva Cons-titució (article 3) són «objeto de espe-cial respeto y protección».- 3,4% punts menys de dipòsits ban-caris té Catalunya de 1987 a 2007.Madrid, 11 punts més. Catalunyacomptava amb el 19,3% dels dipòsitsbancaris de l’Estat l’any 1987, i baixaal 15,9% el 2007. Madrid tenia el18,7% el 1987, i puja al 29,7% el 2007.Font: Cercle d’Estudis Sobiranistes(www.cercleestudissobiranistes.cat)

Comissió 300 anys

J

www.lapalanca.cat

30

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Festa de Sant Miquel a Montmagastren any més, el passat 19 de se-tembre vam celebrar la festa de

St. Miquel a Montmagastre. Estracta d’una festa que se celebra-va, anys enrera, en aquesta pobla-ció i que l’associació d’Amics delCastell de Montmagastre ha volgutrecuperar. A partir de l’any 2005, coincidintamb la creació de l’associació, ens vafer il·lusió recuperar aquesta festa, peròadaptant-la als nous temps, donant-li uncaire diferent. Així doncs, cada any re-alitzem, durant el matí, una excursió perconèixer algun element del patrimoniarqueològic, arquitectònic o paisatgís-tic del poble. Com que aquest és forçaextens i, alhora, desconegut fins i totpels residents al municipi, aprofitemaquest dia per fer-ne difusió. De fet, unsdels objectius de l’associació és difon-dre, conservar i recuperar el patrimonidel nostre poble, entès aquest en un sen-tit ampli. Enguany vam redescobrir algunes deles restes de la Guerra Civil, com sónnius de metralladora (búnquers), refu-gis i trinxeres. No vam tenir pas tempsde recorre’ls tots, ja que estan dissemi-nats per una zona força ampla. Tambévam poder visitar dos dels nombrosostrulls de vi de què disposa el poble i latomba antropomòrfica del Maset, ja queeren elements que es trobaven a propde les restes que volíem visitar. Vamcomptar, com cada any, amb la presèn-cia i les explicacions del Rafael Gomà. A la tarda, vam gaudir d’una actua-ció de La Sonsoni, un grup de músicatradicional. Els músics va tocar tal i comes feia abans: fent servir només els seusinstruments (una acordió diatònic, unabateria i violí) i la seva veu. Els assis-tents també van poder degustar un bonberenar de pa amb tomata i pernil. L’actuació es va realitzar a l’esglé-sia inacabada de St. Miquel, un espaiamb molt bona sonoritat. Aquesta edi-ficació es va iniciar a principis del se-gle passat, però la seva construcció esva aturar abans de l’arribada de la Guer-ra Civil. Es tracta d’un espai singular,amb un pi pinyoner plantat al mig pelsantics propietaris del terreny, el qual,

diu la tradició oral, no es pot tallar finsque l’edifici no estigui acabat. Esperemque això passi algun dia no massa llu-nyà. Esperem que els que hi vau assistir

U

hàgiu gaudit de la festa i, als que no, usconvidem a acompanyar-nos l’any vi-nent!

Amics del Castell de Montmagastre

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

El Marquesat tanca l’estiu a Collfred i Vilvesins la programació de visites del’Associació Cultural de les Ter-

res del Marquesat, el cicle de sorti-des «El Marquesat està de vacances»,que inclou les cinc excursions realit-zades dins del mes d’agost, es va tan-car el dia 25 del mateix mes amb unrecorregut pel municipi d’Artesa deSegre que va finalitzar amb el soparde cloenda a Cubells. La concentració de la trentena departicipants va ser a la porta de l’Ajun-tament d’Artesa a les 6 de la tarda. Alllarg del dia havia plogut. Tot i que sem-blava que la festa es podria aigualir, laveritat és que, a part d’un ruixadet adarrera hora, la climatologia va respec-tar la visita. Després de la rebuda dels partici-pants i d’una visió general del recorre-gut per part de Ramon I. Canyelles, lacaravana de cotxes va enfilar direccióCollfred, on ens rebé Ramon Giribet.Tot seguit ens vam dirigir a l’esglésiade Sant Martí, obra del romànic ambuna certa excepcionalitat des del puntde vista de la seva arquitectura, degut aque presenta algunes diferències cons-tructives respecte els cànons de la restade monuments romànics del territori.Després de les explicacions dels dosguies d’aquesta excursió, complemen-tades amb el suport del nostre especia-lista en art romànic, Ramon Bernaus,ens vam dirigir a la casa de turisme ru-ral Ca l’Armenter, edifici del 1771 re-

centment reformatper adaptar el seu in-terior a la normativaturística. Un passeig pel po-ble, visitant els edifi-cis més significatius iel mirador des d’ons’obté una fantàsticapanoràmica de tota lavall, completaren elrecorregut per aques-ta població i repren-guérem el camí cap aVilves. Val a dir queCollfred i Vilves, jun-tament amb la ciutatd’Artesa de Segre, des del segle XVIfins al XIX van ser possessions delMonestir de Montserrat i en els tresllocs hi ha destacades construccions queva bastir el cenobi benedictí. Arribats a Vilves, la primera aturadafou al davant de la torre quadrada quepresideix la població, construcció pro-bablement d’origen romà, enlairada al’edat mitjana. Després d’una breu ex-plicació i de la visualització de part delmur de l’antic castell i de l’absis romà-nic de l’església, que sobresurt adossata la torre, el grup es desplaçà a la plaçaMajor per contemplar la casa que fou delmonestir de Montserrat i visitar, a conti-nuació, l’església d’aquest llogarret. A l’església estant, la Sra. Maria PauBaella, presidenta de l’Associaciód’Amics de Vilves, a més d’explicardiverses anècdotes, tradicions i altreshistòries de Vilves, va fer un recorre-gut històric per totes les vicissituds pas-sades per tal d’arribar a poder arribaral nivell de restauració actual d’aquestmonument, a més de fer una crida pera cercar el finançament necessari per acompletar la restauració realitzada ambel joc de campanes que encara no estenen. La diada es va tancar amb el soparde cloenda celebrat al restaurant Romade Cubells on, seguint amb la tradiciód’homenatjar persones vinculades al’associació, enguany es va fer home-natge al Sr. Josep Roig i Armengou,

