POLÍTICA3ESO

Institut Cubelles

2015-16

SUMARI

- Introducció a la geografia política.1. Què és un estat? Què és l’Estat?2. Les organitzacions internacionals: Nacions Unides3. La Unió Europea

○ Fases de la construcció del projecte comú europeu○ Principals institucions europees: localització i funcions

4. L'organització territorial d'Espanya: Comunitats autònomes, províncies i municipis5. L’organització territorial de Catalunya :Províncies, vegueries, comarques i municipis

INTRODUCCIÓ A LA GEOGRAFIA POLÍTICAPreguntes inicials sobre geografia

política, contestar al dossier per parelles o grups de 3.

- Què és la política? - Com es prenen les decisions que afecten

a tothom?- Per què existeixen les fronteres? - On hi ha guerres actualment?- Quina diferència hi ha entre dictadura i

democràcia?

Instruccions per a omplir els mapes polítics per continents

Aquestes instruccions són les mateixes pel mapa d’Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica❖ Els noms dels estats s’escriuen:

➢ MAJÚSCULA➢ COLOR NEGRE➢ ORIENTACIÓ HORITZONTAL (no adaptem

el nom a la forma del territori)➢ EN CATALÀ

❖ Els noms de les capitals s’escriuen:➢ Només en majúcscula la inicial, i les

restants lletres, en minúscula➢ COLOR NEGRE➢ ORIENTACIÓ HORITZONTAL (no

adaptem el nom a la forma del territori)

➢ EN CATALÀ

Diferència entre dictadura i democràcia

Dictadura

Democràcia

Descriu les imatges

1.1 Definició d’estat1.2 Quins són els elements d’un estat?1.3 Quines són les funcions de l'estat?1.4 Diferents tipus d’estat

1. Què és un estat? Què és l’Estat?

1.1 Què és un estat?

1.2 Quins són els elements d’un estat?

1.3 Quines són les funcions de l'estat?

●Mantenir l'ordre públic●Defensar les fronteres●Establir relacions internacionals●Elaborar lleis (Constitució, llei marc)●Proporcionar serveis (Estat del

benestar)

Quina professió és l’encarregada de dur cadascuna d’aquestes funcions?

Diferents tipus d’estatsCerca la definició de les següents paraules i després, classifica-les segons amb quina aspecte tenen relació a la taula adjunta:

Segons com és la participació ciutadana

Segons la posició de la religió

Segons qui és el cap de l'estat

Segons l'organització del territori

Hi ha eleccions lliures? Hi ha llibertat per a votar a qualsevol partit polític

Hi ha religió a les escoles? Quina és la persona que presideix l’Estat? Com s’escull aquesta persona?

On es prenen les dicisions? A la capital de l’Estat? a les capitals de les regions?

Paraules a definir:- laic, democràcia, república,

descentralitzat, aconfessional, dictadura, monarquia, confessional, confederació, teocràcia, unitari

Un cop trobada la definició, decideix en quina columna de la taula anterior ha d’anar.

Segons la participació ciutadana

Descriu el mapa sobre l’índex de participació ciutadana

Diferència entre monarquia i república

http://www.panchosoft.com/blog/wp-content/2011/05/monarquia-620x275.png

Fes un llistat amb els noms dels estats que són monarquies, emirats i sultanats.

Diferència entre estat centralitzat i descentralitzat

Quina diferència hi ha entre una federació i una confederació?

2. LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS

1. Què és l'ONU?

2. Quins organismes especialitzats té

l'ONU?

3. Quins són els objectius principals de

l'ONU?

4. Quants estats independents hi ha al

món?

Cerca la resposta a les següents preguntes

Font: http://sleepout.com/nomad/Reunió del Consell de Seguretat de Nacions Unides a Nova York, EUA

Que fa el Consell de seguretat de les Nacions Unides?Qui en forma part de forma permanent i perq uè?Què és el dret de vet?Per què els membres permanents del Consell de Seguretat tenen dret de vet?

