Jo, fill del 39

9

description

poema (in catalanish language) en memòria de tots els que patiren la guerra i la repressió

Transcript of Jo, fill del 39

Page 1: Jo, fill del 39
Page 2: Jo, fill del 39

Jo pregunto per què?Jo pregunto per què?Jo pregunto, si va serJo pregunto, si va serJo pregunto per què? Jo pregunto per què?

A la que, les gastades i brutes granotes dels treballadorsA la que, les gastades i brutes granotes dels treballadorsa la fi, esdevingueren uniformes militarsa la fi, esdevingueren uniformes militarsi els agermanats soldats acabaren sent botxins,i els agermanats soldats acabaren sent botxins,coronat amb fulles de llorer, talment un patrici,coronat amb fulles de llorer, talment un patrici,en aquell maleït últim any de la dissort,en aquell maleït últim any de la dissort,damunt la curulla tina del raïm de la verema,damunt la curulla tina del raïm de la verema,ebri de cascall, un faune bru s'hi va pixar llargamentebri de cascall, un faune bru s'hi va pixar llargament

Jo pregunto per què?Jo pregunto per què?Jo pregunto, si va serJo pregunto, si va serJo pregunto per què? Jo pregunto per què?

A la que, les gastades i brutes granotes dels treballadorsA la que, les gastades i brutes granotes dels treballadorsa la fi, esdevingueren uniformes militarsa la fi, esdevingueren uniformes militarsi els agermanats soldats acabaren sent botxins,i els agermanats soldats acabaren sent botxins,coronat amb fulles de llorer, talment un patrici,coronat amb fulles de llorer, talment un patrici,en aquell maleït últim any de la dissort,en aquell maleït últim any de la dissort,damunt la curulla tina del raïm de la verema,damunt la curulla tina del raïm de la verema,ebri de cascall, un faune bru s'hi va pixar llargamentebri de cascall, un faune bru s'hi va pixar llargament

Page 3: Jo, fill del 39

I davant per davant, les tres parques de la mort,I davant per davant, les tres parques de la mort,toquejant-se els flàccids pellingots de llurs cossos toquejant-se els flàccids pellingots de llurs cossos dansaven posseïdes i enfollidesdansaven posseïdes i enfollides i es llepaven, una a l'altra, lascives, les fúries, i es llepaven, una a l'altra, lascives, les fúries, els mugrons suats i els malucs els mugrons suats i els malucs i me l’anaven incitant i el cridaven barroerament i me l’anaven incitant i el cridaven barroerament al so d'un esvalotat cor de gralles estridentsal so d'un esvalotat cor de gralles estridents

I davant per davant, les tres parques de la mort,I davant per davant, les tres parques de la mort,toquejant-se els flàccids pellingots de llurs cossos toquejant-se els flàccids pellingots de llurs cossos dansaven posseïdes i enfollidesdansaven posseïdes i enfollides i es llepaven, una a l'altra, lascives, les fúries, i es llepaven, una a l'altra, lascives, les fúries, els mugrons suats i els malucs els mugrons suats i els malucs i me l’anaven incitant i el cridaven barroerament i me l’anaven incitant i el cridaven barroerament al so d'un esvalotat cor de gralles estridentsal so d'un esvalotat cor de gralles estridents

Page 4: Jo, fill del 39

L’àngel de la nit seduí la vella Dama d'ElxL’àngel de la nit seduí la vella Dama d'Elxi el mosaic mossàrab de les pàtries juntes,i el mosaic mossàrab de les pàtries juntes,esquarterat, se'ns obri fent esquerdesesquarterat, se'ns obri fent esquerdesNingú sabia si allò eren ballmanetes gitanes, Ningú sabia si allò eren ballmanetes gitanes, salves a l’aire o ja, els primers trets dels mosquetons roïnssalves a l’aire o ja, els primers trets dels mosquetons roïns

Les veus de tots els cants sonaven ronques i falsesLes veus de tots els cants sonaven ronques i falsesi el vent de ponent, foragità velles grandesesi el vent de ponent, foragità velles grandesesEl lleó ibèric me'l van pintar de color de sangEl lleó ibèric me'l van pintar de color de sangi sota pal·li, ungit amb exordi i benedicció,i sota pal·li, ungit amb exordi i benedicció,de les altes planures de l'interior, eixí el gran traïdorde les altes planures de l'interior, eixí el gran traïdor