alcalde d’aquesta població, per el seusuport, col·laboració i confiança en elprojecte «Terres del Marquesat» des del’Ajuntament de Cubells. Aquest any,els participants a les sortides van ferhomenatge al pal de paller de l’associ-ació, format per Paquito Gessé, JosepRoqué i Ramon Bernaus, juntamentamb les seves esposes, per la dedicacióal llarg de tots aquests anys, programantsortides on els assistents descobreixenel territori acompanyats d’experts co-neixedors locals de cada un dels llocsque es visiten. La nit va acabar amb la projecciód’un amè audiovisual preparat perJosep Roqué que recollia els reportat-ges de les sortides de l’associació, rea-litzades durant el mes d’agost. Per acabar l’any, però, a més de lasortida arqueològica i naturalística deldia 19 de setembre, resta la darrera ex-cursió, que consistirà en una de les ha-bituals sortides geològiques guiades pelDr. Josep Maria Mata-Perelló. Agraïm l’aportació del guiatge del’excursió als senyors Ramon Giribet iRamon I. Canyelles, així com la inte-ressant explicació sobre l’església deVilves de la Sra. Maria Pau Baella il’aportació, amb els seus coneixementssobre el romànic del país d’en RamonBernaus.

Text i fotografies:Terres del Marquesat

D

31

la P

alan

ca

33

la P

alan

ca

Des del MirDes del MirDes del MirDes del MirDes del Mirador del Montsecador del Montsecador del Montsecador del Montsecador del Montsec

Santedats salvadoresl passat 8 de setembre va passarinadvertit des del punt de vista

religiós per a la majoria de la ciuta-dania. I no solament era el sant de lesNúries, sinó que era jornada d’especialculte vers nombroses immaculades comla Mare de Déu del Pla o la del Puig de

El pollastre d'Alentorn amb potes d’ànecAquest exòtic exemplar, autèntica i inversemblant mutació, va veurela llum a Alentorn aquest estiu i pertany a la denominació Flor dePanís, aus nascudes i criades amb cereals i pinsos elaborats al masVell de Montbrió del Camp, tot produït a Catalunya (des de l’ou finsal producte final). Confiança garantida des de la concepció fins altaulell. La granja Terré d’Alentorn produeix 55.000 polls d’aquestaselecta espècie cada dos mesos.

Meià. Tenen com ad e n o m i n a d o rcomú haver estatlocalitzades per unpastor a indicaci-ons d’alguna vaca,bou o ovella. Per a comme-morar-ho, invitoels amants del nos-tre país a realitzaruna visita a la vallde Barcedana, ales ignotes restesde la magnífica igrandiosa capella rònega de Sant Mi-quel (20m x 12m). Es troba poc abansd’iniciar el costerut camí de les CentCorbes que ascendeix cap al Sant delBosc (1.230m), alleujat pels oratoris derés i repòs de Sant Andreu, Sant Jordi,Sant Jaume, Sant Sebastià i Mare deDéu de Montserrat. Així doncs, la santedat més invoca-da per totes les gents que viuen sotal’esguard del Montsec de Meià, deguta la seva extraordinària força espirituali aptituds pietoses, abans era a baix,relativament a prop del tímid afluent de

la Pallaresa, fins que –conten– un ca-pellà va fer pujar d’amagat vàries ve-gades la imatge de Sant Salvador fins al’ermita de dalt per un pastor. Però deiaque havia estat un fet miraculós, desigdel sant. I així fins que va aconseguirque el poble costegés a jova i amb do-natius la dolorosa construcció de l’en-lairat santuari d’inconfusible origentel·lúric. I allí es troba el sant que vasalvar el món, festivitat recordada cada6 d’agost.

Text i fotos: Ferran Sánchez Agustí

E

Nobles carreus i fermes parets de pedra seca pertanyents a l’església de SantMiquel, al peu de la muntanya del Sant del Bosc

El simpàtic poll amb potes d’ànec

FESTADELS

40 ANYS

L’any que tu vas néixer es va celebrar el Festival deWoodstock, va volar el Concorde i l’Home va trepitjar laLluna. Si tens ganes de reunir-te amb la generació delSchumacher, el Bardem o la Jennifer López, tot gaudintd’un bon sopar el dia 28 de novembre, apunta’t a CalForcaire ben aviat.

T’hi esperem per passar-ho bé!

35

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Coses del BrimerCoses del BrimerCoses del BrimerCoses del BrimerCoses del Brimerooooo

De cistells i vorereser mediació del senyor JosepMora de les Pallargues, arquitec-

te de la Generalitat, un grupet depersones també arquitectes van ve-nir a fer un dinar a Montsonís. Lo senyor Mora ens va demanar alFonso i a mi si podíem anar a complauretota aquella gent fent una demostraciód’artesania amb lo vímet. Nosaltres ens ho vam passar molt,però ells també. Tots es van fer lo seu

cistellet, ajudant-los. Ens van donar unapropina i tots contents. També vaig anar a la Fira del Meló im’ho vaig passar molt bé. Dissabte almatí em va anar molt bé i, després, amenjar arròs, que va ser molt bo i abun-dant. Ara també voldria dir al senyor bat-lle que davant lo Cafè del Poble hi haun «esbalç» i que algun dia hi haurà unaccident. O es torna a deixar la vorera

com estava o bé les cadires a dins. Sifos per afavorir lo cafè, bé; però allò ésfer mal al vianant i més a les senyoresque porten lo cotxet amb una criatura olo carret per a la compra. Senyor batlle, li demano disculpes,però em sembla que es de llei que lagent pugui circular bé i sense perill.Gràcies.

Ton Bonet

P

AgraïmentAls habitants de l’ABS d’Artesa de Segre, us volem agrairel suport que ens heu transmès a raó del tancament de laFarmàcia Pla-Campabadal, tant a través dels vostres escritsa La Palanca, de forma anònima al Fòrum, com personalmenta nosaltres i els nostres familiars. Especialment, volem agrair el suport dels qui, fent us dela vostra total llibertat, us vau manifestar demostrant la vostradignitat i valentia. Moltíssimes gràcies.