Kofi Annan, secretari general de Nacions Unides, 1996-2006

Ban Ki-Moon, secretari de Nacions Unides des de 2006

Està l’ONU en decadència?Unilateralisme del EUA davant la intervenció a l’Irak

¿Por qué falló la ONU para evitar la guerra en Irak?La ONU después de IrakGuillermo Medina - Política Exterior Nº95 - 2003 Colaborador de la revista Política Exterior.Al pasar por encima del Consejo de Seguridad, Washington y sus coaligados le vaciaron

de influencia y poder. Concluida la guerra y con el orden y la seguridad aún por

restablecer en Irak, ¿será posible devolver a la ONU su credibilidad y protagonismo o se

convertirá en una gran agencia humanitaria sin nervio político? ¿Hasta dónde puede EE

UU prescindir de la ONU?

3. La Unió Europea

○ Fases de la construcció del projecte comú europeu

○ Principals institucions europees: localització i funcions

Fases de la construcció del projecte comú europeu

En un mapa mut polític dels estats d’Europa fes les següents activitats:

Activitat 1: Posa el nom dels 28 països membres de la UE (pàg. 53 del llibre) i els països candidats a incorporar-se. Escriu els noms en color negre i lletra majúscula.

Activitat 2: Acoloreix els països membres segons l’any d’incorporació a la UE:

Països fundadors. 1958 (color verd), Països incorporats entre 1973 i 1986 (color groc), Països incorporats entre 1990 i 1995 (color vermell), Països incorporats a partir del 2000. (color blau)

Activitat 3: Situa les ciutats que són seu d’organismes europeus:

Parlament europeu (Estrasburg), Comissió europea (Brussel.les), Tribunal europeu de justícia (Luxemburg), Banc central europeu (Fràncfort)

Activitat 4: Fes la llegenda de tots els recursos emprats en fer aquest mapa (tipus de lletres i colors)

Activitat 5: Explica al teu dossier el significat de les sigles següents: CECA, CEE, FEDER, FEOGA, PAC.

Activitat 6: Ordena en un eix cronològic els següents esdeveniments

Signatura del Tractat de Maastricht, Creació de la CECA, Tractat de Roma, L’euro es converteix en la moneda de dotze membres de la UE.

Activitat 7: Explica la importància dels tractats de Roma i de Maastricht.

● L'organització territorial d'Espanya: Comunitats autònomes, províncies i municipis

4. L'organització territorial d'Espanya: Comunitats autònomes, províncies i municipis

L’organització territorial de l’Estat espanyol està regida pel que diu la Constitució espanyola de 1978.- El territori es divideix en unitats administratives per ajudar a la seva millor gestió (repartiment d’inversions, localització d’equipaments, distribució de les ajudes, etc)– La unitat administrativa bàsica de l’Estat espanyol és el municipi. A Espanya hi ha més de 8.100 municipis. Cal tenir present que el nombre de municipis és variable ja que contínuament es donen casos de municipis que apareixen i d’altres que desapareixen: desapareixen aquells que es queden sense població i són absorbits pel municipi veí amb més població, i apareixen de nous fruit de la divisió de municipis existents.– Les províncies són agrupacions de municipis. A l’Estat espanyol, hi ha 50 províncies. En el cas de les illes hi ha unes unitats administratives pròpies, els consells insulars (Illes Balears) i els cabildos (Illes Canàries).– Les comunitats autònomes (CCAA) són agrupacions de províncies. També hi ha CCAA que estan formades per una sola província, són les CCAA uniprovincials. També cal tenir present els casos de Ceuta i Melilla que són ciutats autònomes.

Activitat del mapa polític d’EspanyaEn una mapa mut polítc d’Espanya per províncies● TÍTOL. A la part superior, centrat en majúscula.● ROTULACIÓ.