L’àngel de la nit seduí la vella Dama d'ElxL’àngel de la nit seduí la vella Dama d'Elxi el mosaic mossàrab de les pàtries juntes,i el mosaic mossàrab de les pàtries juntes,esquarterat, se'ns obri fent esquerdesesquarterat, se'ns obri fent esquerdesNingú sabia si allò eren ballmanetes gitanes, Ningú sabia si allò eren ballmanetes gitanes, salves a l’aire o ja, els primers trets dels mosquetons roïnssalves a l’aire o ja, els primers trets dels mosquetons roïns

Les veus de tots els cants sonaven ronques i falsesLes veus de tots els cants sonaven ronques i falsesi el vent de ponent, foragità velles grandesesi el vent de ponent, foragità velles grandesesEl lleó ibèric me'l van pintar de color de sangEl lleó ibèric me'l van pintar de color de sangi sota pal·li, ungit amb exordi i benedicció,i sota pal·li, ungit amb exordi i benedicció,de les altes planures de l'interior, eixí el gran traïdorde les altes planures de l'interior, eixí el gran traïdor

Jo pregunto per què?Jo pregunto si no ens restarà valorJo pregunto per què?

Jo pregunto per què?Jo pregunto si no ens restarà valorJo pregunto per què?

Page 5: Jo, fill del 39

Pirineus jussà, arreuPirineus jussà, arreutot fou una gran tràgica plaça de cursestot fou una gran tràgica plaça de cursesLa multitud corejà el més obscur de tots els impropisLa multitud corejà el més obscur de tots els impropisi el brau era un gegant que volia devorar la lluna.i el brau era un gegant que volia devorar la lluna.El galop lligava la pols i el moviment,El galop lligava la pols i el moviment,inclinava bescoll, tors i ossada,inclinava bescoll, tors i ossada,fugia i tornava per clavar sobre la pellfugia i tornava per clavar sobre la pellEl xiscle agut, a rodolons va caure des de daltEl xiscle agut, a rodolons va caure des de daltmentre l'home, sobre el cercle de l’arena,mentre l'home, sobre el cercle de l’arena,s'afixava tot el mal.s'afixava tot el mal.Tenia la boja flor de la rosellaTenia la boja flor de la rosellaal bell mig del pit, esclatant i ben vermellaal bell mig del pit, esclatant i ben vermellai el cos, de la vida li fugiai el cos, de la vida li fugiaEls daurats que brodats voleiaven Els daurats que brodats voleiaven i arravataven com si fossin banderoles,i arravataven com si fossin banderoles,tronats, de sobte van fer-se de sorra i no-res.tronats, de sobte van fer-se de sorra i no-res.Es glaçaren el posat i les moixaines de les ninesEs glaçaren el posat i les moixaines de les ninesque jugaven galanes, amb un vano encantadorque jugaven galanes, amb un vano encantadorTots els capells hi van ser Tots els capells hi van ser per amagar la mirada avergonyidaper amagar la mirada avergonyidadel aferrissat batement d'ulls d’aquell moment, del aferrissat batement d'ulls d’aquell moment, però era un Ai! mig partit entre el negre i el ciriperò era un Ai! mig partit entre el negre i el ciritan definitiu, tan definitiu....Oh!tan definitiu, tan definitiu....Oh!que nosaltres enguany, no el podríem oblidarque nosaltres enguany, no el podríem oblidar..

Page 6: Jo, fill del 39

Jo pregunto per què?

Jo pregunto per què?

Jo pregunto si l’oblit n

o ens farà convictes de traïció?

Jo pregunto si l’oblit n

o ens farà convictes de traïció?

Jo pregunto per què?

Jo pregunto per què?

Arrabassant tots els respectes i amb ràbia inaudita

Arrabassant tots els respectes i amb ràbia inaudita

brivalls i mal caçadors, occiren el blanc del colom

brivalls i mal caçadors, occiren el blanc del colom

L'espetec de les granades eixordà la veu de l'home

L'espetec de les granades eixordà la veu de l'home

i la trinxera d'Aragó, darrera defensa,

i la trinxera d'Aragó, darrera defensa,

esdevingué efímera fro

ntera

esdevingué efímera fro

ntera

on col·lectivitzar la por i l

a mort

on col·lectivitzar la por i l

a mort.

Jo pregunto per què?

Jo pregunto per què?

Jo pregunto si l’oblit n

o ens farà convictes de traïció?

Jo pregunto si l’oblit n

o ens farà convictes de traïció?

Jo pregunto per què?

Jo pregunto per què?