Gemma Pla i GranésGemma Campabadal i Monfà

Durant el mes de setembre hem rebuta la nostra redacció dues vegades lamateixa carta. Es tracta d’un escrit del’advocat del Sr. Ferran Salvat i Parésen què diu «No pretenc amb aquestacarta coartar la seva llibertat depremsa, però sí entenc que La Pa-lanca no es pot convertir en un fò-rum de rèpliques i contrarèpliqueson es ventilin qüestions meramentpersonals...» i ens insta a «... rebut-jar la publicació de qualsevol cartaque faci afirmacions personals i di-rectes contra el Sr. Salvat...»Al respecte, el Consell de Redacció volpuntualitzar el següent:1. La Palanca continuarà apostant per

Nota de la redaccióla pluralitat i per la màxima llibertatd’expressió, sempre que es guardi elrespecte necessari a totes les persones iinstitucions. També exigim que qui es-criu s’identifiqui als lectors (això hi hapublicacions que no ho fan). Així, lapersona que signa es fa responsablepúblic del que diu.2. Les pàgines de la revista estan ober-tes a tothom i qualsevol persona potreplicar una altra. En el cas que es pro-duís un seguit de rèpliques i contrarè-pliques sobre el mateix tema, la redac-ció decidiria el moment en què no pu-blicaria res més, quan això ja no signi-fiqués l’aportació de més informació i/o opinions diferents a les expressades

en altres escrits anteriors, o bé perquèel to sobrepassés els límits del respec-te i l’educació.3. Entenem el malestar que pot pro-vocar en qualsevol persona la publi-cació de determinades afirmacions oacusacions en contra seva, però LaPalanca és només el missatger i nocomparteix, necessàriament, el contin-gut d’aquestes.4. Sota cap concepte permetrem queningú ens suggereixi, intimidi o ame-naci per deixar d’exercir lliurement lallibertat de premsa i/o d’expressió,drets inherents a qualsevol societatavançada i reconeguts per la legisla-ció vigent.

AgraïmentDes de l’Associació de Comerç i Serveis volem agrair alscomerços i serveis que van col·laborar a fer possible queArtesa quedés tan lluïda per la Fira del Meló. També volem agrair a tothom que va venir a celebrar el IICuniplec per la seva assistència i el bon ambient que es vacrear. Felicitem també els guanyadors dels premis:- A la taula més ben guarnida: Els Furons.- A la colla més ben equipada: Los Peluts Pelats. Gràcies.

Associació de Comerç i Serveis

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

36

la P

alan

ca

L’apunt del PSC-PM...Massa política per un municipi petit com el nostre

equip municipal d’ERC està méspendent dels seus colors que de

fer poble. Des de les últimes eleccions muni-cipals, que ara ja fa 2 anys, el Governmunicipal d’ERC no acostuma a actu-ar prioritzant les accions positives pelnostre municipi, està més pendent dedesmarcar-se políticament de la restade consistori. De propostes nostres, contempladesen l’actual pressupost 2009, no sen’executa cap, a l’igual que va passaren la modificació del 2007. Ens quei-xem raonadament de que presenten pro-jectes inassolibles, sense buscar primerel consens, tant en el projecte com enla ubicació de l’obra. Al·legacions osol·licituds de subvencions, sense ac-ceptar els nostres suggeriments. Dife-rents propostes, idees, peticions o puntsde vista del nostre grup, que no hi havoluntat de tirar endavant, pel simplefet de tenir un color polític diferent delseu. Quan els poses entre espasa i paretperquè reaccionin, el barrejar i tergiver-sar les coses els permet desmuntar la

pressió. Tenen excessiva tolerància ambel desordre administratiu, que tampocsaben com corregir, i no tracten a totsels ciutadans amb el mateix criteri. Quan hem tingut càrrec al ConsellComarcal hem aprofitat per passar in-formació referent a ajuts de l’Àrea deMedi Ambient: sobre els rius, protec-ció civil i estalvi energètic, però maihan tingut la voluntat de tirar-ho enda-vant, a no ser que aquest ajut els hi vin-gui directament a ells. I als Plens, moltscops la mateixa resposta a una petició,és a dir, sense solució. En fi, tenim la per-cepció que no es volen ni deixar ajudar. Els grups de l’oposició no tenim unlloc a disposició dins de l’Ajuntament,que sí disposaven ells l’anterior legis-latura. Fins i tot se’ns va voler privard’entrar dins les oficines. En canvi per-sones vinculades a ERC, entren dinssense que passi res. Avui en dia,l’exregidora Eva Maza coordina el Fò-rum de l’Ajuntament i publica la infor-mació municipal a La Palanca, quan jano és res de l’Ajuntament i... no hi hacap problema!!!

Per la Fira de Sant Bartomeu, elvicepresident Carod va inaugurar elsvestidors del camp de Futbol en el mo-ment que es donava el tomb per la Fira.Abans, en cap moment sabíem com aregidors que això es duria a terme. I elpresident de la Diputació es passejavaamb els d’ERC, sense que els altresgrups en sabéssim res. Va arribar mésaviat, però com que «no hi ha telèfons»,van dir-ho quan ens vàrem trobar. Algunes coses són greus, altres lleusperò repetitives. L’actitud contínua devoler ignorar als companys de consis-tori i carregar-los les culpes de tot, noporta enlloc. Els fets són els fets i de-mostraran el què. Al final hi perd tot elmunicipi d’Artesa.

Josep Galceran i SellartCarme Miquel i Brufau

Membres del Grup municipal PSC-PMa l’Ajuntament d’Artesa de Segre

L’

Nota de la redaccióPel que fa a la referència a la nostrarevista en aquest article del grup so-cialista, el Consell de Redacció de LaPalanca vol puntualitzar el següent:1. L’Eva Maza col·labora des de fatemps amb la revista, no solamentamb la informació municipal.