○ El nom de les províncies s’ha d’escriure■ en majúscula, en color negre, centrat dins dels límits de la província, orientat de la

mateixa manera que el títol (paral.lel)○ El nom de les comunitats autònomes s’ha d’escriure

■ en majúscula (una mica més gran que el nom de les províncies)■ en color blau, centrat dins dels límits de la comunitat autònoma, orientat com el títol i el

nom de les províncies● LÍMITS. Heu de resseguir el límit entre comunitats autònomes amb un rotulador prou gruixut.● LLEGENDA. La llegenda ha de contenir tots els elements necessaris per a poder distingir una

província d’una comunitat autònoma i per tant, ha de contestar les següents preguntes○ Com s’ha escrit el nom de les províncies?, Com s’ha escrit el nom de les CCAA?○ Com s’ha traçat el límit entre províncies?, Com s’ha traçat el límit entre CCAA?

A la llegenda s’ha de reflectir els recursos emprats per a fer el mapa.La llegenda ha d’anar dins d’un rectangle al marge inferior dret, preferiblement. Si no es pot, en algun altre lloc de la part inferior o dels marges dret o esquerre.La llegenda és un element fonamental per poder entendre i llegir la informació de qualsevol mapa. En el cas del mapa polític d’Espanya per províncies i CCAA (comunitats autònomes) hem de reflectir la retolació i els límits entre comunitats autònomes.BARCELONA Nom de provínciaCATALUNYA Nom de comunitat autònoma

límit de províncialímit de comunitat autònoma

La llegenda va envoltada per un requadre i la seva posició, preferiblement en un lateral.

– En el cas de Catalunya, a més a més de les divisions apuntades abans per a tot l’Estat espanyol, cal afegir les comarques i les vegueries.– Les comarques són agrupacions de municipis. A Catalunya hi ha 42 comarques.– Les vegueries són agrupacions de comarques. Actualment hi ha set vegueries. Cal tenir present que hi ha reivindicacions des del Val d’Aran i el Penedès (Alt i Baix Penedès i Garraf) per a demanar la seva pròpia vegueria. L’objectiu és que les vegueries substitueixin les províncies d’aquí a un temps.– En el cas de la Val d’Aran cal tenir present que aquesta comunitat té la seva pròpia llengua,l’aranès, llengua occitana, així com un intens sentiment de defensa del seu autogovern.– L’organització política del territori de Catalunya està continguda a L’Estatut d’autonomia de l’any 2006.

5. L’organització territorial de Catalunya: Províncies, vegueries, comarques i municipis

Activitat del mapa polític de CatalunyaEn una mapa mut polítc de Catalunya per comarques:● TÍTOL. A la part superior, centrat en majúscula.● ROTULACIÓ.

○ El nom de les comarques s’ha d’escriure■ en majúscula, en color negre, centrat dins dels límits de la comarca, orientat de la mateixa

manera que el títol (paral.lel)○ El nom de les vegueries s’ha d’escriure

■ en majúscula (una mica més gran que el nom de les comarques)■ en color blau, centrat dins dels límits de la vegueria, orientat com el títol i el nom de les

comarques● LÍMITS. Heu de resseguir el límit entre vegueries amb un rotulador prou gruixut.● LLEGENDA. La llegenda ha de contenir tots els elements necessaris per a poder distingir una comarca d’

una vegueria i per tant, ha de contestar les següents preguntes○ Com s’ha escrit el nom de les comarques?, Com s’ha escrit el nom de les vegueries?○ Com s’ha traçat el límit entre comarques?, Com s’ha traçat el límit entre vegueries?