Arrabassant tots els respectes i amb ràbia inaudita

Arrabassant tots els respectes i amb ràbia inaudita

brivalls i mal caçadors, occiren el blanc del colom

brivalls i mal caçadors, occiren el blanc del colom

L'espetec de les granades eixordà la veu de l'home

L'espetec de les granades eixordà la veu de l'home

i la trinxera d'Aragó, darrera defensa,

i la trinxera d'Aragó, darrera defensa,

esdevingué efímera fro

ntera

esdevingué efímera fro

ntera

on col·lectivitzar la por i l

a mort

on col·lectivitzar la por i l

a mort.

Page 7: Jo, fill del 39

I que podíem fer, si davant de tanta urgència, Durruti atracava el celi finançava la vaga definitiva,la tauromàquia goyesca romania picassianai Lenin, oníric en la ganyota estrafeta d'en Dalíja no fou ciutadà del món, mai més.

Després a Montjuïc afusellats, una mirada com un clotens faria a tots plegats, Lluisets com el seu fillI la infinita tristesa i el darrer honoral so del violoncel a Nova Yorkmentre la llibertat encara abordava el darrer tramviaen una ciutat grisa i emmanillada

I que podíem fer, si davant de tanta urgència, Durruti atracava el celi finançava la vaga definitiva,la tauromàquia goyesca romania picassianai Lenin, oníric en la ganyota estrafeta d'en Dalíja no fou ciutadà del món, mai més.

Després a Montjuïc afusellats, una mirada com un clotens faria a tots plegats, Lluisets com el seu fillI la infinita tristesa i el darrer honoral so del violoncel a Nova Yorkmentre la llibertat encara abordava el darrer tramviaen una ciutat grisa i emmanillada

Page 8: Jo, fill del 39

El camp és ara silenciEl camp és ara silencii no hi ha xiprers per flanquejar tal cementiri i no hi ha xiprers per flanquejar tal cementiri perquè els rellotges, ja revinguts eternsperquè els rellotges, ja revinguts eternsanorreen innombrables sepulturesanorreen innombrables sepulturesi la vergonya serà per sempre més,i la vergonya serà per sempre més,un estigma per a nosaltres,un estigma per a nosaltres,nou nats en el despropòsit de la història.nou nats en el despropòsit de la història.

S'escampà tan terrible, per camins i poblesS'escampà tan terrible, per camins i poblesigual que la rierada arriba finalment a la marigual que la rierada arriba finalment a la mari s'ho emporta toti s'ho emporta tottalment un vent calent, un foctalment un vent calent, un foccom foguera de calendes de l'estiu mediterranicom foguera de calendes de l'estiu mediterranila sempiterna fatalitat eixorcala sempiterna fatalitat eixorcai ara finalment, només resten preguntes, preguntes...i ara finalment, només resten preguntes, preguntes...

El camp és ara silenciEl camp és ara silencii no hi ha xiprers per flanquejar tal cementiri i no hi ha xiprers per flanquejar tal cementiri perquè els rellotges, ja revinguts eternsperquè els rellotges, ja revinguts eternsanorreen innombrables sepulturesanorreen innombrables sepulturesi la vergonya serà per sempre més,i la vergonya serà per sempre més,un estigma per a nosaltres,un estigma per a nosaltres,nou nats en el despropòsit de la història.nou nats en el despropòsit de la història.

S'escampà tan terrible, per camins i poblesS'escampà tan terrible, per camins i poblesigual que la rierada arriba finalment a la marigual que la rierada arriba finalment a la mari s'ho emporta toti s'ho emporta tottalment un vent calent, un foctalment un vent calent, un foccom foguera de calendes de l'estiu mediterranicom foguera de calendes de l'estiu mediterranila sempiterna fatalitat eixorcala sempiterna fatalitat eixorcai ara finalment, només resten preguntes, preguntes...i ara finalment, només resten preguntes, preguntes...

Page 9: Jo, fill del 39

Jo pregunto per què? Jo pregunto fins quan?Jo pregunto per què?

Ramon (1962)

En memòria de tots els que patiren la guerra i la repressió

Vaig néixer al 39, any de la desfeta i ja de petit i com vaig poder,d'aquí i d'allà, entre pors i mil vergonyes, vaig aproximar-me a les veritats. Com sia.... he pres consciència i compromís. Els més grans m’ensenyaren que ells podran llevar les videssi voleu, però mai no callaran les nostres veus

Jo pregunto per què? Jo pregunto fins quan?Jo pregunto per què?

Ramon (1962)

En memòria de tots els que patiren la guerra i la repressió

Vaig néixer al 39, any de la desfeta i ja de petit i com vaig poder,d'aquí i d'allà, entre pors i mil vergonyes, vaig aproximar-me a les veritats. Com sia.... he pres consciència i compromís. Els més grans m’ensenyaren que ells podran llevar les videssi voleu, però mai no callaran les nostres veus