2. La Palanca continuarà publicantaquesta secció (per cert, ens consta quemolt llegida), que no és res més que unresum dels acords del Consistoriartesenc, mentre algú se’n faci càrrec.Creiem que això ho pot fer una perso-na que sigui regidora o, com ja havia

passat, qualsevol altra en la qual de-legui l’equip de Govern municipal.3. Aquestes consideracions ja les vamcomentar personalment amb el Sr.Galceran en acabar el Ple en què, persegona vegada, treia aquest tema enl’apartat de “Precs i preguntes”.

revista@lapalanca.cat

37

la P

alan

ca

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

150è aniversari del naixement de Francesc Maciàa Secció Local d’ERC d’Artesade Segre continua treballant per

augmentar el nivell de la nostra cons-ciència nacional. Per aquest motiu s’enorgulleix depresentar, entre el 15 i el 31 d’octubre,l’exposició de la Fundació Josep Irladedicada al 150è aniversari del naixe-ment de Francesc Macià. Francesc Macià i Llussà va néixer aVilanova i la Geltrú el 21 d’octubre de1859 i va morir a Barcelona el dia deNadal de 1933. Era fill d’una famíliabenestant, procedent de les BorgesBlanques. Va ser militar i posteriormentpolític, fins que va arribar a la presi-dència de la Generalitat de Catalunya. Era molt apreciat pel poble català,de manera que se’l coneixia popular-ment com a L’Avi. Va ser el 122è pre-sident de la Generalitat de Catalunya iel primer durant la II República Espa-nyola. Amb quinze anys, comença la sevacarrera castrense a l’acadèmia d’engi-nyers militars de Guadalajara. Quanpodia haver arribat al grau de coronel,Macià hagué de renunciar a la carreramilitar, després de manifestar el seudesacord en l’assalt militar als localsdel Cu-cut! i de La Veu de Catalunya(1905), d’oposar-se a la llei de juris-diccions de 1906 i de presentar la sevacandidatura en el marc de la Solidari-tat Catalana pel districte de les BorgesBlanques (1907). L’any 1922 va protagonitzar l’orga-nització d’un moviment destinat aagrupar el catalanisme: Estat Català. El1923, amb la dictadura de Primo de

Rivera, Macià es refugià a Perpinyà.El 1926 va intentar una acció armadacontra la dictadura, des de Prats deMolló (Catalunya Nord). Aquest intentd’Estat Català va ser avortat per la gen-darmeria francesa, però Macià va gua-nyar molta popularitat. El 1931 es va fundar Esquerra Re-publicana de Catalunya amb la uniód’Estat Català i el Partit Republicà Ca-talà (de Lluís Companys), entre d’al-tres, i Macià en fou el primer president.ERC va guanyar les eleccions munici-pals del 12 d’abril d’aquell any. El 14d’abril, des del balcó del Palau de laGeneralitat, va proclamar l’Estat Ca-talà integrat a la Federació de Repúbli-ques Ibèriques. Macià es presentà a laDiputació de Barcelona per a prendre’npossessió. El president de la Diputa-ció, Joan Maluquer i Viladot (conegut

a Artesa com a «Don Juanito»), li di-gué «només li cediré el palau per laforça» i Macià, posant-li la mà sobrel’espatlla, li va contestar «consideri-houn acte de força». Després de llargues negociacionsamb els representants del Govern cen-tral, acceptà de reconvertir el governde Catalunya en govern de la Genera-litat de Catalunya i d’elaborar un Esta-tut d’Autonomia (Estatut de Núria,1932). Macià va ser president del governprovisional de la Generalitat fins a lesprimeres eleccions, després de l’apro-vació de l’Estatut. Va ser elegit presi-dent i formà el primer govern de laGeneralitat estatutària, des del 14 dedesembre de 1932 fins a la seva mort. El dia de Nadal de 1933 moria l’Avi.El seu enterrament ha estat la més ex-traordinària manifestació de dol que esrecorda a Catalunya. Després d’aquest breu glossa histò-rica de la vida de Macià, els compo-nents de la Secció Local d’ERC us con-videm a visitar a l’exposició «1899-1933. Francesc Macià. Una Catalunyalliure, justa, pròspera i gloriosa», onpodreu acabar de descobrir aquest granpersonatge de la nostra història, que ensha de servir de model i ens ha de donarcoratge en els moments difícils a totsels que estimem la nostra nació.

Artesa de Segre

L

Exposició

1899-1933.Francesc Macià.

Una Catalunya lliure,justa, pròspera i gloriosa

Del 15 al 31 d’octubre alC/ Guimerà 1 baixos

HorarisEntre setmana: de 19h a 20h

Dissabtes i diumenges:de 12h a 14h i de 19h a 20h

Inauguració a càrrec delpresident d’ERC

Joan PuigcercósDijous 15 d’octubre, 19:30h

CloendaDissabte 31 d’octubre, 19:30h

39

la P

alan

ca

Notícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la Biblioteca

Novetats de setembreNOVEL·LA

Los hijos del Grial. Peter Berling.L’acció comença el 1244 amb el setgede Montsegur per les tropes de LluísXI i el papa.

La reina al palau dels corrents d’aire.Stieg Larsson. Ed. ColumnaAquest és el tercer i últim volum de latrilogia de culte que ja ha seduït mésde 13 milions de lectors a tot el món.

La classe. Françoise Bégaudeau. Ed.Empúries

L’altra cara de la veritat. Donna Leon.Ed. El BalanciUna trama entretinguda, plena de com-plicitat amb els lectors habituals; on lanoble família política de Brunetti jugael seu paper.

Lluna nova. Stephenie Meyer. Ed.Alfaguara

El nas de Mussolini. Lluís-AntonBaulenas. Ed. Proa

El món sobre rodes. Albert Casals.Edicions 62

Crònica de la independència. Patricia

Gabancho. Ed. L’Arquer

ALTRES

Educar les emocions. M. ÀngelsViladot. Editorial UOC

La ciència i la vida. Valentí Fuster. Ed.Rosa dels Vents

La crisi Ninja y otros misterios de laeconomía actual. Leopoldo Abadía.Ed. Espasa

Cister, monestirs reials a la Catalunyanova. Jesús M. Oliver. Ed. Cossetània

Anatomía de un instante. JavierCercas. Ed. Mondadori

NOVEL·LA JUVENIL

Micky Minus i la màquinaxuclacervells. Molly Moon. Ed. Cru-ïlla

El diari lila de la Carlota. GemmaLienas. Ed. Empúries

INFANTIL (a partir de 9 anys)

Al regne de la fantasia. GeronimoStilton. Ed. Destino

BibliotecaJoan Maluquer i

ViladotC/ Escoles, 625730 ARTESA DE SEGREBiblioteca.artesadesegre@gencat.catTel: 973400754

De dilluns a divendres:de 16:30h a 20:30hDissabte: d’11h a 13h

Préstec de llibres, revistes iaudiovisualsServei d’internet i multimèdiaConexió wifii

La penya dels tigres. De nit,a l’esco-la... Thomas Brezina. Ed. Cruïlla

DVD

Sweeney Todd. El barbero diabólico dela calle Fleet. Johnny Depp

Sexo en Nueva York. Sarah JessicaParker.