A la llegenda s’ha de reflectir els recursos emprats per a fer el mapa.La llegenda ha d’anar dins d’un rectangle al marge inferior dret, preferiblement. Si no es pot, en algun altre lloc de la part inferior o dels marges dret o esquerre.La llegenda és un element fonamental per poder entendre i llegir la informació de qualsevol mapa. En el cas del mapa polític de Catalunya per comarques i vegueries, hem de reflectir la retolació i els límits emprats:BARCELONÈS Nom de comarcaTERRES DE L’EBRE Nom de vegueria

límit de comarcalímit de vegueria

La llegenda va envoltada per un requadre i la seva posició, preferiblement en un lateral.

1. Segons l’Estatut d’Autonomia de l’any 2006, com es divideix territorialment Catalunya?

2. Quina és la unitat bàsica de la divisió territorial de Catalunya?

3. Què és una vegueria?

4. Què són els organismes de gestió supramunicipal i quina funció tenen?

Respon les preguntes

Exemple d’organisme de gestió supramunicipal: la Mancomunitat Penedès-Garraf

Cerca informació de la Mancomunitat Penedès-Garraf: qui en forma part i quines funcions fa?

Per què creus que la vall d’Aran té un reconeixement específic dins l’Estatut d’Autonomia de Catalunya?

Per què es van realitzar els referendums per al reconeixement de les comarques del Moianès i del Lluçanès? Ja estàn constutuïdes aquestes dues comarques? Des de quan?

L’origen de la divisió comarcal de CatalunyaEn el temps de la II República, l’any 1932 es va començar a elaborar el mapa comarcal. La Ponència, que era el grup d’experts encarregats d’elaborar el mapa, va enviar a cada municipi de Catalunya un qüestionari amb dues preguntes:

1. A quina comarca penseu que pertanyeu?2. A quin mercat aneu a comprar?En aquella època, la mobilitat era molt reduïda (gairebé ningú tenia cotxe ni moto) i tampoc hi havia tantes botigues, per tant, el mercat setmanal era la forma de comprar el que era necessari

Quines preguntes s’haurien de fer actualment?

Amb les respostes es va elaborar el mapa de la primera divisió comarcal que es va aprovar l’any 1936.

Quants anys es va utilitzar aquesta divisió?

Respecte aquesta divisió, els canvis són:1987: Alta Ribagoça, Pla de l’Estany i Pla d’Urgell2015 Moianès i Lluçanès?

Les competències municipalsMunicipis, governat pels Ajuntaments. Competències marcades a la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local: a) Seguretat en lloc públics: policia municipal

b) Ordenació del trànsit de vehicles i persones a les vies públiques.

c) Protecció civil, prevenció i extinció d'incendis.

d) Ordenació, gestió, execució i disciplina urbanística; promoció i gestió d'habitatges; parcs i jardins, pavimentació de vies públiques urbanes i conservació de camins i vies rurals.

e) Patrimoni històric-artístic.

f) Protecció de medi ambient.

g) Abastiments, escorxadors, fires, mercats i defensa d'usuaris i consumidors.

h) Protecció de la salubritat pública.

i) Participació en la gestió de l'atenció primària de la salut.

j) Cementiris i serveis funeraris.

k) Prestació dels serveis socials i de promoció de la reinserció social.

l) Subministrament d'aigua i enllumenat públic; serveis de neteja viària, recollida i tractament de residus, clavegueram i tractament d'aigües residuals.

ll) Transport públic de viatgers.

m) Activitats o instal·lacions culturals i esportives; ocupació del temps lliure; turisme.

n) Participar en la programació de l'ensenyament i cooperar amb l'Administració educativa en la creació, construcció i sosteniment dels centres docents públics, intervenir en els seus òrgans de gestió i participar a la vigilància del compliment de l'escolaritat obligatòria.

Mapa de les propostes de millora per al meu municipi

En una mapa de Google, cap localitzar llocs on cal que l’Ajuntament, d’acord amb les competències llistades anteriorment, hauria d’actuar.

A cada marcador cal acompanyar una explicació de la mancança existent i què caldria fer per subsanar-la, així com amb quina competència municipal es correspon.