40

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

Setembre de 1984actualitat d’aquest mes ve mar-cada per diferents activitats fes-

tives: la Fira del Meló, la Diada Na-cional i la Festa Major. PORTADA. Dos motius ben dife-rents il·lustren la portada d’aquest mes:la indústria Nogués i la Festa Major.Destaca, com a anècdota, una erradatipogràfica: la revista va ser impresaamb el núm. 34 en lloc del 33. EDITORIAL. Un llarg editorial ambel títol Signes d’identitat serveix de re-pàs al missatge del president Pujol ambmotiu de l’11 de setembre. Sembla quebona part del contingut seria vigentencara avui, començant perquè tambéparlava de la crisi. Una de les parts ques’hi transcriu també serveix per al mo-ment actual: «Els pobles se salven iaconsegueixen els seus grans objectiusmobilitzant totes les seves energies itenint confiança en ells mateixos». LOCAL. El contingut de la Informa-ció municipal és molt diferent de l’ha-bitual, ja que es publiquen dos textosde l’alcalde, Jaume Cardona i Vila. Unés la salutació de la Festa Major, ambreferències a la crisi. L’altre és sobre laDiada Nacional i deixa clar que els ca-talans «... de cap manera renunciaremal dret de recuperar les nostres lliber-tats». D’entre les notícies del NoticiariLocal de Josep M. Solans, destaca lareferent a la V Fira del Meló, on es de-tallen alguns dels fets més rellevants,com la inauguració per part del conse-ller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca,Josep Miró i Ardèvol. Des d’Alòs ensarribava la notícia del nomenament coma fill adoptiu de l’aleshores presidentdel Parlament de Catalunya, MiquelColl i Alentorn. De la resta de notíciesdestaquen: el trasllat de la indústriaNogués als afores d’Artesa, la publica-ció del primer número de la revista«Fulls del Museu del Montsec» i la cre-ació de la Penya Ciclista d’Artesa, ambuns 30 socis, sota la presidència deJosep M. Mayora. LEGISLACIÓ. L’article Nova lleicontra l’atur, signat per l’advocat L.Padullés Augé, ens acosta als principisgenerals de la llei de l’Estat 31/1984

anomenada «Ley deprotección pordesempleo» i aprova-da aquell estiu.Bàsicament s’ampli-ava el període deprestacions (d’entre 3a 24 mesos) i es do-nava entrada a nousb e n e f i c i a r i s(expresoners, majorsde 55 anys fins a lajubilació, cotitzaci-ons d’almenys 3 me-sos...). CAMP. JaumeFarrando ens presen-ta un extens articlesota el títol El MercatComú i la nostraagricultura i rama-deria. Davant la im-minent entrada del’Estat espanyol alMercat Comú (avuiUnió Europea), l’au-tor analitza les reper-cussions per al nostresector primari des de diferents vessants:política, productiva, sanitària fiscal i fi-nancera. En acabar, recorda que l’Es-tatut ens dóna competències en aquestcamp i celebra la creació d’una direc-ció general de la Generalitat encarre-gada d’estudiar l’entrada al MercatComú. CULTURA. Onze de setembre: unafesta folklòrico-recreativa, de DanielXixons, fa un repàs al que va significarla Guerra de Successió per a Catalunyai es mostra crític amb la majoria de ce-lebracions de la Festa Nacional: «Quanes commemora la data en què un pobleva perdre les seves llibertats, aquestrecord hauria de tenir sempre un to re-ivindicatiu». Catalunya no s’acaba als Pirineusés un altre article de Jaume Farrando.En aquesta ocasió ens parla de laCatalunya Nord, és a dir, d’aquellescomarques catalanes que van passar adomini francès amb el Tractat delsPirineus (1659). Resultat del I Torneig de bitlles és

una notícia breu sobre aquesta activitatesportiva que es desenvolupà dintredels actes de la Fira del Meló. Aquellany, 27 participants de 4 poblacions vandonar el tret de sortida a aquest torneigque enguany ha deixat de celebrar-se. ENTREVISTA. A les pàgines cen-trals i amb el títol La Comissió de Fes-tes, una gent que treballa s’entrevistaa tres membres d’aquesta comissió:Josep Riart, president; Francesc Mira-da, secretari; i Francesc Amorós,vicepresident (el Josep i el Francesctraspassats en aquests darrers anys).Durant l’entrevista expliquen que totsels de la junta són membres de les Ca-ramelles i que també col·laboren en al-tres festes durant l’any, com la caval-

LA FITXA

Número: 33Data: setembre de 1984Preu: 75 ptes.Pàgines: 24

L’

41

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

ASSOCIACIONS. Comença un noucurs escolta és un article que vaig es-criure jo mateix en representació del’Agrupament Escolta i Guia Mare deDéu del Pla. En ell començava fent unrepàs del camp d’estiu que vam mun-tar a Guardiola de Berguedà. Tot seguitfeia una invitació als infants i als seuspares per a participar de l’escoltisme iacabava anunciant que el curs 84-85celebraríem el 10è aniversari de l’enti-tat. Reconeixement d’una tasca feta ésun article signat per Àngel Fontanet idedicat als Bombers Voluntarisd’Artesa. Després de dos anys i escaigde la creació d’aquesta entitat, Fontanetremarca la dedicació dels bombers vo-luntaris, els felicita i els encoratja acontinuar la seva tasca. CARTES A LA REDACCIÓ. La pri-mera de les quatre cartes d’aquesta sec-ció és de la junta del Club de Lectures.En ella accepten les crítiques de DanielXixons (carta del mes de juny) sobre elfet de no deixar entrar els menors de25 anys a la conferència «L’ús de lesdrogues, ara i aquí», organitzada durant

cada de Reis i la matança del porc perCarnaval. Es mostren crítics amb lapoca participació del jovent i reivindi-quen un local per a festes (l’envelatse’ls emportava una quarta part delpressupost de la Festa Major). Tot se-guit, es publica el programa d’aquellany, on encara es diferenciaven els ac-tes religiosos dels actes cívics. Com adestacat: l’espectacle, encapçalat perRamon Calduch i Josep Guardiola, il’orquestra Janio Marti del diumenge. INFORME. Bartomeu Jové signal’article Manipulats Nogués, una em-presa modèlica, on fa un repàs de lahistòria d’aquesta empresa artesencadegut al canvi d’ubicació: una gran naua la vinya de l’ermita (avui al costatmateix del polígon industrial). El 1950,els germans Joan i Josep Nogués vanmuntar una impremta al carrer SantJoan. El 1959 es van traslladar a l’avin-guda Maria Anzizu i van dedicar-setambé als manipulats de paper. Desprésde diverses ampliacions, l’agost de1984 es van traslladar a les novesinstal·lacions i Joan Nogués (fill delJoan) es feia càrrec de la gerència.

la Setmana Cultural. L’entitat explica,però, que va ser una decisió de la con-ferenciant de la qual no n’eren conei-xedors. Fira de Sant Bartomeu, signada perSícoris, és més un article que una car-ta. L’autor, després de testimoniar laseva admiració pels organitzadors de laFira, en destaca els aspectes positius inegatius. En destaca la megafonia,l’emplaçament, la presència d’un con-seller de la Generalitat, la participacióciutadana i la paella. A la part negativahi posa l’enllumenat, la manca d’unataula on menjar-se la paella, una fluixapublicitat i la poca participació d’ex-positors d’Artesa i comarca. La tercera carta, de Magí Serra, ésuna crítica al fet que amb les 100 ptes.dels tiquets de la paella de la Fira no hianessin inclosos el plat i la forquilla,com en l’any anterior. Considera abu-siu que per aquests estris li demanessin50 ptes. més. Tanca la secció F. Solé amb la cartaEl ball. També sembla més un articleque una carta, ja que l’autora fa unaintroducció històrica del ball per arri-bar a unes reflexions sobre aquest coma fet cultural. HUMOR. Després de la notable ab-sència en els darrers mesos dels popu-lars personatges Quimet i Cosme, rea-pareixen amb un únic acudit. Per acabar aquest mes, explico quedeixem de publicar en aquesta seccióels «Anuncis per a la història», comhem fet durant gairebé un any. Resultaque molts anuncis encara es publiquenavui dia (alguns amb canvis de propie-tari o de denominació). Només hemvolgut deixar constància d’aquelles ac-tivitats econòmiques que ja han passata la història.

Ramon Giribet i Boneta

FESTA DELS50 ANYS

(nascuts i nascudes el 1959)

Si encara no esteu decidits, espavileu,perquè arriba el moment:

Ens trobarem el dissabte 17 d’octubre!!!

Rebreu una carta amb tota la informació dela Festa dels 50 anys i us podreu inscriure

fins al dimecres 7 d’octubre.

Preguem la màximacol·laboració en aquest sentit.

En qualsevol cas, ja sabeu que us podeuposar en contacte amb nosaltres per a mésinformació:

P. Cirera (973 402 156)P. Eroles (973 400 780)A. Cusola (973 402 026)L. Roca (973 400 018)

43

la P

alan

ca

PPPPPer què diem...?er què diem...?er què diem...?er què diem...?er què diem...?

... que alguna cosa no val una jota?a frase té un sentit despectiu pera indicar que la cosa de la qual

es tracta no té cap valor. De fet, de molt antic (tant que elsmotius es perden més enllà de les pos-sibles llegendes), al nostre país s’hasentit un especial menyspreu per aques-ta lletra, la qual cosa també pot haverdonat lloc a la formació de la dita. Tal com ens ha arribat, però, té el seuorigen en el segle IV, amb motiu d’unade les lluites religioses més notables sor-gides per les diferències que hi haviaentre els catòlics més propers a la orto-dòxia tradicional i els arrianistes (1).L’emperador Constantí I el Gran (4) vavoler resoldre el conflicte convocant elPrimer Concili de Nicea el 20 de maigdel 325 (va haver-hi un segon Conciliamb aquest nom el 787), ciutat de l’ÀsiaMenor, propera a l’actual Turquia. Les discussions van ser tan fortes queva ser impossible arribar a cap consenssobre el tema del Concili: la consubs-tancialitat del Pare i el Fill. Elsarrianistes van proposar un petit canvien la paraula omooumsion, que signifi-ca justament «consubstancial», trans-formant-la en omoojumsion (és a dir,afegint-hi una «j») que vol dir «d’igualsubstància». Els ortodoxos van refusar el canviperò l’emperador va falsejar les actesdel Concili de la manera més conveni-ent als seus interessos i es va donar pervàlida la reforma, encara que havia es-tat refusada per majoria. De tota manera, els bisbes catòlicsno van creure que la reforma del textrepresentés un canvi important i, demoment, la van acceptar, encara quemés endavant va ser definitivament re-fusada. Així, per aquest motiu, es vaanar creant a l’entorn de la lletra «j» ungran sentit de menyspreu i rebuig queha arribat fins els nostres dies.

(Demanem disculpes a les comunitatsreligioses referenciades per haver sim-plificat de manera tan concisa els seusprincipis, per les necessàries condici-ons de l’espai disponible)

Albert Vidal

L (1) Arrianisme: corrent religiós pro-mogut per Arri, un dels preveres méspopulars en l’Alexandria de l’època,qui defensava que el Verb no era Déu,sinó la primera de totes les criaturesi, per tant, negava la divinitat de Jesúscom a fill de Déu. Aquesta doctrinava tenir, i té encara avui dia, grannombre de seguidors en tot el món.Un d’ells va ser Isaac Newton, quenegava la Trinitat, el qual va influir, ala vegada, en certs grups adventistes(2) i aquests sobre Charles TazeRussell, fundador dels Testimonis deJehovà (3).

(2) Adventistes: L’Església Adventis-ta del Setè Dia va ser fundada l’any1863 als Estats Units i, entre els seuspostulats, defensa la imminent sego-na vinguda de Crist; la vigència delquart manament de l’Èxode que esta-bleix com a dia de descans el setè, ésa dir, el dissabte; la doctrina del San-tuari segons la qual Moisès va fer al-çar en el desert una obra monumen-tal, veritable representació del Santu-ari que hi ha al cel; la de la Majordo-mia, que diu que totes les coses per-tanyen a Déu i nosaltres només lesadministrem; també que l’ànima noés immortal per ella mateixa, sinó perl’alè de vida que li atorga Déu en elmoment de la creació de l’ésser humà;la vigència dels deu manaments, sen-se excepció; la creença que els profe-tes han sigut i són homes i dones ins-pirats directament per Déu.

(3) Testimonis de Jehovà: Aquesta or-ganització religiosa ve néixer el 1876i promulga la restauració de les ma-neres de viure i de les creences origi-nals dels primers cristians del segle I.Creuen que estem vivint els darrersdies del món actual per l’arribada del’Harmagedon, que serà la darreraguerra del món i que inaugurarà elRegne de Déu, després del Judici Fi-nal, pel qual Jehovà governarà sobretotes les coses de la creació per medide Crist; així la terra esdevindrà unparadís com l’Edèn original en el que

viuran eternament els justos en har-monia amb Jehovà, excepte els144.000 que ho faran al Cel amb Crist.Rebutgen la Trinitat, la simbologia iimatgeria religiosa (també la creu queconsideren d’origen pagà), la saluta-ció a símbols nacionals (banderes,himnes, etc.), les festes de Nadal, dePasqua, els aniversaris, etc), les trans-fusions de sang, l’ús de les armes...creuen en la resurrecció i es declarenneutrals en assumptes polítics i con-flictes militars.

(4) La vida de l’Emperador Constantíva ser complexa i farcida d’esdeveni-ments de tota mena, que no corres-pon explicar-los vastament en aquestlloc. Havia nascut l’any 272 i va go-vernar l’Imperi Romà, refundant laciutat de Bizanci (l’actual Istambul, aTurquia) amb el nom deConstantinopla (la ciutat de Constantí)i declarant-la com la Nova Roma. Se’lconsidera cristià per haver legitimatel cristianisme en tot l’Imperi, conce-dit la llibertat de culte als seus habi-tants i restituït els béns confiscats alscristians per l’edicte de Milà, l’any313, però no n’era de cristià. De fet,no va ser batejat fins trobar-se ja enel seu llit de mort l’any 337. El seuapropament al cristianisme, que no laseva suposada conversió, podria ha-ver estat motivada per diverses raons:la influència de la seva esposa Helena,possiblement cristiana en la clandes-tinitat, una visió que va tenir abansde la batalla contra Maxenci al Pontde Milvi, sobre el Tíber, a 3 km deRoma, el 28 d’octubre del 312, i de laqual va sortir-ne vencedor, en què unacreu era davant el Sol amb la llegen-da «Amb aquest signe venceràs» i unsomni en el que se li ordenava posarun nou símbol en el seu estendard. Totaixò segons fonts oficials cristianes.Però la realitat podria estar en que liresultava força còmode admetrel’existència de la Trinitat en una soci-etat romana encara dominada pel cul-te a diversos déus; d’aquesta manerapotser pensava acontentar tothom.

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

44

la P

alan

ca

Mes d’agostSESSIONS DEL PLEPle extrordinari (13 d’agost)

Absències: Jordi París (ERC)

S’aprova resoldre les al·le-gacions i aprovar definitivament el plecde clàusules administratives de la lici-tació de l’obra «Casal Cultural, 2afase».A favor: 8 vots (4 ERC, 4 CIU)En contra: 2 vots (PSC)

S’acorda, per unanimitat, la cer-tificació de les següents obres:- Certificació núm. 1, per un import de35.259,20 euros, de l’obra «Rehabili-tació de l’aulari de l’antic col·legi deles Germanes Dominiques com a edi-fici socio-cultural i condicionament del’espai exterior», realitzada per l’em-presa Construcciones Lumbierres.- Certificació núm. 1, per un import de66.025,41 euros, de l’obra «Pavimen-

tació de carrer a la Colònia La Fàbri-ca», realitzada per l’empresa ProjecteManagement i Solutions PMS 345 SL.- Certificació núm. 1 i única, per unimport de 28.868,58 euros, de l’obra«Xarxa de clavegueram a Vilves» rea-litzada per l’empresa Touriño i MarcosSL.- Certificació núm. 3 i última, per unimport de 34.441,10 euros, de l’obra«Pavimentació i renovació xarxa d’ai-gua potable del Raval de Ponts i restadel carrer Major i plaça Església aAnya», realitzada per l’empresa JosepM. Sala i Amigó.- Certificació núm. 1, per un importde 50.161,07 euros, de l’obra «Ca-nalització de bombeig, abastament idistribució d’aigua a Collfred», rea-litzada per l’empresa Cassa Aigües iDepuració SL.- Certificació núm. 1, per un importde 36.110,00 euros, de l’obra «Co-briment d’una pista esportiva i poli-

valent a Baldomar» realitzada perMETAGA SL.

S’aprova, per unanimitat, con-córrer a la convocatòria del Departa-ment de Governació i AdministracionsPúbliques, demanant-hi ajut econòmicper a l’adquisició d’un vehicle poliva-lent i multifuncional per a la realitza-ció de tasques i serveis municipals se-güents: neteja viària, desbrossada demarges de carreteres locals i escampa-dor de sal.

S’aprova concórrer a la convo-catòria del Departament de Governa-ció i Administracions Públiques, dema-nant-hi ajut econòmic per a la construc-ció d’un equipament cívic per a la GentGran del municipi d’Artesa de Segre.A favor: 6 vots (4 ERC, 2 PSC)Abstencions: 4 vots (CIU)

Eva Maza i Batlle

Des de l'AjuntamentDes de l'AjuntamentDes de l'AjuntamentDes de l'AjuntamentDes de l'Ajuntament

Festa Majora Festa Major de la nostra ciu-tat és una festa on es fan activi-

tats per a totes les edats i pensant enquè tothom en pugui gaudir. Aquest any ha estat una bona FestaMajor, acompanyada per un bon temps(factor important en aquestes dates). Elsopar del dijous és evident que no varesultar com semblava que seria i és unfet que de cara el proper any esmena-rem. Des de la Regidoria de Festes femun aclariment: al preu de sopar hi hainclòs el menjar, el servei i el lloguerde taules i cadires. Per causes diverses, aquest any hihavia molt poques persones a l’orga-nització de la festa. Tot i això, aquestespersones, amb decisió, coratge i mol-tes ganes, van decidir organitzar la Fes-ta Major. I podem dir que ha estat unaFesta Major com cal, amb orquestres,un espectacle diferent i excel·lent,correfocs, concerts de tarda i concerts

de nit, rumba a Artesa, activitats infan-tils diverses, sardanes, activitats espor-tives, vermut, trobades amb els famili-ars i els amics... Agraïm tots el suggeriments que ensfeu arribar, així com la vostra predis-posició a formar part de la Comissióde Festes pel proper any. Al cap i a lafi, és la festa de tots els que vivim almunicipi d’Artesa de Segre i de tots elsque en venen a gaudir. Quan es parlade la Festa Major, es parla d’Artesa, iArtesa som tots els que hi vivim. Totscaminem junts, tots ens estimem el nos-tre municipi i tots volem el millor per aell. Gràcies a la Comissió per la sevafeina ben feta. I gràcies també a totesles entitats i persones que hi vau col·-laborar, el vostre ajut ha estat molt im-portant. Destaquem l’esforç de: ElsFollets, Bombers Voluntaris, ProteccióCivil i personal de l’Ajuntament.

No esperem que ens ho organitzin,participem-hi. Esperem que el 2010 si-guem força colla organitzant aquesta ialtres festes.

Regidoria de Festes i Fira

L

AgraïmentVolem agrair també tot el suport icol·laboració que hem tingut en fes-tes anteriors, com la Fira del Meló il’11 de setembre. Va ser molt relle-vant la participació en els actes perpart de persones i entitats del nostresmunicipi, vetllant sempre per la bonamarxa de tot. Això ens descobreix totel que hi tenim i les ganes de partici-pació sense escatimar esforços. Artesa és un municipi ric en enti-tats vives, que participen i col·laborenen tots els actes que convé. Moltesgràcies a les entitats i a les personesque sempre esteu disposades a ser-hi.

45

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

SOLUCIONS

JeroglíficArengades (a, re, ng, a, des).Problema d’escacs1- Ch5+, Rh8 (si Rxh7; 2- Cf6+ i es guanya); 2- Rh6, Ae4; 3- f6, Ag6 (si Axh7; 4-f7, Ag8; 5- f8=A,Ac4; 6- Cf6 i 7- Ag7++); 4- Cf4, Ae8; 5- Cd3, Ag6; 6- Ce5, Axh7; 7- F7, Ag8; 8- Cg6++

Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban

Jeroglíficper David Fusté

Què has menjat per esmorzar?

Problema d’escacsper Ramon Monfà - www.bidmonfa.com

Juguen les blanques

Xovinisme

Nicolas Chauvin era un soldat francès,de Rochefort, que després de ser feritdisset vegades a les campanyes deNapoleó, es va jubilar amb una pensiómiserable. Sembla que tot i la sevasituació econòmica i de salut (lifaltaven tres dits) no parava de ferlloances de França i Napoleó. El fet esva recollir en cançons i en obres deteatre del temps, que el van fer famós.Des d’aleshores es diu xovinista totapersona que expressa una admiració dela pàtria excessiva i sense base.

La VanguardiaMagazine 31-05-1992 (pàg. 64 i 65)

aaaaanotanotanotanotanotaNGNGNGNGNGaaaaa

DDD

Dates a recordar

Renovació del DNITermini d’inscripció: de l’1 al 7 d’octu-bre (a les oficines municipals)Dates renovació: 13 i 14 d’octubre (calvenir els dos dies!)

Ajuntament d'Artesa de Segre

Objectes voluminososPobles agregats: dijous 22 d’octubreArtesa de Segre: dijous 22 d’octubre(només en casos molt justificats, queno puguin anar directament a ladeixalleria)

Cal trucar per informar del lloc derecollida i dels objectes (tel. 973 40 00 13)

revista@lapalanca.cat

46

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

Ambient de Festa Major. 1978

ecollim l’ambient dels dies pre-vis de la Festa Major de l’any

1978 al carrer Bisbe Bernaus. El car-rer no ha canviat tant i avui és moltsemblant. Les diferències, petites ograns són a les botigues i als cotxes. Antigament, aquest carrer era cone-gut amb el nom de «Joc de la Pilota»,puig el racó format per l’església vellas’utilitzava per a tal finalitat. Allí hihavia ca l’Arnau, antiga presó d’Artesa.També s’hi jugava a banda i banda deles antigues escales que accedien a lacarretera i que aleshores no ocupaventota l’amplada del carrer com ara. Elsnois hi jugaven al frontó o a pilota mà.Era considerat un lloc tranquil i arrece-rat, on per la Festa Major s’hi feiencucanyes, curses ciclistes, trencar l’olla,curses de sacs... per al gaudi de petits igrans. Era i és un espai cèntric interes-sant i de fàcil accés per a tothom. Des de sempre, encara ara, ha estatun punt de trobada de la gent, amb bo-tigues que s’han mantingut durant anys.Avui és un espai comercial on, en de-

terminades dates, la gent hi pot anar acomprar amb fons musical. A l’esquerra es veuen les caixes afi-lerades de ca l’Espinal. Unes flors s’en-filen a la façana del ca l’Espinal i lavitrina del lampista Cristòfol. Mésavall, sembla que encara funcionava labotiga de roba de cal Jan. A l’esquerra es veu gent a la botigade fruita i verdures de la Reyes, on avuihi ha el bar de l’Escaleta de la Fina, laseva filla. Més lluny també hi ha gent acal Parco, que llavors era matalasseria. Com a dada curiosa tenim el grancanvi que hi ha hagut amb el parc delscotxes en aquests poc més de 30 anys.Els pagesos havien deixat gradualmentde baixar a mercat amb els tractors ivan començar a comprar cotxes utilita-ris que poguessin portar càrrega. Es veuun Citroën 2 cavalls, conegut com a «lacabra»; un Renault 4L, també anome-nat «el 4 llaunes»; un Seat 600 D, ondeien que hi cabia tot i que la gent uti-litzava per pujar i baixar de Barcelona,que aleshores era un trajecte llarg.

També es veu la recent estrenada fur-goneta Mercedes de cal Cristòfol, quedurant molt anys, fins fa relativamentpoc, va servir per a repartir el butà.

Bartomeu Jové i SerraFoto: Pere Clua - Fons Club de Lectures

Festa del60è aniversari

Per a tos els nascuts a Artesa icomarca l’any 1949: celebrarem elnostre 60è aniversari amb una gran

festa el proper 25 d’octubre.

Si et fa il·lusió de retrobar-te ambamics i coneguts i compartir

aquest dia plegats, inscriu-te aIbercaja fins el 20 d'octubre.

Telèfons de contacte:973 40 00 62 973 40 10 38973 40 05 17 973 40 02 13

R

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

Serveixi aquesta espectacular imatge com a homenatge al que probablement ha estat l'acte més reexit dela Festa Major d'Artesa: l'Orgia de Foc. Felicitats i endavant, Follets. (Foto: Josep M. Espinal)